L’univers no seria gran cosa si no fos la llar de la gent que estimes.

Avui, quan he apagat el llum, la foscor m’ha caigut a sobre, suau i càlida com una manta d’hivern. Aquesta nit el nom que em va posar el pare ja no és un nom estrany del qual hagi d’avergonyir-me.

Ara és un nom ple de misteris per descobrir.

CONSTEL·LACIONS Quim Torres

La Nit és nova a l’institut. No li agrada. S’hi avorreix i s’hi sent sola. Però l’Arnau, un jove savi astrònom, ha llogat les golfes de casa i ara viu amb ella i la seva mare.

La Nit se sent perduda i l’Arnau coneix el llenguatge dels estels. Junts inventaran llegendes per a noves constel·lacions i trobaran la clau que obre totes les portes.

Constel·lacions és un viatge, una aventura, una història de pèrdua i de descobriments. On la família veritable, també, és la que nosaltres escollim.

Constel·lacions QUIM TORRES

Constel·lacions Un llibre de Babulinka Llibres, segell de l’editorial Babulinka Books SLU. Rambla de Prat 2, 1-2 A · 08012 Barcelona hola@babulinkabooks.com · www.babulinkabooks.com © Del text: Quim Torres, 2022 © De les il·lustracions: Quim Torres, 2022 © De l’edició: Babulinka Books SLU, 2022 Primera edició: març 2022 ISBN: 978-84-120808-8-9 Dipòsit legal: B 3838-2022 Impressió: Índice Col·lecció: Petites Joies per a Grans Lectors Disseny col·lecció: Maria Sansalvadó Maquetació: Maria Sansalvadó · www.momabcn.com Correcció: Tina Vallès · www.tinavalles.cat Made & Printed in Barcelona Aquest és un llibre de proximitat

Ha estat editat, dissenyat i imprès al nostre país per contribuir a crear llocs de treball dignes i reduir la petjada ambiental. Gràcies per compartir aquest compromís.

Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment sense l’autorització de Babulinka Books. Dirigiu-vos a www.cedro.org si en necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment.

Sense drets d’autor no hi ha cultura.

Aquest llibre ha estat imprès en un paper procedent de boscos correctament gestionats i amb cel·lulosa 100 % lliure de clor.

Constel·lacions Quim Torres Text i il·lustracions

Això és per a tu, mosquit.

Soroll a les golfes

—Nit! Nit! Ja és hora de llevar-se!

El meu nom sona estrany a primera hora del dia. Però es veu que va ser l’única bona idea del pare abans d’anar-se’n de casa. Sense ell, la mare diu que les coses no han anat tan malament. Jo penso que tampoc han anat gaire bé, encara que la mare fa tot el que pot perquè no ens falti res.

—Va, Nit, que faràs tard! Ja ho tens tot a punt?

—Sí, mare… —li responc mig adormida.

—Doncs vinga, espavila, que ja saps a qui avisen si arribes tard. A més, avui tinc una visita important.

11

12

—Una visita?—pregunto estranyada.

—Sí, un noi vol veure l’habitació de dalt i encara no l’he poguda arreglar.

Quan la mare diu l’«habitació de dalt» es refereix a una petita estança que queda just damunt de la meva.

—Vols llogar les golfes? —pregunto sorpresa.

—Nit, si vols en parlem més tard, però ara fes el favor de vestir-te i sortir volant cap a l’institut.

Avui fa una setmana que han començat les classes i tothom sap que els primers dies semblen una festa de disfresses. Ningú no es mostra tal com és, però amb el pas del temps els companys es treuen la disfressa. Jo, en canvi, no me l’acabo de treure mai.

El curs passat, quan encara anava a l’altra escola, tot era més fàcil, tothom coneixia la meva història i no havia de donar explicacions. El dia del pare fèiem manualitats i jo li duia un regal a la mare... Ningú no em preguntava res.

—Nit, m’encanta aquest súper cendrer!—va exclamar un any que li vaig regalar una fruitera de fang.

