Peus Negres 21 by Castellers d'Esplugues

Peus Negres www.cargolins.cat

La torre és

nostra

2de7 descarregat per Sant Mateu Foto: Ajuntament

COLLA DE CASTELLERS D’ESPLUGUES TEMPORADA 2016 NÚMERO 21

Peus Negres Sumari Articles institucionals 3 Chronica dels Feyts 16 Buñuel 33 Cargolística 42 Clixé d’activitats 48 El món casteller 60 Un bocinet d’història 64 Cartes d’Eivissa 66 Qüestionari als nous 70 Crònica rosa 72 Un nou casal d’entitats 73

Revista dels Castellers d’Esplugues Número 21 — Temporada 2016 — iii època cargolins.cat/publicacions/peus-negres Redacció

Josep Santacreu i Nancy Fernández. Fer Moreno

Coordinació Eulàlia Batet

Maquetació, disseny i correcció d’estil Josep Santacreu

Col·laboracions

Junta Directiva, Adrià Pallarès, Club Natació Esplugues, Mont Malagelada, Eulàlia Batet, Fer, Ferran Moreno, Jesús Fernández, Paula Garcia i Joan Catalan, Ramsés Herrero, Sergi Pont, Macarena, Claudia Camargo, Lina Benet, Joan Carles Sillero, Mari Luz Caparrós, Su, Sònia Moreno, Ton Gasull i UBE.

Publicitat

Joan Catalan, Ramon Sàlvia i Àlex Zabala.

Fotografies

CdE, Manel Tineo, Ton Gasull i J. S.

Edita

Colla de Castellers d’Esplugues. Josep Argemí, 49. 08950, Esplugues de Llobregat. 650 946 159 peusnegres@cargolins.cat www.cargolins.cat cargolins@cargolins.cat twitter.com/cargolins facebook.com/cargolins flickr.com/senkreu youtube.com/cargolins

Imprimeix

Cocograf, SL. 678 787 912 gloria@cocograf.com

COCOgraf, sl Foto: 2de7 del Concurs Nancy F.

Editorial

Amb el suport:

Patrocinen:

na temporada més vet aquí Peus Negres, que surt del forn per escalfar-vos l’entrecuix. Què ha passat durant el 2016? Doncs han passat moltes coses, una de les quals és que per raons logístiques etc. la revista ha arribat tan tard que fins i tot ja hem començat les diades del 2017, per la qual cosa demanem disculpes. Si voleu ajudar per a la següent… I si fem memòria del ja tan pretèrit 2016, què n’hauríem de dir? Del que hem escoltat a l’Assemblea, pel que podem llegir per aquestes pàgines i pel que hem anat veient durant la temporada, hi ha unes quantes constants que vénen de temps enrere: el nostre creixement és lent però sostingut; el 4de8 l’hem anat consolidant un any rere l’altre, i cada cop en fem més; el 2016 ha estat l’any, per fi, de la consolidació del 2de7, any en què n’hem descarregat 5 a plaça i el doble pel cap baix a assaig; aquest creixement lent, que ens acompanya almenys des de fa deu anys, també s’ha vist limitat per una irregularitat en assistència a assaig i plaça que s’analitza en l’apartat d’estadístiques; aquesta irregularitat és una mena de plasmació del fet que, socialment, no hem crescut gaire i que a l’hora de la veritat hi ha relativament poca gent compromesa en l’organització d’activitats i altres qüestions socials. De fet, en matèria castellera, des de l’any 2012 el nostre millor castell és el mateix, i la nostra millor actuació, que hem repetit tres cops aquest 2016, ja l’havíem feta el 2014. Tampoc no cal analitzar les raons per les quals ens costa créixer en massa social i per què la Junta va amb poc alè quan vol muntar activitats. Hi ha moltes causes, internes i externes, que són un ròssec i que la nova Junta vol afrontar amb uns equips d’acollida i dinamització que, si funcionen, haurien de servir per superar algunes d’aquestes limitacions. Però al cap i a la fi només és pencant i implicant-s’hi que es fan les coses; com diu la Piula per aquí dins: la colla és de tots, fes-la teva! Però res, fa molts anys que es parla d’això i no sabem si en trauren mai l’aigua clara. Pel que fa a aquesta revista, que com diem ha arribat més tard per qüestions internes —l’equip de redacció, que també va molt limitat, treballa i té altres compromisos i enguany no ha pogut fer més via—: esperem que us agradi el nou número de Peus Negres, que per raons semblants a les anteriors ha perdut algunes pàgines i també ha perdut coloraines en pàgines internes. Aprofitem per donar les gràcies a tots els nostres redactors, els més puntuals i també els que arriben tard, als que ens han ajudat amb la publicitat i a empaitar articles i donar-hi un cop d’ull. Moltes gràcies! D’altra banda, que sabem que això genera molts dubtes i debats apassionats, no hem seguit les reformes de la nova gramàtica i ortografia de l’Institut d’Estudis Catalans, car ens hi torquem el ses. Gràcies per la paciència i salut i castells! TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 3 TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 3

Publicitat

Moltes gràcies, colla! Ramon Sàlvia i Farré, president 2013-2016

cabem de començar una nova temporada; vint-itres anys de castells, això no ha estat fàcil i hi ha hagut alts i baixos, però som on som i per molts anys. Si ho hem de resumir amb poques paraules, l’any 2016 ha estat l’any de la torre. Hem aconseguit fer normal (no sense esforç) un castell complicat per a nosaltres per circumstàncies de tots conegudes. Ha estat un any que hem tornat a treballat de valent. Com a colla tenim una personalitat pròpia i, en consonància amb el nostre sobrenom, anem a poc a poc, amb bona lletra i amb seguretat. Això no ho diem nosaltres, les publicacions especialitzades se n’han fet ressò: som la colla que, fent els castells més alts, no ha caigut cap vegada aquest any, i som la colla de vuit més segura dels últims tres anys. Això és important i ens defineix. Tenim per endavant un futur magnífic, ple d’il·lusions i amb moltes coses a fer: castells importants, en sabem molt i ens ho creiem. Socialment la colla està activa, fem coses, però depenem massa dels pares de canalla, veritables motors i als qui hem d’agrair la feina que fan, perquè sempre estan liderant o col·laborant en totes les activitats, sempre hi són.

