Revista Art-e-sans Especial 5 anys by Art-e-sans

Sumari 4 5 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 42 44 46 48 50 54 56 58 60 62 64 66

EDITORIAL PRESENTACIÃ&#x201C;

ESTABLIMENTS ESTABLIMENTS PRODUCTORS PRODUCTORS PRODUCTORS PRODUCTORS ESTABLIMENTS PRODUCTORS

ELABORADORS ELABORADORS ELABORADORS ELABORADORS ELABORADORS ELABORADORS PRODUCTORS ELABORADORS PRODUCTORS PRODUCTORS ELABORADORS PRODUCTORS PRODUCTORS ELABORADORS ESTABLIMENTS PRODUCTORS ELABORADORS ELABORADORS ELABORADORS PRODUCTORS ELABORADORS

!"#$%&'()#*%#+,+#$"%-.+/// !"#$.#*%#"012+,23#4%3-#.#5.2+.#!("6"3. 7%&8%9%&3.#%"#:.9,#*%#;&, 7%&8%9%9#1&+%9.2%9#<,&+ 7%""%&#=,&%""># 7%""%&#=,?69#7(932@ 7%""%&#A.83%&#7"(. B%9+.(&.2+#7%""%9#*%#"0C9$3D 1DE9+3D#7%""%& !"#F,"G9#*%#".#F.&D(+%&3.#4&3> <,&?.+-%9#7.?$9 <,&?.+-%&3.#:."%++% <,&?.+-%9#H.(?. :32.-&%#*%#8%&?(+#7.9+%""#*%#I.&*%2J :%&?(+#KL.-(3&&% M0;"3#*%"#N.& !9$.3#=,2J32. H."O%->P#".#+,2J32.#&,Q.#*%"#N%*3+%&&.23 7.8.#M",$.&+ 7.8.#C2-%".#N.&'()9#B3-," 7.8.#5(&3," 7.8.#B,8%"".+9 H.&*32%+ H,3.#R3+ N%"#B,99%2*#N.&-."%O =,&&,29#3#N%"#1"%?.2J =,&&,29#:3D%29 A,D,".+.#7&%, *8%&*P#S%&T%9#.&,?6+3'(%9#3#D("326&3%9 M"@$,"

Editorial El dijous 10 de gener del 1991 vàrem arribar a Castelmoron d’Albret. Feia un fred gèlid i humit que s’endinsava fins al moll de l’os. El dia era molt curt, i intentàvem trobar alguna emissora que ens posés al dia del conflicte de la guerra del Golf, que ja feia temps que durava. En Claude i la Josette ho tenien tot a punt per rebre’ns. Un plat curull de creps presidia la taula ben parada. Era el primer contacte i calia fer moltes planificacions per poder dur a terme el projecte de fer una obra a Le Pré aux Ânes, un museu d’art modern emplaçat en un prat on l’art convivia amb els ases, un animal que havia estat en perill d’extinció. L’aposta era important: el govern francès havia apostat pel Noel, la meva parella, amb una beca que ens va permetre viure a França llargues temporades i ens hi va mantenir per sempre més vinculats. Durant aquelles estades les converses fluïen mentre degustàvem bons productes de l’entorn i bons vins. Vaig aprendre molt al mateix temps que dins meu naixia la curiositat. La meva infantesa passada a pagès em feia sentir còmode anant a comprar a la ferme. Conèixer els productors no em semblava tan excepcional, sinó al contrari: el més normal del món. Jo coneixia les persones que havien cultivat els tomàquets o les mongetes, o havia anat a collir patates, cosa que odiava amb totes les meves forces perquè les po-

drides fan una pudor que em repugna. La gran diferència va ser la importància que veia que ells donaven als productes i també als productors, les producteurs, una paraula que aquí encara no s’emprava. Era obvi que els seus formatges eren els millors del món, i els seus vins, per descomptat. Però també els seus cotxes, el pa... en fi, que tot els semblava el millor del món! Un munt de petites espurnes anaven fent caliu dins el meu cap i el meu cor. Em feia franca enveja. Un dia, fent l’aperitif degustàvem un vi dolç fresc boníssim. Vaig preguntar de quina regió era i em van dir que de “Garrigüela”. “Garrigüela... ou est, Garrigüela?” “Est a l’Ampurdan!” “De veritat?” Vaig sorprendre’m. Doncs si, era moscatell pres fred com a aperitiu i maridat amb salat! Mentrestant a casa nostra el preníem amb les castanyes torrades o acompanyant els pastissos i a temperatura ambient, que el feia molt apegalós. Potser la diferència era el savoir faire, però sigui el que sigui aquelles espurnes no paraven de moure’s dins meu fins que al final, el 2012, després de 21 anys, va sortir Art-e-sans, aquesta publicació per la qual em desvisc per tal d’encomanar la manera de fer dels meus amics i aprendre a estimar i valorar les nostres coses i la nostra gent. A casa nostra ja hi teníem bons producteurs, el que passava és que no en teníem ni idea.

