562 juny 2015 by Vacarisses, balcó de Montserrat

Núm. 562 - Juny de 201 5

VAC ARI S S E S

balcó de Montserrat

edició digital

Per un a com un itat de fe i am or, oberta a tots, acol l idora i fratern al Atrapes, juny, un temps calmat allunyat de les nevades. Pintes de colors els arbres, ens regales fruita dolça i ofereixes llum d'estiu. Ens transportes a les portes dels camins fets de vacances, d'hores mortes sota el sol, de sorpreses, nits d'estels, de focs de màgia i de calor. I vindran amb juliol i agost, alguna tempesta rutinària dies de calitja emblanquinada, matins de platja, sol i banys, tardes de llibres i gelats, i nits fresques de sopar al ras. I vindrà setembre, com sempre, per daurar el raïm als camps, i per tancar unes vacances que arribaran ja al seu final. Isabel Barriel

SUMARI Pòrtic L'Evangeli pam a pam II La cuina de Ca la Quima Des de Sant Llorenç Savall Pensaments caçats al vol Campanades Cultura Popular Des de Sitges Parròquia de Vacarisses Vacarisses, balcó de Montserrat Col·laboracions Contraportada

Vacarisses, balcó de Montserrat 3 4 6 7 8 9 10 11 12 20 25 50

Edita: Parròquia de Vacarisses Redacció i Administració: 0034938359102 Plaça de l'Església, 15 08233 Vacarisses (Catalunya) vacarissesbalcomontserrat@gmail.com http://issuu.com/search?q=balcomontserrat Director: Sebastià Codina Consell de Redacció i Coordinació: Jaume Codina, Jaume Pintó i Joan Vila Maquetació: Jaume Pintó i Joan Vila Dipòsit Legal: B 92412014

Foto de la capçalera de la portada: J. Picallo. Font: www.turismoyfotos.net

ESGLÉSIA DE VACARISSES DIA A DIA - Maig Dia 9 Infants de Primera Comunió. Celebració penitencial i imposició de la Creu. Dia 10 Missa funeral per Maria Gabarró. Inauguració de l'ExposicióDonació de 15 quadres d'Isidor Pou al MuseuArxiu de l'Església de Vacarisses. Dia 16 Festa de la Mare de Déu de Can Serra a l'ermita de la Font de l’Orpina. Dia 17 Festa Major petita de Sant Felip Neri. Missa i cant dels Goigs. Dia de la Gent Gran. Concert a càrrec dels "Amics de l'Òpera i Sarsuela de Terrassa". Dia 22 Concert a càrrec de l'Escola de Música i Cor de Vacarisses. Dia 23 Ha mort Mn. Miquel Codina i Font. Dia 30 Primeres Comunions: Nerea Sánchez Serralvo, Pau Ruiz Fernández, Lorena Fuentes Alcázar, Pau Camí Pérez, Ferran Moreno Munuera, Aina Badia Roumens, Rafael Sillero Moreno, Lucía Serrano Poyatos i Clàudia Pérez Agustí. Dia 31 Primeres Comunions: Mercè Martínez Bertran, Mireia Gómez Sanchez, Ismael Lozano Castilla, Laia Vico Ruiz, Patrícia Vico Ruiz, Alba Pérez Sabariego, Pau Jiménez Tutusaus i Pere Menéndez Ramirez. Missa funeral per Madrona Sala.

ANEU A LA WEB

ENVIEU-NOS UN CORREU

Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 2

PÒRTIC Superar el seu rècord de misèria política semblava difícil... i h o h a fe t !

l ministre Wert ha superat, amb èxit notable, el seu rècord de misèria política comparant la suposada discriminació del castellà a Catalunya amb la que tenia el català "en altres èpoques". Una frase que poques hores després va intentar matisar amb poca fortuna perquè el seu odi contra el català està prou acreditat.

De totes maneres, cal atorgar al senyor ministre el dubte de si "altres èpoques" vol dir necessàri ament el franquisme. Més que res perquè en la història d'aquest país dissortat hi ha tot un catàleg d'exemples de persecució per triar i remenar. Per tant, Wert potser es referia al franquisme, quan la política lingüística es feia amb pistola i depuracions en massa en comptes de buscar consensos democràtics com el que ha permès una immersió lingüística que garanteix el coneixement tant del català com del castellà. Però potser feia la comparació pensant en la reial cèdula del 1768 que prohibia l'ensenyament del català a les escoles i es foragitava l'idioma dels jutjats. O a la llei Moyano del 1857, que prohibia el català a tot el sistema escolar. O a la reial cèdula del 1772 que ordenava a tots els comerciants que portessin els llibres de comptabilitat en castellà. O a la del 1779 que prohibia representar, cantar i ballar en català. O a la normativa del 1838 que prohibia l'ús del català en els epitafis dels cementiris, ni morts ens deixaven descansar en pau. O a la cir cular de 1846 que prohibia les receptes en català. O a la prohibició, el 1898, agafeuvos fort, de parlar per telèfon públic en català (fins els anys 60 del segle passat) ni enviar telegrames en la nostra llengua. És una breu relació d'exemples als quals caldria afegir els morts, agredits o casti gats pel fet de parlar una llengua o defensarne l'ús. Amb quina d'aquestes atrocitats és comparable la situació d'un idioma com el castellà, cooficial, obligatori a Catalunya i blindat per l'Estat? Marxar com més aviat millor d'aquesta Espanya que practica el genocidi lingüístic sempre que té prou força per ferho ja no és qüestió de ser o no ser espanyols sinó de tenir o no tenir dignitat. Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 3

L'EVANGELI PAM A PAM II

Palestina en temps de Jesucrist La Bíblia és una col·lecció de llibres que formen l'Antic i el Nou Testament. Dotze segles que ens parlen de la fe del poble d'Israel (A.T.) i del Cristianisme en els seus inicis (N.T.). El N.T. és un recull de vint-i-set escrits redactats a mitjans del segle I dC.

4.Ambient religiós El temple de Jerusalem conservava la importància que havia tingut al llarg de la història d'Israel des del primer que fou construït per Salomó i destruït per Nabucodonosor, rei de Babilònia. Refet per Herodes havia estat enriquit per un luxe extravagant. Era impressionant. Els pelegrins, des de molt lluny en podien veure com sobresortia per damunt de la capital. Era una de les principals meravelles del món. Els romans el van destruir i cremar definitivament l'any 70 d. C. Només en queda el mur de les lamentacions. Era el centre de la vida religiosa. Els primers cristians van continuar molt vinculats al temple. Participaven en les pregàries però de mica en mica es varen desvincular del temple i el van rela tivitzar molt com a lloc de pregària. Eren molt importants les sinagogues que eren llocs de pregària i l'escola de la llei. Totes les ciutats i pobles tenien les seves sinagogues. A les viles, n'hi havia més d'una. Els dissabtes era el dia festiu i allà tenia lloc la instrucció sobre la Bíblia. La vida religiosa del temple era molt marcada per les celebracions setmanals. El dissabte era dia de repòs absolut: no es podia fer res. Les obligacions del dissabte s'havien manipulat, fruit d'una fidelitat delirant al culte. Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 4

L'EVANGELI PAM A PAM II Hi havia càrregues molt difícils de suportar. Jesús es va oposar contra aquestes lleis estrambòti ques. Contra l'esclavatge de la lletra va dir que es podia fer el bé sempre i que les persones esta ven al servei del dissabte i no el dissabte al servei de les persones. Durant l'any havien d'anar tres vegades al temple de Jerusalem: per Pasqua, Pentecostès i la Festa dels Tabernacles. La més important era la de Pasqua, festa familiar en record de l'alliberament d'Egipte. L'element principal era un gran àpat en que es menjaven un xai, prèviament sacrificat a l'altar del Temple. El Nou Testament centra una connexió estreta entre la Pasqua i el fet de la mort i resurrecció de Jesús; l'últim sopar amb l'àpat pasqual. La Pentecosta, cinquanta dies des prés, era la Festa de l'acció de Gràcies per les primeres collites. La Festa dels tabernacles o ten des recordava la temporada que els israelites havien acampat al peu del Sinaí, vers Palestina. Sebastià Codina i Padrós

Mn. Miquel Codina i Font Ha mort un bon amic de Vacarisses. Tots els veïns del poble el coneixien. L'any 1.968, durant l'estiu, va exercir el seu sacerdoci entre nosaltres i en moltes altres ocasions ha presidit la Missa acompanyantnos en les nostres festes més destacades. Havia fet xerrades al Localet i sempre havia viscut de prop els nostres esdeveniments. Ben poques vegades havia faltat a les Trobades d'amics i parents que fem, cada any, a finals de setembre. Sempre s'havia sentit una mica vacarissà. Ens havia acompanyat en molts dels viatges que, anys enrere, la parròquia havia organitzat. Havia nascut a Moià el 1931. Era sacerdot des del 1958. Alguns càrrecs que ha exercit: Vicari de Sallent i de la Catedral de Vic i durant uns deu anys missioner a la diòcesi argentina de Nueve de Julio. Fou Consiliari de la HOAC i membre del Consell Presbiteral. Principalment es va dedicar a l'en senyament a Manresa i Barcelona. Fou rector de Jorba i de Sant Vicenç de Castellet fins que es va jubilar el 2006. Des d'aleshores es va adherir a la parròquia de Sant Ramon de Penyafort, a Barcelona. Anys enrere havia col·laborat literàriament en la publicació de la nostra revista. Gràcies Miquel pels teus estrets lligams amb el poble de Vacarisses. Sebastià Codina i Padrós Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 5

LA CUINA DE CA LA QUIMA

Coliflor amb beixamel Ingredients per a 4 persones:

1 coliflor Xoricets prims Oli i sal 1 ceba petita Salsa beixamel Formatge rallat

Bullirem la coliflor, no massa i l'escorrerem bé, que no ens hi quedi aigua de courela. La posarem en una plata de forn, procurant que ens quedi ben escampada. Fregirem els xoricets a trossets i els posarem per sobre la coliflor i ho regarem amb una mica de l'oli que hem fregit els xoriços. Farem una beixamel amb la ceba sofregida, la llet i la farina, no molt espessa, amb la que cobrirem la coliflor. Hi posarem el formatge rallat per sobre i a gratinar. Ara encara és bon temps per la coliflor. És boníssima. Bon profit!

Conxita i Quimeta Font Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 6

DES DE SANT LLORENÇ SAVALL Refranys d’arreu de les terres catalanes

de professions i oficis. La terra que vols sembrar, un pam i mig

A casa del cerer ningú se'n va al llit a les

l'has de remenar.

fosques.

L'empeltament no vol pluja ni vent.

Bo és l'hostal si l'hostalera val.

La llavor poc ensorrada, se la menja

El parracaire crida molt i no guanya gaire.

l'ocellada.

Tavernera guapa, taverna plena.

Les tres gràcies del llaurador són: llaurar dret, fondo i seguidet. No passis l'arada davant dels bous. Primerenc o tardà no deixis mai de sem

Estudiants, molts de petits i pocs de grans. La pagesia sempre espera i confia. Mercader que fia no tindrà casa ni vinya.

brar. El fer ensenya a ben fer. Quan la fruita és prou madura per ella Feina feta no és mai destorb.

cau. Qui no s'ajup no cull.