«Tenim per endavant un futur magnífic, ple d’il·lusions i amb moltes coses a fer» Ho haig de tornar a dir, cal més implicació de molta més gent per organitzar activitats. El Dia de la Colla, que aquest any hem fet primera vegada, i amb gran èxit, és un exemple de complicitat de molta gent. Dia de la Colla que serveix per augmentar la nostra presència a la ciutat, com les fotografies grosses posades als carrers per Santa Magdalena, i dit per altres entitats, van ser un subidon; participar en actes que ens demanen altres entitats, i els cartells «L’has fet gran» que vam col·locar una altra vegada per Festa Major, que és una diada que ha de ser un referent dins el món casteller en el segon tram de temporada i en què la plaça fa realment goig. Hi ha un projecte per construir un nou local d’entitats, de fet en el Ple de l’Ajuntament per aprovar el pressupostos per aquest any hi ha una partida inicial per començar-ne l’estudi i fer un projecte d’obres. Nosaltres no en podem quedar al marge, les instal·lacions actuals que tenim són insuficents: la Closca és un bon espai, però la proximitat veïnal ens «ofega»

en les activitats socials i la Nau ja és un espai molt degradat amb condicions molt dolentes per treballar amb un mínim de garanties. Estarem en el disseny per tal de garantir uns espais adequats per un futur a mitjà i llarg termini per a nosaltres i per a la resta d’entitats. I, finalment i per acabar aquesta etapa de quatre anys com a presi, us vull agrair a tots vosaltres els grans moments que m’heu fet viure, que al cap i a la fi és el que ens queda. He sigut molt feliç, tots heu sumat i això només pot portar al que som, una gran colla. Agraïment especial als que heu estat més a prop meu: els membres de les juntes, que hem treballat molt i hem compartit decisions; el grup de la Vella, pel seu suport incondicional, i a la Maria, perquè ho ha viscut en primera persona i per la paciència que ha tingut. Ens veiem als assajos i a plaça. LooOO.. LOOooo..... Lo lo.............. AMUNT!!!!!!! TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 5

El destí

ada vegada crec més en el destí; la vida em demostra dia a dia que tot té un perquè. Llavors és quan se’t dibuixa un somriure d’orella a orella i penses: «Ara ho entenc, era per això!» Vaig venir a viure a Esplugues com ho podria haver fet a un altre lloc; de fet, gairebé era la primera vegada que trepitjava terres espluguines. Durant un parell d’anys era la meva ciutat dormitori. Tot va canviar quan va néixer la Mariona: «Vacances al juliol? Noooo.» I va ser quan vaig descobrir les festes de Santa Magdalena. Ja no podia marxar a Cadis tot el mes de juliol per allò de la logística infantil i tal. El naixement de la Mariona em va fer descobrir Esplugues: l’església on després actuaríem tantes vegades, el Robert Brillas, la plaça Vermella del Pou d’en Fèlix, etc. Un dia vaig llegir a El Pont que feien castells un dissabte a la tarda davant de la biblioteca. «Perfecte! Ho anirem a veure!» Va ser el primer contacte que vaig tenir amb la colla, la Mariona amb poc més d’un any va al·lucinar i no va deixar d’assenyalar cap a dalt, com si ja volgués fer l’aleta. Al cap d’un parell d’anys, la Mariona va voler fer un curs de cuina a l’Espluga Viva; allà vaig conèixer la Maria, qui m’ho havia de dir! El dia que vam anar a veure una altra actu6 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

Mari Luz Caparrós, presidenta

«Fa un any i mig que vam descobrir el veritable sentit de la paraula ‘pinya’, quan vam sentir el vostre alè tots aquells mesos» ació de castells i vam veure la Maria vestida de castellera vam saber que era un senyal. Els que teniu nens ja sabeu que no es cansen mai de demanar: «Vull fer castells amb la Maria, vull fer castells amb la Maria…» No tenint prou amb això, l’Ajuntament té la feliç idea d’enderrocar Les Moreres, fet que va provocar el trasllat dels assajos cargolins al carrer d’Àngel Guimerà, un altre senyal. Cada vegada que tornàvem a casa vèiem La Nau… I la petició tornava a repetir-se: «Vull fer castells amb la Maria!! Vull fer castells amb la Maria!!» Per si era poc, una nena de la classe de la Mariona era cargolina! El cercle s’anava tancant, ja no ens podíem escapar: Maria, local d’assaig, Clàudia Dalmau… que si porta un amic, que si el túnel del terror, que si diada aquí o allà!! Sempre recordo les converses amb l’Àlex sobre el moment que entraríem a fer castells. I el moment va arribar, després de passar molts divendres de 20 a 23 h asseguda mirant com es feien castells decidim endinsar-nos en el món casteller definitivament. El destí ho va voler per alguna raó. Des que som a la colla, i parlo en plural perquè ara ho faig en nom de

la meva família, hem viscut experiències entranyables, divertides, emocionants, hem conegut gent increïble als qui estarem units per sempre i hem gaudit de la colla tant com hem pogut. Però va ser fa un any i mig gairebé quan vam descobrir el veritable sentit de la paraula pinya. Vam sentir el vostre alè durant aquells mesos difícils, la vostra empenta, els vostres ànims que ens van ajudar a no defallir. Vaig entendre per què el destí ens va portar a Esplugues i a la colla. És per això que volem aprofitar aquest mitjà per deixar constància del que va significar per nosaltres tenir-vos al nostre costat, agrair fermament el suport a les persones que seguim veient entre Nau i Closca i a la resta, que ja no veiem a l’assaig però dels que seguirem gaudint en altres espais. Sou molt grans, colla, molt! Us ho heu de creure, ens ho hem de creure. I s’ha de ser agraït a la vida, tornar a qui t’ha donat. És per això què treballaré, d’una manera o d’una altra, per seguir fent la colla gran, per fer castells a les places amb la cara ben alta perquè sé que, a sota de cada camisa blau elèctric, hi ha una GRAN persona. Amunt cargolins, no defalliu mai!

