L'OCARINA BLAVA _ BABULINKA BOOKS

Aquest llibre pertany a la col·lecció Petites Joies per a Grans Lectors, una exquisida selecció d’obres que transmeten valuoses Ensenyances a través de bellíssimes històries.

En Baba Ganush va actuar com ho hauria fet a la selva, amb rapidesa i seguretat, com un digne fill del boscam, un d’aquells intrèpids companys i amics de la Mimí que es movien com ho fan els fantasmes, sense pes ni soroll, tornant-se invisibles en un segon i visibles en el següent.

ocarina blava L’

Mario Satz

BABULINKA SIGNIFICA ÀVIA EN RUS. SIGUEM SAVIS EL MÉS AVIAT POSSIBLE

O.BB_OcarinaPC_2.indd 1

Mario Satz

Baba Ganush, un noi de dotze anys de Casablanca, té un dit màgic de colors capaç d’obrar prodigis.

El seu avariciós oncle, l’Abu Kabir, mogut per l’enveja i la gelosia, el perseguirà per terra i mar per prendreli el tresor. En Baba haurà de fugir armat només amb una vella bicicleta i una ocarina blava tallada en lapislàtzuli. Recorrerà tot Àfrica fins arribar a un poblat pigmeu on descobrirà el seu destí i una profecia per complir. Una novel·la d’aventures, trepidant, tendra i còmica que endinsa el lector en la riquesa cultural i paisatgística d’Àfrica i que ofereix un magnífic relat sobre els perills de l’ambició i la màgia de la bondat.

Zuzanna Celej, Nascuda a Lódz (Polònia),

L’ocarina blava

Babulinka Books no fa llibres perquè sí. Tots neixen de la sincera voluntat de contribuir a fer un món més harmònic. Amb tota la humilitat, tan sols editant llibres que inspirin, que ajudin a despertar la felicitat interior. Perquè creiem amb totes les nostres forces que la suma d’individus feliços fa un món millor.

Il·lustracions de Zuzanna Celej Traducció de Tina Vallès

Mario Satz, nascut el 1944, a Coronel Pringles, Buenos Aires. Filòleg, assagista, poeta, novel·lista i traductor. Viatjant incansable: Amèrica del Sud, Estats Units i Europa. Va viure a Jerusalem (1970 - 1973) estudiant Càbala, Bíblia i Antropologia i Història de l’Orient Mitjà. Nacionalitzat espanyol, resideix a Barcelona des de 1978, on es va llicenciar en Filologia Hispànica. Ha editat una dotzena d’assajos, entre els quals es compten Música per als instruments del cos (Miraguano, 2000) i Les vocals del riure (Miraguano, 2001). És autor, entre altres novel·les, de la pentalogia Sol, Lluna, Terra (Noguer, 1976, 1977 i 1978); Mart (Seix & Barral, 1980), i Mercuri (Heptada, 1986). Els seus últims llibres són: Amore ludum (Madrid, 2008), El criador de cuques de llum (Barcelona, 2010) i La sopa de l’avi (Babulinka Books, 2013). Imparteix regularment cursos sobre Càbala i sobre mística comparada.

des de nena ha viscut a Catalunya. Llicenciada en Fotografia i Gravat per la Universitat de Barcelona.

També va estudiar Il·lustració a l’Escola Superior d’Art i Disseny Llotja. Ha treballat en els àmbits de la fotografia artística, la pintura i el gravat.

Ha realitzat cartells publicitaris, gràfics per a moda i pintures murals. En l’actualitat es dedica principalment al món editorial: ha il·lustrat més de quaranta llibres dins i fora del país. La seva obra ha estat exposada a Espanya, França, Anglaterra, Polònia i els Estats Units, i ha estat mereixedora de nombrosos premis nacionals i internacionals. Combina els seus projectes d’il·lustració amb la docència. www.zuzannacelej.blogspot.com zuzanna.celej@gmail.com