Núria Valentí i Arbós, direcció i redacció Maria Forns, assessorament lingüístic Aina Martí, fotografia Estudi gràfic Vicenç Prims, disseny Sara Puerta, maquetació Impuls 45, impressió Nordest, distribució

Col·laboradors Noel Martí Antoni Betran

Núria Valentí i Arbós 4

Agraïments Salva Ramon Jordi Delsams

subscripcio@art-e-sans.com

SECCIÓ PRESENTACIÓ

Darrers números

!"#$%&'()#*%#+,+#$"%-.+#/// El camí m’ha portat arreu: pobles on s’acabava la carretera i on pensava que ni Deu hi havia pogut perdre l’espardenya perquè segur que no hi va ni passar; indrets oblidats que el turisme, la indústria o

Núm. 16

Núm. 15

Núm. 14

Núm. 13 Facebook Revista Art-e-sans

el creixement de la població no havien afectat per res; altres on entre polígons mal endreçats, carreteres i autopistes, de cop i volta sorgia un retall de paisatge insospitat. Durant aquests cinc anys el camí m’ha donat l’oportunitat de conèixer molt bé el territori, els productes i els seus productors; gent amb la qual s’ha creat un vincle d’unió ja que les nostres feines són paral·leles i cada dia ens llevem amb el mateix esperit de lluita amb nosaltres mateixos. Olimpíades, maratons, triatlons... tant se val: tots participem en una cursa inacabable on no hi ha medalles, més que les que ens podem penjar anònimament nosaltres mateixos cada cop que algú ens felicita, i amb la felicitació es nodreix i renova l’energia per tornar-se a llevar, molt d’hora, molt d’hora. A casa nostra, a dreta i esquerra tenim petits paradisos: muntanyes, valls, rius, mar... tramuntana i mestral que netegen el cel, el sol que ho beneeix tot i nits fresques que ajuden que la fruita sigui més dolça, els tomàquets més gustosos i la gent més mesella. Ni la gran gelada del 56 va poder esborrar el que som ni d’on venim; en canvi, en no sé quin moment un llamp ens va enlluernar tant que tan sols vèiem brillar tot allò que venia de més enllà dels Pirineus. Art-e-sans ha volgut donar llum a gent escampada per tot el territori, perquè no només a Barcelona i a l’Empordà passen coses guais! El nostre mapa es pot omplir de formatges, melmelades, cervesa, vi, peix, paté, fruita, vins, cava, escumosos i Clàssic Penedès, olis, xocolata, vermut, olives... Renoi, oi que fa sentir orgullós tot això? Espero que amb Art-e-sans tot us hagi semblat més bo i conegueu qui, com i on s’ha fet o crescut, però sobretot la revista és un homenatge a aquestes persones que encara es lleven d’hora per nosaltres!

http://issuu.com/art-e-sans CONTACTE

nuriavalenti@art-e-sans.com www.art-e-sans.com Tel. 687 055 346 Prohibida la reproducció total o parcial dels continguts Dipòsit Legal B-5643 2013 ISSN: 2462-4446 Distribuïda per Nordest Publicació associada:

!"#$%#('#")*+,-+.## :'.;#%#<%+,%#!8"=".% A les 8 menys 10 de qualsevol divendres, dissabte o diumenge hi ha una munió de gent davant el forn Sant Antoni, a Santa Eulàlia de Ronçana. A les 8 en punt la Fina aixeca la persiana i comença la funció: s’omple de cop la platea i els pans desfilen lleugers de les prestatgeries a les coixineres de pa. I és que l’Antoni Peig, el forner, fa un pa realment molt bo, sense exagerar, però cal anar-hi aviat, ja que només fa pa tres dies la setmana. L’Antoni ja fa hores que treballa. Cada dijous comença a les cinc de la matinada a pastar el pa que courà el divendres. L’obrador és com un santuari: net com una patena, tot al seu lloc i un lloc per a cada cosa. Treballa tranquil i sap que tot està sota control. Em mostra tots els racons mentre va treballant i m’explica tots i cadascun dels passos del procés. Primer, és clar, agafa la farina que té emmagatzemada al fons, en una habitació

