Baleària. Una travessia de 25 anys by Baleària

Una travessia de 25 anys ( 1 9 9 8 -2 0 2 3 )

Una travessia de 25 anys (1998-2023) Dénia, octubre 2023 © Baleària Impressió DPrint Coordinació i conceptualització Inmedia Solutions Disseny Anversal Fotos Baleària, Vicens Giménez, Tolo Balaguer, Juan Carlos León, Diario de Ibiza Dipòsit legal A586-2023 Imprès en paper Arena extra White de 140 g.

SUMARI

PRESENTACIÓ

25 anys d’èxit compartit. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

FITES

1998-2023 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

HISTÒRIA

Una eclosió en mar brava . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’aposta per l’alta velocitat i les (bones) conseqüències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

El viatge com a experiència. Rumb verd. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Mars remots.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

El vaixell com a element estratègic de l’economia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’expressió del compromís amb la societat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

La força de la gent. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

La realitat econòmica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

100

MIRADES

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110

EN DADES

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166

P R E S E N TAC I Ó

25 anys d’èxit compartit Adolfo Utor Martínez President de Baleària

25 anys no són res; però si mirem enrere, veiem un escenari molt diferent de l’actual. El 1998, a Espanya matava ETA, als crims masclistes se’ls anomenava “passionals”, el futbol femení era gairebé una anècdota i la “mili” encara era obligatòria; als divorcis hi havia d’haver un culpable i el matrimoni entre persones del mateix sexe no existia. El 1998 va néixer Google, l’Alfa Romeo 156 va ser el cotxe de l’any a Espanya, el Barça va guanyar la Lliga i el Reial Madrid la Champions, es va inventar la Viagra i les Spice Girls van posar la banda sonora mentre Titanic arrasava a les pantalles; i es va fundar Baleària. Si mirem enrere pel que fa al transport marítim a Espanya, el 1998 el referent era Trasmediterránea, de capital majoritàriament públic

des de feia vint anys. El 1998, Flebasa, que havia fet pessigolles a l’statu quo navilier des de Dénia, col·lapsava; i quan la placidesa —i amb ella la manca de competitivitat— semblava tornar al sector, va irrompre Baleària. 25 anys després, Baleària és la primera naviliera espanyola. Com he dit moltes vegades, Baleària va sorgir d’una necessitat vinculada a la defensa dels llocs de treball; el que va passar des de llavors s’explica a les pàgines següents. Per part meva, només voldria subratllar que l’èxit és compartit perquè és fruit de l’esforç, el compromís i la professionalitat dels milers de persones que al llarg d’aquests 25 anys han treballat —o treballen— a Baleària; si en aquestes pàgines apareixen uns noms concrets i no d’altres és, simplement,

P R E S E N TAC I Ó

perquè tota elecció suposa una exclusió, encara que aquesta sigui immerescuda. Res no hauria estat possible si des de Baleària no haguéssim sabut, i volgut, des del primer moment, generar confiança i, amb aquesta, sinergies. No seríem on som sense els nostres clients, passatgers i carregadors, que ens han donat en tot moment la seva confiança i amb els quals hem estat i estem en diàleg permanent; dit d’una altra manera: sense totes les persones que han confiat en nosaltres, no seríem res. I no hi ha distinció entre el triangle Balears-Catalunya-Comunitat Valenciana, on Baleària va centrar les seves operacions en els primers anys de la seva existència, i els ports de Ceuta, Melilla, Andalusia, el Marroc, Algèria, França, els Estats Units i les Bahames on operem. I, per descomptat, en els que encara han de venir aplicarem el mateix model de compromís amb les persones i els territoris als quals oferim els nostres serveis. Juntament amb això, la fórmula Baleària inclou compromís social i cultural canalitzat a través de la Fundació, que s’implica amb els territoris i les persones i s’allunya de qualsevol postureig. I compromís amb el medi ambient, àmbit en què hem estat pioners i en què, de la mà de la tecnologia, mantenim també un lideratge clar. Perquè estem convençuts que, per celebrar el nostre pròxim 25è aniversari, hem de preservar el nostre planeta potenciant els serveis marítims de qualitat oferts per vaixells que avancin cap a les 0 emissions. Hi estem treballant i és el que volem compartir amb la societat.

BALEÀRIA · 25 ANYS

FITES

Fites

2001 1998

Adolfo Utor lidera la creació de Baleària juntament amb altres extreballadors de la naviliera Flebasa, que acaba de fer fallida. La companyia opera les rutes Dénia-Eivissa-Palma i EivissaFormentera.

El Federico García Lorca comença a operar a la ruta Dénia-EivissaPalma. Suposa una revolució en les connexions marítimes amb les Balears, ja que les uneix per primera vegada amb la Península en només dues hores.

2003 Comença a operar la seva primera ruta internacional, Algeciras-Tànger (el Marroc). Ofereix serveis integrals i diaris des de Barcelona a totes les Balears, amb noves rutes a Alcúdia, Ciutadella, Eivissa i Maó.

2002 Per fer front al seu creixement, la naviliera inicia un procés de professionalització de l’equip de direcció.

2004 2000

Neix la Fundació Baleària per enfortir les relacions entre els territoris on opera la naviliera.

Construeix el seu primer vaixell, l’innovador fast ferry Federico García Lorca, que durant anys serà el vaixell insígnia de la companyia.

Es crea Baleària Cargua per oferir un servei integral de transport de mercaderies.

FITES

2005 La fusió per absorció d’Umafisa, la divisió naviliera del grup Matutes, millora la competitivitat de l’empresa. La companyia continua apostant per l’alta velocitat amb la incorporació de nous fast ferries.

2007 Adquireix la naviliera Buquebus España i consolida la seva presència a l’Estret. S’implanta al port de València, des d’on opera diàriament la ruta amb Palma.

2006 Comença a operar rutes noves tant a l’Estret (Algeciras-Ceuta) com a les Balears: Barcelona-Palma amb un ferry de gran capacitat i inicia la primera línia directa amb fast ferry entre Dénia i Formentera.

BALEÀRIA · 25 ANYS

2009 Incorpora dos ferries d’última generació, més eficients i amb més capacitat de càrrega, on prima l’experiència del viatge. Elabora la primera Memòria de Sostenibilitat.

2010 Incorpora dos ferries més d’última generació. Crea l’Índex d’Ecoeficiència de Baleària per monitorar la flota. Implanta el seu Codi de Conducta i Ètica Empresarial. 11

2011 Fa un pas més en la seva internacionalització en començar a operar entre els Estats Units i les Bahames. És adjudicatària per primera vegada de la línia d’interès públic AlgecirasCeuta.

2012

2016

Posa en marxa Baleària Fun&Music, un programa que uneix els serveis a bord amb opcions de lleure i entreteniment.

Comença a operar a Algèria, amb una ruta entre València i Mostaganem. Obre rutes des de Melilla a Almería i Málaga.

2013

Celebra la primera Convenció Baleària.

Inaugura Baleària Port, la nova estació marítima de Dénia i seu de la companyia.

Assumeix els ODS de les Nacions Unides com a full de ruta del seu model de negoci.

2014 Impulsa un projecte pioner a Espanya per desenvolupar el primer generador de gas natural per a ferries de passatge.

2015 Obté les llicències del Govern dels Estats Units per operar amb Cuba en el futur. Per fer front a la seva expansió, posa en marxa un nou pla de flota, amb nolis i noves construccions.

2017 Comença a operar la quarta línia internacional: Almería-Nador (el Marroc). Inicia la construcció de dos ferries amb motors duals de gas. Se suma com a soci a la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial, del qual és signant des del 2011. FITES

2020 Tot i el context d’incertesa per la pandèmia, continua amb el pla de flota de gas i comença a incorporar sensors de mesurament als vaixells.

2018 Incorpora quatre eco fast ferries entre Eivissa i Formentera, que permeten reduir les emissions. S’alia amb Fred. Olsen Express per operar conjuntament les línies entre Huelva i les Canàries.

2019 Gràcies a noves construccions i remotoritzacions, es converteix en la primera naviliera que opera amb ferries propulsats per gas natural a la Mediterrània, l’estret de Gibraltar i les Canàries. Inicia la conversió dels seus vaixells a smart ships, i posa en marxa la digitalització de l’àrea de Càrrega i la Torre de Control de Flota. Obre una nova ruta a les Bahames.

BALEÀRIA · 25 ANYS

Obre una nova ruta internacional entre Sète (França) i Nador (el Marroc).

2022 Comença a construir un segon fast ferry amb motors duals. S’adjudica la construcció i explotació de la terminal de València. Comença a operar entre Motril i Tànger Med (el Marroc).

2021 Posa en marxa el primer fast ferry del món amb motors duals de gas. El president i fundador de Baleària, Adolfo Utor, es converteix en l’accionista únic de la companyia.

2023 Comença a navegar amb el primer ferry elèctric d’Espanya. Celebra 25 anys d’història convertida en la naviliera líder a Espanya. Una empresa compromesa amb els territoris, amb vocació de servei públic i que considera la sostenibilitat i la innovació com a elements indispensables.

‘Una travessia de 25 anys’, el documental

El juny del 2023, Baleària va estrenar Una travessia de 25 anys, un documental on explica la seva història a través del testimoni del president de la naviliera i catorze persones més, entre experts en el món navilier i testimonis en primera persona de tota la trajectòria de la companyia, que narren els èxits i les vicissituds de Baleària. Amb una durada de 45 minuts, l’audiovisual compta els inicis de la naviliera, les decisions que van empènyer el creixement i els moments més complexos de la seva trajectòria, sense oblidar la mirada al futur. Baleària va comptar amb la companyia valenciana Crea Concepto per a l’elaboració del documental, la producció del qual es va desenvolupar a Eivissa, Menorca, Barcelona, Dénia, Tànger i Miami. Una travessia de 25 anys es va estrenar a la seu central de la naviliera a Dénia davant de 300 persones i es pot veure al canal de YouTube de Baleària, a través del codi QR adjunt.

Participants en el documental Adolfo Utor, president de Baleària Fátima Oualit, delegada a Tànger de Baleària Federico Alarcón, responsable d’Operacions a Eivissa de Baleària Javier Ortega Figueiral, periodista especialitzat en el sector marítim Llanos Moreno, administrativa de cobraments de Baleària Lluís Moll, gerent de Mascaró Morera Maribel Pérez, cap de la Fundació Baleària Marisa Marco, administrativa de caixes de Baleària Maydo Conde, responsable de comptabilitat José Ignacio Marí, excapità i expràctic d’Eivissa Francisco Marí, treballador de Serveis a Bord de Baleària jubilat Pedro Puertas, capità de Baleària José Costa, propietari de Viajes Marazul Pilar Lecha, delegada a Miami de Baleària (2011-2013) Teresa Costa, responsable de consignacions a Eivissa

FITES

BALEÀRIA · 25 ANYS

HISTÒRIA

1998. Una eclosió en mar brava

De vegades, encara que comptades, el peix petit es menja el gran. I això és el que va passar fa 25 anys, quan de les cendres de Flebasa-Isnasa va sorgir Baleària. Un llavors novell Adolfo Utor, crescut professionalment a l’ombra de Victoriano Sayalero, propietari de Flebasa-Isnasa, va liderar un projecte que, passat el temps, ha deixat en anècdota el petit imperi navilier, aleshores en descomposició, creat per Sayalero. Per a Baleària, tot va començar aquell 1998. Sayalero regnava des de finals de la dècada del 1970 a l’estret de Gibraltar amb Isnasa i havia creat Flebasa com la seva segona marca per introduir-se a les Balears. Va irrompre amb la llavors nova línia Dénia-Eivissa i més tard la va perllongar fins a Palma, a més d’operar a les

BALEÀRIA · 25 ANYS

interinsulars Menorca-Mallorca i Eivissa-Formentera i oferir serveis des del port català de Vilanova i la Geltrú amb Balears. L’empresari eivissenc Eduardo Mayol, que comptava amb el 20% del capital de Flebasa, havia trencat amb estrèpit amb Sayalero el 1990, cosa que va propiciar que Utor es convertís en el primer executiu de la companyia. El 1998, la naviliera de Sayalero s’ensorrava entre escàndols i conflictes a l’Estret i, tot i això, Flebasa obtenia bons resultats i la línia Dénia-Eivissa es consolidava gràcies a l’empenta i el compromís d’un equip liderat per Utor a Dénia, que ocupava la direcció general, i pel dinàmic Perfecto Cortés a Eivissa. El 1998 va arribar el col·lapse i, amb ell, l’oportunitat. Flebasa estava a punt de ser arrossegada per la descomposició de la seva

Isnasa Isleña de Navegación, SA, creada a principis dels anys setanta del segle passat pel navilier mallorquí José Alzina Ferragut per unir Cala Ratjada (Mallorca) amb Ciutadella (Menorca). La naviliera aviat va passar a estar controlada per Victoriano Sayalero i a centrar les seves operacions a l’Estret, on va modernitzar els serveis (vaixells operatius per proa i popa, hostesses a bord…), va trencar el monopoli de Trasmediterránea i va viure en un quasi permanent conflicte laboral i un frenesí de deutes, que va acabar condemnant-la a la inactivitat el maig del 1998.

matriu, Isnasa, a la qual pertanyien els vaixells amb què operava. La immobilització per impagament del Manuel Azaña, el millor vaixell amb què navegava Flebasa, va permetre visualitzar la porta de l’abisme mateixa. De la nit al dia, juntament amb el Manuel Azaña, Flebasa es va quedar, també, sense el Bahía de Málaga i el Punta Europa, que completaven el trio de vaixells capaços de plantar cara i inquietar Trasmediterránea, llavors —i des del 1978— sota el paraigua estatal. Des de l’abisme provocat pels impagaments, personal inclòs, i per la immobilització de vaixells, va sorgir Baleària, un projecte amb un líder clar, Adolfo Utor, però amb la complicitat de tota una plantilla, de terra i de mar, que va jugar al tot o res i que va guanyar. Baleària va néixer com un acte de supervivència amb l’objectiu de mantenir els llocs de treball de Flebasa. El 20 de juny del 1998, es va constituir formalment, i com a societat anònima laboral amb seu a Dénia, Eurolíneas Marítimas, SAL. A més de lideratge, hi va haver gosadia (es van capitalitzar les prestacions per desocupació) i finezza econòmica, aportada per l’economista de Dénia Federico Cervera, un home sempre al darrere de les millors decisions economicofinanceres a Baleària, almenys, en els primers temps. A l’escriptura de constitució d’Eurolíneas Marítimas, SAL, atorgada a Dénia davant el notari Vicente Sorribes, figuren, a més d’Adolfo Utor, diversos capitans. Amb aquests, la societat Flujo, SA, representant dels interessos de Victoriano Sayalero, i diverses de les per-

sones que, des de terra, van ser protagonistes de l’eclosió de Baleària des de les cendres de Flebasa: Pablo Arnau, Federico Cervera, Josep Hilari Lledó, Vicent Mut, Vicent Pérez, Juan Martínez, Perfecto Cortés, Joaquín Ginestar, Javier Moreno i Juan Vicente Soriano. El capital inicial, desemborsat únicament en un 25%, sembla ridícul 25 anys després per a una naviliera: 100 milions de pessetes o el que és equivalent a poc més de 600.000 euros, dels quals només 25 milions de pessetes (125.000 euros) es van desemborsar en aquell moment. Per això després va fer fortuna un titular periodístic referit a Baleària (La naviliera que va néixer sense vaixells) perquè els vaixells continuaven sent de Flebasa. I N I C I S C O M P L I C AT S

Com gairebé tots els començaments, els de Baleària van ser durs; entre d’altres, pels compromisos adquirits amb Victoriano Sayalero, formalment un soci més en aquells inicis, però decidit a extreure de la nova naviliera el que ja no podia obtenir d’Isnasa, perquè Utor, bon coneixedor de la seva manera de fer, es va ocupar de vetar-li l’accés a la caixa. Aviat, als 16 primers socis-treballadors, se n’hi van unir d’altres, juntament amb alguns proveïdors-creditors. La flota amb què es va iniciar Baleària, procedent de la cessió de Flebasa, estava a l’altura del seu minvat capital social. El Bahía de Málaga, ja amb 18 anys a les seves quadernes llavors i com a vaixell ensenya de la nova naviliera; el ro-ro Cala Galdana, que ja anava

HISTÒRIA

El Bahía de Málaga va ser un dels vaixells encarregats per Victoriano Sayalero a finals de la dècada del 1970. Va ser propietat de Baleària entre el 2001 i el 2009, quan va ser venut a una naviliera turcoxipriota. En els bons temps, el Bahía de Málaga enllaçava la Península amb les Balears (Dénia-Sant Antoni de Portmany) en menys de quatre hores, transportant passatgers, vehicles i càrrega rodada.

El Cala Galdana continua navegant al Carib sota pavelló bolivià i a punt de fer 50 anys, ja que va ser avarat el 1974. Flebasa va adquirir el vaixell el 1992 a Naviera Mallorquina; va passar a Baleària després de la seva fundació i es va vendre tres anys després a una naviliera panamenya.

BALEÀRIA · 25 ANYS

Baleària en els primers anys: protagonismes corals

Baleària és avui una empresa amb prop de 2.000 treballadors i 25 anys de trajectòria. Però quan va començar tot, estava molt lluny de la dimensió actual i encara era protagonista, ja en retirada, Victoriano Sayalero, mort el 2021 a l’edat de 88 anys. Va ser ramader de bestiar brau, promotor, hoteler i navilier de personalitat excèntrica i disruptiva. Li agradava recordar com un avís als navegants que un dels seus toros, de nom Avispado, va causar la mort a Paquirri a Pozoblanco el 1984, un dels episodis negres més recordats de la tauromàquia. Tot fent servir termes taurins, la seva manera de fer creava divisió d’opinions entre propis i estranys. En definitiva, un home sense termes mitjans que va deixar, als protagonistes de la creació de Baleària, records i sensacions agredolces i contradictòries. A les acaballes de Flebasa i a l’eclosió de Baleària, Adolfo Utor va exercir de líder amb “potestas”; però no va estar sol. Federico Cervera va ser el primer conseller delegat solidari de Baleària. Economista i membre d’una família restauradora de Dénia, sempre ha estat al costat d’Utor. Als inicis, com a membre actiu de la direcció de la naviliera, sempre compatibilitzant-lo amb el seu despatx professional i la gestió dels seus negocis en el sector del turisme i la restauració, decisius en la configuració de Dénia com una destinació gastronòmica en ple escenari de sinergies amb Baleària.

Un home decisiu en el trànsit entre Flebasa i Baleària va ser el doctor enginyer industrial Amalio Muñoz, que va morir el 2018 amb 83 anys i que fins a l’últim moment va formar part del nucli dur de persones de la màxima confiança d’Adolfo Utor; sempre va valorar les seves aportacions i la seva implicació en el projecte i va subratllar l’aportació del seu bagatge, forjat en múltiples iniciatives navilieres des dels anys de l’autarquia. I, tot això, malgrat que els seus inicis a Baleària van ser com a representant dels interessos de Victoriano Sayalero. També procedent de Flebasa, i amb bona relació amb Sayalero, Perfecto Cortés va ser, durant llargs anys, l’home de la naviliera a Eivissa capaç de fer front a qualsevol contingència. De personalitat empàtica, Cortés va mantenir el pols de la naviliera a Eivissa i Formentera i va ser l’encarregat de liderar la irrupció de Baleària al mercat de l’Estret amb la inauguració de la línia Algeciras-Tànger. Com Cortés, Juan Vicente Soriano es va iniciar a Flebasa. Va dirigir la delegació de Baleària a Mallorca amb mà ferma i la presència de la naviliera a Alcúdia i Ciutadella, amb el valor afegit de fer-ho en temps en què altres navilieres lideraven el mercat. La imatge de Baleària la va posar, des de l’entorn de l’empresa, José Vicente Faus, per a tots, Pepe Faus. Mort el juny del 2023, des del seu taller de La Xara, a la Marina Alta, va traslladar a la part gràfica en tot moment la travessia de 25 anys de Baleària, fent visualment reconeixible i propera la companyia. A la decisiva incorporació del Federico García Lorca, i ja en els seus prolegòmens, va tenir

HISTÒRIA

un protagonisme especial Ettore Morace, natural de Nàpols i membre d’una família naviliera siciliana. Va desenvolupar la major part de la seva trajectòria professional com a broker navilier amb seu a Malta; a Flebasa li va proporcionar diversos vaixells. També va dirigir navilieres a Itàlia. Després de l’operació Lorca, va participar a Baleària i va arribar a ser director general d’Operacions de la naviliera, entre el 2018 i principis del 2020. Poc després d’abandonar Baleària, es va convertir, com a home de confiança de la família Grimaldi a Espanya, en conseller delegat de l’acabada de constituir Trasmed-Grimaldi, que va adquirir la part dels actius corresponents al trànsit amb les Balears de la històrica Trasmediterránea. Poc després de llicenciar-se en Dret, es va incorporar a Baleària, a primers del 2003, David Fernández. Després d’exercir de tècnic jurídic, el 2009 va accedir a la secretaria general de Baleària, que va abandonar el juliol del 2019 per assumir la subsecretaria de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, càrrec des del qual va gestionar les compres de material per fer front a la Covid; va tornar a Baleària el juliol del 2021 per assumir la direcció d’Operacions i Explotació. Entre els capitans que no van dubtar a comprometre’s en la fundació de Baleària, van ser-hi Alfredo González Pérez, històric capità del Manuel Azaña, que va morir poc després de la seva jubilació, i José Ignacio Marí, que el 2000 va passar a ser pràctic del port d’Eivissa, o Luis Ángel Álvarez Rodríguez, al comandament dels ràpids de Formentera.

BALEÀRIA · 25 ANYS

Manuel Azaña El vaixell pont entre Flebasa i Baleària El ferry Manuel Azaña va ser construït a Astilleros de Huelva per encàrrec de la naviliera Isnasa. Va començar a operar a l’estret de Gibraltar el 1995 i, després de dues operacions de pas de l’Estret, el

1996 va ser destinat a la línia Dénia-Eivissa-Palma. Creat com un double-ended (vaixell operatiu per proa i per popa), el projecte va ser modificat amb el vaixell ja en construcció per canvis a la normativa de seguretat marítima. Això va fer que la silueta del Manuel Azaña fos peculiar, amb un pont al centre panoràmic de 360 graus i la disposició de la popa amb dues xemeneies paral·leles i l’espectacular proa,

que va permetre al vaixell resistir molts embats. El 2009, el Manuel Azaña va ser venut a la naviliera jordana Arab Bridge Maritime Co, i el ferry va passar a anomenar-se Amman i a operar al mar Roig, cosa que no va ser obstacle perquè, noliejat, participés en diverses operacions de pas de l’Estret, fins i tot sota l’ensenya de Baleària durant les temporades del 2018 i el 2019.

HISTÒRIA

Rápido de Formentera i Rápido de Menorca Alta velocitat entre les Pitiüses

Arlequín Rojo El degà dels vaixells de passatge a Europa

El Rápido de Formentera i el seu bessó, Rápido de Menorca, són uns catamarans construïts a Noruega el 1974 i el 1975 i que, tot i estar a punt de fer 50 anys, continuen navegant. El primer —sota pavelló uruguaià i amb el nom de Buenos Aires Express—, navega entre l’Uruguai i l’Argentina, i el segon continua d’alta amb el nom de Hontanas i està posicionat al Carib. Aquests dos ràpids, de petites dimensions, van ser adquirits per l’empresa Flebasa el 1989 i van operar bàsicament a la línia entre Eivissa i Formentera, i a partir del 1998 sota l’ensenya de Baleària. El 2008 van ser substituïts per vaixells més moderns i sostenibles.

Construït el 1964 a Nantes, va operar amb diversos noms en diversos estuaris de l’Atlàntic francès fins que el 1993 el va adquirir Flebasa i va passar a anomenar-se Arlequín Rojo, amb estampa de transbordador fluvial, però que va acreditar la seva capacitat de bregar amb Es Freus tot i estar ben enaltits. La seva bona maniobra i el fet de ser operatiu per proa i popa, gràcies a la seva simetria constructiva, van convertir aquest vaixell en idoni per a la línia entre Eivissa i Formentera. El disseny del modern Cap de Barbaria (2023) reinterpreta la concepció de l’Arlequín Rojo, que va prestar servei fins al 2012, quan Baleària va incorporar el Posidonia a la línia entre les Pitiüses.

BALEÀRIA · 25 ANYS

HISTÒRIA

pel quart de segle, el Rápido de Menorca, el Rápido de Formentera i l’Arlequín Rojo, una peculiar construcció naval de 1964 que va estar operant fins al 2012, gairebé mig segle després de la seva avarada. A terra, a la inqüestionable capacitat de seducció i extraordinària empatia d’Utor, es van sumar la gestió de l’esmentat Federico Cervera i de persones —com Manuel Pérez a la comptabilitat, Antonio García als sistemes o Alberto Durá en la gestió del personal— que van imprimir un tarannà de credibilitat al projecte que PricewaterhouseCoopers (PwC) es va encarregar d’auditar. Això va oferir als creditors i proveïdors una imatge molt distant de la que havia tingut Flebasa com a antecessor directe de la nova naviliera. I és que, des del primer moment, la confiança va quedar configurada com un element essencial a Baleària. La confiança que cohesionava els membres de l’empresa; la confiança generada, en moments difícils, amb proveïdors i clients. I la rectitud i una certa i mesurada sobrietat, de vegades obligada, en la gestió. Persones com el doctor enginyer Amalio Muñoz van formar part del nucli de la nova naviliera des dels seus primers temps aportant-hi experiència i coneixement del sector. I, juntament amb això, el dinamisme dels delegats de zona i també integrants de l’equip fundador, com Juan Vicente Soriano o Perfecto Cortés. Mentrestant, a la mar, tripulacions també compromeses amb el projecte —al capdavant de les quals hi havia joves capitans com Francisco Jiménez Vara o Pedro Puertas— feien realitat

BALEÀRIA · 25 ANYS

les primeres singladures d’una naviliera que ara fa els seus primers 25 anys. Així, el sector navilier, molt conservador i tradicional, va veure néixer una nova empresa gairebé sense vaixells —liderada per qui pocs anys abans s’havia iniciat com a amarrador, entre altres funcions—, i que, malgrat això, aconseguia mantenir una certa quota de mercat i la complicitat d’un sector gens menyspreable de carregadors i de clients de passatge per l’atractiu de la línia Dénia-Eivissa. I és en aquest context que, després d’un acord laboriosament treballat per Utor i el seu equip amb Astilleros de Huelva, Baleària va aconseguir incorporar a la seva flota, el març del 1999, el Manuel Azaña i així transmetre, internament i externament, que el projecte ja no tenia marxa enrere, com així va ser. 27

DES DEL PRIMER MOMENT, LA CONFIANÇA, QUE COHESIONAVA L’EQUIP, VA QUEDAR CONFIGURADA COM UN ELEMENT ESSENCIAL A BALEÀRIA

L’aposta per l’alta velocitat i les (bones) conseqüències

Quan la mar brava de la seva eclosió semblava calmar-se, Baleària la va agitar. Si el naixement mateix de la naviliera va ser una aposta arriscada, un acte de mera supervivència a judici del seu principal protagonista, l’adquisició i l’entrada en servei del Federico García Lorca va ser un “doble o res” que, a tota velocitat, es va erigir guanyador. Des del moment mateix de la seva constitució, Baleària havia començat a normalitzar-se com a empresa i deixar enrere la convulsió inherent a totes les empreses a l’òrbita de Victoriano Sayalero. El ja veterà navilier continuava participant en la companyia i la seva frustració anava in crescendo en comprovar que la gestió de Baleària estava regida per la rectitud i la generació de confiança en una

BALEÀRIA · 25 ANYS

doble dimensió: la interna i, especialment, la referida a clients i proveïdors. L’estructura societària s’havia ampliat i la de gestió, s’havia racionalitzat, amb Adolfo Utor i Federico Cervera al capdavant i Amalio Muñoz com a representant dels interessos de Sayalero i que, una vegada liquidats, es va convertir en uns dels homes de confiança d’Utor fins a la seva mort. Però aleshores, a inicis de segle, Baleària no deixava de ser vista pel mercat com una petita —i una mica atípica— naviliera de Dénia; a més de desclassada, en un sector on els cognoms amb pedigrí abunden i en què la dependència de l’Estat de Trasmediterránea irradiava estabilitat i immobilisme. I llavors va arribar el Federico García

Lorca, i amb aquest vaixell va començar tot o, almenys, la consolidació i enlairament de Baleària. L’adquisició del Lorca va ser una decisió tan arriscada com encertada. Arriscada perquè era un projecte naval italià que era al mercat i no tenia pretendents. Això es devia, primordialment, al fet que els catamarans de disseny australià constituïen el paradigma de l’alta velocitat, mentre el projecte italià era un monobuc d’alumini de gran eslora. I encertada perquè el vaixell no només va consolidar Baleària com un actor destacat al mercat navilier, sinó que va ser venut amb una important plusvàlua, el 2013 i després de 12 anys de bon servei, a una naviliera veneçolana. Va ser el triangle Tennesse-Dénia-Sicília el que va fer possible el finançament del Lorca (7.200 milions de pessetes, 42 milions d’euros; una barbaritat per a una naviliera de minvat capital social) i, amb aquest fet, que aquest vaixell marqués una època. De Sicília és Ettore Morace, en aquell moment, entre d’altres, director comercial de la drassana de capital familiar Rodriquez Cantieri Navali. A Nashville (Tennesse) hi ha la seu de Cat Financial Cartepillar, i, a Dénia, Baleària. El dia de Reis de l’any 2000, Utor va rebre una trucada de Morace: hi havia la possibilitat de finançament nord-americà per al vaixell la venda del qual se li estava travessant a Morace; l’interès del préstec era assumible en temps d’interessos poc amables i amb la banca espanyola poc —o gens— disposada a embarcar-se amb Baleària. En els mesos següents, la incipient

Baleària es va despullar davant dels possibles finançadors, als quals va convèncer per la cohesió de l’equip humà, la rectitud en la gestió i la confiança que transmetia a clients i proveïdors. També va ser important que els executius enviats de Cat Financial des dels Estats Units descobrissin la manera de fer i la vida mediterrània en les visites a Dénia i Eivissa. Quan va arribar el moment decisiu, la financera va imposar un altre requisit: que l’equip directiu de Baleària avalés el crèdit amb el patrimoni personal; com que els béns eren escassos i les càrregues grans, això no va ser cap escull. CREDITORS DE CONFIANÇA

La determinació dels americans a l’hora de finançar el primer gran embat de Baleària va contrastar amb les reticències de la banca i de l’Administració espanyoles. El negoci financer li va sortir bé, a Cat Financial Cartepillar, cosa no gaire usual quan es tracta de finançar vaixells; encara que, com era el cas del Federico García Lorca, el mateix grup Cartepillar era el subministrador dels motors del vaixell. Adolfo Utor no ho dubta: “Ens vam fer creditors de confiança; entenem la importància de treballar amb l’aval del valor que té la solvència personal i la confiança dels nostres clients i proveïdors, la confiança de la nostra societat, la confiança dels nostres mandataris públics. Perquè, sens dubte, la confiança és el primer i el millor actiu d’una empresa. I ho és, és clar, de Baleària”. El Lorca va començar les seves opera-

HISTÒRIA

Federico García Lorca La revolució del transport marítim El vaixell insígnia dels inicis de Baleària va ser construït per Rodriquez Cantieri Navali a Pietra Ligure, no gaire lluny de Gènova. Un dels puntals de Baleària des

BALEÀRIA · 25 ANYS

dels seus inicis, Antonio García, recorda així el moment de l’avarada: “Va ser molt especial el moment exacte en què veia caure el vaixell a l’aigua, a l’espigó del moll, al costat dels familiars dels empleats de la drassana, que van ser convidats a l’esdeveniment. Tot el poble hi era present i va ser un gran dia per a ells; al meu costat, una mare i el seu fill també

s’emocionaven quan el bambino veia allunyar-se el vaixell del port i endinsar-se al mar mentre deia ‘la nave di mio papa’. En sentir aquestes paraules, vaig començar a plorar. Era com la premonició d’una de ben grossa. Aquell dia no només veia el naixement d’un vaixell, sinó que va resultar ser la pedra sobre la qual es va construir l’empresa actual”.