01/03/17 12:06

O.BB_Ocarina_CAT.indd 1

23/02/17 14:08

L’ocarina blava Un llibre de Babulinka Llibres, segell de l’editorial Babulinka Books SLU. Rambla de Prat 2, 1-2 A · 08012 Barcelona hola@babulinkabooks.com · www.babulinkabooks.com © Del text: Mario Satz, 2017 © De les il·lustracions: Zuzanna Celej, 2017 © De la traducció: Tina Vallès, 2017 © De l’edició: Babulinka Books SLU Primera edició: febrer 2017 ISBN: 978-84-945843-2-9 Dipòsit legal: B-5784-2017 Impressió: Índice Col·lecció: Petites Joies per a Grans Lectors Disseny col·lecció: Maria Sansalvadó Maquetació: Maria Sansalvadó · www.momabcn.com Correcció: Tina Vallès · www.tinavalles.cat Made & Printed in Barcelona Llibre local = Lector compromès

Aquest és un llibre publicat amb el segell Llibre local, que garanteix que el 100% de la seva elaboració –des del disseny fins a la impressió– s’ha dut a terme per professionals i empreses del nostre país. Amb la seva compra has contribuït a crear llocs de treball dignes al teu entorn, a assegurar que cap impost no fugi a l’estranger, i a minimitzar el seu impacte ambiental, entre altres beneficis. Visita llibrelocal.cat per conèixer millor aquesta iniciativa.

Queden rigorosament prohibides i estan sotmeses a les sancions establertes per la llei: la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, inclosos els mitjans reprogràfics i informàtics, i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic sense l’autorització de l’editorial Babulinka Books. Dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

O.BB_Ocarina_CAT.indd 2

23/02/17 14:08

ocarina blava Mario Satz L’

Il·lustracions de Zuzanna Celej Traducció de Tina Vallès

O.BB_Ocarina_CAT.indd 3

23/02/17 14:08

O.BB_Ocarina_CAT.indd 6

23/02/17 14:08

PRIMERA PART De com en Baba Ganush descobreix que té un destí per complir

7

O.BB_Ocarina_CAT.indd 7

23/02/17 14:08

Un noi, un dit, un do. I una ocarina

8

Quan va néixer en Baba Ganush, el sol i la lluna es podien veure alhora. A la ciutat de Casablanca, on el seu pare esmolava ganivets i tisores anant de barri en barri amb la seva vella bicicleta, a trenc d’alba, l’aire s’omplia de l’aroma del pa i els cants dels ocells. En Baba era el més gran de tres germans i parlava amb una veu tan fina que gairebé no se’l sentia. A banda de la veu, el que més intrigava d’en Baba Ganush era aquell dit seu, el del mig de la mà dreta, un dit de colors i més llarg del normal. Un dit capaç de fer les proeses més extraordinàries; tant podia recollir les bales perdudes dels nens a les clavegueres, com plegar papers, gratar esquenes o enrotllar-se sobre si mateix com la cua d’un camaleó, i canviava de color quan volia. Un dit prodigiós, potser que ho diguem ja, que li portaria tants problemes com alegries.

—Ja ve el dit d’en Baba Ganush —se’n reien a Casablanca.

I la veritat és que al principi sí que li molestava que se’n riguessin, però quan va descobrir el talent i les capacitats del seu dit, en Baba Ganush es va convertir

O.BB_Ocarina_CAT.indd 8

23/02/17 14:08

en un personatge especial per als membres de la seva família, que li insistien que es fes orfebre o bé pianista, per treure més partit del seu acolorit tresor digital.

El més curiós és que la resta del seu cos era normal.

Tenia els peus petits i prims i un lleu estrabisme a l’ull dret, del to de la mel de garrofes. Li agrada llegir i cantar, però com que tenia aquella veu tan fina i tan dèbil els seus germans li van aconsellar que es dediqués a polir el talent del seu dit i no pas a la música. En Baba va aprendre de seguida, gràcies als ganivets i les tisores que feia anar el seu pare, que una cosa esmolada va bé per tallar però no es pot tocar. La vida també pot ser esmolada i exacta per a alguns i una col·lecció de ferides per a gairebé tothom.

