¡UNA MÚSICA PARA ALCANAR!
NOM: DAVID1NAVARRO EXPÓSITO
ÍNDEX INTRODUCCIÓ.........................................................................................................................................................................3 LA BANDA MUNICIPAL D’ALCANAR........................................................................................................................................4 LA FAMÍLIA GISBERT...............................................................................................................................................................5 LA FUNDACIÓ .........................................................................................................................................................................7 ANTERIORMENT A LA FUNDACIÓ...................................................................................................................................7 LA FIGURA DE MIQUEL GISBERT.............................................................................................................................................8 INICIS DE LA BANDA A ALCANAR............................................................................................................................................9 CONTEXT HISTÒRIC.........................................................................................................................................................9 LA RENAIXENÇA I LA SEVA RELACIÓ AMB LA BANDA...........................................................................................................10 LA RENAIXENÇA............................................................................................................................................................10 RAMON VALLÉS I EL SEU FILL................................................................................................................................................11 FELIP PEDRELL.......................................................................................................................................................................11 JOAN GISBERT PADRÓ..................................................................................................................................................12 DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA.......................................................................................................................................13 J.RAMON GISBERT QUERALT................................................................................................................................................13 SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA.........................................................................................................................................14 FRANCISCO FRÍAS..................................................................................................................................................................15 EL MESTRE JULIO CASTELL....................................................................................................................................................17 GUERRA CIVIL ESPANYOLA...................................................................................................................................................18 LA BANDA I LA FAMÍLIA GISBERT DINS LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA................................................................................19 LA POSTGUERRA ESPANYOLA...............................................................................................................................................20 LA DEMOCRÀCIA...................................................................................................................................................................21 JOSÉ QUILES SIMÓN I LA SEVA LLARGA ETAPA....................................................................................................................21 ELS ANYS 2000......................................................................................................................................................................22 BIBLIOGRAFIA........................................................................................................................................................................23 PARTITURES DE LA HISTÒRIA................................................................................................................................................24 ANNEX...................................................................................................................................................................................30
2
INTRODUCCIÓ Els objectius que intentaré assolir amb aquest treball, són simples: assolir i lligar tota la història de la Banda Municipal d’Alcanar amb els seus respectius directors i amb la família Gisbert (la meva), ja que és molt curiosa perquè els Gisbert des de l’inici han estat relacionats molt profundament dins la música i sobretot amb la Banda Municipal. Feia molt de temps que tenia clar la temàtica del treball, ja que sempre m’han parlat de com la nostra família a estat dins la música i moltes històries de com un antecessor meu (Miquel Gisbert) va demana-li a la Reina Isabel II, els instruments necessaris per a la seva creació. I ja fa dos anys buscant per casa vaig trobar un llibre que es deia 150 anys de música, on ens parla de la història de la Banda Municipal des de 1845 fins 1995, llegint-lo i mirant-lo em vaig decidir en lligar fils i omplir buits que el llibre i la meva família tenien, cosa que ha estat difícil, ja que per molts motius alguns documents no constaven a l’Ajuntament d’Alcanar sobre la família Gisbert. Per l’altra part, de la Banda Municipal, no hi ha molt de material, ja que o s’ha perdut per els anys o s’ha destruït per diferents guerres durant la història. Per això primer vaig recopilar la màxima informació en paper, es a dir llibres o documents de l’Ajuntament, gràcies a la gran atenció i ajut que em van proporcionar, tant l’alcalde d’Alcanar Joan Roig, en qui em vaig posar en contacte i em va administrar el contacte de Jordi , i així poder adquirir informació dels arxius del poble. A partir d’allí he omplit l’altra part d’informació gràcies a entrevistes que m’han ajudat a resoldre dubtes. Amb tota la informació ja adquirida, vaig començar a distribuir-la i formar l’arbre de la família Gisbert i un mapa conceptual de tots els directors de la banda i els seus anys respectius. El nom del treball, va succeir a partir de lo que esta escrit de l’any 1845, on en paraules textuals Miquel Gisbert Ibañez, l’hi diu a la reina Isabel II “Quiero una música para Alcanar”. Podem dir que gràcies a aquesta frase, la Banda Municipal d’Alcanar a fet història.
3
LA BANDA MUNICIPAL D’ALCANAR La Banda Municipal de Música d'Alcanar és una de les dos bandes de música d'Alcanar. És una banda municipal i se la coneix, popularment, com la banda blava. Actualment, la Banda Municipal està formada per un centenar de músics, l'entitat també compta amb una Banda Juvenil formada per 70 músics i una Banda Infantil de 30 músics més, fruit de l'ensenyament musical que ofereix l'Escola Municipal de Música d'Alcanar (EMMA). En aquesta escola s'imparteixen classes per a l'aprenentatge de llenguatge musical, instrument, conjunt instrumental i perfeccionament d'instrument. A la vegada també es prepara els músics per a l'accés als Conservatoris Professionals de Música del territori. La Banda Municipal de Música d'Alcanar es va fundar el 3 de juny de 1845, quan al pas de la Reina Isabel II de Borbó per Alcanar, aquesta va concedir a l'escultor local, Miquel Gisbert, uns instruments de música, en reconeixement a un treball que havia realitzat.
