Aigua –font cercle Contemplació i acció
Bernat Soler
Curs 2013-2014 facultat de belles arts universitat de barcelona
Índex
Pòrtic / Prologue ................................................................. 5 Treball previ: del claustre a la font ............................... 11 Treball contemplatiu ....................................................... 17 Treball d’acció ................................................................... 33 Conclusions / Conclusions ............................................. 47 5
«L’home d’enteniment es deleix per l’aigua.» Confuci
Citat a Chen, F. (2004) Vacío y plenitud. Madrid: Siruela; pàg. 163.
7
Pòrtic
Prologue
La presència de l’aigua en aquest treball va arribar de la mà de les fonts de dins dels claustres de les ermites, en el treball de taula, de petit format i sobre paper. Les fonts eren el centre del claustre i es dibuixaven circulars i de color blau. A través del motiu circular de la font es parlava de l’aigua d’una manera poètica i simbòlica. L’aigua, en forma de cercle, esdevenia el centre del claustre i del mateix treball.
The presence of water in this work came from the hand of sources within the cloisters of the hermitages, in the work table, small formats and on paper. The sources were the center of the cloister and were drawn circular and blue. Through the circular motif of the source water spoke in a poetic and symbolic way in this work. Water, in a circle, became the center of the cloister and, at once, of the work.
La recerca ha continuat també a la platja d’una manera activa a partir del motiu circular que oferia el treball de taula, que s’havia convertit en la síntesi de l’experiència de l’aigua.
Research has also continued actively on the beach, starting from the circular motif from the table work, which had become the synthesis of the experience of the water.
Així doncs l’aigua es desplega entorn de dues línies So the water is developed in two different plastic d’investigació plàstica diferents que, tot parlant del research, speaking the same, with variations in 8
mateix, aporten variacions que responen a cada llenguatge plàstic: una línia contemplativa i una línia activa. La contemplació i l’acció esdevenen dues maneres complementàries d’aproximar-se a una mateixa realitat.
response to each visual language: a contemplative line and an active line. Contemplation and action become two complementary ways of approaching the same reality. The contemplative line is based on repetition of a single motif (modular circle). Printing a carton matrix with watercolor on paper becomes an slow and meditative process. Repetitive action generates maximal work. It is a process that progresses slowly and, gradually, reveals new approaches to the same motif.
La línia contemplativa es basa en la repetició d’un motiu senzill (el cercle modular). Estampar la matriu de cartró sobre el paper esdevé un procés lent i meditatiu, una acció repetitiva de caire maximalista que va generant obra. És un procés que avança a poc a poc i que, mica en mica, ens descobreix noves aproximacions al mateix motiu. Moreover, the action work operates on the beach: D’altra banda, el treball d’acció opera a la platja: a la sorra, són intervencions arran de mar, que l’aigua mateixa modela i transforma. És un intercanvi directe i recíproc amb l’aigua i la terra. Aquest tipus de treball, a diferència de la pintura contemplativa, involucra tot
on the sand, interventions nearby the sea, that water molds and transforms them. It is a direct and reciprocal exchange with the water and the earth. This type of work, unlike the contemplative painting, involves all the body: it is a physical work, also because the natural elements: water, light, wind, sand, the body. 9
el cos, és un treball físic, també pels elements naturals The circle is the visible link of the communion between que prenen part: l’aigua, la llum, el vent, la sorra, el cos. the two ways of working. Although the circle manually
excavated in the sand is no longer talking that much El motiu del cercle és el vincle visible de la comunió about the source of the cloister, but rather the dry land que hi ha entre les dues maneres de treballar. Tot i que that receives the water, the sea fills the circle and so it el cercle que excavem manualment a la sorra de la pla- changes.
tja ja no parla tant de la font del claustre, sinó més aviat de la terra seca que rep l’aigua i es deixa amorosir per Therefore it is evident that active practice comes from ella, el mar omple el cercle i el fa canviar. the circular motif found in the contemplative line, but Així doncs, és evident que la pràctica activa sorgeix del motiu circular trobat en la línia contemplativa, però això no vol dir que l’acció estigui supeditada a la contemplació, perquè després serà l’acció que alimentarà la contemplació. No hi ha contradicció entre elles ni són excloents, coexisteixen en un mateix pla, s’enriqueixen mútuament. Hi ha un retorn continu de l’una a l’altra.