Però, aquest curs l’insti, els companys, tot és nou, i a l’hora del pati miro de passar desapercebuda. A l’altra escola vaig fer un gran esforç per tenir amics, però ara ja tant me fa. Ahir mateix, mentre estava asseguda a les escales, se’m va acostar un noi.

—Nit! Vols jugar amb nosaltres?

—Mmm.... A què jugueu?—li vaig preguntar tota desconfiada.

—És fàcil. Només cal que et quedis aquí on ets i vigilis que no vingui el Cendra.

El Cendra és el malnom que utilitzem per referir-nos al cap d’estudis. Un home amb molt mal caràcter que no en passa ni una i que per qualsevol badada et pot fer acabar asseguda al seu despatx. Si això de vigilar serveix perquè em deixin tranquil·la, ja m’està bé.

No m’agrada anar a l’institut. M’hi avorreixo molt i les hores em passen lentes. De fet, estic convençuda que aprenc més coses llegint a la sala d’espera del dentista, que en aquest edifici envoltat de reixes. Per sort, sec vora la finestra i, sempre

13

que puc, passo el temps mirant la gent que passeja amunt i avall.

Veig un home que esternuda, passa un cotxe, un botiguer tira la porta de ferro avall i després passa una dona amb una garrafa plena d’aigua.

A mig matí, el Cendra ha entrat a classe i ha repartit el material d’aquest curs. M’agrada l’olor que fan els llibres nous. Els que més m’agraden són els d’aventures i els de terror, tot i que, cada cop que n’acabo un d’aquests últims, em faig la promesa de no llegir-ne cap més.

Un dia més de classe al sac i per fi torno a ser a casa. Per variar, m’he trobat una de les notes de la mare: 14

Nit, arribaré tard, t’he deixat el sopar al forn.

Fes el de sempre i ves a dormir aviat.

T’estimo, bonica.

El de sempre consisteix a assegurar-me que la porta i les finestres del menjador quedin ben tancades i que, just abans de pujar per anar a

dormir, deixi la tele encesa perquè sembli que hi ha algú a casa. Inventar-me aquest algú imaginari encara em fa sentir més sola. A fora, un cel turquesa deixa entreveure els primers estels. Tot just són les deu del vespre i alguns veïns encara fan vida al porxo. De vegades, la mare demana a alguna amiga seva que passi per casa i s’asseguri que està tot bé. Però les nits com avui aprofito per infringir les normes i anar a dormir més tard de l’hora establerta.

La casa on visc és petita i acollidora. És tota de fusta i quan fa vent sembla que tota ella vulgui parlar. Tot i que és menuda, té dues plantes i unes golfes. La mare i jo dormim al segon pis. A les golfes, oficialment, no s’hi entra. Des de la meva finestra veig un om enorme que s’alça al jardí de l’entrada. En nits com aquesta, quan es fa massa tard i no puc dormir, apago el llum de habitació.

M’agrada aquest moment. Les branques de l’om dibuixen ombres a les parets.

15

M'acabo adormint tot observant com les branques acaronen tota l’habitació.

••• Somio que camino perduda pels camins que envolten els camps erms de prop de casa. És un trajecte sense rumb, un passeig ple de cruïlles, i jo les travesso una rere l’altra.

Als contes, les cruïlles són llocs de trobada, llocs per reposar o per emprendre aventures. Als meus somnis totes les cruïlles són buides, com ho és casa meva al vespre.

—Fiuuuuuuu, rrrmmm...

A la llunyania, se senten els cotxes que circulen

18

per l’autopista. Ràpids i distants, avancen un rere l’altre.

••• Obro els ulls encara endormiscada, i la remor dels vehicles ha desaparegut.

Tap, tap.

Sento unes passes i uns sorolls estranys.

Això ja no és un somni. Algú o alguna cosa fa soroll a les golfes. La por m’oprimeix el pit i sento el cor com em batega. La son m’ha fugit, perquè la son i la por no poden conviure alhora. Surto del llit a poc a poc i, encara a les fosques, m’acosto a la trapa que duu a les golfes.

Clop! Tap, tap, tap…

Un cop sec i unes passes fan gemegar la fusta vella del pis de dalt. Les escales són altes i velles i alguns taulons es belluguen quan els trepitges.