4
LA FAMÍLIA GISBERT Amb la meva família va ser difícil aconseguir informació suficient per a crear l’arbre genealògic, ja que hi havia generacions en blanc, on no es coneixia al antepassat, amb tots les documents de la família i dels llibres, sols podia omplir fins aquest punt:
En aquest moment el treball estava en perill, ja que no sabia de forma clara si era descendent de Miquel Gisbert Ibañez, que ell va ser qui va fundar la la Banda Municipal. Però buscant en l’arxiu, més concretament en registre civil, vaig trobar que Miquel Gisbert Ibañez va arribar a tindre 9 fills amb Mariana Guisó Pedret, però sols 5 consten com a fills, ja que els altres 4, esbrinem que moren de molt petits, inclús sense constar al registre. Aquests cinc eren Hermeregilda, Baptiste, Florentina, Emilio Francisco de Paula i Miquel, llavors la qüestió era qui formava part de la meva part directa. Llavors vaig aconseguir trobar el certificat de naixement de Samuel Gisbert Giménez on sortia el nom de Baptiste Gisbert Guisó com a pare i de Providència Giménez Matamoros i a partir d’allí van anar sortint tots les noms. Fins aconseguir omplir tot l’arbre genealògic.
5
ARBRE GENEALÒGIC PDF CORRESPONENT
6
LA FUNDACIÓ La fundació de la Banda Municipal d’Alcanar està datada el 3 de juny de 1845, quan al pas de la Reina Isabel II de Borbó per Alcanar, aquesta concedeix a l’escultor local Miquel Gisbert uns instruments de música, en reconeixement a un treball que aquest havia realitzat. Aquest treball va constar en que Miquel Gisbert i els seus familiars van treballar amb la restauració de portes i cancells cremats per les tropes de Cabrera a l’Església Parroquial d’Alcanar. A causa d’això el bisbe de Tortosa va començar a contractar a Miquel per a diferents restauracions com per exemple una piràmide davant el monestir de Benifassà i la reina Isabel II va tindre aquest reconeixement a Miquel.
ANTERIORMENT A LA FUNDACIÓ Molt abans d’aquesta fundació, al poble d’Alcanar hi ha un grup de gent, que feia quedades on es cantaven diferents cants populars , la qual revia el nom de “Música del Pueblo” i els dirigia Miquel Forcadell, el qual nombraven com “Miquel Forcadell el de la Música” tot això s’ha descobert gràcies a un document on s’escriu la mort de Miquel Forcadell el dia 3 de desembre de 1610. En la mort de Miquel Forcadell altres van adoptar la figura de líder del grup i segles després va aparèixer Miquel Gisbert. Altre document important és un fragment de “El libro de la provincia de Castellón” on ens situa l’any 1835, on el general Cabrera i les tropes carlines entren a Alcanar i destrueixen els instruments i molts edificis del poble (els quals seran restaurants desprès per Miquel Gisbert).
7
LA FIGURA DE MIQUEL GISBERT Miquel Gisbert és una de les encara grans figures d’aquest poble, però hi ha molt poca informació d’ell. En el llibre “Historia de mi pueblo” de Canonge Matamoros ens parla de la procedència del cognom Gisbert, on ens explica que els Gisbert són d’origen del poble de Traiguera (Castelló). Tothom ens parlava de Miquel Gisbert com a escultor, però legalment era fuster, ja que ell va aprendre de l’art de la fusta gràcies al seu pare, ja que venien d’un gran llinatge de fuster a la família, i per això coneixien als Gisbert com a la família de la fusta, ja que eren els únics que la treballaven.
Miquel va aconseguir nous instruments per al poble, com per exemple són: Timbals, Caixa, Bombo, Trombó, Saxhorn , Bombardí, Saxofon, Cornetí, Trompeta, Requint, Clarinet, Flautí, Flauta, Saxofon.
8
INICIS DE LA BANDA A ALCANAR El primer director que s’hi determina a Alcanar és el mestre Francisco Codorniu, i consta que l’any 1850 estava impartint música a un grup d’alumnes del poble. Miquel Gisbert va aconseguir que el mestre Codorniu vingui a Alcanar per a començar a ensenyar música a les generacions sucesores. Codorniu va començar a dirigir la banda amb 15 anys, ja que va ser educat a una familia adinerada, i va estar molts anys com a director i professor de música al poble. No queda gens clar quan Francisco Codorniu deixa d’exercir, però Samuel Gisbert ens explica al llibre “150 anys de música” que fins al 1894 aproximadament va exercir-hi. I l’any 1912 arribarà Ramon Gisbert.
CONTEXT HISTÒRIC Ens situem a mitjans del segle XIX on globalment els imperis espanyol, portuguès i otomà, i desapareixen definitivament l’imperi mogol i el Sacre Imperi romà. També va desaparèixer l'esclavitud i gràcies als grans motors de l’electricitat, l’acer i el petroli van provocar la segona revolució industrial (1870-1914). Dins Espanya ens situem en la Primera Restauració Borbònica (1814-1868), més concretament després de la Regència d’Espartero iniciant el nou període, del Bienni Progressista.
El senyor Codorniu i la seva classe.
9
LA RENAIXENÇA I LA SEVA RELACIÓ AMB LA BANDA CONTEXT HISTÒRIC Ens situem a inicis del segle XX, un període on marquem la Primera Guerra Mundial (1914-1918) com el fet més important, també situem les diferents revolucions comunistes. A Catalunya va ser caracteritzada per els diferents conflictes obrers els quals van aconseguir la recuperació de l’autonomia política de Catalunya.