Presentació de la construcció del Federico García Lorca, amb Perfecto Cortés, Federico Cervera, Ettore Morace, Adolfo Utor, Juan Vicente Soriano i responsables de les drassanes Rodriquez.

HISTÒRIA

cions regulars a la línia Dénia-Eivissa-Palma el 26 de juny del 2001. Ben aviat va passar a ser no només el vaixell insígnia de Baleària, sinó un referent de les comunicacions marítimes a la Mediterrània espanyola. Viatjar amb temps competitius respecte als de l’avió, amb comoditat i amb la possibilitat de fer-ho amb el cotxe, va captivar a tothom i va consolidar Dénia, amb Barcelona i València, com un dels ports peninsulars de connexió no només amb Eivissa, sinó també amb Mallorca. Baleària i el seu nou vaixell van passar a ser referents, impensable només tres anys abans, quan va sorgir de les escorrialles de Flebasa. El sector havia vist diversos intents d’implantar l’alta velocitat a les Balears, tots fracassats perquè els vaixells no eren fiables, les programacions horàries no donaven resposta a les necessitats i els passatgers passaven males travessies. Però, amb el Federico García Lorca, Baleària va oferir fiabilitat, horaris que donaven resposta als fluxos de demanda i no només comoditat, sinó també bon servei a bord d’un monobuc d’alumini de gran eslora, motors potents i disseny avantguardista. L’aposta guanyadora del Lorca va servir, també, per generar els ingressos que van permetre, a Baleària, lliurar-se de la participació de Victoriano Sayalero i estructurar la direcció i l’accionariat, ja amb ple protagonisme accionarial d’Adolfo Utor i amb excel·lents plusvàlues per als que, des del principi o més tard, van participar al capital de la companyia. Després del Lorca, va venir el Ramon

BALEÀRIA · 25 ANYS

EL ‘FEDERICO GARCÍA LORCA’ VA PASSAR A SER EL VAIXELL INSÍGNIA DE BALEÀRIA I UN REFERENT EN LES COMUNICACIONS MARÍTIMES A LA MEDITERRÀNIA ESPANYOLA

Llull, de la mateixa drassana, amb idèntica concepció, però de dimensions més reduïdes, pensant en el vell port de Ciutadella i en trànsits amb menors ocupacions. El juny del 2003 Baleària va inaugurar la seva línia Barcelona-Alcúdia-Ciutadella amb el Ramon Llull, cosa que va suposar, també, començar a operar al port català. I ho va fer en un context de canvis al sector navilier espanyol: Acciona havia aconseguit el control de la històrica Trasmediterránea; a les Balears, Umafisa, del grup Matutes, mantenia la seva quota de mercat, i l’erràtica Iscomar es publicitava com a naviliera low-cost fins al seu definitiu col· lapse el 2009, amb la presentació de concurs de creditors, tot i que va continuar operant a la línia Alcúdia-Ciutadella fins al 2016.

Avarada del fast ferry Ramon Llull a les drassanes italianes Rodriquez (a Pietra Ligure), a la qual va assistir una representació de treballadors de la naviliera.

HISTÒRIA

Amb el Lorca com a protagonista en la seva condició de vaixell emblema, Baleària va començar, el 2003, la seva expansió i internacionalització amb l’inici d’operacions a la línia Algeciras-Tànger. Si l’any 2000 Baleària va prendre la decisió arriscada i encertada de l’alta velocitat materialitzada en el Lorca, tan o més encertada va ser la reformulació del concepte. La fiabilitat i la comoditat per al passatger del Lorca venia donada, primordialment, perquè era un vaixell monobuc, cosa que suposa més desplaçament i amb això més consum de combustible que un catamarà. Quan va començar a operar el Lorca, el 2001, el preu del barril del petroli Brent, el de referència a Europa, estava a 24 dòlars el

BALEÀRIA · 25 ANYS

barril; quan es va forjar la venda del vaixell, el 2013, estava en 109 dòlars el barril, després d’una escalada imparable que va assolir els 97 dòlars el 2008 —coincidint amb la crisi financera i la recessió subsegüent—, i que va tenir com a punt àlgid els 111 dòlars el barril el 2011. Juntament amb els motius estrictament econòmics, el concepte de sostenibilitat i el canvi climàtic a l’aguait van portar Baleària no només a reduir consums i amb això esquivar costos, sinó a repensar la seva aposta per l’alta velocitat. Es tractava, novament, d’anticipar-se. En aquesta línia, Baleària va construir, a les drassanes de l’empresa noruega Marin Teknikk, a Singapur, dues unitats bessones que es van batejar amb els noms de Nixe I i

La denominació del primer d’aquests catamarans, el Jaume I (al qual van seguir el Jaume II i el Jaume III) es va triar per votació entre els espectadors de TV3 a través d’un programa on el públic va triar el seu personatge històric favorit de l’àmbit català (el vaixell tindria base a Barcelona). Els tres catamarans continuen en actiu a diferents territoris on opera la naviliera: el Jaume I a l’estret de Gibraltar, el Jaume II, a les rutes amb Bahames, i el Jaume III (l’únic dels tres que disposa dels serveis smart ship i els interiors del qual han estat remodelats completament) fa la ruta entre Alcúdia i Ciutadella.

Ramon Llull

La connexió directa a Formentera

De les mateixes característiques que el Federico García Lorca però amb unes dimensions més reduïdes, continua en actiu a Baleària 20 anys després de l’avarada a les drassanes Rodriquez, el 2002, i després d’haver estat remotoritzat per aconseguir consums més continguts. Des de fa uns quants anys, el fast ferry cobreix l’única

connexió directa entre Formentera i la Península, a través del port de Dénia, una de les rutes més demandades de la companyia. A més de millorar els espais interiors, ha estat convertit en smart ship, cosa que permet als passatgers disposar de nombrosos serveis digitalitzats a bord, com ara connexió a internet o una plataforma d’oci digital.

HISTÒRIA

Nixe II, concebuts per a trànsits de curt abast com l’Eivissa-Formentera o altres en què van operar a l’Estret, a la línia Alcúdia-Ciutadella i puntualment entre Dénia i Eivissa. En aquest context d’aposta moderada per l’alta velocitat va tenir lloc la successiva incorporació de tres catamarans, d’inferiors dimensions respecte del Federico García Lorca i a les bodegues només és possible transportar vehicles: els Jaume, el primer dels quals es va iniciar a la línia Barcelona-Alcúdia-Ciutadella el juny del 2005. Amb aquesta línia, a més, Baleària consolidava la seva presència a Barcelona i, sobretot, marcava Alcúdia com a port de referència i iniciava una aposta, també guanyadora, per escurçar la ruta Barcelona-Mallorca i, alhora, tenir posicionat el vaixell per triangular amb Menorca. De fet, Baleària va reinventar el port d’Alcúdia com a port de passatge més enllà de les comunicacions amb el proper port menorquí de Ciutadella. D’aquesta època també és l’entrada de Baleària en un dels trànsits amb més passatgers d’Europa: Algeciras-Ceuta, amb un dels Jaume, i que, fruit d’una política comercial encertada i la fiabilitat del servei, va tenir entre les conseqüències la compra del 100% del capital, el setembre del 2007, de Buquebus Espanya, fet que va suposar la incorporació a la flota de Baleària dels vaixells Avemar Dos i Patricia Olivia. F U S I Ó A M B G RU P M AT U T E S

En tot cas, l’aposta estratègica i encertada temporalment per l’alta velocitat va tenir con-

BALEÀRIA · 25 ANYS

seqüències positives per a Baleària. Així, el seu enfortiment econòmic va permetre a la companyia fusionar-se per absorció amb la divisió naviliera del grup Matutes, que es va integrar com a soci minoritari (amb el 42,5% del capital) a Baleària. Més enllà de poder modular l’oferta, aquesta fusió va comportar, per a Baleària, integrar un soci de diferent cultura empresarial, cosa que, lluny de suposar disfuncions, va contribuir a enfortir l’estructura de la companyia a més del seu capital i, definitivament, consolidar-se com a naviliera de referència. I, tot això, perquè el sector va fer una lectura concreta de l’aposta de Matutes, que poc abans havia aconseguit el 12% del capital de Trasmediterránea en la seva privatització, cosa que va suposar que el Tribunal de Defensa de la Competència hagués de pronunciar-se sobre l’entrada de Matutes a Baleària, amb una única objecció referida al transport de mercaderies entre Eivissa i Formentera. La integració de la divisió naviliera del grup Matutes a Baleària va provocar moltes menys —o cap— de les tensions que s’auguraven, ja que els homes de Matutes van assumir el rol de representants d’un soci financer al consell d’administració. Això, amb dues excepcions d’integració als estaments de direcció de Baleària: Guillermo Alomar, que va ser, durant llargs anys director, de flota de Baleària, i Joan Serra, actualment delegat de la naviliera a les Balears. De l’època de la consolidació del projecte i l’inici de l’aliança amb el grup Matutes també

Buquebus España Filial de la naviliera uruguaiana Buquebus, va ser pionera a les comunicacions marítimes d’alta velocitat entre Barcelona i Mallorca; després del seu fracàs comercial en aquesta línia, es va focalitzar en el trànsit AlgecirasCeuta.

Nixe I, Nixe II L’alta velocitat entre les Pitiüses La travessia de posicionament del Nixe I des de les drassanes Marin Teknikk Singapur a Dénia, el 2004, es va convertir en una odissea amb final feliç. Després de ser sorprès per un cicló tropical que superava les seves condicions de navegació, fast

ferry va perdre la comunicació i no va fer l’escala prevista a Sri Lanka. Després de diversos dies d’incertesa, el Nixe I va arribar a l’illa índia d’Andaman amb danys lleugers i la inutilització dels sistemes electrònics de comunicació i el telèfon satel·litari inoperatiu a conseqüència de la tempesta. Després de reparar-lo, el Nixe es va incorporar a la línia Eivissa-Formentera com al primer vaixell d’alta velocitat a enllaçar aquestes dues illes amb vehicles

i càrrega als cellers. El seu bessó, el Nixe II, va ser el primer a unir Formentera amb Dénia a alta velocitat, primer via Eivissa i posteriorment amb connexions directes. Amb capacitat per a més de 550 passatgers, aquests vaixells ràpids han operat en altres rutes curtes, com ara Algeciras-Tànger, Dénia-Sant Antoni i Alcúdia-Ciutadella. El Nixe II va deixar la flota de Baleària el 2008, mentre que el seu bessó continua navegant entre les Pitiüses.

HISTÒRIA

és la integració de professionals que es van sumar a l’equip dels inicis de Baleària. Dos d’aquests professionals es van integrar també al consell d’administració de la companyia, on les cadires estaven repartides amb la representació del grup Matutes: Víctor Terricabras i Ricardo Climent. La confluència empresarial liderada per Adolfo Utor i Abel Matutes el 2005 va concloure a finals del 2021, amb bones plusvàlues per al grup Matutes en un moment d’incerteses i debilitats financeres en el sector turístic degudes a la pandèmia i situant Adolfo Utor com a accionista únic de Baleària. Els dos protagonistes del matrimoni i el posterior divorci amistós empresarial sempre van insistir en la cordialitat que va presidir els anys de travessia conjunta. La veritat és que, en el seu moment, la fusió per absorció va permetre racionalitzar els trànsits en què hi havia confluència (Eivissa-Formentera i Eivissa-Dénia), va suposar per a Baleària entrar a la línia Barcelona-Eivissa que el grup Matutes atenia amb el vaixell Isla de Botafoc. En el pla empresarial, incorporar un pes pesant del món econòmic i polític conservador que, a més, va servir de contrapès al recent actiu socialista d’Adolfo Utor.

BALEÀRIA · 25 ANYS

L’Isla de Botafoc era un ferry molt mariner de construcció (1980) i estètica britàniques que va operar durant més de quaranta anys. Va ser adquirit pel grup navilier Matutes el 1999 i destinat a la línia Barcelona-Eivissa. Un cop es va integrar a la flota de Baleària, va prestar servei en diverses línies fins al 2010.

Integració del grup Matutes a Baleària: uns quants noms

La integració de la divisió naviliera del grup Matutes es va digerir aviat i bé per part de la llavors encara incipient Baleària. A la flota hi va haver retrobaments, com el del capità Emilio Saiz Cruza, que va participar en la constitució de Baleària i va fer el trajecte de tornada a l’empresa al comandament de l’emblemàtic Isla de Botafoc, un dels vaixells que va aportar el grup Matutes. La fusió per absorció va arribar després d’episodis de dura competència i es va presentar als treballadors d’Umafisa amb el lema “1+1=1”, que visualitzava el nou escenari empresarial. I, sens dubte, es va iniciar una nova etapa professional per a Guillermo Alomar, capità de la Marina Mercant natural d’Inca. Des del 1985, va estar al comandament dels primers i petits ferries que van entrar en servei a la línia Eivissa-Formentera per iniciativa del grup Matutes i, posteriorment, va passar a ser director de Flota, càrrec que també va ocupar a Baleària des del 2005 fins a la seva jubilació, el 2022; actualment continua vinculat a Baleària com a assessor.

Un altre bon exemple de la integració a Baleària de persones procedents de les navilieres Matutes és el de Joan Serra, formenterenc que es va iniciar professionalment en una desapareguda naviliera local i va desenvolupar la seva trajectòria al grup Matutes fins a la integració de la seva divisió naviliera a Baleària. Va estar diversos anys al capdavant de la línia Eivissa-Formentera com a bon coneixedor de les seves especificitats, per passar a ser delegat d’Eivissa i Formentera el 2011 i, des del 2021, delegat de les Balears. Dos homes de la màxima confiança d’Abel Matutes en la seva estructura empresarial —Juan Lladó i José Bonet— van visualitzar la integració Baleària-Matutes amb la seva presència al consell d’administració de la naviliera deniera, que es va mantenir fins que Adolfo Utor va aconseguir tenir la totalitat del capital de Baleària. Lladó i Bonet van aportar el segell Matutes de rigor en la gestió, van coincidir en el control de la despesa en conjunció amb les inversions en clau de futur i, en les escasses ocasions en què va caldre, van posar de manifest la seva capacitat integradora. José Bonet (conegut per tots com Pepe Bonet) va morir el juliol del 2022 amb 80 anys i encara era al peu del canó empresarial.

HISTÒRIA

BALEÀRIA · 25 ANYS

El viatge com a experiència. Rumb verd

L’èxit del Federico García Lorca no va ser adoptat com a model a seguir per Baleària. El paradigma per als anys posteriors va ser una decisió estratègica contra tot pronòstic forjada el 2006, però que, fet i fet, es va demostrar encertada. Des de la fundació, Baleària ha tingut sempre vaixells d’alta velocitat. No obstant això, quan la crisi financera del 2008 encara no s’intuïa —tot i que el preu del combustible escalava—, la naviliera va replegar a futur l’alta velocitat per a trajectes curts o centrats en el passatge i els seus vehicles, encara que la va mantenir en la línia troncal Dénia-Eivissa-Palma. Aleshores va encarregar a les drassanes Barreras la construcció de quatre vaixells per 350 milions d’euros. L’aposta econòmica de Baleària tornava a ser arriscada. La marca Ba-

BALEÀRIA · 25 ANYS

leària començava a sonar amb força més enllà de les zones geogràfiques de confort en un moment immediatament previ a la convulsió provocada per la crisi financera del 2008. Aquesta aposta per la construcció de quatre vaixells de grans dimensions expressava també que la naviliera de Dénia plantaria cara amb tot a qui llavors era la seva principal competidora, Trasmediterránea, des del 2002 sota el control del potent grup Acciona. Abans, Baleària ja havia irromput en uns dels seus principals trànsits, Barcelona-Palma i València-Palma, amb vaixells noliejats de nova construcció, com el Pau Casals, al qual van seguir els ferries de més capacitat que operaven a la Mediterrània en aquell moment, el Borja I i el Borja II. Amb aquests vaixells, Baleària

Marca Baleària Un nom, un logotip i un color corporatiu identificats amb les illes on va començar a operar la companyia i el turquesa de les aigües per on navegava. En la seva creació i desenvolupament va tenir un protagonisme especial el dissenyador gràfic Pepe Faus.

va començar a tractar de tu a tu a qui, en aquell moment, encara era la naviliera de referència, la històrica Trasmediterránea, que avui només es manté amb aquesta marca, unida a la d’Armas, a les Canàries, l’Estret i Alborán. I, tot això, després de desprendre’s del negoci dels trànsits amb les Balears i entregar-lo a capital italià. El primer vaixell de la sèrie Barreras va ser el Martín i Soler, que va començar a operar el 2009, al qual van seguir l’Alhucemas, el Passió per Formentera i l’Abel Matutes, ja el 2010. Quan el 2008 el Martín i Soler es va avarar a la ria de Vigo, la crisi financera iniciada pel col·lapse de la bombolla immobiliària als Estats Units ja havia contagiat els mercats financers europeus i el preu del combustible s’havia multiplicat per 44

ELS VAIXELLS DE DARRERA GENERACIÓ CONSTRUÏTS A BARRERAS VAN MARCAR UNA NOVA ETAPA PER A BALEÀRIA AMB UN CANVI DE PARADIGMA: EL VIATGE COM A EXPERIÈNCIA

set respecte al del 2000, l’any de l’encàrrec del Federico García Lorca. D’aquí com d’encertades van ser les decisions estratègiques adoptades en un moment d’optimisme econòmic anterior a la crisi del 2008. Aquests vaixells de darrera generació estaven destinats a marcar una nova etapa per a la companyia amb un canvi de paradigma: el viatge com a experiència per al passatger; per això la denominació de la sèrie com a “Baleària+”. I aquests mateixos vaixells, a més a més, havien de ser capaços de donar plena resposta a les necessitats del sector de la càrrega. Aquesta conjunció s’aconseguia amb uns interiors que van suposar l’elevació de l’estàndard i la combinació entre velocitat i agilització de l’operativa de càrrega i descàrrega per fer que els transportistes fessin la rotació completa Península-Balears en menys de 24 hores, un element que continua sent una de les fortaleses de Baleària respecte dels seus competidors. Que l’aposta per aquesta sèrie de ferries va ser encertada es constata amb el fet que, avui dia, aquests vaixells no només continuen sent competitius, sinó que, a més a més, els passatgers es continuen sentint extremament satisfets del que ofereixen: espais comuns amables i amplis i cabines funcionals i còmodes. Tot això, unit a la fiabilitat en els horaris i el bon navegar d’aquests vaixells, especialment important quan s’atenen línies amb condicions de la mar sovint compromeses, com passa a l’Estret. Allà, el Passió per Formentera s’ha guanyat merescudament, gràcies també al bon

HISTÒRIA

Drassanes Hijos de J. Barreras i Armon Aquesta històrica drassana de Vigo, Hijos de J. Barreras, va ser fundada a finals del segle XIX per una família d’origen català amb interessos a la indústria conservera. La comanda dels quatre ferries de Baleària va suposar un respir econòmic per a aquesta drassana, que, poc després dels lliuraments, va presentar concurs de creditors voluntari i, després de diverses vicissituds, va acabar sent propietat, el 2022, de la filial de Vigo d’Astilleros Armon, fet que va suposar també la desaparició d’una marca que es mantenia des del 1892. Ara, Baleària és un client de referència d’Armon, un grup empresarial fundat el 1974 amb seu social a Astúries, on ha construït els últims vaixells, com el ferry elèctric Cap de Barbaria o els innovadors fast ferries Eleanor Roosevelt i Margarita Salas.

El 2006 es va signar a Dénia el contracte amb Barreras per a la construcció del primer dels quatre ferries de darrera generació. A la firma, hi van assistir el president de Baleària, Adolfo Utor, i el de Barreras, José Francisco González Viñas; Abel Matutes, en qualitat de conseller de Baleària, i els directors financers de Baleària, Ricardo Climent, i Barreras, Fernando Vilariño. El contracte visualitzava que Baleària jugava ja a primera divisió i que les vicissituds per aconseguir finançament eren cosa del passat… fins que va arribar la crisi financera del 2008, un dels temporals superats per la naviliera.

BALEÀRIA · 25 ANYS

Martín i Soler El viatge comença a bord El primer vaixell de la sèrie va marcar la nova filosofia de la companyia: el viatge començava a bord i era una experiència plaent i no un simple transport. El Martín i Soler es va convertir en un referent en con-

fort, amb un disseny modern i minimalista i uns serveis de nivell superior. Les seves butaques ergonòmiques i entapissades amb pell van marcar un nou estàndard a la flota, així com els espais interiors i exteriors, amb cabines més funcionals, punts de restauració, botiga, zona de jocs per a nens, piscina…

Uns avantatges que se sumaven a una velocitat de navegació de 22 nusos, superior als ferries convencionals. El nom del vaixell ret homenatge al compositor Vicent Martín i Soler, nascut a València al segle XVIII, la vida i obra del qual es mostra a l’interior del vaixell a través d’obres del pintor alacantí Ramón Pérez Carrió.

HISTÒRIA

Abel Matutes El vaixell de més eslora Va ser l’últim dels ferries de nova generació construïts a Barreras, fet que culminava el pla de renovació de flota de Baleària. Batejat en una multitudinària festa a Eivissa el juny del 2010, en aquell moment era el vaixell més gran de la companyia, amb una eslora de 190 metres. També era el de més capacitat de bodega, amb un disseny operatiu per proa i popa que permetia unes operacions de càrrega i descàrrega de vehicles amb més rapidesa i seguretat. Aquest vaixell va ser el primer de Baleària on es va experimentar amb el gas natural, gràcies al primer generador en un ferry de passatge que feia servir aquesta energia a port. Posteriorment, va ser remotoritzat amb motors duals de gas, com els altres vaixells de la sèrie (excepte el Passió per Formentera).

BALEÀRIA · 25 ANYS

El fast ferry Federico García Lorca, el primer vaixell insígnia de Baleària, coincideix al port d’Eivissa amb els ferries Alhucemas (actual Bahama Mama) i Abel Matutes, que van iniciar un nou paradigma centrat en l’experiència del viatge, la capacitat de càrrega i la sostenibilitat mediambiental.

HISTÒRIA

BALEÀRIA · 25 ANYS

Batejat com Alhucemas —i amb l’empleada María José Ortiz, de la delegació d’Algeciras, com a padrina—, quan es va traslladar temporalment a la ruta entre Port Everglades (Miami) i Gran Bahama, el 2015, els escolars de l’illa, a través d’un concurs, el van rebatejar amb el nom de Bahama Mama, una popular beguda d’aquest arxipèlag. Amb una concepció similar al Martín i Soler, destaca pels serveis a bord.

HISTÒRIA

fer de les seves tripulacions, el fet constituir tota una garantia per a les comunicacions entre Ceuta i Algeciras fins i tot en dies de temporal. I és que, com bé recorden els tècnics que van concebre els quatre vaixells, es tractava d’aconseguir l’optimització i la flexibilitat, especialment en la càrrega i la descàrrega, per garantir, així, temps de trànsit adequats en les línies molt competitives a què es volien destinar. El temps ha convertit en guanyadora l’aposta, entre d’altres, perquè la funcionalitat dels vaixells en relació amb la càrrega i les operacions portuàries sempre es va unir amb la voluntat d’oferir al passatger l’excel·lència al servei. Però aquests ferries+ també van néixer marcats per la crisi financera desencadenada el 2008. El president de Baleària, Adolfo Utor, sempre ha reconegut que l’empresa tenia febleses financeres quan, amb els vaixells en construcció, els bancs van entrar en pànic i els ingressos de la naviliera, com els de totes les empreses, van baixar. I va ser llavors quan Baleària va exhibir múscul com a empresa. El seu soci financer —el grup Matutes— es va sumar a la fiabilitat de l’equip de gestió i a la gosadia empresarial calculada d’Utor, que va fer veure als bancs que no hi havia marxa enrere factible en el finançament dels vaixells: o mantenien el crèdit o es farien amos de ferro a la ria de Vigo. El resultat és conegut i reconegut. I, passats els anys, aquelles marques bancàries han desaparegut, Baleària celebra el seu 25è aniversari i els quatre vaixells continuen solcant els mars sota l’ensenya de Baleària,

BALEÀRIA · 25 ANYS

ara de manera més ecoeficient gràcies al fet que tres d’aquests disposen de nous motors duals de gas. I és que la sostenibilitat i l’ecoeficiència són a l’ADN de Baleària. El president de la companyia ha teoritzat sobre la necessitat d’unir respecte al medi ambient amb eficiència si una empresa vol ser competitiva al segle XXI. “O és sostenible o no serà”, afirma Utor. I, precisament, els vaixells construïts a Barreras i els que els van seguir en són un exemple aplicat, tant en el moment de la construcció com a posteriori, amb la implementació d’actuacions per millorar-ne l’eficiència energètica. Així, amb la posada en marxa dels Barreras, la naviliera va crear l’Índex d’Ecoeficiència de Baleària, i va començar a motoritzar la flota per implantar mesures que li permetessin reduir les emissions. Però en aquest camp, si alguna cosa defineix Baleària, i la distingeix de la competència, és la seva aposta per una navegació tan ecoeficient com sigui possible, que en els

L’avarada del Martín i Soler va ser retransmesa en directe per a tots els treballadors de Baleària. Va ser el tercer acte d’aquestes característiques de la companyia, després de les avarades del Federico García Lorca i del Ramon Llull. La padrina del vaixell va ser Andrea Ivars, una treballadora de Baleària a Dénia escollida entre tots els seus companys, que representava simbòlicament totes les dones de la companyia.

Baleària FunAndMusic Aquest concepte englobava els nous serveis a bord que es van incorporar als ferries+ i un programa de lleure als vaixells, amb concerts, espectacles de màgia, festes i activitats infantils. Baleària va posar èmfasi en el plaer de viatjar, tot afegint nombrosos serveis i comoditats a bord. Des de butaques de pell ergonòmiques i reclinables a unes cabines perfectament equipades. La restauració va agafar protagonisme en diferents formats, i els nous vaixells incloïen botigues de regal, zones infantils, piscines i zones de relaxament exterior o espais habilitats per als animals de companyia. L’experiència del viatge a través de l’entreteniment i un ampli ventall de serveis s’ha mantingut des de llavors.

HISTÒRIA

últims anys s’ha concretat en l’ús del gas natural com a combustible de transició, del qual ha estat pionera arreu del món. La naviliera va començar a treballar el 2013 en projectes vinculats a aquesta energia —que és la més neta i madura que existeix actualment—, i pocs anys després va instal·lar a l’Abel Matutes el primer generador d’energia de gas natural per ferries de passatgers a la Mediterrània. Aquesta experiència va ser el punt de partida d’un ambiciós pla de flota, en què ha invertit prop de 500 milions d’euros, entre vaixells de nova construcció i remotoritzacions de ferries. Així, Baleària ha estat la primera naviliera de passatge i càrrega a navegar amb gas a la Mediterrània, l’estret de Gibraltar, el mar d’Alborán i les Canàries. L’Hypatia de Alejandría, construït a les drassanes italianes Visentini, es va convertir, a inicis del 2019, en el vaixell que va iniciar l’era del gas natural a Baleària. El van seguir el bessó Marie Curie, i els sis vaixells que ja formaven part de la flota i que la naviliera va remotoritzar entre el 2019 i el 2023 (els de la sèrie Barreras —excepte el Passió per Formentera—, els bessons Nápoles i Sicilia, i el Hedy Lamarr). Ningú no dubta que una de les variables que expliquen l’èxit de Baleària són les decisions encertades a l’hora de concebre, adquirir, noliejar i mantenir els vaixells; sense por als girs de guió ni a les apostes tecnològiques, sempre en pro de la competitivitat i entenent-la com unida indefectiblement als conceptes mediambientals més estrictes. Una innovació que, just abans que els primers vaixells de gas,

BALEÀRIA · 25 ANYS

BALEÀRIA HA INVERTIT MÉS DE 500 MILIONS D’EUROS ENTRE VAIXELLS DE NOVA CONSTRUCCIÓ I REMOTORITZACIONS, QUE COMPTEN AMB MOTORS DUALS DE GAS

va suposar la construcció dels vaixells de la sèrie Eco, concebuts específicament per al trànsit entre Eivissa i Formentera, i que ja va permetre intuir el camí: aconseguir vaixells que combinessin velocitat amb respecte mediambiental i màxim confort i experiència de viatge per al passatger. Però la fita amb què va començar la dècada marcada per la pandèmia va ser, sens dubte, l’Eleanor Roosevelt, el primer fast ferry del món amb motors duals de gas. El sector va tenir el convenciment que Baleària “ho havia tornat a fer”, en referència a l’impacte que, just dues dècades abans, va suposar la posada en marxa del Federico García Lorca. Si l’alta velocitat va suposar una primera revolució, aquest cop es feia un pas més, amb un vaixell que, a més de

Torre de Control de Flota Per a Baleària, és clau poder prendre decisions d’una manera àgil i eficient en totes les àrees de negoci i, especialment, pel que fa a la flota. Així, ha creat la Torre de Control de Flota per monitorar en temps real diferents dades i analitzarles per millorar l’operativa dels vaixells, controlar paràmetres de motors o propiciar una navegació més eficient, entre d’altres. A més, diversos vaixells tenen instal·lats equips de mesurament i sensorització per obtenir dades en temps real del consum de combustible i d’emissions a l’atmosfera.

