El bot del Dr. Bombard - Babulinka Books - Oriol Canosa & Jordi Sunyer

Oriol Canosa

Després d’un naufragi sense incidents, el doctor Bombard sura en un bot enmig de l’oceà. És una tragèdia o una oportunitat per viure una gran aventura?

No ho sap.

Però tindrà tot el temps del món per descobrir-ho.

Oriol Canosa

Il·lustracions de Jordi Sunyer

MINI JOIES

PER A

PRIMERS

LECTORS

El bot del Dr. Bombard Un llibre Minimini de Babulinka llibres, segell de l’editorial Babulinka Books SLU. Rambla de Prat, 2, 1-2 A · 08012 Barcelona hola@babulinkabooks.com · www.babulinkabooks.com © del text, Oriol Canosa © de les il·lustracions, Jordi Sunyer Primera edició: octubre 2019 ISBN: 978-84-120808-0-3 Dipòsit legal: B 23511-2019 Impressió: Gráficas 94 Col·lecció: Mini Joies per a Primers Lectors Disseny col·lecció: Maria Sansalvadó Maquetació: Maria Sansalvadó · www.momabcn.com Correcció: Tina Vallès Made & Printed in Barcelona Llibre local = Lector compromès

Aquest és un llibre publicat amb el segell Llibre local, que garanteix que el 100% de la seva elaboració –des del disseny fins a la impressió– s’ha dut a terme per professionals i empreses del nostre país. Amb la seva compra has contribuït a crear llocs de treball dignes al teu entorn, a assegurar que cap impost no fugi a l’estranger, i a minimitzar el seu impacte ambiental, entre altres beneficis. Visita llibrelocal.cat per conèixer millor aquesta iniciativa.

Queden rigorosament prohibides i estan sotmeses a les sancions establertes per la llei: la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, inclosos els mitjans reprogràfics i informàtics, i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic sense l’autorització de l’editorial Babulinka Books. Dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

Oriol Canosa

Il¡lustracions de Jordi Sunyer

El doctor Bombard sura enmig de l’oceà en un bot minúscul. Fa una setmana que el vaixell en què viatjava va naufragar i des de llavors navega a la deriva. Està sol.

Els corrents marins l’han allunyat dels altres bots. Qui sap, potser a ells ja els han rescatat!

En una situació com aquesta el més important és mantenir la calma.

Angoixar-se massa només empitjoraria les coses. Al bot hi ha dos rems, però no els fa servir. És més raonable deixar-se portar pel corrent i esperar que tard o d’hora algun vaixell el rescati. Al cap i a la fi, tampoc no s’hi està malament, surant enmig de l’oceà. Les postes de sol són tan boniques que el doctor s’oblida de tot.

El doctor Bombard, com tots els metges, sap que no s’ha de beure aigua de mar, perquè podria fer-li mal. Però a l’oceà on sura hi plou sovint, cosa que li permet omplir un cubell d’aigua dolça i beure’n tanta com vulgui.

Un matí, alguna cosa impacta contra la cara del doctor, com si li haguessin clavat una bufetada. Sorprès, mira al seu voltant intentant entendre què ha passat. Al fons del bot troba un peix volador batent les aletes desesperadament.

–Quina cosa més fascinant! Aquesta sí que és una manera fàcil de pescar!

Al cap d’un instant, un altre peix volador cau dins del bot. N’hi ha centenars, milers, sobrevolant la superfície del mar.

I, de tant en tant, algun cau dins del bot.

El doctor està molt content: ara sí que té el problema del menjar resolt!

Per primera vegada des que va naufragar, el doctor estĂ inquiet. Fa una estona que observa una aleta molt grossa que gira al voltant del bot.

Sap perfectament de què es tracta: un tauró blanc que busca alguna cosa per sopar. Si decidís envestir-lo, gros com és, segur que tombaria la barca al primer intent. I un cop a l’aigua, el tauró se’l cruspiria en un tres i no res.

