● PLATÓ
Plató va ser un filòsof de molta influència en aquesta època. Va ser el deixeble de Sòcrates, com a conseqüència, va defensar moltes de les seves idees i a més a més, les va desenvolupar mitjançant escrits en forma de diàlegs, gràcies als quals avui en dia coneixem les opinions de Sòcrates. També va fundar la primera academia d’Atenes i es va dedicar a l’ensenyament. Plató fou dualista, creia que existien dos móns. El món intel·ligible, on residien les ànimes i era perfecte i el món sensible, una còpia del mon intel·ligible on residien els humans. En relació amb els dos mons, podem pensar que per al filòsof tant el concepte de bellesa, com el de bondat, estaran associats amb el coneixement, que per a ell està associat al record de l’ànima. El pensador va escriure en el Banquet una obra on afirmava el següent: ‘’si hi ha alguna cosa pel que val la pena viure, és per contemplar la bellesa’’. També va definir la bellesa de cinc maneres diferents en un diàleg d’Hipies, per a ell allò bell donava plaer a la vista i oïda, havia de ser útil, havia de ser convenient i havia de tenir una grata utilitat. Dit d’una altra manera, s’aproximava a la idea de la bellesa que tenia Sòcrates, una cosa bonica havia de tenir un fi, però Plató ho va mirar des de dos punts de vista diferents. Per una banda, afirmava que allò bell sempre era bo, però per una altra banda, va afegir una idea més a la definició de Sòcrates, ja que Plató deia que valoravem les coses boniques per les utilitats que tenien, però que altres objectes els valoravem per si mateixos. Plató no acceptava el punt de vista que tenien els sofistes respecte a la bellesa, ja que Plató buscava que la bellesa sigui una idea universal (igual per a tothom) i que no es basi en un sentiment de plaer efímer, mentre que, per als sofistes la bellesa era un concepte relatiu.
16
