● ARISTÒTIL

● ARISTÒTIL

Aristòtil és considerat un dels grans pensadors de la història. Plató va ser el seu mestre, del qual va heretar l’ambició del camí de la veritat. Plató era dualista, en canvi, Aristòtil era monista, distingia entre el cos i l’ànima, però afirmava que l’ànima era mortal amb el cos, per tant, no existia un mon intel·ligible. També el que el diferencia de Plató es que va escollir ‘’la ciència’’ per explicar el món, es basava en l’observació i utilitzava la lògica com a instrument de la raó.

Aristòtil tampoc entenia el mateix per bellesa que Plató. Per a Plató, a l’igual que per a Sòcrates, la bellesa havia de tenir un fi, per a Aristòtil allò bell és el que causa admiració i és apreciat per si mateix. Segons aquest filòsof només una cosa és bonica quan es pot percebre a través dels sentits. En la Retòrica, un llibre del pensador, apareix el següent fragment: <<En efecte, bell és que, sent preferible, per si mateix, sigui laudable, o el que, sent bo, sigui agradable, perquè és bo.>>11 Per tant, per a Aristòtil la bellesa es pot explicar de dues maneres. Una seria que ha d’estar apreciada per ella mateixa, no per tenir una funció i poder dur-la a terme amb èxit, com defensava Plató. I l’altra manera és que una cosa bonica ens produeix admiració quan la percebem.

El bé per a Aristòtil es basa en la felicitat de l’home, segons ell, la màxima virtut: deia que qui vivia bé, també obrava bé. La virtut per a aquest, era trobar el punt mig de les coses, hi ha dos tipus de virtuts: intel·lectuals i morals. Les virtuts intel·lectuals tenen l’objectiu de perfeccionar l’ànima racional, la qual és l’encarregada de descobrir i realitzar la veritat. La virtut intel·lectual es perfecciona amb l’educació i la instrucció. En canvi les virtuts morals son les que faciliten el tracte amb les altres

11 Font: https://filosofia.laguia2000.com/filosofia-griega/aristoteles-y-la-belleza