Però jo me’ls conec molt bé. M’hi he enfilat tants cops d’amagat de la mare. Les golfes són plenes de records. Caixes atapeïdes, algunes amb coses del pare. Crec que és per això que ella no hi puja mai.

Ara no sento res, però per sota la trapa es veu un llum encès. Tinc tanta por com curiositat.

Perquè la por i la curiositat sí que poden conviure alhora. Lentament, obro la trapa.

19

20

Aquella cambra no sembla pas l’habitació que conec. Tot està cap per avall: llibres, caixes i bosses plenes de roba s’amunteguen per tot arreu.

Enmig d’aquell caos hi ha un noi endreçant llibres en una prestatgeria. Està tan capficat posant ordre a aquell desgavell que ha trigat una estona a adonar-se de la meva presència.

Quan els nostres ulls s’han trobat, jo he estat a punt d’arrencar a córrer escales avall, però la intuïció m’ha dit que no hi havia perill.

—Hola, Nit...

—Qui ets? Com és que saps com em dic? —pregunto amb la veu tremolosa.

—Em dic Arnau. Aquest matí la teva mare m’ha llogat aquesta habitació i ja veig que a tu encara no te n’ha dit res.

Vaja, ara hi caic! És el nou llogater que viurà a les golfes. És el primer cop en molt de temps que hi viu algú més, a casa. Me’l quedo mirant mentre fulleja un llibre amb les cobertes d’un blau llampant i amb un títol no menys cridaner: Les constel·lacions òrfenes.

21

Les constel·lacions òrfenes

22

—Nit! Nit! Ja és hora de llevar-se! Niiit!

—Mmmm… —rondino mentre la mare em sacseja suaument.

—Què et passa avui? T’has tornat a quedar desperta fins tard? —La mare m’estira els llençols.

—Ufff, tinc molta son... —contesto remugant sota el coixí.

—Quantes vegades t’he de dir que a les onze et vull dins del llit i amb el llum apagat.

—Mare, ahir vaig conèixer l’Arnau. —La mare calla i fa cara de sorpresa.

—Ostres! Me n’havia oblidat! Com pot ser que

m’oblidi d’aquestes coses? Ai, pobreta... Et devies endur un bon ensurt.

La mare em mira avergonyida i fa com si estigués a punt de posar-se a plorar. Això em sembla que l’hi vaig ensenyar jo. Ben enrojolada, obre els ulls i espera que digui alguna cosa. Jo ho trobo divertit i em poso a riure.

—I...? —pregunta la mare tota encuriosida.

—I... Què? —li responc encara mig adormida.

—Què t’ha semblat? És simpàtic, oi? A més estudia astronomia —La mare pregunta i es respon ella mateixa.

—Mare, l’astronomia no m’interessa i sé cuidar-me sola.

—Sí, ja ho sé. Però a mi em deixa més tranquil·la saber que a la nit hi haurà algú més a casa. A més, anem molt justes de diners.

Vaja, pel que sembla, la decisió està presa. I la veritat és que no em sembla malament que les golfes quedin atapeïdes de llibres.

—Va, afanya’t, que fas tard! Déu meu! Encara ho tens tot escampat! —La mare m’acaricia, somriu i

23

24

mira el rellotge amb cara de preocupació.

El camí d’anada a l’institut quasi sempre el faig corrent. Però avui és tan tard que hauré de volar.

Sort que duc la motxilla mig buida. Veloç com un llamp travesso l’únic carrer on encara queden botigues i passo per davant de la fonda que, a aquella hora, bull plena de treballadors.

—Nit! Tornes a fer tard? —em crida un noi des de l’altra banda del carrer.

Es diu Khalil, té quinze anys però enraona i actua com un nen petit. En Khalil és molt ràpid, tant, que el cos li creix més de pressa que el pensament.

—Nit, ¿vols que fem una cursa fins a l’institut?

—En Khalil sempre és a punt per fer una cursa.

—D’acord! —li contesto mirant a banda i banda del carrer. El barri a primera hora es transforma en una gimcana de cotxes contra vianants.

Meeec! Un conductor toca el clàxon i ens desit­ ja un bon dia.