Nápoles / Sicilia Motors adaptats per navegar amb gas

El ferry Nápoles va ser el primer de Baleària que va adaptar els seus motors i sala de màquines per navegar amb gas, a les drassanes Gibdock de Gibraltar, mentre que el seu bessó, Sicilia, va ser remotoritzat a les drassanes portugueses West Sea. En tots dos casos, la instal·lació del dipòsit de GNL en una coberta interior va implicar una complexa operació en què es van tallar part de diverses cobertes per situar-lo, que posteriorment es van tornar a tancar. Els retrofits a gas de la flota de Baleària van ser parcialment subvencionats a través dels Fons CEF (Connecting Europe Facility) de la Unió Europea. D’altra banda, es va ampliar la capacitat de passatge del Nápoles fent que una coberta de garatge fossin tres salons de butaques i un bar.

HISTÒRIA

Hypatia de Alejandría / Marie Curie L’aposta pel gas natural Aquests ferries bessons amb nom de científiques il·lustres van ser els primers vaixells de Baleària concebuts des del començament per consumir gas natural. L’Hypatia de Alejandría va començar a navegar a principis del 2019, fet que el va convertir en el primer ferry de passatge propulsat amb gas de la Mediterrània. Uns quants mesos després s’incorporava a la flota Marie Curie. Tots dos ferries van iniciar una nova era a Baleària marcada per l’ús d’aquest combustible i les innovacions tecnològiques al servei del client, tot mantenint una àmplia oferta de serveis i un disseny enfocat al confort. En els últims anys, el Marie Curie ha estat el vaixell assignat a la ruta amb les Canàries, mentre que el seu bessó s’ha mantingut a les Balears. L’entrada en funcionament dels vaixells de gas va ser precedida per un pla de formació de les tripulacions de Baleària d’allò més complet.

BALEÀRIA · 25 ANYS

Gas natural Encara que no deixa de ser un combustible d’origen fòssil, i per això se’l consideri de transició, els seus avantatges mediambientals respecte als combustibles tradicionals del transport marítim són obvis: redueix en un 30% les emissions de CO2, en un 85% les d’òxid de nitrogen i elimina el 100% d’emissions de sofre i les partícules perjudicials per a la salut. Cantiere Navale Visentini Drassana italiana fundada el 1964 i especialitzada en la construcció de ferries per a passatge i càrrega de grans dimensions. De les seves instal·lacions han sortit diversos vaixells de la flota de Baleària, com l’Hypatia de Alejandría, Marie Curie, Nápoles, Sicilia o Hedy Lamarr.

Oliver Design Amb seu a Getxo, és l’empresa espanyola líder en disseny i arquitectura naval. Proveïdor habitual de Baleària, els seus dissenys d’interiors s’han plasmat en nombrosos vaixells, com ara el Federico García Lorca, els ferries construïts a Barreras, la sèrie Eco i els recents Eleanor Roosevelt i Cap de Barbaria. Sempre amb solucions d’interiors innovadores que fan que els vaixells de Baleària siguin espais funcionals i amables per als passatgers.

rapidesa, aportava ecoeficiència i uns serveis smart. El Margarita Salas, una versió ampliada i millorada en tot el que cal (potència, capacitat de càrrega i maniobra, amplitud i serveis per al passatge...) de l’Eleanor Roosevelt, operarà el 2024, cosa que fa preveure que el camí iniciat serà ample i llarg. En aquests 25 anys han canviat les percepcions i necessitats dels clients. Quan el Federico García Lorca va iniciar les seves singladures prevalia la velocitat, mentre que la sostenibilitat importava ben poc a poca gent; ara la societat exigeix translació de la consciència mediambiental i valora els espais i la comoditat a bord. L’Eleanor Roosevelt, amb capacitat per a 1.200 passatgers, destaca també per un acurat interior dissenyat i executat per la firma Oliver Design i l’interiorista Jorge Benlloch. Per a Baleària, disposar de vaixells amb motors duals de gas suposa tenir una flota amb una tecnologia versàtil que permet navegar amb diferents combustibles. Aquests vaixells poden ser propulsats per gas natural o per fuel, i estan preparats per navegar en un futur amb fonts renovables neutres en emissions de CO2, ja que aquests motors poden consumir un 100% de biometà, així com barreges d’hidrogen verd de fins a un 25%, considerats com les energies del futur, encara que en aquests moments són inviables pels costos i la disponibilitat. Baleària ja treballa en el que serà aquesta nova realitat, l’energia elèctrica, destinada tant a evitar que els vaixells hagin de mantenir els seus motors auxiliars en marxa quan estan

HISTÒRIA

Tots quatre Eco van entrar en servei entre el 2017 i el 2018, construïts a les drassanes Gondán, a Astúries, una empresa que té les seves arrels al segle XIX. Destinats únicament al trànsit de passatgers, suposaven un nou concepte de vaixell dissenyat per oferir velocitat i comoditat minimitzant els consums en una de les rutes de volum més gran de passatgers d’Europa, gràcies als motors d’última generació, plaques solars i un buc de polièster reforçat amb fibra de vidre més ecològic.

El 2023, Baleària va incorporar a la seva flota el cruise ferry de nova construcció Rusadir, un vaixell d’última generació que compta amb un sistema de propulsió elèctrica alimentat per motors duals de gas natural i està equipat amb nombrosos serveis a bord enfocats a la comoditat i entreteniment dels passatgers.

BALEÀRIA · 25 ANYS

El fast ferry Eleanor Roosevelt entrant en el port de Dénia, on hi ha atracats el Nixe i el Ramon Llull. El fast ferry recalava a la dàrsena deniera per primera vegada després del viatge de posicionament des de les drassanes Armon de Gijón.

BALEÀRIA · 25 ANYS

Eleanor Roosevelt Primer ‘fast ferry’ amb motors de gas

Avarat en plena pandèmia (setembre del 2020) a les drassanes Armon, aquest innovador fast ferry va començar a navegar l’1 de maig del 2021 a la ruta Dénia-Eivissa-Palma. És un vaixell pioner en el transport marítim mundial en ser el primer fast ferry amb motors duals de gas i el catamarà de més eslora del món. Amb una inversió de 90 milions d’euros, en la seva construcció van participar col·laboradors líders en els seus camps, com Wärstilä, Incat Crowther, Bureau Veritas o Marintek-Sintef. El fast ferry compta amb innovacions d’alta tecnologia que redueixen considerablement el moviment, les vibracions i els sorolls. Gràcies als seus quatre motors duals, el 2022 va fer el primer viatge pilot d’un fast ferry amb combustible 100% d’origen renovable a Europa (biometà). El fast ferry s’ha convertit en el nou vaixell insígnia de la companyia, ja que registra alts nivells de satisfacció entre els passatgers.

HISTÒRIA

Cap de Barbaria Primer ‘ferry’ elèctric d’Espanya Amb aquest vaixell, Baleària ha sumat una nova fita en la història del transport marítim, en ser el primer vaixell elèctric

BALEÀRIA · 25 ANYS

d’Espanya de passatge i càrrega amb 0 emissions a les estades i aproximacions a port. Suposa un nou concepte de viatge més sostenible i ecoeficient, batejat com a Green Travel Experience, enfocat a gaudir de la travessia, on s’han primat els espais exteriors, amb una zona chill out amb bar, sofàs i hamaques de disseny.

A més, és un vaixell fonamental per a Formentera, ja que garanteix el transport de mercaderies i productes essencials a l’illa en assegurar la seva operativitat en qualsevol condició meteorològica. A més a més, el seu disseny double-ended agilitza les operacions d’embarcament i desembarcament.

ELS VAIXELLS DE GAS I EL PRIMER ‘FERRY’ ELÈCTRIC SÓN DUES MANERES DIFERENTS PERÒ CONFLUENTS PER AVANÇAR EN EL RUMB VERD A LA DESCARBONITZACIÓ

Rumb verd Aquest projecte té, com a objectiu principal, la navegació ecoeficient amb les mires posades a l’any 2050, quan les emissions hagin de ser 0. Per assolir aquest objectiu, Baleària està aconseguint, any rere any, disminuir el consum i amb això les emissions. També inclou iniciatives d’economia circular per convertir envasos de plàstic en mobiliari per als vaixells i participa en projectes de finançament sostenible i compensació de carboni, entre d’altres. A més a més, a través de la Fundació Baleària col·labora amb entitats amb l’objectiu d’impulsar la investigació, la preservació i la divulgació del medi marí.

atracats al port, amb la contaminació acústica i atmosfèrica que això comporta, com la possibilitat que s’obre per recarregar les bateries dels vaixells de motorització elèctrica. En aquest sentit, atès que no es disposa d’adequació dels ports per a la connexió elèctrica dels vaixells, alguns dels vaixells de Baleària ja estan preparats per connectar-se elèctricament a les seves estades al port. És el cas del ferry Cap de Barbaria, amb què Baleària ha iniciat, l’any del seu 25è aniversari, l’era dels vaixells elèctrics. Dissenyat específicament per a la línia Eivissa-Formentera, va entrar en servei el maig de 2023 després de la seva construcció

a les drassanes Armon de Vigo. En espera de poder recarregar les bateries al port, el Cap de Barbaria ho fa en navegació amb els seus motors de combustió, cosa que permet que les maniobres d’aproximació i atracament al port, a més de l’estada en les instal·lacions, es facin sense sorolls ni vibracions i amb emissions 0, cosa que, sens dubte, constitueix un alleujament, especialment, al port formenterenc de la Savina, on la intensa activitat naviliera concentrada en un espai reduït ha propiciat que sigui un punt de gran contaminació. Però el Cap de Barbaria també és una altra manera d’entendre la navegació: tranquil·la per a una de les rutes marítimes més maques de la Mediterrània i d’una distància (poc més de 12 milles) que permet que la velocitat no sigui una prioritat. Quan les infraestructures portuàries permetin la recàrrega, tota la travessia es pot fer en silenci i amb emissions o, ja que, per això, s’ha habilitat al vaixell l’espai suficient per acollir les bateries necessàries. A més, està preparat per poder instal·lar-hi un sistema d’hidrogen que Baleària pretén aprofitar com a laboratori de proves sobre l’ús d’aquest combustible. Les sèries iniciades amb l’Eleanor Roosevelt i el Cap de Barbaria constitueixen dues maneres diferents però confluents de Baleària d’avançar en el rumb verd cap a la descarbonització, des del compromís amb el medi ambient i amb importants inversions i utilització d’avenços tecnològics d’avantguarda. Tot amb l’objectiu d’oferir un model de mobilitat sostenible i intel·ligent a la mar.

HISTÒRIA

Smart ships L’estratègia d’innovació de Baleària, a més de l’aposta per una flota més ecoeficient, es basa en la transformació digital. Així, paral·lelament a les noves construccions i remotoritzacions de gas, Baleària va començar a reconvertir els seus vaixells a smart ships i a aplicar innovacions perquè els clients tinguin una experiència tecnològica completa des del procés d’informació i venda (amb un portal web que actua com a assistent proactiu de viatge i un chatbot, entre d’altres), passant per l’embarcament (amb accessos digitalitzats al vaixell i les acomodacions) i l’experiència a bord (a través dels dispositius mòbils, els passatgers poden accedir a serveis com una plataforma gratuïta d’oci digital a la carta o videovigilància d’animals de companyia).

BALEÀRIA · 25 ANYS

El ferry elèctric Cap de Barbaria (a la foto, arribant a Formentera) permet reduir els sorolls dels motors del tot al port i considerablement en navegació, cosa que dona més benestar als passatgers, als ciutadans i la fauna marina.

BALEÀRIA · 25 ANYS

Mars remots

Dénia. Palma. Eivissa. Formentera; aquest és el quadrat màgic dels inicis de Baleària i on tot va començar fa 25 anys. Passats aquests cinc lustres, la naviliera és líder del sector a Espanya i té una creixent presència internacional, amb rutes en sis països. Òbviament, la condició de “remot” d’un mar depèn des d’on es miri; però per a una naviliera que va néixer amb pocs recursos a Dénia i amb una denominació que constituïa, a priori, una declaració d’intencions, tots els mars que no s’assimilaven com a propis podien entendre’s com a remots. Per als pioners de Baleària, refugiar-se en les connexions entre Eivissa i Formentera i des de Dénia a Eivissa amb l’extensió a Palma era l’escenari de confort després de daltabaix de Flebasa. Balears en conjunt va ser el pas

BALEÀRIA · 25 ANYS

següent i la manera de donar sentit a la marca Baleària, sens dubte, un dels molts encerts en la constitució de la naviliera. I, precisament, donar servei a les quatre illes va ser des dels primers temps de la naviliera un senyal d’identitat i un actiu diferenciador davant de la competència, en aquells anys la potent Trasmediterránea i la disruptiva Iscomar. De fet, Baleària és actualment l’única naviliera amb connexions a les quatre illes de l’arxipèlag, amb serveis directes en tots els casos des de la Península i amb rutes interinsulars. No havien passat ni cinc anys des de la fundació de Baleària quan, el 2003, la companyia va protagonitzar el seu primer desafiament, pel que fa a l’expansió, en irrompre en el trànsit Algeciras-Tànger. Això suposava

passar d’operar en línies locals a fer-ho en un competit trànsit extracomunitari, amb totes les complexitats que això implica. Com gairebé tots els inicis, van ser durs: “Ens veien com uns intrusos”, explica passats els anys Adolfo Utor en referència als seus competidors de llavors, la majoria dels quals han passat a la millor vida empresarial. Tot i comptar amb un soci local —Hakim Oualit—, una marca creada expressament per a aquests primers anys —Nautas Al Maghreb— i amb diferència els millors vaixells de la línia, a Baleària li va costar més del que tenia previst —i del que hauria volgut— introduir-se a l’entramat de la venda de passatges als centenars de milers de famílies magribines que, amb els seus vehicles, protagonitzen cada any l’anomenada operació 68

BALEÀRIA CONSIDERA ESSENCIAL QUE UNA NAVILIERA NACIONAL GARANTEIXI LES COMUNICACIONS D’INTERÈS PÚBLIC, ESTRATÈGIQUES PER A DIVERSOS TERRITORIS

pas de l’estret (OPE) o Operació Marhaba. Avui lidera també aquest mercat. Actualment, les connexions marítimes Algeciras-Marroc tenen el seu epicentre al port de Tànger-Med, que va inaugurar la seva terminal de passatgers el 2010. Al capdavant de les operacions de Baleària al Marroc hi ha una dona, Fátima Oualit, que és a la naviliera des dels seus inicis a l’Estret i avesada en els mil temporals, comercials i administratius, que es gestionen des de terra. La delegació de Baleària a Algeciras va servir per començar l’expansió de la companyia a l’Estret. Els serveis amb Ceuta, d’alta velocitat, es van iniciar el 2006 i van constituir el prolegomen de l’adquisició de Buquebus España l’any següent, que va suposar la incorporació a la flota de tots dos fast ferries de la companyia, un dels quals, l’Avemar Dos, segueix operatiu a la línia. Des de llavors, la zona Sud de Baleària ha estat pilotada per Manuel Rejano com a delegat, i amb Pepe Guzmán com a responsable de vendes. A Ceuta, una ciutat autònoma per a la qual el transport marítim és essencial, Baleària ha arrelat socialment, culturalment i econòmicament. I la ciutat autònoma ha fet seu el vaixell que garanteix la seva connexió en (pràcticament) qualsevol situació meteorològica amb l’altre continent: el Passió per Formentera, el de menys eslora dels quatre ferries construïts a Barreras que, concebut i batejat per a altres mars, va trobar la seva raó de ser a l’Estret. No deixa de ser significatiu, encara que sigui fruit de les contingències, que Ceuta, una ciutat per

HISTÒRIA

Avemar Dos Alta velocitat a l’estret de Gibraltar És un dels vaixells més veterans a la flota de Baleària, ja que va començar a navegar el 1997. Va arribar a l’Estret el 2005 sota l’ensenya de la naviliera Buquebus i

BALEÀRIA · 25 ANYS

va passar a ser un dels vaixells més competitius i apreciats a la línia Ceuta-Algeciras, condició que va mantenir quan Baleària va passar a controlar la filial espanyola de la naviliera creada per unir l’Argentina i l’Uruguai. El fast ferry Avemar Dos ha continuat operant a l’estret de Gibraltar, amb alguna breu incursió a les línies de les Balears

quan les necessitats del servei ho han necessitat. El bon i sistematitzat manteniment del vaixell i la remotorització i reforma integral que s’hi han fet en els últims anys, amb una important inversió, permeten que un ferry ràpid que va entrar en servei abans de la fundació de Baleària no només continuï operant, sinó que ho faci amb uns resultats excel·lents.

Passió per Formentera Garantia de connexió amb Ceuta El vaixell Passió per Formentera significa, per a la comunitat de Ceuta, la garantia gairebé plena de la comunicació marítima;

un vaixell fiable i puntual que assegura la connectivitat a l’estret de Gibraltar, fins i tot en situacions meteorològiques adverses. A YouTube abunden les imatges del Passió per Formentera posant proa a la mar de Llevant en circumstàncies adverses que impedeixen la navegació d’altres vaixells. El Passió per Formentera

s’ha convertit en protagonista habitual en positiu en les situacions de temporal a l’Estret, perquè, com destaca el delegat de Baleària a la zona, Manuel Rejano, “és l’únic que uneix Ceuta amb la Península quan l’Estret es posa brau”. Cosa que, amb el vent de Llevant com a protagonista principal, passa sovint.

HISTÒRIA

a la qual la connexió marítima és essencial, estigui assegurada per un vaixell el nom del qual homenatja Formentera, l’única de les quatre illes de les Balears sense aeroport i, per tant, també amb una gran dependència de les comunicacions marítimes. Des del 2016, Baleària opera també al mar d’Alborán amb Melilla com a destinació des de diversos ports peninsulars (actualment, Almería, Málaga i Motril). L’objectiu de Baleària és garantir en aquesta ruta el que Melilla reclama des de fa dècades: uns serveis marítims de qualitat. Per això, el 2023 ha fet un pas més incorporant-hi el Rusadir, un vaixell d’última generació amb propulsió elèctrica i motors duals de gas, que ara mateix és la versió segle XXI del Meliller, com es coneix popularment els vaixells que connecten amb la ciutat autònoma. La naviliera dona resposta a les històriques reivindicacions melillenques quant a connexions marítimes amb la Península: disposar d’un vaixell fiable, còmode, amb gran capacitat de càrrega i disponibilitat de cabines, de bon navegar i velocitat adequada. A tot això s’hi suma, com a senyal distintiu de Baleària, l’ecoeficiència. I és que Baleària té, entre els seus objectius principals, com a empresa espanyola de capital espanyol, atendre els trànsits estratègics entre ports nacionals. Considera que la situació creada per l’enfonsament de les navilieres tradicionals i l’entrada al mercat d’operadors d’altres països, o de capital estranger, situa Baleària com a única empresa capaç de garantir que les comunicacions d’interès públic, essen-

BALEÀRIA · 25 ANYS

cials i estratègiques per a diversos territoris espanyols, els operen una naviliera nacional amb el que això significa i en sintonia amb el que passa en altres països europeus. A les connexions amb Ceuta, Melilla i Tànger-Med s’uneixen les rutes amb el port marroquí de Nador, proper a Melilla (tant des d’Almería com des del port francès de Seta) i la línia que uneix València amb el port algerià de Mostaganem. Es tracta de línies especialment destinades a satisfer les necessitats de transport de la població europea amb arrels magribines. I és que el nord d’À frica és des de fa anys un mercat estratègic i en expansió dins dels plans de creixement de la naviliera.

Línies d’interès públic Mecanisme d’intervenció administrativa per garantir els serveis en rutes declarades d’interès públic. Baleària és adjudicatària del contracte d’interès públic de la ruta Algeciras-Ceuta des del 2011, així com en els últims anys de les línies que connecten Melilla amb Almería, Málaga i Motril.

RUTES AL CARIB

Però, per a mars llunyans, quan el centre se situa a Dénia i les Balears, els del Carib. Des de pràcticament els seus començaments, Baleària té el projecte d’establir una línia de ferry entre els Estats Units i Cuba, iniciativa que va estar a punt de concretar-se amb l’última administració de Barack Obama i que va avortar, entre d’altres, el gir a la política nord-americana que va suposar el triomf de Donald Trump. Després d’obtenir el 2015 les autoritzacions des de la part nord-americana, els obstacles van venir per la part cubana, tant des del govern del país com pels diferents lobbies que no veien de bon ull que una naviliera europea restablia un trànsit marítim que ja va existir abans de la revolució cubana del 1959. De moment, sense deixar de tenir Cuba en el punt de mira, Baleària ja té una pica a Miami,

A les rutes que connecten amb el Marroc i Algèria, Baleària ofereix uns serveis específics per als passatgers, com ara menjar halal i sales dedicades al culte i la pregària durant la travessia, a més d’atenció telefònica amb operadors de parla àrab.

l’anomenada capital llatina dels Estats Units. El 2011 va obrir la seva delegació als Estats Units, dirigida llavors per Pilar Lecha, i des del primer moment es va centrar a oferir al sector turístic de Bahames una doble possibilitat: l’arribada de turistes, també en excursions d’un dia, i la de mercaderies amb vaixell ràpid com a opció guanyadora entre el transport marítim convencional i l’aeri, un model nou al Carib. Tot i això, els ports en què opera la marca Baleària Caribbean no estan preparats per a l’accés de càrrega rodada, per la qual cosa el transport de mercaderies es fa mitjançant bins o petits contenidors. Des del port de Fort Lauderdale, ciutat de la conurbació de Miami, Baleària opera amb les illes turístiques de Grand Bahama i Bimini. L’actual responsable de Baleària a la zona, Mario Otero, explica que els clients nord-americans que viatgen de vacances a Grand Bahama o Bimini desconeixen el funcionament del transport marítim regular, però hi estan acostumats i exigeixen un alt nivell del servei, mentre que els habitants de les illes valoren la fiabilitat del servei de Baleària que els uneix al continent; no gaire diferent, en essència, del que passa en altres trànsits. Posicionar-se al Carib va ser una decisió estratègica de diversificació de mercats que encara és al ralentí, entre altres motius, per les conseqüències de la pandèmia. En tot cas, els plans de Baleària a la regió caribenya passen també per l’establiment de línies entre República Dominicana i Puerto Rico i operar a la

HISTÒRIA

regió mitjançant ferries de passatge i càrrega per agilitzar la logística. Tot això, sense deixar de banda l’atenció dels fluxos turístics que es generen amb destinació a les illes, com el que s’està operant des de Florida. I, des del 2018, Baleària també opera amb les Canàries, des del port de Huelva, en aliança amb Fred. Olsen Express, i amb ferries que compaginen serveis de passatge de qualitat amb trànsit de càrrega rodada, que permet temps de trànsit de poc més de 30 hores i disposar de les mercaderies de manera immediata a l’arribada a port, davant del model tradicional de contenidors. L’interès de Baleària pel mercat navilier canari no és gens dissimulat: “O comprem la naviliera Armas o el que s’hi faci ens tindrà davant en el mercat canari”, va manifestar Adolfo Utor a punt de complir els 25 anys de Baleària. I és que Armas, en mans de fons d’inversió i econòmicament a punt del col·lapse, manté encara l’estendard de Trasmediterránea i continua sent una naviliera de referència a les Canàries. El plantejament d’Utor i els plans de Baleària és que els trànsits d’interès públic estratègics per al país no caiguin a les mans d’interessos estrangers; i Baleària aspira a ser la companyia nacional que els garanteixi. La realitat és que aquells poc més de cent treballadors de terra i flota amb què comptava Baleària en el moment de la seva fundació fa 25 anys, avui ratllen els dos mil. I han deixat d’estar concentrats en un racó de la Mediterrània; ara també són al mar d’Alborán, l’Estret, les Canàries i el Carib. Com resumeix

BALEÀRIA · 25 ANYS

el periodista especialitzat en transport Javier Ortega Figueiral, “Baleària, amb una estructura moderada, ha fet grans coses”.

El vaixell que va començar la ruta amb les Bahames va ser el catamarà Pinar del Río, amb el buc decorat pel dissenyador de moda Custo Barcelona.

El vaixell com a element estratègic de l’economia

Els vaixells mercants naveguen per transportar persones i mercaderies. Això, que és tan obvi, però que de vegades sembla que es deixa de banda, ha estat present des del primer moment a Baleària, formant part del seu ADN: es navega per donar servei als clients, per unir territoris, per generar sinergies econòmiques i socials; i amb això es fan possibles noves relacions personals. En el cas de les mercaderies, Baleària és una naviliera que, a diferència d’altres, va néixer bolcada a oferir serveis tant als passatgers com als clients de càrrega rodada. En els primers anys, atesa la flota disponible, l’oferta se centrava en el passatge i els cotxes i en petits carregadors, gairebé sempre autònoms amb vehicles de mida petita i mitjana.

BALEÀRIA · 25 ANYS

Perquè, cal no oblidar-ho, quan Baleària va començar a operar encara eren habituals en els trànsits amb les Balears les operacions amb contenidors i, de fet, avui dia, encara hi ha competidors que embarquen en vaixells de passatge càrrega no autopropulsada, és a dir, remolcs o semiremolcs que necessiten un element de tracció (els coneguts com a ‘mafis’) per ser embarcats o desembarcats, amb la penalització per a la fluïdesa de les operacions portuàries que això suposa. En contraposició, el concepte de Baleària sempre ha estat oferir la màxima agilitat en les operacions i, per això, es va centrar en la càrrega rodada, que permet una operativa ràpida i àgil en els embarcaments i desembarcaments. Això, combinat amb la velocitat dels vaixells i uns horaris dissenyats

a partir de les necessitats i expectatives dels clients, fa possible les rotacions en 24 hores; és a dir, que un vaixell amb destinació a les Balears pugui tornar al seu port d’origen peninsular en menys de 24 hores i que, al port de destinació, els transportistes hagin tingut prou temps per al lliurament de les seves mercaderies. El model és d’èxit i és el que ha ofert Baleària, adaptat a cadascun dels mercats, en la seva expansió a trànsits com el de la Península-Canàries o les connexions amb el nord d’Àfrica. Des de la perspectiva dels vaixells que han d’oferir aquests serveis, l’aposta per la innovació juntament amb les drassanes i l’enginyeria naval es va concretar en el concepte de ferry inaugurat amb el Martín i Soler, al qual han seguit molts altres, que a més han incorporat 76

BALEÀRIA ES CARACTERITZA PER UNS HORARIS I UNES FREQÜÈNCIES ADAPTATS A LES NECESSITATS DELS CLIENTS DE CÀRREGA I UN ALT ÍNDEX DE PUNTUALITAT

noves tecnologies. La novetat que va suposar fa 15 anys la posada en servei de vaixells que unien velocitat, confort per al passatge, capacitat operativa màxima en les operacions de càrrega i descàrrega i consums reduïts en sintonia amb la necessària sostenibilitat, que aleshores no semblava una prioritat, va suposar no només un model d’èxit propi, sinó l’establiment d’un nou paradigma al sector amb Baleària com a referent. Va ser també el punt àlgid del sorpasso de Baleària malgrat coincidir amb un moment de rescissió econòmica fruit de la crisi financera del 2008 Però potser per això el mercat va valorar especialment l’oferta de Baleària, que permetia una logística que generava confiança, reduïa costos i feia possible una gestió òptima dels estocs. Aquest va ser un altre ‘moment Baleària’, en què de la crisi va sorgir una oportunitat gràcies, en bona part, a una mesurada empenta empresarial. El fet que Baleària s’hagi consolidat com a referent en el trànsit ferry no hauria estat possible sense les complicitats tant del sector de la logística com dels grans carregadors, que van trobar en Baleària la naviliera de confiança i d’escolta permanent de les necessitats dels seus clients de càrrega. Un model relacional que es manté avui dia i constitueix un dels trets d’identitat de Baleària. Un altre cop, la confiança generada, com ho va ser als seus inicis, va permetre a Baleària avançar. Però l’èxit en l’àmbit del transport de mercaderies, àgil i sostenible, no es basa únicament en els vaixells. En 25 anys, a Baleària s’ha passat

HISTÒRIA

Hedy Lamarr El ‘ferry’ amb més capacitat de càrrega Amb una bodega que pot acollir 2.860 metres lineals de càrrega, és el vaixell amb més capacitat de transport de mercaderies de Baleària, que opera habitualment a les rutes amb les Balears. Amb el nom de Visemar One, va ser adquirit per Baleària el 2018, després de set anys de noliejament a la companyia, i rebatejat com a Hedy Lamarr, en homenatge a una inventora austríaca que va fer possible les connexions sense fil. Va ser l’últim vaixell de la naviliera que es va incloure al projecte per remotoritzar a gas i convertir en smart ship a sis vaixells de la flota.

Posidonia Servei regular i fiable per a Formentera Incorporat a finals del 2012 a la línia interinsular entre Eivissa i Formentera, es va batejar amb aquest nom per divulgar la importància de la protecció d’aquesta espècie marina. En clau de negoci, ha estat un ferry fonamental per al transport de mercaderies a Formentera, ja que ha donat servei en moments d’alta complexitat per complir amb el compromís de Baleària amb l’illa, incloent-hi els moments més durs de l’estat d’alarma del 2020, quan va continuar operant tres serveis diaris. Es tracta d’un vaixell molt especial per als residents de les Pitiüses, que durant una dècada va oferir un servei regular, fiable i de qualitat, contra vent i marea, fins a l’arribada, el 2023, del ferry elèctric Cap de Barbaria, que en va agafar el relleu per garantir el transport de mercaderies i productes essencials a Formentera.

BALEÀRIA · 25 ANYS

Digitalització L’àrea de Càrrega també se n’ha vist beneficiada pel procés de transformació digital de Baleària. Així, s’han incorporat innovacions per agilitzar l’operativa portuària i millorar la planificació logística dels clients de càrrega, com un portal específic de reserves perquè els clients de càrrega tinguin més autonomia i puguin fer un seguiment complet de tots els seus equips amb informació actualitzada. A més a més, els responsables d’operacions

de càrrega de Baleària controlen els embarcaments des del moll a través de tauletes, cosa que permet tenir dades en temps real i un registre dinàmic dels embarcaments. D’altra banda, els transportistes tenen una aplicació mòbil exclusiva que millora la seva experiència d’embarcament: només els cal ensenyar el telèfon mòbil per accedir a la cabina assignada o als serveis de restauració a bord; còmode i sense esperes pròpies d’altres temps. El transportista pot valorar els seus companys de cabina, cosa que permet

que en futures travesses el sistema assigni les cabines a persones amb afinitats. Tot això és de la màxima importància per als professionals del sector, molts dels quals passen a bord diversos dies cada setmana. Els transportistes disposen de connexió a internet, entreteniment en línia, poden geolocalitzar el vaixell i el moll on operarà i, des de l’aplicació mateixa, accedir a consumicions a bord.