on la guarda a temperatura controlada. Diu que és molt important que sigui així i durant tot el procés la controlarà per tal de mantenir-la entre 23º i 24,5ºC. En aquesta mateixa habitació té l’ordinador, que li indica quants quilos en necessita, a quina temperatura cal posar l’aigua i quina quantitat. L’Antoni va fer un programa per tal que la Fina controli a la perfecció la logística i així fer les quantitats necessàries per cobrir la demanda diària. L’obrador és espaiós, ple d’atuells brillants i de calaixeres. Cada racó està proveït per fer-hi una tasca específica. Em crida l’atenció la disposició en què es troben tot de productes: farina, avellana trinxada, ous, oli ecològic d’avellana... i això que he anat a l’obrador per sorpresa: no estava previst! El forner em fa olorar l’avellana trinxada, que realment té una flaire intensa. És per fer el pa d’avellana. Fa uns anys comprava uns cubs d’avellana de Turquia que anaven prou bé, però va voler provar de fer-lo amb les avellanes del país i encara li va sortir millor. Un veí del poble fa oli d’avellanes ecològiques, que és el que fa servir, i així encara s’intensifica l’aroma i el sabor.

!"#$%&'#('#")*+,-+.#/%# 0-1'+2%&#,&'3%""%+,# %#4%"('56#('5$&75#/%#-3&.&# 8+%#9"'0%#%#:-+,5

L’avi de l’Antoni era tofonaire. El seu pare, de molt jovenet, just acabada la guerra, va començar a treballar de forner a Caldes per tal de poder portar pa a casa. Quan l’Antoni era petit la família es va traslladar a Ponts, on van obrir una fleca pròpia. Hi van viure uns quants anys, fins que van decidir tornar al Vallès i varen comprar el forn Sant Antoni, que popularment en deien el forn de baix. A l’Antoni, l’ofici li va ensenyar el pare, un forner molt exigent amb la feina ben feta. També ha fet cursos a l’escola del gremi, ansiós de conèixer més tècniques i aplicar-les per tal de millorar la qualitat del seu pa. Veure com fa anar les mans per funyir i plegar els

pans és un espectacle: ho fa a una velocitat de vertigen. Sovint els forners, com tants altres artesans, no es conformen i volen aprendre i experimentar. L’Antoni fa una rebosteria i uns pastissos tan bons com els seus pans. Una senzilla ensaïmada seva té un intens gust de saïm, com les autèntiques de Mallorca. Fa una crema de pastisseria boníssima, amb el punt just de sucre. Així encara podem gaudir del gust de la pasta de full o de les lioneses. La farina de primera qualitat, l’oli, la llet, la fruita seca o fresca, el saber fer i la paciència tenen premi a les mans de l’Antoni. Si no n’heu gaudit, ja m’ho direu!

TEXT N. VALENTÍ

Dels boscos a l’obrador

El Vaso de Oro és un establiment que va obrir l’avi d’en Gabriel Fort, que és qui, juntament amb el seu fill Gabriel, la quarta generació, actualment estan al capdavant d’aquesta institució cervesera a Barcelona. En aquest local s’han servit milions de gots de cervesa al llarg de tots aquests anys, i encara avui si t’asseus en un extrem de la barra es pot veure un espectacle de gots arrenglerats que es van omplint i buidant constantment. Com que hem fet aquesta entrada tipus Hollywood podríem fer servir l’expressió típica de Tomàquets verds fregits, que deia que: “el secret està en la salsa”, però en aquesta ocasió està en la cervesa i en la mestria que tenen tots els cambrers per tirarla. Aquests van vestits molt elegants, blancs i impecables, i van cridant: “Dues filos i una flauta”. És el nom que tenen els gots en els quals serveixen la cervesa. Com que és un xic curiós, vaig esbrinar el perquè de tot plegat. El got més baix té el nom de flauta i l’alt l’anomenen filo pensant en l’orquestra filharmònica sencera, que té tots els instruments.

