de la ciutat de manera continuada des de fa més de set segles. Des de principi del segle XX també ho va començar a fer, cada vegada de manera més desacomplexada, dels fons documentals d’entitats i personalitats destacades del món de la cultura. Als barris de SantsMontjuïc, l’any 1931 una iniciativa pionera sentava les bases de la moderna salvaguarda dels documents del seu passat: l’Arxiu Històric de Sants de la Unió Excursionista de Catalunya. D’ençà de la restauració de l’Ajuntament democràtic el 1979, l’Arxiu va iniciar un període de creixement i modernització sense precedents. Els seus fons històrics, juntament amb els administratius generats per la pròpia administració local barcelonina, van constituir a partir de 1988 l’Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc. Durant aquests trenta anys l’Arxiu ha esdevingut un servei imprescindible per a la gestió municipal i per a l’enfortiment de la identitat col·lectiva, no només dels veïns dels seus barris sinó de tot Barcelona.
Sants-Montjuïc i la salvaguarda del patrimoni documental
Gràcies al seu Arxiu Municipal, Barcelona ha tingut cura del patrimoni documental del govern
Sants-Montjuïc i la salvaguarda del patrimoni documental DANIEL VENTEO
def_COBERTA SANTS 2019.indd 1
18/07/2019 14:35
Sants-Montjuïc i la salvaguarda del patrimoni documental ARXIU I MEMÒRIA
ARTS FINALS_16maig-LLIBRE SANTS 2019.indd 3
21/06/2019 10:57
ARTS FINALS_16maig-LLIBRE SANTS 2019.indd 4
21/06/2019 10:57
Sants-Montjuïc i la salvaguarda del patrimoni documental ARXIU I MEMÒRIA
Daniel Venteo
ARTS FINALS_16maig-LLIBRE SANTS 2019.indd 5
21/06/2019 10:58
Sants-Montjuïc i la salvaguarda del patrimoni documental Primera edició: juny de 2019
Edita: Ajuntament de Barcelona Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Gerardo Pisarello Prados, Josep M. Montaner Martorell, Laura Pérez Castaño, Joan Subirats Humet, Marc Andreu Acebal, Águeda Bañón Pérez, Jordi Campillo Gámez, Bertran Cazorla Rodríguez, Núria Costa Galobart, Pilar Roca Viola, Maria Truñó i Salvadó, Anna Giralt Brunet. Directora de Comunicació: Águeda Bañón Directora de Serveis Editorials: Núria Costa Galobart Cap editorial: Oriol Guiu Producció: Maribel Baños Distribució: M. Àngels Alonso Coordinació: Direcció del Sistema Municipal d’Arxius Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc Autor: Daniel Venteo Fotografia: Eva Guillamet Revisió lingüística: textosBCN Realització editorial: layetanaoffice.com © de l’edició: Ajuntament de Barcelona © del text i la selecció de documents: Daniel Venteo i Meléndrez © de les imatges: Eva Guillamet, i els autors i arxius esmentats Dipòsit legal: B-18.063-2019 ISBN: ISBN: 978-84-9156-229-0 barcelona.cat/barcelonallibres El contingut d’aquest llibre no pot ser reproduït, ni totalment ni parcialment, sense permís de l’editor. Tots els drets reservats.
ARTS FINALS_16maig-LLIBRE SANTS 2019.indd 6
21/06/2019 10:58
“La vinculació dels arxius amb la necessitat de conservar la memòria històrica és un fenomen en creixement que revaloritza la funció de l’arxivística. La utilitat dels documents per a la recuperació de la memòria i la preservació de la identitat ha adoptat diferents modalitats d’expressió. Més enllà de la clàssica investigació de caràcter erudit que ha justificat tradicionalment la necessitat dels arxius, actualment s’estan portant a terme noves formes d’explotació dels documents amb un marcat accent en la voluntat d’arribar al gran públic.” Ramon Alberch i Fugueras, “Arxius, qualitat, memòria i drets democràtics. Els desafiaments del segle xxi”.