Tot és bo saberho fer i a ningú haver de menester.

Qui no sega arran en deixa la meitat al Treballar i no guanyar, val més descansar.

camp. Raïm mullat, per vinagre aprofitat.

No s'agafen dues llebres en un jaç.

Filar prim costa més que filar gros. Del bon drap els pedaços són bons. Recopilació: Josep Caba

Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 7

PENSAMENTS CAÇATS AL VOL Totes les coses tenen data de caducitat... En el nostre tracte cal posarhi sempre unes gotes de tendresa... Déu es revela en l'amor, i l'home el busca en el poder... Per això costa tant que es trobin de tu a tu... Déu ens afalaga i acull quan tothom ens deixa de banda... Els curts de gambals parlen pels descosits i emboliquen la troca; els assenyats callen i no provoquen embolics... Molt sovint ens fem un fart de xerrar per no dir una gran cosa... Tot el que passa al nostre voltant és un missatge si el sabem escoltar... L'Església no es va obrir al món fins al Vaticà II. Sant Joan XXIII va obrir portes i finestres de pal a pal. El Papa Francesc les ha reobert de nou... L'Església només es pot inspirar en l'Evangeli de Jesús de Natzaret... L'esperança no es rendeix mai; no coneix la derrota... La missió de l'església és servir. Si no serveix, no serveix per a res... Déu es fa present quan tothom toca el dos... En les debilitats més humanes hi ha Déu per entremig... Sobren moltes estructures pesants i rígides; amb unes quantes menys seria més fàcil arribar a Déu... A l'Evangeli hi ha un gran enrenou social; sovint se n'ha passat de llarg...

Recopilat per: Sebastià Codina i Padrós Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 8

CAMPANADES

El vitalici de la senyora Magiore El fondista del poble d'Epreville fa temps que volia que la vella Magiore 1i vengués un parell de camps que ella tenia dins la propietat d'aquell. El cert és que la vella no tenia cap ganes de vendre ni de parlarne. No obstant, amb la intervenció del Notari, arriben un dia al següent acord: El fondista es comprometia a pa gar cada mes un vitalici a aquella mentre visqui. El cas és que, després d'un llarg temps d'anar pagant el vitalici, la vella Magiore no do nava cap senyal de voler morir, ans al contrari. Per això, el fondista, cada dia més ner viós, començà a odiarla. La invitava sovint a banquets i festes, procurant que la vella s'anés acostumant a la begu da i l'alcohol li fes malbé la salut de mica en mica, però la vella ho encaixava tot molt bé. No donava ni senyals de voler marxar d'aquest món, cosa que, qui ha de pagar un vitali ci, espera amb candeletes per a celebrarho amb cava...

Mn. Pere Campàs Bonay Vic Església romànica de Sant Martí de la Cortinada (Parròquia d'Ordino. Andorra) Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015 Pàg. 9

CULTURA POPULAR

Racó Poètic Rupit El pou Un pou, que sempre he vist sota la parra, em porta mil records de joventut. Encar sento la flaire, prop la barra que aguanta l'emparrat ferm i tossut. Els pàmpols són ventalls voltats de vida que l'aire fa volar com oronells. Les fulles verdejant són forta crida, on volen molt contents bonics ocells. Les pedres del vell pou, molt ennegrides pels temps i els freds hiverns que ja han passat. Els arbres de l'entom mostren ferides que alguna bruixonada els ha encertat. Del meu record d'estiu, la fresca estada a sota del fullam guarnit de fruit, i aquells gotims rodons, plens de rosada, que els primers raigs de sol els ha recuit. També, prop del poal, ple d'aigua clara, recordo el dolç perfum del verd marduix. I un cobricel de flors, bella tiara, guardava el caminoi del calabruix.

Si vols estar corprès de la natura i vols restarne esclau de tot oblit, camina amb passa ferma, ben segura, i vés pels verds racons del vell Rupit. Enfila't pels camins més drecerosos talment com si el teu cor volgués fugir, veuràs com els anhels més delerosos davant d'eixa grandesa tenen fi. I puja més i més, sense cansarte, mirant tot el que tens al teu voltant; no tinguis cap neguit per afanyarte, i mira lentament quant vas deixant. I en serne dalt del cim, oh meravella, veuràs moltes muntanyes als teus peus, i un riu que sempre fa una cantarella... Et semblarà joguina tot quan veus. Voreja poc a poc la gran carena i en tan sublim grandesa para esment. No temis, no et giris pas d'esquena. Ja n'ets damunt l'immens salt de Sallent. Si al cor no sents llavors una frisança serà potser perquè l'hauràs perdut. Més sentiràs, també; una deslliurança en mig d'aquesta eterna solitud...! 1 alçant els ulls al cel, tan a la vora Veuràs com se t'allunya tot neguit. Pujant d'aquesta vall corprenedora ja n'ets a mig camí de l'infinit. Joan Sisamon i Borràs

A redós del vell pou, els rododendres seguien la vorera del camí. Uns gladiols vermells, encara tendres, vestien la noblesa del jardí. Avui tot s'ha perdut, adhuc la casa, els anys passen silents, sens fer remor, Sols resta en cada cor un xic de brasa, que esborra el fred enyor i el tremolor. Sabina Fornell i Morató Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 10

DES DE SITGES

en aviat arribaran les vacances d'estiu. Molts pares es troben amb el dilema de si emportar se els nens de viatge o no. La veritat és que nosaltres sempre ho hem tingut clar i no ens ha fet por ni mandra marxar tots junts, al contrari, és el que ens ve de gust fer. Potser inconscient ment adaptes el destí a la nova condició familiar, però penso que no hi ha impediments de cap ti pus, simplement cal organització i tranquil·litat, i ganes de divertirse! Viatjar implica canvi d'aires, de rutines i trencar amb la monotonia del dia a dia. Això ens va bé a tots, oi? Marxar uns dies fora ens permet desconnectar, alleujar la tensió de la feina i la casa, oxi genarnos... i està clar, als nens també els va molt bé! Viatjar amb ells és una experiència molt positiva, és una oportunitat per reforçar els vincles familiars i per viure moments i situacions que els permeten aprendre moltíssim. Coneixen altres cultures, veuen com es viu a altres llocs, poden provar menjars nous i diferents, i experimentar idiomes. M'agrada viatjar amb el meu fill perquè gaudeixo d'ell, en un context diferent, en un lloc diferent. Som més flexibles i adaptables i contribuïm a crearli records i experiències familiars inoblida bles. Durant l'any, entre el "cole" i la feina, les famílies tenim poc temps per gaudir junts del dia a dia. Les vacances serveixen per podernos conèixer millor, per fer activitats plegats o, simple ment, passejar, descansar, riure. Potser, quan us plantegeu organitzar un viatge en família us preguntareu "val la pena?", perquè hi ha molta gent que considera que viatjar amb nens és un destorb, una complicació, tant d'organit zació com de pressupost, però personalment crec que val molt la pena, i que els viatges proporci onen eines als nostres fills que poden necessitar en el futur. I què poden aprendre? A organitzarse, a ser pacients, tolerants, curiosos, que la vida no és per fecta, que les diferències són relatives, que el món és divers, que podem viure amb menys... I recordeu, el més important no és visitar tota una ciutat, sinó VIURE aquella ciutat, sentir coses, passarho bé. Ells potser no recordaran que van veure tal o qual monument o plaça, però recordaran l'experièn cia, recordaran com van viure aquell viatge, els sentiments que els va proporcionar i el més im portant, que els seus pares ho van compartir amb ells!

Vinyet Duran Ferrer Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 11

PARRÒQUIA DE SANT PERE DE VACARISSES VACARISSES LURDES GAZAX ET BACCARISSE 48è PELEGRINATGE A LURDES del 24 al 28 d’agost de 201 5

Dilluns, dia 24

PROGRAMA I ITINERARI

A les 7: Sortida de Vacarisses.

a 2/4 de 8: Sortida de Manresa (Font dels Capellans). Aquí recollirem els del Bages. Eix transversal, Anglesola i Balaguer. Esmorzar al Restaurant El Far. Camarassa, Tremp, Pantà de Sant Antoni, La Pobla de Segur, Gerri de la Sal, Sort, Rialp, Lla vorsí, Esterri d'Aneu, Port de la Bonaigua, Salardú, Arties, Viella, Bossòst i Les. Dinar a l'Hotel Europa. Saint Beat, Montrejeau, Tarbes i Lurdes. Allotjament a l'Hotel ROISSY, a 90 metres dels Santuaris. Pensió completa durant tot el Pelegrinatge, excepte les begudes. Buffet lliure a l'hora d’esmorzar.

Dimarts, dia 25 A les 9h.: Missatge de Lurdes, a la Sala Peyramale del Fòrum Information. Tot seguit: Trobada de reflexió a la Sala Choquet. Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 12

PARRÒQUIA DE SANT PERE DE VACARISSES A 2/4 de 4: Concentració davant la Mare de Déu Coronada. En Viron ens farà la foto del grup, record del Pe legrinatge. A les 4: Missa del nostre Pelegrinatge a la capella de Sant Gabriel, al costat de la Cripta.

Dimecres, dia 26 A 2/4 de 10: A la Basílica subterrània. Participació a la Missa internacional. A les 6: Via crucis a la Muntanya de les Esplugues, dirigit pel Pare Antoni Baltà.

Dijous, dia 27 a 2/4 de 9h. Sortida de Lurdes. EXCURSIÓ a GAZAX ET BACCA RISSE Itinerari: Tarbes, Bazet, Andrest, Cama les, Vic de Bigorre, Nouilhan, Maubor guet, Marciac, Armous et Caus i BACCARISSE. Trobada amb els amics de Baccarisse (Occitània). Arribada dels reforços de Vacarisses, vinguts expressament. Salutacions. Vista fantàstica vers els Pirineus.

Església de SaintMartin GazaxetBaccarisse (Occitània)

A 2/4 de 12: Missa concelebrada. GOIGS A LLAOR DE SANT PERE DE BACCARISSE. A 2/4 d'1: Al Casal de Cultura de Gazax GRAN AMANIDA DE TREBALL amb els pícnics de l'Hotel Royssi, les aportacions dels de Baccarisse i les hortalisses, embotits i begudes que haurem portat de Catalunya. Sobretaula. Co Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 13

PARRÒQUIA DE SANT PERE DE VACARISSES miat. Cant dels Adéus. Retorn a Lurdes. A les 10 del vespre: En el Saló d'Actes de l'Hotel. Intercanvi d'impressions i Vetllada musical.