Estem preparats! Joan Pujadas i Farré, cap de colla 2015-2016

poc a poc i amb ritme constant cada temporada anem acumulant experiència i castells a les estadístiques, anem posant creus als reptes aconseguits i n’imaginem de nous per al futur. Aquest any hem aconseguit creure’ns la torre i portar el quatre amb la confiança de ser i sentir-nos colla de vuit. Progressem adequadament, que diuen a l’ESO. Els objectius d’assaig a nivell de tronc i canalla passaven per tenir el màxim de camises ben rodades, treballar els objectius personalitzats per treure el màxim de cadascú. A nivell de pinya, ser capaços de mantenir fidels a assaig els primers cordons i els equips de baixos. Tenim una pinya preparada per ser soca. A partir de la bona feina als assajos els resultats acaben arribant. No ha estat fàcil. Baixes inesperades, lesions, càncers i molts entrebancs. Ha estat un any d’acumular hores de vol, molt rodatge a molts nivells que s’ha de notar la temporada entrant. El quatre ens ha ocupat massa proves a l’assaig, canvis constants per mil raons, i no hem sabut trobar més temps per assajar millor el tres com a repte immediat, ni tampoc hem pogut fer proves de futur per començar

«Hem de seguir evolucionant de manera que, quan aconseguim un castell nou, estiguem preparats per al següent. Som més bons del que ens pensem i estem preparats per fer un altre pas endavant» a tastar el que algun dia ha d’arribar. Durant aquests dos anys hem anat introduint canvis, deixem diversos camins començats que la Tècnica entrant ha de decidir si vol seguir o té altres idees. L’assaig tècnic de canalla, els objectius i seguiment, les pinyes precuinades, l’assistència per WhatsApp, l’assaig de pilars i millora, etc. Hi ha molt a polir encara. Cal pensar com abastar tota la gamma de castells que tenim assumida fins ara i ser capaços de preveure quins seran els reptes de futur a mitjà i llarg termini, tant a plaça com a assaig. Encertar en quina direcció treballem i cremem energies, que són limitades, per seguir evolucionant tècnicament i socialment de forma paral·lela, de manera que, quan aconseguim un castell nou, estiguem pre-

parats per treballar el següent a tots nivells. Per acabar, vull felicitar a tota la Tècnica i la Junta per la gran feina feta aquests dos anys i agrair-los el suport i la paciència, especialment a la Marina, el Txus i el Ramon, amb els qui m’he escridassat, abraçat, enrabiat i petonejat molt de gust. Ha valgut la pena. Per a la Tècnica era principal deixar una bona herència als següents valents. La temporada entrant hi tornarà a haver entrebancs i com sempre els superarem. Som més bons del que ens penem i estem preparats per fer un altre pas endavant. AMUNT CARGOLINS! PD. Un petonet als músics, que si van faltats de carinyo només cal que baixin més sovint a la Nau. TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 7

Publicitat

Anuncieu-vos! Envieu un correu a

peusnegres@cargolins.cat o truqueu a 650 946 159

Salut i castells!

Article de pinyes Txus, Andro, Sílvia M., Mora i Pèsol

TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 9

Ser lateral d’un castell és con apuntalar una paret per evitar que caigui. Sentim pressió, força i patiment de la resta que ens envolta. Treballem per fer més fàcil el treball a la resta. La nostra funció es pot resumir en 3: - Recolzar la crossa perquè pugui treballar d’una manera mes fàcil i còmoda. - Treure pes al baix, emetent força cap amunt a la cama del segon. - I per mi la més important, aconseguir equilibrar les pressions que arriben al baix pel pes que tenen a sobre. Som una peça més del puzzle que lluitem per poder descarregar els castells plantejats.

Per mi ser crossa és com sentir-te el pilar del castell… És un orgull i et sents com una peça clau que, amb el esforç de Tots, obtens la major recompensa… Amunt!!!

Sònia

Tap Crossa

Rubén

Lateral

Lina

Dins la pinya m’oblido de tot. A l’estiu, sauna; l’hivern, caloreta, m’hi sento ben enmig del món!!

… a y n i p a l

per posicions!

Nancy Fernández

Òscar

Quan estàs de vent sents com el castell rep més força d’un costat o altre, has d’estar a l’aguait de dos rengles alhora i, com més et necessita el castell, més t’estires per donar-ho tot.

Agulla Jo crec que ser agulla és estar en una posició de la pinya molt privilegiada: tens les millors vistes del castell, un punt de vista que el públic no té, que és poder-lo veure des dins. És una sensació inquietant i una mica estressant, has de fer de narrador del castell i de boca del baix a l’hora de parlar amb el segon. Per a mi, una de les millors posicions, les sensacions són brutals.

10 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

J. J.

Ramsès Contrafort

Vent

Ser contrafort és ser al moll de l’os del castell, al foc on es forja. Lluitar contra tot i tothom per mantenir el baix el més dret possible. Com la resta d’integrants del nucli, el que un contrafort sent és pressió, molta pressió. Però a més també es noten els moviments propis del castell, una cosa que des de fora es pot apreciar, però no sentir.

Compromís, responsabilitat, tensió i força. Una barreja d’això en diferents graus en funció del castell.

Alfons

El batec

«C Primeres mans

Pèsol

Baix Els baixos estem situats al centre de la pinya, o a la base del tronc. Som el primer pis del castell (d’aquí ve el nostre nom, som el pis de baixos, no pas la nostra alçada ;) ), però una part més de la pinya. Som els primers a entrar a pinya, un cop quadrats, perquè el castell tingui bones mides a dalt, i el pes quedi ben repartit, van entrant la resta posicions. Les crosses ens fixen perquè no ens enfonsem, el contrafort ens falca i ens dóna pit perquè no ens anem enrere, i l’agulla, perquè no ho fem endavant. Els laterals, per cada costat que et treuen pes, juntament amb el rengle de mans, que reparteix el pes amb la pinya. No sortirem a cap foto d’un castell, però el vivim d’inici a final. Notem com van pujant els pisos, quan entren quints a castells de 8…, si el castell va bé, perquè no tremola, o si som molta pinya i no notes ni el pes. Sembla que sigui una posició d’aguantar molt de pes, però és més de control mental, de no posar-se nerviós, de respirar bé, de confiar en la pinya i sobretot d’assajar molt per saber com és cada castell.