HISTÒRIA

d’emplenar formularis de càrrega a peu de moll a cop de bolígraf a ser líder en l’aplicació de la tecnologia, com li agrada recordar al denier Pablo Arnau, responsable de càrrega en els primers temps de la naviliera i una de les persones que van protagonitzar la seva eclosió empresarial. Avui dia, el client de càrrega de Baleària, gràcies a la digitalització de tot el cicle de transport, pot planificar el procés fins al mínim detall i, per exemple, reservar espai en línia; de la mateixa manera, els conductors poden embarcar directament sense passar per taquilla, cosa que permet l’optimització dels temps. També en l’àmbit de la gestió de la càrrega, Baleària navega des de fa anys al segle XXI gràcies a la seva aposta estratègica per la tecnologia en la gestió empresarial, cosa que no es pot improvisar d’un dia per l’altre. I és que, en l’optimització, en què la variable tecnològica és essencial, rau l’èxit de Baleària. Els vaixells són els primers a arribar a les seves destinacions, amb la màxima puntualitat; les escales són reduïdes i els serveis i horaris estan adaptats a les necessitats dels carregadors. A les Balears, on va començar tot, Baleària continua sent l’única naviliera que ofereix serveis integrals i diaris a les quatre illes amb mitjans propis, cosa que li ha permès consolidar-se com a referent i crear un model que trasllada als mercats restants en què opera. En el sector de la càrrega no hi ha dubtes: “Baleària s’ha adaptat sempre al mercat, millorant horaris i freqüències; ara mateix té unes connexions molt difícils d’igualar”, explica Lluís Moll, gerent de Mascaró Morera, una empresa

BALEÀRIA · 25 ANYS

LA DIGITALITZACIÓ PERMET ALS CLIENTS DE CÀRREGA UNA MILLOR PLANIFICACIÓ LOGÍSTICA I L’OPTIMITZACIÓ DELS TEMPS EN AGILITZAR L’OPERATIVA PORTUÀRIA

de transport referent als trànsits logístics des de la Península amb el conjunt de les illes Balears. “Amb Baleària compartim valors i maneres de fer com la proximitat”, assegura Moll. Baleària adapta els seus serveis a les necessitats, cada cop més exigents, de la logística, que inclouen una estada al port de destinació mínima, però que permeti la descàrrega i possibiliti la rotació dels mitjans de transport terrestre en menys de 24 hores. És la quadratura del cercle a què s’ha arribat després de ser permeable a les necessitats del sector del transport i posar-hi els mitjans materials. Els líders de la distribució confien en Baleària, com també ho fan els petits transportistes; i tots dos tenen interlocució directa amb els responsables de la naviliera en tot moment,

Garantia de subministrament Quan el 13 de març del 2020 Pedro Sánchez, president del Govern, va anunciar l’estat d’alarma i, amb ell, la paralització de bona part de l’activitat econòmica, el president de Baleària, Adolfo Utor, no ho va dubtar ni un moment: calia garantir el subministrament dels territoris on opera la companyia. I així es va fer: vaixells amb capacitat per a més de mil passatgers mantenint els seus horaris habituals, però només ocupats per transportistes. I mesures

de seguretat i protecció contra la Covid a bord (Global Safe Site) certificades per Bureau Veritas en un temps rècord. El sector de la logística va poder garantir, d’aquesta manera, el subministrament de tota mena de mercaderies, però, en especial, de comestibles, peribles i material sanitari, el comerç del qual es va multiplicar exponencialment. Els territoris van comprovar que “la seva” naviliera era de confiança; novament la confiança com un dels actius principals de Baleària.

cosa que es valora d’una manera molt positiva i que, per tant, permet a Baleària conèixer les inquietuds i necessitats dels clients de càrrega. En tot cas, atendre les necessitats del sector del transport no seria possible sense vaixells que permetin la càrrega simultània a les diferents cobertes, la implicació i la coordinació de la tripulació amb el personal de terra i el desplegament tecnològic en què Baleària és pionera i líder i en què destaca una aplicació mòbil específica. En 25 anys, Baleària ha passat d’operar amb vaixells com el Bahía de Málaga o l’emblemàtic Manuel Azaña, de capacitats de càrrega limitades, a fer-ho amb vaixells dimensionats per a les rotacions diàries amb capacitat de bodega al voltant dels 2.000 metres lineals. Això, juntament amb l’optimització de les operacions de càrrega i descàrrega, ha permès a les empreses de logística que treballen amb Baleària oferir, als seus clients, lapses de temps entre la recollida de la mercaderia i el lliurament a la destinació impensables fa pocs anys. La realitat del mercat i de la seva flota van fer que Baleària comencés la seva irrupció en l’àmbit de la càrrega rodada gairebé d’amagat amb els petits i mitjans carregadors com el segment preferencial destinatari de l’oferta. Això sí, amb una fiabilitat i, una vegada més, amb la generació de confiança que va possibilitar, així que la dimensió de la flota disponible ho va permetre, accedir al mercat dels grans carregadors amb què, com havia passat amb els petits i mitjans, aviat es van generar sinergies i van establir complicitats empresarials.

HISTÒRIA

BALEÀRIA · 25 ANYS

Gràcies al context esmentat —flota i confiança del mercat—, el pes de la càrrega en la realitat econòmica de Baleària va camí, quan ja no ho ha aconseguit, d’assolir la proporció virtuosa entre la facturació per passatge, amb uns pics de demanda molt determinats, i la provinent de la càrrega, més estable al llarg de l’any. Que la meitat dels ingressos provinguin del passatge i l’altra meitat de la càrrega constitueix un indicador d’equilibri que Baleària assumeix com a positiu en reflectir a la perfecció la vocació i l’objectiu empresarial d’unir territoris i persones. Perquè el que ha aconseguit Baleària en aquests 25 anys és ser la naviliera de referència als territoris on opera. I això es deu a fórmules gens secretes, però que sí que projecten a la perfecció l’ADN de l’empresa com, per exemple, el servei integral i diari amb les quatre illes Balears i l’exportació adaptada d’aquest model de compromís empresarial als successius mercats en què ha irromput. Els serveis de Baleària són percebuts, gràcies a això, com a fiables i de referència, i així passen a interioritzar-se en els territoris on opera la naviliera; un element essencial no només de connectivitat, sinó estratègic per a les relacions comercials i personals. Tot això fins a configurar un model de negoci basat en el compromís amb les empreses i les persones mitjançant ofertes innovadores. D’aquesta manera, si en el seu moment Baleària va situar el port de Dénia al mapa de les comunicacions marítimes amb les Balears, en els darrers anys ha redescobert Huelva com a

HISTÒRIA

port d’enllaç amb les Canàries —en col·laboració amb Fred. Olsen Express— o ha posat en valor el port de Motril com a punt privilegiat de les comunicacions marítimes amb el puixant mercat marroquí. En el cas de l’ampli mapa de les comunicacions marítimes de l’Estret i de l’Alborán —i com va fer també al seu moment a les Balears—, a l’obertura de nous mercats mitjançant la creació de línies i serveis fins aleshores inexistents, se suma la irrupció en els trànsits tradicionals i madurs, en què la naviliera de Dénia exerceix de revulsiu en elevar els estàndards de qualitat del servei des de la seva perspectiva integral, en unir flota moderna i adequada als trànsits amb la manera de fer pròpia de Baleària, en què les persones són el centre de l’activitat. La condició d’element estratègic dels serveis marítims, en el cas de Baleària, ho és en la doble dimensió passatge-càrrega. Perquè els sectors turístics dels territoris on ofereix els seus serveis disposen, amb aquest fet, d’un mitjà de transport des de i cap a aquestes destinacions de gran capacitat i sostenible des de la perspectiva mediambiental, fet que suposa un valor afegit per a aquestes destinacions turístiques. Part de l’èxit dels 25 anys de Baleària implica haver sabut unir les diverses facetes estratègiques del servei marítim prestat per vaixells que, amb les condicions i capacitats adequades i les programacions convenients, han articulat una oferta simultània per a càrrega, fluxos turístics i serveis per a residents.

BALEÀRIA · 25 ANYS

Totes aquestes realitats són fruit del treball coordinat entre les tripulacions i el personal de terra; sense aquesta coordinació no assoliria l’objectiu de l’excel·lència. La combinació entre una política empresarial amb lideratge clar, la implicació de les persones en la consecució dels objectius i la utilització dels mitjans materials més adequats, inclosos els tecnològics, constitueixen la molt confessable clau de l’èxit.

EN ELS TERRITORIS ON OPERA, ELS SERVEIS DE BALEÀRIA SÓN PERCEBUTS COM A FIABLES I DE REFERÈNCIA, I ES CONSIDEREN UN ELEMENT ESSENCIAL

L’expressió del compromís amb la societat

El 2003, Baleària era encara una empresa jove i amb una entitat econòmica molt distant de l’actual. Però, tot i això, es va decidir crear la Fundació Baleària com a fórmula per vehicular i visualitzar el seu compromís amb les persones i els territoris, alhora per oferir i potenciar el vaixell com a nexe físic i emocional. La Fundació va quedar formalment constituïda el 2004. El repte plantejat, 20 anys després, ha anat molt més enllà del previst quan l’entitat va iniciar la seva singladura en què aleshores era l’espai de confort geogràfic de la naviliera. Si les empreses tenen ànima, la Fundació era i és la de Baleària. Com va teoritzar Josep Vicent Mascarell, home sempre lligat a la naviliera des de diferents fórmules, la Fundació “constitueix un

BALEÀRIA · 25 ANYS

vincle de referència entre Baleària i els seus grups d’interès, creant valor i complint la cultura empresarial de la companyia”. Perquè, des del primer moment, es va evitar que la Fundació caigués en el postureig empresarial, tenint present que la reputació, com a generadora de confiança, constitueix un dels actius principals de qualsevol empresa al segle XXI. Els beneficis que s’han pretès amb la Fundació —i que, tenint en compte els resultats, s’han assolit— han estat molts i de visió àmplia: cultural, mediambiental, solidària i esportiva. En donen fe les gairebé 600 entitats dels territoris on opera la naviliera que han rebut ajuda per a les seves activitats de foment de la cohesió social i cultural i en defensa del medi ambient. I són el principal actiu de Baleària

L’aposta cultural de la Fundació va agafar la figura de Ramon Llull com a referent. Així, la presentació en societat es va fer a Cura, un santuari de Mallorca vinculat al pensador, on es va exposar de forma permanent la col·lecció La baralla de les Meravelles del pintor Ramon Pérez Carrió, que vincula Llull amb les quatre illes de l’arxipèlag balear i que va ser creada per a la inauguració del fast ferry que porta el nom del mallorquí.

quan suposen que desenes de milers de persones, al llarg de 20 anys, han tingut el suport de la Fundació per desenvolupar els seus propis projectes. Perquè aquest és, precisament, un dels trets d’identitat de la Fundació Baleària: oferir el vaixell com a mitjà de transport a la societat civil organitzada, i fins i tot com a plataforma d’estudis científics. La Fundació és sobretot un punt de referència cultural i artístic, cosa que es va evidenciar des de la presentació el 2004. En aquest

àmbit, el principal projecte ha estat la gestió d’espais culturals, les anomenades Llonges de la Cultura —a diverses localitats—, que van tenir el seu inici a l’espai Es Polvorí d’Eivissa. Són iniciatives culturals que tenen, com a denominador comú, potenciar i fomentar els intercanvis entre territoris des de la certesa que això contribueix a la cohesió social. La cara visible i ànima de la Fundació ha estat Ricard Pérez, gerent de l’entitat fins al 2021, quan va passar a ser-ne president després de jubilar-se. Pérez destaca la contribució de la Fundació “en generar una millor reputació de Baleària i ajudar a establir aliances amb administracions i persones”, i agraeix el treball de totes les persones de la naviliera “que senten la Fundació com una cosa seva”. Especialment, els voluntaris corporatius, una iniciativa que es va crear el 2009 i que posa de manifest que la solidaritat és un dels principals valors de Baleària. A través d’aquest programa, els treballadors mateixos promouen iniciatives que serveixen per millorar la qualitat de vida dels col·lectius amb risc d’exclusió social o de regions desafavorides, sempre des de la perspectiva de la interculturalitat, la integració, la no discriminació i la diversitat. Des de la perspectiva que permeten aquests 20 anys de trajectòria, es pot afirmar que la Fundació ha configurat un model propi allunyat dels estàndards a l’ús entre les empreses, tant per la multidisciplinarietat de les actuacions com pel gran nombre de persones que, directament o a través de les entitats a què

HISTÒRIA

EcoBaleària La Fundació té un programa a través del qual ofereix els seus vaixells a entitats mediambientals i científiques com a bases per monitorar espècies marines a la Mediterrània i l’estret de Gibraltar. A més, la naviliera facilita els desplaçaments urgents d’animals marins ferits fins a centres de recuperació, col·labora en estudis científics vinculats al medi ambient i ofereix activitats de sensibilització i preservació de l’entorn marí a través del programa Expedicionària, adreçat als estudiants.

BALEÀRIA · 25 ANYS

Llonges de la Cultura Mitjançant un conveni amb l’Ajuntament d’Eivissa, la Fundació va gestionar entre el 2011 i el 2018 Es Polvorí, un singular espai cultural. Situat a l’antic polvorí de la muralla renaixentista de la ciutat eivissenca, per aquest espai van passar prop de cent mil persones atretes per les exposicions, els concerts i altres actes. Es Polvorí va ser, a més, el germen de les Llonges de la Cultura com a espais d’intercanvi cultural entre diversos territoris, a més de dinamitzadors culturals i punt de trobada de la societat civil organitzada. La Fundació ha gestionat la programació cultural de diversos espais de les Balears, la Comunitat Valenciana, Ceuta i fins i tot Orà (Algèria), que han implicat més de 450 artistes.

Baleàrics Sota aquest nom, des de fa uns quants anys la Fundació organitza exposicions col·lectives amb artistes dels diferents territoris on opera. Aquestes mostres —amb temàtiques diverses que van des dels ODS, al mar Mediterrani o els 25 anys de la naviliera—, s’exposen a les Llonges de la Cultura que la Fundació té a diferents poblacions. Durant el confinament del 2020, l’entitat va organitzar el cicle Baleàrics 2.0 per continuar promovent la cultura a través d’esdeveniments de poesia i música en línia.

HISTÒRIA

pertanyen, participen d’una manera o altra en les activitats de la Fundació. I això des del convenciment que Baleària és molt més que un simple compte de resultats; és un agent amb legitimitat i responsabilitat per actuar a la societat, arrelar-s’hi i impulsar el benestar i el creixement de les persones i el progrés i transformació de la comunitat… en primera instància oferint serveis marítims de qualitat, però també com a agent actiu de la societat amb valors propis i diferencials. Per a una companyia com Baleària, els diners mai no han estat una finalitat en ella mateixa: “És el que ens permet complir els nostres compromisos i ens ajuda a assolir els nostres somnis”, afirma Adolfo Utor. “Creiem en l’empresa com a instrument de canvi i benestar per al conjunt del país. La preservació del medi ambient i la cultura, per exemple, són també valors que compartim i dels quals ens en sentim orgullosos”, conclou. Amb tot, la Fundació només és la visualització potser més evident de com Baleària entén la responsabilitat social de l’empresa, una expressió que s’ha fet servir molt a la qual, des de la naviliera, no només s’ha carregat de contingut, sinó que n’ha impregnat totes i cadascuna de les decisions empresarials i s’ha expandit per terra i mar gràcies al compromís de cadascuna de les dones i homes de l’equip. Perquè la responsabilitat social, tan vinculada a la reputació de l’empresa, són fets i no paraules. El 2009, quan els mercats encara tremolaven per la crisi financera, Baleària va elaborar i va donar a conèixer la seva primera

BALEÀRIA · 25 ANYS

Memòria de Responsabilitat Social seguint els criteris del Global Reporting Iniciative (GRI); tot un exercici de transparència, a través del qual, des de llavors, la naviliera s’exposa anualment davant dels grups d’interès. L’opinió pública, els empleats, els proveïdors... tots tenen en aquest informe les dades objectives que puguin necessitar per a les seves preses de decisions. Si aquest document va ser la concreció d’una voluntat de transparència cap als grups d’interès, la veritat és que aquesta manera de procedir ja formava part de Baleària des de l’inici de la seva singladura empresarial, quan sent una empresa jove i petita va apostar per una política de comunicació —externa i interna— pròpia en aquells moments només

Alguns dels voluntaris corporatius a l’homenatge fet el juny del 2023 a Dénia, durant la celebració dels 25 anys de la naviliera.

Exercici de transparència En els últims anys, Baleària ha realitzat actes amb els seus grups d’interès per presentar el seu Informe de Sostenibilitat, que des del 2015 rep la qualificació d’avançat (màxim nivell) per part de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial. A les fotos, la presentació celebrada el 2022 a Palma davant de més de 350 persones, on Baleària va reafirmar el lideratge i la condició d’empresa local.

HISTÒRIA

d’empreses de més entitat. Avui dia, el departament de Comunicació, davant del qual hi ha Pilar Boix des del 2009, transmet el pols de la naviliera i compta amb el reconeixement del sector; i això gràcies a fórmules simples, però de pes, que inclouen la rigorositat, la proximitat i la proactivitat, i pivoten sobre el sentit estratègic de la comunicació corporativa. ÈTICA EMPRESARIAL

En tot cas, i com en altres àmbits, Baleària va ser pionera a l’hora de posar negre sobre blanc la seva decisió de ser una empresa socialment responsable i sostenible. D’aquesta manera, el 2010 va implantar el seu Codi de Conducta i Ètica Empresarial, que ordena la manera d’actuar íntegra i responsable a l’hora de, per exemple, contractar proveïdors o rebre’n obsequis o atencions per part del personal de la naviliera, a més de descriure els valors, els principis i les pràctiques que han de guiar l’activitat. Amb això, es normatitzava el que havia estat una constant des de la creació de la naviliera, de vegades per pura necessitat: la contenció i el control estricte de la despesa, i la serietat i l’ètica en les relacions amb els grups d’interès. En l’àmbit de la sostenibilitat, ja el 2016 Baleària va assumir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides com a full de ruta que guia la seva activitat i, poc després, el 2017, es va sumar com a soci a la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial, a través de la qual les empreses de manera voluntària es comprometen a regir les seves accions

BALEÀRIA · 25 ANYS

segons els principis de les Nacions Unides. Novament, la naviliera era capdavantera en els seus compromisos socials en relació amb les empreses de la seva entitat. L’any 2022, el Comitè d’Ètica i Compliment, creat tres anys abans, va posar al dia els valors de Baleària des de la lògica que, en una societat canviant, les companyies que volen ser empreses ciutadanes i responsables s’han d’adaptar per així donar millor resposta a les expectatives que els diferents grups d’interès en té. Responsabilitat, innovació, sostenibilitat i solvència són els quatre eixos sobre els quals pivoten aquests valors, i a partir dels quals es treballa per actualitzar també el Codi Ètic i de Conducta. Coincidint amb els seus 25 anys, Baleària ha implantat un pla d’igualtat, que supera l’aprovat el 2013, i que li permet anar també per davant en la integració de la dona en un sector tradicionalment masculinitzat i en què, per exemple, va ser una novetat que la naviliera apostés per posar nom de dona als seus últims vaixells. La barrera que Baleària vol trencar va molt més enllà de tenir capitanes; es tracta que la plantilla de Baleària sigui el reflex de la societat en què s’integra, a la qual serveix i la que vol projectar.

Reconeixement a dones pioneres D’acord amb el seu compromís amb els ODS, i amb l’objectiu de visibilitzar i reconèixer el paper de dones rellevants en diferents camps, Baleària ha batejat els últims vaixells amb noms de dones pioneres, com l’escriptora i activista Eleanor Roosevelt, les científiques Cecilia Payne, Hipàtia d’Alexandria i Marie Curie o la inventora i actriu Hedy Lamarr. A les quals se sumarà, el 2024, el fast ferry amb el nom de la bioquímica espanyola Margarita Salas. A més, Baleària ha editat una col·lecció de diversos volums amb les biografies d’aquestes dones precursores en els seus àmbits.

La força de la gent

Quan Baleària va iniciar la seva singladura, pocs eren els treballadors que no es coneguessin, quedessin per anar a fer un beure o pescar. Quan el 20 de juny del 1998 es va constituir Baleària, 126 treballadors de la convulsa Flebasa, que van lluitar perquè seguís l’activitat de la naviliera en fallida tècnica, van acabar embarcats, amb diferents graus d’implicació, en el nou projecte Baleària. Amb alguna puntual excepció, tots es tutejaven i Adolfo Utor era simplement Adolfo, que va prendre el timó d’allò que molts van considerar una empresa destinada al fracàs. De fet, encara avui, per als veterans de la naviliera, el seu president continua sent Adolfo a seques, encara que sigui un empresari d’èxit amb múltiples reconeixements, a qui ningú nega la condició de self-made man.

BALEÀRIA · 25 ANYS

Un quart de segle després, la plantilla de Baleària està formada per prop de 2.000 persones; a terra, repartides per sis països de tres continents, i a flota, en una trentena de vaixells que atenen 25 rutes. Perquè si alguna de les magnituds reflecteix a la perfecció el que han estat aquests 25 anys per a Baleària és, precisament, l’evolució de la plantilla, més preparada, més feminitzada i igual de compromesa amb l’empresa, els valors i la voluntat de servei que el primer dia. És la força de la gent. Mantenir la implicació, la voluntat de fer les coses bé dia a dia i, tot això, en un escenari de mútua confiança empresa-empleat ha estat un dels principals reptes de Baleària des de la seva fundació fins avui. El sector navilier suma l’especificitat del treball a bord, amb

els seus codis propis, a la feina a terra, sempre depenent dels horaris dels vaixells i tot el flux de passatgers i mercaderies que això genera. Dos episodis relativament recents reflecteixen la voluntat de Baleària d’oferir confiança (una altra vegada la confiança!) també a les persones que fan possible el dia a dia de la naviliera i ajuden a comprendre la fidelització del personal en un sector de gran mobilitat. Així, en el moment més dur i amb més incerteses de la pandèmia, l’abril del 2020, Baleària va prendre la decisió de garantir el 100% del salari efectiu a tots els treballadors que s’havien vist afectats per l’ERTO parcial. Transcorregut un mes de la declaració de l’estat d’alarma, eren moments greus, amb els vaixells operant sense passatge per garantir el subministrament, els 94

BALEÀRIA HA ASPIRAT SEMPRE A SER UNA EMPRESA EN LA QUAL ELS CLIENTS CONFIÏN, LA SOCIETAT ANHELI TENIR COM A VEÏNA I ON LA GENT VULGUI TREBALLAR

ingressos de la companyia en caiguda lliure i la incertesa sobre el futur comú, sumada als interrogants sobre una empresa el negoci del qual és la mobilitat… i amb la mobilitat dràsticament reduïda. Complementar els salaris va ser una decisió arriscada, perquè la dimensió temporal de les restriccions i les seves conseqüències econòmiques eren desconegudes. Però, una altra vegada, el risc va ser calculat, explica Utor: “O ens en sortíem junts o ens enfonsàvem tots plegats; la pandèmia va tenir moments en què semblava acostar-se a una distopia”. I se’n va sortir. I bé. D’aquell moment greu, Adolfo Utor recorda un dia que a Formentera se li va acostar una persona que es va presentar com a empleat de la naviliera i li va donar les gràcies. “Sense el 100% del salari a casa ho hauríem passat malament”, li va dir. El president de Baleària recorda aquell moment amb un orgull gens dissimulat i com a confirmació que es va fer el que calia. El segon episodi recent que permet visualitzar la naturalesa de la relació de Baleària amb els seus treballadors es va produir el febrer del 2022, quan Rússia va llançar les seves tropes contra Ucraïna. Amb més de 70 tripulants ucraïnesos a la flota de la naviliera, diversos oficials i mariners van demanar immediatament la baixa voluntària per tornar al seu país, defensar-lo de la invasió russa i retrobar-se amb les seves famílies. Baleària va facilitar la baixa immediata —una cosa sempre complexa en un vaixell—, el desplaçament i, sobretot, va recordar a aquests marins ucraïnesos que

HISTÒRIA

BALEÀRIA · 25 ANYS

HISTÒRIA

podien reincorporar-se quan volguessin. A més, Baleària va activar iniciatives solidàries, gestionant i costejant part del viatge fins a Espanya d’algunes famílies d’aquests tripulants, que van ser aixoplugats a llars de diferents zones gràcies a la generositat de la resta dels empleats, que de manera proactiva van fer una recaptació de fons canalitzada per la Fundació Baleària, i a la cooperació amb entitats socials externes. El factor humà és essencial en l’activitat naviliera, on la contractació de professionals qualificats és un repte atesa la seva escassetat en el mercat de treball. La fórmula de Baleària ha estat la promoció interna, el desenvolupament professional i una política retributiva basada en un variable per objectius, que busca alinear els interessos de la companyia amb els de la seva gent; i per això una eina imprescindible és l’avaluació de l’acompliment. La realitat és que Baleària, malgrat els condicionants propis de l’activitat, aplica les mateixes prestacions socials als treballadors fixos a temps complet que als temporals o a temps parcial ofereix formació en matèria de drets humans, igualtat de gènere i desenvolupament sostenible, ha elaborat un pla de conciliació de la vida familiar i professional, està compromesa amb la inclusió i la diversitat, i es defineix com una empresa intercultural, on hi treballen persones de gairebé 70 nacionalitats diferents. “Estem convençuts que com més semblants siguem al món on vivim, més competitius serem”, sentencia el seu president.

BALEÀRIA · 25 ANYS

Nou conveni de Flota A principis del 2023, Baleària va aprovar un nou conveni col·lectiu per al seu personal de flota, amb un sistema retributiu per objectius per a determinades posicions a bord i millores en aspectes vinculats a l’embarcament i el desenvolupament professional dels tripulants. Amb l’objectiu de convertirse en un referent en el sector marítim nacional privat, el conveni facilita atraure i retenir talent a la companyia per fer-la més competitiva, a més d’incrementar el compromís i la cohesió dels equips. Sistema de Gestió de l’Acompliment Amb l’objectiu d’alinear les conductes de les persones a la cultura i valors de Baleària, aquest sistema serveix per avaluar les competències (habilitats, actituds i coneixements) definides com a fonamentals per a les persones que formen part de la companyia, alhora que valorar l’aportació de l’empleat a assolir els objectius empresarials.

Baleària ha aspirat sempre a ser una bona empresa, en el sentit de ser una empresa en què els clients confiïn, la societat anheli tenir com a veïna i on la gent vulgui treballar. Això darrer es tradueix avui dia a potenciar la seva marca ocupadora i prioritzar el desenvolupament del potencial dels seus col·laboradors com a forma de retenció; quan, malgrat això, es produeix un abandó, s’analitza el cas per perfeccionar l’atracció i la retenció del talent. Sense talent no hi ha futur. COMUNICACIÓ INTERNA

Be Baleària Com a xarxa social interna on els recursos audiovisuals tenen un gran pes, la nova app és, a més d’un canal d’informació, una eina de gestió de recursos humans, un espai per donar visibilitat a les persones i fomentar la bidireccionalitat de la comunicació. Com que és una aplicació multillenguatge i accessible des del telèfon, ha facilitat assolir tota la plantilla de la naviliera.

Tots aquests objectius tenen al darrere una sèrie d’actuacions desenvolupades al llarg d’aquests 25 anys, com el de la comunicació interna, iniciada en format paper fa dues dècades com el mitjà que permetia arribar també als vaixells, fins a disposar d’una app pròpia el 2021, després de passar per butlletins, intranets i una revista interna que arribava a casa dels treballadors. L’objectiu d’aquests canals sempre ha estat transmetre la informació corporativa, promoure la cohesió d’equips i donar força a l’orgull de pertinença en una companyia amb una dispersió àmplia dels centres de treball, entre delegacions i vaixells. Especialment rellevant va ser la decisió, posada en marxa el 2011, de crear l’Edeb (Escola d’Empresa de Baleària) per atendre les necessitats formatives de la naviliera en funció de la normativa, el sector i el negoci de la companyia. L’Edeb disposa d’una oferta permanent de formació que facilita el creixement competencial del seu equip i el seu nivell de competitivitat

i productivitat, d’acord amb el compromís de procurar-ne el desenvolupament professional i l’ocupabilitat. Òbviament, una empresa de la naturalesa de Baleària no pot aplegar físicament tots els seus treballadors, perquè això suposaria paralitzar una activitat essencial. Però sí que les comissions de comandaments en un primer moment i les convencions en els darrers anys han concentrat centenars de persones representatives dels treballadors de terra i de flota. Més enllà del contacte humà, rellevant en una empresa de gran dispersió geogràfica, en aquestes convencions han tingut lloc xerrades, taules rodones i tallers sobre temes diferents (digitalització, sostenibilitat, valors…) i activitats de construcció d’equips. I si en un àmbit concret és important l’equip, aquest és a bord, on el capità lidera un grup de professionals que tenen entre els objectius principals la seguretat del vaixell i, amb ella, la del passatge, i donar resposta a les expectatives dels clients quant a la qualitat de l’experiència i el compliment dels horaris. A Baleària encara hi ha actius capitans que ja ho eren quan es va fundar la companyia, i que han sabut transmetre la bona feina i professionalitat a molts professionals que es van iniciar com a joves oficials i que avui estan al comandament.

HISTÒRIA

Convencions La primera convenció es va celebrar el 2016 sota el lema ‘Avant tota, Mediterrani i Carib’, coincidint amb el proclamat Any de les Persones a Baleària, que suposava un canvi en la cultura empresarial vinculada a la gestió del talent i les persones. Amb ‘Un impuls per a una nova etapa’, a la convenció del 2021, Utor va destacar la nova situació accionarial de la companyia i va posar especial èmfasi a agrair la feina, el compromís i la resiliència de tots els equips durant la pandèmia. “El vostre esforç ha valgut la pena. Hem superat totes les dificultats i estem preparats per al que pugui venir”, va assenyalar. A l’última convenció, el 2022, Utor va fer seu el lema, ‘Junts naveguem més lluny’, com a fórmula per continuar sent líders: “No hi ha cap més camí que ser una empresa responsable, ens hem de sentir orgullosos de pertànyer a aquesta família”. 99

BALEÀRIA · 25 ANYS

100

La realitat econòmica

Alguns potser van creure que era màgia; però era rigor. Els inicis de Baleària, també en el seu vessant econòmic, van ser durs, molt durs. Amb un capital escàs, provinent bàsicament de la capitalització de les prestacions per desocupació dels seus 16 socis fundadors, es va abordar el repte de posar en marxa una naviliera… que alguns periodistes van qualificar de “naviliera sense vaixells”. En sentit estricte, no era cert, ja que, tot i que el Bahía de Málaga i el Manuel Azaña continuaven sent de Flebasa (van acabar formant part de Baleària després de diverses vicissituds), en aquell moment Baleària disposava d’una escanyolida flota integrada per vaixells poc competitius. Amb aquest panorama, Adolfo Utor va aplicar la recepta de contenció de la

BALEÀRIA · 25 ANYS

despesa combinada amb el rigor i la serietat necessaris per generar confiança als clients, als proveïdors i als mateixos empleats; abans es pagava una factura que no pas es comprava una taula d’oficina. A la rereguarda economicofinancera, Federico Cervera, i per gestionar de la millor manera possible els escassos recursos a terra, materials o financers, persones com Antonio García, Vicent Pérez i Manuel Pérez. Eren temps en què la fita va ser assolir el primer exercici complet (1999) una facturació de 4.500 milions de pessetes (27 milions d’euros). El 2022, la facturació va pujar a 563 milions d’euros, fet que suposa que els ingressos s’han multiplicat per més de vint en els 23 exercicis complets tancats per la naviliera en els 25 anys de trajectòria.

