561 maig 2015

Núm. 561 - Maig de 201 5

VAC ARI S S E S

balcó de Montserrat

edició digital

Per un a com un itat de fe i am or, oberta a tots, acol l idora i fratern al El m a i g és m ol t g en erós i en s i n ci ta a fer vi a tg es perq u è en cén a m b m i l col ors, ten d ra m en t, tots el s pa i sa tg es.

I en ca ra q u e pl og u i u n xi c tot s'ei xu g a a m b poca eston a , d esprés h i h a u n cel ta n bon i c q u e m i ra r-l o en s em oci on a .

Miquel Martí i Pol

SUMARI Pòrtic L’Evangeli pam a pam II La cuina de Ca la Quima Des de Sant Llorenç Savall Pensaments caçats al vol Campanades Cultura Popular Des de Sitges Parròquia de Vacarisses Vacarisses, balcó de Montserrat Racó del conte Col·laboracions Contraportada

Vacarisses, balcó de Montserrat 3 4 6 7 8 9 10 11 12 14 27 30 50

Edita: Parròquia de Vacarisses Redacció i Administració: Plaça de l'Església, 15 ­ 0034938359102 08233 Vacarisses (Catalunya) vacarissesbalcomontserrat@gmail.com http://issuu.com/search?q=balcomontserrat Director: Sebastià Codina Consell de Redacció i Coordinació: Jaume Codina, Jaume Pintó i Joan Vila Maquetació: Jaume Pintó i Joan Vila Dipòsit Legal: B 9241­2014

Foto de la capçalera de la portada: J. Picallo. Font: www.turismoyfotos.net

ESGLÉSIA DE VACARISSES DIA A DIA - Abril Dia 5 Baptisme. Rafael Sillero Moreno.

Dia 12 L'Arxiprest Mn. Josep Morros ha presidit la Missa de la Unció dels malalts i de la gent gran.

Dia 19 Concert a càrrec del Cor de Vacarisses i de la Coral s'Estel de Ciutadella (Menorca).

Dia 26 Cataquesi parroquial. Un grup d'infants, amb els seus pa­ res i les catequistes, han assistit a la representació de la Passió d'Olesa de Montserrat.

Missa familiar.

Baptismes: Jordi Comas Cabrera i Martí Avilés Jiménez.

ANEU A LA WEB

ENVIEU-NOS UN CORREU

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 2

PÒRTIC

ARA, LA HISTÒRIA ENS CONVOCA. ARA ÉS L'HORA

•

El nostre país té una dimensió pròpia en investigació, ciència i inno­ vació. Transformar aquesta base en una xarxa industrial i productiva és una feina lenta, però que s'accelerarà quan el nostre país sigui pro­ pietari dels recursos que genera.

•

Si Catalunya aspira a ser un país independent és precisament per construir una comunitat més justa. Els efectes de la prosperitat han d'arribar a tothom i hi ha d'haver estructures i mecanismes que garan­ teixin que no queden persones excloses.

•

Que no es tracta, únicament, de donar subsidis, sinó d'oferir més oportunitats, de reeixir i tenir una vida digna. És a dir, d'apostar per l'educació i la formació.

•

La unitat és allò que necessitem en aquesta hora, i si estem units acon­ seguirem no tan sols allò que desitgem, sinó allò que mereixem amb tota justícia.

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 3

L'EVANGELI PAM A PAM II

Palestina en temps de Jesucrist La Bíblia és una col·lecció de llibres que formen l’Antic i el Nou Testament.

Dotze segles que ens parlen de la fe del poble d’Israel (A.T.) i del Cristianisme en els seus inicis (N.T.).

El N.T. és un recull de vint-i-set escrits redactats a mitjans del segle I dC.

3.­ Vida familiar Era de signe patriarcal. El pare ho era tot. Tenia el deure del manteniment de la família i d’ins­ truir els fills en el compliment de la llei.

Era obligatori casar­se per un precepte considerat diví.

La poligàmia era permesa però no era gaire freqüent.

Els nois es casaven entre els 18 i 24 anys, i les noies entre els 12 i 14.

Els homes es podien divorciar, les dones no.

No era gaire corrent el divorci.

L’home tenia l’obligació de donar a la dona repudiada la quantitat establerta en el contracte ma­ trimonial.

La situació de la dona casada era molt inferior a la del marit. Les dones no intervenien per res en la vida pública. No podien fer de testimonis en un judici ni participar en el culte al temple.

Només podien entrar fins a l’atri de les dones. A les sinagogues passava el ma­ teix. Només havien de complir els pre­ ceptes negatius. No havien d’estudiar la llei.

A l’entorn de Jesús les dones queden força reivindicades.

L’actuació de Jesús vers elles contrasta molt amb els costums rígids i l’ambient anti­femení del moment.

Un grup social privilegiat era el dels ca­ pellans, que asseguraven el culte fastuós del temple. Estaven dividits en vint­i­ Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 4

L'EVANGELI PAM A PAM II quatre torns. El gran sacerdot, una mena de bisbe, era la màxima autoritat del temple i també del Sanedrí que era l’òrgan de govern per als jueus.

Entre la gent tenien un prestigi i una influència molt gran, els mestres de la Llei que eren els intèrprets oficials de la Bíblia.

Hi havia grups o moviments significatius anomenats: Fariseus: Un grup religiós compromès a observar unes normes rígides i extravagants fins arribar al ridícul. Tenien 613 lleis.

Saduceus: No acceptaven tradicions ni costums, només la llei escrita. Acceptaven la cultura gre­ ga i la ocupació dels romans.

Zelotes: Independents guerrillers que lluitaven contra els romans que havien ocupat el País.

L’apòstol Simó era zelota.

Essenis: Arran del Mar Mort hi vivia una comunitat molt nombrosa de monjos. L’any 1.947, en les coves del Monestir, van ser trobats fragments bíblics de l’època de Jesús.

Sebastià Codina i Padrós

Sor Lucía Caram Tucuman (Argentina), 1966

Monja dominica contemplativa

Catalana de l'any 201 5

"Som en un país de sords, és dolent que fem una consulta? Cal saber què vol el poble".

"El que no es pot fer és imposar el teu criteri a ningú, l’Església ha d’escoltar i acompanyar". "És bo que l’Església no tingui poder, ha de tenir servei".

"La política és massa important com per deixar­la només en mans dels polítics".

"Crec que l’Església té un bon producte, però no el sap vendre".

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 5

LA CUINA DE CA LA QUIMA

Sípia amb patates i arròs Ingredients per a 4 persones:

4 sípies mitjanes 2 patates grosses 3 cullerades d’arròs All, julivert i safrà per la picada 1 ceba mitjana i 3 cullerades de tomàquet Oli i sal

Farem les sípies a tires, les passarem per la paella a fi de que perdin l’aigua. En una cassola posarem un bon raig d’oli i sofregirem la ceba i una mica de tomàquet. Deixarem que sofregeixi bé, hi afegirem la sípia i un raig d’aigua i ho deixarem bullir fins que la sípia comenci a ser tova.

Llavors hi posarem les patates que haurem tallat a trossets, i l’arròs. Hi afegirem una mica més d’aigua, si veiem que convé, ja que l’arròs augmenta, i ho deixarem que cogui tot junt un quart d’hora més. Tot seguit hi afegirem la picada i ho deixarem encara uns cinc o deu minuts més. No ha de quedar caldós.

Bon profit!

Conxita i Quimeta Font Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 6

DES DE SANT LLORENÇ SAVALL Refranys d’arreu de les terres catalanes

Dotze oficis, tretze misèries.

El que un fa l'altre ho desfà.

El treballar és una pena per a qui no en ve de mena.

de professions i oficis.

La feina matinal, tot el dia val.

Molta gent fa molta feina.

Criades i criats, no els tinguis mai barrejats.

Ni de bromes ni de veres, amb el senyor no vul­ guis partir peres.

Caçador de fura, ningú no el detura.

El bon caçador a ningú no deixa el gos,1’esco­ peta ni el sarró.

Si caces no t'alabis, si no caces no t'enfadis.

De fam i de feina tothom en fuig.

A mal capellà, mal sagristà.

L’hàbit no fa el monjo.

Qui sia confrare que prengui candela.

El bisbe vindrà per confirmar.

A tothom li agrada la justícia, però pels altres.

Feta la llei feta la trampa.

Seràs causa de molts mals si fas testimoni fals.

Val més un mal concert que un curt plet.

Que es faci justícia, però que se'm doni la raó.

Van les lleis per on volen els reis.

Amb l'aire de la falç es coneix el segador.

El sembrador mesquí poc pot collir.

Recopilació: Josep Caba

Llaurada fonda fa bon blat.

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 7

PENSAMENTS CAÇATS AL VOL A qui dóna pa a un pobre, li diuen caritatiu. Als que denuncien als culpables perquè els pobres no tenen pa, els diuen revolucionaris, insurrectes i subversius...

Els pensaments es poden acudir a tot arreu: fent migdiada, en les nits llargues d’insomni i fins i tot fent cua davant d’algun despatx oficial...

N’hi ha que tenen molt i d’altres que tenen ben poc: al final tothom passa per la caixa...

Crec perquè... em sembla impossible que s’hagin equivocat tants i tants de reconeguda qualitat espiritual, intel·lectual i moral que al llarg de tants segles s’han refiat de Jesús...

Cal ser simpàtic amb tothom, amic de molts i fer servir el seny a l’hora de fiar­se de se­ gons qui...

Val més com ho diem que no pas el què diem...

L’entusiasme engresca a fer coses que semblen impossibles...

Cal relativitzar moltes coses que passen i es diuen mantenint sempre l’alegria i el bon humor...

Les acalorades discussions i els malentesos són difícils de tractar correctament; és millor distan­ ciar­se’n i passar­ne...

Hi ha amics, coneguts i gent que saludem...

Els amics són necessaris; costa una mica de trobar­los...

Les Benaurances són el món de cap per avall... La gent pensa al revés...

Sovint el bé sembla anorreat i vençut. En la realitat és invencible i perdura. Tard o d’hora dóna senyals de vida...

Recopilat per: Sebastià Codina i Padrós

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 8

CAMPANADES

Entra, babau, deixa't estimar pel banc De totes les idees que des de petit tinc d'un banc, la dominant és que, sobretot a les capitals com Barcelona, l'edifici d'un banc té aparença de catedral. Aquesta deu ser la raó que quan, per neces­ sitat, vaig al banc a treure alguna cosa dels meus estalvis, tinc la sensació d'ofendre alguna divi­ nitat desconeguda, que la gent adora.

Davant de la finestrella de l'empleat bancari, parlo en veu baixa i penso que sóc com un pecador que torna al confessionari a demanar de nou al confessor els pecats confessats. Jo m'he fixat que alguns devots porten els bitllets a la cartera planxadets, com si fossin estampes.