10
that does not mean that the action is subordinated to the contemplation, because then the action will feed contemplation. There is no contradiction between them, they are not exclusive, but coexist in the same plane, enrich each other. There is a continuous return of one another.
fig. 1 El cercle blau: el motiu sintètic que vertebra el treball contemplatiu a l’hora de parlar de l’experiència de l’aigua a través de la font.
Font (2013)
aquarel·la s/ paper 12,5 x 16,2 cm
fig. 2 La línia activa a la platja: el cercle excavat a la sorra interactua amb els elements naturals i es deixa modificar. Resultat de l’acció duta a terme a la platja de St. Gervasi de Vilanova i la Geltrú, el 28 d’octubre del 2013. 11
Treball previ: del claustre a la font El motiu de la font sorgeix de l’experiència del claustre, que al seu torn forma part d’un compendi poètic d’elements sintètics més ampli, treballat des de fa uns mesos. Hom arriba al claustre a través de les ermites, a través dels camps llaurats, de les cases de pagès, entre d’altres. Les fonts són fruit d’estirar el fil de l’univers rural i espiritual que ocupa el propi treball, que paral·lelament també avança per altres vies (els xiprers; els llaurats i les ermites). El punt de partida són experiències concretes: uns dies al Santuari del Miracle; les estades a la Comunitat de Taizé, treballant amb el monjo-artista Stephen de Taizé; i, més recentment, estones curtes passades al claustre del Monestir de Pedralbes. 13
«Em sorprenc a mi mateix quan m’emociono per cada petit descobriment –perquè aquest treball no és de grans troballes, sinó de petites sorpreses. [...] Em sorprenc quan veig que gairebé sense adonar-me’n he anat passant d’un lloc a un altre, d’un element a un altre.» Diari/quadern de camp del projecte, 26·VIII·2013
fig. 3
Ermita amb claustre petit (2013)
aquarel·la estampada amb cartró, grafit, collage i pa d’or fals s/ paper 21 x 15,5 cm 14
figs. 4-6 Vistes del claustre del Monestir de Pedralbes; fotografies realitzades l’octubre del 2013.
15
[...] dels llaurats a les cases de pagès; de les cases de pagès a les ermites properes a les cases, les ermites i la llum; de les ermites als claustres de les ermites, claustres amb xiprers, arcs i fonts; les fonts i l’aigua [...] Diari/quadern de camp del projecte, 26·VIII·2013
fig. 7
fig. 8
grafit, collage i pa d’or fals s/ paper xuan 14 x 12,5 cm
grafit i pa d’or fals s/ cartolina 12,3 x 15,3 cm
Lumière –petit cloître (2013)
16
Claustre amb la seva llum (2013)
fig. 9 (esq.) Claustre (2013) grafit s/ paper 30 x 15,6 cm fig. 10 (dr.)