101

102

La història dels primers compassos operatius de Baleària és coneguda: primer es va arribar a un acord amb Astilleros de Huelva, que tenia embargat el Manuel Azaña, i després —el 2001, en una operació financera a la qual molts no donaven crèdit— Baleària va aconseguir tenir el Federico García Lorca gràcies al finançament nord-americà. És a dir, els diners que negava la banca local van arribar dels Estats Units. Aquest providencial finançament tampoc no va ser un miracle; simplement Baleària va saber plantejar el projecte i la implicació dels seus directius en la banca nord-americana en un llenguatge i en una forma que les entitats financeres més properes eren incapaços de comprendre. El fenomen Lorca va suposar, també, la possibilitat i la decisió de professionalitzar la direcció de la companyia, cosa que en l’àmbit financer va suposar la incorporació, el 2003, de Ricardo Climent. Després de 20 anys, Climent continua al capdavant de la direcció general financera de Baleària i ocupa un lloc al consell d’administració. Precisament, aquesta estabilitat en la gestió economicofinancera de la companyia ha estat, de vegades, un valor afegit en la generació de confiança davant de proveïdors i bancs, sobretot pel fet que Climent lidera un equip també implicat i estable. Passats 25 anys, sembla no només el relat d’un altre segle —que ho és en bona part— sinó d’una altra galàxia. La tan entranyable com insuficient estació marítima de Dénia va passar a millor vida i, des del 2013, Baleària disposa d’unes instal·lacions funcionals i adequades

a Baleària Port, a més de seus operatives a tots els ports. Sens dubte, un moment clau en què es va forjar l’actual realitat de Baleària es va produir el 2005 amb la fusió per absorció de les navilieres del grup Matutes, fins aleshores importants competidores en els trànsits des d’Eivissa a Formentera i Dénia, cosa que no va impedir acords operatius, iniciats el 2000, per al trànsit entre Eivissa i la Península. La fusió va ser un moviment sorprenent que va situar el grup Matutes amb el 42,5% de capital de la naviliera, cosa que va fer que els malastrucs anunciessin com a imminent la definitiva presa de control de Baleària per part del conglomerat d’empreses Matutes, liderat per qui potser és l’empresari i polític espanyol amb una trajectòria més sòlida. Però l’entrada del grup Matutes va servir per donar dimensió economicofinancera a Baleària, cosa que li va permetre, el 2006, pair sense cap empatx la compra de Buquebus España i consolidar, així, la seva aposta per l’Estret, el primer escenari fora de la seva zona geogràfica de confort que Baleària havia abordat el 2003 amb la línia Algeciras-Tànger. Però, sobretot, l’aliança amb el grup Matutes —a qui Adolfo Utor agradava referir-se com a “soci financer”— va servir per iniciar la construcció —ara sí amb finançament dirigit per bancs espanyols— dels quatre ferries construïts a Barreras que van permetre a Baleària disputar els mercats amb garanties plenes. Finançament que va penjar d’un fil quan va esclatar la crisi financera del 2008 i els bancs espanyols van dubtar a posar

HISTÒRIA

103

BALEÀRIA · 25 ANYS

A dalt, l’antiga estació marítima de Dénia, amb el fast ferry Federico García Lorca atracant, i el seu bessó Al-Sabini al fons. A baix, exterior i interior de la terminal de Dénia als començaments de Baleària.

104

HISTÒRIA

els diners que faltaven per acabar els vaixells o convertir-se en propietaris de tones d’acer flotant a la ria de Vigo. La proverbial audàcia calculada d’Utor va comptar amb el suport de tenir com a soci el grup Matutes i el resultat va ser que els bancs que dubtaven van cobrar els crèdits que van concedir, cosa que no van poder fer en moltes de les seves inversions en totxo. Un cop més, la confiança generada per Baleària va ser crucial. I, en tot cas, la crisi financera del 2008 va portar Baleària al convenciment de la importància de disposar dels fluxos de caixa necessaris per fer front a qualsevol contingència. Per això, la pandèmia del 2020 i els seus efectes econòmics inherents van suposar per a la naviliera un autèntic test de fortalesa que va superar amb nota gràcies en bona part a la necessitat assumida el 2008 de disposar de la caixa necessària per poder fer front a escenaris econòmicament hostils. Tot això, en un negoci de capital molt intensiu en què els actius principals, els vaixells, suposen grans inversions que s’amortitzen a llarg termini. “Es triguen entre quatre i cinc anys a desenvolupar un vaixell, i se’n necessiten 25 o 30 més per amortitzar-lo”, recorda Utor. A més, en el sector marítim, el pes del combustible en l’estructura de costos operatius és molt alt, i ho ha estat més en els darrers anys, per això és molt important una gestió eficient. És la complexitat del negoci en què se centra Baleària sense concessions a la diversificació que forma part del credo majoritari a l’economia d’empresa.

BALEÀRIA · 25 ANYS

L’ESTABILITAT EN LA GESTIÓ ECONOMICOFINANCERA DE LA COMPANYIA HA ESTAT UN VALOR AFEGIT EN LA GENERACIÓ DE CONFIANÇA DAVANT DE PROVEÏDORS I BANCS

El model de gestió de Baleària sempre ha tingut el lideratge clar d’Adolfo Utor; en els primers temps amb el suport de la ‘vella guàrdia’ fundadora de la companyia juntament amb professionals que han estat —o estan si encara no s’han jubilat— a prop d’Adolfo Utor. A partir de l’eclosió que va suposar l’adquisició del Federico García Lorca, es van incorporar a l’empresa professionals qualificats en àrees específiques. Poc temps més tard, la fusió per absorció de les navilieres del grup Matutes va suposar l’entrada al consell d’administració de representants d’aquest holding eivissenc amb professionals procedents de les navilieres de Matutes. I en els darrers anys, la nova dimensió de la companyia i la seva transformació digital han necessitat sumar professionals tant

105

Baleària Port Una terminal de referència

106

El 2013, es va inaugurar Baleària Port, l’estació marítima de Dénia, on la naviliera té ubicades les oficines centrals, en règim de concessió. Durant aquests anys, les instal·lacions s’han anat millorant i ampliant, i actualment inclouen tres molls d’atracament, una campa, diverses zones d’aparcament i una passarel·la d’embarcament. A l’edifici principal, a més de les oficines de la naviliera, hi ha les taquilles i la sala d’embarcament, botigues i restaurants, una ludoteca, una biblioteca d’intercanvi de llibres i una exposició de maquetes de la flota de la naviliera. També hi destaquen dos espais multifuncionals per a actes i esdeveniments: la sala cultural La Casa de la Paraula, amb una exposició permanent d’artistes vinculats a la Fundació Baleària, i la sala Multiespai L’Androna, a l’última planta. A més a més, està previst un nou pla d’inversions per fer que l’estació marítima tingui una planta de subministrament de gas natural liquat i una planta fotovoltaica d’autoconsum.

En aquests anys, Baleària Port s’ha convertit en una zona emblemàtica de la ciutat, un punt de trobada per on passen anualment milers de passatgers en el trànsit amb les Balears, així com nombrosos ciutadans i turistes que es desplacen a aquesta zona d’oci i restauració, on Baleària duu a terme diferents activitats socials i culturals obertes a tota la població. Tot això ha permès dinamitzar, en els últims anys, aquesta part del port, coneguda com a Moll de la Pansa. En els primers anys —i fins i tot la irrupció de la pandèmia—, Baleària Port va estar connectada amb el centre de la ciutat a través de l’embarcació La Panseta, propulsada exclusivament per energia elèctrica gràcies a les plaques fotovoltaiques. L’èxit d’aquesta estació marítima fa que Baleària Port sigui el model de referència de la naviliera en la construcció de futures terminals a altres ports, que a més seran més sostenibles i intel·ligents. L’objectiu és el que Baleària anomena smart maritime transport, o navegació intel·ligent, que ofereixi uns serveis verds i smart que abastin l’experiència global dels passatgers a totes les etapes del viatge.

HISTÒRIA

107

BALEÀRIA · 25 ANYS

Avarada del ferry Alhucemas (actual Bahama Mama) a les drassanes Barreras, a Vigo.

108

en àrees de nova creació, com E-commerce, Innovació o Revenue, així com reforçar l’estructura d’altres existents, com ara la gestió del departament de Flota. Contra tot pronòstic, a finals del 2021 i després de 17 anys d’aliança, el grup Matutes va sortir del capital de Baleària i Adolfo Utor es va convertir en accionista únic de la companyia gràcies al fet que abans havia anat adquirint als socis minoritaris les seves accions amb notables plusvàlues per a aquests; l’octubre del 2021, va adquirir el 42,5% del capital en mans del grup Matutes. Quan es va produir l’operació, s’estava albirant la sortida del túnel econòmic i social de la pandèmia i la caiguda dels ingressos de Baleària a conseqüència de la Covid, que van ocasionar pèrdues en l’exercici per valor de 17 milions d’euros. Va ser el moment en què Utor va decidir comprar i Matutes, amb els seus negocis hotelers i de lleure també llastats per la pandèmia, vendre. Amb la sortida del grup Matutes de Baleària, el Consell d’Administració de la naviliera es va contreure. Hi és, des del 2004, Ricardo Climent com a director general de finances, juntament amb dos professionals que s’hi van incorporar el 2019: Georges Bassoul —enginyer de camins de formació amb àmplia experiència en direcció d’empreses— a la direcció general i José Manuel Orengo —enginyer agrícola de formació amb intensa trajectòria política— com a secretari general. L’exercici Covid va donar les pèrdues precitades de 17 milions d’euros. Però el 2022, amb uns ingressos de 563 milions d’euros, el

HISTÒRIA

benefici brut abans de deduir les despeses financeres (EBITDA) va pujar a 140 milions d’euros, amb 67 milions d’euros de resultat de l’exercici. Arribats a aquest punt, la qüestió és òbvia: què fa Baleària i el seu accionista únic amb els beneficis? La resposta és simple: reinvertir-los a l’empresa mateixa. No es diversifica en coherència amb la missió de Baleària: construir vaixells i obrir noves línies marítimes de passatge i de càrrega per donar resposta a les necessitats de transport marítim de la societat. Que Baleària sigui essencial als territoris on opera per al turisme o la logística no l’ha apartada de la seva missió. Una direcció reduïda de la companyia i la propietat única de la naviliera després de la sortida del grup Matutes també han potenciat una de les variables que expliquen en part l’èxit de Baleària: l’agilitat en la presa de decisions. Aquesta rapidesa i rotunditat en la presa de decisions s’ha vist des dels inicis de la companyia com una de les seves fortaleses, especialment, davant d’altres companyies en un sector on tradicionalment les decisions no han estat ràpides ni s’han pres sobre el terreny, com sí que passa a Baleària. Cal destacar igualment que part dels beneficis es deuen a la gestió del risc de les matèries primeres. A ningú no se li escapa que el combustible suposa una part notable de la despesa d’una naviliera i que la guerra d’Ucraïna, juntament amb altres contingències, va provocar pics històrics del cost dels combustibles; el fet que Baleària hagués pres posicions en derivats va mitigar en part els

BALEÀRIA · 25 ANYS

efectes de l’escalada alcista, com també va suposar un matalàs, en moments puntuals, que la tecnologia dual dels motors de molts dels vaixells permetés optar entre el gas natural liquat —l’aposta de Baleària com a combustible de transició— o altres combustibles. En tot cas, Baleària presenta, any rere any, els resultats econòmics juntament amb el seu Informe de Sostenibilitat amb un contingut i abast que va més enllà de l’obligació legal producte de la transposició de la Directiva Europea 95/2014/UE. És la manera que té la naviliera de comunicar el seu compromís amb el desenvolupament responsable i sostenible i posar de manifest els impactes més significatius des del punt de vista econòmic, social i mediambiental. 109

L’AGILITAT I LA ROTUNDITAT EN LA PRESA DE DECISIONS HA ESTAT UNA DE LES FORTALESES DE BALEÀRIA DES DELS SEUS INICIS

MIRADES

25 mirades

112

Els primers 25 anys de Baleària donen —han donat— per a molt. La naviliera ha estat, i és, important per a moltes persones, tant per a les que formen o han format part del projecte, com les que han tingut o tenen relació amb l’activitat que desenvolupa Baleària. Tot i que conscients que tota tria suposa una renúncia, hem seleccionat 25 mirades de persones per a qui Baleària és —o ha estat— important; persones, en tot cas, importants per a Baleària i que són protagonistes d’aquests 25 anys que se celebren i a les quals agraïm que hagin donat testimoni. Perquè Baleària no seria el que és sense

les persones que, des de dins o des de fora de l’organització, han fet possible que la naviliera celebri aquest 2023 els primers 25 anys d’existència en una posició d’èxit sense cap mena de dubte. El lideratge clar d’Adolfo Utor a Baleària ni de bon tros és incompatible amb aquest protagonisme de milers de persones, que es resumeix en 25 mirades. Per això, el testimoni escrit dels 25 anys de trajectòria de Baleària no només es veu enriquit, sinó que s’explica amb els testimonis que aquí es recullen, que aporten una visió àmplia, des de diverses perspectives i multidisciplinàries del que des del 1998 és Baleària.

113

BALEÀRIA · 25 ANYS

Maria González CAPITANA

«Es percep Baleària com una empresa forta, moderna i innovadora» 114

El setembre del 2022, María González Moraleda assumia el lloc de capitana del ferry Passió de Formentera. Un dia feliç per a Baleària, que sumava una nova dona al comandament, i per a la Maria, que s’havia incorporat 15 anys abans a la companyia com a auxiliar de passatge i, mentre desenvolupava altres responsabilitats a bord, va estudiar nàutica, cosa que li va permetre passar a ser oficial de pont fins a arribar a ser la màxima responsable del Passió per Formentera, el ferry en què ha desenvolupat la major part de la seva trajectòria professional. E S TA B I L I TAT

“Gràcies als meus èxits professionals, personalment he aconseguit tenir una estabilitat i una

felicitat que m’omple plenament”, explica la capitana González; el seu treball final de màster a l’Escola Tècnica Superior de Nàutica de la Universitat de Cantàbria va ser una guia per al trincatge en ferries de línia regular a través de la qual es busca l’equilibri entre seguretat i la rapidesa a l’operativa. Un fet primordial en el vaixell que mana la capitana González, ja que el Passió per Formentera enllaça diverses vegades al dia Ceuta amb Algeciras i és essencial per assegurar la connectivitat fins i tot en condicions de mar adverses. Des que va embarcar a Baleària com a auxiliar de passatge, María González es va sorprendre de la coordinació i la companyonia a bord per a l’assoliment dels objectius i, en especial, perquè els embarcaments i desem-

barcaments es poguessin fer amb rapidesa i seguretat. Sobre l’evolució de Baleària, la capitana González considera que la naviliera “ha crescut tant pels seus serveis com per la seva implicació amb el medi ambient, i sobretot perquè sempre ha tingut una gran visió de mercat i s’ha expandit en molt poc temps”. Per a ella, tot ha passat molt de pressa: “Han estat uns anys de canvis i creixement que he viscut amb gran motivació i il·lusió per continuar creixent. En tinc molt bons records en general, però sobretot cada cop que he ascendit; per a mi són, sens dubte, els meus millors records”. C O M PA N Y I A L Í D E R

La realitat de Baleària, reflexiona Maria Gon-

MIRADES

zález, ha fet que la societat la percebi com una gran empresa, forta, moderna i innovadora. “Per això som líders”, recalca. Baleària, contraposa la capitana, també ha passat per moments durs, “però ha sabut en tot moment mantenir-se a la superfície i tirar endavant amb una gran estratègia i convertir-se en l’empresa líder del sector marítim espanyol”. També ressenya que els moments més durs van ser els anys de la Covid-19: “La incertesa del que passaria ens envaïa a tots”. Quan, el 2006, María González es va incorporar a Baleària va deixar enrere, després d’una mala experiència, una feina com a directora comercial d’una agència de publicitat. Va ser la seva germana bessona, Carolina, que aleshores treballa a Buquebus com a auxiliar de passatge al Patricia Olivia, qui la va animar a embarcar-se “i provar sort al fantàstic món del mar”. Durant el procés d’absorció de Buquebus per part de Baleària, Carolina un dia no va arribar a l’embarcament; havia mort en un accident de trànsit. “Ella anava al vaixell i no va arribar i jo estava de descans aquell dia. En despertar-me, la meva vida va canviar de la nit al dia. Crec que en aquell moment es va crear un gran vincle entre Baleària i jo”, recorda, sense amagar el dolor, la capitana.

BALEÀRIA · 25 ANYS

115

Alberto Durá EXCAP DE PERSONAL DE BALEÀRIA

«Som propers, com una gran família»

creditors per tot arreu. La part que m’afectava és que es van deixar de pagar els salaris, en principi els del personal de terra, i després també els de flota; fins a tres mesos sense cobrar, però continuaven treballant, i només tenien la paraula que quan es pogués ho cobrarien tot, però les promeses no cobreixen les despeses de les famílies; la poca cosa que es podia aconseguir es destinava als que estaven embarcats”. L E S P E RS O N E S, AC T I U C L AU

116

Alberto Durá Miralles, psicòleg i professor de formació, ha estat un dels pilars de Baleària, una d’aquelles persones que sempre hi han estat, fins i tot des de molt abans de la fundació de la companyia perquè va començar a treballar a Flebasa el 1990. I sempre com a cap de Personal fins a la seva jubilació el 2022, encara que, com ell mateix explica, la denominació ha anat canviant al llarg dels anys: “En principi era Departament de Personal; després va ser Recursos Humans, Direcció de Persones i Gestió del Talent, i actualment és Direcció de Persones”. Això sí, en fer balanç dels seus 30 anys a la feina, Alberto Durá subratlla amb cert orgull que, físicament, el seu lloc de treball sempre ha estat a Dénia.

Des de la seva posició, Durá ha estat testimoni privilegiat no només de l’evolució de la companyia, sinó també dels dos mons, el de terra i el de la mar, que conflueixen en una naviliera: “Als inicis em vaig trobar com dos mons en una mateixa empresa, el de flota i el de terra, amb mentalitats molt diferents, fins i tot amb llenguatges diferents. Els dos primers anys em costava molt que els de flota m’entenguessin, la solució va ser que vaig fer els cursos marítims, i qui va canviar vaig ser jo. A partir d’aquell moment, la comunicació amb flota va ser molt més fluida, i comprensible per a tots”; sens dubte, recursos de psicòleg pragmàtic. La seva trajectòria permet a Alberto Durá recordar el final de l’època de Flebasa: “Hi havia

Tot allò va quedar enrere, reflexiona Durá, perquè Baleària “és una empresa molt singular, en primer lloc, perquè sempre ha tingut una direcció amb objectius clars, i s’han posat tots els mitjans que hi ha hagut i per haver per assolir-los; a cada crisi, quan altres empreses es replegaven, Baleària aprofitava per expandir-se, arriscant-ho tot, i sempre ha comptat amb el seu gran capital, que són els treballadors”, assevera qui ha formalitzat milers i milers de contractacions al llarg dels anys. Aquesta especificitat de Baleària i el seu clar lideratge són elements que han fet possible, segons Alberto Durá, que la societat no percebi la companyia com una empresa llunyana i deshumanitzada, perquè “sempre s’ha anat integrant en tots aquells territoris on obria una línia, contractant personal local i col·laborant amb totes les entitats locals en la mesura de les seves possibilitats; això ha fet que, encara que hagi crescut moltíssim, es continuï percebent Baleària com una cosa propera, com una gran família.”

MIRADES

117

BALEÀRIA · 25 ANYS

118

MIRADES

Marisa Llopis TÈCNICA DE COMPRES DE BALEÀRIA

«Continuarem creixent perquè som imparables»

Marisa Llopis Company va començar a treballar al call center de Baleària com a reforç d’estiu el maig del 2000 perquè així podria conciliar la feina amb la seva vida familiar. Avui continua treballant a la seu central de Dénia com a tècnica de Compres; han canviat moltes coses aquests anys, però no el seu etern somriure. Quan Baleària començava a navegar com a empresa, la seu de Dénia es va convertir en un emergent centre de treball, especialment el seu call center, que va arribar a tenir més de cent treballadors, majoritàriament dones. Eren temps en què la venda en línia era una quimera. I, com moltes altres persones, Marisa Llopis va presentar el seu currículum a Baleària gràcies al boca-orella.

BALEÀRIA · 25 ANYS

Sense experiència en el sector, Marisa Llopis va assumir el repte amb la positivitat que la caracteritza: “Quan em van contractar, no m’ho podia creure. Es podria dir que soc a Baleària gràcies a Carol Ramis [una de les històriques; des del 1993 a Flebasa i, des de la seva fundació, a Baleària com a tècnica comptable], que va ser qui va comentar a la meva cosina que necessitaven gent per a la campanya d’estiu i el cas és que crec que mai no l’hi he dit a la Carol; aprofito per donar-li les gràcies des d’aquí. Vaig començar al call center donant informació i fent reserves per telèfon, però just al cap de dos mesos el meu responsable, Cristina Mulet, em va preguntar si estaria interessada a treballar a la taquilla perquè necessitaven una persona, i vaig acceptar”.

Des d’aquell ja llunyà maig del 2000, Marisa Llopis va estar només dos mesos al call center, va passar a taquilles durant 10 anys per recalar finalment al departament de Compres, regit pels principis ètics que constitueixen un dels principals trets d’identitat de Baleària. L’optimisme vital de Marisa Llopis la fa reviure amb passió diverses fites a la trajectòria de l’empresa, com l’entrada en servei del “majestuós” Federico García Lorca (del qual assegura que li va fer molta pena quan es va vendre) o el seguiment de la sortida de la drassana, travessia i arribada a Dénia de l’Eleanor Roosevelt (que qualifica de “molt emocionant”). Tot i que no té preferències referides a vaixells i fites de l’empresa: “Sempre he viscut amb entusiasme els bons moments

119

«BALEÀRIA ÉS ON ÉS PER LA VALENTIA DEL NOSTRE PRESIDENT, PERQUÈ QUI NO S’A RRISCA NO PISCA I ELL HA SABUT ARRISCAR I ENVOLTAR-SE DE PERSONES EFICACES»

120

de Baleària. Cada vaixell que s’ha construït nou, cada línia que s’ha obert, la construcció de l’estació marítima on som ara…”. Precisament per la seva positivitat, Marisa Llopis és testimoni de referència dels moments compromesos de Baleària, que n’hi ha d’haver, com a qualsevol organització: “Recordo la crisi econòmica del 2008, quan Baleària s’havia endeutat amb quatre vaixells nous; al sopar de Nadal d’aquell any, semblava que les coses anaven pel pedregar, i així ho va comentar l’Adolfo al principi del sopar, però també ens va dir que la seva intenció era no fer fora ningú i va afegir que si ens en sortíem, d’aquesta situació, seria tots junts. I així va ser, ens en

vam sortir amb l’esforç de tothom”. Un altre dels episodis va ser durant la pandèmia [en què Baleària va mantenir els salaris dels treballadors subjectes a ERTO]; Marisa Llopis recorda ser a casa mirant en línia el missatge del president: “Mai fins aquell moment l’havia vist tan capcot, em va entristir moltíssim, vaig pensar que era el final de Baleària. No vaig poder contenir les llàgrimes… Em preguntava com era possible que una empresa que en aquell moment funcionava tan bé es pogués anar a l’aigua per culpa d’un virus. Però afortunadament també ens n’hem sortit”. “Baleària és on és per la valentia del nostre president, perquè quin no s’arrisca no pisca, i

ell ha sabut arriscar i envoltar-se de persones i departaments eficaços que s’han sabut moure per modernitzar-se i no quedar-se enrere. No s’ha tingut por de construir vaixells nous, de remotoritzar diversos vaixells de gas natural, d’obrir línies noves que suposaven tot un repte, com és la dels EUA, a invertir en tecnologia i digitalització…”, assenyala Llopis. I el que és més important, emfatitza, que la societat percebi Baleària com una empresa seriosa, responsable i de confiança: “Continuarem creixent perquè som imparables”. Haver començat repartint targetes d’embarcament de cartonet segellades manualment i haver de recomptar els resguards recollits per la tripulació per poder elaborar la llista de passatgers, dona a Marisa Llopis una perspectiva que li permet afirmar que no reconeix “la Baleària de llavors amb la d’ara, més enllà de la companyonia i els objectius compartits”. I des d’aquesta perspectiva recorda moments d’interacció positius amb els clients: “Un dia que estava baixeta d’ànims per qüestions personals em van dir que uns clients em reclamaven pel meu nom a la taquilla; em vaig inquietar, però va resultar que em buscaven per obsequiar-me amb dues ensaïmades en agraïment per un problema que els havia solucionat un any abans; vaig compartir una de les ensaïmades amb els meus companys i l’altra amb la meva família, i el dia es va arreglar”. Un cop explicada l’anècdota, Marisa Llopis es pregunta a ella mateixa si amb les normes ètiques actuals que regeixen a l’empresa podria haver acceptat les ensaïmades.

MIRADES

Judit Binefa TÈCNICA DE COMUNICACIÓ DE BALEÀRIA

«He pogut viure i explicar bona part de la història de Baleària»

Periodista de formació i natural de Lleida, Judit Binefa Garrofé, va arribar al departament de Comunicació de Baleària gairebé per casualitat fa 21 anys, sorpresa que una empresa llavors relativament petita i jove tingués un departament de Comunicació, tot i que, recorda, feien “de tot”. Ara, passat el temps, creu que “des dels inicis, Baleària ha tingut clar el valor estratègic de la comunicació i això, entre moltes altres coses, ha repercutit molt positivament en la seva reputació”. Considera que la bona reputació de Baleària s’ha anat construint “pedra a pedra entre tots els equips, cadascun des de la feina respectiva i s’ha impulsat des del departament de Comunicació donant a conèixer tots els projectes i novetats en què la companyia s’ha

BALEÀRIA · 25 ANYS

implicat”. Per això, assegura, sempre s’ha comunicat amb rigor i transparència: “Això ens ha donat credibilitat davant dels mitjans de comunicació i confiança davant dels clients i la resta dels grups d’interès”. N O T O R I E TAT A L S M I T J A N S

En els primers 25 anys d’existència, Baleària i el seu president s’han convertit en una empresa de referència, tant en el sector com en temes vinculats a sostenibilitat, responsabilitat social i innovació, assegura Judit Binefa. “Fa 20 anys, els mitjans pràcticament ens contactaven només quan hi havia temporal per saber si cancel·làvem, mentre que ara tenim moltíssimes peticions de mitjans nacionals, internacionals o

econòmics que s’interessen per saber de les nostres iniciatives o per voler entrevistar el president o altres responsables; la notorietat de Baleària als mitjans ha crescut de manera exponencial”, subratlla. En tot cas, la tasca del departament de Comunicació no fa més que transmetre la realitat “d’una empresa molt dinàmica, en bona part perquè la persona que lidera el projecte és un apassionat d’aquest sector, i ha sabut transmetre a l’equip aquestes ganes de ferho sempre millor, d’anar un pas més enllà, de no conformar-se mai”. Binefa es considera una més de les persones de Baleària que han entomat aquests reptes també com a propis, “treballant en equip i intentant fer sempre la feina tan bé com sigui possible”.

121

122

MIRADES

«LA BONA REPUTACIÓ DE BALEÀRIA S’HA ANAT CONSTRUINT PEDRA A PEDRA ENTRE TOTS ELS EQUIPS, CADASCUN DES DE LA SEVA FEINA RESPECTIVA»

Tot això ha fet que Baleària no només tingui una bona reputació, sinó que es percebi com una empresa sòlida i fiable, “que ha sabut transmetre bé els seus valors vinculats al territori, al medi ambient i a les noves tecnologies”, emfatitza Judit Binefa que, d’una altra banda, es considera afortunada per treballar en una cosa que li encanta: “Amb els companys de departament compartim una visió professional molt semblant i una manera de treballar similar; fem un bon equip”. COMUNICACIÓ INTERNA

Haver-se integrat a Baleària fa més de 20 anys permet a Judit Binefa recordar que el primer

BALEÀRIA · 25 ANYS

canal de comunicació interna era un fulletó en suport paper que es creava, imprimia, plegava i distribuïa des del departament. Ara, la comunicació interna es fa amb mitjans digitals: “Hem anat creant i millorant canals de comunicació interna, i en els últims anys la celebració de la convenció anual, amb una representació important de tota l’empresa, ha suposat un impuls a l’orgull de pertinença”, explica. Judit Binefa va ser passatgera de Baleària abans que treballadora de la companyia. Com a usuària del vaixell és conscient de la importància de tenir un transport marítim de qualitat: “Com a passatgera també he gaudit del gran salt que ha fet la companyia

amb la comoditat i els serveis a bord, poder viatjar amb vaixells com l’Eleanor Roosevelt és un plaer”. El fet que l’activitat de Baleària es desenvolupi 365 dies a l’any i 24 hores al dia fa que les incidències, i amb això les exigències comunicatives, es puguin produir en qualsevol moment. “Cada departament — explica— viu d’una manera diferent aquests moments de tensió; en el nostre cas, tenim una gran pressió per part dels mitjans que ens sol·liciten informació, i la nostra obligació és donar una informació veraç que hem de contrastar internament en un moment en què s’estan gestionant moltes coses alhora i duent a terme les actuacions immediates per resoldre l’incident; no és fàcil”. Un d’aquests primers moments de crisi que recorda va ser el 2004: “El Nixe, sortint de les drassanes de Singapur, va perdre el contacte amb Baleària durant gairebé dos dies. No sabíem què havia passat amb els companys ni amb el vaixell, i calia portar aquesta situació d’incertesa amb una gran demanda d’informació per part dels periodistes”. Aquesta veterana del departament de Comunicació de Baleària està convençuda de poder aportar als seus companys actuals una visió del context: “És útil per poder fer la nostra feina d’explicar què és, què fa Baleària i per què. Potser també la meva manera de treballar; m’agrada fixar-me en els detalls, ser rigorosa en el sentit que la feina surti tan bé com sigui possible”. I, conclou: “Espero haver aportat, també, companyonia i empatia”.