Divendres, dia 28 A les 9: Sortida. Farem el mateix itinerari de l'anada perquè el túnel de Puigmorens encara està tancat. A Les, disposarem d’una bona estona per repassar un Supermercat que hi ha als afores del poble. Dinar a l'Hotel Europa. Tarda: Bossòst, Viella, Túnel de la Vall d'Aran, Pont de Suert, Pantà de les Escales, Areny, El Pont de Muntanyana, Tolba, Benavarri, Purroi, Peralta de la Sal, Visita guiada al Santuari de Calassanç, Alfarràs i Lleida. Des de Lleida, per l'Eix transversal, fins a Manresa. Vacarisses. AGENDA Es donaran a conèixer tots els actes més significatius que tenen lloc cada dia als Santuaris. Adreces i telèfons útils: Restaurant El Far, de Balaguer Hotel Restaurant EUROPA, de Les Hotel ROISSY, de Lurdes Autocars TGO, d’Olesa

Tel. 0034.973.445.023 Tel. 0034.973.648.016 Tel. 0033.562.941.304 Tel. 0034.937.780.088

Responsables de l'organització: Sebastià Codina Josep Torras Maria Salvans

Tel. 0034.609.383.024 Tel. 0034.619.513.797 Tel. 0034.609.554.384

Lurdes, una porta de la fe

Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 14

PARRÒQUIA DE SANT PERE DE VACARISSES Festa de Sant Pere, titular de la Parròquia Diumenge, 28 de juny A les 1 1 ,00 h. del matí EUCARISTÍA i cant dels Goigs a llaor del Sant

Càritas lamenta i denuncia que darrerament està augmentant el nombre d'empreses que no contracten i partits polítics que rebutgen qualsevol im migrant o part d'ells, amb raonaments que volen amagar una realitat de re buig. Sempre són els empobrits els més perjudicats, els que no tenen res i cerquen allò més elemental per poder viure, aliment, treball, sostre. "L'humà és sagrat. Cada persona posseeix una dignitat radical", llegim al Model d'Acció Social de Càritas. Tota política, tota línia empresarial hau ria de cuidar aquesta dignitat i sacralitat fent créixer així una societat on la persona en sigui el centre. Des de Càritas fem una crida pel respecte més profund vers els qui més ho necessiten, i una crida a particulars, partits polítics i dirigents empresarials a repensar certs raonaments i decisions. Càritas Diocesana de Vic CÀRITAS PARROQUIAL DE VACARISSES INFORMA Degut a la quasi nul·la demanda de roba i calçat per part dels usuaris de CàritasVacarisses, s'ha decidit el tancament del ROBER i traslladar el seu servei a la Fundació Busquets de Terrassa. Qualsevol persona que d'ara en endavant tingui necessitat de demanar una peça de roba, podrà dirigirse a les persones i telèfons que s'indiquen i seran posades en contacte amb la Fundació Busquets, entitat que els donarà dia i hora per anar a fer la recollida. Telèfons de contacte: Sr. Fermí 638.152.698 Sra. Imma 678.097.443 S'ha rebut del Grup de Caramelles un donatiu de 80 Euros. Tot el nostre reconeixement i agraï ment per aquest grup de cantaires. Campanya "Càritas amb Nepal" CàritasVacarisses, dins la Confederació de Càritas, ha contribuït amb una donació econòmica per ajudar solidàriament a les víctimes dels terratrèmols soferts darrerament al Nepal. Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 15

PARRÒQUIA DE SANT PERE DE VACARISSES El conjunt del Santuari de N ra. Sra. de Lourdes (Lorda, en occità), és visitat cada any per milions de pelegrins, atrets per les aparicions de la I mmaculada Concepció viscudes l'any 1 858 per l'humil Bernadette Soubirous a la cova anomenada Massabielle. El present escrit exposa amb grans pinzellades dues peculiaritats de Lourdes que potser quedin un xic al marge de les ja conegudes per tothom sobre la cova i el santuari: el seu majestuós castell, convertit en el cor del sentiment pirineista, i la petita història de les Morenetes que es veneren a l'església parroquial d'aquesta població .

Lourdes com a focus del pirineisme i refugi de Morenetes Vista des del castell: Les basíliques de la Immaculada, del Rosari i de Sant Pius X, envoltades pel riu Gave de Pau. Foto: Conxita Garcia Pérez

El Château Fort L'indret sagrat de la cova de Massabielle, regat per les aigües sovint inquietes del riu Gave de Pau, és ensems vigilat per un encimbellat castell medieval, el Château Fort, que ha esdevingut testimoni mut de la història trepidant de la vil·la de Lourdes des de temps immemorials fins a la recent conversió en minimetròpoli, farcintse de centenars d'hotels i botigues que poc fan recor dar la vida d'austeritat i penúria que van patir Bernadette i la seva família. Segurament, una part dels visitants de Lourdes passa de llarg del castell, però no s'ha de menystenir perquè avui dia s'ha convertit en un dels principals focus del pirineisme, aquest sentiment profund que uneix a tots els amants dels Pirineus des de l'època dels seus primers exploradors. Erigit dalt d'un estratègic penyal rocós esculpit des dels temps dels temps per les glaceres, l'en clavament del Château Fort ja degué captar l'atenció dels romans, encara que no fou fins l'any 778 quan se'n tingueren clares referències a través d'una llegenda, la qual ens parla de l'ocupació Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 16

PARRÒQUIA DE SANT PERE DE VACARISSES sarraïna del castell, comandada per Mirat, i les penúries que patien davant del fort setge imposat pels francs, capitanejats per Carlemany. Fou llavors quan una gran àliga va deixar caure una enorme truita als peus de Mirat, i aquest la va entregar als francs amb astúcia, fentlos creure que disposaven de reserves suficients per romandrehi més temps. Allò va fer desistir Carlemany de continuar el setge, però llavors el bisbe del PuyenVelay va proposar a Mirat de rendirse i ser perdonat si a canvi es convertia al cristianisme. Afamat com realment estava, Mirat va acceptar l'oferta i fou batejat amb el nom de Lorus, un apel·latiu que va acabar donant nom a la població que avui es coneix com a Lourdes. Durant els segles XI i XII, el castell fou residència del comte de Bigorre i més tard fou disputat entre els prínceps del sud de França, erigintse com a fortalesa inexpugnable. El castell arribà a tenir tres torres dominades per una de principal, i en els segles XVII i XVIII passà a mans de la reialesa, la qual l'utilitzà com a presó dels oponents al rei. En el segle XIX, el fortí es convertí en caserna militar i, finalment, l'any 1894 fou cedit a l'ajuntament de Lourdes, que l'utilitzà com a reserva d'aigua pel poble.

El castell des del via crucis. Escut de la població: Àliga amb la truita, les tres antigues torres i les sis carenes flanquejades per les set valls de Lavedan regades pel riu Gave de Pau. Foto: Conxita Garcia Pérez

La rendició de Mirat. Vitrall a l'esglesiola de Notre Dame de Château, dins del castell. Foto: Conxita Garcia Pérez

Louis Le Bondidier hi fundà el Museu dels Pirineus L'any 1913 l'erudit i enamorat pirinenc Louis Le Bondidier convenç al consistori de Lourdes de crear, en el propi castell que ja es trobava mig abandonat, un museu sobre les arts i tradicions po pulars dels Pirineus, comprenent des de Baiona fins a Perpinyà i pels vessants francès i espanyol, així com la inclusió d'un punt de conservació i consulta d'escrits i documents històrics lligats al pirineisme, és a dir, a la història de la seva conquesta i exploració. Dit i fet, el Museu dels Pirineus (Musée Pyrénéen) s'inaugurà el 1921, gestionat pel Touring Club de France i conservat pel mateix Le Bondidier i la seva inseparable esposa, Margalide le Bondi Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 17

PARRÒQUIA DE SANT PERE DE VACARISSES dier, la qual recreà gran part de les peces exposades amb gran talent i esforç durant dècades: féu les miniatures d’edificis típics, els vestits tradicionals, la col·lecció de blasons, un bonic jardí, etc. L'extraordinària biblioteca del museu, curulla de títols pirinencs i altres documents de tot ti pus, ha esdevingut un punt imprescindible de recerques bibliogràfiques pirinenques, tant del ves sant francès com l'espanyol, i des del 1984 és declarada municipal i oberta a tots els estudiosos i enamorats dels Pirineus. També, en el propi castell hi tenen seu els Amics del Musée Pyrénéen, fundats l'any 1951, els quals s'encarreguen de la publicació de la prestigiosa revista Pyrénées, nascuda l’any 1896 amb el nom de "Bulletin des excursionnistes du Béarn" fins arribar a l'ex cel·lent format actual. Avui en dia, l'ànima màter del museu és la seva directora, l'Agnès Menge lle, que fa més de 18 anys que "capitaneja" aquesta meravellosa fortalesa cultural. L'any 2002 l'estat francès atorgà el reconeixement de Museu de França a aquest equipament.

Plaques d'homenatge a Margalide i Louis le Bondidier, crea dors del prestigiós Museu dels Pirineus. Foto: Conxita Garcia Pérez

Selfie dels autors gaudint del Château Fort de Lourdes. Foto: Òscar Masó Garcia

Les Morenetes de Lourdes Un altre element que cal recalcar, pel seu interès pels pelegrins catalans, és l'església parroquial del Sagrat Cor de Lourdes, que fou erigida després de les aparicions esmentades, i la qual allotja dues rèpliques de la Moreneta de Montserrat. Pels volts de 1858 en el poble existia l'antiga església parroquial de Sant Pere, avui desapareguda, dins la qual els picapedrers de la zona vene raven com a patrona seva una Moreneta que fou portada per un d'ells després d’una visita a Montserrat, el qual va quedar meravellat en veure aquella muntanya de pedra i la seva verge. Bernadette degué conèixer aquella Moreneta. La imatge va desaparèixer en un incendi, i poc després el temple s'enderrocà. Anys després es va erigir l'actual parròquia del Sagrat Cor, que la humil pastora ja no pogué veure. L'any 1922 l'Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de Bar Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 18

PARRÒQUIA DE SANT PERE DE VACARISSES celona donà en obsequi a la nova parròquia una imatge de la Moreneta de dimensions prou con siderables, la fisonomia de la qual és diferent a la Moreneta del monestir de Montserrat. Aquesta donació, costejada per subscripció popular, es troba a la cripta, al costat de la tomba de monse nyor Peyramale, el capellà que cregué amb la Bernadette. Dins l'església, a mà dreta i a la prime ra columna es troba l'altra Moreneta, més petita però més semblant a la real, que també fou obsequi de l'Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de Barcelona en ocasió del seu cinquan tenari, que tingué lloc pels volts de 1960. Avui en dia, aquesta institució ja és centenària i conti nua ben activa. Tot plegat, el castell i les Morenetes vénen a ser dos atractius més dels coneguts per la ma joria de visitants de Lourdes, sobretot pels qui encara no els coneixien i amb l'ànim d'aju dar a fer més enriquidora l'estada en aquest racó sagrat.

