Xiprers
Bernat Soler
«Què puc donar als qui arriben fins a casa, ara que he plantat mil cent vuitanta-un xiprers sobre paper?» La Clara i els xiprers
Xiprers
Des que vaig començar amb aquest tipus d’obra, per a mi ha estat important l’experiència d’un moment creatiu prolongat per la repetició -o sedimentació, com m’agrada dir-ne- d’un mateix motiu. Així doncs, he volgut dotar el motiu dels xiprers d’aquesta repetició mitjançant el tamponatge. Quan miro tot el que he estampat, m’adono que els diferents tons que fa la tinta em conviden a dibuixar paisatges o boscos de xiprers, però m’he limitat, més aviat, a posar un xiprer al costat d’un altre, tan senzill com això.
Si segueixo estirant el fil de l’univers poètic que ha anat conformant el meu treball en els darrers mesos -els llaurats, les cases de pagès, les ermites, els claustres...em trobo que no puc fer altra cosa que treballar amb els xiprers. M’agrada reconèixer el protagonisme que han anat adquirint els xiprers en el si dels paisatges mediterranis, les esperances que l’home ha anat dipositant en aquest arbre, els poemes que li ha dedicat. Als portals d’un mas creix en senyal d’acollida per al nouvingut. Els homes del nord de la nostra terra s’han servit de l’espessor de les fulles i de la fermesa del seu tronc com a paravent, per protegir-se de la tramuntana. Als claustres, a la vora de les ermites, als cementiris, el seu afuament estilitzat i ordenat ens fa mirar al cel i ens obra a una dimensió espiritual.
Tanmateix, el simple caràcter acumulatiu de l’obra em transmet un ritme que em recorda al de l’acció de prèmer repetidament el tampó contra el paper i descobrir el rastre verd del xiprer. Repetir aquesta acció m’ha permés estrényer la meva relació amb aquest arbre que captiva el meu treball des de fa un temps i que encara no vull deixar marxar. La qualitat tosca i espontània dels xiprers estampats milers de vegades, ara lentament i adés ràpida, m’ha portat a parlar, gairebé sense adonar-me’n, d’una amiga, la Clara, que va morir va dos anys, i de la seva història i tot el que suposa per mi. I per sorpresa, m’he trobat escrivint un conte que m’ha servit per parlar discretament en el procés del dol. És per això que com a conclusió del projecte he creat un llibre d’artista que recull la història de la Clara i la relaciona amb la meva inquietud pels xiprers.
Mil cent vuitanta-un xiprers (2013) Tinta offset, tamponatge s/ paper Velata Avorio 200 gr 4 peces de 67 x 67 cm
Sense tĂtol (2013) Tinta offset, tamponatge s/ paper Velata Avorio 200 gr 6 peces de 67 x 67 cm
La Clara i els xiprers (2013) Impressi贸 digital i tamponatge s/ paper Velata Avorio 200 gr 15 x 9,5 cm (acordi贸 plegat) 1a edici贸 de tres exemplars signats i numerats
Octubre 2013-gener 2014 Tallers de gravat Facultat de Belles Arts Universitat de Barcelona