La Maleta
Eren temps de canvis. Arraulit vora el braser, en Joan aprenia amb delit paraules noves, com solidaritat i llibertat.
Núria Parera
Una maleta que passa de mà en mà, testimoni silenciós de vides diferents que transcorren durant el segle xx. Les colònies tèxtils, la revolució obrera, la guerra civil, l’exili, el fes l’amor i no la guerra, la caiguda del franquisme. I les migracions –volgudes o no– que mai s’aturen. Qui no té dret a omplir una maleta amb el somni d’una vida millor?
Núria Parera
Il·lustracions de María Hergueta
La Maleta
Un relat poètic que ens porta a reflexionar sobre la tendència cíclica de la història, que tendeix a repetir-se, com si no n’aprenguéssim mai prou.
La Maleta Un llibre de Babulinka Llibres, segell de l’editorial Babulinka Books SLU. Rambla de Prat, 2, 1-2 A · 08012 Barcelona hola@babulinkabooks.com · www.babulinkabooks.com © Del text: Núria Parera © De les il·lustracions: María Hergueta © De l’edició: Babulinka Books SLU Primera edició: novembre 2018 ISBN: 978-84-945843-6-7 Dipòsit legal: B 26521-2018 Impressió: Índice Col·lecció: Petites Joies per a Grans Lectors Disseny de la col·lecció: Maria Sansalvadó Maquetació: Maria Sansalvadó · www.momabcn.com Correcció: Maria Carbó Made & Printed in Barcelona Llibre local = Lector compromès
Aquest és un llibre publicat amb el segell Llibre local, que garanteix que el 100% de la seva elaboració –des del disseny fins a la impressió– s’ha dut a terme per professionals i empreses del nostre país. Amb la seva compra has contribuït a crear llocs de treball dignes al teu entorn, a assegurar que cap impost no fugi a l’estranger i a minimitzar el seu impacte ambiental, entre altres beneficis. Visita llibrelocal.cat per conèixer millor aquesta iniciativa. Queden rigorosament prohibides i estan sotmeses a les sancions establertes per la llei: la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, inclosos els mitjans reprogràfics i informàtics, i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic sense l’autorització de l’editorial Babulinka Books. Dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.
La Maleta
Núria Parera
Il·lustracions de María Hergueta
Per a en Juan i l’Hermelinda, i per tots els valents que van fer com ells
Una maleta no és un objecte qualsevol. A l’interior, s’hi poden desar una pila de coses, o no res. Pot ser un trasto inútil, o convertir-se en un autèntic tresor.
La història d’aquesta maleta va començar més o menys al mateix temps que el segle xx, ara fa més de cent anys, en una vall dels Pirineus.
9
En Magí ho sabia tot de les seves vaques. Si mugien de pena, de gana o de gelosia. Sabia –només veure’l– si un vedell acabat de néixer seria sa i fort. Amb el que no tenia tanta traça en Magí era a dir «et trobaré a faltar» a la seva filla. La Maria es casava aquell diumenge, i deixaria la casa familiar per anar a viure amb el seu marit, ben lluny. Massa lluny. Per això, en Magí li va fer el millor regal de tots: una maleta de pell, feta amb les seves pròpies mans.
1890
a
10
La Maria es va traslladar a un paisatge preciós i humit, a les fonts del Llobregat. El seu home tenia feina a la colònia tèxtil, carregant carbó; i a ella, una mestra teixidora li va ensenyar com fer anar un teler. Llançadora a la dreta, llançadora a l’esquerra. Pedal amunt, pedal avall. Tacatac-tacatoc, tacatac-tacatoc. Desava la maleta sota el llit. A dins, hi conservava les herbes remeieres que s’havia endut. I també una mica de terra dels seus prats, que removia amb els dits quan tornava empolsegada de la fàbrica.
1895
a
13
La casa es va anar omplint de plors i bolquers. La Maria feia de mare, d’esposa i d’obrera. Treballava de sol a sol. Tacatac-tacatoc. Farinetes. Tacatactacatoc. El sopar. Tacatac-tacatoc. Llevar-se a l’alba. Tacatac-tacatoc. La nostàlgia i la maleta ja no hi cabien a la seva vida. La rutina i l’esgotament se la menjaven. Però, un dia, a la colònia hi va aterrar un personatge curiós.
14
«Un foraster, un foraster!», cridaren els nens quan el van veure arribar amb la bicicleta. En Salvador va buscar una paret blanca, va encendre la càmera i… Màgia! Les imatges es movien! La majoria dels obrers no havien vist mai aquell prodigi i se sorprenien a cada fotograma. Dones, homes i infants deixaven anar exclamacions, ensurts i rialles, mentre en Salvador dibuixava un somriure per sota el nas; li encantava meravellar el personal.