ARTS FINALS_16maig-LLIBRE SANTS 2019.indd 7
21/06/2019 10:58
Sumari
ARTS FINALS_16maig-LLIBRE SANTS 2019.indd 9
11
Pròleg de Ricard Vinyes
15
Introducció de Joaquim Borràs
21
Trajectòria històrica de la salvaguarda documental als barris de Sants-Montjuïc
85
La funció cultural de l’Arxiu
107
Arxius, centres d’estudi i investigadors de la memòria santsenca
121 123 145 169 179 191 199 201
Patrimoni documental de l’Arxiu Municipal del Districte Fons municipals Fons privats Col·leccions gràfiques Col·leccions fotogràfiques Hemeroteca Biblioteca auxiliar Quadre d’organització de fons
205
Bibliografia
207
Procedència de les il·lustracions
21/06/2019 10:58
Sants-Montjuïc Arxiu i memòria
ARTS FINALS_16maig-LLIBRE SANTS 2019.indd 10
21/06/2019 10:58
Pròleg
L’ARXIU, UN GRAN ESPAI DE PODER AL SERVEI DE LA TRANSPARÈNCIA
Ricard Vinyes
L
a memòria és un dret civil que ha de garantir la participació de la ciutadania en la construcció de la imatge del passat. Per protegir i
estimular l’exercici d’aquest dret, des del Comissionat de Programes de Memòria es treballa per donar una representativitat més gran al passat democràtic de la ciutat per tal que la memòria sigui més representativa, Memòria crítica
tot potenciant la participació ciutadana organitzada amb l’objectiu de
Juntament amb els registres produïts per la mateixa Administració municipal al llarg de la seva història, l’Arxiu Municipal de Barcelona és especialment valuós per tota aquella documentació sobre entitats i particulars que, sovint mitjançant la seva donació, ha ingressat en els seus fons. A la imatge, carnet de l’atur expedit per l’Oficina de Encuadramiento y Colocación de Hostelería y Similares de la Delegación Provincial de Sindicatos de la Falange, 1954. AMDS, Fons UEC, Exèrcit
generar una recerca i reflexió crítica sobre la memòria democràtica. La ciutat compta amb un ampli ventall d’iniciatives, entitats i col·lectius que treballen per determinar i usar el patrimoni memorial divers. El Comissionat vol posar-les en valor i elaborar conjuntament nous relats de la memòria de la ciutat, amb la promoció d’instruments i programes per a la gestió i la difusió de la nostra memòria col·lectiva per tal de fomentar les visions plurals i crítiques del passat i del seu significat avui.
11 ARTS FINALS_16maig-LLIBRE SANTS 2019.indd 11
21/06/2019 10:58
Sants-Montjuïc Arxiu i memòria
El patrimoni és el llegat que rebem dels
rastre de tots aquells que podien ser perseguits.
nostres avantpassats i poques coses hi ha
De la mateixa manera que succeïa quan es
més fortament inscrites a les memòries de les
cremava un arxiu de la propietat, per exemple,
classes populars que els actes contra tiranies,
per l’acció dels rabassaires. D’esdeveniments
les rebel·lions i les seves conseqüències. Tot
com aquest —la crema d’un arxiu— en trobaríem
això constitueix la memòria democràtica, el
molts al llarg de la història. I també trobaríem
patrimoni ètic d’aquella part de la ciutadania
casos contraris: la destrucció d’arxius per tal
que, amb el seu esforç, ha democratitzat les
que no es puguin perseguir alteracions de
relacions socials i ha assolit cotes més altes
l’economia pública.
d’igualtat. L’arxiu es troba, en definitiva, en el centre d’allò Quina és la funcionalitat que té, o pot tenir,
que actualment anomenem la transparència.
