“Jo no crec que l’ocupació ni la preocupació actual d’Escoda sigui, com ho fou en les segones avantguardes, cercar l’espai, fer-lo evident. En l’obra d’Escoda ja hi és, és el suport de l’obra. El que l’artista fa és convertir-lo en sensible, impactant, angoixós, esfereïdor, que mostri i denoti que hi ha vida, desig, virulència, no a l’espai real sinó a l’espai plàstic” Arnau Puig
S/T 1999
S/T 1999
Fer negre, de Leonardo Escoda. Teatre Auditori Felip Pedre/l, 2/ de novembre de 2005. (Lessy)
Obra Morta 2010
Leonardo i TĂ pies
Rastres, 2012.
Gràcies per la vostra atenció. Agraïments a Leonardo Escoda, Antonio Salcedo i Rosa Maria Ricomà
LEONARDO ESCODA Leonardo Escoda és un artista tortosí fascinat pel vent, que ha vehiculat i dimensionat la seva obra. Des de la infantesa fou introduït al món de l’art, ja que procedia de família d’artistes i això el va condicionar des de la infantesa, creant-li unes inquietuds que anirien mutant fins a acabar conformant la seva obra. Tot i que l’ambient que va viure de joventut estaria lligat als inicis i mitjans de segle, a un ambient artístic molt més professional, li va permetre obrir-se les portes fins arribar a una reflexió filosòfica i vital que seria el que acabaria vehiculant tota la seva obra. Va estudiar belles arts en la especialitat de pintura amb un interès únicament formatiu, volia formar-se com a artista, i també es graduà en gravat i Tècniques d’Estampació i Graduat en Conservació i Béns Culturals Mobles per la Universitat de Barcelona. Segons ell, la seva formació clàssica, l’ha influenciat en la seva obra pel fet que li ha ensenyat de primera mà els esquemes que havia de trencar, com desgranar aquesta herència passada per a poder seguir endavant per a poder donar un pas endavant a l’academicisme per arribar a una creació personal, pròpia, completament allunyada dels estigmes de l’acadèmia. Considera tota la seva obra creada des de “la actitud pictòrica i la mirada poètica”, entenent la seva obra a partir d’un contingut, no des de la seva forma. Tots els elements que formen part de l’obra són els que li donen pes, marcant sobretot el tema del suport i la seva ubicació, ja que l’obra d’Escoda queda legitimada al voltant d’un ambient concret. El que crea aquest ambient és la efimeralitat de la obra d’art, ja que la obra, com és el cas de Rastres, només cobra sentit en el entorn on queda situada. Un altre punt d’interès ha estat la docència, ha exercit durant més de 19 anys, experimentant de forma diària l’efecte rebot que li permet seguir aprenent i treballant amb la seva obra. Ha exercit com a professor a l’Escola d’Art de Tarragona, a la de Tortosa on també ha fet durant dos períodes de director del centre. Des de la seva vida coent sempre ha tingut una voluntat potenciadora de l’art contemporani, i això l’ha dut a crear cicles de conferències com “Art i creativitat a la fi del mil·lenni” i publicacions com DERestaura, amb la intenció difusora de l’art contemporani. Es pot dir que la carrera d’Escoda comença a partir de 1985, amb la seva primera exposició a Tortosa anomenada “pintures”. A partir d’aquest inici en el món de les galeries, ha realitzat gran nombre d’exposicions de la seva obra, no només en territori català de forma individual, sinó també de forma itinerant per l’estat espanyol l’any 1991 i de forma col·lectiva a França i a Itàlia. L’any 2010 va fer de comissari a l’exposició “la mirada reposada” on va exposar, juntament amb artistes com Manel Margalef, una de les
seves obres, anomenada “obra morta”, on intenta, a través d’una metàfora nàutica intenta mostrar el fet de la immediatesa, de la necessitat d’enllestir-ho tot per a poder-se enfrontar a un periple personal. Una altre aportació important a la seva obra pictòrica és la que fa el poeta Arnau Puig, i com la seva obra inspira a Escoda..... Es pot considerar que tota la seva obra bascula al voltant del tema del vent i la vinculació amb el territori de les terres de l’Ebre. Ell descriu la seva terra com quelcom eixut, com un paisatge que l’ha dibuixat a ell mateix com a persona i artista, és el lloc on té situat el seu estudi i on és capaç de crear, rodejat de l’entorn que l’inspira a fer-ho. Pel que fa el vent, ell el descriu com una idea a la que ha donat forma amb el temps a partir de la seva obra, i des d’on buscar el que ell anomena “l’os del vent”, la part sòlida, forta, del