LA RENAIXENÇA La Renaixença va ser un moviment cultural i literari català del segle XIX. Buscava el ressorgiment del català com a llengua. Ja que l’any 1701 Felip V crea un conjunt de lleis i sancions que les anomenem com els Decrets de Nova Planta, gràcies a aquestes lleis s’instaura un règim absolutista a la Monarquia d’Espanya. A causa d’aquest mètode de regnat el 1705 els estats de la Corona d’Aragó es revelen contra Felip V intentant proclamar com a nou monarca espanyol a Carles d’Àustria, fet que provoca la Guerra de Successió Espanyola, la qual durara fins el 1715 amb la victòria de Felip d’Anjou. A partir d’allí la cultura catalana estarà en un llarg període decadent, a causa d’aixó rebrà el nom de Decadencia. Durant aquesta època els catalans van seguir utilitzant la seva llengua (català) però sols de forma informal i popular. Fins que a Europa sorgeix el Romanticisme, on es parla d’un sentiment patriòtic i amor al país, a partir d’aquest corrent ideològic diferents literaris catalans comencen a impulsar aquests coneixement i ideals. A partir d’allí veiem els primers escriptors que tornen a escriure amb català com Víctor Balaguer, Jacint Verdaguer i Santaló o Àngel Guimerà. A causa d’aquest ressorgiment sorgeixen els Jocs Florals, on es premiava als grans literaris catalans. Alcanar també va notar aquest gran canvi, ja que molta més gent es va unir a la banda municipal, i va començar a iniciar-se dins el món de la música. En aquells moments la banda d’Alcanar, era de les més populars de l'àrea, i per això moltes obres que tenim de l'època són en castellà, ja que anaven a tocar i actuar per tot Espanya i inclús fora de la península. Però va sorgir l'orfeó al poble i van començar a cantar i interpretar cançons catalanes. El portador d’aquesta música tradicional catalana va ser Juan Bautista Ferrer Forcadell nascut l’any 1861 a Ulldecona, però què més endavant vindrà a Alcanar a viure i a dirigir orfeo canareu, i moltes vegades col·laborant amb Ramón Gisbert el director de la banda.
10
RAMON VALLÉS I EL SEU FILL Per una banda tenim a Francisco Codorniu qui seguia amb la seva direcció de la banda, però va sorgir la figura de Ramon Vallés, qui va alterar tota la música del poble. Ja que a causa de conflictes entre els dos protagonistes, la banda es va dividir en dos, una dirigida per Francisco Codorniu i l’altra per Ramon Vallés. La banda de Ramon no surt en el registre ja que no es considera banda segons l’ajuntament d’aquell temps. Per aquest motiu molta gent considerar una divisió dins la banda i no una separació.Ens centrem en la figura de Ramon Vallés, era professor de primaria, com tots els seus antecessors, ja que recordem que en l’època es continuava molt les feines familiars, com podem recordar amb els Gisbert i la fusta. Ramon era conegut per tothom, ja que era canareu tant per banda de pare com de mare, mentre que Codorniu no tenia aquest punt tant local, encara que ja feia molts anys que estava al poble. Encara que aquesta fama no va ser molt útil per a Ramon Vallés, ja que gràcies a totes les aportacions de Francisco Codorniu durant els anys anteriors, van ser suficient per a que bastanta gent es continues amb ell i la seva banda. Banda la qual va tindre que variar bastant els seus components, perquè els musics si que van ser ilucionats per el canvi, i molts van anar amb Ramon Vallés. Ramon Vallés mort l’any 1896, i el seu càrrec va per al seu fill Rómulo Vallès, qui no dona la talla per a seguir amb la seva “banda” i acaba dissolvent la seva figura com a director, ja que ell destaca amb la seva composició i com a professor de piano. Va escriure moltes obres que després la banda de Francisco Codorniu i més endavant amb altres directors.
FELIP PEDRELL Felip Pedrell i Sabaté nascut a Tortosa el 1841 i mort el 1922 a Barcelona , va ser un compositor, professor i crític musical català, i la imatge del nacionalisme musical Català al segle XIX. Podem considerar a Felip Pedrell com al primer músic modernista català a contactar amb la música estrangera, ja que va viatjar per Itàlia i França. I va transmetre la música catalana a altres cultures i països. I també va dirigir molt el futur de la música catalana tal com la coneixem. Felip Pedrell va ser tant important sobretot per una comesa clau, la qual va perdurar durant tota la seva vida, ja que ell va ser el primer músic que va estudiar la música tradicional espanyola, on a partir del flamenc va trobar l’objecte d’inspiració per a poder fer una gran cerca de música nacional. Va ser qui va desenvolupar de forma teòrica i historiogràfica el flamenc. Felip Pedrell també va estar molt lligat a Alcanar, ja que ell sabia de la història de la nostra banda i com Alcanar a estat lligat a la música des de sempre. Ademés tenia una gran forta amistat amb Joan Gisbert Padró (el qual serà els seu marmessor) cosí de Ramon 11
Gisbert Queralt, el director de la banda de l'època. Gràcies a aquesta gran amistat Felip Pedrell va aconsellar i ajudar a Ramon Gisbert moltes vegades a dirigir la banda.
JOAN GISBERT PADRÓ Joan Gisbert, nascut l’any 1884, era fill del il·lustre canareu Miguel J. Gisbert Escuder, alcalde d’Alcanar, mestre d’escola i organista de l’església. Joan també va influenciar molt a la Banda Municipal, ja que ell sabia molt de la música ja que va estar molt de temps composant amb Felip Pedrell, i sempre li sol·licitava consell. Va publicar un fragment en un reportatge a la revista Poesia l’any 1991 on diu : “Estuve conviviendo con el maestro Felipe Pedrell, durante toda su vida consecuencia de la gran amistat de mi padre con él, que casi rayaba la familiaridad. El maestro estava mucho en nuestra casa i yo sempre estava con el cuando escribia sus obras donde le preguntava todas mis cuestiones.”
Ademés Felip Pedrell va ser memorat moltes vegades per la banda municipal de Ramon Gisbert i també hi va participar l’orfeó de Joan Baptista Ferrer Forcadell.