1900
a
17
Els va captivar amb aquell invent del cinematògraf durant un parell de dies, fins que va arribar l’hora de visitar altres indrets. En recollir les seves coses, en Salvador va comprovar, contrariat, que la bossa on desava les cintes de cel·luloide estava esquinçada. La Maria, enamorada d’aquell miracle que l’havia fet somiar, li va regalar la maleta.
19
En Salvador va passejar pel·lícules en blanc i negre pels pobles del nord i del sud. Pujava muntanyes, creuava valls, travessava rius. Fins que la bicicleta li va dir prou, es va quedar travada en plena pedalada i el va fer volar per l'aire. D’entre les vinyes va sortir una dona amb les mans tacades de raïm. Era l’Àngela, que li va curar les ferides perquè pogués seguir el seu camí. Però en Salvador ja no va voler marxar.
20
Al costat de l’Àngela, en Salvador va aprendre les virtuts del vi, a fer-lo envellir com cal i a extreure’n les millors aromes. Al celler familiar, en venien a granel de dolç, sec i ranci. Els ajudava un nebot de l’Àngela, que netejava i carregava les botes. El noi ho feia amb desgana perquè el que realment desitjava era viatjar i viure aventures excitants. La culpa era dels llibres i de les pel·lícules, és clar.
1913
a
23
Va esclatar la Gran Guerra, la primera mundial. L’Àngela patia pel seu nebot, temia que li passés pel cap presentar-s’hi voluntari per anar a lluitar, com feien tants altres. Si el noi desitjava un canvi de vida, el tindria, però no per morir matant. Amb els ulls entelats però el gest ferm, l’Àngela li va posar un parell de mudes i quatre rals a la maleta de pell: «Diuen que a Barcelona falten mans. Te n’hi vas, Joan.»
1914
a
25
El feixisme avançava i en Joan veia morir els seus ideals a cada derrota. Abans de l’última batalla, es va acomiadar de la seva millor amiga: «Aquest cop no sé si tornaré, Violeta, temo que és el final. Ves a la meva cambra i agafa'n el que puguis. Fuig. Fuig tan lluny com puguis.»
1938
a
32
La Violeta li va improvisar un llitet amb la seva maleta, a recer del vent. La petita tenia els ulls grossos, foscos i profunds, i a la roba duia el nom brodat: Raquel Shalom. Una jueva en una Europa cada cop més nazi. «No deixaran que visqui», va pensar la Violeta, i es va jurar que aquells ulls negres veurien món.
1940
a
40
El pis el va llogar la Lola, una dissenyadora que va fer net. Fora mobles, fora catifes, fora papers pintats. Tot. Excepte la maleta. La Lola hi va saber veure el pes de la història en descobrir una fotografia rebregada dins el folre. A la imatge hi apareixien una dona esgotada i un nadó; al darrere hi posava:
«Violeta i Raquel. Port de Nova York, 1942»
1990-1999
a
72
Aquí o allà, les migracions –volgudes o obligades– no s’aturaran. Qui no té dret a agafar la maleta i buscar una vida millor?
82
APUNTS CRONOLÒGICS
a Pàg. 10 1890
Homes i dones de pobles de muntanya o de zones rurals migren cap a les ciutats o cap a les colònies, on hi ha feina gràcies a la Revolució Industrial.
a Pàg. 13 1895
Les colònies esdevenen nuclis urbans enmig d’un paisatge rural. Solien estar situades al marge d’un riu per aprofitar l’energia hidràulica i abaratir els costos de producció, tot i que es complementaven amb l’energia calòrica del carbó quan el flux d’aigua era insuficient. Constava d’un complex fabril i, generalment, d’una zona residencial on vivien els obrers amb els serveis bàsics: botiga de queviures, escola, església, etc. Per als obrers suposava feina assegurada però també obediència a l’amo de la colònia.
a Pàg. 17 1900
El cinema és a les beceroles. Les pel·lícules de l’època són simples escenes en moviment, com obrers sortint d’una fàbrica o d’una església. El català Fructuós Gelabert filma al 1897 la seva primera pel·lícula argumental, Baralla en un cafè. Segundo de Chomón, nascut a Terol, s’estableix a Barcelona el 1900 i comença a pintar i titular pel·lícules estrangeres com Pulgarcito, del 1903, o Gulliver en el país de los gigantes, del 1904. Va ser un dels grans innovadors en efectes especials de l’època. Charles Chaplin roda el seu primer curtmetratge, Making a Living, el 1914.
a
Pàg. 23 1913
El sector del vi es va recuperant després de la destrucció causada per la fil·loxera. L’any 1913 s’aixeca el primer celler cooperatiu modernista, a L’Espluga de Francolí, obra de Pere Domènech i Roura (fill de Lluís Domènech i Montaner). Aquests cellers modernistes, anomenats també catedrals del vi, són creats amb l’objectiu de modernitzar l’agricultura i la tècnica de l’elaboració del vi.