un arxiu en la nostra societat? L’arxiu, com
Sense arxiu no hi ha transparència.
també el museu, és un gran espai de poder,
Afortunadament, avui, l’arxiver és una figura
sotmès en el sentit estricte del terme a la
al servei dels investigadors i dels ciutadans.
gestió política. És un espai de poder en tots els
Queden enrere els anys en què era més aviat
sentits possibles. Per exemple, recordem què
una figura que no facilitava la recerca, ans al
va succeir l’any 1835 durant els mesos de juliol
contrari. I l’Arxiu Municipal de Barcelona n’és
i agost. A Barcelona esclata la primera bullanga
un bon exemple. L’arxiu no és un magatzem. Cal
procedent de Reus. Quan el general Bassa
insistir: l’arxiu és un espai de poder polític, un
arriba, enviat pel general Llauder per pacificar
element viu de la nostra vida social. Per això,
la ciutat, i s’apropa al Palau, succeeix el següent:
des del Comissionat de Programes de Memòria,
el detenen i literalment el llancen per la finestra,
és estratègic el coneixement i la divulgació
és assassinat i és arrossegat fins a la Rambla.
del patrimoni documental i de la història de
Allà li llencen damunt els papers dels arxius de
Barcelona.
.
la policia i ho cremen tot: el general i els papers de l’arxiu. Segons entenien els bullanguers, la crema d’aquell arxiu era un acte necessari perquè així desapareixia la memòria, el nom i el
12 ARTS FINALS_16maig-LLIBRE SANTS 2019.indd 12
21/06/2019 10:58
Pròleg
L’Arxiu Municipal al servei de les persones Tal com recull la Declaració Universal sobre els Arxius aprovada per la UNESCO, l’accés lliure als arxius enriqueix el nostre coneixement de la societat, promou la democràcia, protegeix els drets de la ciutadania i millora la qualitat de vida. Per fer accessible el seu patrimoni documental, l’Arxiu Municipal no només garanteix la seva conservació i documentació sinó que també impulsa nombroses activitats de difusió cultural entre el gran públic. A la imatge, exposició “Barcelona en postguerra, 1939-1945”, Castell de Montjuïc, 2015. DSMA / Carme García Navarro
13 ARTS FINALS_16maig-LLIBRE SANTS 2019.indd 13
21/06/2019 10:58
Sants-Montjuïc Arxiu i memòria
14 ARTS FINALS_16maig-LLIBRE SANTS 2019.indd 14
21/06/2019 10:58
Introducció Joaquim Borràs Arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona
L’ARXIU MUNICIPAL, UNA INSTITUCIÓ AL SERVEI DE LA CIUTAT Per entendre la trajectòria d’un arxiu de districte com el de Sants-Montjuïc, hem de parlar una mica de la història de l’Arxiu de la nostra ciutat.
V
a ser a partir de 1249, any de la creació del govern municipal autònom de Barcelona a partir dels privilegis de Jaume I, quan els docu-
ments de la ciutat es van començar a guardar en caixes de fusta a l’antic convent de Santa Caterina, el primer lloc de reunió dels nous membres del govern de Barcelona. Amb el pas dels anys, les vicissituds i la dispersió dels documents de l’incipient arxiu municipal barceloní van ser la conseqüència irreparable de la itinerància constant dels llocs on es rePatrimoni de la ciutat
unien els consellers. Així va ser fins a la construcció, el 1369, de la nova
La documentació sobre transformacions urbanístiques i arquitectòniques conservada per l’Arxiu Municipal és una eina fonamental per a l’estudi de la història de l’urbanisme i l’arquitectura a la ciutat de Barcelona i als antics pobles del pla. A la imatge, expedient de llicència d’obres particulars a favor del propietari Esteban Remendo, 1896. AMDS, Fons Municipal, Ajuntament de Santa Maria de Sants, Foment, exp. 24
Casa de la Ciutat al carrer del mateix nom, on avui encara es conserva la façana gòtica de l’antic edifici, embellit des de mitjan segle xix amb la façana monumental de la plaça de Sant Jaume. La nova seu municipal també esdevindria, amb el pas dels anys, la seu de l’Arxiu Municipal de Barcelona. Dins la història de la millora de l’organització i el funcionament de l’Arxiu al llarg dels segles, hi ha diversos noms propis que calen ser recordats.