Font d’un claustre (2013)
aquarel·la estampada amb cartró i grafit s/ paper 30 x 15,6 cm 17
Treball contemplatiu Com hem dit anteriorment, amb l’adjectiu “contemplatiu” ens referim al treball de taula fet generalment sobre paper, que es basa en la repetició d’un motiu senzill. Permet treballar des d’un estat de consciència meditatiu, pròxim al maximalisme de l’Escola Yi xinesa. La lentitud i la persistència del treball ajuden a aprofundir en el procés creatiu i en l’experiència personal amb l’aigua. El punt de partida són les fonts del claustre, simbòlicament representades amb el cercle blau, que és la síntesi de l’experiència personal amb l’aigua de què es parla. Aquesta és, doncs, la primera línia de treball entorn de l’aigua, la línia contemplativa. 19
fig. 11
Font del claustre (2013)
aquarel路la i grafit s/ paper 12,5 x 16,2 cm 20
fig. 12 Font (2013) aquarel路la i grafit s/ paper 12,5 x 16,2 cm
fig. 13 Font (2013) aquarel路la transferida i grafit s/ paper 12,5 x 16,2 cm
«Així que les fonts han començat a omplir el paper m’he adonat que he començat a prendre consciència que el motiu del cercle-font em permet entendre l’aigua d’una manera pròpia, fer-me-la meva. [...] Intueixo aigua com a benedicció: gratuïta, lliure, clara, vivificant; i és que en tantes tradicions espirituals l’aigua és considerada com a signe de benedicció...» Diari/quadern de camp del projecte, 18·XI·2013
fig. 14
Fonts –benediccions (2013)
aquarel·la estampada amb cartró s/ paper xuan 91,4 x 70 cm 21
fig. 15
Tres fonts –benediccions (2013)
aquarel·la estampada amb cartró s/ paper xuan 44 x 63 cm 22
«Fent les fonts he tingut la sensació que estava duent a terme un procés lent i fatigós, però això només és un reflex del pessimisme intermitent d’aquest últim temps. [...] El treball sedimentatiu em confronta amb mi mateix, davant de tot el meu ésser i davant de tot el meu estar, també amb totes les meves febleses. Aleshores em ve al cap una cosa que ja m’havien dit: no pinto pel meu benestar, sinó per conèixer-me.» Diari/quadern de camp del projecte, 23·X·2013
fig. 16
Camí –les fonts (2013)
aquarel·la estampada amb cartró s/ paper xuan 9,2 x 130,4 cm 23
«La pintura contemplativa evoluciona lentament, però a vegades em sorprenc amb petites novetats que són noves aproximacions al motiu circular de la font. I així descobreixo (redescobreixo) la llum, la font buida, la terra seca.» Diari/quadern de camp del projecte, 18·XI·2013
«Abans de la il·luminació, vaig tallar llenya i vaig portar aigua. Després de la il·luminació vaig tallar llenya i vaig portar aigua.» Qingyuan Weixin
Citat a White, J. (1989) Qué es la iluminación. Barcelona: Kairós; pàg. 22.
fig. 17
Fonts –il·luminació (2013)
aquarel·la estampada amb cartró i pa d’or fals s/ paper xuan 69,1 x 31,5 cm 24
fig. 18
La font i la llum (2013)
aquarel·la estampada amb cartró, grafit i pa d’or fals s/ paper plegat 21 x 31 cm 25
fig. 19
La font i la llum (2013)
aquarel·la estampada amb cartró, grafit i pa d’or fals s/ paper 12,5 x 16,2 cm 26
fig. 20
Font de llum (2013) pa d’or fals s/ paper 16,2 x 12,5 cm
27
fig. 21
Fonts buides (2013)
aquarel路la transferida s/ paper xuan 46,1 x 67,6 cm 28
fig. 22 (esq.)
Font buida amb llum (2013)
aquarel·la transferida, grafit i pa d’or fals s/ paper xuan 32,5 x 32,9 cm fig. 23 (dr.)
Font buida amb llum (2013)
aquarel·la transferida, grafit i pa d’or fals s/ paper 70 x 50 cm 29
«Ja fa temps que em vaig adonar que els quadradets que estampava de color marró, maldestres, toscos, eren la terra seca del voltant de les fonts. Si hi ha aigua hi ha terra seca. [...] Hi ha un ying i un yang.» Diari/quadern de camp del projecte, 16·X·2013
«M’he sentit com una terra eixuta sense aigua entre les fonts.» Diari/quadern de camp del projecte, 9·X·2013
«[...] com una terra sense aigua [...]» «[...] com en terra eixuta, assedegada, sense aigua [...]» Llibre dels Salms (143,6; 63,2)
fig. 24
Salm cent quaranta-tres (2013)
aquarel·la estampada amb cartró i grafit s/ cartolina 16 x 27,9 cm 30
fig. 25
fig. 26
aquarel·la estampada amb cartró i grafit s/ paper 15,5 x 21 cm