Per a mi, home tímid, subjecte rural, amb poc món, els bancs em fan l'efecte que són catedrals.

Em fan una mena de respecte que no és normal. Quasi necessitaria que, com he vist en alguna botiga a Vic, a la porta de vidre dels bancs hi hagués una targeta amb un dibuixet bonic, que, sense la meva ironia, digués: «Entra, babau; no tinguis por, deixa't estimar pel banc.»

Espadanya de l’església romànica de Llaberia Terme de Tivissa (Ribera d’Ebre)

Mn. Pere Campàs Bonay Vic

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015 ­ Pàg. 9

CULTURA POPULAR

Racó Poètic Salut,muntanyes O, muntanyes patriarcals, o, muntanyes venerades,

El cor

dels meus ulls tan enyorades.

Jo vinc a vostres cimals!

El cor és l'eix potent que fa estimar és un altar guarnit de fantasia, és lloc que de l'amor fa poesia, és niu de sentiment que fa dansar.

Al qui té el cor dormint, el fa cantar, al qui li canta el cor, prega i somnia, voldria emprendre el vol, quan ve el nou dia, i com una vella au poder volar.

Enmig de tan sublim grandesa vull una boira ben espessa que m'embolcalli tot anhel; quan vingui l'hora tan temuda caiguent la vida ben vençuda, jo ja seré propet del cel.

Joan Sisamon i Borràs

El cor, font de virtuts per compartir, és un bagatge d'or per fer camí, és una font que neix dolça i ufana. És brollador que viu prop de l'esperit, el seu manantial és infinit, el seu poder diví tot ho agermana.

Qui dansa la sardana gaudeix de bona sort.

Ens mostra el recte nord d'aquesta terra sana.

Sabina Fornell i Morató

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 10

DES DE SITGES

A

viat farà 5 anys. La Bimba és la germana gran i va arribar a les nostres vides quasi un any abans que en Roger, i ben aviat va fer­se un lloc a la nostra família.

Sembla mentida, però ja no m’imagino la vida sense ella, penso “com era abans de tenir­la?“, i no ho recordo. No us mentiré, al principi em va acostar adaptar­me a la vida de tenir mascota, mai havia tingut gos i no sabia el què era: responsabilitat, feina, temps, diners, etc. etc.

I després va arribar el Roger. Com s’ho prendria la Bimba? La gent et fa agafar por, que li fes mal, que es fes extranya o agressiva... però res més lluny de la realitat! La Bimba, com a bona la­ bradora, és la gossa més mansa i bona que us pogueu imaginar, mai ha tingut un mal gest contra el Roger (i mira que de motius n’ha tingut!). Nens i mascotes formen un duet fantàstic i súper es­ pecial, perquè crec que no és necessari castigar, perquè disminueix l’autoestima dels nostres fills, promou el sentiment de venjança i degrada els nostres vincles afectius. Només us puc dir coses bones de tenir una mascota a casa i un fill petit: tendresa, somriures, jocs, companyia, vincle.

Entre la Bimba i en Roger hi ha una relació afectiva especial, amb molts beneficis pels dos, cog­ nitius, físics i psicològics. Els nens que creixen amb mascota, no només creixen amb menys risc d’alèrgies i asma, sinó que també aprenen valors com la responsabilitat, la compassió i l’empatia.

Jugar amb un gos pot ser una porta per l’aprenentatge, estimula la imaginació i la curiositat de qualsevol nen; a més, ensenyar o entrenar una mascota, per exemple, genera seguretat i augmen­ ta l’autoestima del nen/a.

Tinc la sensació que és un vincle molt gran. Els dos es necessiten, es comuniquen, s’acaricien, s’enyoren. Per en Roger, la Bimba sempre hi és: la Bimba l’ha vist créixer, aprendre a gatejar, a caminar, a córrer... l’ha acompanyat en jocs, als matins quan es lleva i a la nit quan se'n va a dor­ mir. Jo me’ls miro i m’emociono... sé que continuaran creixent junts i que el seu vincle és indes­ tructible!

Vinyet Duran Ferrer Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 11

PARRÒQUIA DE SANT PERE DE VACARISSES

c a r a m e l l e s

La incorporació de joves i petits manté la tradició

Fotos: Pep Colomer Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 12

PARRÒQUIA DE SANT PERE DE VACARISSES VACARI SSES - LU RDES 201 5

del 24 al 28 d’agost.

En el proper mes de juny publicarem els detalls del programa.

Organització: Parròquia de Vacarisses Responsables i inscripcions: Sebastià Codina: Josep Torras: Maria Salvans:

609.383.024 61 9.51 3.797 609.554.384

ASSOCIACIÓ MUSEU-ARXIU DE VACARISSES Mossèn Sebastià Codina i Padrós President de

L'ASSOCIACIÓ MUSEU-ARXIU DE VACARISSES

Us convida a la inauguració de l’exposició de pintures donades al Museu pel Sr. Isidor Pou,

que tindrà lloc el proper

diumenge dia 1 0 de maig a les 1 2 del migdia, a la Parròquia.

Vacarisses, 201 5 Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 13

VACARISSES, BALCÓ DE MONTSERRAT Maria Gabarró i Miró

Rodejada dels seus més íntims i a l’edat de 92 anys, ens ha deixat la nostra amiga Maria, ben coneguda per la Maria del Sagués, per anar a la Casa del Pare, segons la definició evangèlica de la mort.

L’espòs, en Frederic Sagués, ha estat durant una tongada d’anys un dels capdavanters de la publicació parroquial VACARISSES, BALCÓ DE MONTSERRAT. En Frederic, amb la companyia inseparable de la Maria han recorregut els indrets més inversemblants i escarpats de Catalunya buscant ermites, capelles i rastres de catalanitat per després fer-se suculents efemèrides pel gaudi dels addictes lectors de la revista vacarissana. Al costat del Frederic hi havia sempre la Maria.

Deu ser encertat recordar les paraules d’en Bosc i Jover: Gràcies, Déu meu, quan en tombar la vida, quan em faig vell, quan diuen que sóc gran, em sento al cor aquella edat florida... i encara tinc una ànima d’infant!

La Maria ha tingut sempre un somriure i una ànima d’infant pel marit, pels fills, pels néts i pels amics.

Us oferim el nostre condol i el nostre afecte.

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 14

VACARISSES, BALCÓ DE MONTSERRAT

ESBART DANSAIRE DE VACARISSES

Presen ta ci ó 7a tem pora d a El dissabte, 25 de maig, hi va haver la setena presentació de l’Esbart dansaire de Vacarisses a la “Fàbrica”.

Van començar els juvenils amb el “Retaule Mallorquí” compost de cinc balls de ses illes. La llu­ minositat i expressió mediterrània de l’illa de Mallorca, es va manifestar plenament en les cinc danses, totes elles plenes de fluïdesa i amb un ritme viu de moviments, i li van saber donar un caràcter únic al folklore mallorquí. Tots vam poder fruir d’una estona fantàstica, veient els dan­ saires com es movien i ballaven, talment com si fossin plomes que l’aire de ses illes les fes volar.

Realment veient aquests juvenils, ens adonem de la gran feina feta en aquests set anys de l’Es­ bart.

Però, encara teníem la dolçor dels primers balls a les nostres pupil·les, que van anar desfilant tots els altres grups. Cadascun d’ells, segons la seva edat, van anar dansant. Si un ball era bonic, l’al­ tre també, els nens i nenes ballaven amb alegria segurs d’ells mateixos, vèiem que s’ho passaven bé. Per acabar­ho d’arrodonir, el grup de ganàpies ens van dedicar una jota. Fantàstic!

Tot això es deu a la dedicació de les monitores i monitors que l’Esbart té. És un gran equip, ple d’il·lusió i professionalitat.

Per molts anys Esbart de Vacarisses!

Cronista Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 15

VACARISSES, BALCÓ DE MONTSERRAT

Descobriment del jaciment arqueològic del cau d'en Massana

Nom del jaciment: Cau d'en Massana (altres noms: cova del Massana, cova d'en Massana, cova del Cingle de Vacarisses).

Municipi i comarca: Vacarisses (El Vallès Occidental).

Coordenades de situació: E (X): 410416.0 m N (Y) 4606796.2 m UTM 31N l EDSO Autors de la primera troballa: Eugènia Pagès Canyelles, Roc Pagès Canyelles (27.07.2014) Autor de la segona troballa i de la comunicació a l'Ajuntament: Jordi Soler Gironès.

(Gener 2015).

Materials recuperats: Tres fragments de ceràmica a mà, un d'ells amb cordó digitat.

Cronologia: Primera Edat del Ferro.

Comunicació del descobriment i circumstàncies de la troballa L'Ajuntament de Vacarisses, amb motiu d'estar preparant una ruta de punts d'interès cultural i na­ tural del municipi, va encarregar al Sr. Joan Soler Gironès, geògraf, que recollís informació del municipi per tal de fer la relació de punts a incloure a la ruta.

En el curs del treball de camp per a aquesta tasca, el Sr. Joan Soler va accedir a una cavitat que des dels anys 60 del segle passat s'anomena Cova del Massana (en record d'un maquis que havia actuat a la zona) i va trobar un fragment de ceràmica que pel seu aspecte i característiques podia ser prehistòrica. El Sr. Soler ho va comunicar a l'Ajuntament de Vacarisses.

Arran d'aquesta comunicació, en data 14 de gener de 2015, la Regidoria de Comunicació i Cultu­ ra de l'Ajuntament de Vacarisses es va posar en contacte amb els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a comunicar el descobriment, demanar una valoració del jaci­ Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 16

VACARISSES, BALCÓ DE MONTSERRAT ment, així com un dictamen sobre els possibles riscos per a la conservació del patrimoni.

Més endavant, el dia 30 de gener de 2015, dia de la visita, se'ns va comunicar que ja a l'estiu de 2014, uns visitants de la cova havien trobat un fragment de ceràmica.

Accés i situació del jaciment Al nord­est del nucli urbà té l'inici el camí de l'Obac, una carretera asfaltada que condueix cap a l'est, que transcorre en paral·lel a l'anomenat Cingle Petit, al nord del camí.

Des d'aquest lloc s'ascendeix camp a través pel pendent que porta a la base del cingle. La cova és en un sortint de la cinglera en forma de morrot. La base del morrot es troba just a la cota 500 snm. L'entrada de la cova és a uns 5 metres aproximadament per damunt d'aquesta base.

Descripció de la cova Es tracta d'una galeria recta i relativament plana (sense pendent). La boca està orientada a l'oest. És de poca alçada i amplada, de manera que cal accedir­hi en posició estirada. És accesible fins a uns 5 metres, distància a partir de la qual presenta una bifurcació, s'empetiteix i presenta un far­ ciment de reblert.