15 ARTS FINALS_16maig-LLIBRE SANTS 2019.indd 15
21/06/2019 10:58
Sants-Montjuïc Arxiu i memòria
Barcelona documentada L’Arxiu Municipal ha impulsat al llarg dels anys nombroses activitats de difusió del patrimoni documental, conservades en els seus centres. Entre les seves publicacions destaca l’obra Autobiografia de Barcelona. La història de la ciutat explicada a través dels documents de l’Arxiu Municipal de Barcelona, presentada al Saló de Cent el desembre de 2014. Ajuntament de Barcelona / Manel Socías
El primer d’ells és, sens dubte, el notari Este-
Agustí Duran i Sanpere (1887-1975), que lide-
ve Gilabert Bruniquer (1561-1641), que també va
rà el projecte d’organització i l’increment dels
ser autor de diverses publicacions divulgatives
seus fons arxivístics, bibliogràfics i hemero-
sobre la història de la ciutat a partir, precisa-
gràfics. Després del trasbals de la Guerra Civil,
ment, de la documentació conservada a l’Arxiu.
i de la ingent tasca de salvament duta a terme
Després cal recordar la tasca incansable d’his-
per Duran i Sanpere, l’Arxiu Municipal, com la
toriadors i erudits, com ara Antoni Capmany
resta d’institucions culturals catalanes, inicià un
de Montpalau (1742-1813), Ramon Muns Seri-
nou període caracteritzat pel replegament i l’os-
nyà (1793-1856) i, ja surant la segona meitat del
tracisme social durant els anys de la dictadura
segle xix, els arxivers i funcionaris municipals
franquista.
Antoni Brunet, Lluís Gaspar i Velasco, Josep Puiggarí i Llobet, i Alfons Damians i Manté.
Amb la reinstauració de l’ajuntament democràtic a partir de 1979, es va fer palesa la neces-
La trajectòria històrica de l’Arxiu Municipal
sitat de reorganitzar els arxius municipals, a
té una data clau en l’any 1917, ara fa un segle.
causa de la profunda preocupació per l’estat
En aquells moments, la Comissió Municipal de
deplorable en què durant el franquisme havia
Cultura acordà la separació dels fons docu-
caigut l’Arxiu Municipal Administratiu així com
mentals en històrics i administratius, prenent
per la saturació d’algunes oficines amb molta
de manera inicial com a data de trencament
documentació administrativa i històrica.
el decret de Nova Planta després de la fi de la Guerra de Successió l’any 1714. Aquesta divi-
L’any 1986 es posava en marxa el Projecte d’Or-
sió donà lloc a la creació, de fet, de dos cen-
denació d’Arxius de l’Ajuntament de Barcelo-
tres allà on abans només n’hi havia un: l’Arxiu
na amb la voluntat de dur a terme una anàlisi
Municipal de Barcelona fou dividit en l’Arxiu
exhaustiva de la situació de la documentació a
Històric de la Ciutat i l’Arxiu Municipal Admi-
les oficines i als òrgans dependents de l’Admi-
nistratiu respectivament.