alor, fa molta calor. Ningú t’explica que passaràs molta calor i que gairebé no podràs respirar al teu ínfim lloc a

la pinya. Estan cantant, ja sé on vaig. Em col·loco, m’agafo al contrafort i entro com puc sempre ajudada pel lateral, sort d’ell. Pregunto al meu baix què tal i segons digui així faig, i començo a sentir el batec. Aquest batec que anirà creixent i que només s’interromp per la veu de l’agulla, que pausadament explica com va pujant el castell. Sempre ajudant al baix perquè estigui còmode vaig respirant com puc, i continuo escoltant el batec, que no cessa. —Aleta!!!! —crida l’agulla, i sents l’esclat de la plaça, i ara el batec es fa més fort. A poc a poc el castell es va descarregant i sents els crits d’alegria, l’eufòria d’haver-lo carregat i que ja saps que el completarem. Ja el tenim!! I llavors, de sobte, t’adones que el batec que has estat escoltant i sentint tota l’estona no era el del teu cor, sinó el de tots els cors que eren allà.» Després d’uns anys fora de la colla, l’any passat hi vam tornar empesos per la Zoe. De seguida em van convidar a continuar tocant la gralla, però la veritat és que no em veia amb cor de estar tocant i veure com pujaria la Zoe, no sóc tan valenta. Així que després d’uns quants assajos vaig parlar amb Sílvia per comentar-li que em faria gràcia fer de crossa. Ella em va mirar i va dir: —Ets molt alta, no ho sé. —Alta??? —li vaig respondre—, sóc com tu, són els cabells, que tenen vida pròpia! Així que un divendres ho vam provar i crec que l’experiència ha sigut molt bona. Gràcies a tots per ensenyar-me com fer-ho!

Per la Su TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 11

#FanDelsMúsics Júlia Viladot

quests dos últims anys el grup de músics, tot i no haver crescut en quantitat, sí que ha crescut en qualitat. Cada any que passa el nivell dels músics creix i això és gràcies a la feina que fem divendres rere divendres a la Closca. La campanya per poder comprar els nous tabals, i així passar de les caixes que teníem als tabals tradicionals, típics dels toc de castells tradicional, ha estat tot un èxit i hem de donar les gràcies a tota la colla per poder, per fi, tenir-los entre nosaltres. Habemus tabals! Remarcar que podem estar totalment orgullosos dels nostres grans tabalers, que han fet una gran feina per aprendre a tocar els tabals tradicionals. I seguint parlant dels nostres tabalers, com ja tots haureu vist hem tingut una nova fornada de tabalers de canalla que ja s’han consolidat com a nou relleu. I com no podia ser

d’una altra manera i molt esperada, la gran estrena de l’Eloi, que després de molt esforç i moltes hores d’assaig ja està tocant a plaça amb tots nosaltres. A partir de l’estrena dels nous músics ens hem tornat el furor de les places i el reclam de moltes fotos, ja que tenim la canalla de músics més gran del món casteller. I donant sempre les gràcies als tres tabalers veterans, que els han ajudat com els que més. No sabeu de qui parlo? Sí home, els que sempre es fan fotos a mode «los ángeles de Pi». En tema gralles hem tingut un any un xic més complicat per poder estar totes juntes a les places, però el nivell, com tots haureu escoltat des de les vostres posicions al castell, és cada cop millor. A vegades la quantitat no és equivalent a la qualitat. De cara a l’any vinent volem encarar una nova campanya per captar nous músics a la colla i així assegurar un llarg futur de

«Hem intentat mantenir el nivell dels músics al dels castells, perquè #SenseMúsicsNoHiHaCastells» 12 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

l’equip de músics, que com ja sabeu #SenseMúsicsNoHiHaCastells! Aquesta ha estat una gran temporada per a la colla per tots els grans castells que s’han fet, i cal fer un gran recordatori de tota la gent que hi ha al darrere per fer-ho possible. En el cas de músics volem donar tot l’agraïment a l’equip de caps, que ha fet possible que sempre hi hagi gralles a les diades, als bolos i a les tan estimades cercaviles. Amb aquest escrit acaba un equip tècnic de músics que durant dos anys ha treballat en conjunt per poder mantenir el nivell dels músics al nivell dels castells. Hem passat bons moments però també de no tan bons, per què negar-ho, però sempre hem estat una pinya i gràcies a uns o a uns altres hem seguit tirant endavant. Gràcies, equip. Volem transmetre al futur cap de músics, i que quedi ben clar, que li donarem tot el suport que necessiti perquè això no pari de créixer. #FanDelsMúsics #Cargolins

Mainada

ra que fa fred i tinc temps, us vull explicar com ha anat aquesta temporada. Abans de començar em presento: estic a la colla des que vaig néixer, no em perdo ni una diada però el so estrident de les gralles m’espanta. M’encanta el desordre de la Nau i estar amb tothom, però va arribar un punt, a mitjans de temporada, que el caos era tal que no hi volia entrar. Vam començar l’any amb cares noves però érem pocs, amb certs conflictes entre els grans de la canalla i alguna por entre els més petits. Ha estat un any de menys a més, hem tingut una pressió important, és el que comporta fer la millor temporada de la història, però l’hem superat amb nota. De mica en mica he vist una millora gràcies a la implicació de les famílies, la predisposició de la mainada i les hores que han invertit els caps per treballar tant la part tècnica com la social. Estic molt orgullosa d’aquest grup tant nombrós, cohesionat i valent amb què hem acabat. Estic una mica molesta perquè

amb el compromís que tinc, feien activitats mensuals d’amagat i no m’avisaven, però els perdono perquè, per primera vegada, em van convidar a les colònies de Nadal a Solivella. Em van tractar com una reina i, també, vaig acabar esgotada. Us explicaré els rumors que m’han arribat del que han fet durant aquest curs: Al febrer, van fer un concurs de disfresses a la Closca amb passarel·la i berenar inclòs. Al març, van realitzar una gimcana pel matí i, a la tarda, van anar a la bolera. A l’abril, van preparar un sopar per a tota la colla, van estar cuinant tot un dia. Al maig, crec que havien d’anar a Port Aventura, però tenen com un termòmetre de comportament a la Nau que baixava més que pujava, es diu que no es van portar prou bé. Al juny, van quedar molt d’hora a la Closca per fer un Shakira («llevame en tu bicicleta…») fins a la platja. Al juliol, les famoses colònies d’estiu i el cabaret de Santa Magdalena! Al setembre, vam tenir sobredosi d’activitats de la colla (el Dia de la Colla,

la cercavila, Vilanova del Camí i la diada de Sant Mateu). A l’octubre, van aconseguir estabilitzar el termòmetre i, finalment, van ser recompensats amb una supersortida al Tibidabo. Com que al novembre van anar a Buñuel, al desembre se’ls van acumular les colònies de Solivella i el sopar de Nadal. També van poder celebrar la cavalcada de Reis i la rua de Carnestoltes gràcies a la implicació dels pares i les mares. Dolces llepades, Nut

ls caps de canalla volem agrair l’esforç de la Cris tot i no haver pogut seguir aquest últim tram amb nosaltres, la col·laboració de tota la colla i, especialment, del Txus, Emmel, Pujo, JJ, Susa, Emi, Atance, Santi i tota la resta que ens heu donat un cop de mà, i, per descomptat, tot el suport i la confiança de les mares i els pares de canalla. Estem molt contents d’aquest any, us estimem