Li agradava la seva ciutat, Casablanca, amb els minarets i els cels nets per on planaven, lentes, les gavines de potes vermelles. Com totes les ciutats, tenia els seus sants, pallassos, lladres, captaires i envejosos. I un dit com el d’en Baba Ganush era un do que més d’un volia tenir. A mesura que s’escampava la seva fama i en Baba esdevenia un sanador natural, un prodigiós afinador de llaüts o un detector de vents abans que bufessin, el seu dit era cada cop més cobejat

O.BB_Ocarina_CAT.indd 9

9

23/02/17 14:08

10

per l’Abu Kabir, un ric comerciant i parent llunyà del seu pare que tenia dos fills mancats de talents i faltats de gràcia i simpatia. Com sol passar, és impossible convèncer un envejós que és millor admirar el que no es té que desitjar-ho per a un mateix. L’Abu Kabir es va proposar esbrinar d’on venien els poders d’aquell dit i què el feia únic al món. Així que va fingir que estava malalt per poder ser tocat pel dit i calmar-se així les seves falses dolences. Volia constatar de ben a prop si era cert tot el que contaven sobre aquell dit prodigiós que canviava de color quan volia.

L’Abu Kabir tenia tot el que un ric comerciant pot desitjar: cases, camells, terres, i fins i tot un petit oasi al desert, un lloc famós a Casablanca per la col·lecció d’aus de tot el món que hi vivien preses sota una finíssima xarxa translúcida. I allà va ser on es va proposar atraure en Baba Ganush, amb un pla tan senzill com pervers: mentre li mostrés les aus exòtiques, li oferiria un te amb un poderós somnífer per poder-li tallar el dit miraculós quan s’hagués adormit. En el seu propòsit hi estava implicat el doctor Bendahan, un expert cirurgià amant de la música que coneixia en Baba Ganush des de petit; així que el noi va emprendre

O.BB_Ocarina_CAT.indd 10

23/02/17 14:08

aquell viatge sense patir per res.

Però l’Adira, la mare d’en Baba, desconfiava de l’Abu Kabir. La nit abans que el seu fill se n’anés a l’oasi, havia somiat que un gat li parlava i li recomanava que en Baba fos protegit, i no solament per una simple i rítmica pregària, sinó per un objecte de poder. Aleshores l’Omar Ganush, el pare esmolet, va proposar que el noi s’endugués la seva famosa ocarina blava. Una ocarina que en públic emetia un reclam dolç i atractiu, però que en la intimitat tenia una altra veu, una veu poderosa que encantava i desencantava la realitat segons si era tocada amb la mà esquerra o amb la dreta i en funció de com es posaven els llavis per bufar-la. L’hi havia venuda a París un descendent d’en Giuseppe Donati, l’italià que havia inventat l’instrument i que l’havia tallada en un tros de lapislàtzuli màgic comprat en un viatge al desert egipci.

Les coses van així: el que un home crea amb esforç i dedicació, els seus besnéts o rebesnéts s’ho venen per unes monedes. Aquella ocarina blava tenia unes propietats especials. Obria portes, atreia la pluja o la boira i fins i tot feia plorar o riure, oblidar o recuperar vells records.

O.BB_Ocarina_CAT.indd 11

11

23/02/17 14:08

12

—Si la toques bé —li havia dit el descendent de l’inventor en vendre-se-la—, ella et tocarà millor a tu, però si la toques malament, creixerà el teu desconcert i t’apartarà de la bona sort.

Havien passat molts anys des de llavors. Així que en Baba Ganush va acceptar la invitació a l’oasi de l’Abu Kabir, que era a un dia en camell de Casablanca.

I amb l’ocarina blava a la butxaca, i al corrent de les seves instruccions per poder-la fer servir bé, el noi va iniciar ben convençut un viatge que duraria més del que hauria pogut somiar mai.

O.BB_Ocarina_CAT.indd 12

23/02/17 14:08

13

O.BB_Ocarina_CAT.indd 13

23/02/17 14:08

La fugida

14

En Baba Ganush va fer el viatge a l’oasi de les aus exòtiques dalt d’un camell fosc i acompanyat per l’Abu Kabir, oncle seu i ric comerciant, i el metge encarregat, en secret, de tallar-li el dit.