Església parroquial del Sagrat Cor de Lourdes. A l'esquerra, la Moreneta de la cripta (1922) i, a la dreta, la Moreneta de l'església (1960). Fotos: Conxita Garcia Pérez

Webgrafia de consulta: http://www.museesmidipyrenees.fr/musees/museepyreneen/ http://www.hospitalitat.org/ http://hospitalidadmadrid.es/phl7/ http://revuepyrenees.com/ Conxita Garcia Pérez i Óscar Masó Garcia Agraïments a Pascal Chardonnet i Agnès Mengelle Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 19

VACARISSES, BALCÓ DE MONTSERRAT

Inauguració de l’exposició de pintures del Sr. Isidor Pou, donades al Museu-Arxiu de Vacarisses El passat diumenge dia 1 0 de maig, després de la Missa d'1 1 , va tenir lloc la inauguració de l'exposició de pintures, que el Sr. Isidor Pou va fer donació al Museu-Arxiu de la Parròquia.

Molta gent desconeix la persona i l'obra pictòrica d’Isidor Pou. Neix al Brull, a la plana de Vic, l'any 1925 a la casa de pagès de l'Estanyol i és el petit de vuit germans. Envoltat de tants bells paisatges, és quasi segur que varen influir en la seva vocació. Arriba a Terrassa I'any 1940 i va anar a estudiar a l'Escola Industrial. Allà estudià, a més, dibuix i escultura. Va a Llotja al cap de tres anys. Ha estat alumne dels profes sors Rigol, Viver, Cabanes, Santasusagna. El 1949 s'estableix a Sabadell. Ingressa com administratiu a la Caixa de Pensions. No deixa de pintar i també fa escultura de petit format, imatgeria pessebrística major ment. Es relaciona amb els artistes plàstics locals i s'inscriu a l'Escola de Belles Arts, on desenvolupa la seva vocació pictòrica i escultòrica, on arriba a ser vocal artístic. Amplia els seus estudis a Barcelona al mateix temps que també viatge per tot el país per tal d'adquirir més coneixements; fou company d'Abad Badia, Casamada, Coll, Estrada, Freixas, Montada, Rosell, Soriguerra, Sorolla. Col·labora amb el gran pintor Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 20

VACARISSES, BALCÓ DE MONTSERRAT de murals Vila Arrufat i amb l'escultor Monjo a la basílica del Sant Esperit de Terras sa, avui Catedral, i amb Santiago Padrós als mosaics del cambril de la Verge de Montserrat. L'autoretrat que acompanya aquesta descripció, capta la personalitat d'en Pou gràcies al domini del dibuix. Agrada la seva pintura, el realisme fidel en el paisatge colorista, gran amic de l'at mosfera, és honest amb les arrels de la terra dels seus orígens. És un paisatgista de terra endins i de muntanya.

El Sr. Isidor Pou mostrant les seves pintures.

D’esquerra a dreta: Mossèn Sebastià Codina, Isidor Pou, Joan Vila, la Sra. Pou i en Josep Torras. Fotos: Carme Badiella Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 21

VACARISSES, BALCÓ DE MONTSERRAT

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

ELS PONTS D'ESPARREGUERA

A càrrec d'Àngel Manuel Hernández i Eleuteri Navarro, els seus autors.

El passat 7 de maig a l'Ateneu de Terrassa es va fer la presentació de l'obra "Els ponts d'Esparre guera", commemorativa del centenari del pont entre Esparreguera i Olesa. Es tracta d'un llibre de 240 pàgines bellament imprès i il·lustrat amb moltes fotografies, alguns plànols i dos aconseguits dibuixos d'Isidre Monés. Després d'una llarga i documentada introducció, on es tracten diversos temes històrics, com ara els castells d'Esparreguera i de les Espases, o els camins d'origen medieval, es fa l'estudi dels ponts tant sobre el Llobregat com sobre els torrents i les rieres. S'ha de dir que aquesta investiga ció s'ha basat en treballs de camp i en exhaustives recerques en arxius, com ara l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental, de Terrassa, i l'Arxiu Nacional de Catalunya, de Sant Cugat del Vallès. Aquests són els capítols de què consta l'obra: Els vestigis del pont medieval del Cairat; el pas del Cairat i el pas de la Rabassa; el pont de la Puda; tres intents de fer un pont prop de la Puda; el pont de ferro de la fàbrica de Josep Puig i la palanca penjant de la colònia Sedó; el pont inacabat de les Pells; el pont entre Esparreguera i Olesa; els ponts del tren; el pont de Magarola; el pont del torrent de Pruneres; els ponts de l’antiga carretera a la Puda i a Monistrol; els ponts de la car retera a Piera; i altres ponts. Per a cada capítol es presenta un text rigorós i entenedor. Cal ressaltar que les dades aportades són de primera mà, quasi totes inèdites i suposen una contribució important a aquesta temàtica. A continuació s'ofereixen, en successió cronològica, les dades documentals, la qual cosa permet Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 22

VACARISSES, BALCÓ DE MONTSERRAT comprovar o ampliar el que s'ha dit en el text explicatiu. Com a complement, en alguns capítols són tractats temes que hi tenen relació. Finalment, es fan les semblances biogràfiques d'eminents arquitectes i enginyers de camins, en la seva majoria autors d'obres cabdals del ric patrimoni de l'arquitectura i l'enginyeria civil de Catalunya.

L'obra suposa una contribució important a la preservació de la història local d'Esparreguera. Un reconeixement a uns elements arquitectònics que han permès la comunicació de la vila amb els pobles veïns i que encara avui dia marquen enormement la vida del municipi.

Votants

4.525

Vots emesos

2.664

Participació

24 de maig

58,87%

Resultat Compromesos amb Vacarisses (CaV)

94 (0)

Convergència i Unió (CiU)

126 (0)

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

581 (4)

Movem Vacarisses (MV)

223 (1)

Partit Popular (PP)

136 (0)

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)

418 (2)

Unió Independents per Vacarisses (UIPV)

653 (4)

Veïns per Vacarisses (VxV)

372 (2)

En blanc

Nuls

Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 23

VACARISSES, BALCÓ DE MONTSERRAT Mostra d'algunes de les activitats de la Festa Major Petita 201 5 - Sant Felip Neri

Concert Coral – EMM Vacarisses i Cor de Vacarisses

Vestits d'època a la Fira del segle XVIII

Responsables de la cuita de la vaca

Esbart dansaire a la plaça Joan Bayà

Representació del conte de la Blancaneus a càrrec del grup Teatre Jove

Trobada de bandes del Bages Fotos: Joan Vila

Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 24

COL·LABORACIONS L'any 2004, l'Ajuntament de Viladecavalls i el Consell Comarcal del Vallès Occidental van publicar un important estudi de la flora i la vegetació d'aquest municipi veí, confegit pel doctor en ciències biològiques Àngel M. Hernández Cardona, col·laborador assidu d'aquesta revista. Atès que la flora de Vacarisses és molt semblant, cosa lògica per la seva proximitat geogràfica, a la de Viladecavalls, s'ha cregut oportú oferir en varis capítols, dedicats successivament a arbres, arbustos i herbes, una selecció de les plantes més impor tants d'aquests dos termes municipals. El susdit llibre, titulat "Les plantes de Viladecavalls", està totalment exhaurit, però es pot con sultar o demanar en préstec a la Biblioteca Pere Calders de Vilade cavalls i a la Biblioteca Central de Terrassa.

Herbes de Viladecavalls presents també a Vacarisses (3) En aquest número publiquem la penúltima entrega de la part dedicada a les herbes. Una herba és una planta sense teixits llenyosos. Quan una planta presenta teixits llenyosos però no arriba a ar bust es parla de subarbust o mata, com la farigola, l'ajocaperdius o les botges. En el llibre referit es tracten moltíssimes plantes herbàcies i subarbustives, però aquí només es presenta una mostra i es remet el lector a dita obra. També recomanem la lectura dels llibres 'Estudi florístic de Sant Llorenç del Munt i l'Obac' (1993) i 'Pàgines vacarissanes' (2009), on són referides moltes herbes de Vacarisses i que poden ser consultats a la Biblioteca El Castell. Lletera de vesc (Euphorbia characias, euforbiàcies). Planta mediterrània. Es troba en boscos, matolls i ribassos. Lletsó fi (Sonchus tenerrimus, compostes). Espècie mediterrània. Es fa en roquissars, marges humits i vores de camps. Lli de Narbona (Linum narbonense, linàcies). Planta de l'oest i el centre de la regió mediterrà nia. Es fa en pastures seques del domini de la jonceda. Maduixera silvestre (Fragaria vesca, rosàcies). Herba comuna als boscos humits d'Europa. Es troba sempre en llocs humits i ombrívols. Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 25

COL·LABORACIONS Malcoratge (Mercurialis annua, euforbiàcies). Herba subcosmopolita, pròpia d'ambients rude rals o arvenses. La planta fresca és purgant. Gaudia també de propietats màgiques i el nom de mercurial, que també rep, recorda les anti gues festes en honor del déu Mercuri. Malrubí (Marrubium vulgare, labiades). Espècie comuna a les regions temperades de l'hemisferi nord. És freqüent en indrets rude rals. S'havia fet servir contra malalties de les vies respiratòries. Marcet (Dipcadi serotinum, liliàcies). Herba bulbosa de la regió mediterrània occidental. Es fa en codines. Margarida de camp (Leucanthemum vul gare, compostes). Herba present a tot el con tinent europeu. Creix en marges i herbassars humits.

Malrubí

Marxívol (Helleborus foetidus, ranunculàci es). Espècie de distribució atlàntica i medi terrània. Es fa en marges de bosc i raconades ombrívoles. És una planta metzinosa, que s'havia emprat per a enverinar fletxes, com ho recorda el nom castellà de hierba de los ballesteros. Menta borda Masera (Vincetoxicum hirundinaria, ascle piadàcies). Es fa en brolles, marges de bosc i declivis terrosos. Malgrat la seva toxicitat, era con siderada un contraverí i amb tal finalitat era plantada als masos, circumstància que ha quedat recollida en el seu nom català.

Menta borda (Mentha suaveolens, labiades). Planta de l'Europa occidental i meridional. Habita jonqueres i marges de torrents i rieres. Mill del sol (Lithospermum officinale, boraginàcies). Planta present a quasi tots els països d'Eu ropa. Creix en marges herbosos i clarianes de bosc. Fa fruits com de porcellana i per aquest mo tiu es creia que era bona per a desfer les pedres de les vies urinàries i biliars. Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 26

COL·LABORACIONS Mill gruà (Buglossoides purpurocaerulea, boraginàcies). Planta present a una gran part d'Euro pa. Es fa en paratges ombrívols i humits. Els seus fruits són durs, blancs i lluents. Morella (Solanum nigrum, solanàcies). Planta de distribució subcosmopolita. Es troba en marges de camps, esplanades, vores de camins i clarianes de bosc. Morenera prima (Phagnalon saxatile, compostes). Espècie mediterrània occidental. Es fa en roquissars, talussos i prats secs. El nom popular fa referència a la seva virtut remeiera contra les morenes. Narcís groc (Narcissus assoanus, amaril·lidàcies). Endemisme hispanoprovençal. Es fa en codines i prats secs pedregosos. Olivarda (Dittrichia viscosa, compostes). Planta d'àrea mediterrània. Creix en camps, ribassos i er mots. Orella de llebre (Bupleurum rigidum, umbel·líferes). Espècie mediterrània. Apareix en boscos clars, bro lles i prats secs.