12
DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA Ens situem als inicis del 1900, on els grans imperis del segle anterior començaven a perdre colonies i a tindre crisis internes a causa de les diferents revolucions del proletariat, i a causa de les noves ideologies que estaven sorgint a Europa, l’any 1912 hi sorgeix el desastre d’Annual on Espanya perd 8000 homes en la Guerra del Rif, a causa d’aquesta revolta, es produeix el Cop d’Estat del general Primo de Rivera , el qual provoca la dimissió del Govern de Manuel García Prieto. A partir d’aquest esdeveniment l’any 1923 s’imparteix a Espanya la Dictadura de Primo de Rivera, el qual crea uns grans canvis dins les institucions Espanyoles, només entrà elimina els partits polítics. I crea un partit únic on fonamenta el règim amb unes idees molt patriotiques per això el parit es dirà Unión Patriótica. Catalunya inicialment volia la Dictadura, ja que pensaven que els ajudaria amb l’industria catalana, però en el moment que Primo de Rivera intenta instaurar aquesta idea de patriotisme i de centralisme, els catalans es reivindiquen, i el general Primo va fer derrocar les Quatre Columnes de Montjuïc, ja que per als catalans era considerat un gran simbol de catalanisme. A causa de totes les disputes del general Primo de Rivera entre els catalans i altres dirigents més republicans i comunistes Alfons XIII força la seva dimissió, i a partir d’aquí es forma la Segona República espanyola.
J.RAMON GISBERT QUERALT J. Ramon Gisbert Queralt va néixer l’any 1864. El qual era fill de Ramon Gisbert Escuder, descendent per línia indirecta de Miquel Gisbert Ibañez. La seva professió era veterinari però va estar molt centrat en la música desde petit ja que el seu pare sempre ha estat molt dins de la música del poble (però no de forma directa).
J. R a m o n
Gisbert Queralt va ser director desde (1912-1930), podem parlar d’ell com el director que més endavant va aconseguir que demostrar el gran potencial que tenia aquesta agrupació en l’época, on va portar a la banda per Itàlia i França. I va aconseguir un increment molt alt dels músics que la formaven. Ell també va canviar el nom de la banda a Banda Santa
13
Cecilia. Ja que abans d’ell la banda va tindre dificultats internes fins arribar a una gran divisió, però a l’entrada de Ramon Gisbert aconsegueix tornar a unir a la banda. Abans de la seva arribada com a director, la banda de música no sols estava dividida, ja que era una banda poc formal, ja que de la juvilació de Codorniu fins a l’entrada de Ramon hi ha un periode on la banda no té un dirigent segur, ja que segons el moment es variava el director i la forma d’actuar en els actes municipals. Ramon va ser clau per a reorganitzar de cap a peus la banda municipal, i sobretot agregant resposabilitats dins el col·lectiu. Ramon Gisbert mort el 1930 i un temps després Primo de Rivera dimitirà del seu post.
SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA L’any 1930 Primo de Rivera dimiteix acabant la seva dictadura a Espanya, a partir d’unes votacions el poble espanyol declara la Segona República Espanyola que es instaurada l’any 1931, acabant així amb la monarquia de Alfons XIII i del seu sistema de Restauració.
El 12 d’abril del 1931 els resultats de les eleccions municipals convocades pel Govern, van adquirir un caire plebiscitari, de suport o de refús de la monarquia. Encara que la majoria dels municipis van imposar-s’hi a la monarquia, fen així la seva distitució i l’entrada de un govern provisional format per membres del Comitè Nacional Revolucionari.
14
S’orgeixen els diferents partits polítics, de l’época com el PSOE (Patido Socialista Obrero Español), CNT (Sindicat Anarquista) o el UGT. L’any 1932, gràcies a les negociacions amb el govern provisional van comportar la desaparició de la República Català i el reconeixement d’un govern autonòmic que va prendre el nom històric de Generalitat de Catalunya, la qual assumia els recursos i les competències de les quatre diputacions catalanes. A finals de l’any 1931 el govern provisional es transforma en un Bienni Reformista (19311933), el qual sorgeix a partir d’una aliança dels obrers socialistes, els republicans d’esquerres i el govern de Manuel Azaña. On un dels primers objectius de la República va ser limitar la gran influencia de l’Església. I per això a la Constitució es va estipular la noconfessionalitat de l’Estat, la llibertat de culte i la supressió del pressupost de culte i clero. Cosa que també va afectar a la música, ja que sempre tenia un component diví o popular, aquí comença va variar i a ser un terme més cultural. Però tot varia quan l’any 1933 a les eleccions surten guanyadors els consevadors, on instauren un Bienni Conservador (1933-1936), i anulen totes les reformes anteriors i a causa d’això va sogir una gran radicalització del PSOE i de la UGT. El 1936 l’esquerra va decidir acudir ales eleccions com a una gran coalició que incloïa els republicans reformistes, el PSOE i fins i tot els comunistes, amb el nom de Front Popular. Va guanyar l’esquerra i van instaurar moltissimes reformes, per exemple van decretar una amnistia i es va obligar les empreses a readmetre els obrers acomiadats arran els conflictes del 1934 (On els obrers van fer una manifestació a Barcelona en contra del Bienni Conservadors).
FRANCISCO FRÍAS Francisco Frías Sima va néixer a Badajoz el 23 de desembre de l’any 1895. Comencem a veure'l per aquesta zona a Vinaròs als anys 30. On després va anar amb la seva orquestra a la Sénia i a causa de les dificultats de Juli Castell per estar de forma constant com a director, van anar a demanar-li al mestre Frías que demanes el lloc de director. Francisco Frías va ser director del (1932-1933) i també del (1940-1952). Un gran amic del mestre Frías era Samuel Gisbert Sancho, ja que Frías sabia de la gran trajectòria dels Gisbert dins la banda de música. I Samuel va inscriure a la seva filla Dolores a les classes que feia el mestre Frías a la seva casa d’Alcanar.