123

Antonio García DIRECTOR DE SISTEMES DE NEGOCI DE BALEÀRIA

«Som una empresa reconeguda per la societat»

124

Antonio García Fernández és a Baleària “de tota la vida”; no debades va començar, molt jove, a Flebasa, el 1991; i fins avui. El seu paper, sempre rellevant en l’organització de l’empresa, es concreta en la funció de director de Sistemes de Negoci; per exemple, on hi ha una nova línia, allà hi ha Antonio García per organitzar els sistemes informàtics i de comunicacions, bàsics per al bon funcionament de Baleària. Tot i que el seu lloc de treball és a Dénia, el desplegament dels sistemes de reserves i càrrega, l’obliguen “a ser present a totes les oficines, i a formar part dels equips per posar en marxa les noves delegacions”, explica. Dels 25 anys de trajectòria de la naviliera, García destaca, com a fites en el seu àmbit,

l’ampliació de fins a 100 operadors del call center propi, coincidint amb el principi de les operacions del Federico García Lorca, o la posada en marxa, pionera en el sector, d’un sistema de vendes a través del web de la companyia. T R A N S F O R M A C I Ó D I G I TA L

Juntament amb aquest fet, la modernització dels sistemes de gestió de l’àrea de personal, de compres o de flota. “Els últims processos de digitalització i de transformació digital a la flota i els serveis al passatger han suposat avenços i millores en el servei, que ens situen a l’avantguarda dels serveis de transport de passatgers de qualsevol mitjà, sigui aeri o terrestre i, per descomptat, sent referents i

models a imitar al nostre sector a Espanya i Europa”, assegura. Com a pioner de Baleària, Antonio García recorda la crisi de Flebasa i la vaga mantinguda pel personal de l’empresa perquè la direcció general de la Marina Mercant deixés operar el Manuel Azaña: “Ens vam quedar sense serveis i sense ingressos i lògicament amb la imminent pèrdua dels llocs de treball. Aquells dies, en què molts companys van anar a manifestar-se a Madrid davant la Marina Mercant… a mi, des de Dénia, se m’havia encomanat la comunicació amb els mitjans, i hi va haver un moment molt preocupant en què els companys s’havien d’enfrontar contra els antiavalots, i havia d’aconseguir que hi pogués haver presència de

MIRADES

la premsa en aquell moment i lloc per evitar que els fessin mal”, recorda. L’èxit de Baleària, Antonio García el resumeix en una frase: “Vam saber ser l’empresa que millor va entendre en cada moment el que calia fer i ho vam fer de manera valenta i molt professional, competint i innovant”. Aquesta actitud, unida a la “tenacitat i el coneixement del negoci ha permès, a Baleària, posicionar-se en línies operades per altres navilieres, competir-hi de tu a tu i convertir-se en líders a costa de les que han desaparegut com va passar amb Iscomar, o han estat adquirides per Baleària, com va ser el cas de Buquebus o Pitra/Umafisa”. Destaca García la “tasca incommensurable” de la Fundació Baleària —de “matrícula d’honor”, diu—. “La imatge de Baleària com a empresa s’ha anat construint sobre la base dels nostres valors que des del principi van ser la nostra guia en tot allò que fèiem i, fruit d’aquest esforç i compromís, crec que és una empresa molt ben reconeguda i valorada per la societat”, assenyala. Home d’empresa de totes totes, Antonio García diu sentir-se “orgullós de pertànyer a aquest grup de persones que dia a dia segueixen treballant de valent per millorar l’empresa i que, juntament amb els que s’incorporen cada dia, fan més gran i millor Baleària”. I, en aquesta línia, no vol deixar de ressenyar que des de fa 30 anys està casat amb Silvia Gil… a qui, com no podia ser d’una altra manera, va conèixer a les precàries oficines que llavors tenia Flebasa a Dénia.

BALEÀRIA · 25 ANYS

125

Francisco Jiménez CAPITÀ

«Entre tots hem estat capaços de fer d’una quimera una realitat» 126

Francisco Jiménez Vara va embarcar amb 17 anys com a mosso de coberta i amb 27 ja va prendre el comandament d’un vaixell com a capità a la naviliera Marítima de Formentera. L’embarcament d’adolescent, explica, va ser un estratagema del seu pare perquè es decidís a reprendre els estudis de Medicina, que havia iniciat abans que Nàutica; el progenitor va fracassar en l’intent. Gairebé mig

segle després, el capità recorda aquell primer embarcament: “Va ser dur, però l’experiència em va obrir els ulls davant d’un món molt diferent del que jo vivia dia a dia a Madrid”. El llavors jove capità va començar a Isnasa el 1990, des d’on va passar a Flebasa, i amb això, a Dénia, el 1995. Va viure en primera persona les incerteses de la descomposició de la naviliera de Victoriano Sayalero i

l’eclosió de Baleària; sempre com a capità i sense abandonar el vaixell que va començar a comandar Adolfo Utor on, assegura, se sent còmode: “Tenim un sistema de treball tipus mosqueters, tots a l’una; i malgrat la dimensió que ha pres l’empresa, jo continuo sentint que pertanyo a una gran família”. I, amb una bona dosi d’orgull, sentencia: “Hem estat entre tots capaços de fer d’una quimera una realitat”. La seva trajectòria professional l’ha portat a navegar per pràcticament tots els mars del món (“menys els àrtics, que em parlo de fred només de pensar-ho”, postil·la). Però especialment, de Jiménez Vara es pot dir que és el capità de les grans fites de Baleària. Va ser el primer capità del Federico García Lorca (“era com passar d’un sis-cents a un Mercedes; a qui no li agrada?”, ironitza) i del Ramon Llull, incloses les molt compromeses maniobres al port vell de Ciutadella. Jiménez Vara va protagonitzar, sempre com a capità, un dels moments més tensos a l’esdevenir de Baleària quan es va tallar qualsevol comunicació amb el Nixe I durant més de dos dies a la travessia de posicionament des de Singapur, en una zona on abundaven els pirates i enmig d’un cicló. A més, el capità recorda el lliurament del vaixell Martín i Soler, l’obertura de la línia a Miami (“érem com Hernán Cortés i Pizarro”) i el posicionament del trasllat del Daniya, ara Poeta López Anglada, des de Belfast a Santander. De la seva tasca a Baleària, Jiménez Vara també destaca la seva funció com a inspector de la construcció dels quatre ferries constru-

MIRADES

ïts a les drassanes Barreras de Vigo, en què, “com a capità baleàric”, ho va posar tot sobre la taula per garantir la qualitat dels vaixells i tots i cadascun dels seus elements. La perspectiva dels anys viscuts professionalment permet al capità proclamar-se “orgullós” d’haver encertat quedant-se a Baleària “quan hi va haver altres possibilitats més ben remunerades, però no tot són els diners en aquesta vida” i confia que la naviliera “continuï durant molts anys sent l’orgull de la Marina Alta i de la Marina Mercant espanyola”. A P R E N E N TAT G E C O N T I N U

Defuig Jiménez Vara enunciar el que ell creu haver aportat als seus companys (“que ho diguin ells”, es refugia) però, pel que fa a la seva aportació a Baleària, no ho dubta: “Treball, experiència, professionalitat i punt d’honor”, en un escenari que li ha permès “aprendre dia a dia i conèixer gent amiga, treballadora i honrada, però també molt ‘mariachi’ del mar, que hi ha de tot, en aquest món”. Del que no té dubte aquest bregat capità és sobre el creixement i la consolidació de Baleària: “Ningú no apostava per nosaltres, però som la primera naviliera d’Espanya; què me’n dius?”. I malgrat que no qüestiona la reputació de la naviliera i el seu valor intangible, sembla no preocupar-li gaire la percepció que es tingui de la naviliera: “N’hi haurà que ens envegin, d’altres ens respectaran, però Baleària ha de pensar en els seus objectius, que són els nostres clients, i mantenir l’estela que vam iniciar ara fa un quart de segle”.

BALEÀRIA · 25 ANYS

127

128

MIRADES

María Teresa Saucedo RESPONSABLE D’OPERACIONS DE BALEÀRIA A ALGECIRAS

«Reaccionem i resolem de pressa qualsevol problema» María Teresa Saucedo Castaño es va incorporar a Baleària el juny del 2006; just en el moment que va saber que la companyia començaria a operar la línia Ceuta-Algeciras no ho va dubtar: volia treballar en una naviliera espanyola després d’haver-ho fet per a navilieres marroquines. I és que la Teresa és una de les moltes persones a qui apassiona la seva feina i el seu punt àlgid, l’OPE, en què centenars de milers de persones amb els seus vehicles travessen l’Estret en molt pocs dies per retrobar-se amb el seu país i la seva família. “A l’OPE treballem sense parar perquè tothom se’n vagi content i satisfet del tracte rebut. Estem connectant famílies a banda i banda de l’Estret; és molt gratificant saber que hi poses el 100% perquè surti bé, i veure que hi surt”, manifesta.

BALEÀRIA · 25 ANYS

De la seva feina a Baleària, Teresa Saucedo destaca la promoció professional; no debades va passar de treballar a taquilles a ser responsable d’Operacions de Baleària a Algeciras, un dels ports europeus amb més trànsit de passatgers, amb els seus més de quatre milions de passatgers i gairebé un milió de vehicles el 2022. “He crescut amb l’empresa en aquests 16 anys que fa que hi treballo; he crescut personalment i professionalment i em sento realitzada en el meu lloc de treball, m’agrada el que faig i no em veig en cap altre lloc”, assegura. La Teresa també destaca de la seva tasca a Baleària la seva faceta de formadora, que l’ha portat, en estades curtes a Motril, Málaga, Almería, Ceuta i Tànger, ports en què opera

Baleària i en què ha comprovat de primera mà la implicació de tot el personal: “Ens agrada que el client senti que és important per a nosaltres”, subratlla. Com molts professionals de Baleària, recorda com un mal moment, al marge de la pandèmia, la crisi financera del 2008. “Va ser una situació complicada, però la vam poder resistir”, rememora per, tot seguit, afirmar que sempre l’ha sorprès la capacitat d’actuació de Baleària davant les adversitats: “Som una naviliera que reacciona immediatament davant de qualsevol problema i el resol de pressa”. Per això, assegura Teresa Saucedo, la societat percep Baleària “com una naviliera implicada en l’evolució, amb un fort compromís amb el medi ambient i compromesa amb el benestar dels passatgers”, que s’ha convertit en líder per les innovacions a la seva flota i pel tracte dispensat al passatger. Del trànsit entre Ceuta i Algeciras, la responsable d’Operacions destaca la confiança que dona als clients el ferry Passió per Formentera, “que és molt improbable que hagi de cancel·lar malgrat els forts temporals que hi ha a l’Estret”. Capítol a part per a Teresa Saucedo es mereix la tasca de la Fundació Baleària. I per això recorda com el millor moment de la seva vida professional a la naviliera “quan em van trucar de la Fundació per posar en marxa el Pla Família, que la naviliera porta a terme juntament amb la Fundació Adecco, i que té com a objectiu ajudar els treballadors que tenen a càrrec algun familiar amb discapacitat”.

129

Leticia Henríquez DIRECTORA D’HOTEL A BALEÀRIA

«M’agrada la meva feina… què més es pot demanar?» 130

Veneçolana de naixement i canària d’adopció i cor, Leticia Henríquez és una de les directores d’hotel de Baleària, una funció a bord que abans es coneixia com a sobrecàrrec; són les persones encarregades de coordinar i dirigir tot el que és atenció i serveis als passatgers, que als grans ferries inclou la restauració i tot el que fa referència a les cabines, a més de la neteja general del vaixell. De família marinera, Leticia Henríquez va començar a navegar tot just acabar l’educació

secundària, amb una premissa sempre present a la seva tasca diària a bord: “La vocació d’ajudar els passatgers i fer que el viatge sigui una experiència positiva. Només així es pot assolir l’excel·lència que perseguim a Baleària per al passatger, des de l’embarcament fins al desembarcament”, conclou. Henríquez fa 17 anys que és a Baleària, des d’aquell ja llunyà 2006 en què la peculiar estampa marinera del ferry Isla de Botafoc, atracat al cèntric Moll de Drassanes de

Barcelona, la va seduir. “En unes vacances a Barcelona, vaig veure el vaixell i vaig fer broma amb la possibilitat de treballar-hi; jo navegava en una altra companyia, vaig optar a un lloc a Baleària… i l’Isla de Botafoc va ser el meu primer vaixell en aquesta naviliera”, explica Henríquez. Amb l’experiència prèvia que tenia en altres companyies, Henríquez va començar a Baleària com a cap de cabina, i amb les incorporacions dels ferries construïts a Barreras va passar a directora d’hotel. CONVIVÈNCIA A BORD

Ara, Leticia Henríquez desenvolupa la seva tasca en vaixells amb gran capacitat de passatge i multitud de serveis, com el Martín i Soler; tot això després d’haver passat per molts dels vaixells de la companyia, que operen 24 hores al dia, fet que suposa “que un mateix equip de tripulants passi jornades molt intenses en un espai limitat com és el vaixell i durant un temps molt prolongat”, circumstància a què —explica— cal fer front respectant els espais de l’altre, valorant el company i, especialment, gestionant les relacions humanes a bord amb empatia. I a bord, i des del Moll de Drassanes de Barcelona, Henríquez recorda haver passat per dos moments greus: els atemptats d’agost del 2017 a la Rambla de Barcelona i el 2020, en plena pandèmia, quan des de les cobertes del Martín i Soler la tripulació sortia cada dia a les 8 de la tarda a aplaudir la feina dels sanitaris sumant-se així a la població barcelonina. En els 17 anys de trajectòria a bord, Leticia

MIRADES

131

Henríquez ha viscut en primera persona l’evolució de l’organització. “Quan vaig començar —explica— les comandes per aprovisionar els vaixells les fèiem per telèfon a la central de Dénia; ara es fan des de l’ordinador amb un programa específic que permet controlar tot el procés”. Per a Henríquez, això és un simple exemple del creixement de l’empresa: “Em complau

BALEÀRIA · 25 ANYS

—i m’ha permès haver crescut dia a dia amb Baleària—, anar absorbint i aprenent a poc a poc els canvis, veure arribar la nova flota, veure i exercir l’evolució de la gestió de les nostres feines a bord, les noves tecnologies…”. Aquesta directora d’hotel és rotunda en afirmar: “M’agrada la meva feina… faig el que m’agrada i on m’agrada, què més es pot demanar?”.

Josep Vicent Mascarell PRESIDENT DEL COMITÈ D’ÈTICA I COMPLIMENT DE BALEÀRIA

«De Baleària, se n’és; en el negoci, s’hi està»

132

Ja jubilat de Baleària però presidint el seu Comitè d’Ètica i Compliment, Josep Vicent Mascarell va llegir a la Universitat Jaume I de Castelló la seva tesi doctoral, el 2022, que versa sobre la gestió del capital moral a l’empresa com a base ètica de la confiança, àmbit en què, en diverses funcions i variables, està treballant des de fa dues dècades a la naviliera, quan el 2004 es va constituir formalment la Fundació Baleària. De l’empresa, Mascarell en destaca la capacitat d’innovació i de desenvolupar projectes. “Hi ha una frase del filòsof Ortega y Gasset que vam recollir en una de les memòries de sostenibilitat que ho expressa molt bé: la capacitat de pensar en gran i tenir mirada llarga.

I, sobretot, la seva vocació per ser part de la societat”, reflexiona. Això fa, hi afegeix, que la societat percebi que pot comptar amb Baleària. Mascarell relaciona els trets d’identitat de la naviliera directament amb el món de la mar: “És un altre món: una aventura permanent que mai no fas sol; ric, exuberant… amb horitzons que mai no s’arriben a assolir, però curulls de passat i sempre presents. He après a valorar que no som ningú si no mirem més enllà de nosaltres”. M O M E N T S C O M P L I C AT S

A la mar i a l’empresa hi ha temporals i moments durs. Mascarell recorda que, després de la crisi financera del 2008, quan es va in-

corporar amb caràcter laboral a l’empresa, Adolfo Utor li va dir: “Bé, ja està… ja formen part de Baleària… veurem si això acaba bé i no has de tornar a la teva plaça de professor”. Un altre moment que recorda amb molt de neguit i desconcert va ser l’any 2017: “Es van produir molts canvis, molt ràpids i tots de cop. Diferents mirades, perspectives, cultures… es van superposar”, rememora. En tot cas, Mascarell reconeix que ha viscut amb molta passió el model d’èxit de Baleària: “Sempre he pensat que, així com m’he sentit jo durant tots aquests anys, se sentirien aquells que van acompanyar Alexandre el Gran en les seves aventures per l’Orient i l’Àsia”. I això perquè hi ha un liderat-

MIRADES

ge, un líder, “un projecte il·lusionant capaç de reconvertir-se contínuament per no deixar d’il·lusionar i uns seguidors fidels”, teoritza. “La figura de l’A dolfo crec que és clau; i la gent. A Baleària hi ha —i hi ha hagut— gent extraordinària; talent jove —i ara no tan jove—, amb iniciativa, generós… molt competent que ha compartit una cultura, una manera de treballar, de servir l’empresa i, sobretot, uns valors”. I N F O R M E S D E S O S T E N I B I L I TAT

Com a impulsor de la memòria de sostenibilitat que any rere any presenta Baleària, Josep Vicent Mascarell recorda: “En l’elaboració dels primers informes no hi havia manera de saber quanta gent formava part de Baleària i encara menys quantes cultures, nacionalitats, homes, dones… Redactar la memòria ens va ajudar a conèixer-nos molt millor: a saber qui érem, què volíem, quants érem i on érem i on volíem anar”. Aquestes memòries, reflexiona, no són només una manera d’explicar a la societat com és Baleària, sinó que serveixen perquè l’organització es conegui millor a ella mateixa i, en conseqüència, es puguin adoptar millors decisions. Tot això porta Mascarell a afirmar, rotund: “De Baleària, se n’és; en el negoci, s’hi està. Pots estar en el mateix negoci en altres empreses, però no són Baleària”. I això amb un contrapès de valor, ja que la societat percep que pot comptar amb la Baleària. En l’àmbit més personal, no dubta: “Crec que he aportat, a Baleària, idees; i als companys, respecte i amistat”.

BALEÀRIA · 25 ANYS

133

Marta Isern SUPERVISORA DE TAQUILLA DE BALEÀRIA A ALCÚDIA

«Hem crescut perquè formem un bon equip»

134

Marta Isern Fiol encara recorda aquell divendres al migdia quan va rebre una trucada telefònica de la central de Baleària a Dénia “Agafa demà (dissabte!) el Federico García Lorca a Palma a les 8 del matí i vine a Dénia per iniciar la teva formació”. La Marta tenia 25 anys i avui, 21 anys després, és la supervisora de taquilla de Baleària a Alcúdia. Avui dia recorda aquella trucada com a exemple del dinamisme de la naviliera que lidera un sector que, destaca, “mai no s’atura; l’empresa

treballa de dilluns a diumenge les 24 hores, els 12 mesos de l’any”. Des d’Alcúdia, lloc de treball que mai no ha abandonat, la Marta ha pogut ser testimoni de primera mà de l’evolució de Baleària. Així, recorda la innovació que va suposar la incorporació del Ramon Llull davant dels vaixells que operaven fins aquell moment al port d’Alcúdia, com l’Isla de Ibiza o el Bahía de Málaga. “El Martín i Soler també va crear molta expectació perquè era un vaixell més gran i nou”, reme-

mora. Marta Isern també recorda que el port d’Alcúdia, quan ella va començar a treballar a la naviliera, tenia unes instal·lacions precàries. Tot va canviar el 2010, “quan es va inaugurar la nova estació marítima a Alcúdia; va ser un canvi enorme passar del petit contenidor on teníem la taquilla al nou edifici”, destaca. ORGULL DE PERTINENÇA

De la seva feina a Baleària, la Marta destaca especialment l’estabilitat que ha suposat per a la seva vida personal: “Una feina al lloc on visc, sentir que pertanys a una empresa, ser de Baleària i sentir que no han fallat ni en els bons ni en els mals moments com la pandèmia, ni en les crisis econòmiques que hem passat; sempre hem pogut comptar amb l’empresa”. Per a la supervisora de la taquilla d’Alcúdia, és bàsica la percepció de pertinença al projecte de tot l’equip. I això juntament amb el fet que Baleària “no té por d’avançar; es modernitza i arrisca permanentment per estar al dia”. No dubta a resumir-ho tot en una frase rotunda: “Hem crescut perquè formem un bon equip”. Aquesta evolució a què es refereix la Marta afecta també la tecnologia que s’aplica al dia a dia de les operacions de taquilla: “Em recordo de les impressores que teníem al principi d’obrir la línia a Alcúdia, de paper amb còpia i continu... s’encallaven, es trencava el paper, calia tallar el paper a mà, si fallaven emplenàvem els bitllets a mà i després, depenent del tipus de viatge, arrencàvem més o menys còpies del bitllet a l’hora del check-in… res comparat amb

MIRADES

les impressores de paper tèrmic que tenim ara, que són ràpides i fallen poc o gens”. En tot cas, el que més destaca Marta Isern de la seva feina és la confiança que l’activitat de Baleària genera als clients que, explica, “especialment a l’hivern són recurrents, gent que, per exemple, va i ve de Menorca per motius de feina o familiars”. I és que alguns són clients habituals des que es va iniciar la línia:

“Ja em saluden pel nom... la relació acaba sent molt propera després de tants anys”, destaca. Alcúdia és una delegació petita de Baleària, amb pics de feina molt pronunciats com el que es produeix coincidint amb les festes de Sant Joan de Ciutadella, quan milers de mallorquins embarquen a Alcúdia per arribar a l’epicentre de la festa. És llavors quan la feina se centra a agilitzar al màxim les gestions

d’embarcament i les targetes d’embarcament electròniques agafen un gran valor. “Tots fem de tot, a Alcúdia, des de l’atenció a la taquilla, a reserves de càrrega, embarcaments i temes més administratius. El meu dia a dia és molt variat. Com a responsable també m’encarrego de donar suport a tot l’equip en els dubtes o contratemps que puguin sorgir”, explica la supervisora de taquilla d’Alcúdia.

135

BALEÀRIA · 25 ANYS

136

MIRADES

Jaume Fuster CAPITÀ

«Baleària ha crescut perquè ha assumit riscos» Jaume Fuster Cervilla, mallorquí i capità de la Marina Mercant, es considera abans que res un home de la mar. Des de fa tres anys està al comandament del Jaume III, que opera a la línia Alcúdia-Ciutadella, cosa que li permet estar a prop dels seus i del seu territori. De la seva trajectòria professional a Baleària, iniciada el 2007 al Ramon Llull, destaca la primera vegada que va tenir el comandament d’un vaixell, el Jaume I, a la línia des de Fort Lauderdale (Florida) a Freeport (Gran Bahama); o la travessia de posicionament del Jaume II des d’Algeciras a Florida. I és que els Jaume tenen un indubtable protagonisme a la vida professional de Jaume Fuster. Però el que més el va sorprendre quan es va enrolar a Baleària com a oficial va ser

BALEÀRIA · 25 ANYS

“la gran versatilitat per canviar de destinació, tant els tripulants de vaixell com els vaixells de línia regular”, tot plegat, recorda, amb el bon tracte que rebia dels seus companys: “En els vaixells de passatge, el més normal és que el tracte que reps sigui el propi d’una gran família, cosa especialment evident a Baleària”. “Sempre he estat lligat al mar d’una manera o altra i penso que és una manera d’entendre la vida diferent. Jo no concebo passar un dia sense veure el mar i quan no el puc veure, pel motiu que sigui, el dia no s’ha completat, és a dir, sento que em falta alguna cosa”, explica el capità Fuster. Per això, precisament, recorda que durs van ser per a ell els mesos àlgids de la pandèmia: “Aquesta malaltia va canviar el món, o, almenys, les

persones. Es van aturar moltíssims vaixells, sobretot els ràpids, i les tripulacions ens vam haver de quedar a casa sense veure el mar; el retorn a la normalitat va ser dur… encara sort que ja ha passat”. M O M E N T S C L AU

En contraposició als mals records de la pandèmia, Jaume Fuster rememora la construcció i entrada en servei dels ferries Baleària+: “Aquell moment crec que va ser clau en la història de Baleària i també quan es va inaugurar la línia del Carib entre Florida-Bahames, moment del qual jo vaig formar part; i així mateix el moment de la inauguració de l’estació marítima de Dénia, digna de veure, per dins i per fora”. El capità Fuster no dubta que el lideratge de Baleària en el seu sector es deu primordialment “a l’encert en les decisions importants en moments decisius; per fer-ho amb valentia, visió de futur i assumint els riscos que això comporta”. Considera que els valors que ell ha aportat a la companyia són “professionalitat, responsabilitat i compromís; personalment, afinitat amb les persones que necessiten ajuda per solucionar qualsevol mena de problema”. També ha après, explica, “a fer front a la resolució dels problemes del dia i a dia i fer-ho amb prudència a l’hora de prendre decisions importants”. Tot plegat l’ha portat a viure el creixement de Baleària ple d’orgull: “Cada pas que ha fet Baleària l’ha ajudat a créixer; veure què és aquesta empresa avui dia és per estar-ne orgullós”.

137

Alina Prundaru

VIDA A BORD

AUXILIAR DE PASSATGE DE BALEÀRIA

«Cada dia és un repte a la feina i això ajuda a evolucionar» 138

Alina Ionela Prundaru recorda encara aquell 13 de març del 2007 en què baixava per la Rambla de Barcelona arrossegant la seva maleta i, ja a l’altura de Drassanes i després de l’estàtua de Colom, va veure l’Isla de Botafoc, el ferry que aleshores cobria la línia Barcelona-Eivissa. Aquell dia, l’A lina va iniciar la seva trajectòria a Baleària, que continua avui dia. “Jo soc de Romania i vinc d’un poble de muntanya, dels Càrpats, la terra del comte Dràcula, i sempre somiava el mar. Un bon amic em va comentar que, si m’agradava el mar, el podria tenir com una manera de viure; i és com vaig enviar el currículum a Baleària”, rememora.

Després de més de 16 anys a Baleària, l’Alina no ho dubta: “Cada dia és un repte a la feina i això ajuda a evolucionar”. I ho diu amb coneixement de causa, després d’haver passat per pràcticament totes les línies de Baleària: “Em sorprèn la facilitat de la companyia per obrir noves rutes; i m’agrada que, amb aquests reptes, arribem a oferir allò que necessita la gent”. Del seu dia a dia recorda que va començar sent auxiliar de passatge i recepció: “Em fascina la feina; tenir l’objectiu que el viatge sigui molt plaent per al passatge; m’encanta que la gent estigui contenta, que se’n vagi amb un somriure i que vulgui tornar”.

L’Alina subratlla que les tripulacions tenen un horari de treball i de descans mentre estan embarcats, però que la seva tasca també és vetllar per la seguretat a bord, encara que estiguin descansant; perquè la seguretat, assegura, “és un objectiu compartit per tots els tripulants i que sempre hi és present”. La clau de l’èxit de Baleària per a aquesta tripulant natural de Romania interior és evident: “Anar un pas endavant; determinar les necessitats de la gent… això fa créixer i arribar al cim, on som ara”, afirma rotundament, abans d’apuntar que “Baleària és ‘el viatge’; no és la necessitat, sinó el plaer de viatjar”. Els llargs anys com a tripulant també permeten a aquesta romanesa fer balanç dels pitjors i millors moments viscuts a bord dels vaixells. Així, afirma que els pitjors dies van ser els més àlgids de la pandèmia —“encara que la companyia va mitigar les conseqüències per als treballadors”, apunta— i que els millors són molts, “perquè són episodis de la vida diària a bord”. En aquesta línia, i com un dels prop de dos mil treballadors de la naviliera, Alina Prundaru considera que està aportant la seva experiència, millorant dia a dia: “Per mi és molt important treballar en un bon ambient; m’agrada rebre bé els nous companys i compartir-los els meus coneixements. Em tinc per una bona companya, positiva i alegre”. I resumeix la seva actitud vital com a màxima: “Pregunta’t si el que estàs fent avui t’acosta al lloc on vols ser demà”.

MIRADES

139

BALEÀRIA · 25 ANYS

Víctor Terricabras EXDIRECTOR DE NEGOCI DE BALEÀRIA

«Baleària es va posicionar molt aviat com a líder en reserves en línia»

140

Víctor Terricabras Balada, format en Administració i Direcció d’Empreses a Esade, es va incorporar a Baleària el 2002, quan la naviliera, en plena efervescència després de la incorporació del Federico García Lorca, va apostar per la professionalització del seu equip directiu. Terricabras va abandonar Baleària a mitjans del 2018, després d’haver exercit els llocs de director de Màrqueting primer i de Negoci després. Des de llavors dirigeix a Mallorca una empresa centrada en la realitat virtual, adreçada al sector educatiu i de la formació en empreses, mitjançant projectes de transformació digital. Terricabras va liderar, a Baleària, l’aposta per la venda de passatges a Internet, cosa que fa més de 20 anys era un camp ignot. “Abans

d’incorporar-me a Baleària, vaig treballar durant dos anys en diverses startups d’internet, i tenia clar que el futur de les empreses de transport passava per la venda en línia. Aquesta innovació va permetre, a la companyia, posicionar-se com a líder en reserves en línia des de molt aviat”, explica. L’aposta de la venda en línia no va suposar en cap cas arraconar les agències de viatge, que van disposar des del primer moment del seu propi aplicatiu. Com gairebé totes les persones que han tingut contacte amb Baleària, sigui amb caràcter laboral o no, Terricabras destaca de la naviliera la gran agilitat en la presa de decisions: “Amb una única trucada es podia posar en marxa un projecte important, i això, unit a la gran llibertat d’actuació dins del meu camp,

va fer que aquests primers anys fossin molt motivadors”. Aquesta agilitat en les decisions feia que aquestes sempre es prenguessin, rememora, des de la premissa imposada per la cultura de l’empresa: “Ens portava a estar molt al damunt del negoci, fent un seguiment permanent dels resultats, canviant el rumb quan les coses no sortien com teníem previst, i reaccionant amb velocitat a qualsevol canvi significatiu al mercat”. Des del seu càrrec de responsabilitat a la naviliera, Terricabras va participar activament en dos moments decisius en l’expansió de Baleària: l’obertura de la línia amb Tànger (2003) i el posicionament a Miami (2011). De la peculiaritat de la línia de l’Estret de llavors, Terricabras en dona bona fe recordant que va

MIRADES

recórrer dotzenes de benzineres situades a les rutes des d’Europa cap a Algeciras perquè venguessin passatges de Baleària, aleshores un canal de vendes imprescindible per consolidar-se en un mercat centrat a donar servei a les desenes de milers de famílies de procedència magribina que cada any travessen mitja Europa

BALEÀRIA · 25 ANYS

amb els seus vehicles per embarcar a Algeciras amb destinació final als països del Magrib. A Miami també va ser complicat, però es va produir un cop de sort a l’objectiu de crear una línia marítima des de zero, entre els ports de Miami i Bimini. “Se suposava —rememora Terricabras— que comptàvem amb el suport

d’un soci local, amb què havíem de dragar un canal d’accés al port de Bimini per començar a operar. Aquest canal mai va arribar a existir, però afortunadament durant aquell estiu, una naviliera local que unia els ports de Fort Lauderdale i Freeport (a Gran Bahama), va fer fallida i ens va donar l’oportunitat d’ocupar aquest espai”. Dotze anys després, Baleària continua operant aquesta línia. Del que està convençut Terricabras és que la societat percep Baleària com una naviliera fiable, que transmet seguretat i confiança als clients de càrrega i excel·lència en el servei per als passatgers. “És una empresa estratègica per als territoris insulars i les ciutats autònomes, ja que és la via d’entrada de béns a aquests territoris, i la connexió amb la Península” resumeix. Terricabras considera que tant els passatgers més recurrents com els residents, igual que els ocasionals, valoren especialment del servei que ofereix Baleària, la qualitat dels seus vaixells, moderns i innovadors, “que permeten fer travessies molt agradables”, postil·la abans de resumir el que, a parer seu, han suposat aquests primers 25 anys de la naviliera: “Les empreses líders són les que imposen la manera de treballar en els seus respectius sectors d’activitat, i en el cas de Baleària al transport marítim, sens dubte ha potenciat la posada en marxa de vaixells innovadors, d’última generació, amb gran capacitat de transport, i excel·lència en el servei. En aquests 25 anys, Baleària ha contribuït a fer que el transport marítim a Espanya no tingui res a envejar al d’altres països”.