—Que bonic és el silenci del desert! —va dir de sobte el doctor Bendahan—. No se senten ni les passes dels camells.

—La sorra, sàvia i elàstica, també és traïdorenca —va somriure l’Abu Kabir alhora que pensava en els seus plans malèfics.

En Baba Ganush estava content. Però, per recomanació de la seva mare, agafava amb força l’ocarina blava. Vestia de forma molt austera i a la motxilla tenia una jersei de llana perquè les nits sota les estrelles, fins i tot als oasis més atapeïts, solen ser molt fredes.

Un tros de xocolata, sis dàtils enormes que li havia regalat la seva tieta Fàtima en acomiadar-se’n amb un petó humit i unes quantes monedes eren tots els seus béns.

Abans d’entrar a l’oasi, abans d’accedir al seu ròdol de palmeres, tarongers i llimoners travessant una olor

O.BB_Ocarina_CAT.indd 14

23/02/17 14:08

de menta aquàtica, van sentir el cant múltiple de les aus exòtiques. L’Abu Kabir se les havia fetes portar de Manila i de Mano, de Malaca i de Madagascar, les havia comprades per catàleg durant les seves estones lliures i s’havia ocupat personalment de contractarne un cuidador, un berber de gran somriure i cor enorme —i en Baba Ganush no trigaria a comprovarho. Sota la gran xarxa de l’oasi, i després d’haver desempaquetat i endreçat les seves coses, mentre el sol roig descendia a les seves cases nocturnes, en Baba Ganush va veure un tucà de l’Amazones i un calau de l’Àfrica, un petit teuladí moresc de l’Atles i dos coloms de Malabar. I va sentir alegria i pena alhora: per gran que fos l’espai de què disposaven, aquelles aus eren presoneres i als ulls els brillava l’enyorança del seu lloc d’origen.

Seguint el pla acordat, en Baba Ganush va caure adormit gairebé sense adonar-se’n poc després de sopar, i encara agafava amb la mà dreta l’ocarina blava. Va ser aleshores quan el metge va treure el seu bisturí i va escoltar atentament el que li proposava el comerciant Abu Kabir. No el va sobtar gaire l’interès per aquell dit tan especial ni tampoc semblava que

O.BB_Ocarina_CAT.indd 15

15

23/02/17 14:08

16

sentís cap pena pel que estaven a punt de fer. Però el destí va voler que en Sahar, el cuidador berber de les aus, sentís la seva conversa. En saber el que intentava fer el seu amo, i alarmat pel dolor que li provocaria al gentil Baba Ganush, va aixecar una mica la xarxa i va deixar escapar unes quantes aus exòtiques despertant-les amb uns xiulets de serp. I després va cridar: —S’han escapat! Marxen volant un rossinyol del Japó i un picot!

En l’enrenou de llanternes que hi va haver i enmig d’aquell inesperat alabatre i aquella cridòria, en Sahar es va acostar al noi i li va dir que la seva vida i la del seu dit perillaven. Era més clar que l’aigua: en Baba Ganush havia de fugir, si no la ràbia de l’Abu Kabir recauria en la seva mà. En Baba no tenia ningú que el protegís, allà, tret, esclar!, de l’ocarina blava. La va tocar amb suavitat, amb dolcesa, amb els ulls tancats, com si la besés. L’agafava amb la mà esquerra, la del braç del cor, i llavors, passats uns instants, va veure com tot s’aturava, com el temps i l’espai s’aquietaven. I dels estels llunyans van baixar dos, tres, quatre fils de llum i van traçar un camí il·luminat en el desert.

O.BB_Ocarina_CAT.indd 16

23/02/17 14:08

—Vés-te’n amb el camell fosc, noi, fuig cap a les muntanyes! Trobaràs un bosc espès en una vall molt fonda. Demana ajuda allà! —li va cridar Sahar mentre assenyalava el camí il·luminat. I en Baba fugí.

Un cop a resguard, mort de gana i desesperat, va pensar que sense brúixola ni mapes es perdria en aquell immens desert. I no podia tornar a Casablanca. Va estar a punt de maleir el seu dit. La sinistra intenció de l’Abu Kabir li semblava incomprensible.