15
A partir de 1932 Frías amb la seva orquestra pujava tots els diumenges a fer ball al Casino de la Sénia, contractat pel senyor Vicent Perolad. Qual al Casino de la Sénia es va deixar de fer ball, alguns músics el van col·locar a l’oquestra i a la Banda de la Sénia, on li van proposar, j a que el 1934 va morir el mestre Esteller que era el director de la banda de la Sénia en aquell moment. Frias accepta i ell i la seva dona es traslladen a la Sénia. Frías a la Sénia es conegut com “l’home de les tres F” ja que ell indicava a la gent que es deia Francisco Frías Farga, encara que la documentació diu que era Sima i no Farga. En la seva estada a la Sénia, un dia van anar músics del Centre Republicà d’Alcanar van pujar a parlar-li pa proposar-li que baixés a Alcanar a dirigir la seva banda. Ja que recordem que el successor de Ramon Gisbert com a director era Julio Castell, però ell era considerat per als republicans de dretes, i llavors Alcanar necessitava un director “roig”. La Dolors Gisbert Bayarri ens parla de Frias com un professor simpàtic i molt benevolent, i era molt amic de Samuel Gisbert Sancho (pare de Dolors), ja que Samuel tocava el Saxó a la banda dirigida per Frías. La família de Frías eren com ell, persones simples, amables, i molt familiaritzades amb la música. Per les tardes Frías ensenyava música als xiquets, a la part alta del desaparegut ajuntament ( situat dalt de la cisterna del Vall) i per la nit les feia al seu pis del carrer Major feia classes de teoria musical. Frías se’n fa càrrec de la banda en dos èpoques (com hem dit a dalt) una abans de la Guerra civil, es a dir durant el periode de la Segona República i l’atra desprès de la guerra que va ser contractat per l’Ajuntament d’Alcanar. Els musics que Frías va dirigir en la segona etapa eren: Joaquim Balada”Sequiano”, que tocava el bombo Agustín Barrera “Piullo”, que tocava els platerets Agustín Felis “Sariero”, que tocava la caixa Miguel Ferrer “Plàcito” que tocava el baix Ramon Subirats “Trompón” tocava el baix Joaquim Fibla “Catra” tocava el trombó Francisco Subirats “Patorrat” tocava el trombó Ramon Garriga “Pato” tocava el trombonet Juan Callarisa “Hostalets” tocava el bombardí Andrés Queralt “Faldut” tocava el saxofon Samuent Gisbert “Samuelito” tocava el saxofon Bautista Sorolla “Trabucs” tocava el saxofon soprano Joaquim Sancho “Quinto” tocava la trompeta Pasqual Subirats “Patorrat” tocava la trompeta José Sancho “Royo” tocava la trompeta Enrique Sancho “Canyon” tocava el cornetí Ramon Castell “Grillero” tocava el clarinet José Garriga “Pato” tocava el clarinet Antonio Reverter “Parra” tocava el clarinet Trinitari Ons “Estació” tocava el clarinet Juanito Fibla “Pelat” tocava el calrinet Adelino Castell “Torero” tocava la flauta Agustín Geira “Chulona” tocava el saxofon
16
EL MESTRE JULIO CASTELL El mestre Castell, va ser una de les figures més importants en tota la història de la Banda Municipal, ja que ell va estar com a director del (1930-1931), (1934-1940) i de (1952-1967), en total 22 anys com a director de la banda i ademés durant l'època més complicada per a ser-ho, cosa que marca molt a la gent del poble i produeix una gran admiració, i demostra el gran amor que sentia Julio al poble d’Alcanar i a la música. En mostra d’això al poble hi ha un carrer amb el seu nom. Per el poble es coneixia a Julio com “el mestre Juliet” o “lo tio Julio”. Juli Castell treballava com a sastre, encara que casi tothom el recorda com a músic, cosa que és evident, ja que va estar molt anys al capdavant de la banda. El mestre Julio Castell va néixer a Alcanar el dia 1 de maig de 1897, va iniciar a la banda com a músic tocant el clarinet, també va formar part de l’orfeó alcanarense, i es va consolidant com a músic dins el poble. Abans de ser director Julio ja era organista a l’esglèsia del poble, a causa d’això en el moment que s’instaura la Segona República, el govern provisional els destitueix a tots els relacionats am l’esglèsia, i Julio era un d’ells. A causa d’aquest fet també destitueix del càrrec de director, i posen al seu lloc a Frias que era considerat republicà (encara que ningu dels dos va reconeixer res en públic), ja que com ens diu la filla de Julio “el meu pare no era de cap bàndol, ell sols era de la música”. En la part de director, podem dividir la seva estància a la banda en dos parts. La primera etapa de direcció de la Banda no està clara, però sabem que Ramon Gisbert el va preparar per a ser el seu sucessor. A partir de la mort de Ramon Gisbert no sabem qui agafa el càrrec durant les primers anys, però suposem que Julio Castell, ja que va ser el que Ramon volia que fós després d’ell. Durant aquesta etapa que comencem a considerarlo com a director es del 1934 fins al 1940, on segueix els metòdes de Ramon Gisbert, però instaura noves disciplines per a la banda, ja que deixaven de fer música popular per a fer música més generacional i amb diferents objectius, com per exemple dedicacions per a gent del poble important o casaments. La segona etapa consta a partir del 1952 fins al 1967, on Un Julio Castell amb experiència musical, assumeix el càrrec de director de la Banda Municipal, on instaura la seva marca personal, ja que la època era dura, ja que el país econòmicament no estava en el millor moment, a causa d’això molts instruments eren vells i molt utilitzats. Però ell va composar moltes obres importants per a la banda, i gràcies a les seves composicions s’aconsegueix que la banda tingui uns nous aires, amb noves partitures diferents a les populars.
