el llimalleo el pastasaure

Graaa, graaa, graaa!!

És el rugit d’aquest ser, rei selvàtic, gran felí amb melena saborosa doncs no és un lleó normal sinó un lleó que du al cap un cítric àcid i daurat.

A l’estiu, el llimalleó, passa el matí i la vesprada amb el cap posat ben dins del congelador gegant que a la selva no-normal si mires bé trobaràs.

A la nit, quan la calor deixa el seu mant a la selva, el llimalleó refresca el paisatge assilvestrat convertit en felí únic, un llimalleó granissat.

El cuiner de la selva, un mag de plats i cassoles, crida sovint al llimalleó per donar-li nou sabor al peix, la carn, les verdures...

I quan plou del cel la pluja de gelatina incolora, el llimalleó apareix, obri amb ganes la bocassa per poder fer en no res de llima una gelatina que als animals molt agrada.

Llimalleó, com agrades a gelaters, pastisseres, forneres, forners, artistes quan fan de la teua melena un pastís de llima i crema.

A continuació veurem un altre amic dinosaure que ens fa la boqueta aigua quan s’apropa amb tres safates que estan plenetes de glòria.

Cupcakes, magdalenes, Biscuits, pastissets d’ametla, macarrons de massapà, figuretes de xocolate i dolços que et fan somiar amb un cel de sucre i crema, núvols de nata i de flam.

Aquest saure, sempre alegre, ens ofereix paradís de sucre i de xocolate que mengem amb el permís de la consciencia que ens diu: menja, sí, però no et passes, que tant de sucre és verí si el menges cada dia.

Pensa-ho i diràs que sí!

Malgrat tot, el pastasaure mai no serà el teu enemic si dosifiques els dolços que amablement t’ofereix.

Pastasaure, pasta dolça.

Dolç animal, temptació.

Acceptaré els teus dolços amb tota la precaució o caurà més d’una dent.