a
Pàg. 25 1914-1918
Esclata la Primera Guerra Mundial, que es cobra milions de vides. Espanya es manté neutral però molts joves s’allisten voluntàriament per defensar les seves idees.
a
Pàg. 27 1924
S’inaugura el primer tram del metro de Barcelona. La ciutat rep una forta onada migratòria per la demanda de la construcció, deguda als canvis que patia la ciutat per acollir la Segona Exposició Universal (1929) –la primera s’havia celebrat el 1888. L’esdeveniment mostra la ciutat al món i les reformes a la muntanya de Montjuïc culminen amb la construcció de la Font Màgica, obra de Carles Buïgas.
a
Pàg. 29 1931
Les eleccions del 1931 donen pas a la Segona República Espanyola, que provoca l’exili del monarca borbó Alfons XIII. A Europa creixia el pensament feixista. Adolf Hitler guanya les eleccions a Alemanya l’any 1933.
Núria Parera Ciuró
Va néixer a Barcelona el 1972. És llicenciada en Ciències de la
Informació i s’ha format com a escriptora a l’Obrador de la Sala Beckett, a Barcelona. Com a guionista de sèries d’èxit de televisió ha format part de l’equip de Ventdelplà, Infidels, La Riera i Les de l’hoquei, entre moltes altres. També ha escrit teatre per a joves i contes, com la col·lecció Les aventures de la gata Marga (Alrevés) i l’àlbum El meu avi i jo (Juventud). També col·labora com a periodista i és professora de guió.
María Hergueta
Va néixer a València el 1984. És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Salamanca. Va estudiar il·lustració a l’Escola Massana d’Art i a les facultats de Belles Arts de Brera (Itàlia) i Barcelona. El seu primer llibre il·lustrat, Cuando no estás aquí, va rebre el Premi Junceda 2013 i fou seleccionat per al prestigiós catàleg The White Ravens. Des de llavors ha seguit treballant com a il·lustradora col·laborant amb editorials, diaris i revistes de diferents països. www.mariahergueta.com
ALTRES TÍTOLS DE LA COL·LECCIÓ
LA SOPA DE L’AVI
de Mario Satz. Il·lustrat per Albert Asensio. Pot l’amor alimentar l’ànima? Una adolescent que viu sota el pes de l’anorèxia és salvada in extremis pel seu avi jubilat, que la cura amb la saviesa d’un «senzill» plat de sopa. L’ILLA DE LES CARTES PERDUDES
d’Oriol Canosa. Il·lustrat per Mercè López. L'Albert fuig d’Estrasburg a causa de l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Lluny de casa descobrirà què és l’enyorança, la por i l’absurditat de la guerra, però també la força de l’amistat i de la seva fortalesa interior. DUNA. DIARI D’UN ESTIU
de Muriel Villanueva. Il·lustrat per Ferran Orta. Dia a dia, la Duna descobreix el sabor de l’amistat, del primer amor, de créixer i madurar. Nominat al Premi Atrapallibres 2016. L’OCARINA BLAVA
de Mario Satz. Il·lustrat per Zuzanna Celej. Una novel·la d’aventures, trepidant, tendra i còmica que recorre la riquesa cultural i paisatgística d’Àfrica i que ofereix un magnífic relat sobre els perills de l’ambició i la màgia de la bondat.
Aquest llibre pertany a la col·lecció Petites Joies per a Grans Lectors, una exquisida selecció d’obres que transmeten valuoses ensenyances a través de bellíssimes històries.
Babulinka Books no fa llibres perquè sí. Tots neixen de la sincera voluntat de contribuir a fer un món més harmònic. Amb tota la humilitat, tan sols editant llibres que inspirin, que ajudin a despertar la felicitat interior. Perquè creiem amb totes les nostres forces que la suma d’individus feliços fa un món millor.
BABULINKA SIGNIFICA ÀVIA EN RUS. SIGUEM SAVIS AL MÉS AVIAT POSSIBLE
La Maleta
Eren temps de canvis. Arraulit vora el braser, en Joan aprenia amb delit paraules noves, com solidaritat i llibertat.
Núria Parera
Una maleta que passa de mà en mà, testimoni silenciós de vides diferents que transcorren durant el segle xx. Les colònies tèxtils, la revolució obrera, la guerra civil, l’exili, el fes l’amor i no la guerra, la caiguda del franquisme. I les migracions –volgudes o no– que mai s’aturen. Qui no té dret a omplir una maleta amb el somni d’una vida millor?
Núria Parera
Il·lustracions de María Hergueta
La Maleta
Un relat poètic que ens porta a reflexionar sobre la tendència cíclica de la història, que tendeix a repetir-se, com si no n’aprenguéssim mai prou.