Julio Castell durant la seva segona etapa com a director
17
GUERRA CIVIL ESPANYOLA Durant l’ultim període de la Segona República van haver-hi molts conflictes entre els conservadors i els progressistes, per això, ja és prevenia un cop d’estat per part dels conservadors, ja que anys abans el Front Popular va aconseguir el poder de la República i va instaurar totes les progressions fetes durant el primer Bienni. El 17 de juliol es va iniciar el “Alzamiento Nacional” i el dia 18 va arribar a Marroc el general Francisco Franco des de les Canàries i va diriguir l’exercit d’Africa els qual era el més preparat per a la guerra que vindria, i el dia 19 es va autoritzar el lliurament d’armes als sindicats si als partits del Front Popular. A partir d’aquí es van començar a remarcar els dos bàndols: El Republicà i El Nacional. El punt d’esclat va ser la disputa per la capital, Madrid el qual en aquells moments era símbol de la Repúbica, per això els Republicans van instaurar la majoria de tropes a Madrid, i Franco va aprofitar-ho per a entrar a Bilbao i fer una fisura a la República, i així va ser ja que Franco amb l’ajud de altres dictadors com Hitler i Mussolini aconsegueix el poder i instaura un punt clau per a l’història d’Espanya, el Franquisme com a ideologia i un regim franquista de forma política.
Bandera del bàndol Nacional (Franquisme)
Bandera bàndol Republicà
18
LA BANDA I LA FAMÍLIA GISBERT DINS LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA Alcanar òbviament va estar dins el conflicte i la banda va perdre els musics que la formaven, a causa d’això va pujar una nova generació de musics juntament amb alguns veterans, i tots ells van formar la banda durant aquests anys de guerra, i l’idea de la banda de ens va instaurar Ramon Gisbert es va perdre, ja que la banda va agafar una funció militar, amb unes partitures específiques per a totes les bandes d’Espanya, la llibertat d’expressió s’estava acabant, tenies que ser d’un bàndol o d’un altre. Per la banda de la família Gisbert estaven els germans Samuel Gisbert Sancho i Jesus Gisbert Sancho, fills de Samuel Gisbert Gimenez i Dolores Sancho Reguard, que Samuel Gisbert Gimenez era net de Miguel Gisbert Ibañez, el fundador de la Banda Municipal d’Alcanar (el que va parlar amb la reina Isabel II per aconseguir nous instruments). Tal com ens diu la Dolors Gisbert Bayarri (filla de Samuel Gisbert Sancho) ens parla de com el seu pare abans de la Guerra Civil portava un bar al poble, situat a la plaça major del poble, amb el nom “Bar Gisbert”, també tocava el Saxó a la Banda Municipal. Però ell i el seu germà Jesus (que tocava el piano) van ser enviats a la guerra, Jesus va ser destinat al bàndol Republicà i el seu germà al Nacional. Samuel va ser molt influent, ja que en els dos anys aconsegueix guanyar un prestigi dins els Franquistes, i al acabar la guerra van donarli l’oportunitat de anar a Madrid a formar part de la policia secreta de Franco, ell es va negar i va seguir la seva vida a Alcanar, gràcies a tot els seu recorregut a la guerra durant la postguerra la seva família era de les millors aportades per l’estat de Franco, ja que ademés eren família nombrosa. Però després del Regim Franquista, un Samuel Gisbert ja en la vellesa comença a formar part del CNT, i feia viatges a Barcelona per a les diferents reunions que s’organitzaven.
MEDALLES PER A SAMUEL GISBERT SANCHO DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
SAMUEL I JESUS GISBERT SANCHO AL TORNAR DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
19
LA POSTGUERRA ESPANYOLA Ens situem l’any 1939, quan acaba la Guerra Civil Espanyola i comença un llarg període dictatorial de Francisco Franco. I aquests seran els anys més complicats per a tota la cultura catalana ja que eren perseguits tots aquells que no parlen el castellà i siguen fiels a la Falange Española. Casi totes les entitats musicals catalanes van ser prohibides, l'únic que va sobreviure van ser les bandes de música, però seguin els requisits del règim dictatorial i amb unes partitures molt marcades i limitades. La música com tots els altres àmbits no va poder evolucionar per culpa de la gran censura, molts dels grans músics i literaris catalans van tindre que fugir a l’exili, ja que a Espanya eren buscats i acusats per pena de mort. Alcanar no va ser diferent als altres pobles i ciutats catalanes, ja que la Banda Municipal també va estar en perill de desaparèixer durant aquesta època, però gràcies al mestre Frias i al mestre Juli Castell, la Banda va seguir sent de les millors de Catalunya. Els dos directors van ser molt estimats per la gent del poble, i tot gràcies a la seva gran fé i solidaritat en reactivar la música a un poble tan important com Alcanar dins la música. Del mestre Frias he parlat anteriorment ja que va ser una figura important durant la guerra i postguerra. Dins al família Gisbert, Samuel Gisbert Sancho va tornar de la guerra i va començar a formar una vida amb Josefa Bayarri Beltran, es van casar al maig del 1940, on ella ja estava a punt de tenir a la Dolors, i durant aquesta època van anar formant la família fins arribar a cinc fills (Dolors, Josefa, Purificación, Samuel i Miquel).
Samuel Gisbert Sancho amb el seu fill Samuel Gisbert Bayarri
20
LA DEMOCRÀCIA La postguerra ja la podem considerar passat, Espanya comença a renéixer tant culturalment, com en la política i l’economia. El 20 de novembre del 1975 mort el actual President Francisco Franco, i amb ell també despedim les seves ideologies, entrant en un període de democràcia on per fi el poble pot triar i té llibertat d’expressió. A causa de tot això Catalunya també comença a resorguir, tots els catalans que van tindre que anar a l’exili tornen. I la cultura catalana aconsegueix reivindicar-se i tornar al punt on estava abans de aquest conflicte i les seves conseqüencies. En la part musical podem veure com Catalunya comença el moviment Nova Cançó iniciat per el grup “Els setze jutges”, qui va tornar a instaurar la llengua catalana dins la música. A la Banda Municipal l’any 1967 Julio Castell passa a la jubilació, i al seu lloc arriba José Quiles Simón, qui també ha sigut molt important per a la banda, ja que el considerem un músic de cap a peus.
