Parc Arqueològic: Mines de Gavà Carlos Ko
Les Mines de Gavà tenen 6.000 anys d’antiguitat. És un jaciment únic, ja que, són les úniques mines trobades a Europa. La seva dimensió equival a 200 hectàrees, és a dir, 280 camps de futbol. Els arqueòlegs van confirmar que eren mines i no coves, per les seves cavitats excavades per humans. Les mines es van descobrir per casualitat als anys setanta del segle XX en unes obres. Els homes neolítics van començar a extreure de la mina un mineral preciós verd i considerat màgic, la variscita que era tant valorat, com ara el diamant. Aquesta extracció va durar més de 800 anys. Aquesta pedra s’utilitzava per fer penjolls, collarets... En aquella època els humans vivien en cabanes fetes a l’aire lliure o en poblats d’ un grup minoritari d’individus. Eren sedentaris i tenien una gran varietat d’aliments, ja que, en aquell moment començaven a iniciar-se a l’agricultura i la ramaderia, junt amb la caça, la pesca i la recol·lecció. Les seves eines estaven fetes de pedra, fusta i ossos d’animals. També cal destacar que utilitzaven el sílex per fer armes com el destral. Les Venus de Gavà eren escultures de pedra fetes també en aquella època. Un descobriment molt important va ser la invenció del primer material artificial, la ceràmica. L’argila, escalfada en altes temperatures en forns, era la matèria prima de la ceràmica. Apareix la cuina, com la que coneixem actualment, gràcies als recipients fets de ceràmica. Per aquest motiu el menjar és més bo i digerible. Els humans del Neolític eren físicament i intel·lectualment iguals a nosaltres. Principalment els homes mesuraven 1,60 m i les dones 1,50 m. Normalment vivien uns 30 anys com a molt. Això ho sabem gràcies a l’estudi dels ossos, que ens dona molta informació, com per exemple, què menjaven, en què treballaven, com van morir... Començaven a fer operacions quirúrgiques i a descobrir les medicines. Per exemple, van fer trepanacions al crani, per tal de curar malalties. Utilitzaven llavors analgèsiques com ara nosaltres que utilitzem la anestèsia. Un cop que s’acabava la variscita d’una mina s’utilitzava com a sepulcre, s’hi enterraven els morts. La gent important era enterrada en altres cavitats separades de la gent del poble, amb les seves riqueses, com per exemple collars de variscita. Sovint la gent del poble tirava les seves deixalles a la mina abandonada, gràcies a això tenim molta informació sobre el Neolític.
MINES DE GAVÀ Carla Cobos El passat dimarts 15 de febrer, vam anar de visita cultural a les mines de Gavà. Les mines de Gavà són unes mines Prehistòriques, del Neolític. Es van començar a excavar fa aproximadament 6000 anys, amb l'objectiu d'extreure variscita. La mina fa més de 200 hectàrees, és una mina molt gran. És el conjunt miner més antic d'Europa descobert fins ara. Feien pous d'entrada per entrar a les mines. Tot està fet amb pics. Es va descobrir per casualitat, al 1975,
quan estaven començant a fer unes
excavacions. Els arqueòlegs van adonar-se de que eren del Neolític. Els prehistòrics extreien variscita, que era un mineral amb molt valor en aquella època; s'utilitzava per fer peces de joieria. També creien que tenia propietats màgiques. Quan no quedava més variscita, utilitzaven la mina com a sepulcre.
El Neolític Hi ha una gran diferència del Paleolític al Neolític, aprenen agricultura
i
ramaderia. Descobreixen els cereals, un aliment principal d'abans i d'ara; la llet... Per tot això, l'alimentació millora. A tots els aliments i les plantes lis trobaven diversos usos. Ara, no depenen de la recol·lecció, la caça o la pesca; ja que tenen aliments sempre, estiguin on estiguin, per lo que es fan sedentaris, per lo que fan cabanes on poder viure. Modifiquen la natura per les seves necessitats. Feien servir eines de pedra, fusta i ossos; com la destral, que és una pedra polida amb un mànec. Fan el primer material artificial: la ceràmica, que és el resultat d'argila sotmesa a altes temperatures; amb això , apareix la cuina dels aliments. Els humans d'aquesta època eren igual d'intel·ligents que nosaltres. Els ossos donaven molta informació, com per exemple quina edat tenia quan va morir, si era home o dona, quina era la seva feina, la seva alimentació, les malalties... L'esperança de vida era d'uns 30 anys. Normalment, els homes medien 1'70, i les dones 1'50. Vam poder veure un crani amb dos forats; això és una trepanació. Tenien afinitats curatives o religioses. Això va ser una de les primeres operacions quirúrgiques de la història. Aquest crani en concret va aguantar tres mesos des de que el van operar fins que va morir. No tots eren enterrats de la mateixa forma, ja que era una societat jerarquitzada.