● SÒCRATES…………………………………………………………………………15 ● PLATÓ

● PLATÓ

Plató va ser un filòsof de molta influència en aquesta època. Va ser el deixeble de Sòcrates, com a conseqüència, va defensar moltes de les seves idees i a més a més, les va desenvolupar mitjançant escrits en forma de diàlegs, gràcies als quals avui en dia coneixem les opinions de Sòcrates. També va fundar la primera academia d’Atenes i es va dedicar a l’ensenyament.

Plató fou dualista, creia que existien dos móns. El món intel·ligible, on residien les ànimes i era perfecte i el món sensible, una còpia del mon intel·ligible on residien els humans. En relació amb els dos mons, podem pensar que per al filòsof tant el concepte de bellesa, com el de bondat, estaran associats amb el coneixement, que per a ell està associat al record de l’ànima.

El pensador va escriure en el Banquet una obra on afirmava el següent: ‘’si hi ha alguna cosa pel que val la pena viure, és per contemplar la bellesa’’. També va definir la bellesa de cinc maneres diferents en un diàleg d’Hipies, per a ell allò bell donava plaer a la vista i oïda, havia de ser útil, havia de ser convenient i havia de tenir una grata utilitat. Dit d’una altra manera, s’aproximava a la idea de la bellesa que tenia Sòcrates, una cosa bonica havia de tenir un fi, però Plató ho va mirar des de dos punts de vista diferents. Per una banda, afirmava que allò bell sempre era bo, però per una altra banda, va afegir una idea més a la definició de Sòcrates, ja que Plató deia que valoravem les coses boniques per les utilitats que tenien, però que altres objectes els valoravem per si mateixos.

Plató no acceptava el punt de vista que tenien els sofistes respecte a la bellesa, ja que Plató buscava que la bellesa sigui una idea universal (igual per a tothom) i que no es basi en un sentiment de plaer efímer, mentre que, per als sofistes la bellesa era un concepte relatiu.

Com he dit abans, per a Plató la bellesa està estretament relacionada amb l’ànima. La bellesa espiritual és superior a bellesa del cos, però tot i així, la bellesa màxima es troba en les Idees, que és la bellesa mateixa.

‘’Si cossos i ànimes són bells és perquè són semblants a la Idea i el grau de bellesa de les coses depèn de la seva major o menor distància respecte a la Idea de bell.’’9

En quant a l’art, aquest filòsof no trobava una relació amb la bellesa, és a dir, no veia reflexada la idea de bell en l’art, sinó que en l’Univers, el Cosmos.

Amb referència amb la bondat, Plató inicia una manera substancialista o ontològica d'entendre el bé: ‘’«bé» és el principi de l'ésser i de la veritat de les coses’’10 . En l’al·legoria de la caverna Plató ens explica que mitjançant l'ascensió dialèctica podem arribar a la Idea del Bé. En aquest escrit, el filòsof utilitza la caverna com simbologia del món sensible, ja que allí habiten uns presoners que no veuen més enllà de les ombres de llum i l’eco que ressona, fins que un dels presoners queda en llibertat i surt fora de la caverna, simbologia del món intel·ligible, on poc a poc s’adona de la realitat, també anomenat ascensió dialèctica, que permet a l’ésser humà entendre que era presoner de la ignorància i poc a poc s’ha elevat al món de les Idees on adquirirà coneixement, perquè per a aquest filòsof, el coneixement resideix en el món de les Idees, en el món sensible només percebem la realitat a través dels sentits. En el món intel·ligible, les Idees estan distribuïdes d’una forma jeràrquica, la més important és la Idea del Bé, segons Plató, quan l’ésser humà arriba a aquesta idea entèn que és la idea que dona lloc a altre idees i és la inspiració de l’home quan actua i coneix, i per aquest motiu, la bondat està lligada amb el coneixement.

Pel que fa a la relació entre allò bell i bonic, Plató pensa que aquestes paraules son sinònims, tenen el mateix significat. Tot i això, el pensador, també relaciona la bondat amb el coneixement, com hem vist abans. A més a més es relacionen la bellesa, la bondat i la veritat, així que per a Plató, tot lo bell era bo i vertader, allò bo era bell i vertader, i el que era vertader era bell i bo i el més important, el resultat dels tres valors era el coneixement.

9 Font: https://masdearte.com/especiales/platon-y-los-problemas-del-arte/ 10 Font: Wikisofia