Pepins, Sareta, Marina, Marta, Rosa i Helena TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 13

Com ha estat per a tu la temporada? Àlex

M’ha agradat la temporada: els castells, els pilars i el que més m’ha agradat és el sopar de canalla.

Anna

Carla

Ha sigut molt divertit passar molt de temps fent castells amb l’ajuda dels caps i poder jugar amb tots els meus amiguets.

M’he divertit molt a castells. He fet molts amics i he après a fer pilars i m’han ensenyat a fer uns quants castells petits… uns quants castells petits d’acotxadora i també d’enxaneta.

Clareta

Candela

Clàudia

Per a mi la temporada ha estat emocionant, divertida, especial i m’ho he passat superbé, ja que he començat el 3de7s, m’ha donat molta confiança.

Aquesta temporada ha estat genial, hem fet mols 4de8 i torres de 7 seguits. Estic segura que aquesta temporada farem el 3de8. Estic molt contenta perquè m’he estrenat de dos obert al 7de7, les colònies han estat molt divertides i tampoc hem caigut en tota aquesta temporada.

Eloi

Ja sé que em feia por. Però gràcies al Pujo ja no tinc por i gràcies al Joan ja sé tocar el tabal. Amunt cargolins!

Emma

En aquesta temporada he fet molts castells, m’ha agradat estar amb tots vosaltres, m’ha agradat el sopar de canalla i fer el 9de6.

Genís

Per mi aquesta temporada ha estat superació i valor. Hem aconseguit el que mai havíem assolit. Hem fet castells top, i ho hem celebrat saltant i ballant a plaça i a la Closca. M’ha agradat tenir la sensació de pujar a un 4de8. Però encara hi ha reptes a complir importants i que falta poc per estrenar. Per tant ha estat una temporada fantàstica per mi, i l’any que ve serà millor!! Força, equilibri, valor i seny!!!

Ízar

Ha sigut una temporada molt bona però ha faltat per fer el 3de8, perquè fa des del 2012 que l’intentem. Bé, deixem això i seguim… M’ha agradat molt perquè ha vingut gent nova i és més divertit perquè tinc amics nous.

14 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

article de canalla

Jana

M’ha encantat pujar al 5de7 i al 3de7 de dosos. Però el que m’ha agradat de veritat ha sigut estar amb la canalla i passar bons moments amb la colla. Amunt cargolins!

Júlia

Aquesta temporada m’ho he passat molt bé i he après moltes coses. Estic molt contenta perquè he pujat al 4de8, els millors dies de la setmana són quan vaig a castells.

Laia

M’ha agradat molt superar la meva por amb la torre i també estic molt contenta amb la colla per descarregar-ho tot.

Laieta

M’agraden molt els castells i em semblen impressionants.

Liam

M’ho he passat molt bé aquesta temporada perquè m’ho he passat bé a les diades i el que més m’ha agradat de tot és el sopar de canalla.

Macarena

Ha estat una temporada plena de canvis per a mi… He crescut i això per fer castells no sembla gaire bo. He deixat el pom de dalt per fer de quarta i també d’acotxadora al pilar de cinc. Estic molt contenta :-). Aprofito per donar gràcies als que van fer possible que jo formés part de l’emotiu pilar de l’església, un petit record que mai oblidaré.

Marc C.

Ha sigut una temporada que ha vingut molta canalla nova i hem fet castells que ens costaven de fer i ara els fem a quasi cada diada. c4rg8lins

Marc E.

Castells ha sigut molt satisfactori per la bona companyia i molt divertit!

Mariona

He fet més pilars que la temporada passada. Hem fet la torre i molts 4de8 i hem anat a Buñuel, on m’ho vaig passar molt bé.

Pau-Pau

Estic molt content perquè he millorat molt gràcies als caps de músics. Satisfet de la gran temporada que hem fet entre tots i d’haver tocat al 4de8

Pau F.

Ha sigut molt divertida, quan pujo em sento lliure i m’ho passo molt bé.

Paula

Al començament no em sentia gaire segura, però ara estic molt a gust i em sento una més de la família, amb els meus grans i petits amics.

Pol

He fet els meus primers pals, ja tinc camisa i m’encanten els castells!!!

Queralt

M’agradaria haver pujat més. Però estar amb la canalla és el millor que m’ha passat al món.

Rialla

M’ha agradat molt aquesta temporada.

Carla

Ha sigut molt divertit passar molt de temps fent castells amb l’ajuda dels caps i poder jugar amb tots els meus amiguets.

Víctor

Sentir-me de dos i acotxador ha sigut súper, m’ha agradat molt, en tenia moltes ganes des de petit. El millor, les colònies

Zoe Cano

Estic molt contenta d’haver participat al Concurs descarregant-lo tot perquè era el meu aniversari, i també d’haver fet d’anxaneta.