En Khalil somriu i arrenca a córrer carrer avall.

Jo el segueixo tan de pressa com puc, però a poc a poc vaig veient com s’allunya i quan ja ha passat de llarg l’institut aixeca els braços i continua corrent fins que desapareix. Ni anant en bici el guanyaria.

Definitivament, és el noi més ràpid del barri.

Els darrers metres abans d’arribar a l’insti són els pitjors, el cansament es barreja amb la por de trobar-me la porta tancada. Avui algú m’espera

25

26

prop de la reixa. Té els braços encreuats i duu unes ulleres fosques que li amaguen els ulls petits i atents.

—Tornes a fer tard, Nit. Ara mateix trucaré a la teva mare.

El Cendra no parla, escup les paraules. I les has de collir de terra i ajuntar-les fins que n’esbrinis el significat. Es pot dir que és un professor amb un mètode educatiu molt peculiar. T’agafa el cap i t’hi entafora els coneixements a la força. Pel Cendra, les coses només es poden fer de dues maneres: malament o a la seva manera. És tan puntual que pel matí la gent del carrer sap si fa tard o no segons on i quan se’l troba. No cal dir que també és un fanàtic de l’ordre i que tot, absolutament tot, ha de tenir un lloc establert i inamovible, com el seu cotxe gris i antiquat, o el mocador gris a la butxaca grisa de la seva americana grisa.

El Cendra no només deu el seu nom a la vestimenta que duu i a la manera que té de veure el món. Fa anys que és un fumador empedreït,

i sempre que pot s’amaga en un racó i fuma de manera compulsiva. Per allà on passa, deixa un rastre de cendra com si fos un drac vell i cansat.

27

28

—En cinc minuts, et vull al meu despatx! —em crida a un pam de l’orella.

Quan obro la porta del seu cau, agafa el telèfon i truca a la mare per explicar-li tot el que cal fer perquè jo sigui una alumna amb alguna possibilitat de futur. M’imagino que vol espantar-me, però l’únic que aconsegueix és que l’odiï encara més.

—Sí, sí. Me’n faig el càrrec, però jo tinc unes obligacions amb la seva filla. I no pot ser que arribi tard gairebé cada dia —diu una vegada i una altra—. Si es torna a repetir, em veuré obligat a expulsar-la. — I penja tan tranquil i em fa tornar a classe com si res.

No és veritat! Jo no arribo tard cada dia! Buf! Si la mare veiés la cara de satisfacció del Cendra quan fa aquestes trucades ens estalviaríem molts maldecaps. La gent gran vol controlar-ho tot!

Per sort de vegades passen coses impossibles de preveure.

Com avui mateix a l’hora del pati... Quan ja faltava poc perquè sonés el timbre, el cel s’ha enfosquit i ha començat a caure un xàfec impres-

sionant. Per uns instants tot ha sigut una autèntica bogeria. Mentre al pati tots saltàvem com bojos, darrere la reixa la gent s’afanyava a arribar a casa. Alguns ens hem estirat a terra amb els braços oberts per rebre la pluja. El Cendra s’ho mirava de lluny, incapaç de reaccionar. Allò no s’ho esperava gens. La tardor s’avançava una setmana i ningú l’havia avisat. El timbre no parava de sonar, però tots seguíem immòbils sota l’aigua.

El millor de tot ha sigut quan ha parat de ploure, estàvem tan xops que no hem tingut més remei que anar-nos-en cap a casa.

El camí de tornada és ple de tolls i el cel s’hi emmiralla blau i net de núvols. Jo els trepitjo feliç tot recordant la cara del Cendra.

29

Forat negre

114

—Nit! Nit! És hora de llevar-se! —em crida la mare. Obro els ulls i em sento molt cansada. Busco pel llit, miro a terra; la caixa ha desaparegut.— Va, Nit, que faràs tard!

El mateix to. Les mateixes paraules. Com si res no hagués passat. Com una gran mentida perquè tot continuï igual. Oblidar. Sembla que funciona, perquè em llevo i faig el ritual de sempre abans de sortir corrents cap a l’institut. Només que avui em costa molt caminar.