aquarel·la estampada amb cartró, grafit i pa d’or fals s/ paper 15,5 x 21 cm
Salm 143. Sicut terra sine aqua tibi (2013)
El salm i la llum. Sicut terra sine aqua tibi (2013)
31
Treball d’acció En certs moments la pintura contemplativa pot esdevenir massa autocentrada (i és que a vegades té el perill de ser massa mental i tornar-se massa controlable). El treball d’acció permet trencar amb això, deixar la quietud del paper i crear amb tot el cos, amb amplis moviments, entrar en contacte amb l’entorn, alimentar-se’n. En l’acció a la platja, l’origen del cercle com a font del claustre ja no és tan important. Excavar un cercle amb les mans i deixar que l’aigua l’ompli em parla del ple i del buit, parla de la terra seca i de l’aigua, parla de rebre l’aigua, de deixar-se amarar i d’omplir-se de benediccions. Ja no es pot controlar l’obra en el moment en què es posa a mercè dels elements naturals i aquesta és una de les grans aportacions que fa l’acció al conjunt del projecte. 33
«Puc treballar els cercles de les fonts amb la consciència d’estar dient coses boniques, d’estar agraint. Això es manté a la platja: l’aigua canvia la terra, em canvia a mi. Rebre-la, acceptar-la, agrair-la. La corporalitat de l’acció creativa a la platja també permet donar gràcies i beneir.» Diari/quadern de camp del projecte, 18·XI·2013
fig. 27 Cercles a la sorra de la platja d’Adarró de Vilanova i la Geltrú, el 21 de desembre del 2013. 34
fig. 28 Resultat de l’acció duta a terme a la platja de St. Gervasi de Vilanova i la Geltrú, el 2 de novembre del 2013. 35
36
figs. 29-49 Seqüència del procés de canvis en l’acció duta a terme a la platja de St. Gervasi de Vilanova i la Geltrú, el 20 de novembre del 2013.
37
figs. 50-52 Instantànies del procés de modificació del resultat de l’acció per part de les ones del mar. Fotografies realitzades a la platja de St. Gervasi de Vilanova i la Geltrú, el 2 de novembre del 2013. 38
«En el treball d’acció hi ha dos temps (també, actiu i contemplatiu): primer té lloc la lluita activa, fer el forat a la sorra; després, l’espera contemplativa, restar atent a l’arribada de l’aigua. La sorra escarpada, amb els signes evidents de la lluita –el buit– dóna pas a la rebuda de l’aigua –el ple– que amoroseix la sorra i la suavitza. Quan la sorra es beu l’aigua, tot torna al buit, però el buit és més plàcid.» Diari/quadern de camp del projecte, 2·XI·2013
39
«Un cop l’aigua ha passat per sobre del cercle de sorra res no és igual, l’aigua ja no es veu, però hi és. Quan l’aigua ja ha quedat absorbida del tot, la sorra és diferent.» Diari/quadern de camp del projecte, 18·XI·2013
40
figs. 53-56 Fases del procés de modificació dels cercles. Fotografies realitzades a la platja d’Adarró de Vilanova i la Geltrú, el 21 de desembre del 2013. 41
fig. 57 Procés de moficació de l’acció duta a terme a la platja d’Adarró de Vilanova i la Geltrú, el 21 de desembre del 2013. 42
fig. 58 El cercle a punt de desaparèixer entre les ones, a la platja de St. Gervasi de Vilanova i la Geltrú, el 20 de novembre del 2013. 43
«Després de la platja, en retornar al treball contemplatiu, hi ha una energia diferent, un estat de consciència que es fa difícil dir en què ha canviat però que sens dubte prové de l’acció cos a cos amb la sorra i l’aigua. I de l’experiència de l’acció també se’n treuen elements per al treball contemplatiu, com per exemple les fonts buides, que es presenten amb dos cercles lineals concèntrics.» Diari/quadern de camp del projecte, 18·XI·2013
fig. 59 Cercle després del pas l’aigua. Resultat de l’acció de les ones del mar, a la platja de St. Gervasi de Vilanova i la Geltrú, el 20 de novembre del 2013. 44
fig. 60 Dos cercles, fruit de dues accions, modelats per l’aigua, a la platja de St. Gervasi de Vilanova i la Geltrú, el 20 de novembre del 2013. 45
«La pràctica de tot art, sense importar com de bé
o malament es faci, és una manera de fer créixer l’ànima.» Kurt Vonnegut
Vonnegut, K. (2005) A Man Without a Country. Nova York: Seven Stories Press; pàg. 24.