Geològicament, l'orígen de la cova sembla ser una escletxa entre dues capes diferenciades del substrat: La meitat superior de la cova està formada per conglomerats, mentre que la meitat baixa de la cova està composta per gres vermell.

El sediment, molt solt, sembla generat per la degradació del sostre i parets de la cova. Està reme­ nat per la freqüentació de la fauna del lloc. S'hi veuen restes de microfauna i unes restes amb as­ pecte de copròlit de carnívor (potser de llop, present a la zona fins temps històricament recents).

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 17

VACARISSES, BALCÓ DE MONTSERRAT El sediment té presumiblement poca potència: la forma de les parets indica una forma pssible­ ment pseudo­cilíndrica de la galeria, per la qual cosa el sediment no pot ser gaire més profund de 15­20 cm.

Materials arqueològics Pel que fa al material arqueològic, són tres els frag­ ments de ceràmica trobats a la cova, que enumerem per ordre en el temps de la seva descoberta: • Un primer fragment de ceràmica a mà i superfície llisa trobat pels nens Eugènia i Roc Pagès Canyelles, que van lliurar recentment el fragment a l'Ajunta­ ment de Vacarisses i aquest als Serveis Territorials de Cultura.

• Un segon fragment, que va ser trobat pel Sr. Joan Soler Gironès quan recorria la zona amb motiu de la preparació d'una ruta per llocs d'interès de Vacaris­ ses. Es tracta d'un fragment de ceràmica a mà, sense decoració, probablement corresponent al contacte coll­panxa d'un vas.

• Un tercer fragment trobat per la Sra. Araceli Martin en el curs de la inspecció a la cova. Es tracta d'un fragment de ceràmica a mà amb un cordó digitat, i la superfície amb restes d'un ras­ patllat per sota del cordó (veure foto).

Cronologia del jaciment descobert Els fragments ceràmics fets a mà descoberts a la cova són de clara factura prehistòrica. Els dos fragments llisos són de difícil adscripció quant al període cronològic, però el fragment amb cordó digitat i paret raspatllada pot atribuir­se a la Primera Edat del Ferro (750­550 aC) d'acord amb el dictamen emès per Araceli Martín (Servei d'Arqueologia i Paleontologia) i M. Àngels Pe­ tit (Universitat de Barcelona).

Interpretació del jaciment Hi ha molt poques dades per a proposar una interpretació del jaciment. Òbviament no és un lloc d'habitat. Es pot proposar un ús com a lloc d'emmagatzematge, però no es pot descartar del tot un ús ritual.

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 18

VACARISSES, BALCÓ DE MONTSERRAT ANNEX: La primera Edat del Ferro: el final de la Prehistòria La Primera Edat del Ferro (700­550 aC) és el període més recent de la Prehistòria. El període històric següent serà l'època ibèrica, durant la qual es comença a emprar l'escriptura i se'n conei­ xen textos dels grecs i romans, i per tant ja parlem de "temps històrics".

Durant la Primera Edat del Ferro, les poblacions de la zona vallesana segueixen essent essencial­ ment societats d'agricultors i ramaders, amb una pràctica de diverses artesanies, i un ús (encara no molt estès) dels metalls: el bronze, i tot just per primer cop, el ferro. La ceràmica encara es fe­ ia a mà, sense ús del torn. L'habitatge era en cabana de fusta i recobriment de fang. Practicàven el ritual funerari de la incineració. Dipositàven les cendres del difunt en urnes de ceràmica.

Els grups socials eren cada vegada més complexos i s'establien lideratges. Comencen a prendre importància els contactes amb els comerciants fenicis i grecs, que visiten la nostra costa.

Extret de l'informe de l'arqueòleg territorial Joaquim Folch i Soler (Barcelona, 6 de març de 2015) Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 19

VACARISSES, BALCÓ DE MONTSERRAT

En la mort de Gregori M. Estrada i Gamissans Monjo de Montserrat

El passat dimecres dia 18 de març al matí va morir al Monestir de Montserrat el pare Gregori M. Estrada i Gamissans. Tenia 96 anys, en feia 80 que era monjo i 73 que va ser ordenat sacerdot.

Organista, director de cor, musicòleg, compositor i docent, va ser l’artífex de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia, que se celebren ininterrompudament al Monestir des de 1970. És l'autor de bona part del repertori que avui es canta a les esglésies. Com a compositor va aconseguir combinar el cant popular amb una música de qualitat i adequada per a la litúrgia i la renovació postconciliar.

El pare Gregori M. era un estudiós de la música. Va contribuir a refermar el prestigi musical de la comunitat benedictina de Montserrat i, a través de la docència i de les composicions, va mantenir i impulsar la tradició participativa de l’assemblea dels fidels en els cants de les celebracions al temple. Organista, director de cor, musicòleg, compositor i docent, va ser l’artífex de les Troba­ des d’Animadors de Cant per a la Litúrgia, instaurades a Montserrat l’any 1970, i que es continu­ en organitzant ininterrompudament amb l’objectiu de facilitar a l’assemblea la participació en melodies de textos litúrgics.

El P. Gregori M. (Francesc) Estrada i Gamissans va néixer a Manresa el 28 d’abril de 1918. Va entrar al noviciat el 30 de juliol de 1933 i va fer la professió simple el 6 d’agost de 1934. La pro­ fessió solemne la va realitzar al Monestir de Subiaco (Itàlia) el 13 de novembre de 1939 i va ser ordenat sacerdot, a Montserrat, el 10 d’agost de 1941.

Es va formar musicalment a l’Escolania de Montserrat amb els pares Anselm Ferrer, Àngel Ro­ damilans i Ildefons Civil, on va aprendre sobretot orgue, violí i violoncel. Paral·lelament a l’en­ trada al Monestir, l’any 1932, va continuar els estudis d’orgue amb Josep Muset i Ferrer al Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 20

VACARISSES, BALCÓ DE MONTSERRAT Conservatori de Música del Liceu. Va cursar els estudis eclesiàstics a Montserrat, que va compa­ ginar amb l’ofici d’organista de la comunitat, suplint el P. Ildefons Pinell. Durant la Guerra Civil, va continuar els estudis eclesiàstics i musicals als monestirs alemanys de Beuron i Maria Laach, i després va fer un curs de teologia al col·legi benedictí de Sant Anselm de Roma.

En la dècada dels 40 va estudiar harmonia i contrapunt amb Josep Barberà i Cristòfor Taltabull.

El 1950 va perfeccionar orgue amb André Marchal i fuga amb Charles Kocchlin, a París. Al Mo­ nestir de Montserrat hi ha tingut una dedicació destacada com a organista i en els treballs de mu­ sicologia sobre el Llibre Vermell de Montserrat i els Mestres de l’Escolania, al mateix temps que s’ha dedicat també a la composició, sobretot de música religiosa i litúrgica, en llatí i, després del Concili Vaticà II, en llengua vernacle. Va promoure els tallers d’orgueneria de Collbató i de cam­ panes de Monistrol de Montserrat. Era membre de la Societat Catalana de Musicologia, de la qual en va ser president (1979­1991), filial de l’Institut d’Estudis Catalans: des del 1992 era membre emèrit de la Secció Historicoarqueològica d’aquesta institució. Ha estat director del cor monàstic de Montserrat i creador i director de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúr­ gia de Montserrat. Va fer nombrosos enregistraments de música per a orgue i de cant gregorià. És autor de diverses obres litúrgiques.

L' a rri b a d a de la p ri m a ve ra

Estigueu atents... Sembla que no passi res, però just ara, al nostre voltant, el món canvia de colors, ¿O és que no veieu l'aparició sobtada dels verds sobre els camps? ¿No heu vist pels camins del bosc les hu­ mils violetes? Flaireu..., potser teniu un ametller en flor a l'abast del nas. I un esclat de brots, capolls, borrons... a un pam dels vostres ulls.

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 21

VACARISSES, BALCÓ DE MONTSERRAT

El president Mas presenta el full de ruta dels propers mesos per a l’acció del Govern i la transició nacional.

•

Set últims mesos de legislatura.

El president Mas va presentar recentment el full de ruta del Govern per als darrers set mesos de legislatura. Cal aprofitar al màxim aquests mesos que vénen per impulsar la creació d’ocupació i les polítiques socials, però també per preparar el país amb les estructures necessàries per si el 27 de setembre el poble de Catalunya dóna el mandat de constituir un Estat a Catalunya.

•

Reducció de l’atur. La primera prioritat del Govern és la creació d’ocupació i la reactiva­ ció econòmica. Per aconseguir­ho, en aquests darrers set mesos s’impulsaran mesures com l’aprovació de les lleis de formació professional i d’ordenació del servei d’ocupació de Cata­ lunya, la consolidació de la Garantia Juvenil que destinarà 80 milions a lluitar contra l’atur juvenil o la posada en funcionament del Centre de Formació Professional de l’Automoció a Martorell. L’objectiu és acabar la legislatura amb menys aturats que quan CiU va arribar al Govern.

•

Manteniment de l’estat del benestar i lluita contra la pobresa.

Un altre dels grans eixos d’actuació que ha guiat l’acció del Govern durant aquests anys de crisi econòmica ha estat el manteniment de l’estat del benestar i la lluita contra la pobresa. D’acord amb això, el president Mas va presentar tot un seguit de mesures com ara l’increment de la Renda Mínima d’Inserció fins al màxim històric de 185 milions, la creació del Fons d’Atenció dels Submi­ nistraments Bàsics per lluitar contra la pobresa energètica o els ajuts en matèria d’habitatge per garantir que 40.000 famílies no perdin el seu. L’objectiu per als propers mesos de legis­ latura és rebaixar els índexs de pobresa a Catalunya fins a situar­los als nivells europeus.

•

Ensenyament i cultura. El president Mas va presentar també mesures en l’àmbit de l’en­ senyament i la cultura com a pilars d’un país cohesionat. Entre les mesures destaquen la de­ fensa del model d’escola catalana previst a la Llei d’Educació de Catalunya, la implantació del programa de Millora i Innovació en la Formació de mestres que portarà als professors universitaris de magisteri a visitar i conèixer els millors sistemes de formació de mestres del Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 22

VACARISSES, BALCÓ DE MONTSERRAT món o l’obertura en els propers mesos de dotze noves biblioteques a Catalunya. Cal recordar que en els darrers quatre anys la taxa d’abandonament escolar ha disminuït un 4,2%, passant del 28,9% al 24,7%.

•

Transparència.