JOSÉ QUILES SIMÓN I LA SEVA LLARGA ETAPA José Quiles Simón va estudiar al Conservatori de València, i per això ens portarà al poble una herència molt clara de les grans bandes valencianes del l’època, amb un aire de novetat i amb un gran futur per a la banda del poble. La seva entrada i primers anys van ser molt discutits i inclús al nivell de no entendre les seves decisions, ja que tant els músics com la gent del poble estaven acomodats als mètodes de Julio Castell. Dolores Gisbert Bayarri ens parla de com el seu pare Samuel Gisbert Sancho tenia una gran amistat amb José, i ens explica com eren els assajos de José amb la banda, ja que era un director molt estricte, fins a inclús arribar a algun conflicte puntual amb algun component de la banda. Ja que ell sempre deia que el principal era la música i fer disfrutar al públic. Dolores: “Recordo que José venia molt a casa a veure al meu pare, on parlaven de música i ens ensenyava les diferents partitures i guions que tenia preparats per a la banda”. També ens parla de la seva arribada revolucionadora, ja que la banda estava molt escassa de recursos durant la segona etapa de Julio Castell. Sols arribar va solicitar més presupost per la banda i va instaurar una rutina estricta dins la banda. On volia sols a gent amb actitud i amor a la música. Durant tots els seus anys com a director la Banda Municipal va fer molts fets importants en la seva història, com a la renovació de la bandera o l’estrena del caprici musical “A SANTA CECÍLIA” que encara ara la toquem per a celebrar el dia del músic. Durant aquesta època la banda va aconseguir molts més músics, i cada dia la gent s’interesava més per la música. I l’any 1972 s’obri l’acadèmia de música al poble, on molts nens i nenes van començar a anar i a estudiar música des de petits.
21
José va portar a la banda a fer grans actuacions com a La Falla Zapadores-Vicente Lleó de València on van acompanyar tots els actes tradicionals valencians, també van ser contractats per al “Dia de la Província” a Reus. L’any 1976 començarà una etapa molt pobra de l’agrupació, ja que podem veure al Butlletí Informatiu de l’any 1977 a les festes de Sant Isidre on la banda sols fa 3 actuacions i no fa l’acompanyament a la plaça de bous de tots els anys, sent l’únic any de la història del poble que passa aquest succés. I a les festes d’octubre ens passa el mateix, seguim veient molt poca participació de la banda. Per això en el Butlletí del 1978, es donen les explicacions que tothom volia, on ens parlen de que durant aquests dos anys molts músics eren joves i no estudiaven al poble i es va perdre la serietat dins la banda, ja que també hi havia falta d’actitud. A causa d’aquesta situació l’any 1980 l’Ajuntament d’Alcanar nomena delegat de la Banda Municipal a Josep Pla, qui va reanimar junt a José Quiles a la banda, van incrementar la plantilla aprop dels setanta músics i així salvar la Banda Municipal, ja que la Agrupació musical Canareva va intentar eliminar la Municipal, per a instaurar-se a ella com a principal. José Quiles passa a la jubilació l’any 2000. encara que tindra molts homenatges, gràcies a la seva gran aportació a la banda, l’ultima d’aquestes va ser el 28 d’agost del 2020, a causa de la seva mort el 15 del mateix mes.
ELS ANYS 2000 La Banda comença el segle XXI amb un nou director al càrrec, ja que José Quiles es retira aquell mateix any, i al seu lloc s’instaura Rafael Bardissa qui estarà dos anys i seguira la mateixa direcció que l’anterior, no hi hauràn actuacions molt destacades, però la banda segueix creixent molt durant aquests dos anys amb Rafael. Fins que l’any 2002 Pascual Arnau Beltran, s’inicia com a director de la Banda Municipal, fins l’actualitat, que segueix en aquest post. La banda durant aquests temps com a director a aconseguit fets a destacar, com la fundació de la Banda Juvenil, o la participació al III Certamen Internacional de Bandes de Música “Vila de la Sénia” al 2009, i obtenint el 2n premi de segona secció, al 2014 participen a 128ª Edició del Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciutat de València”.Per ultim el 2017 participa al Concurs de Bandes Simfòniques del XIVè Festival Internacional de Bandes de Música a Lleida, on obté el 2n premi.