Quan arribo en Nil ja m’espera. I només veure’m em pregunta impacient com ha anat tot.

Algunes de les constel·lacions d’aquest llibre són reals. Altres tan sols són històries imaginàries que parlen de coses possibles.

R GLOSSARI (paraules o algunes curiositats que potser t’interessaran)

Pàg. 14

Els personatges que la Nit veu des de la finestra de l’institut formen part d’un poema de Joan Brossa publicat l’any 1951. Com a bon poeta, en Joan era molt observador, sempre atent a qualsevol detall que li pogués servir d’inspiració. En els versos d’«Un home esternuda», fa un elogi del que és quotidià i, com si es tractés d’una de les seves passejades, retrata escenes que ens conviden a preguntar-nos: qui són aquests personatges? I on van?

Pàg. 33

Forats negres i petits universos és el títol d’un llibre de Stephen Hawking (1942-2018), un físic i matemàtic anglès que, tot i patir una malaltia greu (ELA) que el deixà sense moviment ni parla, va seguir investigant. El seu gran objectiu era comprendre l’univers. Com és?

Per a què serveix? Per què hi habiten criatures que es fan preguntes?

Pàg. 38

L’àguila. En la mitologia grega representava Zeus a la Terra. També és el nom d’una constel·lació anomenada Aquila (l’Àliga), formada per nombrosos estels. Altair és el més brillant de tots, la seva llum és blanca i se’l considera un estel jove, de tan sols sis-cents trenta milions d’anys.

Pàg. 48

«Després de dir-me que els dracs no existeixen, em conduí al seu cau.» Ken Kesey, escriptor americà, va dedicar aquestes enigmàtiques paraules a l’amic que el va inspirar per a la seva primera novel·la: Algú va volar sobre el niu del cucut. El cucut és el nom d’un ocell primaverenc que no fa niu. La femella localitza un niu aliè i substitueix un dels ous originals d’aquell niu per un de seu, i va intercanviant ous fins que acaba la posta. Llavors el mascle i la femella migren a l’Àfrica a passar l’hivern, sense dedicar cap esforç en la construcció del niu ni en la cria dels pollets.

Pàg. 65

Les aurores boreals, com s’anomenen a l’hemisferi nord, es produeixen quan el Sol allibera grans quantitats de partícules i aquestes xoquen amb l’escut magnètic de la Terra. És un fenomen que es produeix gairebé sempre en tots dos pols, però l’any 1938 es van albirar aurores boreals en latituds molt baixes. Molta gent, entre ells l’avi Marçal, es van pensar que eren bombardejos.

Pàg. 71

Què és el Sol i què és la Lluna. Aquestes preguntes també se les fa Joan Brossa en el poema «Eco», escrit l’any 1965. Per al poeta, les coses són més senzilles del que creiem i sovint només cal treure l’interrogant d’una pregunta per obtindre una resposta —Explica’m tu què és el Sol. —El Sol. —Explica’m què és la Lluna. —La Lluna.

Pàg. 85

Els massais són una tribu de guerrers i pastors de l’Àfrica Oriental amb més de tres mil anys d’història. Actualment, aquest poble està en perill d’extinció. Així i tot, es resisteixen a abandonar les seves tradicions. Per mantenir viva la seva cultura, cada nit s’expliquen relats, llegendes, endevinalles, cançons i mites al voltant d’un foc. Massai, en la llengua maa, vol dir ‘no vull demanar’.

Pàg. 89

El cometa Halley. És un cometa que passa per la Terra aproximadament cada 76 anys. Ha visitat el nostre planeta en múltiples ocasions, el darrer cop l’any 1986. L’any 1705 l’astrònom anglès Edmund Halley va adonar-se que els cometes que s’havien apropat els anys 1531, 1607 i 1682 eren el mateix, i per demostrar-ho va calcular-ne l’òrbita i va predir que tornaria a passar prop de la Terra l’any 1758.

L’Edmund va morir abans de comprovar l’èxit del seu càlcul, i per això el cometa porta el seu nom.