Orella de llebre

Orenga (Origanum vulgare, labiades). Espècie de distribució eurasiàtica. Es fa en clarianes de bosc, marges herbosos i erms humits. Té virtuts tòniques i estomacals, a més de ser un excel·lent condiment. Parietària (Parietaria judaica, urticàcies). Herba eurasiàtica que prospera en murs, marges i herbassars nitròfils. Com a planta medicinal s'ha utilitzat per a fer orinar, i també contra l'artritis i la hidropesia. Se la coneix també amb el nom de morella roquera. Pa de cucut (Oxalis corniculata, oxalidàcies). S'estén per gran part d'Europa, Àsia sudocciden tal i Àfrica septentrional. Es fa en llocs herbosos, sobre sòls humits i nitrogenats.

En el proper número: Herbes de Viladecavalls també presents a Vacarisses (i 4)

Àngel M. Hernández Cardona Extret del seu llibre: Les plantes de Viladecavalls (2004)

Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 27

COL·LABORACIONS

Qüestions preocupants

stà més que vist que el Govern Central Espanyol està disposat a fer el que sigui per evitar la secessió de Catalunya, basada en el dret a la seva lliure determinació.

Una vegada i una altra, el Govern Central Espanyol va denunciar davant el Tribunal Constitucio nal la inconstitucionalitat de la convocatòria popular del 9N, i aquest alt Tribunal, que ha de re soldre en base al text de la Constitució, que en el seu Art. 117.1 diu que "La justícia... és administrada... per Jutges i Magistrats... responsables i sotmesos únicament a l'imperi de la llei", no va tenir cap altre remei que reconèixer aquesta inconstitucionalitat i deixar en suspens la con vocatòria de la Generalitat. La Generalitat, considerant que la voluntat de la majoria del poble català era que la consulta se celebrés, la va mantenir amb molta valentia. Tot seguit, el Govern Central Espanyol va pretendre que es condemnessin alts càrrecs de la Ge neralitat per desobediència al Tribunal Constitucional. Igualment, va instar el Tribunal Constitucional a declarar inconstitucionals les oficines represen tatives de la Generalitat a l'estranger. Només cal veure les informacions que apareixen a la televisió per constatar la postura de ridicu lització del Govern Central Espanyol davant qualsevol acte d'inspiració separatista, manifestant que són postures passades de moda d'una minoria en fase de disgregació i falsejant la realitat de la nostra aspiració irrompible. Amb motiu de la publicació del full de ruta de CDC i ERC cap a la independència, el President del Govern Central Espanyol va manifestar que el pla obligarà molts catalans a deixar de ser es panyols i europeus, és a dir, que els catalans passarem a ser apàtrides. L'actitud altiva, inflexible, doctrinària i fanàtica del President del Govern Central Espanyol da vant els independentistes catalans provoca a tot Espanya una aversió contra Catalunya que és molt lamentable. A "La Vanguardia" del 31.3.15, pàgina 4, s'informa sobre la detenció d'un jove Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 28

COL·LABORACIONS d'Águilas (Múrcia) per haver divulgat a la xarxa social Twitter, en relació amb l'accident d’avia ció de Germanwings als Alps francesos en què van morir 55 espanyols (majoritàriament cata lans), el missatge següent: "A ver, a ver, no hagamos un drama, en el avión iban catalanes, no personas". El President del Govern Central Espanyol no oblida, ni per un moment, que la Constitució Espa nyola estableix (Art. 2) la indissoluble unitat de la Nació espanyola, seguint la consigna fran quista d'"España, UNA, Grande y Libre", però no té present que la Convenció de Viena (1969), en el seu Article 27, destaca que una part d'un Tractat Internacional no pot invocar les disposici ons del seu dret intern (Constitució Espanyola, en el nostre cas) com a justificació de l'incompli ment d'un Tractat, i que aquest Tractat preval per sobre de la seva legislació interna. L'incompliment a què ens referim és l'Article 1 del "Pacte Internacional de Drets Civils i Polí tics", que reconeix a tots els pobles el dret a la seva lliure determinació. Aquesta situació ens fa suposar que el Govern Central Espanyol, per guanyar el pols a la Gene ralitat, adoptarà accions coercitives en el cas que Catalunya declari unilateralment la seva inde pendència. Per aquest motiu la Generalitat està creant estructures d'Estat que permetin substituir les funcions actualment governades des de Madrid. Hi ha qüestions preocupants que enumerarem a continuació, però advertim que la complexitat d'aquestes qüestions ens obliga a destacar que el que s'exposa a continuació peca d'insuficiència en la informació, de manera que els nostres comentaris s'han de considerar enunciatius i incom plets.

Possible supressió del subministrament d'energia elèctrica a Catalunya si Catalunya de clarés la seva independència. Si aquest perill fos real seria gravíssim, però afortunada ment el consum d'energia elèctrica a Catalunya és el 18,90% del consum nacional i la seva producció interior és del 18,00%, un dèficit que es cobreix amb el saldo importador de les importacions i exportacions d'energia elèctrica a França. L'energia elèctrica repre senta una tercera part de l'energia consumida a Catalunya. Sembla, per tant, que no hi ha cap problema amb aquesta qüestió, tret pel fet que una part de la producció d'energia elèctrica a Catalunya fa servir derivats del petroli com a energia primària i del que es tracta és que no falti el subministrament d’aquest líquid tan preciós.

Abastiment de gasos liquats de petroli (butà). Barcelona disposa d'una planta regasificadora que s'alimenta mitjançant vaixells meta ners procedents d'Algèria i Líbia. Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 29

COL·LABORACIONS Hi ha un gasoducte entre Medgaz (Algèria) i Almeria, però el subministrament a Catalu nya mitjançant vaixells metaners resoldria la demanda. 3.

La capacitat de refinament de Catalunya se centra en la refineria de Tarragona, que rep el cru per via marítima i disposa d'uns pantalans per a l'atracada dels vaixells petrolers que descarreguen en un sistema d’oleoductes. Ara bé, hi ha un oleoducte que aporta petroli a Catalunya procedent de Rota (Cadis) via Saragossa amb destí a Tarragona i Barcelona. Podria l'Estat espanyol interrompre el subministrament a Catalunya a través d’aquest oleoducte?

Evidentment Espanya suspendria qualsevol tipus de transferència monetària a Catalunya si declarés la seva independència però, puix que també Catalunya suspendria les seves aportacions a Espanya i aquestes aportacions superen el que Catalunya rep, sembla que aquesta qüestió no seria cap problema.

Suspensió de comunicacions ferroviàries i aèries entre Espanya i Catalunya. Aquesta mesura seria tan perjudicial per a Catalunya com per a Espanya, de manera que no sem bla que sigui possible adoptarla.

Campanya a Espanya en contra del consum d'articles d'origen català. No seria la primera vegada que es fa una campanya en aquest sentit i, a més, alguns espanyols, fins i tot sen se aquesta campanya, tindran tendència a consumir productes d’origen no català. Aquest és un problema que haurem d'afrontar, però el sentit comú ens indica que serà un proble ma transitori. Catalunya podria reaccionar rebutjant els productes d'origen espanyol, però aquesta rebequeria d'uns i altres resulta ridícula i així ho acabarà entenent la població es panyola i la catalana.

Una campanya propagandística que es difongués a Espanya en contra de Catalunya i dels catalans calaria en el pensament de molts. Qui vol sembrar discòrdia aconsegueix els seus propòsits recorrent a mitges veritats i a mentides totals. Un aspecte que podria esgrimirse en contra de Catalunya seria la seva suposada falta de solidaritat amb altres regions d'Espanya menys afavorides. La balança econòmica entre Catalunya i la resta d'Espanya ens mostra que Catalunya aporta a Espa nya molt més del que rep. Podria al·legarse, falsament, que la raó per la qual Catalunya desitja separarse d'Espanya és únicament per alliberarse de la càrrega que aquesta situ ació representa per a Catalunya any rere any. No obstant això, no hem d'oblidar que Catalunya acusa molt la crisi econòmica, que hi ha Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 30

COL·LABORACIONS moltes famílies amb greus problemes econòmics, que hi ha pobresa, que pateix les reta llades econòmiques derivades de la crisi i que l'execució de projectes d'infraestructures importants s'ha d'endarrerir per l'escassetat de finançament. En aquestes circumstàncies no sembla just que Catalunya, any rere any, contribueixi més del que rep. D'altra banda, si la balança econòmica està com està és perquè ens la imposa el Govern Central Espanyol. No ens queda ni la satisfacció de poder considerarnos generosos. Davant la suposada insolidaritat de Catalunya és pertinent al·legar que Catalunya és ex plotada per Espanya, com ho van ser les colònies americanes, en què l'obtenció de plata (o la recerca d'El Dorado) era una de les raons de la seva ocupació. No oblidem que hi va haver moltes altres raons, com el desig de l'evangelització dels indígenes, entre altres. Hem de ser solidaris, però no fer el préssec. Però resulta que de solidaritat de la bona els catalans en sabem i molt. Catalunya s'ha ca racteritzat des de fa molts anys per tenir una gran iniciativa a l'hora de implicarse en projectes de cooperació exterior, és a dir, per ajudar països en vies de desenvolupament on una part de la població passa penúries de les de veritat. Una solidaritat autèntica que es concreta en projectes alimentaris, educatius, sanitaris, de promoció econòmica o també, quan cal, d'actuació directa en cas d'emergències. A moltíssims països del mon, sobretot a l'Àfrica i l'Amèrica del Sud, hi trobem coope rants catalans que estàn fent solidaritat de veritat, gent compromesa amb la lluita per la supervivència, projectes impulsats per ONG com poden ser SETEM, Intermón o molts altres "sense fronteres" que, expandides arreu, són nascudes a Catalunya. Trobem també projectes impulsats per ajuntaments, sindicats i associacions de tot tipus. Solidaritat: "Com torxes enceses il·lumineuvos els uns als altres" (Plató). Tret del llibre "Pensaments caçats al vol" de Mn, Sebastià Codina i Padrós. La desacreditació de Catalunya provocada per una campanya d'intoxicació no només no dificultaria la seva independització sinó que la incentivaria. Una campanya de desacreditació seria molt dolorosa, però els seus efectes no sobreviuri en molt de temps. El previsible millor futur d'una Catalunya independent serà l'enveja dels que ara s'oposen a la seva independència. Seria admissible que es digués que els catalans no són solidaris perquè no volen mantenir Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 31

COL·LABORACIONS unes aportacions tributàries a Espanya que superen de molt el que Catalunya rep? No seria més encertat dir que Espanya no és solidària amb Catalunya perquè l'explota? 8.

Els principals partits independentistes, CDC i ERC, són perfectament conscients de la necessitat de treballar en equip. No obstant això, de vegades es transparenten diferències de criteris i possibles enveges. És absolutament imprescindible que la connexió entre aquests partits sigui perfecta. El Govern Central Espanyol pretendrà introduir un tascó que separi aquests partits independentistes. No hem de permetre que això succeeixi.