22
BIBLIOGRAFIA PAGINES WEB: https://ca.wikipedia.org/wiki/Banda_Municipal_d%27Alcanar https://bmmalcanar.wordpress.com/ LLIBRES: HISTORIA DE MI PUEBLO - José Matamoros 150 ANYS DE MÚSICA - L’ajuntament d’Alcanar A CAVALL DE LA UTOPIA - Ramon Puig Puigcerver DOCUMENTACIÓ: Registre civil del poble Documentació de defunció Partitures DOCUMENTACIÓ ORAL: Dolors Gisbert Bayarri Purificación Gisbert Bayarri Jordi Sancho Parra Rosa Castell Sancho
23
PARTITURES DE LA HISTÒRIA Com hem vist la història de la Banda Municipal és molt llarga, i en aquest temps no sols feien fet i canviaven de director, també fan música, i no sols agafen partitures ja construïdes, ja que durant el temps el director ha sigut una persona clau en la creació de partitures i temes per a la banda, en aquest apartat m’he centrat en això ja que he estat buscant partitures de cada època de la banda, i observant punts per a buscar diferencies i conclusions de com composaven dins de cada època. Per exemple el primer que vaig fer es anar a visitar a la filla de Julio Castell, Rosa Castell, qui em va ensenyar moltes partitures composades per el seu pare. I altres que ell sabia i escoltava les passava ell a la seva forma, ja que Julio era molt bon músic, i escoltant la cançó, la versionava per a tocar-la a la seva forma ( el que ara diem fer un “cover”). D’aquest tipus podem veure en Julio la partitura “El tamborilero”: Fragment passat a MIDI: https://musescore.com/user/31350184/scores/6549898
24
Julio tenia moltissimes més partitures, per exemple va fer una per a la seva filla Rosa, i la va titular “Cançoneta”, és una canço molt simple, en temàtica simple i infantil: Fragment passat a MIDI: https://musescore.com/user/31350184/scores/6549907
25
L’ultima partitura que Rosa ens va ensenyar va ser un “Villancico” on ella ens parla de com el seu pare el tocava al piano i una amiga seva cantava tots els anys al Nadal: Fragment passat a MIDI: https://musescore.com/user/31350184/scores/6549912
26
Buscant en les partitures de Jesus Gisbert Sancho, he trobar moltes partitures de un compositor que es deia Enrique Escudé Cofiner, qui va estar aportant molt a la banda, i era amic de Jesus, per això li passava partitures de piano per a saber l’opinió de Jesus. Una d’aquestes és “En un pueblo de México” Fragment passat a MIDI: https://musescore.com/user/31350184/scores/ 6550127
27
28
Frias també va ser bon compositor i també l’hi va donar a Jesus Gisbert una partitura seva que es diu “Danzon Rumba”: Fragment passat a MIDI: https://musescore.com/user/31350184/scores/6550125
29
ANNEX ANNEX I - La història de Julio Castell i els instruments de la banda En la segona estància de Julio com a director de la Banda, quan entra al càrrec, sol·licita a l’Ajuntament que comprin ells els “metodos” (llibres d’estudi musical), ja que les famílies no tenien suficients diners per la música dels fills (recordem que estem en l’inici de la postguerra). A causa de la reivindicació de Julio, es van comprar 60 “metodos” per a donar classes. Julio va estar durant anys anant dos dies a la setmana a donar classes a l’escola de Joaquin Moliner, però al moment que els nens tenien la teoria clara, tocava comprar un instrument, a causa d’això el dia que tenien que vindre amb instrument ningú anava, es a dir, no es podia reclutar a ningú per a la banda. Llavors en aquella època s’aprofitaven els instruments de difunts o gent que els posava a la venta, el problema d’aquests instruments era l’edat, ja que els instruments ja eren de 5a o 6a mà, llavors estaven en molt mal estat. Per exemple, una vegada a Julio li va sortir un noi que va comprar una trompeta negra per a causa del rovell i el gran mal estat. Aquell noi va estar durant mesos amb “netòl” (per a llevar la capa de rovell exterior, per a que quan va començar a lluir, la trompeta seguia sense sonar, ja que per dins estava tota rovellada i els pistons no baixaven, van intentar fer de tot, amb llima, oli, i amb llet. I un any després aproximadament, el noi va aconseguir el primer só de la trompeta, i seguint amb aquesta rutina al final va poder tocar l’escala de Do. La Rosa ens explica com un dia va insistir-li al seu pare Julio que volia aprendre solfeig, i el seu pare li va ensenyar tota la part teòrica, i l’hi va comprar un piano, cosa que en l’època era cosa molt complicada per a una família de nivell mitjà. Però el piano era d’un home del poble que era Republicà, i ell sols volia vendre tot el de la casa per a fugir a França. Aixi doncs el van comprar, i el van ficar a una habitació de la planta baixa de la casa. Però la Rosa va aprendre a planxar i va formar el seu negoci, per això es va tindre que ficar el negoci a l’habitació on es situava el piano. A causa d’això l’idea era pujar el piano a dalt, però el que no sabia Julio era que el piano tenia la part de dins de ferro, i a causa d’això Julio va tindre que fer un forat a la paret de fora i pujar-lo amb una “cordiola”.
30
ANNEX II - La situació de la dona a la postguerra La dona durant tota la història ha estat molt discriminada inclús en alguns moments no l’han arribat a considerar persona. Fins el 1917 a Regne Unit, les dones no podien votar, ja que no es consideraven persones de dret. En el present les dones estan considerades amb igualtat davant els homes o almenys en el millor punt de la història. Però durant la postguerra les dones estan idealitzades en les feines de casa. La Rosa ens conta com ella volia participar a la Banda Municipal, la que dirigia el seu pare Julio Castell, però ell no va deixar-li tocar la flauta travessera, però l’hi va ensenyar a tocar el piano, ja que el veien com un instrument real i de noblesa. Les dones tampoc podien conduir, ja que “era cosa de homes”. Els treballs estaven dividits, ja que deien que hi havien feines de dones i altres de homes, per exemple la Dolores Gisbert, ens parla de com ella va als 12 anys a Barcelona amb la seva tia, on estudia la carrera de “Corte i Confección”, carrera que ella ens explica que sols estudiaven dones.
Anunci de l’època a Espanya.
ANNEX III - El primer dia de José Quiles Rosa Castell, ens parla de com José Quiles va anar un dia a casa a parlar en Julio Castell, on l’hi va contar que el primer assaig de la banda a càrrec d’ell, tots dubtaven de les seves decisions i formes d’ensenyar, on els musics deien “però lo tio Julio...”, cosa que José Quiles els va recriminar de forma graciosa “que sou tots família del mestre Castell?”. On ja des de el primer moment Quiles demostra la seva actitud competitiva, però també la seva part més còmica.
31