Les tapes podrien ser la segona part de la pel·li, però les expliquem ara mateix perquè amb tanta cervesa cal posar-se alguna cosa a la panxa. Fan les típiques patates braves, els pebrots del piquillo, els chocos, la morcilla, foie colgat amb una manteta de ceba... És una delícia, tot plegat! No és d’estranyar que hi trobem tants turistes ja que El Vaso de Oro consta en una pila de guies turístiques com a establiment típic on es serveix menjar i beure d’altíssima qualitat. Tots podem fer un dia el turista i deixar-nos caure per la Barceloneta, ara que està neta, polida i endreçada, i fer una passejada per carrers i places que encara no han perdut el sabor de barri i on trobem aquella diversitat tan típica de Barcelona: la gent del barri, artistes i músics, els turistes que amb el bon temps ho aprofiten... en fi qualsevol excusa ens podria servir, fins i tot per repetir. Crec que els càmeres ja han acabat la cervesa i... marxen! Ostres! Diuen que havien vingut només a filmar El Vaso de Oro ! No m’estranya! Val la pena!

SECCIÃ&#x201C; ELABORADORS

En Robert Camps, del Palau d’Anglesola, ha estat qui m’ha fet la classe magistral i m’ha deixat gaudir de tot el procés des de l’inici. Quan vàrem arribar a la formatgeria ja tenia la llet donant voltes dins els tonells de quallar. En un tancar i obrir d’ulls ja s’havia canviat de roba i estava preparant el quall per tirar dins el tonell petit de quallar. Avui està elaborant llet crua d’ovella. Abans tenia un ramat de cabres però era massa petit per poder vendre la llet i així fou com va decidir elaborar-la ell mateix.

Ara no té el ramat, ja que no dóna l’abast de fer de ramader i formatger, o sia que va vendre els animals a un veí i ara li compra la llet del que havien estat les seves cabres. Mentre em va explicant el temps vola i la llet ja ha quedat quallada. En Robert agafa la lira, un estri per tallar la quallada que recorda molt aquest instrument musical, l’introdueix amb cura però amb energia i en va fent trossets petits per tal que vagi plorant el xerigot. Un cop

ben esmicolat separa el xerigot dels daus de quallada i comença a emmotllar. Avui ha previst fer-ne més de petits que de mitjans i tres de grossos que farà curar durant tres mesos. No hi ha temps morts, sense atabalarse però sense perdre pistonada va omplint amb escreix tots els motlles. Mentrestant la seva companya, la Lia, va foradant un a un els formatges blaus per tal que hi passi aire i així és vagin emblavint. El seu pare també li dóna un cop de mà i renta els formatges de pell rentada. Com que avui també farà formatge blau la seva mare farà el dinar i els el durà a l’obrador, ja que si no no podria ni dinar! En Robert és un gran formatger i, si em permeteu el terme, un pencaire nat.

Ha estat i encara és un dels referents del món formatger i els seus formatges... ummmm! Una veritable joia. Si voleu gaudir de l’experiència podeu acostar-vos al Palau d’Anglesola (Pla d’Urgell )a comprar-li formatges que podeu acompanyar amb el pa de ronyó típic de la contrada. Uff! No cal gaire cosa més que un bon raig d’oli i potser una cervesa per fer un grandíssim maridatge. Bon profit! 25

SECCIÃ&#x201C; Gastronomia

!"#"$%&'"()*$+,$-'"$ .*)/0'"1&+"+2$-'$3010)2$-'"$ 010)$&$-'"$"3&#*/"

!"#$%&'($&)*+ El seu somni és fer oli d’un terreny abandonat, del fruit d’uns arbres vells i cansats d’estar oblidats SECCIÓ PRODUCTORS

,*-&./*0+(&1$%2&3*+%(0*$2& '(&$(2&3*+%(0*02&*/04501-(26& ($&71++/08&($&9*+:*8& ($&2(3%$$(-5&%&$"*+;(./<

EbreThink. Av. Catalunya, nº 9. Nave 1 EL PERELLÓ (Baix Ebre) Tel. 607 300 525 info@olidelmar.com www.olidelmar.com

TEXT N. VALENTÍ

!"#$%&'()*%)$ SECCIÓ ELABORADORS

Quan tenia els nens petits i els anava a recollir a l’escola, el primer que em preguntaven cada dia era què hi havia per sopar. Si hi havia peix era un calvari. Sort que amb el temps els va anar passant i ara els dos nens són molt peixívors, però encara tinc feina amb la nena... No fa gaires setmanes vaig anar a comprar peix per fer un bon arròs. El meu fill va veure unes safates d’hamburguesa de tonyina i em va demanar que en comprés. Eren boníssimes! De seguida vaig buscar informació i vaig topar amb Espai Tonyina.