Conclusions
Conclusions
Sense ser-ne plenament conscient, aquest «fer créixer l’ànima» de Kurt Vonnegut, ha acabat esdevenint central en la pròpia pràctica artística i aquest projecte que ara es conclou n’és un exemple clarament paradigmàtic. Des de fa un temps s’ha treballat a la llum d’una intuïció que diu que, en primera instància, hom no fa art per a ningú més que no sigui un mateix. Per tant, la pintura contemplativa i les accions a la platja, estan intensament vinculades amb la recerca espiritual personal.
Without being fully aware, that ‘make your soul grow‘ by Kurt Vonnegut, ended up becoming central in artistic practice and now concludes that this project is clearly a paradigmatic example. For some time I have worked under the intuition that tells me that in the first instance, no one does art for anyone else than oneself. Therefore, contemplative painting and the action on the beach, are closely linked with personal spiritual quest.
Deu ésser per això que ben sovint un mateix ha vist l’obra (sobretot el treball contemplatiu) com si fos fràgil i vulnerable, i és que, al llarg del projecte, s’ha anat prenent consciència que és quan es deixa una part 48
It must be because of this, that often one has seen the work –especially contemplative work– as if it were fragile and vulnerable. During the project, I became aware that when one leaves a part of oneself rooted in artistic creation, that becomes a little more fragile.
d’un mateix arrelada en la pròpia creació que aquest es In this case, attention is focused in water and how torna una mica més fràgil. it speaks to the work. Experiencing the water has
become the center of the work. Based on the En aquest cas, s’ha fet atenció a com parla l’aigua en el experience of the source of the cloister and unifying treball i l’experiència de l’aigua ha esdevingut el centre it with the immediate surroundings –the beach where del treball. Partint de l’experiència de la font del claus- one lives . tre i unificant-la amb l’entorn més immediat, la platja del lloc on un viu. The unifying quality of the water allows to carry out
the work where contemplation and action feed each La qualitat unificadora de l’aigua ha permés dur a other and become a fundamental part of the same terme un treball on contemplació i acció es retroali- quest. The source passes from the cloister to the sea menten i ambdues esdevenen part fonamental d’una and returns to the cloister.
mateixa recerca. La font passa del claustre a la mar i retorna al claustre. Moreover, the synthetic character of the motifs D’altra banda, el caràcter sintètic dels motius utilitzats també ajuden a aquesta unificació. Sorgeixen del treball contemplatiu: dibuixos molt senzills que parteixen d’experiències concretes, tot i que a vegades poden semblar simplistes. Això no obstant, és a partir d’aquest
also helps this unification. They com from contemplative work: simple drawings that are based on specific experiences, although sometimes may seem simplistic. Nevertheless, it is from this work of synthesis that one has apprehended the reality and internalized the source, so that it becomes a synthetic poetic motif
treball de síntesi que hom ha anat aprehenent la realitat de la font per interioritzar-la, de manera que s’acaba convertint en un motiu senzill i poètic que recorda vagament a la realitat per la forma o pel color o per alguna altra característica, però que si és font és, sobretot, per la càrrega emocional que ha anat adquirint durant el procés de síntesi. Cal ser conscient de la facilitat amb què es pot passar d’allò sintètic a allò simple i del perill que això suposa. Tanmateix, és important adonar-se que si hom fa atenció plena en cada gest durant el moment de creació (a tall d’exemple: retallar un cercle de cartró, pintarlo d’aquarel·la, apretar-lo contra el paper, retirar-lo), el motiu sintètic s’allunya de la banalitat, i més encara: en portar-lo a la platja amb el treball d’acció, aquest es dota d’una complexitat que enriqueix tot el projecte.
50
vaguely realistic because of the shape or the color or any other feature, but if it is the source is because the emotional charge that has acquired during the synthesis process. It is important to be aware of the ease with which synthetic can become simplistic and the danger that entails. However, it is important to realize that if one does mindfulness in every gesture during the creation time –for example: cutting a circle of cardboard, painting it with watercolor, pushing it against the paper, removing it–, banality is away from the synthetic motif, and still, bringing it to the beach with the active work gives a complexity that enriches the entire project.