E

l doctor Bombard ha passat tres setmanes sol enmig de l’oceà. Però al mar mai ningú no hi està sol del tot. Dotzenes, centenars d’espècies han seguit el seu bot durant la travessa. Amb algunes hi ha mantingut contacte. D’altres, ni tan sols no les ha vistes. I, sota les fustes del buc, nedant per les fosques aigües, un univers per descobrir: es calcula que tres de cada quatre espècies marines encara són desconegudes per la ciència.

Les balenes que apareixen al llibre són iubartes (Megaptera novaeangliae), fan una quinzena de metres de llarg i poden pesar més de cinquanta tones. N’hi ha des de les aigües fredes dels pols fins a l’equador. Fins i tot se’n poden trobar al Mediterrani!

De peixos voladors n’hi ha una seixantena d’espècies. Les seves aletes pectorals són tan desmesuradament grosses que els permeten volar fora de l’aigua; els seus vols rarament superen els cent metres de distància, però en tenen prou per escapar dels predadors.

L’ocell és una calàbria petita (Gavia stellata). Menja anxoves, arengades i cries de bacallà, que pesca submergint-se fins a vuit metres sota l’aigua.

El tauró blanc (Carcharodon carcharias) és un dels depredadors més grans del món i menja foques, calamars, pops, crancs, aus marines i peixos de tota mena. Fins i tot, de vegades, assalta les balenes. Els seus atacs a humans són poc freqüents i no acostumen a ser mortals. Cada any moren milions de taurons atrapats a les xarxes dels vaixells pesquers.

El nostre protagonista no és l’única persona que s’ha quedat aïllada en un bot enmig de l’oceà. Al llarg de la història n’hi ha hagut molts, alguns dels quals han tingut sort i d’altres…, no tanta. Però pocs han conservat la calma i han sabut aprofitar l’aventura que l’atzar els ha ofert.

El doctor Alain Bombard és un personatge real i va protagonitzar una història ben curiosa. Metge d’un petit poble de pescadors del nord de França, estava cansat de veure com els nàufrags morien perquè no tenien els coneixements i la sang freda necessaris per sobreviure. I un dia, l’any 1952, va llançar-se a l’Atlàntic en un bot pneumàtic i es va convertir en «nàufrag voluntari» durant uns mesos per convèncer els mariners i els pescadors que, tot i les dificultats, sobreviure a alta mar era possible i calia aprendre a fer-ho. No cal dir que ho va aconseguir i avui en dia els seus llibres serveixen d’inspiració a tots aquells que solquen les negres aigües dels oceans (i a alguns escriptors i il·lustradors de terra ferma, naturalment!).

A ell va dedicada aquesta història.

COL·LECCIÓ MINI JOIES

PER A

PRIMERS

LECTORS

També t’agradarà…

La Nit de Reis, mentre els nens dormen, lladres i bergants trepen i ronden.

Qui els atraparà? Digueu-nos…, qui?

L’honrat agent Simó ja és aquí!

En JORDI SUNYER (1976) i l’ORIOL CANOSA (1975) es van conèixer quan encara no tenien edat de llegir llibres com aquest. Amb els anys, un va aprendre a dibuixar, l’altre a escriure i tots dos a mocar-se sense l’ajut de cap familiar.

Gràcies a aquestes tres habilitats, amb el canvi de segle es van convertir en autors de llibres infantils.

Hi ha un munt de coses que els separen.

Un és dretà i l’altre és esquerrà.

Un escriu i l’altre dibuixa.

Un va néixer a Barcelona i l’altre a Tarragona.

Un treballa en una biblioteca silenciosa i l’altre al menjador de casa, entre nens i olles plenes de macarrons.

Un es lleva molt d’hora i l’altre se’n va a dormir tard.

Tot i això, estan d’acord en les coses importants de la vida: que a la pizza no s’hi ha de posar mai pinya, que els llibres infantils són més interessants que els llibres per a adults i que treballar amb amics és millor que fer-ho amb desconeguts.

Oriol Canosa

Després d’un naufragi sense incidents, el doctor Bombard sura en un bot enmig de l’oceà. És una tragèdia o una oportunitat per viure una gran aventura?

No ho sap.

Però tindrà tot el temps del món per descobrir-ho.

Oriol Canosa

Il·lustracions de Jordi Sunyer

MINI JOIES

PER A

PRIMERS

LECTORS