seu discurs personal. És una forma d’entendre i ressituar-se en front de l’obra. És també una metàfora personal, es podria entendre com el buscar-se a un mateix, basant-se en la recopilació que un mateix fa de les seves experiències personals que el porten cap a un futur. El vent queda explicat com una translació personal, on deixant uns rastres del passat permet enfocar a un futur intencionadament enfocat, que permet seguir amb l’experimentació i la busca personal i legitimar la seva obra i el seu leitmotiv. QUE ES RASTRES? “Rastres és la presència de l’acció i praxis del gest creatiu i del seu testimoni. “ Rastres és una obra confeccionada en dues peces de feltre. Aquestes peces de feltre les utilitza l’artista al seu taller per evitar tacar, o danyar d’alguna forma el lloc de treball. El feltre s’impregna de les restes d’aquestes obres d’art, de pintures grasses, de grafit i totes les restes de pigment que hi cauen i que absorbeix. La intenció donada a “embrutar” el suport és el que ha donat lloc a l’obra. Una peca que com el vent, ha arrossegat totes les restes i records plàstics d’altres obres i que pel mateix, ha sigut per si mateixa una obra d’art. TAPIES COM A INSPIRACIÓ Com diu l’artista en un text relacionat amb l’obra de Rastres, el record de Tàpies és la interacció amb el llenguatge, Tàpies cercant els recursos propis per cercar i escamotejar la lectura inicial, ressaltant la contemporaneïtat , provocant un gir clàssic de la realitat.
Això, com diu el propi autor a l’entrevista, Tàpies busca elements clàssics per tergiversar-los i canviar el sentit del missatge. Fa una relectura de l’obra de l’art. Això va inspirar a tota una generació d’artistes, tant de la nostra terra com de fora. Per això Leonardo Escoda crea Rastres, per canviar el context de l’obra de Julio Antonio, confrontant una peça contemporània davant d’una peca de Julio Antonio LOCALITZACIO DE L’OBRA DINS DE L’EXPOSICIO I EL PERQUE, TRENCAMENT AMB EL CLASSIC. La peca és creada pel diàleg amb l’obra de Julio Antonio, la mirada cínica davant de l’escultura. És una peca que descontextualitza l’obra escultòrica del Mausoleu Leumonier i invita a realitzar una nova lectura. Quins son els rastres deixats per aquesta obra escultòrica? Per què Julio Antonio? Aquest escultor representa una època clàssica i conservadora on les avantguardes tenien un pes important a París o Alemanya. Aquí a Catalunya, gairebé només tenim el pas fugaç d’algun artista avantguardista. Leonardo Escoda ens invita a rellegir aquesta obra d’una manera més contemporània, més actual, per deixar-nos veure la realitat de la situació de l’art en aquell moment La ubicació és completament intencionada, Rastres té la mateixa intencionalitat que Tàpies, i el que busca és la confrontació amb els seus models clàssics i la seva transgressió. Per aquest motiu, Leonardo Escoda va decidir situar la seva obra amb el mausoleu de Julio Antonio, per a crear un diàleg entre l’antic i el modern. Ell va concebre la seva obra per aquell espai, com va dir el mateix artista Rastres només té sentit en el context en el que està situat, sinó que l’essència de la seva obra es troba en aquest diàleg anàleg on, com un tàpies modern, commemora i reinventa a l’artista del mitjó. CONCEPTE DE L’OBRA EFIMERA, L’OBRA ESTA FETA PER AQUELL MOMENT I CONTEXT, FORA D’ELL NO TE SENTIT. EL VENT El vent es mou, canvia i mou les coses de lloc. Els rastres que deixen les obres que realitzen, les accions humanes i en definitiva l’art, son com el vent, es mouen de lloc i canvien segons la contextualització, per això els rastres que deixa el vent, que deixen els canvis, estan tan carregats de significat, tenen centenars d’històries i de missatges. La quantitat de metàfores que te el vent és enorme, així com les relectures i transfons que se li pot donar a una obra com Rastres.
El vent pot ser un retrat de la cultura actual, que canvia, que deixa uns rastres permanents però que marxa i desapareix per deixar pas a una nova entrada d’aire. TIPUS DE SUPORT El suport de la obra és bàsic, com diu Leonardo, és tan important com una pròpia pinzellada. El suport de Rastres és important ja que és aquest tipus de feltre el que ha de ser tacat per a convertir-se en part de l’obra. Deixa de ser suport i passa a convertir-se en la pròpia obra, un conjunt contextual de missatge. El propi suport es Rastres.