Zoe

Aquest any estic molt orgullosa de la colla. Hem evolucionat en esperit i hem pogut aconseguir els nostres reptes, tant el 2de7 com el 4de8, amb molta força. M’ha encantat poder fer el meu somni realitat i poder descarregar totes les torres possibles. Estic desitjant que torni a començar la temporada. Moltes gràcies per tot colla, som enormes. TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 15

Chronica dels Feyts Després de molts anys d’anar-hi al derrere, hem controlat la torre de set i l’hem descarregada cinc cops seguits. Després d’un reguitzell d’intents carregats i desmuntats i una de sola descarregada, el 2014, des de la primera que vam carregar al Clot el 2009, el 2016 ha vist com, per primer cop, hem pogut dominar la torre de set, que hem descarregat cinc vegades consecuitives des de Festa Major, sense cap llufa pel mig. Ha estat un any en què també hem descarregat sis 4de8, el màxim fins ara, amb només dos intents desmuntats, i en què en general hem mantingut un bon nivell a plaça malgrat alguns altibaixos. Som una colla de vuit consolidada amb intenció de continuar superant-nos dia a dia. Hem repetit tres cops la millor actuació de la nostra història, que suma al 4de8 i el 2de7 el 3de7 per sota més el pilar de 5. Ha estat, per tant, el millor any de la colla, però en tot cas el 3de8 ha tornat a quedar-se a l’aigüera: fa la sensació que sempre ens falten un parell de setmanes per acabar-lo d’assajar. El 2016 ha tornat a ser un any de consolidació i de millora tècnica que hauria de servir, un altre cop, de base per continuar creixent aquest 2017 i fer, un cop més —i ja en van un fotimer— la nostra millor temporada. A la foto, el 4de8 del Concurs, que era el tercer de l’any, una actuació en què vam repetir la de Festa Major, que és encara la millor del nostre historial, i en què vam descarregar el segon 2de7 consecutiu. (foto: Nancy)

16 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 17

chrònica dels feyts

Comencem a Sabadell a poc a poc 20 de març

Començàvem l’any a ritme tranquil a la plaça del Doctor Robert, davant l’Ajuntament, amb els castells bastant verds i amb pocs efectius a plaça. Els castells que hi vam portar es van descarregar amb força facilitat —3de7, 4de7 i 7de6— i van servir per anar agafant bones sensacions i estrenar camises a plaça en tots els nivells, des de pinya fins al pom de dalt, des de baixos fins a quarts. Va ser un inici d’any més fluix que l’anterior a l’altra capital del Vallès Oriental i esperàvem anar madurant les construccions. Fotos: Concepció Ventura

Fotos: Concepció Ventura

18 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

Triangular a Sant Just 9 d’abril, plaça de la Pau

a primera actuació a casa va ser a Sant Just en la ja tradicional diada Triangular entre Bandarres, Borinots i Cargolins, una mena de «BBC», també. Un dels tres pilars de 4 inicials va quedar només carregat, fet que va suposar la primera llenya de les dues que hem tingut en tot l’any —l’altra també ha estat un pilar de 4.

Els assajos havien resolt alguns serrells de tronc i de canalla i vam poder-hi portar el primer 5de7, que es va completar sense problemes malgrat que es va executar una mica lentament, segurament per la renovació de camises al castell. Fèiem el 4de7 amb agulla en segona ronda, també amb una certa facilitat i amb estrenes, i un 4de7 per acabar que es va desmanegar aviat. Plegàvem amb el vano de 5. En resum, una actuació per continuar agafant rodatge i amb força estrenes per anar posant les bases per a la resta de temporada. A la Closca, concurs de DJ i festa amb la «BBC» acabant-se tots els barrils de cervesa i les ampolles de ginebra.

chrònica dels feyts

Aniversari dels Castellers de Lleida 9 d’abril, plaça de la Paeria

ornàvem a Lleida per fer una altra actuació per anar rodant castells i castellers. Un 4de7 sense més història va deixar pas al 5de7, que després de la llenya de Lleida anterior en el mateix castell i amb l’handicap de l’inici de temporada i tot plegat, va passar que va es va pujar una mica

Diada de Sant Jordi 25 d’abril, Esplugues

dubitatiu i malforjat i, al capdavall, es va haver de desmuntar. En repetició vam descarregar un 3de7 força desquadrat, i en tercera ronda, el 5de7, aquest cop sí, que havia pujat amb més fermesa que el primer. Dos pilars de quatre i a reveure, Lleida.

Alçàvem tres pilars de 4 al Brillas amb en Joan Carles que tornava a plaça després d’uns mesos d’exili forçós; hi pujava també la Mariona i, mentre es descarregava, el plor de felicitat s’encomanava a tothom i tothom el va voler abraçar en acabat. Va ser el moment més bonic en molts mesos. Després del doll de llàgrimes tornàvem als castells i descarregàvem un 5de7 magnífic i, tot seguit, el primer 3de7 per sota de l’any, que va anar pujant molt compassat, tot i els canvis respecte als de l’any anterior, i, llevat d’alguna petita sacsejada cap al final, li vam fer l’aleta folgadament. Vam tancar rondes amb el primer 7de7, per al qual van haver d’entabanar tots els castellers, excastellers i badocs que van trobar a plaça; amb dos cordons pelats vam aixecar un bunyol de truita que semblava ous remenats. Vam haver de descarregar amb crits i suor i així ens vam apuntar el 7de7 més matiner de la colla, i per acabar, dos pilars de cinc simultanis. Foto: Ajuntament d’Esplugues

TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 19

chrònica dels feyts

Diada del Roser de Cerdanyola 1 de maig, pl. Abat Oliba

D’un cop de bici llençat amb massa ressaca el cronista va arribar a mitja primera ronda de castells. Segons diu un altre cronista, «una diada de rodatge. Els Cargolins han obert la seva actuació amb un cinc de set plàcid, tot i que en plena execució han aparegut a plaça gegants a ritme de batucada. S’han apuntat en segona ronda un quatre de set amb l’agulla impecable, i en tercera ronda han descarregat un quatre de set lleuger, probablement apuntant al carro gros. Els del Baix Llobregat han tancat la seva jornada amb un pilar de cinc, seguit de dos pilars de quatre simultanis.» (Jordi Planas, DiariCasteller.cat). En acabat dinàvem al local de Cerdanyola, i fins l’any qui ve.

Un maig per seguir rodant castells

7, Teià; 22, Sant Vicenç dels Horts, i 28 de maig, Vacarisses

Teià vam fer una de les actuacions més ràpides, al costat de Capgrossos, i vam tramitar el 4de7 i el 3de7 aixecat per sota. En tercera ronda, i a causa de la poca pinya que havíem portat, entre altres factors, vam aixecar un 5de7 molt bellugadís enmig del xivarri que vam poder completar pe run pèl de figa. Vam plegar amb dos pilars de 4.