nistració municipal i, consegüentment, elaborar un primer pla d’actuació vers un model arxivís-
La direcció del nou Arxiu Històric de la Ciutat
tic homogeni. L’arxiver i historiador Ramon Al-
fou confiada a l’arxiver, historiador i arqueòleg
berch i Fugueras va ser el director del projecte
16 ARTS FINALS_16maig-LLIBRE SANTS 2019.indd 16
21/06/2019 10:58
Introducciรณ
17 ARTS FINALS_16maig-LLIBRE SANTS 2019.indd 17
21/06/2019 10:58
Sants-Montjuïc Arxiu i memòria
d’ordenació i, posteriorment, era nomenat arxi-
El 2009, al costat dels centres existents fins
ver en cap de l’Ajuntament de Barcelona entre
aleshores i del nou Arxiu Fotogràfic de Barcelo-
els anys 1990 i 2004. El Projecte d’Ordenació
na creat aquell mateix any, es va iniciar un nou
d’Arxius va regir les decisions en matèria de do-
model d’intervenció a les àrees de l’Administra-
cuments i arxius de l’Ajuntament de Barcelona
ció municipal que tenia com a finalitat la crea-
entre els últims anys del segle xx i principis del
ció gradual dels arxius centrals d’aquests sectors
xxi.
amb la documentació dels últims quinze anys.
En aquells moments, es van posar les bases
del sistema amb un nou model organitzatiu que tenia com a epicentre dos grans arxius: l’Arxiu
L’any 2010 s’aprovava el nou reglament del Sis-
Històric de la Ciutat i l’Arxiu Municipal Adminis-
tema Municipal d’Arxius, que marca una fita
tratiu.
que actualitza i recopila tota la normativa sobre arxius i documents, segons el marc legal au-
Al costat d’aquests, l’any 1988 es creava la xar-
tonòmic i estatal més recent en aquesta matè-
xa dels arxius municipals de districte com a
ria. A més, aquesta norma fixa les funcions del
expressió genuïna de la descentralització ad-
Sistema Municipal d’Arxius i dels seus òrgans i
ministrativa d’aquell moment històric i l’eclosió
centres. Igualment, cal fer especial esment a la
de la recuperació de la memòria històrica dels
inclusió del sistema d’Administració Integral de
antics territoris del pla de Barcelona, annexio-
Documents i Arxius (AIDA) de l’Ajuntament de
nats a finals del segle xix i principis del segle xx.
Barcelona i els seus components, com un ele-
Aquesta xarxa d’arxius municipals de districte
ment essencial per contribuir a l’eficiència i efi-
va representar un model territorial unitari que
càcia de l’Administració municipal.
aglutinava la documentació dels consells municipals de districte i aquella traslladada de les
Avui, l’Arxiu Municipal de Barcelona és hereu
àrees centrals a causa de les funcions transfe-
d’aquesta trajectòria i del present recent, per-
rides, la de les antigues juntes de districte, la
què els diversos actors que hi han intervingut,
documentació dels antics ajuntaments annexi-
malgrat els infortunis de la història, han mal-
onats a Barcelona a finals del segle xix i primer
dat per preservar aquesta part substancial de
quart del xx, i la que les associacions, instituci-
la memòria de la ciutat i de la seva gent. Amb
ons i veïns han volgut dipositar.
la responsabilitat dels ciutadans, dels càrrecs
18 ARTS FINALS_16maig-LLIBRE SANTS 2019.indd 18
21/06/2019 10:58
Introducció
públics i dels administradors, s’ha aconseguit crear un sistema municipal d’arxiu que garanteix la custòdia, la conservació i l’accessibilitat als documents. I aquest procés s’ha confiat als arxivers, els quals, com a professionals qualificats i amb formació específica, vetllen per acomplir aquesta missió i per millorar-ne els resultats. En el segle xxi, l’Arxiu treballa per seguir modernitzant el seu model de gestió amb l’objectiu d’oferir,
Identitat plural
cada vegada més, un millor ser-
Programa de la Societat Cooperativa La Lleialtat Sansenca, amb seu al carrer d’Olzinelles, per a la Festa Major de Sants de l’any 1935. AMDS, Col·lecció de programes
vei als seus usuaris i al conjunt de les persones. La seva missió, avui més que mai, és garantir la gestió i disponibilitat dels documents de l’Ajuntament de Barcelona, així com facilitar-ne l’accés per assegurar els drets de les persones, promoure la investigació i donar suport a l’Administració municipal, contribuint activament a la memòria, el coneixement, la compren-
.
sió i la governança de la ciutat per part de la seva ciutadania.