•

Estructures d’Estat. El president Mas va recalcar que aquests darrers set mesos de legis­

Les mesures de transparència, accés a la informació i bon govern han estat una de les prioritats d’aquesta legislatura i es continuaran implementant mesures en aquests àmbits durant els darrers set mesos de mandat. En aquest sentit, destacar la creació (sense cap cost addicional) del Comissionat per a la Transparència que vetllarà perquè l’administració de la Generalitat compleixi amb tot el que estableix la llei de transparència, accés a la informa­ ció i bon govern aprovada recentment pel Parlament. Cal destacar que l’organisme Trans­ parència Internacional ha donat a la Generalitat de Catalunya la màxima puntuació possible en transparència.

latura són claus per tal de preparar el país per si els catalans decideixen democràticament que volen esdevenir un Estat. Per tal de coordinar el procés de transició nacional i la construcció de les principals estructures d’Estat, es crearà (també sense cap cost) la figura del Comissio­ nat per a la transició nacional. Entre les estructures en les quals s’avançarà de forma priorità­ ria en els propers mesos destaquen la hisenda pròpia, la Seguretat Social catalana i l’acció exterior.

•

Infraestructures estratègiques. Les infraestructures són un element clau per al bon fun­ cionament del país i és per això que en quest tram final de la legislatura s’elaborarà un pla d’infraestructures estratègiques per protegir aquelles instal·lacions i xarxes que abasteixen els principals serveis del país. Aquest pla també analitzarà les vies per tal que la Generalitat de Catalunya assumeixi totes les competències en aquelles infraestructures fonamentals com ara les d’abastiment i sanejament d’aigua, les energètiques, les de logística i transport i les de te­ lecomunicacions.

•

Un Govern que governa. Aquest full de ruta detallat per als darrers mesos de legislatura posa novament de manifest que Catalunya té un Govern que governa i que treballa per aixe­ car el país en tots els àmbits. En contrast amb una oposició que no aporta res en positiu i que fonamenten el seu discurs en el partidisme i la demagògia, el Govern de la Generalitat és qui treballa per tirar el país endavant, malgrat totes les dificultats.

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 23

VACARISSES, BALCÓ DE MONTSERRAT

CDC i ERC signen un pre-acord per a la proclamació de la independència

Juntament amb l’ANC, AMI i Òmnium.

Mantenen converses amb la CUP. EUiA se'n desmarca.

E

l pre­acord de full de ruta unitari del procés sobiranista a què es va arribar fa uns quants dies s'ha formalitzat avui 30 de març de 2015. Representants de CDC­Reagrupament, ERC, ANC, AMI i Òmnium Cultural han signat el document que preveu la culminació del procés en un període màxim de divuit mesos. Aquest pre­acord es convertirà en acord quan el President Mas convoqui les eleccions del 27 de setembre i els partits polítics que hi concorrin l'incorporin en el seu programa electoral.

Els signants del document han establert converses amb la CUP per a construir un espai comú referent al procés constituent. D'una altra banda, el Moviment d'Esquerres (MES) ha expressat que acabarà de fixar la seva posició en el consell polític del 17 d'abril.

Segons l'acord, en cas d'obtenir una majoria independentista a les eleccions del 27 de setembre, que són qualificades de plebiscitàries, els signants es comprometen a culminar el procés fins a la proclamació de la independència en un termini màxim d'un any i mig des del 27­S. Desvinculació d'EUiA La incorporació del Moviment d'Esquerres es pot donar gairebé per feta, i la negociació amb la CUP és oberta. En canvi, EUiA no s'hi afegirà pas. El coordinador general de la formació, Joan Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 24

VACARISSES, BALCÓ DE MONTSERRAT Josep Nuet, ha dit que el nou full de ruta era una 'ganivetada per l'esquena' a la Taula de Partits per l'Estat Propi. 'No participarem en un full de ruta dissenyat pels interessos electorals de CiU i ERC. Avui es pot dir que el procés ha mort. L'han matat CDC i ERC', ha dit. Ha dit que estava especialment decebut amb ERC. 'No vaig tenir mai cap dubte que CiU era en el procés per la seva por electoral, però tenia dubtes amb ERC', ha explicat. Per a Nuet, la signatura d'aquest document 'és un error històric'.

Reproduïm el document íntegre a continuació:

FULL DE RUTA UNITARI DEL PROCÉS SOBIRANISTA CATALÀ Aquest full de ruta pretén aplegar les organitzacions sobiranistes que comparteixen l'objectiu que Catalunya iniciï un procés de transició democràtica perquè esdevingui un estat independent si així ho vol la majoria de la ciutadania.

A. ELECCIONS PLEBISCITÀRIES Les eleccions del 27 de setembre, que tindran caràcter plebiscitari, serviran de mecanisme legal per a conèixer la voluntat del poble català sobre el seu futur polític substituint el referèndum que es va impedir realitzar. D'aquesta manera el resultat serà de lectura fàcil i inequívoca per a tothom, dins i fora de Catalunya, i en permetrà l'exercici del mandat corresponent.

Els programes de les candidatures sobiranistes han de deixar clar, com a punt primer i destacat, que votar­les suposa un pronunciament favorable a la independència de Catalunya.

L'eix nacional i social són indestriables; per tant, cal fer una aposta decidida per a la recuperació de l'estat social, especialment en educació, sanitat i pensions, com a drets socials i serveis públics essencials. És imprescindible expressar una voluntat inequívoca de regeneració democràtica, transparència, retiment de comptes, participació ciutadana i lluita contra la corrupció.

B. DESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS Elaboració d'un projecte de text constitucional en el termini aproximat de 10 mesos, mitjançant un mecanisme participatiu que permeti aplegar més voluntats al projecte a través d'un procés constituent obert en què hi tinguin participació directa els ciutadans (Convenció Constitucional Catalana) i supeditat a un referèndum posterior.

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 25

VACARISSES, BALCÓ DE MONTSERRAT Creació i posada en funcionament de les estructures necessàries del nou estat: hisenda pròpia, seguretat social, transitorietat legal, acció exterior, transició d’infraestructures estratègiques, serveis socials i de salut, proveïment energètic, seguretat...

Exercici dels actes de sobirania necessaris per a construir el nou país.

Recollint el mandat de les eleccions, declaració sobiranista inicial, com a anunci i inici del procés cap a la proclamació del nou Estat, o República Catalana, segons els terminis i condicions explicitats en aquest full de ruta. El procés de transició democràtica no quedaria en cap cas supeditat a la vigència jurídica o a eventuals impugnacions d'aquesta declaració.

El procés de transició nacional cap a la proclamació d'un nou estat o República Catalana, que s'iniciarà amb les eleccions del 27 de setembre, culminarà en un període màxim de 18 mesos.

C. RELACIONS INSTITUCIONALS Inici de negociacions amb l'Estat espanyol de les noves condicions: repartiment d'actius i passius, relacions entre els nous estats.

Obertura de negociacions amb les instàncies internacionals per al reconeixement i admissió del nou estat.

Mantenir una actitud expectant respecte de l'alternativa d'un referèndum vinculant per part de l'Estat espanyol sobre la independència de Catalunya.

D. CULMINACIÓ DEL PROCÉS Al final d'aquest procés se celebrarà un referèndum vinculant sobre el text constitucional que culminarà l'exercici del mandat democràtic a favor de la constitució del nou Estat Català. El resultat positiu d'aquest referèndum permetrà la proclamació de la independència.

Elecció del nou Parlament ja en el nou marc constitucional. A partir d'aquest moment, negociar les noves formes de relació amb l'Estat espanyol i la Unió Europea.

Barcelona, 30 de març de 2015

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 26

RACÓ DEL CONTE

L'ESPANTAOCELLS

H

eus aquí una vegada, un pagès que sempre estava de mal humor. Tenia un hort i plantava tota mena de verdures per poder vendre després al mercat.

Quan va arribar la primavera, el bosc i els camps veïns al seu hort, van omplir­se d’animalons petits que tenien molta gana.

Com que el menjar no era abundant, els animalets quan arribava la nit i el pagès se n’anava a dormir a casa seva, entraven a l’hort i menjaven el que podien.

El pagès, cada dia estava més enfadat, i va decidir fer un espantaocells perquè així, li vigiles el seu hort quan ell no hi fos.

Va agafar un pal i el va clavar a terra, una escombra que li va posar com a braços, un barret de palla, dos tomàquets per ulls, una pastanaga molt grossa com a nas, un tall de síndria com si fos la boca i finalment va posar­li una jaqueta vella que tenia.

Només li falta un cor, va dir­se, i enfilant­se a una pedra va collir una pera d’una perera que en tenia un munt. Era la pera més bona i dolça que hi havia. Li va penjar al lloc del cor. ­ Renoi sembla de veritat...! Pensava el pagès.

Va collir uns quants tomàquets, un enciam, unes pastanagues....i dos melons. Abans de marxar, però, va dir al seu espantaocells ­ Vigila bé que ningú no em toqui res de l’hort !!!

Al sortir la lluna, la nit es va fer màgica i el nostre espantaocells va prendre vida però quan va sortir el sol, el nostre espantaocells tornava a ser un ninot sense vida.

Al matí, el pagès es va llevar i va anar cap a l’hort quan hi va arribar va veure que tot estava igual a com ho havia deixat es va posar molt content.

Va collir uns quants tomàquets, un enciam, unes pastanagues... i dos melons. Abans de marxar, però, va dir al seu espantaocells ­ Vigila bé que ningú no em toqui res de l’hort !!!

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015­ Pàg. 27

RACÓ DEL CONTE Al sortir la lluna, la nit es va fer màgica i el nostre espantaocells va prendre vida.

Tot d’una va sentir un soroll molt a prop d’ell, i va cridar: ­ Ei, ei qui hi ha aquí? ­ Som els porquets que tenim gana. ­ D’aquest hort no es pot tocar res! ­ va contestar l’espantaocells. ­ Tenim gana! ­Van tornar a dir els porquets­. ­ No es pot tocar res! ­ Tenim gana... ­ Us dono els meus ulls.

Els porquets molt contents van agafar els dos tomàquets i donant les gràcies a l’espanta ocells van marxar.

La lluna va desaparèixer i va sortir el sol. El nostre espantaocells va tornar a ser un ninot sense vida.

El pagès es va llevar i va anar cap a l’hort quan hi va arribar va veure que tot estava igual a com ho havia deixat. Estava content.

Va anar a veure l’espantaocells i es va adonar que no tenia ulls i li va dir. ­ Mira que ets ruc, que et deixes prendre els ulls...

Durant tot els dia mentre lluïa el sol, el pagès no va parar de plantar, regar, tallar, adobar... final­ ment quan el sol ja s’amagava, va collir pebrots, albergínies i cebes... el cistell li pesava molt... i abans de marxar va anar a veure l’espantaocells per dir­li: ­ Vigila bé que ningú no em toqui res de l’hort !!!

Al sortir la lluna la nit es va fer màgica i el nostre espantaocells va tornar a prendre vida.

Tot d’una va sentir un soroll molt a prop d’ell i va cridar: ­ Ei, ei qui hi ha aquí? ­ Som els conills que tenim gana. ­ D’aquest hort no es pot tocar res ­va contestar l’espantaocells­. ­ Tenim gana! Van tornar a dir els conills. ­ No es pot tocar res! ­ Tenim gana... ­ Us dono el meu nas.

