Parc Arqueològic: Mines de Gavà Carlos Ko
Les Mines de Gavà tenen 6.000 anys d’antiguitat. És un jaciment únic, ja que, són les úniques mines trobades a Europa. La seva dimensió equival a 200 hectàrees, és a dir, 280 camps de futbol. Els arqueòlegs van confirmar que eren mines i no coves, per les seves cavitats excavades per humans. Les mines es van descobrir per casualitat als anys setanta del segle XX en unes obres. Els homes neolítics van començar a extreure de la mina un mineral preciós verd i considerat màgic, la variscita que era tant valorat, com ara el diamant. Aquesta extracció va durar més de 800 anys. Aquesta pedra s’utilitzava per fer penjolls, collarets... En aquella època els humans vivien en cabanes fetes a l’aire lliure o en poblats d’ un grup minoritari d’individus. Eren sedentaris i tenien una gran varietat d’aliments, ja que, en aquell moment començaven a iniciar-se a l’agricultura i la ramaderia, junt amb la caça, la pesca i la recol·lecció. Les seves eines estaven fetes de pedra, fusta i ossos d’animals. També cal destacar que utilitzaven el sílex per fer armes com el destral. Les Venus de Gavà eren escultures de pedra fetes també en aquella època. Un descobriment molt important va ser la invenció del primer material artificial, la ceràmica. L’argila, escalfada en altes temperatures en forns, era la matèria prima de la ceràmica. Apareix la cuina, com la que coneixem actualment, gràcies als recipients fets de ceràmica. Per aquest motiu el menjar és més bo i digerible. Els humans del Neolític eren físicament i intel·lectualment iguals a nosaltres. Principalment els homes mesuraven 1,60 m i les dones 1,50 m. Normalment vivien uns 30 anys com a molt. Això ho sabem gràcies a l’estudi dels ossos, que ens dona molta informació, com per exemple, què menjaven, en què treballaven, com van morir... Començaven a fer operacions quirúrgiques i a descobrir les medicines. Per exemple, van fer trepanacions al crani, per tal de curar malalties. Utilitzaven llavors analgèsiques com ara nosaltres que utilitzem la anestèsia. Un cop que s’acabava la variscita d’una mina s’utilitzava com a sepulcre, s’hi enterraven els morts. La gent important era enterrada en altres cavitats separades de la gent del poble, amb les seves riqueses, com per exemple collars de variscita. Sovint la gent del poble tirava les seves deixalles a la mina abandonada, gràcies a això tenim molta informació sobre el Neolític.