La tribu dels mercaders

És el mercat, amic. Solen dir això els mercaders que a dins del temple fan negoci. I no hi ha cristo que els expulse d’on mercadegen sense mesura. Una tribu de negociants que fa de negoci a costa de totes les altres tribus. És a dir, de tots nosaltres. I no cal que protestem ni que ens queixem de tot el que ens afecten les seues martingales. És el mercat, amic, ens contestaran amb un somriure cínic a la boca.

Diuen que al paradís tindrà prohibit entrar qui negocis sol muntar per fer-se amb tot el pastís i res per a la resta deixar.

Allà no podran passar fons d’inversió voltors, banquers especuladors, qui la llum sols vol pujar i altres fariseus enredadors

Ells no tenen molts valors, sols el de guanyar i acumular beneficis sense parar, la resta som els deutors que l’únic que fem és pagar.

Sovint ells solen cantar la cançó de la Mercadera, que amb una lletra sincera pel món solen escampar de manera bullanguera.

La mercadera se'n va al mercat (cantada amb la melodia de La mestressa se'n va al mercat)

La mercadera se'n va al mercat. La mercadera se'n va al mercat. El dilluns que pujarà?

El dilluns que pujarà?

El dilluns pujarà les llums. Amb l'energia més cara la pujarà per la cara, i als qui d'ella fem consums ens pelarà més encara.

La mercadera se'n va al mercat. La mercadera se'n va al mercat. El dimarts que pujarà?

El dimarts que pujarà?

El dimarts pujarà el gas. Com el compra a l'enemic ens el ven a preu de ric i et dirà si a protestar vas: Això és el mercat, amic.

La mercadera se'n va al mercat. La mercadera se'n va al mercat. El dimecres que pujarà?

El dimecres que pujarà?

El dimecres pujarà les hipoteques.

Puja el tipus d'interès que d'interessant no té res, és perquè el cap no aixeques i t'arruïnes sense més.

La mercadera se'n va al mercat.

La mercadera se'n va al mercat.

El dijous que farà?

El dijous com sorprendrà?

El dijous abaixarà els sous. Pels beneficis quadrar cal als treballadors despullar, i així, amb un parell d'ous, els sous els rebaixarà.

Solució d'alguns empresaris: els guanys han augmentat a costa de l'obrer mal pagat. Beneficis milionaris gràcies a la precarietat.

La mercadera se'n va al mercat. La mercadera se'n va al mercat. El divendres que farà? Pujarà o abaixarà?

El divendres puja tot en les tendes. Li diuen cost de la vida, i a alguns se l'han abolida en destruir totes les rendes per una inflació enfollida.

La mercadera se'n va al mercat. La mercadera se'n va al mercat. El dissabte que farà?

Del mercat que portarà?

El dissabte tot ho recapte. Impostos, taxes i l'iva, són per a gent primitiva, a mi em rebaixen sense tacte en una desgravació addictiva.

La mercadera se'n va al mercat. La mercadera se'n va al mercat. El diumenge que farà? Quins beneficis aconseguirà?

El diumenge tot m'ho menge. És un dia per a descansar i els beneficis gastar, la roba del mercat penge i em dedique a xalar. Distribuïdors, comissionistes, mercaders, comerciants, corredors, tractants, inversors, contrabandistes... alguns noms d'aquests bergants.

És el mercat amic, la frase que tot ho justifica quan el guany es multiplica. És el mercat amic, diu la gent que especula i es fa rica.

La tribu dels mercaders fallers

La tribu fallera, el casal de la germanor5 , del foc i de l’escalfor. Tot això està molt bé i és material per a mantenidors, igual que unió, comunió, entesa, germania, flama, brasa, sentiment, calor, passió, caliu, calidesa, febra, ardor... tota una col·lecció de tòpics que mesclats com en un bon còctel, poden donar com a resultat un panegíric a la confraternitat fallera. Però a l’hora de la veritat, quan arriba el repartiment de palets... ai, mare!

De tant que et vull et trac un ull. Diu la dita popular, tot en ella queda clar en mostrar el batibull que els premis solen muntar.

Per un palet jo mate! Sol dir el faller fanàtic. I mostra un gest dramàtic quan a cap jurat acate amb un comportament selvàtic.

Ací ja no val la germanor, sols compta un premi guanyar, un palet per farolejar i presumir de ser el millor fent el gall sense parar.

Per controlar els jurats sol haver un mercadeig, i al germà se li fa un lleig per aconseguir ser premiats a base de regateig.

Ell en posa un al de falla, jo un en el del llibret, i no sap que li espera al pobret que ens vullga presentar batalla, acabarà sense premi i ben net.

Una oda hem preparat a la germanor fallera, la mercantil i farisea, la que és tot un mercat i no la genuïna i vera.

Oda a la Germanor mercantil fallera.

Germanor, bella espurna divina, ebris de foc celestial entrem al teu santuari.

En ell podrem mercadejar en nom del teu nom diví pels jurats que hem de posar per repartir-nos el botí.

Tots els fallers som germans si aconseguim recompenses i amb el palet a les mans, presumim i no rebem ofenses.

Germanor, quina cosa més fina, per un premi ocasional d’ella serem usuaris.

Germanor, ser amic d’un amic que feu un curs de jurat faller però farà tot el que jo li dic i no el que aprengué al taller.

Germanor per a guanyar llibret, falla i festival musical, i a canvi poder donar ninot, cavalcada i crítica local.

Germanor, de bellesa cristal·lina, si ser premiat és normal i no un fet extraordinari.

Germanor mercantil i fallera. En paraules de mantenidor, sensació encisadora i fetillera, que tot faller du al cor.

Però el cor de la germania era palets acumular, i si això no s’aconseguia la germanor se solia acabar.

Germanor, sensació pristina de qui sols pensa a guanyar i no passar un calvari.

I en guanyar escoltar la cançó de l’alegria, el cant alegre de qui guanya cada dia.

I cantant, somiant amb ella, guanyar palets a muntó gràcies a la germanor bella.

Germanor, en la derrota, s’oblida, la victòria l’alimenta, l’acord clandestí l’aviva.

Germanor, temple del regateig, el panteó on els palets sacien el seu desig.

5 Germanor ve de germà, no de germànic, o siga, que no té res a veure amb els germans, és a dir els alemanys, que no són els germans, els fills d’una mateixa mare. S’entén o no? No ho sé, perquè jo després d’escriure-ho, només faig que donar-li voltes i encara no sé si ho entenc o no.