ESPAI TONYINA Roca Rellotgers, 1 Pol. Ind. Torrent d’en Puig ARENYS DE MUNT (Barcelona) www.espaitonyina.cat

Quan vaig arribar a la nau que tenen a Arenys de Munt, en Salvador Ramon i el seu pare, que també es diu Salvador, estaven acabant de polir detalls del nou espai que estan construint i que estarà enllestit al novembre. Darrere el coll del polo, amb lletres blanques brodades, hi deia: “Dream Team” i a sota hi havia una petita senyera; a les mànigues, els logos de l’empresa. Vaig pensar que no era una empresa normal: em feia molt bona impressió, d’entrada. Els avis d’en Salvador ja eren peixaters a la Boqueria i tant ell com el seu pare s’han volgut especialitzar i tenir una empresa líder en el sector. Avui són punters i fa poques setmanes han guanyat un premi en reconeixement de la feina feta. A mi em meravella la gent a qui agrada la seva feina i no es conforma mai i avança imparablement. Espai Tonyina neix de Frime, una empresa especialitzada sobretot en tonyina i peix espasa. Serveixen tonyina a molts països, i ara, per al mercat català ens han

atendre les seves necessitats. Per a en Salvador tots els detalls són imprescindibles. La idea de fer una hamburguesa no és gaire transgressora. Al principi la varen fer per poder aprofitar parts bones, però que queden mal tallades i són lletges. No els va agradar ni el color ni la textura que va tenir la primera prova, ja que la tonyina és un animal molt gros i té parts que tenen massa tendons o no tenen prou greix infiltrat. Per això, com que són una empresa que treballa tones de peix, es pot permetre fer les hamburgueses amb el llom de la tonyina. Són els únics que la fan 100% de llom. Els seus propis clients els diuen que és la que més es ven ja que qui n’ha menjat una de normal i una d’Espai Tonyina repeteix.

!"#$%&'()*%)$&"+)&,-"&.)%/"& 01,&2$)&-34$561781,"$&9::;& <,&--(5&<,&=()*%)$ Aviat se sentirà a parlar pertot arreu de l’Espai Tonyina i es veurà sovint el seu logo, que recorda molt el Tangram. El Tangram és un joc de possibilitats infinites on sempre s’utilitzen totes les peces. No sé si és casualitat o era una manera subliminal de descriure Espai Tonyina... Ah! Me n’oblidava: ara alguns bars d’entrepans també l’ofereixen en el seu menú. Ja era hora d’introduir el peix com a alternativa a tanta carn! D’aquí a un no res el més possible és que a les cartes dels restaurants trobem, al costat dels plats que contenen tonyina, la marca Espai Tonyina. Segur! Si el vostre peixater encara no té hamburgueses Espai Tonyina digueu-li que s’espavili, que són boníssimes.

TEXT N. VALENTÍ FOTOGRAFIA CRISTINA MUÑOZ CAPELLADES

obsequiat amb la gran idea de l’hamburguesa de tonyina. El problema és que han tingut tant èxit que ja tenen demanda d’Espanya, Àustria, Israel... En fi, que estan aclaparats. Més que parlar de l’hamburguesa sembla que us vulgui explicar una lliçó d’economia, però crec que era necessari per poder explicar en l’essència què passa amb l’Espai Tonyina. Com heu vist, és una empresa que funciona molt bé i que podria limitarse a seguir venent, però els Salvador, pare i fill, són diferents i romàntics, i no sé què carall deu tenir la tonyina que enamora. Just darrere la nau estan construint la seu d’Espai Tonyina, un espai de 500 m2. A l’entrada hi haurà un espai pedagògic on es podrà conèixer la tonyina com a animal. A la dreta hi haurà una cuina on els cuiners podran ensenyar a cuinar plats amb tonyina. També hi haurà un espai dedicat al sushi i una petita botiga. Mentre en Salvador m’assenyala on hi haurà cada espai els paletes, que no paren, fan molt xivarri i una bona polseguera. Ens refugiem a dalt, on té unes prestatgeries provisionals plenes de productes de tonyina i peix espasa de tot el món. Llaunes, pots, caixes... amb etiquetes meravelloses! Al final li pregunto per què fa tot això si un espai com Espai Tonyina no és rendible (com a màxim pot ser autogestionable). En Salvador em mira amb cara de capità del Dream Team i entenc que ho fa perquè l’encanta la seva feina i vol donar a conèixer el món de la tonyina. A més, ho enfoca molt a les escoles, per als nanos. Quina sort les mares d’avui que tenen l’Espai Tonyina i l’hamburguesa de tonyina! Però a més de les mares l’Espai Tonyina el podran fer servir escoles d’hostaleria i sobretot els cuiners de restaurants, per tenir molts feedbacks i poder