Si l’hi hagués demanat, ell li hauria fet de grat tota mena de favors. La tristesa estava a punt d’abatre’l just quan va ocórrer una cosa inesperada: un picot que s’havia escapat de l’oasi se li posà a l’espatlla i el mirà amb alegria. Aleshores l’au va esgratinyar amb força a la sorra fins a fer-hi un bon sot, hi va trobar una petita font i en va beure per incitar el noi a imitar-lo. Després, en descobrir el dit d’en Baba Ganush, va batre les ales amb gràcia i li va fer un gest per indicar-li que l’alcés per damunt del seu cap per captar la direcció del vent.

La tenia allà, al seu dit, la seva pròpia brúixola, la seva ruta de colors! En Baba Ganush es va humitejar el dit un altre cop i va saber que la seva ruta era cap

O.BB_Ocarina_CAT.indd 17

17

23/02/17 14:08

a l’oest, on, ara sí, veia les muntanyes que li havia dit en Sahar. Aleshores el picot se’n va acomiadar i es va envolar amunt, amunt fins que només va ser un puntet al cel.

18

O.BB_Ocarina_CAT.indd 18

23/02/17 14:08

O.BB_Ocarina_CAT.indd 38

23/02/17 14:08

O.BB_Ocarina_CAT.indd 39

23/02/17 14:08

El dia que en Baba i la Mimí van viatjar al passat i van descobrir a Egipte un secret oblidat però no per això menys important

56

Un dia qualsevol, mentre escoltava les velles històries de la terra de la seva amiga Mimí, en Baba Ganush va acariciar l’ocarina blava amb la mà del dit de colors i va passar una cosa impensable.

Va fer callar la Mimí amb un gest de la mà, va deixar la bicicleta recolzada en un arbre, va sospirar i va dir: —Em passa alguna cosa a la cama.

—Estàs molt pàl·lid, Baba Ganush —va dir la Mimí.

El noi va treure amb cura l’ocarina i va sentir una escalfor gairebé insuportable en el seu dit de colors.

O.BB_Ocarina_CAT.indd 56

23/02/17 14:08

O.BB_Ocarina_CAT.indd 57

23/02/17 14:08

L’ocarina blava PRIMERA PART De com en Baba Ganush descobreix que té un destí per complir Un noi, un dit, un do. I una ocarina 8 La fugida 14 Viure als arbres 19 El carrusel dels mars 24 Una bicicleta, un dit i un colom que amagava un secret 36 Un endeví, uns gats molt llestos, un xinès amb els cabells color groc llimona i el pervers Abu Kabir cada cop més nerviós i insomne 43 Una persecució que no s’acaba 51 El dia que en Baba i la Mimí van viatjar al passat i van descobrir a Egipte un secret oblidat però no per això menys important 56 Sobre com l’ocarina blava tallada per en Giuseppe Donati cap a l’any 1800 va anar a parar finalment a les mans del pare d’en Baba Ganush 66 De quan en Michael coneix l’endeví Abdul Kabur i aconsegueixconvertir-lo en còmplice d’en Baba i la Mimí 72 Un punt d’arribada 82 La Mimí arriba a la seva aldea i en Baba comença a intuir el seu destí 90 Una orquídia parlant i una llegenda revelada 101 Quan el xinès Pin Kin es descobreix i en Baba va a la recerca del seu okapi 113 La tornada d’en Pin Kin amb un dit fals 125 Bamiki bandura! 130 Traïció i metamorfosi 136 Una profecia per complir 149

O.BB_Ocarina_CAT.indd 238

23/02/17 14:08

SEGONA PART De com en Baba Ganush decideix encarar el seu destí Tornada a Casablanca 156 Entre els malsons de l’Abu Kabir / I 169 Quan en Baba Ganush posa a prova les Nou Notes del Son Entre els malsons de l’Abu Kabir / II 176 Un pla. Un missatge a les estrelles. I molts aliats 179 Entre els malsons de l’Abu Kabir / III 199 Quan alguna cosa falla encara que el pla estigui meravellosament orquestrat 202 Curar la ferida 211 El despertar 223 Quan el millor final només pot ser una gran festa 231

O.BB_Ocarina_CAT.indd 239

171

23/02/17 14:08

Aquest llibre pertany a la col·lecció Petites Joies per a Grans Lectors, una exquisida selecció d’obres que transmeten valuoses Ensenyances a través de bellíssimes històries.