Els opositors a la independència de Catalunya, és a dir, el Govern Central Espanyol i els partits polítics contraris a la independència, poden optar per propagar una falsa notícia: el sentiment de cansament dels catalanistes a causa de la lentitud del procés d'independèn cia i el consegüent abandonament dels ideals independentistes. Aquesta intoxicació de la situació real és molt més preocupant del que sembla, perquè fa forat en molts indepen dentistes que desitgen la immediata independència de Catalunya. És missió de CDC i ERC, continuar demostrant que el procés està en marxa i que ningú els farà defallir.

10.

En els últims anys, defensors de l'independentisme català han publicat diversos llibres argumentant la viabilitat d'una Catalunya independent, detallant la forma d'afrontar les dificultats que es presentaran. Alguns d'aquests llibres són "És l'hora dels adéus?" (autor: Xavier Sala i Martín),"Una Hisenda a la Catalana" (autor: Joan Iglesias Capellas) o "Reiniciant Europa" (autor: Marc Guerrero i Tarragó), "Com Àustria o Dinamarca. La Catalunya possible" (Autors Modest Guinjoan Ferré, Xavier Quadras Morató, Miquel Puig Raposo) que els seus autors han fet conèixer a través de conferències del més alt ni vell i que han donat una imatge optimista de la secessió. En canvi, el Ministre d'Afers Exteriors Espanyol, en la seva recent visita a Catalunya, ha afirmat solemnement davant el President del Govern, i en un to que semblava estar il·lu minat per alguna pitonissa, que una Catalunya independent no és viable, fent entendre que el món li giraria l'esquena. Recordem que, segons comentaris de la premsa, el Govern Central Espanyol s'ha plante jat la possibilitat de vetar l'ingrés d'una Catalunya independent a la Unió Europea. Aquest Govern sembla decidit a no donar cap cop de mà per afavorir una Catalunya indepen dent. Ans al contrari, si fossin certs aquests rumors, voldria enfonsarla. El Govern Central Espanyol no desaprofita cap ocasió de vessarnos un gerro d'aigua freda per tal que s'estengui el desànim. És bo que els partits independentistes contrarestin aquesta propaganda tan funesta. Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 32

COL·LABORACIONS 11.

Recurs d'Espanya a les forces armades per esclafar l'independentisme català. Cal destacar que tot el que s'ha fet a Catalunya per promoure'n la independència s'ha ca racteritzat per l'absolut manteniment de l'ordre públic a totes les importantíssimes mani festacions pacífiques que s'han produït i que han trobat el ressò de la premsa internacional. No hi ha hagut cap acte de violència ni de menyspreu per qui no se senti independentista. És absolutament imprescindible que els independentistes mantinguem aquest comporta ment. D'aquesta manera, la comunitat internacional no entendria que es produís una intervenció militar, però si tanmateix es produís, probablement el més sensat seria que els catalans rebéssim amb flors els tancs que irrompessin a Barcelona. En aquests tancs hi hauria excompatriotes nostres i potser també algun parent o amic. Ningú no els hauria de llençar ni una sola pedra perquè si ho fes, els tancs, no fent cas del principi de reacció proporcionada, podrien considerar que actuaven en "defensa pròpia" i obrir foc contra la població civil, causant morts i estralls. Deixem que els tancs, si escau, circulin durant un parell de setmanes pel Passeig de Grà cia i per la Diagonal de Barcelona entorpint el congestionat trànsit o que se situïn en punts estratègics. Al cap de poc temps de l'aparició dels tancs, serien els mateixos partits polítics contraris a la independència els que manifestarien el seu desig de retirarlos. Molt més greu seria que un comando segrestés i immobilitzés la cúpula de la Generalitat. Per si de cas, seria prudent reforçar les mesures de seguretat dels alts càrrecs. D'altra banda, és evident que les possibles mesures coercitives enumerades fins aquí, i moltes d'altres que serien possibles, patrocinades pel Govern Central Espanyol per avor tar la independència de Catalunya, donarien una imatge molt desfavorable d'Espanya de cara al Món. Espanya es declara un país democràtic, just i defensor dels drets humans. Recordem que l’Art. 10.2 de la CE diu: "Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya."

Recordem, així mateix, com hem indicat abans, que l'Art. 1.1 del "Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics" (Tractat ratificat per Espanya el 1977), diu: Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 33

COL·LABORACIONS "Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d’aquest dret estableixen lliurement la seva condició política i procuren pel seu desenvolupament econòmic, social i cultural."

Finalment recordem que la "Declaració Universal de Drets de l'Home" diu: "Art. 21.3) La voluntat del poble és la base de l’autoritat del poder públic, aquesta voluntat s'expressarà mitjançant eleccions autèntiques que hauran de celebrarse periòdicament, per sufragi universal i igual i per vot secret o un altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat de vot." "Art. 28) Tothom té dret que s'estableixi un ordre social i internacional en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració es facin plenament efectius."

És de desitjar que les coercions abans esmentades i altres que puguin ser possibles, encara que s'insinuïn, no siguin aplicades mai gràcies al bon sentit dels polítics i en benefici de la imatge de la nostra estimada Espanya. El fet que els catalans vulguem ser independents a l'empara de l'au tonomia de la llibertat mai s'ha d'interpretar en el sentit que no estimem Espanya. Enrique Garcia Arrufat Doctor en Dret Col·legiat a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Madrid

Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 34

COL·LABORACIONS

Records i vivències

ontemplant les fogueres de Sant Joan que crepitaven per la vila i brillaven a les muntanyes de l'entorn, m'he adonat de la meravella del foc.

El foc és claredat, és escalf, és dansa. El foc aplega, alegra, irradia, espurneja. El foc purifica, transforma els tions en flama incorpòria, muda la matèria en sub tilitat. El foc és inapressable, no se'l pot afaiçonar; és lliure. El foc impregna, fa participar de la seva natura, venç les resistències, aigualeix la duresa dels metalls. El foc és necessari, foragita el fred, converteix el glaç i les neus en força i vida. El foc és utilitat a la terra, vida en el sol, bellesa en les estrelles, somriure en el re flex de la lluna. «El foc és un do de Déu, un do del gran Déu». Pensant en el prodigi del foc he copsat per què el Baptista anuncia la vinguda de Crist dient que «Ell us batejarà en l'Esperit Sant i en el foc» (Mt 3,11). I per què Ell mateix proclama la seva missió dient que «he vingut a portar foc a la terra, i com desitjo que ja estigui encès» (Lc 12,49). Si els cors dels homes fossin una foguera d'amor, la convivència humana seria una revetlla inacabable. Ignasi Ribas i Prunés

Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 35

COL·LABORACIONS

L'error colosal de l'independentisme

'acord del full de ruta, pendent de la incorporació segura de la CUP i d'Unió, tanca una etapa del camí cap a la independència que ha durat massa. L'endemà del 9N (que poc que en sabem de rendibilitzar les victòries...) es va obrir un període de brega política entre els partidaris de la independència que ha sembrat dubtes sobre el sentit d'estat dels nostres dirigents polítics. I, cosa que és pitjor, aquesta baralla de galls –propiciada pels interessos parti distes d'alguns– ha impedit d'atreure els qui tenien pendent de decidir el sentit del seu vot. De fet, els ha allunyats més que mai.

El gruix d'indecisos que s'ha definit aquests últims mesos s'ha decantat majoritàriament en favor d'Espanya perquè s'ha estimat més un dolent conegut que no pas un boig per descobrir. Per més que vulguem creure el contrari, allò que farà decantar els qui encara no s'han pronunciat en favor de la independència no seran els arguments i les llistes de greuges, sinó la confiança en la capa citat d'aquest país de fer un pas de gegant sense que s'esdevingui el caos. Aquesta idea d'anar a convèncer indecisos, a banda de ser paternalista, és un error colossal. D'en trada, caldria posar en dubte la categoria 'indecisos', que és com un calaix de sastre poc seriós. A continuació, cal posarse a la pell d'aquell qui, després de totes les agressions i les discriminaci ons de l'estat espanyol contra els catalans, encara no s'atreveix a votar per la independència. N'esteu segurs que necessita més arguments? Voleu dir que no els sap tots, a hores d'ara? De se gur que els convençuts som uns éssers superiors que anirem a explicar la paraula de Déu als des creguts? Recordem que, després d'haver fet tots els miracles inimaginables, el missatge definitiu de Jesús va ser el propi sacrifici i la resurrecció. Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 36

COL·LABORACIONS Què vull dir? Que el millor missatge és l'exemple. La independència demanarà alguns sacrificis a curt termini en canvi d'obtenir beneficis immensos a termini mitjà i llarg. I com poden demanar alguns polítics que la gent se sacrifiqui si ells demostren que no tenen intenció de ferho? Com hem de voler fer renúncies els ciutadans si veiem que els màxims dirigents no estan disposats a fer passar el país davant els partits? La independència no serà el resultat d'un procés evangelitza dor i els independentistes no ens en sortirem fent de testimonis de Jehovà que truquen als pisos dels pobres infidels. La independència serà possible si els qui han d'assumir la màxima responsa bilitat política en la construcció del nou estat són capaços de generar confiança i seguretat. Tot hom està disposat a sacrificar el present si sap que el futur serà millor. Qui no vol sacrificarse pels seus fills? 'Si vols construir un vaixell, no comencis tallant la fusta i distribuint la feina. Primer transmet als teus homes l'anhel de la mar lliure i oberta'. Antoine de SaintExupéry ho expressava d'aquesta manera tan bonica. I és important de fer notar que deia 'transmet' i no 'explica'. Cal transmetre confiança. I això no es fa amb retrets ni batusses constants entre els partits que s'han compromès a construir la llibertat. El missatge dels polítics ha de ser: 'Som diferents. Tenim idees diferents'. Les nostres maneres de fer política són diferents. Venim de tradicions diferents. Però estem dis posats a donarnos la mà i treballar com un sol equip per aconseguir un objectiu que és bo per a tothom: la independència. Farem els sacrificis que calgui i ajornarem els nostres interessos parti culars legítims. Quan siguem un estat, estarem en trinxeres diferents, però ara anem junts perquè això ens fa més forts. Guanyarem. El dia que CDC, ERC, CUP, Unió i tots els qui s'hi vulguin afegir enviïn aquest missatge con junt, aquell dia començarà el veritable camí cap a la independència. Mentrestant, qui vulgui con vertir pobres infidels, carregat de magnífics arguments, s'encastarà contra el mur de la desconfiança. O els nostres partits fan una passa endavant tots junts i envien aquest missatge al món, o no ens en sortirem. La fe cega no existeix, ni ens convé. Ens cal lideratge amb exemple. Ens cal generositat. Ens cal confiança i unitat. El 27S convé que, a l'hora de votar els grocs, els verds, els vermells o els blaus, tots els ca talans sàpiguen que, en el fons, voten l'arc de Sant Martí de la independència.

perecardus@mesvilaweb.cat Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 37

COL·LABORACIONS

1 001 CURIOSITATS DE CATALUNYA El mètode dels trobadors Les cançons trobadoresques estenien l'amor per la cort, però també la violència verbal.