Els conills, molt contents, van agafar la pastanaga i van marxar.

La lluna va desaparèixer i va sortir el sol. El nostre espantaocells va tornar a ser un ninot sense vida.

El pagès es va llevar i va anar cap a l’hort. Quan hi va arribar, va veure que tot estava igual com ho havia deixat i es va posar altra vegada molt content.

Va anar a veure l’espantaocells i es va adonar que ara no tenia ulls, ni nas i li va dir. ­ Mira que ets ruc, més que ruc...

Durant tot els dia mentre lluïa el sol, el pagès no va parar de plantar, regar, tallar, adobar... final­ ment quan el sol ja s’amagava, va collir pebrots, albergínies i cebes.... el cistell li pesava molt... i Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 28

RACÓ DEL CONTE abans de marxar va anar a veure l’espantaocells per dir­li: ­ Vigila bé que ningú no em toqui res de l’hort !!!

Al sortir la lluna la nit es va fer màgica i el nostre espantaocells va tornar a prendre vida.

Tot d’una va sentir un soroll molt a prop d’ell i va cridar: ­ Ei, ei, qui hi ha aquí? ­ Som cabretes que tenim gana. ­ D’aquest hort no es pot tocar res ­va contestar l’espantaocells­. ­ Tenim gana! Van tornar a dir les cabretes. ­ No es pot tocar res! ­ Tenim gana... ­ Us dono la meva boca.

Les cabretes molt contentes van agafar el tall de síndria i van marxar.

La lluna va desaparèixer i va sortir el sol. El nostre espantaocells va tornar a ser un ninot sense vida.

El pagès es va llevar i va anar cap a l’hort. Quan hi va arribar i va veure que tot estava igual com ho havia deixat, es va posar una altra vegada molt content.

Va anar a veure l’espantaocells i es va adonar que ara no tenia ulls, ni nas, ni boca i li va dir. ­ Mira que ets ruc, més que ruc...

Durant tot els dia mentre lluïa el sol, el pagès no va parar de plantar, regar, tallar, adobar... final­ ment quan el sol ja s’amagava, va collir pebrots, albergínies i cebes... el cistell li pesava molt... i abans de marxar va anar a veure l’espantaocells per dir­li: ­ Vigila bé que ningú no em toqui res de l’hort !!!

Aquell vespre el van visitar uns ases als qui havia donat el seu barret de palla.

Recull de contes:

Teresa Cima

El passat dia 2 d’abril, Dijous Sant, la recaptació que es va fer a la Parròquia, va anar destinada íntegrament a Càritas.

Es van recaptar 406,20 €

Càritas Parroquial

Vacarisses

Des d’aquí volem fer constar a tothom el nostre més sincer agraïment.

L’Equip de Càritas Parroquial de Vacarisses

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 29

COL·LABORACIONS L’any 2004, l’Ajuntament de Viladecavalls i el Consell Comarcal del Vallès Occidental van publicar un important estudi de la flora i la vegetació d’aquest municipi veí, confegit pel doctor en ciències biològiques Àngel M. Hernández Cardona, col·laborador assidu d’aquesta revista. Atès que la flora de Vacarisses és molt semblant, cosa lògica per la seva proximitat geogràfica, a la de Viladecavalls, s’ha cregut oportú oferir en varis capítols, dedicats successivament a arbres, arbustos i herbes, una selecció de les plantes més impor­ tants d’aquests dos termes municipals. El susdit llibre, titulat "Les plantes de Viladecavalls", està totalment exhaurit, però es pot con­ sultar o demanar en préstec a la Biblioteca Pere Calders de Vilade­ cavalls i a la Biblioteca Central de Terrassa.

Herbes de Viladecavalls presents també a Vacarisses (2) En aquest número continuem la part dedicada a les herbes. Una herba és una planta sense teixits llenyosos. Quan una planta presenta teixits llenyosos però no arriba a arbust es parla de subarbust o mata, com la farigola, l’ajocaperdius o les botges. En el llibre referit es tracten moltíssimes plantes herbàcies i subarbustives, però aquí només es presenta una mostra i es remet el lector a dita obra. També recomanem la lectura dels llibres 'Estudi florístic de Sant Llorenç del Munt i l’Obac' (1993) i 'Pàgines Vacarissanes' (2009), on són referides moltes herbes de Vacarisses i que poden ser consultats a la Biblioteca El Castell.

Falguereta capil·lera (Adiantum capillus­veneris, adiantàcies). Planta estesa per gran part del món. Es fa en roques i parets regalimoses. Com el seu nom indica, s’havia fet servir per a enfor­ tir el cabell.

Falzia de bosc (Asplenium onopteris, aspleniàcies). Espècie de distribució bàsicament medi­ terrània. Prospera en alzinars i paratges ombrívols.

Fonoll (Foeniculum vulgare, umbel·líferes). Planta mediterrània. Creix en camps, marges i fe­ nassars. Els fruits són estomacals, carminatius, antiespasmòdics i galactògens.

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 30

COL·LABORACIONS Fumana (Fumana ericoides, cistàcies). Espècie mediterrània. Prospera en roquissars, brolles i prat secs, preferentment sobre substrat calcari.

Galzeran (Ruscus aculeatus, liliàcies).

Planta de distribució atlàntica i mediterrània.

Creix en raconades ombribvoles i zones hu­ mits de bosc.

Gavó groc (Ononis natrix, lleguminoses).

Herba estesa per la regió mediterrània i zo­ nes properes. Es fa en marges secs, brolles i pedregars.

Gladiol de codina (Gladiolus illyricus, amaril·lidàcies). Espècie atlàntica i medi­ terrània. Es fa en prats secs i llocs pedrego­ sos.

Falzia de bosc

Herba berruguera (Heliotropium europae­ um, boraginàcies). Espècie dels regions me­ diterrània i iranoturaniana. Es cria en camps, ermassos i vores de camins. Un emplastre fet amb les llavors reduïa les berrugues.

Herba de la feridura (Sideritis hirsuta L., labiades). De la regió mediterrània occiden­ tal. Viu en matolls, prats secs i pedregars.

S’havia utilitzat en medicina popular contra l’apoplexia.

Herba de les set sagnies

Herba de les parteres (Doronicum pardalianches, compostes). Espècie pròpia de la meitat occi­ dental d’Europa. Es fa en boscos caducifolis i en raconades frescals.

Herba de les set sagnies (Lithodora fruticosa, boraginàcies). Planta de la regió mediterrània oc­ cidental. Es fa en brolles seques i pedregars calcaris. En medicina casolana era molt apreciada per a rebaixar la sang.

Herba del mal estrany (Jasonia tuberosa, compostes). Planta endèmica ibero­occitana. Es fa en marges i planells terrosos. Se li pretenen virtuts remeieres contra el càncer.

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 31

COL·LABORACIONS Herba de sant Jordi (Centranthus ruber, valerianàcies). Planta mediterrània. Rep aquest nom perquè floreix normalment a la segona quinzena d’abril.

Herba de sant Llorenç (Astragalus monspessulanus, lleguminoses). Lleguminosa d’àrea medi­ terrània occidental. Creix en prats secs i brolles pedregoses.

Herba de sant Roc (Pulicaria dysenterica, compostes). Planta present a gran part d’Europa.

Creix en jonqueres, fonts i rieres.

Herba felera (Ajuga chamaepitys, labiades).

Espècie de distribució europeo­mediterrània.

Creix en camps, ribassos, marges de camins i lleres fluvials. S’havia emprat contra l’artritis.

El nom vulgar indicat al·ludeix al seu gust amarg.

Iva (Ajuga iva, labiades). Planta de la regió biogeogràfica mediterrània. Es fa en prats secs i en pedregars calcaris. Per les seves propietats tòniques, aperitives, antiespasmò­ diques i fins i tot contra la malària, els herbo­ laris deien que «l’iva tot mal esquiva».

Herba de sant Roc

Jonc comú (Scirpus holoschoenus, ciperàcies). Planta d’àrea mediterrània. Creix en jonqueres i sòls humits.

Jonça (Aphyllanthes monspeliensis, liliàcies). Planta submediterrània. És típica d’una mena de prats secs anomenats joncedes.

Llapassa menor (Arctium minus Bernh, compostes). Planta mediterrània septentrional. És pròpia de sòls humits i herbassars.

Llengua de bou (Echium vulgare, boraginàcies). Herba mediterrània. Creix en marges herbosos, pedregars i vores de camins. Té virtuts diürètiques, sudorífiques, depuratives i antiinflamatòries.

En el proper número: Herbes de Viladecavalls també presents a Vacarisses (3)

Àngel M. Hernández Cardona Extret del seu llibre: Les plantes de Viladecavalls (2004)

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 32

COL·LABORACIONS

Els moviments independentistes

ESTAT FEDERAL DE NOVA RÚSSIA (UCRAÏNA) Passen els dies, les setmanes i els mesos i se succeeixen les morts a Ucraïna en els enfrontaments entre els independentistes, en nom del seu pretès “Estat Federal de Nova Rússia”, i les forces de l’estat ucraïnès.

Tot i que des del 15.2.15 en teoria està en vigor l’alto el foc acordat a Minsk (Bielorússia) pels líders d’Ucraïna, Rússia, Alemanya i França, no s’assoleix la pacificació i, en definitiva, s’han destruït milers d’edificis i infraestructures, la qual cosa ha motivat un milió de desplaçats interns i que sis­cents mil ucraïnesos hagin demanat asil a països veïns com Rússia, Bielorússia, Polònia, Moldàvia, Romania i Hongria.

A la televisió veiem les gestions diplomàtiques d’alt nivell que s’estan duent a terme, encamina­ des a resoldre el problema. Això sí, sempre recolzant la integritat territorial d’Ucraïna. Només Rússia recolza els independentistes que, per cert, són prorussos.

No seria més fàcil, i naturalment més just, en compliment de l’Art.1 del “Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics”, que estableix el dret a la lliure determinació dels pobles, acceptar la inde­ pendència dels que hi aspiren i donar d’aquesta manera el problema per resolt? No oblidem que els independentistes van votar amb una aclaparadora majoria el seu desig d’independitzar­se en unes eleccions suposadament correctes.

Si hi hagués cap dubte sobre la correcció de les eleccions celebrades, el Govern Ucraïnès podria convocar noves eleccions que reunissin les màximes garanties però, mentre això no succeeixi, hem de creure que els resultats obtinguts són representatius de la voluntat popular.