Foto: Josep Palou (Aj. Vacarisses)

Foto: XXXXXXXXXXXXX

20 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

Als Horts de Llobregat tornava a faltar molta gent a moltes posicions i tornàvem amb una diada sense complicacions i, després dels pilars de 4 d’entrada, vam fer un 4de7 d’una comoditat relativa, un 5de7 molt ràpid i tranquil i un 4de7 amb agulla que estrenava segon al pilar del mig. Vam plegar amb un vano de 5. A Vacarisses el més destacable van ser les vistes a Montserrat, perquè la resta va tornar a ser una diada de rodatge i de tràmit. Després d’esperar-nos una hora que passés la corrua interminable de gegants, vam plantar un altre 5de7 tranquil, un 4de7 amb l’agulla no tan còmode i un 4de7 prou ben parat i quadrat. Plegàvem amb tres pilars de 4.

Foto: Josep Palou (Aj. Vacarisses)

chrònica dels feyts

Torna el 3de7 per sota a Can Vidalet 12 de juny, rambla Verge de la Mercè

ls assajos començaven a anar bé de debò i tornàvem a Can Vidalet amb el màxim que podíem fer aleshores, el mateix repertori que per Sant Jordi. Així, després dels tres pilars d’entrada, bastíem un 5de7 molt rodonet «amb la torre una mica separada del tres», segons acreditades veus tècniques. En segona ronda tornava el 3de7 per sota, que va anar pujant força compassadament fins a les aixecades finals, en què unes

Sant Joan Despí

25 de juny, pl. de l’Ermita

Per festes de Sant Joan fèiem fàcilment el 5de7 i el 3de7 aixecat per sota; continuàvem amb el 4de7, en vistes al 4de8, que cada cop s’intuïa més a prop. Acabàvem la història amb un pilar de 5.

remenades importants el van fer perillar. Es van poder controlar i vam continuar el programa del dia amb el 7de7, que des de dins es va veure, com sempre, amb desarranjaments i remenadetes, però que de fora estant va ser qualificat com «de postal, perfecte de mides i que va pujar i baixar sense cap complicació». Vam plegar amb un vano de 5, en què un dels pilars de 4 va caure endavant després de carregar-lo: la segona i darrera llenya de l’any.

TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 21

chrònica dels feyts

El 4de8 arriba a Sants 2 de juliol, plaça d’Osca

Després de molts mesos d’assaig, tornem a fer el carro gros a la plaça d’Osca, el primer dels sis de l’any.

o havíem tingut sort les dues vegades que havíem actuat a la diada d’Estiu de Sants: ens hi havia caigut un 2de7 i havíem desmuntat dos cops el 4de8. Anàvem a Sants a capgirar la tendència. Els bons assajos van donar fruit i portàvem el carro gros amb prou garanties i confiança. Vam sortir de 4de8, que va pujar maco de mides però que va començar a remenar una mica amb dosos col·locats. Sembla que per dalt es va tancar una mica i que la remuntada de canalla va ser un pèl lenta. En tot cas, el vam carregar amb molta corda i el vam descarregar sense problemes. Era l’onzè descarregat (més dos de carregats) de la colla, que el va celebrar amb moltes ganes. Vam arrodonir l’actuació amb un 3de7 aixecat per sota rodonet i bonic, i el 7de7, que va tornar a ser una olla de grills. Vam acabar amb un vano de 5 en què el pilar del mig es va haver de desmuntar.

Diada del Raval Foto: Carles Paniello

22 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

Foto: Carles Paniello

16 de juliol, pl. Gardunya

Després de la gran actuació de Sants tornàvem a Barcelona amb força baixes tant a tronc com a pinya. Obríem plaça amb el 3de7, que com el 5de7 i el 4de7 posterior, va ser molt tranquil. Per acabar vam fer un pilar de 5 amb novetats per dalt, a més de dos pilars de comiat.

Foto: Lluís Tarrés

chrònica dels feyts

Festes de Santa Magdalena

Foto: Lluís Tarrés

Pilar a l’església 2 de juliol

l seguici de Santa Magdalena hauria estat com sempre si no hagués estat per les tempestes que ens sobrevolaven. Així, sortíem del Robert Brillas després dels balls propis de les colles i ja per l’Avenç començava a ploure més seguit. Anàvem repartint els pilars del camí sota l’aigua i, pel passadís anual dels Diables, fèiem caminar el pilar sota el xàfec i ens aixoplugàvem on podíem pels volts de l’església. Un munt d’entitats molt variades van fer l’ofrena a la patrona de les magdalenes i aleshores va ser el nostre torn: el pilar va anar avançant a pas

lleuger i segur, va pujar les escales i apa, ovació de tot cristu i feliços com anissos sortíem de l’església per no tornar-hi a entrar fins al cap d’un any. Els Diables es van atrevir a fer els versots malgrat la maltempsada i, com és habitual, van disparar a tort i a dret contra tots i tothom. També es van enrecordar de nosaltres, i cal fer esment al record per la Txell, que agraïm des d’aquí. En acabat, correbars i concerts a les Tres Esplugues, mentre plovia o deixava de ploure i mentre, un any més, passava Santa Magdalena, que per causalitats de la vida era festiu. No com aquest 2017, perquè a aquest Ajuntament tant se li’n fot, això.

ull donar les gràcies per haver tingut l’oportunitat de fer un dels pilars més macos que fa la colla. Ha sigut el pilar més bonic que mai he fet i que faré. Fer-lo amb el Pepins m’ha encantat perquè em cau superbé i també amb la Laia, que ja sabem es una crac. És superemocionant quan veus tota l’església plena de gent asseguda i dempeus, des dels més petits fins als més grans. Sentir mil coses alhora perquè no vols que caigui, però un cop ja estàs col·locada, amb l’enxaneta fent l’aleta, intentes relaxar-te i oblidar totes aquelles pors i els nervis que se’t van menjant per dins, i gaudir-lo al màxim possible. Quan notes com el pilar puja els esglaons, és com que tornen aquelles papallones que senties a la pinya, i et fa la sensació que el pilar cada cop és d’un pis més, però un cop passat, quan el pilar gira i veus tota la gent emocionada, aplaudint, la meva mare cosint-me a fotos… tot és meravellós. I sents alegria, eufòria i sobretot orgull! I pensar: Ha valgut la pena haver-me esforçat tant als assajos, ha valgut la pena aprendre de les errades, ha valgut la pena… perquè sentir tantes emocions alhora fent el que més t’agrada, allò, allò és inoblidable.