L'art de trobar s'inicia a finals del segle XI al sud de França, nord d’Itàlia i Catalunya, i té l'es plendorals segles XIV i XV. Les poesies musicades es cantaven a la cort i solien tractar sobre l'amor, però també tocaven aspectes morals i polítics. A Catalunya es recitava en un provençal catalanitzat. Hi havia moltes dones trobadores, les trabairitz, com la Comtessa de Dia, de Pro vença. L’amor cortès En l'època deIs trobadors dins el matrimoni no hi havia amor perquè eren concertats per les famílies i responien a interessos econòmics. L'amor era sempre infidel, secret i perillós. L'amor cortès no era platònic però reclamava una part de satisfacció dels sentiments abans de la satisfacció sexual. El que anomenaríem ara preliminars, s'estenia mesos abans de la cita amorosa amb proves d'amor on la dona feia el paper de senyor feudal i l'amant era el seu vassall. Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 38

COL·LABORACIONS Trobar la combinació La construcció de versos trobadorescs no era espontània. Havia de complir unes complexes re gles mètriques sobre les quals hi havia tractats, com el Razas de trobar (de principis del segle XIII) de Ramon Vidal de Besalú, les Regles de trobar (12891291) de Jofre de Foixà, o el Llibre de Concordances (1371) de Jaume March (l'oncle d'Ausiàs March), que recull 6.000 mots orde nats segons la seva consonància. Així, els trobadors tenien una extensa formació, que incloïa el trivi (gramàtica, lògica i retòrica) i el quadrivi (aritmètica, geometria, música i astronomia). Expansió en vida i contracció en la mort Pere III va consolidar l'expansió de la corona d'Aragó pel Medi terrani i va fer ús dels sirventesos, cançons trobadoresques amb temàtica política al voltant de les batalles que disputava amb Fe lip III de França i Jaume II de Mallorca. Els sirventesos s'usaven com a armes de propaganda per enaltir el protagonista i rebaixar l'enèmic, i decantar els fets cap al propi interès. Pere III era conegut com a Pere el Gran, no només per les seves gestes polítiques i literàries, sinó també per la seva estatura. Feia més d'un metre setantacinc, un home molt alt per l'època. I aquesta llargària va ser problemàtica a l'hora de l’enterrament. Li van embalsamar el cos, però en el moment de dipositarlo al se pulcre no hi cabia i, amb un temps ja limitat, es va optar per la solució d'urgència: tallar els peus i col·locarlos acuradament al costat de les cames. Va ser enterrat al Monestir de Santa Maria de Santes Creus, a Vallbona de les Monges.

Recreació de l'escut d'armes de Pere III, el Cerimoniós

Ramon Llull i la combinatòria musical Ramon Llull va portar l'estudi de les combinacions mètriques per trobar una mica més enllà, afe ginthi coneixements de càbala jueva i lògica musulmana. La seva vida transcorria entre luxes i afers amorosos a la cort de Jaume I, on feia de majordom, quan, de sobte, als trenta anys li va so brevenir una crisi de fe. Va deixar estar tots aquells plaers mundans i es va centrar en l'estudi i en la conversió d'infidels. Va emprendre nombrosos viatges i va estendre la seva vasta obra arreu d'Euro pa: llibres de filosofia, teologia, mística, ciència, poesia i narrativa, el més conegut dels quals és "El llibre de les bèsties". Es considera que Llull és el creador de la llengua catalana literària. Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 39

COL·LABORACIONS Ramon Llull va treballar la unió d'instruments conceptuals (mèto des dels trobadors, lògica, càbala) i també la unió de mitjans de coneixement. No concebia la raó i la fe, el pensament racional i l'intuïtiu (portadors de les veritats naturals i sobrenaturals respecti vament), com dues formes de coneixement separades. Per ell eren dos plans paral·lels, com un llenguatge i el seu metallenguatge. En aquest sentit es podien integrar les disciplines de filosofia i te ologia. Al Llibre de l'ascens i descens de l'intel·lecte (Liber de as censu et descensu intellectus) escrit l'any 1304, hi exposa un Ramon Llull mètode de coneixement que anomena "escalar" i que s'aplica als dos plans del coneixement per donar les escales del coneixement (raó) i les escales místiques (fe). Hi ha diferents escales de pensament que es combinen entre si: • Primera escala, que permet classificar (etiquetar) les coses en tipus diferents segons el grau de perfecció: pedra, flama, planta, brutus (animal), home, cel, àngels, Déu. • Segona escala, que permet classificar les qualitats de les coses en tipus diferents (categories): acció, passió, naturalesa, accident, substància, simplicitat, composició, individuació, espècie, gè nere, ens. • Tercera escala, que inclou els tipus de relacions que podem tenir amb les coses: allò sensible, allò imaginable, allò dubtós, allò creïble, allò intel·ligible. I de totes aquestes tres escales n'obtenim 24 etiquetes que es poden combinar.

Frontis del llibre escrit per Ramon Llull Liber de ascensu et descensu intellectus

Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 40

COL·LABORACIONS

La Ca m i seri a Va ca ri sa s, d e Terra ssa Durant vuitanta anys, del 1 903 al 1 983, la Camiseria Vacarisas va ser una de les botigues més emblemàtiques de Terrassa. Gaspar Vacarisas i Font. De la col∙lecció de Rafel Comes.

'antuvi haig d'assenyalar que aquest article s'ha pogut realitzar gràcies a la col·labora ció de la Sra. Josefina Comas Pausas (nascuda a Vilafranca del Penedès el 2 de maig de 1916), viuda d'Àngel Poch Busquets (Sant Quintí de Mediona, 1908 – Terrassa, 2000), que va treballar quaranta anys a la camiseria Vacarisas. Han aportat també dades i foto grafies n'Antoni Poch Comas, fill del Sr. Àngel Poch, i en Rafel Comes Ezequiel, historiador lo cal i col·leccionista de temàtica terrassenca.

La Camiseria Vacarisas va ser fundada l'any 1903 pels germans Gaspar i Jaume Vacarisas. Així donava la notícia el setmanari La Sembra del 29 d'octubre de 1903: "Els germans Gaspar i Jau me Vacarisas s'han fet carrech del establiment de camiseria que fins ara havia sigut de D. Pere Mr. Sabater, continuant servint a sa nombrosa parroquia ab el bon gust que tant ha acreditat el seu establiment de confecció de roba blanca". Efectivament, l'any anterior Gaspar Vacarisas ha via obert, "en lo carrer del Vall, 49", un "taller de confecció de roba blanca per senyors", segons ho publicava el 12 d'octubre de 1902 el referit periòdic La Sembra. Poc després d’haver instal·lat els dos germans Vacarisas la camiseria al carrer de la Font Vella, números 46, Gaspar Vacarisas quedà com a únic propietari, tot i que el seu germà Jaume continuà lligat a la indústria camisera com a fabricant de colls i punys de camisa. Gaspar Vacarisas i Font va néixer a Terrassa el 24 de juny de 1884. Era fill de Pere Vacarisas Bofill, catedràtic i primer director de l'Escola Industrial de Terrassa, i de Carme Font Torrella. Estava casat amb Josepa Corrons Prat, nascuda a Lleida el 18 de desembre de 1883. Tingué dues filles, Maria, morta a conseqüència del seu primer embaràs, i Carme, casada amb l'industrial ter Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 41

COL·LABORACIONS rassenc Antoni Malgosa Pascual. Va ser un dels socis inicials del Centre Excursionista de Terrassa, i com a tal figura amb el número 31 en una "Llista de Srs. socis. Any 1918", conservada a l’arxiu d’aquesta en titat. També fou un dels primers socis del Centre So cial, entitat sorgida el 1911 de la Joventut Catòlica i que posteriorment prengué el nom de Centre Social Catòlic. En el concurs de nines exhibides en apara dors comercials de Terrassa, convocat l'any 1916, va guanyar un premi extraordinari amb la nina Vanitosa. Durant la XII Festa del Pedal, celebrada a Terrassa el 4 de maig de 1924, Gaspar Vacarisas aportà un cin turó i el seu estoig per a un concurs amb finalitats benèfiques. Poc després de l’alçament militar de l'any 1936, van ser detingudes a Terrassa més de trenta persones, en tre les quals es trobava Gaspar Vacarisas. Així dona va la notícia el periòdic L'Acció: "Les autoritats populars i governatives assistides a Terrassa, com a les demés poblacions catalanes, pel poble represen tat en els llocs dirigents pel Comitè d'Enllaç Antifei xista, previngueren ja des de la nit del dissabte els possibles moviments que poguessin realitzar els fei xistes locals i això motivà que es seguissin d’aprop tots els moviments i accions dels significats elements dretistes i desafectes a les autoritats populars". Gas par Vacarisas i altres detinguts van ser jutjats per un tribunal popular. El judici va començar el 6 de no vembre i el 4 de desembre es va dictar sentència. Gaspar Vacarisas fou condemnat a la pena capital. Tanmateix, un decret del 14 de desembre de 1936, signat pel president Lluís Companys i publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del dia 16, li commutava la pena: "Són commutades als con demnats Gaspar Vacarisses i Font, Artur Casanovas i Padrós i Josep Casamitjana i Llopart les penes de mort que els foren imposades per sentència del Tri bunal Popular número 4 de Barcelona, amb data 4 del mes corrent, per la de reclusió perpètua".

Anunci de la Camiseria Vacarisas contingut en un calendari de la lliga de futbol de la temporada 19481949.

El Sr. Àngel Poch Busquets a la porta de la Ca miseria Vacarisas. Foto cedida per Josefina Comas i Antoni Poch.

Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 42

COL·LABORACIONS A la Presó Model de Barcelona ocupava la cel·la 599, en la qual el capellà terrassenc Pere Mont many Armengol celebrava d'amagat misses per als presos de Terrassa. Acabada la guerra, fou alliberat i tornà a regentar la camiseria del carrer de la Font Vella. L'any 1943 s'incorporà a la camiseria Vacarisas el Sr. Àngel Poch Busquets, un camiser amb una gran experiència per haver treballat durant molts anys a la Camiseria Sans, del carrer de la Bo queria, número 32, de Barcelona. També hi treballaven directament tres dependentes, un aprenent i un tallador, i en altres tallers una camisera confeccionista, una trauera, una brodadora i una planxadora. I encara, a part, s'en carregaven els colls i els punys. Cal dir també que s'hi estatjava Maria Marigot Sobrevals (Sant Vicenç de Castellet, 1886 – Terrassa, 1957), una dona baixeta a qui anomenaven Marieta i que s'ocupava de l’endreç de la botiga. Sens dubte, la camiseria Vacarisas era una de les més selectes de Catalunya i tenia clients no so lament de Terrassa, sinó també d'altres poblacions. Les més admirades eren les camises de gala, amb ruixes, maneguins emmidonats i brodats exquisits. A més de confeccionarse a mida camises, s'hi venien corbates, roba interior d'home, jerseis, pi james, mocadors, barrets, boines i altres peces d'indumentària. Com a curiositat, es pot referir que la camiseria Vacarisas va ser un dels primers establiments que tenien pijames de la marca Skijama, com ho feien avinent alguns anuncis apareguts a la premsa l'any 1954. Gaspar Vacarisas Font va morir a Terrassa el 27 de febrer de 1955, a l'edat de 71 anys. El succeí en la direcció de la camiseria la seva filla Carme. La botiga estigué oberta fins a la Festa Major del 1983.