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 33

COL·LABORACIONS Sorprèn la facilitat amb què els Estats obliden que els pobles tenen dret a la seva lliure determi­ nació i s’aglutinen en recolzament de la integritat territorial de cadascun d’ells. Aquesta “compa­ nyonia” és deguda al fet que volen assegurar el recolzament dels altres Estats si els moviments independentistes en els seus propis Estats es fan més evidents. Pensem en Padània respecte a Ità­ lia, Còrsega respecte a França, valons i flamencs a Bèlgica, Escòcia respecte al Regne Unit, tot i que en aquest últim cas les eleccions van inclinar la balança a favor de la integritat territorial, i el Quebec respecte a Canadà, encara que també en aquest cas les votacions van afavorir la integritat territorial.

KOSOVO (SÈRBIA) En el cas de la declaració d’independència de Kosovo (2008), fou decidida democràticament i, en compliment de la voluntat popular, pel Parlament que la va declarar per unanimitat.

Els Estats Units, el Regne Unit i França van decidir reconèixer el nou estat, mentre que Sèrbia, Rússia, Xipre, Grècia, Romania i Espanya es van mostrar renitents a reconèixer la secessió.

Els Estats Units van considerar que el reconeixement de la secessió apaivagaria les tensions exis­ tents als Balcans.

L’Assemblea General de les Nacions Unides va instar la Cort Internacional de Justícia (8 d’octu­ bre de 2008) a pronunciar­se sobre la legalitat de la declaració d’independència de Kosovo o a indicar si, per contra, constituïa una violació del Dret Internacional. El 22 de juliol de 2010 la Cort Internacional de Justícia va comunicar la seva conclusió que la declaració d’independència de Kosovo no violava el dret internacional. No obstant això, Espanya segueix sense reconèixer Kosovo com a Estat independent.

CATALUNYA (ESPANYA) En relació amb les aspiracions independentistes de Catalunya, està vist que al Govern Central Espanyol no se li estova el cor ni amb el reconeixement mundial del dret a l’autodeterminació dels pobles, segons consta en el “Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (Art. 1)”, ni amb la declaració de la Cort Internacional de Justícia sobre la no violació del Dret Internacional en el cas de la declaració d’independència de Kosovo. Per al Govern Central Espanyol l’única cosa que importa és la integritat territorial d’Espanya, mantenint per tant Catalunya sota el seu control i beneficiant­se, això sí, de les favorables aportacions de l’economia catalana al Tresor Nacional.

El Govern Central Espanyol, basant­se en l’Art. 2 de la Constitució Espanyola, que declara la in­ dissoluble unitat de la Nació espanyola, acudeix una vegada i una altra al Tribunal Constitucional Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 34

COL·LABORACIONS per tal que declari inconstitucionals, per exemple, les gestions de la Generalitat a l’estranger, en­ caminades a assolir la independència de Catalunya.

Evidentment el Tribunal Constitucional, puix que ha de pronunciar­se en base a la Constitució Espanyola, no té altre remei que reconèixer que les gestions en qüestió són inconstitucionals. El Govern Central Espanyol no ha demostrat cap comprensió pel desig d’independència de Catalu­ nya, desig que és perfectament compatible amb el seu amor per Espanya. En lloc de mostrar la seva comprensió, el Govern Central Espanyol ha ridiculitzat, sempre que ha pogut, la il·lusió ca­ talana amb manifestacions com ara que Catalunya vol convertir­se en un Liechtenstein, estat pel qual, per cert, tenim el més gran respecte, encara que sigui minúscul.

Una Catalunya lliure no pretendrà ser una potència militar com la que tenen els Estats Units, la Xina o Rússia. La defensa d’una Catalunya independent davant una hipotètica agressió estrange­ ra quedaria coberta per les aliances que Catalunya pugui assolir amb l’OTAN o amb una organit­ zació semblant.

En lloc d’aspirar a ser una potència militar, el que sí que pretendrà Catalunya és aconseguir una elevada renda per càpita dels seus ciutadans, que és l’índex del seu benestar econòmic, una ade­ quada distribució de la riquesa, una sanitat satisfactòria i una educació universitària eficient i a l’abast dels que la pretenen.

Per cert, i atès que abans s’ha esmentat Liechtenstein, presentem a continuació un quadre de da­ des molt interessants, expressades en dòlars dels EUA: Renda per càpita, segons: El Banc Mundial L’FMI Liechtenstein Espanya Catalunya

134.915 30.549 ­

­ 30.150 ­

L’Institut Nacional d’Estadística ­ 24.289 28.512

(FMI =Fons Monetari Internacional) (Les xifres fan referència a 2012)

Les xifres anteriors semblarien errònies, però s’han examinat amb cura i són les que resulten de les apreciacions del Banc Mundial, de l’FMI i de l’Institut Nacional d’Estadística. És especial­ ment sorprenent la diferent apreciació de la renda per càpita d’Espanya segons el Banc Mundial, l’FMI i l’Institut Nacional d’Estadística.

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 35

COL·LABORACIONS Ben mirat, quan el Govern Central Espanyol deia que Catalunya seria un nou Liechtenstein po­ dria ser que volgués dir que seria un país d’una alta renda per càpita i no un país minúscul.

Si Catalunya estigués a la Unió Europea formada per 29 estats, Catalunya seria l’Estat número 24 en superfície, l’Estat número 16 en població i l’Estat número 15 en PIB (producte interior brut).

L’aspiració a la independència de Catalunya, que ha estat el somni i la il·lusió de molts catalans, ara, per raó del tracte desconsiderat que la nostra aspiració ha rebut del Govern Central Espa­ nyol, s’ha convertit en una necessitat, perfectament compatible amb el nostre amor per Espanya, que és irrenunciable. Fan que ens sentim una colònia dominada per la metròpoli.

El Regne Unit i el Canadà, en facilitar les eleccions d’Escòcia i del Quebec, respectivament, so­ bre la seva possible independització, van donar un exemple de tolerància i democràcia que Espa­ nya hauria d’haver pres com a model.

Anecdòtica contraposició entre una llei catalana i una posterior llei estatal d’àmbit nacional (aprovada ja pel Congrés dels Diputats i pendent de la seva ratificació per part del Senat) que amenaça la persistència de la validesa de la regulació catalana: El Parlament Autònom de Catalunya va abolir la celebració de les curses de braus a Catalunya (28.7.10) amb efectes a gener de 2012, però ja en aquell moment el PP va anunciar que portaria la qüestió a les Corts per tal que declaressin la festa d’interès general i, d’aquesta manera, quedés blindada.

Ara la Comissió de Cultura del Congrés dels Diputats ha aprovat, amb data 11.3.15, un projecte de llei que serà “una llei de tots i per a tots” que protegirà la tauromàquia.

L’esmentada Comissió de Cultura ha donat, doncs, llum verda al text i l’ha enviat al Senat per continuar la seva tramitació parlamentària i donar validesa a la llei. El Ministre d’Educació, Cul­ tura i Esports pretén que les curses de braus siguin declarades patrimoni immaterial per la UNESCO i que per tant es “reintrodueixin a Catalunya”. No és aquesta una forma de menysprear el Parlament de Catalunya?

Enrique Garcia Arrufat Doctor en Dret Col·legiat a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Madrid

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 36

COL·LABORACIONS

1 001 CURIOSITATS DE CATALUNYA Passejant sobre la lava

La Garrotxa és terra volcànica. Situada sobre la falla d'Olot, compta amb més de quaranta volcans i més de vint colades de laves basàltiques, amb terra fèrtil i fonts d'aigua termal.

Actualment, l’activitat eruptiva ha cessat però els terratrèmols encara se succeeixen, tot i que la intensitat és tan baixa que ens resulten imperceptibles.

Castellfollit de la Roca

A

l quaternari la Garrotxa era un terreny inestable i perillós. Els nombrosos volcans dis­ tribuïts per la zona deixaven anar sovint la fúria: uns llençaven pedres, en els altres hi brollava la lava, els terratrèmols esquerdaven el sòl, i les fumaroles escopien vapor ar­ dent en ràfegues sobtades. Però, poc a poc, l'activitat va anar cessant i de la terra fertilitzada per la lava en varen germinar boscos abundants: fagedes, alzinars i rouredes.

La lava solidificada de les successives erupcions s'anava acumulant formant capes. I l'última capa va dir adéu a la darrera explosió des de sota d'un mantell vegetal. No obstant aixó, la natu­ ralesa és inquieta i ha volgut mostrar la seva feina. L'acció erosiva dels rius Fluvià i Turonell ha deixat de nou al descobert les acumulacions de lava dels volcans de la zona de Batet i de Begudà a la cinglera de Castellfollit de la Roca: una exhibició instantània del producte de centenars de milers d'anys d’acció geològica. Els volcans van quedar finalment apagats i en alguns cràters es van formar estanys.

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 37

COL·LABORACIONS En d'altres, els habitants que van arribar­hi milers d'anys després de l'última explosió van trobar un terreny fèrtil ja aplanat i amb bona vista. Desconeixedors del forat a l'abisme que hi havia sota els seus peus, s'hi van assentar. Així és com so­ ta la ciutat d'Olot trobem el volcà de Montsa­ copa, i sota camps de cultiu hi ha el volcà del Croscat. De tota manera, sembla que la incons­ ciència no era total i la intuïció feu construir ermites en el cràter de molts volcans per pro­ curar una defensa contra la fúria de les entra­ nyes de la terra. En el volcà de Santa Margarida trobem l'ermita romànica del mateix nom i en el de Montsacopa, la capella de Sant Francesc.

Un bufador dins del mas

El volcà de Santa Margarida, a Olot

Sota les terres basàltiques de la Garrotxa hi circulen rius d'aire. Les colades de lava solidificada tenen les capes internes poroses i les capes externes compactes. D'aquesta manera l'aire pot fluir per l’interior però hi queda retingut i no pot escapar­se a l'atmosfera. Només pot brotar per al­ guns forats que trenquen la capa superior de la colada: els punts de surgència.

Els bufadors són aquests forats de la terra. Tenen la particularitat de bufar aire calent a l'hivern i fred a l'estiu perquè bufen l'aire del subsòl, que té una temperatura constant al llarg de l'any d'uns 12 graus aproximadament (percebuda com a calenta a l'hivern i com a freda a l'estiu).

Algun pagès espavilat va saber aprofitar també aquest producte de la terra i va aconseguir refri­ gerar els aliments molt abans de l'aparició dels frigorífics domèstics a mitjans del segle XX. Els veïns no van trigar a copiar­s'ho.

I sobre els bufadors començaren a construir­hi masies. El mas Bufador i el mas Ventós, a la zona del volcà de la Garrinada, encara conserven les seves cambres de refrigeració natural.

La dada L’aire dels bufadors conté radó i toró, gasos radioactius, però en concentracions que no són peri­ lloses per als humans.

El caràcter volcànic El castell d'Hostalric va ser construït sobre el volcà del mateix nom l'any 1145, sobre un poblat iber i sense constància de l’existència del fenomen geològic. Però amb coneixement de causa o sense, l'entorn conforma el caràcter. Entre els senyors que van anar ocupant l'edificació hi trobem diversos personatges amb temperament d'irascibilitat destacable.