En Baba Ganush va actuar com ho hauria fet a la selva, amb rapidesa i seguretat, com un digne fill del boscam, un d’aquells intrèpids companys i amics de la Mimí que es movien com ho fan els fantasmes, sense pes ni soroll, tornant-se invisibles en un segon i visibles en el següent.

ocarina blava L’

Mario Satz

BABULINKA SIGNIFICA ÀVIA EN RUS. SIGUEM SAVIS EL MÉS AVIAT POSSIBLE

O.BB_OcarinaPC_2.indd 1

Mario Satz

Baba Ganush, un noi de dotze anys de Casablanca, té un dit màgic de colors capaç d’obrar prodigis.

El seu avariciós oncle, l’Abu Kabir, mogut per l’enveja i la gelosia, el perseguirà per terra i mar per prendreli el tresor. En Baba haurà de fugir armat només amb una vella bicicleta i una ocarina blava tallada en lapislàtzuli. Recorrerà tot Àfrica fins arribar a un poblat pigmeu on descobrirà el seu destí i una profecia per complir. Una novel·la d’aventures, trepidant, tendra i còmica que endinsa el lector en la riquesa cultural i paisatgística d’Àfrica i que ofereix un magnífic relat sobre els perills de l’ambició i la màgia de la bondat.

Zuzanna Celej, Nascuda a Lódz (Polònia),

L’ocarina blava

Babulinka Books no fa llibres perquè sí. Tots neixen de la sincera voluntat de contribuir a fer un món més harmònic. Amb tota la humilitat, tan sols editant llibres que inspirin, que ajudin a despertar la felicitat interior. Perquè creiem amb totes les nostres forces que la suma d’individus feliços fa un món millor.

Il·lustracions de Zuzanna Celej Traducció de Tina Vallès

Mario Satz, nascut el 1944, a Coronel Pringles, Buenos Aires. Filòleg, assagista, poeta, novel·lista i traductor. Viatjant incansable: Amèrica del Sud, Estats Units i Europa. Va viure a Jerusalem (1970 - 1973) estudiant Càbala, Bíblia i Antropologia i Història de l’Orient Mitjà. Nacionalitzat espanyol, resideix a Barcelona des de 1978, on es va llicenciar en Filologia Hispànica. Ha editat una dotzena d’assajos, entre els quals es compten Música per als instruments del cos (Miraguano, 2000) i Les vocals del riure (Miraguano, 2001). És autor, entre altres novel·les, de la pentalogia Sol, Lluna, Terra (Noguer, 1976, 1977 i 1978); Mart (Seix & Barral, 1980), i Mercuri (Heptada, 1986). Els seus últims llibres són: Amore ludum (Madrid, 2008), El criador de cuques de llum (Barcelona, 2010) i La sopa de l’avi (Babulinka Books, 2013). Imparteix regularment cursos sobre Càbala i sobre mística comparada.

des de nena ha viscut a Catalunya. Llicenciada en Fotografia i Gravat per la Universitat de Barcelona.

També va estudiar Il·lustració a l’Escola Superior d’Art i Disseny Llotja. Ha treballat en els àmbits de la fotografia artística, la pintura i el gravat.

Ha realitzat cartells publicitaris, gràfics per a moda i pintures murals. En l’actualitat es dedica principalment al món editorial: ha il·lustrat més de quaranta llibres dins i fora del país. La seva obra ha estat exposada a Espanya, França, Anglaterra, Polònia i els Estats Units, i ha estat mereixedora de nombrosos premis nacionals i internacionals. Combina els seus projectes d’il·lustració amb la docència. www.zuzannacelej.blogspot.com zuzanna.celej@gmail.com

01/03/17 12:06