Col∙lecció de Rafel Comes.

Postal modernista de l'acreditada Cami seria Sans, de Barcelona, on havia treba llat el Sr. Àngel Poch.

Àngel Manuel Hernández Cardona

Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 43

L'alzina del Coll d'Estenallesa Terme de Mura

COL·LABORACIONS

L'alzina del Coll d'Estenalles, una sorprenent troballa al costat de l'hiper-aparcament

s lògic, i ben cert, pensar que, per fer un descobriment important a Sant Llorenç del Munt i l'Obac, cal anar fins a indrets recòndits. Però, a vegades, les excepcions realment confir men la regla.

Siguem sincers: Algú es podia imaginar que al costat de l'hiperaparcament del Coll d'Estenalles (sí, sí, del Coll d'Estenalles) s'amagava una de les alzines més grans del massis? Ningú. Per allà, un diumenge qualsevol, hi passa un miler de persones. Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 44

COL·LABORACIONS Però està clar que al món de la recerca no importa la quantitat, sinó l'aptitut de l'investigador. I el 10 d'octubre del 2012 es van donar les condicions adequades per a fer una gran descoberta. Aquell dia l'Òscar Masó Garcia, autor dels llibres sobre la Castellassa de Can Torres, escalador actiu i un dels grans coneixedors de Sant Llorenç del Munt, va afegirse a una breu excursió a la Coma d'en Vila. Tot apuntava que seria un dia ben normal, sense sorpreses. L'Òscar potser havia passat més de mil vegades per la pista que s'enfila cap el mas de la Mata. Però aquell tranquil dia, al cap només d'uns 200 metres, li va semblar veure a l'esquerra, i a uns 20 metres sota el camí, una gran alzina. Un cop sota l'arbre va adonarse que no era tan sols un arbre gran, sino una alzina monumental!!! Aquell dia va continuar l'excursió amb els seus acompanyants. Però la setmana següent hi va tor nar a analitzar bé la seva troballa, junt amb el seu germà Albert. L'alzina té un perímetre (a un metre de terra) de 3,77 metres i un diàmetre d'1,20 metres. Per tant, és més gran que les alzines de Can Torres (nova i vella), del Vent, de l'Ermita de les Arenes o de l'Illa. Com podia ser que aquesta gegant alzina hagi passat desapercebuda si està al costat "d'una de les autopistes" de Sant Llorenç del Munt? El primer pensament va ser vincular l'alzina amb alguns dels arbres que el segle passat van ser batejats amb diversos noms als voltants del mas de La Mata. Però, a falta d'una comprovació més acurada, no sembla que cap de les descripcions i usos dels arbres històrics del mas de la Mata coincideixin amb el trobat/retrobat per l'Òscar Masó. Per això, ara per ara, la nova alzina que ennobleix l'aparcament, s'anomena del Coll d'Estenalles. En aquest cas, no us caldrà fer un gran esforç per gaudir d'un dels grans regals de la natura a Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Extret de: Naciodigital.cat

Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 45

COL·LABORACIONS

Desapareix una agulla a la serra de l’Obac: el Merlet de l’Os (terme de Vacarisses)

Dedicat a la memòria del seu descobridor,

Joan Armengol i Comas "Baïron"(1 963-2004) Joan Armengol dalt del Ganivet dels Melindros (1998), junt amb la seva signatura. Foto: Albert Masó Garcia

l massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac ofereix unes peculiaritats rocoses que el fan gairebé únic en el seu gènere, ja que apart de les dotzenes de grosses agulles ja conegudes per tothom (el Cavall Bernat, la Cova del Drac, la Castellassa, etc) hom també hi pot trobar d'al tres agulles i blocs molt més petits, d'escassos metres d'alçada, però que igualment ofereixen uns passos d'escalada que les fan atractives als ulls dels grimpaires locals més enamorats. D'aquestes petites perles geològiques se'n comptabilitzen per centenars a banda i banda de la muntanya, i en aquest sentit el terrassenc Joan Armengol fou un dels romàntics afeccionats que les buscava, al ternant l'escalada de grans parets amb la recerca minimalista d'aquestes petites agulletes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El descobriment del Merlet de l'Os Una d'aquestes agulles que el Joan va descobrir i ascendir a principis de la dècada dels 90 del se gle passat, fou el que ell anomenà el Merlet de l'Os, format per un petit monòlit cil·líndric d’es cassos 1,5 metres d’alçada, composat per un conglomerat argil·lós precari i disposat en equilibri damunt d'un altiu pedestal de més de 3 metres d'alt, a una alçada de 700 metres damunt del nivell del mar i amb una dificultat de 2n grau. La curiosa roca la trobà enfront de la coneguda agulla de l'Os i a la riba esquerra del torrent de la canal del Llop, just dessota d'un cingle. La dificultat d'accés a l'agulla era considerable, ja que es trobava tapada per alzines, recoberta d'heures i pro tegida per una esponerosa capa d'arítjols que la revoltava i ensems la féu invisible als àvids ex ploradors precedents, com ara l'incansable Josep Barberà i Suqué de Sant Cugat. Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 46

COL·LABORACIONS Sorgeix el misteri Els qui subscrivim aquestes línies vàrem aparèixer per la zona l'any 1992, quan tot just un de no saltres havia complert la majoria d'edat i l'altre encara no, i aviat vàrem entreveure aquesta mis teriosa agulla des de la veïna agulla de l'Os, punt elevat des del qual era més fàcilment observable. Nosaltres la batejàrem com l'"Espàrrec de les Punxes", per poder identificarla. Els germans Masó Garcia vàrem fer un intent frustrat i desesperat per accedir al seu peu el dia 149 1992. Vàrem errar l'orientació, ja que fou pel N, on hi havia un gruix impenetrable de dolorosos esbarzers.

Situació del Merlet de l'Os. Foto: Albert i Òscar Masó Garcia

El març de 1993, el Joan Armengol va ascendir l'agulla de l'Os i va donar a conèixer en el llibre de registre d'aquell cim l'ascensió al Merlet de l'Os que ell havia fet anys abans, indicant que es tractava de l'agulla que s'albirava des d'aquell cim mirant cap al sud, però no mencionant el nom amb el que l'havia batejada. L'any 1995 nosaltres llegírem aquell llibre de registre, de forma que vàrem saber que el Joan ja havia ascendit el monòlit que anomenàvem l'Espàrrec de les Punxes. Més tard, decidit a desvetllar el misteri, l'Òscar Masó féu una altra temptativa el dia 23101998, i de nou resultà infructuosa i desmoralitzadora. Aquell cop l'agulleta ni la va veure perquè va anar a buscar un altre cop massa al nord. Poc després, el mes de novembre d'aquell any obrírem la salvatge via "Os n'hi Do!" a l'agulla de l'Os, però des del seu cim i de forma inexplicable no veiérem el Merlet de l'Os, tot i que en anteriors ocasions sí l'havíem albirat. A partir de llavors creiérem que potser havia quedat colgat del tot per l'espessa boscúria o bé havia desaparegut, possiblement esllavissat, i l'halo de misteri sobre aquella roca se'ns féu més viu que mai. L'any 2000 per fi coneguérem en persona el Joan Armengol i ens donà més detalls del Merlet de l'Os. Ens digué el nom amb el que ell l'havia batejat i tot plegat ens reactivà l'interès per cercarlo de nou. I dit i fet, l'Òscar hi tornà un altre cop en solitari el 4112002, encaparrat i convençut que a la tercera seria la vençuda, i així va ser. Primer de tot, des del cim de l'agulla de l'Os li va Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 47

COL·LABORACIONS semblar entreveure de nou quelcom, tot i que inicialment res de clar, però quan s'hi atansà de prop, trobà el Merlet de l'Os a la primera. Quina alegria! L'ascendí amb veritable joia, trobanthi una fita esbarriada al cim, i hi col·locà amb emoció un petit pot de registre.

Croquis del Merlet de l'Os (2002) Autor: Òscar Masó Garcia

L'Albert Masó ascendint al Merlet de l'Os (2005) Foto: Òscar Masó Garcia

Malauradament, però, l'any 2004 el Joan Armengol ens deixà mentre escalava el Tossal de Mar, als Pirineus i, mesos després, el dia 6 de novembre de 2005, els germans Masó Garcia ascendí rem de nou el seu estimat Merlet de l'Os com a homenatge pòstum al seu descobridor. Constatà rem que el pot s'havia esfumat, a causa de la inestabilitat del petit cim, escombrat sovint per les branques de les alzines quan eren fuetejades pel vent, i en posàrem un de nou. A la base del pe destal de l'agulla descobrírem amb il·lusió que el nostre amic desaparegut havia gravat a la molsa el seu sobrenom "Baïron", segurament el dia que va ferhi la primera ascensió oficial de principis dels anys 90 del segle passat. L'esllavissada final Gairebé una dècada després, l'Òscar torna de nou per visitar el bonic Merlet de l'Os, carregat de romàntica nostàlgia, però durant més d’una hora el cerca sense èxit. Una esllavissada aparatosa que degué ocórrer fa pocs anys arriba arran de camí i s'interposa en el lloc de la recerca. Al cap d'una bona estona i sense voler creures'ho encara, s'imagina el pitjor: no s'haurà esllavissat l'agulleta? Mancat de les referències mil·limètriques que es va anotar l’any 2002, l'Òscar prefe reix tornar un altre dia per contrastar aquelles dades sobre el terreny i així confirmar en ferm la trista suposició. Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 48

COL·LABORACIONS

Inici de l'esllavissada, arran de cingle Foto: Òscar Masó Garcia

Tram final de l'esllavissada, arran de camí Foto: Òscar Masó Garcia

Davant la importància del succés, al cap de dos dies ens hi presentem tots dos germans Masó Garcia, amb les dades exactes de localització del Merlet de l'Os citades abans. Comptem 50 me tres des de la cruïlla de camins que hi ha dessota, i llavors albirem uns blocs característics obser vats l'any 2002 que indicaven el lloc precís de situació de l'agulla. Tristament, constatem que coincideixen exactament amb el punt de l'esllavissada, confirmant la trista realitat: el Merlet de l'Os ja no existeix! Ara hi trobem un amuntegament de blocs que han excavat una trinxera en el bosc, deixanthi escampades dues grosses alzines arrencades de socarel i un evident esvoranc en el lloc on es dreçava, eixerida i bufona, l'amagada i misteriosa troballa del Joan Armengol que ell anomenà el Merlet de l'Os. Enmig del despreniment, cerquem debades el llibre de registre que deixàrem al cim de la roca l'any 2005. No serà que es troba just dessota de les tones de roca en sulsiades? Albert i Òscar Masó Garcia

Amb el suport logístic de:

AJUNTAMENT DE VACARISSES

BIBLIOTECA EL CASTELL

Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 49

Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 562 Juny 2015

Pàg. 50