141

Abel Matutes POLÍTIC, EMPRESARI I NAVILIER

«El vaixell és un mitjà essencial per a les persones que vivim a les illes»

142

Quan a Abel Matutes Juan, d’àmplia trajectòria política i empresarial, se’l convida a valorar els 25 anys de trajectòria de Baleària, el primer que fa és definir-se com a net i fill de navilier i reivindicar el valor estratègic de les comunicacions marítimes per a les Balears en general i per a Eivissa en particular. “El vaixell és un mitjà essencial per a les persones que vivim a les illes i el fet de comptar amb connexions regulars, tant entre l’arxipèlag i la Península com entre illes, és fonamental. Sense anar més lluny, les connexions entre Eivissa i Formentera són especialment rellevants per als residents a totes dues illes”, assenyala amb rotunditat. Des d’aquesta perspectiva, i amb el bagatge que li dona la seva formació com a

jurista i economista, Matutes explica que la integració el 2005 de la divisió naviliera del seu grup empresarial a Baleària va constituir “una aliança satisfactòria i fructífera per a les dues companyies” en què, emfatitza, va ser determinant “la cordial amistat i la relació de lleialtat i confiança” que manté amb Adolfo Utor. En tot cas, subratlla que, en els 17 anys d’aventura empresarial conjunta, va ser essencial “compartir valors empresarials i l’afany per contribuir al desenvolupament del sector”. Abel Matutes no dubta que el seu grup empresarial va aportar a Baleària “experiència tant en el sector navilier com en el turístic” i que això va suposar un increment de la flota i va permetre posar en marxa noves connexions.

“Junts, vam sumar esforços i vam compartir una important etapa, en què, entre d’altres, vam treballar perquè les Balears comptés amb més i millors connexions”, sentencia qui, entre altres importants càrrecs de responsabilitat política, va exercir el de ministre d’Afers Estrangers d’Espanya i va ser membre de la Comissió Europea. Dels 25 anys de Baleària, Abel Matutes destaca la que considera una especial atenció de la naviliera amb les Balears, connectant les illes entre elles “i servint de nexe amb la Península, facilitant els desplaçaments i contribuint al seu desenvolupament social i econòmic”, tot això, emfatitza, en un context que no sempre ha estat fàcil ni plàcid. “Com passa a la mar, unes vegades el vent bufa a

MIRADES

143

favor, altres vegades és de proa i en altres la tempesta dificulta la travessia, però Baleària ha sabut afrontar cada etapa i consolidar-se amb una trajectòria d’èxit”, explica l’empresari eivissenc utilitzant el símil mariner. Perquè, com passa entre la major part d’eivissencs de la seva generació i de les anteriors, la seva vinculació amb el mar i els vaixells ve de la infantesa. “Recordo caminar amb el meu pare entre els vaixells de la naviliera fundada pel meu avi i veure aquests primers vaixells, tan diferents dels d’ara, i escoltar les històries dels qui s’embarcaven”, rememora, abans de mostrar-se impressionat pels “grans i moderns vaixells d’ara, com el primer ferry elèctric d’Espanya que ha presentat Baleària”.

BALEÀRIA · 25 ANYS

Per tot això, l’empresari i polític eivissenc més conegut més enllà de l’illa, no dubta a afirmar que les connexions marítimes “han estat determinants per a les Balears al llarg de la seva història en diversos àmbits, des del comerç fins al turisme, passant pels desplaçaments necessaris dels residents a les illes”. Matutes posa un èmfasi especial en les persones que han fet possible el desenvolupament del sector navilier. “És imprescindible, en aquest sentit, destacar la tasca dels mariners eivissencs”, subratlla, i recorda amb alegria com Baleària va batejar el 2010 com a Abel Matutes el vaixell més gran de la seva flota. “Adolfo Utor va retre, amb aquest gest, un sentit homenatge a tota la meva família, que sempre agrairé

perquè honra la feina d’aquells pioners, com el meu avi, Abel Matutes Torres, que amb el seu afany i entusiasme van impulsar les primeres navilieres de l’illa i a les generacions que hem vingut al darrere compartint el mateix esperit emprenedor i les ganes de contribuir a l’avenç d’Eivissa i Formentera”, reflexiona. De la posada en marxa d’aquest ferry, Abel Matutes recorda també la multitudinària presentació del vaixell a Eivissa i que fos una de les seves filles, Estela, la padrina del vaixell. Però, hi insisteix, tot això va suposar “un homenatge merescut a tots els nostres valents mariners eivissencs que, en moments difícils, van saber lluitar per la seva família i per l’illa d’Eivissa”.

José Poblet DIRECTOR GENERAL DE COTENAVAL

«Els projectes de Baleària s’alineen sempre amb les inquietuds socials»

144

José Poblet Martínez, enginyer naval de formació, és el director de Cotenaval, una empresa creada el 2008, centrada en la consultoria del sector marítim amb seu a València i en la cartera de clients de la qual figura Baleària, amb la qual ha treballat en la definició de les transformacions dels vaixells de la flota, especialment en la implantació del gas natural liquat (GNL) com a combustible net de transició, “l’única alternativa real”, assegura. “Un dels grans èxits dels vaixells de Baleària i, per tant, de l’empresa, és que ha sabut, en tot moment, ajustar els seus projectes a les necessitats comercials, però alhora alinear-se amb les inquietuds socials canviants i, en alguns casos, fins i tot avançar-s’hi”, sentencia José Poblet abans d’analitzar des de la seva

perspectiva tècnica les diferents sèries de vaixells de Baleària, en la concepció dels quals ha participat des del 2008. D’entrada, Poblet té molt clar que Baleària ha estat capdavantera a l’hora de comptar amb embarcacions molt competitives. Però en aquests 25 anys, apunta, la consciència mediambiental ha evolucionat i ara seria impensable emprendre la construcció de vaixells amb els criteris que van impulsar el disseny del Federico García Lorca, “en què la velocitat i la immediatesa primaven sobre qualsevol altre concepte. Encara no estava interioritzat a la societat el concepte d’ecoeficiència”, assegura. Dels vaixells de la sèrie ferry+ construïts a les drassanes Barreras, José Poblet considera que la seva construcció es va iniciar en un mo-

ment d’incertesa econòmica, “on la recerca de l’optimització de resultats era vital” i s’estava “en una situació d’exigència de competitivitat, no només externa, sinó també interna on els vaixells havien de guanyar en flexibilitat, en optimització d’operacions de càrrega i descàrrega, i on la millora de resultats gràcies al factor escala era important”. El responsable de Cotenaval considera l’Hypatia de Alejandría i el Marie Curie “filosòficament una continuïtat amb els vaixells de la sèrie Barreras”, però fets realitat en una època “on la preocupació mediambiental s’havia fet palesa, la societat ho havia interioritzat i ho sentia com una necessitat. D’aquí ve la incorporació del GNL com a combustible, “com a resposta als requeriments socials en matèria de sostenibilitat, fent servir

MIRADES

el combustible més net que actualment és una realitat”, sentencia Poblet. En tot cas, a parer de Poblet, la sèrie Eco (destinada a la línia Eivissa-Formentera) és la que reflecteix el moment en què va començar a primar la consciència de la sostenibilitat: “La societat va començar a conscienciar-se de la importància del respecte al medi ambient, i en aquesta sèrie ja es van contemplar millores puntuals en aquest aspecte com la reducció

BALEÀRIA · 25 ANYS

de pesos, les propulsions molt ajustades en potència i, per tant, els consums o els panells solars”, explica. Els nous fast ferries duals Eleanor Roosevelt i Margarita Salas (aquest darrer en construcció) són, opina Poblet, la resposta tecnològica a conjugar aquestes inquietuds socials amb la protecció del medi ambient i les necessitats de velocitat i rapidesa que continuen vigents i que, en el cas d’aquests

dos vaixells, es presenten supeditades “als compromisos mediambientals que s’han impregnat en la societat; a més dels conceptes de confort i sostenibilitat, que s’han fet més palesos”. “L’electrificació és, cada cop més, una realitat a la nostra societat; a més, és una línia marcada de millora i desenvolupament de futur. Baleària no podia ni volia ser-ne aliena: al seu següent vaixell, expressament dissenyat per satisfer uns requisits comercials, es va introduir com a exigència començar a caminar cap a aquest objectiu, i així va néixer el Cap de Barbaria, vaixell elèctric que permet tota l’operativa al port amb zero emissions de gasos contaminants”. El repte per al futur immediat —apunta Poblet— és la lluita per vaixells més ecoeficients, amb reduccions dràstiques d’emissions. “Això s’aconseguirà a través de millores d’eficiència energètica, cerca de perfils operatius òptims, és a dir, velocitats de navegació més baixes i més velocitat d’operació portuària”, explica. I, juntament amb això, la utilització de combustibles més nets i, ara com ara, el GNL continua sent l’única alternativa real, “encara que en el futur la utilització de biocombustibles i combustibles sintètics serà una realitat i a Baleària ja són en el punt de vista”, sosté José Poblet. A més llarg termini, aquest enginyer naval apunta als anomenats vaixells autònoms, “però això no serà una cosa que a curt i mitjà termini afecti Baleària. La digitalització aplicada a procediments de manteniment remot sí que tindrà un gran pes en un futur pròxim”.

145

Àlex Prats EMPRESARI DEL TRANSPORT

«Treballar en equip amb Baleària ens ha portat a un cas d’èxit» 146

Àlex Prats Bea, enginyer mecànic de formació, es va incorporar el 1989 a la direcció de l’empresa familiar de transports fundada el 1926 a Catalunya per José Prats Beltrán per distribuir mercaderies fresques; avui dia, aquesta empresa està a punt de complir el seu primer segle de vida i lidera el transport de mercaderies peribles amb les Balears. Des del 2006, Transportes J. Prats, SA, manté amb Baleària una intensa relació que es visualitza a la portada del web de l’empresa: un camió de la companyia i un vaixell de Baleària al fons. El màxim responsable de Transportes J. Prats, SA (TJP), considera que aquesta relació amb Baleària ha estat fructífera perquè ha estat basada en la confiança mútua entre les dues

empreses: “Nodrint-nos de les necessitats que el mercat ens exigia any rere any, ha contribuït que TJP hagi tingut un creixement positiu en volum i en creació de nous clients. Aquesta confiança amb els anys ha creat un model de negoci que avui és un referent. Treballar en equip ens ha dut a un cas d’èxit”, assegura. CADENA DE SUBMINISTRAMENT

Baleària ha sabut entendre les necessitats canviants d’aquests darrers anys, subratlla Àlex Prats, perquè ha sabut donar resposta “i fer valdre les evolucions o noves necessitats dels clients, tot aportant solucions per donar cobertura a totes les illes”. Això ha permès, considera, que Baleària s’hagi constituït “en una eina que el mercat

MIRADES

necessitava per poder evolucionar, fet que ha permès que el sector marítim formi part de la cadena de distribució com una baula més”. L’empresa que dirigeix Àlex Prats ha aconseguit estar per sobre del 98% en el compliment dels horaris dels seus serveis, “cosa que sense Baleària no seria possible”, subratlla. “I això perquè és una empresa compromesa amb els seus clients, que estudia les necessitats de cada servei, tant de manera individual com gestionant comptes, analitzant cada corredor per coordinar les necessitats del transportista amb les exigències del mercat de manera que el resultat aporti valor al client final”, conclou. TR ANSP ORT DE MERCADERIES

Dels serveis de càrrega de Baleària, Prats en destaca la constant evolució, l’augment de freqüències, l’optimització de les estibes i desestibes dels vaixells, l’augment de nusos a les travesses, així com el creixement d’eslores, fet que ha permès rutes més estables. “Gràcies a això hem pogut obtenir compromisos amb els clients finals, assegurant dates i hores de lliurament, cosa que ens ha permès elevar la rotació dels equips i reduir els costos d’emmagatzematge a destinació”, explica. La conseqüència de tot això, segons entén Àlex Prats, és que actualment un servei a les Balears té un temps assegurat de trànsit d’entre 16-18 hores des del moment de la càrrega fins a la descàrrega a la destinació i això permet tenir una reducció d’estocs gràcies a aconseguir fiabilitat i confiança.

BALEÀRIA · 25 ANYS

147

Vicente Prats DIRECTOR DE BANCA D’EMPRESES DE BANC SABADELL

«Creiem en la gestió de l’equip directiu de Baleària»

148

Vicente Prats Roig, com a executiu bancari, ha tingut una visió de primera mà de l’evolució de la capacitat financera de Baleària. Prats va passar de ser director de zona a Eivissa de la ja desapareguda Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) —hereva de la històrica Banca Matutes— a director de banca d’empreses a l’illa del Banc Sabadell, que es va adjudicar la CAM després del seu col·lapse. Vicente Prats recorda que l’inici dels seus tractes amb Baleària va ser conseqüència directa de l’acord de fusió, que va començar a forjar-se el 2003, pel qual el grup navilier Matutes es va integrar a Baleària. “Recordo que em va trucar Abel Matutes demanant una operació de circulant per a Baleària; en aquell moment Baleària no era client de la

CAM. Vam haver de demanar documentació per a l’alta de client i estudi del crèdit; al cap de pocs dies es va formalitzar i va començar la meva relació amb Baleària”. Del que no dubta l’executiu bancari és de la bondat de la fusió per absorció que va protagonitzar Baleària integrant la divisió naviliera del grup Matutes. “Amb la fusió es va aconseguir sumar fortaleses: capacitat i coneixement de gestió de vaixells de càrrega i passatge per part del grup d’Adolfo Utor —diríem soci industrial— amb un soci financer que li donava, en aquells moments, solvència i prestigi”, rememora [la participació del grup Matutes a Baleària va ser del 42,5% i es va mantenir fins al 2021, quan Adolfo Utor va aconseguir tenir el 100% del capital de la naviliera].

Des de la perspectiva d’avesat bancari, Vicente Prats considera Baleària un client atípic perquè la seva direcció financera és estable. “En 20 anys he tingut sempre els mateixos interlocutors, una cosa inusual avui dia”, subratlla. Juntament amb això, destaca de la direcció de la naviliera la seva credibilitat, forjada a base de “tenir paciència i sempre donar la cara davant les diferents crisis viscudes, davant de la competència i les eventualitats. I, per descomptat, l’encert mutu de la unió de Baleària amb el grup Matutes; un bon exemple de bon fer soci industrial i soci financer”. En qualsevol cas, Prats s’enorgulleix d’haver viscut de primera mà més de 20 anys de relació amb Baleària: “Gairebé des de veure-la néixer fins a esdevenir la principal

MIRADES

naviliera d’Espanya. He tingut la sort de ser el seu gestor dins de la meva entitat, aprenent de vaixells, de tonatge, d’estructurar operacions… i especialment de la tenacitat dels seus directius”. Del que no dubta aquest veterà de les finances és del moment àlgid de Baleària, quan va arribar la crisi financera del 2008 i la naviliera tenia en construcció quatre vaixells. “Amb la construcció iniciada i amb el finançament sense acabar de concretar, els mercats de liquiditat es van tancar. La disjuntiva era parar o acabar-los”, recorda Prats, a qui se li van quedar gravades les paraules d’Adolfo Utor: “Si parem, tindrem un munt de ferro rovellant-se; si els acabem, els operarem i hi guanyarem tots”. Amb aquelles paraules i la seva implícita decisió, Utor “va convèncer les dues entitats que cofinançaven els quatre vaixells; va ser l’enlairament definitiu de Baleària”, assevera abans de postil·lar: “Baleària ha pagat puntualment”. I és que Vicente Prats considera que la crisi financera del 2008 va ser un moment crucial per a Baleària, en què va comptar amb el suport bancari. “Van ser anys molt durs per la falta de liquiditat; anys dels quals Baleària va sortir vacunada i amb els quatre vaixells més moderns i eficients que navegaven pel Mediterrani”. Com a professional de la banca, Prats afirma: “Vam creure en la gestió de l’equip directiu de Baleària i vam afrontar l’acabament dels quatre vaixells”. Des de la perspectiva dels anys transcorreguts, no ho dubta: “Va ser un encert”.

BALEÀRIA · 25 ANYS

149

Leire Pajín SOCIÒLOGA

«Hi ha negoci a fer les coses bé»

150

La figura de Leire Pajín Iraola es va fer popular com a ministra de Sanitat, Política Social i Igualtat (octubre 2010-desembre 2011), en un dels últims gabinets presidits per José Luis Rodríguez Zapatero. Nascuda a Sant Sebastià i sociòloga de formació, Pajín va desenvolupar gairebé tota la seva carrera política a Alacant, província per la qual va ser diputada en diverses legislatures abans de ser senadora designada per les Corts Valencianes, a més d’exercir diversos càrrecs orgànics al PSPV-PSOE. Des del 2014 treballa com a directora de Desenvolupament Global a l’Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona, un centre de recerca impulsat per la Fundació ”La Caixa”. A més, presideix la Xarxa Espanyola de Desenvo-

lupament Sostenible de les Nacions Unides. Des de la seva àmplia perspectiva, Leire Pajín valora de manera molt positiva que Baleària se subscrigués, ja el 2011, al Pacte Mundial i amb això incorporés els deu principis universals relacionats amb els drets humans, la feina, el medi ambient i la lluita contra la corrupció a les seves estratègies i operacions. “Baleària va ser una de les empreses espanyoles que es va adherir al Pacte Mundial com un primer pas per a la construcció d’un model de negoci que no s’entén sense el compromís ferm amb el territori on genera riquesa, una aposta clara per la sostenibilitat econòmica, ambiental i social, l’estabilitat a l’ocupació i el benestar dels seus treballadors i clients o la difusió de la cultura”,

explica Leire Pajín per afirmar que “aquest compromís constitueix el cor de la reputació de Baleària avui, exigida i reconeguda pels seus clients i resta dels stakeholders”. C O M P R O M Í S A M B E L P L A N E TA

I és que, per a la directora de l’ISGlobal, “hi ha negoci a fer les coses bé” una cosa que, explica, “Baleària ha entès des de ja fa molts anys” i, per això, “ha adoptat un fort compromís amb la petjada de carboni que genera, tot apostant per la reducció d’emissions amb objectius específics per al 2050 i per energies netes i combustibles menys contaminants, primer amb gas liquat, i més recentment amb el vaixell elèctric, el primer en transport

MIRADES

de mercaderies i persones a Espanya”. Per a Pajín, només amb un fort compromís global “es podrà assolir la missió d’una economia descarbonitzada, cosa que generarà noves oportunitats per a la sostenibilitat econòmica i social; la regulació i les polítiques públiques han d’incentivar i reconèixer aquestes pràctiques”. Com a parlamentària per Alacant, la que fos ministra no dubta a asseverar que Baleària “ha fet diverses apostes alhora; per la sostenibilitat ambiental, adquirint un compromís amb la reducció d’emissions, per la sostenibilitat social a través de la generació d’ocupació estable i d’un fort compromís social i per la sostenibilitat econòmica generant riquesa i creixement de la companyia”. I també destaca que la naviliera ha generat “una aliança amb el coneixement, ja que forma part activa del consell social de la Universitat d’Alacant, on dona suport a càtedres de responsabilitat social de les empreses que permeten generar solucions innovadores per reduir emissions i respectar els objectius de desenvolupament sostenible”. Confia Pajín que empreses compromeses amb el medi ambient com Baleària passin a ser “autèntics motors tractors de la resta de la seva cadena de subministraments i dels seus grups d’interès, estimulant-hi el seu compromís”. Tot això, reflexiona, des de la necessitat imperiosa d’avançar en objectius clars “com la igualtat de gènere en tots els espais de decisió, especialment en els equips directius i consells d’administració de les empreses, on encara hi ha una forta desigualtat”.

BALEÀRIA · 25 ANYS

151

152

Antonio Miragall CEO DE VIAJES CALIMA

«Baleària ha posat Dénia al mapa»

Antonio Miragall Espasa, com a agent de viatges, és memòria viva de l’evolució de Baleària i de la seva preqüela Flebasa, quan el fax i el tèlex eren els recursos tecnològics que es feien servir abans que, amb el primer telèfon mòbil Motorola, s’obrís un nou camí a les comunicacions empresarials. No debades, el 1985, Miragall va començar a articular els primers paquets majoristes que tenia com a centre de la seva oferta la llavors nova línia marítima Dénia-Eivissa. Miragall rememora que el 1985 va conèixer un llavors molt jove Adolfo Utor que treballava a Flebasa: “Jo era a Viajes Arthemis de Dénia. Des de l’agència vam ser els creadors dels primers paquets de vaixell i allotjament

BALEÀRIA · 25 ANYS

i ja vam començar amb l’excursió d’un dia”, explica Miragall posant èmfasi en la novetat del producte que suposava llavors l’excursió d’un dia a l’illa d’Eivissa. Poc després, el 1986, Miragall es va incorporar a Flebasa, a les seves oficines de Sant Antoni, per crear la majorista Rutas de Ibiza i la minorista Iberinsular amb què va comercialitzar “milers de reserves”, explica. Després de tornar a Dénia el 1990, Miragall va tornar a Viajes Arthemis. “El 1994, vaig constituir Calima Vacaciones amb la qual continuem lluitant avui dia”, assenyala. D’aquells inicis, Miragall recorda que la comercialització era totalment presencial, amb visites contínues a les agències de viatge, fullets per Setmana Santa i estiu on s’incloïen paquets

de vaixell amb allotjament, i l’excursió d’un dia a Eivissa combinada amb excursió amb bus per l’illa: “I d’una nit, combinada amb entrades a discoteques, és clar”, apunta. “Anualment preparàvem viatges educacionals de 3-4 dies de durada, perquè agents de viatge coneguessin tant els vaixells com els establiments hotelers d’Eivissa i més tard de Mallorca”. Són temps dels quals Antonio Miragall recorda “històrics” de Baleària, com Pablo Arnau, Vicent Pérez o Antonio García, aquest últim encara actiu. Tot va canviar quan es va implementar la venda en línia també per a agències i majoristes. “Tot van ser avantatges: rapidesa, agilitat, seguretat… Si no recordo malament, vam ser la primera majorista a connectar i oferir en línia els serveis de Baleària a les agències de viatge. Després van venir totes les altres”, rememora aquest veterà, i apassionat, agent de viatges que no dubta a assenyalar Adolfo Utor i la seva “empenta, capacitat de treball i lideratge” com a factor clau per a la creació de Baleària i la seva posició actual. I també atribueix a Adolfo Utor que la seu social de Baleària sempre hagi estat a Dénia. “Un senyal de compromís amb la terra que ens ha vist néixer, amb el consegüent agraïment. A més, tota la tasca de la Fundació als petits pobles de la Marina Alta és certament notable”, manifesta Miragall, per a qui “no hi ha dubte que Baleària ha posat Dénia i la comarca al mapa. El creixement per a Dénia és innegable, amb l’ampliació del port i la construcció de l’estació marítima, referents a la Comunitat Valenciana”.

153

José Francisco González EX-CEO D’ASTILLEROS BARRERAS

«Baleària va ser pionera en el compromís amb el medi ambient»

154

José Francisco González Viñas, enginyer naval i oceànic de Pontevedra, va arribar a la presidència de la drassana Hijos de J. Barreras amb 30 anys acabats de fer, càrrec que va ocupar durant més de 40 anys, fins al 2012. Recorda com un orgull i un desafiament per a Barreras la construcció de quatre ferries per a Baleària (Abel Matutes, Alhucemas, Passió per Formentera i Martín i Soler), “que eren absolutament innovadors per aquell temps”, i van contribuir —assegura— a consolidar fermament el desenvolupament de la drassana dins del món de càrrega i passatge “fins a convertir Barreras en una referència a escala mundial per a aquest tipus de vaixells”. El salt endavant que, per a la drassana i per a Baleària, va suposar la construcció i en-

trada en servei dels quatre vaixells González Viñas ho atribueix al fet que van ser vaixells “versàtils, còmodes i atractius per al client, amb molta més velocitat, amb una millora important en el confort de l’habilitació i amb una disminució dràstica de les acceleracions verticals navegant, cosa que va repercutir en el benestar i confort del passatge i tripulació”. Tot això, opina, va significar per a Baleària “i per al sector marítim espanyol, entrar en un nínxol creixent d’un mercat al qual se’l veia un enorme potencial de desenvolupament, com així va ser en els anys posteriors”. Quan es van concebre aquests quatre vaixells, el preu del combustible era molt diferent de l’actual i la consciència mediambiental no constituïa un sentiment i, malgrat

això, assegura González Viñas, “Baleària ja va dibuixar en aquella època el que seria un segell constant en aquests 25 anys, i és la seva contínua preocupació pel medi ambient utilitzant progressivament sistemes propulsius tendents a reduir o eliminar l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle, especialment CO2, SO2 i NO2; va ser pionera en el compromís amb el medi ambient”. C O N F O R T I S O S T E N I B I L I TAT

El que fos durant llargs anys president de Barreras no dubta que bona part de l’èxit de Baleària està relacionat amb aquesta consciència mediambiental, unida a “la seva encertada i meticulosa gestió, tractant de millorar el disseny, confort i sostenibilitat dels vaixells,

MIRADES

fent-los més atractius al passatge, mantenint la puntualitat a les arribades i sortides i fent que el viatge sigui un element de plaer”. Per això, assegura, Baleària és vista en el sector com “una empresa jove, moderna, puixant, amb mentalitat oberta i molt internacional, que sempre busca noves rutes i nous reptes”. Coneixedor com pocs del sector navilier espanyol, González Viñas adverteix que els diferents actors (drassanes, armadors, ports…) haurien de tenir una estratègia comuna enfocada a afavorir el desenvolupament del sector marítim en què s’accentuï l’eficàcia dels projectes i programes tendents a afavorir l’evolució integral del sector (Pertes i Next Generation) que repercutissin en beneficis per a tots els actors.

BALEÀRIA · 25 ANYS

155

156

MIRADES

Fanny Tur HISTORIADORA

«Baleària ja forma part de la història del transport marítim»

Però si, de l’aportació de Baleària, aquesta exconsellera de Cultura del Govern Balear en destaca alguna cosa és el paper que ha exercit la Fundació Baleària, que ha fet que “la creació pugui viatjar a nous escenaris i no es quedi al lloc d’origen. Per enriquir-se i créixer, l’art i la creació s’han de moure mentre conserven les arrels ben fortes”. I això, subratlla, en combinació amb la gestió d’espais culturals “en diferents llocs —el que des de la Fundació Baleària anomenen les Llonges de la Cultura—, cosa que facilita que puguin acollir activitats, trobades, investigació, mostres col·lectives i creadors de tot el país perquè es puguin trobar i enriquir-se mútuament” perquè, reflexiona, “l’art i la investigació són feina pròpia, però també són posada en comú i coneixement mutu”. 157

Eivissenca, activista mediambiental, historiadora, directora de l’arxiu històric d’Eivissa… Fanny Tur Riera va ocupar, entre altres càrrecs públics, la conselleria de Cultura del Govern Balear entre el 2017 i el 2019. Des d’aquesta perspectiva, la seva anàlisi amb visió històrica pren valor: “Baleària ja forma part de la història del transport marítim de les Balears i del Mediterrani”, afirma abans de reflexionar sobre el que va suposar la irrupció de la naviliera, ja que “els monopolis mai no són bons i diversificar l’oferta sempre ha de beneficiar l’usuari”. En clau cultural i de gènere, aquesta historiadora destaca de la naviliera Baleària qüestions com “l’atenció en i cap al català, o

BALEÀRIA · 25 ANYS

posar noms de dona a alguns vaixells, cosa que mostra que la història també l’escrivim les dones”. Des de la perspectiva ecologista, Tur Riera valora el compromís de Baleària amb la sostenibilitat partint del fet que “l’activitat humana en general i el turisme i la gran mobilitat en particular tenen efectes devastadors sobre el mar i el territori”. En aquest sentit, destaca, “totes les mesures que es posin en pràctica per minimitzar els efectes de la massificació, com per exemple fer servir energies renovables i col·laborar amb entitats ecologistes, posen un gra de sorra en una lluita que fa temps és imprescindible per a la mateixa supervivència”.

C R E AC I Ó C U LT U R A L

“En definitiva —assegura Fanny Tur— Baleària, a través de la seva fundació, ha fet possible que la creació tingui mobilitat, circuli, es mostri en nous escenaris, perquè així creix i troba nous paisatges… ha contribuït a la relació i el coneixement mutu entre creadors, tot facilitant que es trobin, es coneguin i, en definitiva, que estableixin vincles”. En el cas de les Balears, Fanny Tur considera que la de Baleària i la seva fundació han estat una magnífica aportació afavoridora de l’articulació social i cultural, a més de subratllar la revitalització que ha suposat la connexió, en tots els àmbits, entre Dénia i Eivissa.

