EL NADAL HISTÒRIA, TRADICIONS
JOSEP M. ALENTÀ Desembre 2016
EL NADAL: HISTÒRIA, TRADICIONS SEGLES I-II: Els Evangelis, “Bona Nova”, sense data • Segles I-II: Els escrits dels Evangelis són sobretot l’anunci de la “Bona Nova”: no ens donen cap data del naixement de Jesús. La Pasqua serà la primera gran celebració cristiana. • «Josep va prendre a casa la seva esposa i quan Maria tingué el fill, Josep li va posar el nom de Jesús» (Mt 1,25). • «Mentre eren allà [Betlem], se li van complir els dies i va infantar el seu fill primogènit» (Lc 2,6-7).
SEGLES I-II: BETLEM VISITAT I PRIMERES NOTÍCIES DEL NADAL • 135: Des d’antic els cristians de Betlem anaven a resar a la cova on, segons la tradició, havia nascut Jesús: «S’ensenya a Betlem la cova en què nasqué Jesús. Tothom ho sap al país» (Orígenes). • ~200: A Alexandria d’Egipte celebren el baptisme de Jesús el 6 de gener, data en què se celebra el naixement del Sol. Aquesta data fou progressivament acceptant-se en les Esglésies de l’Orient, Jerusalem entre elles. • 360: El sermó de Nadal més antic: del bisbe de Numkiia, Optat de Milevi. • 336: Probable institució de la festa de Nadal.
354: NADAL, PRIMER DOCUMENT (25 DE DESEMBRE) • 354: Primer document de la festa del Nadal: el Cronògraf Romà: «VIII Kalendas Ianuarii. Natus Christus in Betlehem Iudeæ» (“8 dies abans de les kalendes de gener”), és a dir, el 25 de desembre. Aquest dia, els romans adoraven a l’Astre Rei, que ascendia victoriós un any més. Ara, el dia del Sol Vencedor, és el dia del naixement del Nen Jesús, “la Llum que tot ho il·lumina”. Vacarisses, balcó de Montserrat - Annex al núm. 580 - Desembre 2016 - Pàg. 1
SEGLE IV: EL NADAL, CELEBRAT ARREU • Segle IV: El Nadal celebrat a Roma (25 de desembre) és assumit per gairebé totes les esglésies orientals (6 de gener). L’Església d’Armènia ho continua celebrant el 6 de gener. Les Esglésies ortodoxes el 7 de gener. A Ibèria el primer testimoni és d’una carta del Papa Sirici al bisbe Imeri de Tarraco (385). ~440: LA MISSA DEL GALL (LES TRES MISSES DE NADAL) • ~440: En la capella del pessebre de Betlem a Santa Maria la Major (Roma), el papa Sixt III celebra per primera vegada la missa “ad galli cantum” (cant del gall).
SEGLES V-VI: PRIMERS TEXTOS LITÚRGICS • Segles V-VI: Primers textos litúrgics del Nadal els trobem en el “Sacramentari Veronese”.
1223: PRIMER PESSEBRE VIVENT (SANT FRANCESC) • 1223, desembre 24: Sant Francesc d’Assís, a Greccio, fa representar amb personatges l’escena de Betlem: «Desitjaria celebrar amb tu la propera Nit de Nadal. Però d’una manera especial. Que se’n representés al viu la pobresa i les sofrences de l’Infant Jesús en venir al món per a salvarnos. Per això voldria que en aquella muntanya aparellessis un pessebre de debò. Amb palla. Amb un estable. El bou i la mula».
NADAL: ALTRES TRADICIONS • Segle XIII: La Nit de Nadal els monjos del monestir de Sant Cugat del Vallès prenen torrons, així com també el Dijous i el Dissabte Sant (Costumari). • 1324: En el Llibre de Sant Sovi es troben receptes de neules, torrons, massapans i fruites confitades. • 1330: Angelo Stefanucci situa el primer pessebre modern a l’església de Santa Clara de Nàpols. La representació més antiga del pessebre és una pintura de cap a l'any 380 (Catacumba de Sant Sebastià, a Roma), descoberta l'any 1877. • Segle XVII: A Catalunya, els mercaders i mariners que freqüentaven les terres italianes importen el pessebre humil i popular de les famílies modestes. Vacarisses, balcó de Montserrat - Annex al núm. 580 - Desembre 2016 - Pàg. 2
• 1435: En la festa del Corpus, l'Ajuntament de Barcelona fa restaurar a un pintor, anomenat Salom, un entremès (pas processional o misteri) amb el nom d'El pessebre, que té la Mare de Déu i sant Josep agenollats davant del Nen. • 1512: Primer document a Alsàcia on es parla de l'arbre de Nadal: una creença germànica parla que un arbre gegant sostenia el món i de les branques penjaven els estels, la llum i el sol. Els romans ja adoraven el déu Saturn, amb espelmes als arbres. El costum de guarnir els avets amb llums ve del segle XVII. Les campanetes que s’hi pengen volen anunciar la bona notícia del naixement de Jesús (tradicionalment també allunyaven dels mals esperits). • Sembla que també és de tradició germànico-nòrdica (Alemanya, Països escandinaus) la Corona d’Advent. Ritus pagans nòrdics celebraven al desembre la llum, en les llargues nits d'hivern per allunyar els mals esperits. Ara, les espelmes, simbolitzen el final de la foscor, que es relaciona amb el naixement de Jesús. La llum com a salvació, el verd com la vida, la forma rodona com l'eternitat. Les 4 espelmes representen els 4 punts cardinals: Jesús ve per il·luminar tot el món. • Segle XVIII: El baró de Maldà recull en el seu Calaix de sastre (1769-1816) una representació de figuretes de fang, de cartró i de paper. Antoni Moliné, membre de l'Associació de Pessebristes de Barcelona (1921-1956) comença els primers diorames de guix. • 1823: A partir de la devoció de Sant Nicolau -que els protestants holandeses han exportat a a New Amsterdam (el Nova York actual)-, una caricatura de l'alemany Thomas Nast “crea” el personatge de color verd del Pare Noël (Sinter Klaus: a la mitra de bisbe hi afegeix una borla blanca a la punta i la túnica es converteix en un vestit vorejat de pell blanca). Més tard, una campanya de Coca-Cola, en reforçarà els colors roig i blanc. • 1843: Sembla que Henry Cole inicia el costum d'enviar notetes de Nadal a les amistats. Al 1860, el costum ja s’ha estès arreu. L'artista londinenc John Calcott Horsley crea el primer christma/nadala per a la venda. • 1872: Josep Raventós, del llinatge Codorniu, destapa la primera ampolla de cava a Sant Sadurní d'Anoia. L'origen de l'escumós cava prové de la regió francesa de la Campagne on, al segle XVIII, el monjo Dom Perignon va descobrir les característiques dels vins després d'una segona fermentació a la mateixa ampolla. • 1956: Als Països Catalans, si bé la tradició d’escenificar el pessebre està documentada des del segle XIV, no fou fins aquesta data que s’organitzà el primer pessebre vivent modern, el qual tingué lloc a Engordany (Andorra).
BON NADAL 2016
Vacarisses, balcó de Montserrat - Annex al núm. 580 - Desembre 2016 - Pàg. 3