SECCIÃ&#x201C; PRODUCTORS

SECCIÃ&#x201C; Gastronomia

SECCIÃ&#x201C; PRODUCTORS

HINOMAKI VILAMARÍ (Alt Empordà) Tel. 634 533 425 info@hinomaki.com www.hinomaki.com

!"#!$%&!'(&)!*+)&(+! ,-!.-,)/!.+0!+112)2&3! 0%(!+245!.-$)+!6&%! 0&72!+#!.+0

SECCIÓ PRODUCTORS

Ctra. De Cabra del Camp s/n Figuerola del camp (Alt Camp) Tel. 977 63 13 33 www.fruitssp.com

SECCIÃ&#x201C; PRODUCTORS

TEXT N. VALENTÍ

SECCIÃ&#x201C; ELABORADORS

TEXT N. VALENTÍ

!"#$%&'#(&)#*&#+,# -,.)#/0'11,2#/,"#34.# ,561,77'3,.)#6,1# -'2/&1#/,"7#898),"7#/,"# :'.,"#&#/,"#""%8

TEXT N. VALENTÍ

SECCIÃ&#x201C; PRODUCTORS

SECCIÃ&#x201C; ELABORADORS

TEXT N. VALENTÍ

SECCIÃ&#x201C; PRODUCTORS

!"#$"%&'" SECCIÓ ELABORADORS

SECCIÓ Gastronomia

C/ Gaià, 3 VILA-RODONA (Alt Camp) Tel. 609 78 99 20 bet@llepol.cat www.llepol.cat

La Bet va estudiar filosofia. Un cop acabada la carrera va anar a viure a Vila-rodona. El seu marit és pagès i a ella li va agradar compartir algunes feines del camp. Suposo que d’alguna manera va ser com si hagués trobat la seva filosofia de viure. La fruita i la verdura, quan es té la possibilitat de collir-la un mateix, és una experiència que no té preu. D’un arbre fruiter o d’un hort a vegades hi ha més collita de la que es pot consumir i és clar que no es pot pas llençar. Seria un pecat! D’una cosa va anar venint l’altra i al final la Bet i una altra mare de l’escola dels seus

seus clients més experts de tastar coses diferents i també d’experimentar fent maridatges. Si us ve de gust saber-ne més, cada mes la Bet organitza una jornada de portes obertes on fa tastos diferents. Per fer-vos dentetes us diré que hem fet un tast d’agredolç de cirera, una gelea de cúrcuma amb formatge, de bitxo amb tomàquet i per acabar un gelat de vainilla amb gelea de vermut! Temptador, oi?

!"#$%&#'"#()%"(*+,-# ".%/0".%-#1%)#"#&+&#2341"&5# (+6%,7",&#1%)#23"1%)*&*05# (+,&*,0",&#1%2#1)*6%)#*# -%8+,#12"&#*#"("9",&#1%)# 2%-#1+-&)%-

TEXT N. VALENTÍ

fills es varen associar per fer melmelades. Ja fa uns quants anys de tot plegat! Ara fa poc que la Bet ha estrenat el seu nou obrador. Ara comença una nova etapa en solitari, el Llépol. Les melmelades del Llépol són noves en imatge i, tot i que segur que cada temporada en traurà alguna de nova i també en edició limitada, la majoria són receptes que la Bet ja feia abans. Això de les melmelades d’edició limitada és divertit. Cada dia hi ha més afeccionats a menjar melmelades, gelees i confitures. La Bet fa creacions adequades per a tot l’àpat, començant per l’aperitiu, continuant pel primer i segon plat i acabant per les postres. Una de les característiques de les melmelades d’edició limitada és que en ocasions la Bet té alguna fruita excel·lent, potser d’un arbre d’algun veí, però en una quantitat minsa que no pot garantir una continuïtat. A més, això li permet fer creacions diferents i donar la possibilitat als