Luis Guerrero RESPONSABLE DE BUREAU VERITAS

«Baleària ha passat d’una flota envellida a una de les més sostenibles d’Europa» 158

Molt poc després de la creació de Baleària, Luis Guerrero Gómez, doctor en enginyeria naval i oceànica, va esdevenir el director de la divisió naval de la societat de classificació Bureau Veritas a Espanya i Portugal. És, doncs, un dels tècnics independents amb perspectiva privilegiada de la trajectòria de Baleària, especialment en matèria de seguretat marítima. Com a societat de classificació, Bureau Veritas garanteix la seguretat dels vaixells i, en el cas de Baleària, hi participa des de la mateixa concep-

ció del vaixell establint les cotes de classificació i les notacions més exigents per determinar l’especificació que després sotmetrà a oferta a les diferents drassanes. “El més important per a Bureau Veritas és detectar totes les fallades abans del lliurament del vaixell per assegurar-ne un cicle de vida prolongat i eficient”, subratlla el responsable. Guerrero rememora que fa 25 anys “pocs creien en la viabilitat d’una companyia que naixia d’una fallida. En aquell moment va ser

providencial l’aparició del lideratge d’Adolfo Utor, que, bon coneixedor que les connexions marítimes península-Balears són imprescindibles, va involucrar en el projecte Baleària tot el personal de la companyia i unes quantes entitats essencials per a la seva supervivència. Avui dia, opina, “Baleària ha portat una trajectòria ben diferent del que estem acostumats a escala europea, passant en pocs anys d’una flota envellida a una de les flotes pròpies més eficients d’Europa, construïda principalment en drassanes espanyoles”. V O C A C I Ó I N N O VA D O R A

Entre les causes de l’èxit de Baleària, Guerrero destaca el seu “projecte de renovació i creixement de la flota sense comparació a Europa”; a això se suma l’aposta pels combustibles més nets i per la innovació en tots els àmbits, “que ha fet palesa en la conversió a gas natural com a combustible de molts dels seus vaixells, el més net avui dia, i en la construcció dels vaixells nous amb GNL”. La vocació innovadora de Baleària l’ha portada a construir el primer vaixell d’alta velocitat amb motors duals del món i un dels primers ferries elèctrics, subratlla el responsable de Bureau Veritas. En aquest sentit, recomana la lectura de la memòria de sostenibilitat de Baleària, “única en el sector i model per a tots els sectors” abans d’advertir que “va ser una pena el pas a mans estrangeres d’importants línies de connexió amb les Balears”, en una referència velada a l’entrada de GNV i a la compra per part de Grimaldi del negoci amb les Balears de la històrica Trasmediterránea.

MIRADES

159

Des d’aquesta perspectiva, Guerrero considera que Baleària “aporta un model de gestió únic, basat en la sostenibilitat entre tots els que intervenen en la cadena del transport marítim entre la Península, les Balears, les Canàries i les ciutats del nord d’Àfrica, a més de les seves línies marítimes als Estats Units”. Considera que la implicació en les comunitats que atén i “la seva visió sempre pionera a disposar de la flota més respectuosa amb el medi ambient i la seva

BALEÀRIA · 25 ANYS

vocació de lideratge han convertit Baleària en la companyia espanyola de vaixells de passatge i càrrega rodada amb més projecció”. Sobre el futur de la naviliera, Guerrero no en té cap dubte: “Baleària incrementarà significativament la quota de trànsit marítim amb les Balears, que és natural, i altres connexions amb el nord d’Àfrica seguiran un creixement sostingut i, com és consubstancial amb Baleària, sostenible”.

José Escalas CAPITÀ MARÍTIM DE PALMA

«Baleària pivota sobre els eixos de sostenibilitat i seguretat»

160

José Fernando Escalas Porcel és capità marítim de Palma des de fa gairebé 30 anys, cosa que li dona una perspectiva privilegiada de l’evolució de Baleària en els seus primers 25 anys de trajectòria. Escalas destaca l’aposta de la naviliera per comptar amb vaixells moderns i sostenibles, cosa que, argumenta, respon a la sensibilitat transversal de Baleària amb les necessitats de la indústria turística de qualitat, que pivota sobre els eixos de l’ecologia i la sostenibilitat. “Definitivament és un encert”, afirma amb rotunditat el capità marítim. En aquest sentit, José Escalas recorda que, ja des de poc després de la seva fundació, Baleària va fer un gran esforç per “disposar d’unitats noves complint els estàndards de

seguretat més moderns, cosa que va constituir una aportació molt positiva”. I és que, pocs anys després de la seva creació, Baleària ja va adquirir i va posar en servei vaixells com elFederico García Lorca i el Ramon Llull, per, més tard, apostar pels que comercialment van ser anomenats ferries+, la sèrie iniciada amb el Martín i Soler. S E G U R E TAT M A R Í T I M A

Com a responsable de seguretat marítima, José Escalas recorda que “els desastres” del Herald of Free Enterprise i de l’Estonia [en referència a les tragèdies marítimes de finals del segle XX que van protagonitzar aquests dos vaixells als mars del Nord] van impulsar una revisió profunda dels estàndards i criteris

d’estabilitat davant avaries dels vaixells ferry i ropax, “millorant la seva capacitat de sobreviure a inundacions dels garatges de vehicles. Això ha fet augmentar la seguretat intrínseca d’aquestes unitats”. Per això, explica, els estàndards de seguretat són avui dia molt diferents i garanteixen que accidents com els citats no siguin possibles i, més, en vaixells concebuts i construïts d’acord amb els paràmetres i les normatives de seguretat actuals. Amb això, el capità marítim de Palma subratlla com a essencial la implementació dels Sistemes de Gestió de la Seguretat Marítima i la Prevenció de la Contaminació (ISM) amb una visió que implica el vaixell i la companyia en el mateix nivell. Una cosa en què Baleària sempre ha tingut destacada

MIRADES

161

participació i que uneixen els dos eixos sostenibilitat i seguretat subratllats per Escalas i sobre els quals pivota la trajectòria de Baleària. Al marge dels assumptes relacionats directament amb la seguretat marítima, Escalas no dubta que les claus de l’èxit de Baleària es basen en la qualitat del servei, “mesura en estàndard de la flota, temps de travessia, confort a bord i nivells de seguretat”. Però el capità marítim al·ludeix també “a la capacitat de comunicació de Baleària amb la societat balear a tots els àmbits, amb una aposta forta per la implicació corporativa en tota mena d’espais, com la cultura, l’esport, l’educació, l’ecologia o el turisme”.

BALEÀRIA · 25 ANYS

162

MIRADES

Josep Pons Fraga EDITOR DEL DIARI ‘MENORCA’

«Baleària ha sabut llegir els grans canvis en el transport marítim»

“Baleària ha sabut llegir, gràcies a la intuïció d’Adolfo Utor, els grans canvis en el transport marítim. El president de Baleària s’anticipa en moltes decisions, sap que arrisca, però mesura el risc. A cada decisió hi ha una filosofia d’empresa, fruit de l’experiència del coneixement del sector i del mercat”, afirma el periodista menorquí Josep Pons Fraga, un personatge hiperactiu i referent absolut de la informació a Menorca les darreres quatre dècades. La relació Baleària-Menorca passa, a parer de Pons Fraga, indiscutiblement per Ciutadella. Així, afirma que la naviliera ha sabut impulsar un nou model de negoci a la navegació marítima a Espanya que ha aplicat en el transport de passatgers, vehicles i càrrega rodada. “En el cas de Menorca —incideix— la seva gran aposta

BALEÀRIA · 25 ANYS

ha estat el port de Ciutadella, i concretament el trajecte que enllaça Barcelona amb Alcúdia i el port menorquí. Adolfo Utor sempre ha defensat que, en el trànsit marítim, cal treballar amb les distàncies més curtes”. Memòria viva dels darrers 40 anys a Menorca, Pons Fraga recorda d’Utor que va ser el gran valedor de la construcció del port exterior, juntament amb la llavors presidenta del Consell de Menorca, Joana Barceló, i l’enginyer naval Joaquim Coello, que en va ser president del Port de Barcelona, molt vinculat a Menorca. “Adolfo i Joana —rememora— van convèncer qui era president del Govern, Jaume Matas, després de la gran rissaga del 15 de juny del 2006, amb grans danys a les embarcacions amarrades al port urbà de Ciutadella, que era imprescindible

construir un port exterior a la badia per garantir el trànsit marítim, evitar accidents i mantenir la connectivitat”. En tot cas, afirma Pons Fraga, Menorca no en té prou amb els avions, perquè hi ha un conjunt de béns, mercaderies i tots els vehicles que entren a l’illa que necessiten vaixells. “Baleària ha sabut resistir i ha crescut perquè ha donat resposta a la demanda durant tot l’any, fins i tot els mesos de menys activitat, quan desapareixen altres navilieres que venen amb sentit oportunista”. Segons el conseller d’Editorial Menorca, “Utor aplica el criteri de ‘qui resisteix, guanya’, però ho fa amb nous models, que impliquen la ruptura de compartiments estancs a la companyia mitjançant la formació d’equips

163

«QUAN BALEÀRIA DONA ALS SEUS VAIXELLS ELS NOMS DE DONES PIONERES I ACTIVISTES DELS DRETS CIVILS, ESTÀ FENT UNA DECLARACIÓ DE PRINCIPIS»

164

multidisciplinaris que sàpiguen gestionar amb encert el big data”. Opina que el repte de treballar en un entorn digital i amb les noves tecnologies “forma part de l’‘ànima, cor i vida’ de Baleària, juntament amb la reducció dels gasos contaminants a l’actual etapa de transició energètica, i un eficient model de responsabilitat social corporativa”. Josep Pons Fraga també subratlla que Baleària és una empresa atípica. “Adolfo Utor —afirma— va saber captar i sumar recursos, capitalitzar la nova empresa i formar una societat anònima laboral. Baleària neix com un acte de supervivència, amb una persona que exerceix el lideratge amb els capitans, que

coneix i tracta amb una relació directa i cordial, també exigent; el personal d’oficines i el conjunt de directius amb què forma un equip de treball eficaç”. E L VA L O R D E L A P L A N T I L L A

Per això reflexiona l’editor del diari Menorca, el gran valor afegit de Baleària és, precisament “el conjunt de professionals que ha sabut treballar en equip, resolent tota mena de dificultats, i aportant un nou concepte del transport marítim a Espanya; els recursos humans són el gran capital de Baleària”. A això, afegeix, “se suma a l’audàcia del seu capità, Adolfo Utor, capaç d’assolir acords insospitats com el que va

saber teixir i tancar amb Abel Matutes, primer competidor i després soci i aliat i empresarial”. Sobre els noms dels vaixells de Baleària, allunyats dels tòpics i típics, Pons Fraga també té opinió pròpia: “Quan Baleària dona, als seus vaixells nous, els noms de dones com ara Hipàcia d’Alexandria, Marie Curie i Eleanor Rooselvelt, que van ser pioneres i activistes dels drets civils, està fent una declaració de principis”. El periodista recorda els noms dels vaixells d’Isnasa-Flebasa, algun dels quals van passar a ser operats per Baleària: “Va ser cosa de Victoriano Sayalero, republicà i d’esquerres, que ens sorprenia en donar el nom de Miguel Hernández i Manuel Azaña als vaixells de la seva flota, però que causava gran satisfacció al llavors totpoderós vicepresident del Govern, Alfonso Guerra”. En tot cas, el degà dels periodistes menorquins insisteix a recordar un esdeveniment que, assegura, reflecteix el tarannà d’Utor: “Era encara amb Flebasa que van desplaçar a l’antic port de Ciutadella un vaixell per fer proves de maniobra; personalment, sempre em quedaré amb la imatge d’aquella arriscadíssima i complicada maniobra de viratge i reviratge a l’interior de l’antic port de Ciutadella; les dimensions del port encaixonaven —i amb prou feines permetien— el moviment del vaixell. ‘Ho hem superat’, va afirmar Utor en concloure, i va afegir: ‘Ara afrontarem altres proves més complicades’. Aquest esperit, potser modelat pel pas del temps i la importància que ara té Baleària es manté”, sentencia Pons Fraga.

MIRADES

Concha Pastor PERIODISTA DE DÉNIA

«Sempre vaig saber que Baleària tiraria endavant»

Concha Pastor Gimeno és una periodista de raça que, des del 2022, és la directora de TodoAlicante.es. Va formar part de l’equip fundacional del diari El Sol, a Madrid, i compta amb una trajectòria de més de 32 anys a Las Provincias com a delegada, entre altres funcions, a la Marina Alta. “Sempre vaig saber que Baleària tiraria endavant”, assevera Concha Pastor que, com a periodista a Dénia, va informar de l’angoixa de Flebasa, amb impagaments, vagues, immobilitzacions de vaixells… i de la creació de Baleària per part dels seus empleats. “Si sempre vaig estar convençuda que Baleària es consolidaria és perquè coneixia els moviments que s’anaven donant a l’empresa amb Adolfo Utor al capdavant”. I això malgrat “les

BALEÀRIA · 25 ANYS

manifestacions al port de Dénia, els problemes de Flebasa amb els treballadors, amb el vaixell Manuel Azaña, i la demanda interposada contra Adolfo Utor, que finalment es va resoldre a favor seu”, recorda la periodista. Concha Pastor considera que, quan es va crear, “ningú no donava un duro per Baleària”, malgrat reconèixer l’audàcia i el patiment dels que la van impulsar. No obstant això, la recuperació del Manuel Azaña va suposar un punt d’inflexió “que va marcar el fet de renéixer de la naviliera deniera, a la qual va seguir la construcció del fast ferry Federico García Lorca”. Per a Concha Pastor, l’èxit de Baleària és degut a l’“estratègia empresarial, el risc, els equips —entre ells, el de Comunicació– i el fet de situar l’usuari al centre de l’empresa”. Tot això permet que avui sigui una empresa reputada que, des de la seu de Dénia, marca el rumb de les seves operacions. Aquesta periodista deniera destaca el més positiu de les sinergies Dénia-Baleària, perquè considera que la naviliera “ha contribuït, i molt, a donar a conèixer Dénia, ja que va a l’ADN de l’empresa, la seu social de la qual és en aquesta ciutat; a més, el fet de tenir trànsit marítim amb les Illes Balears ha ajudat molta gent a situar Dénia en el mapa”. Concha Pastor recorda els temps en què Baleària, com abans ho havia fet Flebasa, operava des del mateix centre de Dénia. Res a veure amb la seu actual i l’estació marítima, una infraestructura nova de la ciutat que ha contribuït decisivament a dinamitzar l’economia local.

165

E N DA D E S

60 14 87

noliejats

auxiliars

roro MILIONS DE VEHICLES

VA I X E L L S

85 MILIONS DE METRES LINEALS DE CÀRREGA

168

en propietat

fast ferries

26 PA Ï S O S

PLANTILLA

4,6 M

METRES LINEALS

RU T E S

VA I X E L L S

125

ferries 1998 1999 2000 2001 2 0 02 2 0 03 2004 2005 2006 2 0 07 2008 2 0 09 2010 2011 2012 2013 2 0 14 2015 2016 2017 2018 2019 2 02 0 2 02 1 2 02 2

PA S S AT G E R S

1998 1999 2000 2001 2 0 02 2 0 03 2004 2005 2006 2 0 07 2008 2 0 09 2010 2011 2012 2013 2 0 14 2015 2016 2017 2018 2019 2 02 0 2 02 1 2 02 2

MILIONS DE PASSATGERS 2000 2001 2 0 02 2 0 03 2004 2005 2006 2 0 07 2008 2 0 09 2010 2011 2012 2013 2 0 14 2015 2016 2017 2018 2019 2 02 0 2 02 1 2 02 2

Totals

2000 2001 2 0 02 2 0 03 2004 2005 2006 2 0 07 2008 2 0 09 2010 2011 2012 2013 2 0 14 2015 2016 2017 2018 2019 2 02 0 2 02 1 2 02 2

25 anys en xifres (1998-2023) Evolució FAC T U R AC I Ó

1.850

563 M€

E B I T DA

140 M€

6 25

1998 2023

EN DADES

Rutes el 2023

FRANÇA

CARIB GRAN BAHAMA F O RT L AU D E R DA L E

SÈTE

F R E E P O RT

F L O R I DA ( E UA )

BIMINI

E S PA N YA

BARCEL ONA

169

LES BAHAMES VA L È N C I A MENORCA DÉNIA MALLORCA A L C Ú D I A- PA L M A

H U E LVA EIVISSA M Á L AG A

MOTRIL ALMERÍA

ALGECIRAS

FORMENTERA

CANÀRIES TENERIFE S A N TA C RU Z

TÀ N G E R M O S TA G A N E M

C E U TA MELILLA

GRAN CANARIA LA LUZ

BALEÀRIA · 25 ANYS

MARROC

NADOR

ALGÈRIA

Flota Vaixell i any de construcció

170

Anys a Baleària

Abel Matutes (2010)

190,5 m

26 m

900

2.235 ml

23 kn

2010-Actual

Aguila Pescadora (2019)

10,67 m

4,5 m

11 kn

2019-Actual

Al-Sabini (2000)

113,4 m

16,5 m

876

163 v

38 kn

2003-2004

Arlequín Rojo (1964)

64,9 m

15,6 m

100 ml

12 kn

1998-2012

Auto Baltic (1996)

138,5 m

22,6 m

1.304 ml

20 kn

2015

Avemar Dos (1997)

82,0 m

23,0 m

855

174 v

34 kn

2007-Actual

Bahama Mama / Alhucemas (2010)

154,3 m

24,2 m

1.000

1.350 ml

23 kn

2010-Actual

Bahía de Málaga (1980)

93,1 m

17,6 m

617

245 ml

16 kn

1998-2009

Balear Jet (1989)

35,5 m

11,3 m

308

30 kn

2012

Bimini Blue Marlin / Maverick Dos (1990)

39,0 m

9,4 m

356

30 kn

2011-Actual

Borja (2007)

186,4 m

25,6 m

800

2.255 ml

24 kn

2007-2010

Borja Dos / T-Rex Uno (2007)

186,4 m

25,6 m

800

2.255 ml

24 kn

2007-2011

Breant (1979)

110,0 m

17,0 m

760 ml

13 kn

2006-2007

Cala Galdana (1974)

75,0 m

13,0 m

14 kn

1998-2001

Cap de Barbaria (2023)

82,0 m

15,5 m

390

240 ml

15 kn

2023-Actual

Caroline Russ (1999)

153,4 m

20,6 m

1.607 ml

21 kn

2018-2020

Cecilia Payne (1999)

86,6 m

24,0 m

800

200 v

38 kn

2018-Actual

Clipper Pennant (2009)

142,0 m

23,0 m

1.830 ml

21 kn

2018-2019

Clipper Racer / Triumph (1997)

122,3 m

19,8 m

1.057 ml

17 kn

2007-2010

Corb Marí I (2015)

16,4 m

6,2 m

10 kn

2015-Actual

Dénia Ciutat Creativa (1992)

150,0 m

23,4 m

399

1.850 ml

19 kn

2016-Actual

Borja

Cecilia Payne

Dénia Ciutat Creativa

EN DADES

Eslora

m: metres

Propietat

Elèctric

Mànega

ml: metres lineals

Ferry

Motors duals

Passatgers

v: vehicles

Fast ferry

Smart ship

Càrrega

kn: nusos

Roro Auxiliar

Velocitat

Vaixell i any de construcció

Anys a Baleària

Duba Bridge (1976)

141,6 m

23,2 m

399

1.300 ml

16 kn

2018-2019

Eleanor Roosevelt (2021)

123,3 m

28,0 m

1.217

450 v

35 kn

2021-Actual

Eco Aqua (2017)

28,0 m

9,0 m

355

28 kn

2017-Actual

Eco Aire (2018)

28,0 m

9,0 m

355

28 kn

2018-Actual

Eco Lux (2018)

28,0 m

9,0 m

355

28 kn

2018-Actual

Eco Terra (2018)

28,0 m

9,0 m

355

28 kn

2018-Actual

Eivissa Jet (1987)

39,0 m

9,4 m

310

30 kn

2011

Espalmador (1985)

33,0 m

10,5 m

247

11 kn

2003-2006

Espalmador Jet (1999)

42,0 m

12,0 m

360

31 kn

2007

Espresso de Ravenna (1993)

150,3 m

23,4 m

1.600 ml

17 kn

2015

Federico García Lorca (2001)

115,2 m

17,0 m

876

210 v

38 kn

2001-2013

Foners (2000)

41,5 m

9,2 m

25 kn

2014-Actual

Formentera Direct (1987)

49,4 m

14,0 m

309

36 v

30 kn

2014-Actual

Hedy Lamarr / Visemar One (2010)

186,5 m

25,6 m

600

2.860 ml

24 kn

2011-Actual

Hoburgen (1985)

121,4 m

21,0 m

1.400 ml

15 kn

2006

Hypatia de Alejandría (2019)

186,4 m

25,6 m

880

2.194 ml

24 kn

2019-Actual

Ibiza Jet (1977)

27,8 m

9,0 m

294

28 kn

2012

Ippotis (1991)

136,0 m

20,5 m

1.186 ml

21 kn

2011-2013

Isla de Botafoc (1980)

129,6 m

21,6 m

670

780 ml

18 kn

2003-2010

Isla de Ibiza (1977)

86,5 m

14,6 m

400

175 ml

16 kn

2003-2004

Jaume I (1994)

78,0 m

26,0 m

623

130 v

32 kn

2005-Actual

Jaume II (1996)

81,0 m

26,0 m

624

140 v

32 kn

2006-Actual

Eco

171

Isla de Ibiza

Hedy Lamarr

BALEÀRIA · 25 ANYS

Flota Vaixell i any de construcció

172

Anys a Baleària

Jaume III (1995)

81,0 m

26,0 m

655

140 v

32 kn

2006-Actual

Kerry (2001)

186,5 m

25,6 m

992

2.030 ml

23 kn

2022-Actual

Levante (1994)

150,8 m

23,4 m

100

1.600 ml

17 kn

2013-2017

Manuel Azaña / Amman (1995)

139,7 m

18,4 m

600

680 ml

18 kn

1999-2009 2018-2019

Margarita Salas (2024*)

123,0 m

28,0 m

1.200

450 v

35 kn

2024

Marie Curie (2019)

186,4 m

25,6 m

880

2.194 ml

24 kn

2019-Actual

Martín i Soler (2009)

165,3 m

25,6 m

1.200

1.710 ml

23 kn

2009-Actual

Maverick (1990)

39,0 m

9,4 m

356

30 kn

2011-2018

Meloodia (1979)

138,9 m

24,2 m

1.900

600 ml

21 kn

2007

Miranda (1999)

153,4 m

20,6 m

1.625 ml

20 kn

2015

Mistral (1999)

153,4 m

20,6 m

1.625 ml

20 kn

2020

Moby Zaza (1982)

154,4 m

24,7 m

1.465

800 ml

16 kn

2022

Nápoles (2002)

186,0 m

25,6 m

1.600

1.418 ml

23 kn

2015-Actual

Napoli (1995)

175,0 m

24,4 m

100

1.865 ml

15 kn

2022

Nissos Chios (2007)

141,0 m

21,0 m

1.400

530 ml

27 kn

2014-2019

Nixe I (2004)

63,0 m

16,0 m

546

122 v

32 kn

2004-Actual

Nixe II (2004)

63,0 m

16,0 m

546

122 v

32 kn

2004-2008

Panseta (2013)

11,90 m

4,2 m

5,5 kn

2013-Actual

Passió per Formentera (2009)

100,0 m

17,0 m

800

300 ml

22 kn

2009-Actual

Pau Casals (1998)

179,9 m

25,2 m

400

2.000 ml

24 kn

2006-2008

Pauline Russ (1999)

153,4 m

20,6 m

1.607 ml

20 kn

2017-2018

Nápoles

Nissos Chios

Posidonia

EN DADES

Eslora

m: metres

Propietat

Elèctric

Mànega

ml: metres lineals

Ferry

Motors duals

Passatgers

v: vehicles

Fast ferry

Smart ship

Càrrega

kn: nusos

Roro Auxiliar

Velocitat

Vaixell i any de construcció

Anys a Baleària

Pinar del Río / Patricia Olivia (1991)

74,0 m

26,0 m

462

80 v

32 kn

2007-2019

Poeta López Anglada / Daniya (1984)

132,9 m

22,5 m

1.257

780 ml

18 kn

2012-Actual

Posidonia (1980)

69,5 m

14,0 m

550

150 ml

16 kn

2012-2023

Puglia (1995)

150,3 m

23,4 m

1.600 ml

17 kn

2014-2015

Ramon Llull (2003)

83,0 m

13,5 m

550

120 v

32 kn

2003-Actual

Rápido de Formentera (1974)

29,1 m

9,0 m

180

25 kn

1998-2007

Rápido de Menorca (1973)

17,1 m

9,0 m

188

25 kn

1998-2001

Regina Baltica (1980)

145,0 m

25,5 m

1.600

780 ml

19 kn

2017-Actual

Robur (1989)

125,1 m

19,7 m

1.000 ml

13 kn

2011

Rolon Plata II (2019)

16,7 m

5,9 m

11 kn

2019-Actual

Rolon Sur (1978)

111,0 m

16,0 m

616 ml

14 kn

2000-2004

Rosalind Franklin (1999)

188,3 m

28,7 m

860

3.118 ml

22 kn

2018-2021

Rusadir (2019)

187,0 m

31,0 m

1.670

2.600 ml

22 kn

2023-Actual

Sardinia Vera (1975)

120,7 m

21,6 m

1.533

870 ml

18 kn

2017

Shipper (1992)

122,0 m

19,0 m

1.268 ml

16 kn

2022-2023

Sicilia (2002)

186,0 m

25,6 m

1.000

2.030 ml

23 kn

2015-Actual

Sonia (2004)

117,0 m

20,0 m

1.200

600 ml

21 kn

2006

Star Figther (1978)

117,8 m

20,3 m

803 ml

17 kn

2015

Tom Sawyer (1989)

77,0 m

26,0 m

440

2.240 ml

19 kn

2023

Virot (1973)

64,4 m

11,1 m

117 ml

12 kn

2015-Actual

Volcán de Tauce (1995)

120,0 m

19,5 m

1.865 ml

15 kn

2022-Actual

Rosalind Franklin

173

Rusadir

Virot

BALEÀRIA · 25 ANYS

Índex onomàstic

174

Alarcón Dueñas, Federico P. 14

Costa Rey, Teresa P. 14

Henríquez, Leticia P. 130, 131

Alomar Borrás, Guillermo P. 37, 40

Costa, José (Pepe) P. 14

Isern Fiol, Marta P. 134, 135

Álvarez Rodríguez, Luis Ángel P. 23

Durá Miralles, Alberto P. 27, 116

Ivars Cervera, Andrea P. 51

Alzina Ferragut, José P. 20

Escalas Porcel, José Fernando P. 160, 161

Jiménez Vara, Francisco P. 27, 126, 127

Arnau Soler, Pablo P. 20, 79, 153

Faus Palones, José Vicente (Pepe) P. 22, 43

Lecha Puig, Pilar P. 14, 72

Barceló Martí, Joana P. 163

Fernández Martinez, David P. 23

Lladó Oliver, Juan P. 40

Bassoul, Georges P. 108

Fuster Cervilla, Jaume P. 137

Lledó Tró, Josep Hilari P. 20

Benlloch, Jorge P. 56

García Fernández, Antonio P. 27, 31, 101, 124, 125, 153

Llopis Company, Marisa P. 119, 120

Binefa Garrofé, Judit P. 121, 123

Gil, Silvia P. 125

Marco Martí, Marisa P. 14

Boix Escolies, Pilar P. 91

Ginestar Frases, Joaquín P. 20

Marí Figuerola, José Ignacio (Nacho) P. 14, 23

Bonet Ribas, José (Pepe) P. 40

González Moraleda, María P. 114, 115

Marí, Francisco (Paco) P. 14

Cervera Devesa, Federico P. 20, 22, 27, 29, 32, 101

González Pérez, Alfredo P. 23

Martínez Solano, Juan P. 20

Climent Escriche, Ricardo P. 39, 45, 102, 108

González Viñas, José Francisco P. 45, 154, 155

Mascarell Mascarell, Josep Vicent P. 85, 132, 133

Coello Brufau, Joaquim P. 163

Guerra González, Alfonso P. 164

Matas Palou, Jaume P. 163

Conde Roselló, Maydo P. 14

Guerrero Gómez, Luis P. 158, 159

Matutes Juan, Abel P. 37, 39, 40, 45, 105, 108, 142, 143, 148, 164

Cortés Llorens, Perfecto P. 19, 20, 22, 27, 32

Guzmán Fernández, José Antonio (Pepe) P. 68

Mayol, Eduardo P. 19

EN DADES

Miragall Espasa, Antonio P. 153

Pastor Gimeno, Concha P. 165

Saiz Cruza, Emilio P. 40

Moll, Lluís P. 14, 79

Pérez Carrió, Ramon P. 46, 86

Sayalero López, Victoriano P. 19, 20, 21, 22, 29, 33, 126, 164

Morace, Ettore P. 23, 30, 32

Pérez Fernández, Vicent P. 20, 101, 153

Sánchez Castejón, Pedro P. 80

Moreno Pons, Javier P. 20

Pérez Ivars, Ricard P. 86

Saucedo Castaño, María Teresa (Mayte) P. 129

Moreno Sevilla, Llanos P. 14

Pérez Pastor, Maribel P. 14

Serra Mayans, Joan P. 37, 40

Mulet Serer, Cristina P. 119

Pérez Villar, Manuel P. 27, 101

Soriano Reus, Juan Vicente P. 20, 22, 27, 32

Muñoz Fernández, Amalio P. 22, 27, 29

Poblet Martínez, José P. 144, 145

Sorribes, Vicente P. 20

Mut Martínez, Vicent P. 20

Pons Fraga, Josep P. 163, 164

Terricabras Balada, Víctor P. 39, 140, 141

Obama, Barack P. 71

Prats Bea, Àlex P. 146, 147

Orengo Pastor, José Manuel P. 108

Prats Beltrán, José P. 146

Ortega Figueiral, Javier P. 14, 73

Prats Roig, Vicente P. 148, 149

Ortiz Jiménez, María José P. 50

Prundaru, Alina Ionela P. 138

Otero Rivera, Mario P. 72

Puertas Ríos, Pedro P. 14, 27

Oualit, Fátima P. 14, 68

Ramis Ronda, Carol P. 119

Oualit, Hakim P. 68

Rejano Melgar, Manuel P. 68, 70

Pajín Iraola, Leire P. 150, 151

Rodríguez Zapatero, José Luis P. 150

BALEÀRIA · 25 ANYS

Tur Riera, Fanny P. 157 Utor Martínez, Adolfo P. 6, 10, 13, 14, 19, 20, 22, 27, 29, 30, 32, 33, 39, 40, 45, 51, 68, 73, 80, 89, 93, 94, 99, 101, 102, 105, 108, 112, 126, 132, 142, 143, 148, 149, 153, 158, 163, 164, 165

175