19 ARTS FINALS_16maig-LLIBRE SANTS 2019.indd 19
21/06/2019 10:58
ARTS FINALS_16maig-LLIBRE SANTS 2019.indd 20
21/06/2019 10:58
Trajectòria històrica de la salvaguarda documental als barris de Sants-Montjuïc Daniel Venteo Historiador i museòleg
En el segle xxi no hi ha dubte que els arxius formen part del patrimoni cultural, però no sempre ha estat així. El de Barcelona ha protagonitzat, al llarg dels segles, un procés brillant d’obertura cap a la ciutadania.
D
e grans centres documentals al servei dels grans poders, com ara la monarquia, la noblesa i l’Església, amb el pas del temps els ar-
xius van passar a convertir-se en instruments al servei dels interessos Memòria popular La riquesa dels fons documentals de totes les tipologies que conserva l’Arxiu ha permès l’estudi aprofundit de la trajectòria urbana i social de la ciutat. A la imatge, programa de la Volta Ciclista a Catalunya de 1923, el més antic conservat. AMDS, Fons UEC-Sants
de col·lectivitats, com per exemple els primers governs municipals autònoms, com fou el cas de la ciutat de Barcelona a partir de la concessió dels primers privilegis per al seu autogovern local l’any 1249. Han hagut de passar segles perquè arxius municipals com el de la capital catalana esdevinguessin, no només ja l’arxiu que conservava els documents generats per la mateixa Administració local, sinó l’arxiu de la ciutat en un sentit ampli, donant cabuda també a tots aquells fons que poden ser d’interès per documentar la complexitat d’una gran metròpoli com la ciutat
21 ARTS FINALS_16maig-LLIBRE SANTS 2019.indd 21
21/06/2019 10:58
Sants-Montjuïc Arxiu i memòria
de Barcelona. “Els documents són testimonis indiscutibles del govern de la ciutat, de la defensa de les llibertats i del territori, dels negocis dels seus ciutadans, de les manifestacions artístiques i creatives, dels serveis públics, és a dir, de totes les activitats del municipi de Barcelona al llarg dels segles. Al costat d’aquests testimonis públics, també s’ha volgut reservar un espai per als records que atresoren els documents privats, memòria individual i col·lectiva de la ciutadania. [...] Els arxius són els fedataris d’allò que s’esdevingué; sense ells no hi hauria identitat, ni
Tradició centenària
història, ni progrés dels pobles”, en paraules de
Des de la creació del govern municipal de Barcelona a mitjan segle xiii, la gestió de la documentació generada pels consellers va ser clau per al funcionament de la institució. A la imatge, un escrivà de la ciutat de Barcelona representat al Llibre Verd, conservat a l’Arxiu Històric de la Ciutat. AHCB, Llibre Verd I, f. 204r
Joaquim Borràs, arxiver en cap de l’Ajuntament.
L’Arxiu Municipal de Barcelona La història de l’obertura de l’Arxiu Municipal cap al conjunt de la ciutadania ha estat un procés lent que ha dificultat, en molts casos, la percepció que la ciutadania ha tingut d’ell al llarg del temps. Sovint s’ha posat l’accent en el fet que aquest procés sobretot començà, a partir de 1917, amb la creació de l’Arxiu Històric de la Ciutat, que pocs anys després estrenaria la seva cèntrica seu a la Casa de l’Ardiaca, davant de la Catedral. Fou en aquell moment quan, ara fa
22 ARTS FINALS_16maig-LLIBRE SANTS 2019.indd 22
21/06/2019 10:58