Pàg. 90

Mens sana in corpore sano. En realitat aquesta cita no prové dels grecs sinó del poeta romà Juvenal (s. I) i, a més, no fa cap referència a l’esport. Però... qui s’atreveix a dir-li al Cendra que s’ha equivocat?

Pàg. 91

Ràpids com la llum. La velocitat de la llum és de 300.000 km per segon. La llum del Sol triga uns vuit minuts a recórrer els 150 milions de quilòmetres que hi ha fins a la Terra. A aquesta velocitat podríem fer 7,5 voltes al nostre planeta en un sol segon.

Pàg. 105

Khalil és un nom molt comú a Síria i el Líban. En àrab significa ‘amic’.

Pàg. 116

Forat negre. És una extensió infinita de l’espai, un cos celeste amb una força de la gravetat tan extraordinàriament gran que res no se’n pot escapar, ni tan sols la llum (i això que la llum és el que viatja més de pressa de tot l’univers).

Pàg. 121

La llum del soldador. Veure llum blava i tenir sensació de sorra als ulls són alguns dels efectes que produeix la sobreexposició a la radiació de la llum de la soldadura. Està formada per rajos ultraviolats, que, tot i ser invisibles als ulls, brillen deu cops més que la llum del Sol. Per això és important fer servir una màscara protectora en soldar i quan s’observen eclipsis solars. A la Nit li hauria anat molt bé aplicar-se gases humides amb llet damunt dels ulls per alleujar el malestar.

Pàg. 125

El solstici. És un fenomen astronòmic que s’esdevé dos cops l’any.

En funció de si l’eix de la Terra queda oposat o encarat al sentit del Sol, els rajos ens arriben més inclinats o verticals, i així marquen les hores de llum solar i la temperatura. En aquestes dates començen l’estiu i l’hivern. Per celebrar-ho, les civilitzacions antigues encenien fogueres rituals, tradició que ha arribat fins als nostres dies. nota de l’autor: fins fa poc els nens i nenes s’encarregaven de recollir fusta, i el dia del solstici l’amuntegaven en grans fogueres. Però, avui dia, la quitxalla està molt ocupada en activitats extraescolars i ja no juguen i aprenen al carrer. A causa d’aquest canvi en l’educació del temps lliure, el dia del solstici ningú recull la fusta.

Pàg. 149

Emboscat o cobert de bosc és el mot que s’utilitza per anomenar els homes i nois que, en edat militar i sent cridats per anar obligatòriament a la guerra, decidiren no fer-ho. Molts s’ocultaren a casa o al mas d’algun familiar. D’altres s’amagaren en balmes, boscos frondosos o coves excavades per ells mateixos.

Pàg. 155

Estel Polar. És l’astre visible a ull nu més proper a l’eix de rotació de la Terra. Actualment, l’estrella que ocupa aquest lloc a l’hemisferi nord es diu Ursae Minoris i fins a l’any 2100 es continuarà apropant al pol nord celest. Després se n’allunyarà lentament, per donar pas a un altre estel que ocuparà el seu lloc. L’any 3500, Alrai serà la nova estrella que assenyali el nord.

AGRAÏMENTS

Aquest artefacte no hauria estat possible sense els consells, les cures, les correccions, la confiança, les vivències compartides, les crítiques constructives, salvatges i personals, la fe i els ànims de: l’Adriana, la Paula, la Glòria, la Marta Luna, l’Oblit, l’Arianna, la Nit, la Irene, el Xevi, l’Ana V. i l’Ana B., la Maite, l’Alícia, l’Elena, la Patricia, l’Imma, el Xavi, la Martina, l’Aloma, l’Oriol, l’Olga, la Mar, la Maria, la Pilar, el Ricard i la Marta.

Constel·lacions

Soroll a les golfes

11

22 La constel·lació del Petit drac 36 La constel·lació dels Ulls 45 La constel·lació de l’Iceberg 58 La constel·lació de la Clau 68 La constel·lació dels Daus 77 Gent estranya 89 Cartes del passat 105 Forat negre 114 Jocs perillosos 122 Ara! 134 L’Estrella Polar 148 Tot torna a començar 163 Les constel·lacions òrfenes

Quim Torres Va néixer a Castellserà. És un apassionat de l’art d’explicar històries a través del dibuix. Des de l’any 2011 viu a Barcelona, on ha cursat un postgrau d’il·lustració a l’escola Eina. El seu treball com a il·lustrador s’ha publicat en diverses editorials dins i fora del territori nacional.