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 38

COL·LABORACIONS A finals del segle XII, el que llavors era el senyor del castell, Ponç III de Cabrera, va participar activament en les acarnissades lluites feudals. I, segles més tard, un altre ocupant, el duc de Noailles, el va destruir abans d'abandonar­lo el 1695. Més enda­ vant es va reconstruir, concebut ja com a fortalesa militar.

Reposar en una terra que tremola

Castell d'Hostalric

El santuari romànic de la Mare de Deu dels Arcs a Santa Pau va ser parcialment destruït pel terri­ ble terratrèmol de 1428 i va quedar inhabilitat per al culte, motiu pel qual es va construir una no­ va església dins del poble. L'antic temple es va reconstruir i, al segle XVIII, es va reutilitzar com a hostatgeria per a peregrins.

Les bones reformes i el pas del temps van esborrar de l'edificació totes les esquerdes i qualsevol amenaça d'esfondrada, fins a l'extrem de convertir­se al segle XIX en llar de repòs per als monjos benedictins de Banyoles.

Però el seu descans no ha estat mai estable i la pau del santuari es va veure torbada de nou: pri­ mer per la crema d'esglésies durant la Guerra Civil i, més endavant, pels espolis.

El terratrèmol de la Candelera El 2 de febrer de 1428 un terratrèmol amb epicentre prop de Camprodon, d’intensitat de 9 i mag­ nitud de 6,5, va destruir totalment Queralbs i es va fer sentir per tot Catalunya i part de França.

El sisme està considerat com el més greu de Catalunya des que se’n recullen dades (1373) i va provocar entre 800 i 1.000 morts.

Camprodon Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 39

COL·LABORACIONS

L'àngel dels somnis

­ Somnis, somnis, somnis! Com ens allibereu, com ens manteniu la il·lusió, somnis! ­digué l’àngel dels somnis. Somnis, no ens deixeu, acompanyeu­nos sempre en el nostre llarg camí.

Acompanyeu­nos, somnis amics, acompanyeu­nos, que amb vosaltres podem continuar la histò­ ria i no perdre l’esperança.

L’àngel dels somnis passava enmig nostre, insinuant. Tot ell era fantasiós, anava més enllà de tot el que és imaginable, sense mai esgotar el doll de vida que d’ell sortia. Tots desitjàvem la seva companyia i fins moltes vegades en teníem fretura. Què fórem els humans si no somiéssim? ­ Jo escampo els somnis com la rosada, com un plugim que tot ho amara, com la llum que no pot ser empresonada. Els escampo arreu, arreu, perquè els homes siguin feliços i es mantinguin forts.

Faig somiar belles històries de fades als infants, faig somiar aventures ardides als joves, i als grans històries d’amor. Els somnis formen part de la vida i ens ajuden a caminar. Somieu, homes de la terra, que amb els somnis sereu més humans! ­ Els somnis més bells ­digué l’àngel­, els més extraordinaris i més creadors, són els que les per­ sones tenen quan vetllen. Somiar despert constitueix un gran joc, el millor joc dels homes. Jo els inspiro aquests somnis. Amb ells els humans travessen els espais i esdevenen estels, amb ells els humans fendeixen les aigües del mar i juguen amb els dofins d’eterna companyia, amb ells els fills de la terra vencen la solitud i l’omplen d’amics, amb ells els homes esdevenen àngels.

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 40

COL·LABORACIONS ­ Àngel, has dit que els somnis són creadors. Com ho poden ser si se’ns desfan com un núvol besat pel sol? ­vaig preguntar­li. ­ Sí, amic, sí que són creadors ­ féu l’àngel. Els somnis se’n van quan me’n vaig jo, però resta l’impuls, la força creadora i l’enllà que porten. Tot el que heu fet, tot pas endavant que heu dut a terme, és fill dels vostres somnis. ­ Però, no són una evasió, no constitueixen una escapada? ­ No, homes de la terra, no constitueixen cap evasió puix que no tan sols estan en vosaltres sinó que són vosaltres mateixos. Us traduïu en els somnis, humans, us aboqueu en els somnis. Què voleu de més real i de menys escapista? Mai no sou tant vosaltres mateixos que quan somieu.

Amb els somnis feu present allò que desitgeu ser i tenir, feu present el possible i, si és possible, feu que aquest possible tingui un futur real.

Em mirà i obrí les seves ales enormes, on es contenien tots els somnis imaginables, cristal·lines plomes d’un món encisat. Anà movent les ales, i a cada moviment d’ala apareixien nous somnis.

Mai no havia vist una cosa igual. El mirava amb uns ulls molt oberts, com d’un infant la nit de reis. ­ Vine ­em digué. Vine i deixa’t gronxar pels somnis, deixa’t dur per ells. Són un camí d’allibera­ ció, tan real com el pa de cada dia, tan lluminós com el sol, tan formós com els eterns canvis del mar.

Em vaig deixar dur per l’àngel dels somnis, i tot es transformà: em vaig transformar jo, es va transformar el món, i tot esdevingué nou i bell. Era com si haguéssim abastat l’impossible, com si haguéssim entrat al paradís. I vaig continuar somiant eternament.

I l’àngel somrigué amb un somriure de somnis.

Jordi Llimona

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 41

COL·LABORACIONS Aquest proper mes de juliol s’escauen els 1 25 anys del naixement de Joan Amades i Gelats (Barcelona 1 890-1 959), el folklorista més prolífic, tant per materials recercats, continguts i obra escrita que ha tingut mai el nostre país.

L’Associació Cultural Joan Amades vol impulsar, al llarg de tot aquest 201 5, la celebració de l’efemèride amb l’objectiu de donar a conèixer l’obra de l’estudiós i reivindicar-lo, també, com una de les figures cabdals del panorama cultural català.

Joan Amades ha estat una figura destacada en la cultura catalana i el seu treball ha estat essencial per tots els àmbits de la cultura popular, per això creiem que la iniciativa de l’homenatge és patrimoni de totes les associacions que ens dediquem a la cultura popular.

El “ Vacarisses, balcó de Montserrat” ja va participar en l’any 2009 en el cinquantenari de la seva mort, publicant el “Fabulari Amades” de Jan Grau i Martí, i des de llavors no hem deixat de publicar en Joan Amades.

Folklore de Catalunya - 39 Costums i creences de Joan Amades

"DEL BRESSOL A LATOMBA"

Averanys i sortilegis

H

i ha diferents averanys que anuncien si un malalt és de mort. Si es para el rellotge; si cau un quadre a terra; si s'apaga el llum injustificadament; si el malalt plega les mans entretei­ xint els dits; si una criatura del carrer fa córrer un estri de llauna: si un gos plora planyívolament.

També indiquen el mateix la presència a la cambra d'una aranya o d'una mosca negra, i el furgar insistent d'una oreneta per entrar a la cambra on el combregar és dins d'una casa, a Tarragona di­ uen que el malalt és de mort. Quan un malalt trenca un estri de terrissa, escudella, plat o el que sigui, a Figueres creuen que es morirà. A la Granadella, a Juncosa, a Juneda i a la Floresta diuen Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 42

COL·LABORACIONS que, si a la casa on hi ha un que no està bo el gat se'n va, li anuncia la mort. A Manresa, creuen que quan el malalt es gira de cara a la paret es morirà; a Girona, quan els gats de la casa miolen amb insistència.

Quan s'atura un ase a la porta de la casa on hi ha un malalt, a Prat de Comte creuen que es morirà i que la seva ànima està condemnada, puix que el ruc no és altre que el dimoni que acut en cerca de la seva ànima. Hom creu que els molls es mengen els difunts que van a parar a mar, i, com una extensió d'aquesta preocupació, diuen que si el malalt anomena aquest peix morirà. També és averany de mort que la babeca o xibeca canti vora de la casa, molt més si és cap al tard. En el cant d'aquell ocell el poble sent el mot "meu, meu, meu", perquè el malalt es morirà i serà seu: car, segons opinió popular, menja carn de mort. També es creu que diu: "cluc, cluc, acluca’t"; perquè es mori. Pel Baix Llobregat, Gavà i Viladecans, creien que, així que es produïa una de­ funció, una bandada de corbs dels que fins ara fa un segle anaven pels cingles de Corbera se situ­ aven dalt de la casa i reclamaven el cos del traspassat amb aquests crits: Ha mort, ha mort, carn, carn, carn.

El mateix averany es creu del crit del mussol, al qual hom sent dir: "xuca't, xuca't, xuca't", que també vol dir "more't". Hom té el corb com l'ocell de la mort, i l’hi associa estretament. Si veieu un corb, però no el sentiu cantar, us anuncia la mort d'algun parent o persona estimada; si canta, morirà alguna de les per­ sones que es troben al lloc on l'heu sentit: si volteja per la casa on hi ha un malalt, és perquè aquest ja fa tuf de mort, l'ocell ho sent i ve per menjar­se'l. Es­ pera l'enterrament per veure on el porten i anar­se'l a menjar. Si es posa dalt de la xemeneia de la casa, és senyal que l'animeta del difunt encara no ha deixat el cos, i espera que surti fumera amunt, per veure­la. Fent­se ressò d'aquestes creences, el refrany diu: "Quan vegis el corb, pensa en la mort". Hi ha diferents averanys trets de les accions dels malalts. Si un pacient demana un ou, unes tisores o la roba per vestir­se en situació impròpia per llevar­se, si agafa els llençols amb molta insistència i els masega. La corranda mallorquina es fa ressò d'aquesta creença: Salomó va dir, va dir: "En s’escriptura se troba: malalt que agafa sa roba, senyal que se vol morir".

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 43

COL·LABORACIONS També ens parla el refrany. "Malalt que aplega la roba morir vol". Hi ha diferents ordalies per a saber si un malat és de mort. Hom interroga els estels: en cerca un dels més brillants, el qual ja és considerat com l’ànima d'un dels avantpassats, esdevingut estel, i, després de dir­li un parenostre, li pregunta si el malalt és o no de mort; en cas afirmatiu, que faci cruixir una porta, miolar un gat o plorar un infant, i, en cas negatiu, que faci sonar una campana, tocar hores a un rellotge o can­ tar un gall. Hom posa un grapat de sal a la mà del pacient: si es fon de pressa, li anuncia la mort.

Hom li posa una mà damunt el pit mentre dorm i li pregunta si guarirà, o no. L'interrogat, de ma­ nera inconscient, contestarà la veritat del que hom li pregunta i en despertar­se no se'n recordarà.

