LA TRIBU POLITICA

Aquesta és una escena que necessita música de fons4 . En anys d’eleccions, ja se sap, les tribus polítiques van sempre esperitades. Hi ha gent que es juga molt en la seua activitat, ofici, vocació o com vulgueu dir-li. I els hi sol passar de tot, com en un bon thriller, de vegades, les coses més inesperades, i tota pel·lícula necessita una banda sonora.

El dia comença de nou en la planura gandiana, la fauna casolana per tota ella es mou, desperta la vida quotidiana.

El comerç alça la persiana, la clientela entra en acció, i compra amb addicció. Gasta, amb molta gana i sense cap contenció.

Els carrers hi ha animació i obres de mai no acabar, no els paren de foradar en constant reparació per millor poder circular.

Hi ha clots sense tapar, tanques, senyals i cons, ciment per tots els racons, i iaios, que des que es van jubilar, ho miren tot com falcons.

Totes aquestes accions el Picornell les controla, és un primat de la rajola, que sense consideracions, tot el que toca esmicola.

El Picorneluis Enrajola, Picornell de nom comú, no és un primat qualcú, és qui presenta i envola al nounat numero u.

Va tenir lloc el ritu quan va volar la Diana, una au molt gandiana que el poder local deixà nu en anar a Madrid amb gana.

Prieto és qui ara mana i Picornell l’ha mostrat, és un alcalde nounat que el lloc de la ministra Diana l’alcaldia ha ocupat.

En maig espera ser votat i continuar en l’alcaldia, en la planícia de Gandia aspirava a un segon mandat el nou lleó que naixia.

Mentre açò succeïa, altres especies, van petar. La gavina popular el seu hàbitat perdia de manera peculiar.

4 Cal posar la musiqueta amb què començava la mítica sèrie “El hombre y la Tierra” de Rodriguez de la Fuente, allò que sonava “Tiruri, tiruro, tiruriruriroooo.. bam, bam, bam, bam, bam....” i llegir imitant la veu d’aquell quan deia coses com: “osos, ciervos, cabras motesas, los lobos, los grandes ungulados...”, “las aguilas culebreras adoptan estrañas posturas...”

Un candidat van triar per guanyar l’ajuntament, ho feren triomfalment en un acte peculiar on Soler vencé clarament.

Soler, una gavina concurrent, de la varietat Solerius Citadora, en un mirador, a bona hora, fou triat de manera urgent com a candidata prometedora.

Una bandada afalagadora l’abraçà i el felicità, però de hui per demà, de manera traïdora com a candidat el llevà.

Un corb és qui encapçalarà la llista de la bandada, de manera despietada un dit poderós assenyalà la nova au per ell triada.

Moragues, una au afamada, amb història curricular, les gavines, vol encapçalar, per veure si d’una vegada l’alcaldia poden guanyar.

Un corb per a guiar una colla de gavines, deixant un camí d’espines per on hauran de passar aquestes aus tan felines.

Una altra colla d’aus fines una guerra s’ha declarat, per trobar un candidat unes lluites intestines entre elles han esclatat.

Una part ha proclamat a Alícia de candidata, una au d’essència innata del valencianisme nostrat que per ells és la més grata.

Alandete li diu ingrata i a Iniciativa s’ha apuntat, una lluita ha començat, que a veure si malbarata tot el que havien guanyat.

Manifestos s’han publicat, uns volen vots simpatitzants, altres sols de militants, la cosa s’ha empastrat deixant moments irritants.

Tenen conflictes constants Les gavines i els de Més Gandia. Els que tenen l’alcaldia passen de plets tan sagnants i esperen tranquils el seu dia.

En la planura de Gandia es manté una tensa espera per la contesa propera, on vot a vot es competiria per controlar la ciutat sencera.