Actualment compagina la il·lustració editorial amb la creació de tallers en què utilitza el dibuix com a eina d’autoconeixement.

Constel·lacions és la seva primera obra literària com a escriptor.

ALTRES TÍTOLS DE LA COL·LECCIÓ

DUNA. DIARI D’UN ESTIU

de Muriel Villanueva. Il·lustrat per Ferran Orta.

Primer diari de la Duna. Dia a dia, descobreix el sabor de l’amistat, del primer amor, de créixer i madurar. Nominat al Premi Atrapallibres 2016.

DUNES. DIARI D’UN ALTRE ESTIU

de Muriel Villanueva. Il·lustrat per Ferran Orta.

Segon diari de la Duna. Ara té 14 anys. La seva amistat amb el Max ha madurat, la mare i el Manel són inseparables, el poble està en perill…

Tot canvia i la Duna segueix buscant el seu lloc al món. Premi Llibreter 2020, Categoria Literatura infantil i juvenil en català.

LA SOPA DE L’AVI

de Mario Satz. Il·lustrat per Albert Asensio.

Pot l’amor alimentar l’ànima?

Una adolescent que viu sota el pes de l’anorèxia és salvada in extremis pel seu avi jubilat, que la cura amb la saviesa d’un «senzill» plat de sopa.

L’ILLA DE LES CARTES PERDUDES

d’Oriol Canosa. Il·lustrat per Mercè López.

L’Albert fuig d’Estrasburg a causa de l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Lluny de casa descobrirà què és l’enyorança, la por i l’absurditat de la guerra, però també la força de l’amistat i de la seva fortalesa interior.

L’OCARINA BLAVA

de Mario Satz. Il·lustrat per Zuzanna Celej.

Una novel·la d’aventures, trepidant, tendra i còmica que recorre la riquesa cultural i paisatgística d’Àfrica i que ofereix un magnífic relat sobre els perills de l’ambició i la màgia de la bondat.

LA MALETA

de Núria Parera. Il·lustrat per María Hergueta.

Una maleta que passa de mà en mà, testimoni silenciós de vides diferents que transcorren durant el segle xx. Un relat poètic que ens porta a reflexionar sobre la tendència cíclica de la història, que tendeix a repetir-se, com si no n’aprenguéssim mai prou. Premi Crítica Serra d’Or 2019.

Aquest llibre pertany a la col·lecció Petites Joies per a Grans Lectors, una exquisida selecció d’obres que transmeten valuoses Ensenyances a través de bellíssimes històries.

Babulinka Books no fa llibres perquè sí. Tots neixen de la sincera voluntat de contribuir a fer un món més harmònic. Amb tota la humilitat, tan sols editant llibres que inspirin, que ajudin a despertar la felicitat interior. Perquè creiem amb totes les nostres forces que la suma d’individus feliços fa un món millor.

BABULINKA SIGNIFICA ÀVIA EN RUS. SIGUEM SAVIS AL MÉS AVIAT POSSIBLE

Avui, quan he apagat el llum, la foscor m’ha caigut a sobre, suau i càlida com una manta d’hivern. Aquesta nit el nom que em va posar el pare ja no és un nom estrany del qual hagi d’avergonyir-me.

Ara és un nom ple de misteris per descobrir.

CONSTEL·LACIONS Quim Torres

La Nit és nova a l’institut. No li agrada. S’hi avorreix i s’hi sent sola. Però l’Arnau, un jove savi astrònom, ha llogat les golfes de casa i ara viu amb ella i la seva mare.

La Nit se sent perduda i l’Arnau coneix el llenguatge dels estels. Junts inventaran llegendes per a noves constel·lacions i trobaran la clau que obre totes les portes.

Constel·lacions és un viatge, una aventura, una història de pèrdua i de descobriments. On la família veritable, també, és la que nosaltres escollim.

Constel·lacions QUIM TORRES