A Filó untaven els peus de l'agonitzant amb llard; si no es fonia de pressa era indici de mort i al contrari si es dissolia aviat. Abans de la crema dels convents, els nostres avis acudien a la Mare de Déu de la Bona Mort, venerada a la destruïda església de Santa Caterina, i cremaven al seu davant dues candeles beneïdes que venien a la mateixa església: una era la de la vida, l'altra la de la mort: la primera de les dues que s'apagava indicava la sort que esperava al pobre malalt. A Ca­ daqués, per saber si un malalt era de mort o no, 1i fregaven un bocí de pa pel front i després el donaven a un gat; si se'l menjava la bestia, s'emportava el mal, i el pacient guaria, i, si el refusa­ va, la mort era segura. Una altra prova consisteix en comprar un tall de carn, cansalada, botifarra o qualsevol altre menjar apetitós per als gossos: cal que sigui comprat en un establiment que tin­ gui dues portes i entrar per una i sortir per l'altra; cal pagar i agafar la cosa comprada amb la mà esquerra, no dir altres paraules que les més precises per a encarregar la compra i no mirar el gè­ nere.

En sortir, cal donar­lo al primer gos que hom trobi, i millor que sigui negre; si es menja la vian­ da, s'encomana la malaltia del pacient i aquest guareix; si l'animal no la vol, aquell es mor.

També és invocat el Sant Crist de la Llanterna, el qual és interrogat per mitjà d'un cistell o sedàs.

Hom clava unes tisores obertes a la nansa del cistell o a la capsa del sedàs i ho manté enlaire sos­ tingut només per les tisores, les quals han d'ésser aguantades per dues dones, amb els dits xics de les mans esquerres als ulls de les tisores. Si en preguntar al Sant Crist i dir­li un parenostre el cis­ tell o sedàs queda quiet, el malalt guarirà; si es belluga morirà. Hom creu que el difunt que resta amb els ulls o la boca oberta desitja companyia i que no trigarà gaire temps a morir un dels seus familiars més propers. Igual es creu si mor arronsat o si li queda una cama o un braç més curt que l'altre. Si davant el llit hi ha un mirall o si algun dels visitants resta molta estona al peu del llit, hom diu que el difunt el reclama; així ho creuen a Menorca.

A Olot diuen que la primera persona que s’adreça als familiars amb el consegüent: "Que Déu l'hagi perdonat.!" no té la mort gaire lluny i serà el primer dels presents que morirà. Mentre hi ha un difunt a casa, hom no deixa dormir la mainada massa petita per evitar que, mentre dormin, l’ànima del mort, àvida de companyia, s'emporti l'animeta del menut. Hom sol treure la mainada de casa i la duu a la dels parents o veïns, sobretot per dormir. Si en vestir un difunt hom li posa Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 44

COL·LABORACIONS les sabates o una peça de roba al revés, la camisa més que cap altra cosa, es provoca la mort d'una persona de la casa per a abans d'un any. Igualment es creu si es posa en una butxaca del di­ funt amagada entre la roba una castanya borda o una capsa de cascall; o si el sagristà que concor­ re a l'acompanyament, mentre s'espera, recolza la creu a la façana. Les persones que van a visitar un malalt no poden vestir cap peça de roba de color vermell, perquè li provocarien la mort. A la casa on hi ha un malalt no poden matar porc, perquè la ferum el perjudica fins al punt de provo­ car­li la mort.

En el pròxim capítol continuarem sobre:

Els darrers moments Recull fet per: Joan Vila Obradors

Festa de Sant Felip Neri Diumenge dia 1 7 de maig, a la 1 1 ,00 del matí, MISSA i Cant dels Goigs a llaor del Sant.

A continuació concert a càrrec dels Amics de l’òpera de Sabadell .

Divendres 22 de maig, a les 1 9:00h, a l’Església de Sant Pere de Vacarisses Concert coral a càrrec de: Els cors 1 , 2 i Joves de l’Escola de Música i el Cor de Vacarisses.

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 45

Font de la Pola ­ Terme de Mura

COL·LABORACIONS

LA FASCINANT HISTÒRIA DE LA FONT DE LA POLA Excursionistes de la Joventut Terrassenca van decidir, a finals dels anys 20 del segle passat, fer obres de condicionament d'una balma de la Serra de l'Obac.

L

a balma de la Pola sempre ha tingut un naixement d'aigua, històricament molt aprofitat pels boscaters. En les primeres dècades del segle XX, alguns excursionistes i caçadors també hi van començar a fer una aturada en els seus trajectes per la Serra de l'Obac.

Un grup d'aquests, que pertanyia a la secció d'excursionisme de la Joventut Terrassenca va deci­ dir, a finals dels anys 20 del segle passat, fer­hi diverses obres de condicionament. La idea era que la deu tingués aigua tot l'any i que davant seu hi hagués una àrea d'esbarjo per poder descan­ sar, passar llargues estones i jugar a cartes.

Els principals impulsors van ser en Valentí Rossinyol, conegut com el Tinet, en Pere Pallejà i Hans Weichsel (mariner alemany que poc abans havia participat en la primera escalada oficial a la Castellassa de Can Torres). Per poder dur a terme el seu projecte, van demanar la col·laboració a un paleta, en Puig, que va passar a ser conegut com "el paleta de la Pola".

Entre 1928 i 1929, membres de la secció d'Excursionisme de la Joventut Terrassenca van ajudar en el trasllat de materials. Fins a l'Alzina del Salari ho van portar en el cotxe de línia de Mura.

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 46

COL·LABORACIONS Per traslladar els materials més pesats des de la parada del bus fins a la balma (1,7 quilòmetres, amb 150 metres de desnivell de pujada i altres 50 de baixada), van contractar un matxo.

El paleta Puig va dirigir les tasques de construcció d'una cisterna interna i una gran pica externa.

I, davant, hi van construir una taula rodona de pedra amb un tauler d'escacs pintat i voltada per un seient circul·lar. Anys més tard se'n va fer una de pedra al seu costat i altres dues més petites (que ja han desaparegut).

Foto: Col·lecció d'Esperança Rossinyol

Quan es va conèixer que la primera fase havia acabat, molta gent va anar a visitar­la. Davant els nombrosos turistes, els impulsors van posar un cartell a la paret de la balma demanant respecte per l'entorn.

Els ideòlegs van fer un rebost on hi guardaven estris per cuinar, plats, coberts i menjar. Aquest petit magatzem era gestionat pels constructors, que actuaven com a "propietaris" de l'indret. A tothom que demanava fer­lo servir, li donaven la clau del pany. Com a contrapartida, deixaven els diners que volien en una mena de guardiola. Amb aquesta recaptació voluntària, s'anaven re­ novant els estris. Fins als anys cinquanta, tothom va respectar aquest sistema, fins que algú va trencar el pany i va saquejar el rebost.

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 47

COL·LABORACIONS El grup del Tinet anava a la font gairebé cada cap de setmana i, a més, fins a la Guerra Civil hi passaven les vacances d'agost. Durant els primers anys, tot l'espai estava també ocupat pels car­ boners. Les seves barraques s'escampaven pel bosc i, en alguns casos, hi vivien famílies sence­ res, com era el cas d'uns valencians (matrimoni i dues filles) que es van fer molts amics de Valentí Rossinyol. Les places carboneres estaven per tot arreu i treien fum contínuament.

La filla del Tinet, Esperança Rossinyol, recorda quines eren les activitats més habituals durant l'estiueg, quan es reunien a la Pola més de trenta persones: als matins, les dones i els joves ana­ ven al roquissar de davant de la Porquerissa (on hi havia tancat un ramat de bens); els homes sor­ tien a caçar als matins i a la tarda jugaven a cartes; els dinars els feien les dones, tot sovint ajudades pel Pere Pallejà; a les nits, després de sopar, tots plegats cantaven davant les balmes ­els agradava interpretar sobretot havaneres com ara 'La Bella Lola'­; acabada la "festa", tots es re­ partien per dormir en diverses cavitats properes a la font. Com que era fosc, caminaven fins als seus habitacles amb llums de carbur. Com a dormitoris, aprofitaven les balmes existents a la cin­ glera de la Pola i els Castellots de Tanca. La família Rossinyol dormia concretament al Quarto de Reixa.

El Quarto de Reixa

La font de la Pola

Extret de: Naciodigital.cat

Amb el suport logístic de:

AJUNTAMENT DE VACARISSES

BIBLIOTECA EL CASTELL

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 48

COL·LABORACIONS

Records i vivències

E

ls mestres, a l'hora de la recreació, conversaven tranquil·lament amb un ull a la rotllana i un altre al pati on jugava la quitxalla. Tot d'una, s'ha glaçat el col·loqui en veure que es congriava un remolí d'infants. Alguna en passava.

Un vailet ha vingut esbufegant i ha dit al mestre que ja corria vers aquell aplec sospitós: ­ Jordi, allà hi ha dos nois agarbonats que s'apallissen!

El mestre, amb tacte i treballs, hi ha posat pau, tot comprovant els efectes de la guerra.

Jo m'he quedat reflexionant sobre l'expressiu terme agarbonats. El verb agarbonar­se és un deri­ vat del nom garbó. El garbó era un feixet fet de ramells d'argelagues. Els vinyaters, després de rentar la tina i el brescat, i deixar­ho tot a punt per a rebre la verema, sortien al bosc i feien el garbó. L'estrenyien bé, el lligaven i el baixaven a la boixa, és a dir, al forat de sortida de la tina, afermant­lo amb un còdol per banda. El garbó així col·locat feia de colador, i el vi sortia del cup net de pellofes, grans de raïm o brots de rapa.

El garbó solament es pot fer d'argelagues: tenen les punxes llargues, resistents, abundoses i ro­ bustes, i entre elles es teixeixen de tal manera que és impossible de separar­ne una part sense es­ queixar­ne brancons.

Dels cereals, se'n fan garbes i és fàcil de treure'n gavelles. Dels sarments, grills i brancatge, se'n lliguen feixos i se'n poden treure manats. De la feixina, se'n fan costals i és senzill de separar­ne un braçat... Però les argelagues s'agarbonen.

Com les nacions que fan la guerra: s'agarbonen perquè són punxadisses. Per això les armes, les bales i els míssils són punxeguts. Com els veïns quan discuteixen: fan servir insults i penjaments, que són paraules amb fibló. Com els col·legues o candidats, quan per enveges o antipaties deva­ luen els competidors, fan servir la ironia, la calúmnia o la difamació, que són punyents de debò.

I quan decideixen de separar­se i fer les paus, tots hi deixen esqueixos dels seus béns, dels seus sentiments o de la seva dignitat.

La solució és no tenir punxes. Tenir present que les argelagues es fan en terra inculta i al secà.

Recordar que els arbres frondosos viuen als fondals de terra fresca. Per això diu la Paraula: «Beneït qui confia en Déu. És com un arbre plantat vora l'aigua... el seu fullatge es manté ten­ dre» (Jr 17,8).

Ignasi Ribas i Prunés Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 49

Vacarisses, balcó de Montserrat ­ Núm. 561 ­ Maig 2015

­ Pàg. 50