Macarena :D Foto: Lluís Tarrés

TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 23

chrònica dels feyts Fotos: Lluís Tarrés / Ajuntament d’Esplugues

Memorial David Carreras

4 de juliol, Robert Brillas

Professó del Ferro 3 de juliol

’endemà era la Professó del Ferro, que també va anar com acostuma a anar, però sense pluja: un bon grup de torrats fent giragonses pel carrer de Montserrat rere d’una bóta, en Casellas amb els seus sons experimentals

24 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

i nosaltres que al revolt de la cruïlla amb el torrent aixecàvem el pilar. El pilar va avançar sense gaires complicacions, passant les bigues i riells, i a la plaça de l’església va girar i apa, foc de Diables i, tot seguit, sopar de germanor i concerts d’Allioli.

iumenge era el dia de l’actuació. Arribàvem al Brillas una mica abans de les 12 amb els Diables obrint pista, ens esperàvem una mica i fèiem un pilar de 4 de dol d’entrada per la Txell. Érem primers d’actuar i enfilàvem sense dubtes el 4de8, que es va bastir ben ferm i es va desvestir maco i radiant. Els dos 4de8 de l’any els havíem fet amb molta tranquil·litat i feia la sensació que teníem molt de potencial només que ens ho creguéssim una mica i anéssim més a assaig. El 7de7 de tot seguit no va oferir gaires maldecaps, malgrat la incomoditat d’aquest castell, i per plegar una actuació que anava ràpida i àgil com una truita de riu i resplendent com les aigües del riu baixant sota el sol de migdia de juliol, fèiem un altre 3de7 aixecat per sota, que es va fer una mica desmanyotat però sense perill. Per donar comiat al primer tram de temporada, un vano de 5 i pilarets de 4. Per dinar hi havia arròs negre a la Closca i en acabat vam passar els vídeos i de la colla i, més endavant, es va tornar a fer el cabaret artístic de la colla. I fins al setembre, que hi havia molta feina a fer…

chrònica dels feyts

Represa a foc lent

3 i 4 de setembre, la Plana i Vilanova del Camí

l primer cap de setmana de setembre va tornar a veure castells blau elèctric per les places per festes del barri de la Plana: el fet que tot just acabàvem d’arribar de vacances i que fóssim pocs a assaig i a plaça, a més de la calor escanyant d’un estiu infernal, van marcar molt la represa castellera. A més, a la Plana les festes s’havien posposat una setmana i estàvem sols a la rambla del Carme. D’aquesta manera, després del taller de canalla, a ple migdia vam fer sense problemes el 4 i el 3 de 7, amb algunes novetats a segons, i un 5de6 sense cap entrebanc. Vam plegat amb dos pilars de quatre més.

L’endemà a Vilanova del Camí encara va ser pitjor: una calor encara més infernal, i molt poca gent, lligat al fet que no teníem el dia, va fer que, després dels dos pilars de 4 i d’un 4de7 tranquil a primera ronda, tot s’embarranqués irremeiablement: els Moixiganguers van tirar avall el 4de8, nosaltres dos 4de7 amb agulla i Terrassa dos 4de8 més. D’aquesta manera, a més de la calor asfixiant i l’escassedat de camises pròpies, s’hi va afegir una segona ronda interminable que va desanimar la colla i especialment la canalla, amb la qual cosa vam renunciar a la tercera ronda i vam plegar amb un pilar de 4 final. I d’aquí no res, Festa Major…

Foto: Llorenç Gómez

TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 25

chrònica dels feyts

Vigílies

Seguici del Pregó

17 de setembre

’endemà al matí hi havia hagut cercavila infantil i altres actes; a la tarda sortíem des de la biblioteca en la xiroia cercavila habitual, passant per la Fèlix Llobet, i en acabat era l’actuació de vigílies, anomanda per la plebs «prediada». Sortíem de 5de7, que sembla que no va trobar gaires problemes, i en la mateixa línia despatxàvem tot seguit el 4de7 amb agulla i el 4de7, plegàvem amb tres pilars de 4 més el típic amb folre de canalla. Després de l’actuació de tràmit hi havia sopar en algun lloc, correfoc i concerts al costat de l’Isidre Martí, però havíem d’anar a dormir d’hora que per Diada ho havíem de petar…

16 de setembre

l dia del pregó, l’Ajuntament va anul·lar unilateralment tots els actes previstos a causa de l’assassinat d’una dona a Esplugues, en un cas de violència masclista esdevingut el dia abans al nostre poble. Per això, es va prendre la decisió a Festes de fer una cercavila-manifestació pels carrers d’Esplugues. A la Plana algunes entitats vam fer lluïments de dol: nosaltres vam alçar un pilar de dol i, en acabat, es va llegir el manifest feminista de Festes. La violència masclista és una xacra que ens afecta a tothom com a societat i l’hem d’eradicar de tots els àmbits.

Manifest feminista de la Comissió de Festes Populars

rou feminicidis! Ens volem vives, ens volem lliures. Des de la Comissió de Festes Populars d’Esplugues de Llobregat condemnem l’assassinat masclista d’una veïna d’Esplugues aquesta passada nit. Hem de tenir en compte qe no és un fet aïllat i que l’any passat van assassinar 43 dones arreu dels Països Catalans. Víctimes que podrien sumar-se a tantes d’altres que ni tan sols denuncien i que romanen, per tant invisibles, silenciades i a l’ombra de les xifres oficials. Totes elles han estat vexades, agredides i assassinades. l tot, pel simple fet de ser dones. La violència exercida per raons de gènere s’expressa de múltiples formes i afecta tots els àmbits de la nostra vida. Els mecanismes que fan possible els feminicidis són presents en el nostre dia a dia i s’activen en forma de violèn26 PEUS PEUSNEGRES NEGRES TEMPORADA TEMPORADA2016 2016 26

cies econòmiques, psicològiques i de control, estètiques o sexoafectives. Aquestes violències, que sovint precedeixen l’agressió física, només demostren que ens trobem davant d’un mal endèmic i estructural d’una maquinària anomenada patriarcat que quan es posa en marxa enfonsa, traumatitza, mutila i destrueix vides, majoritàriament de les dones. Des de la Comissió de Festes Populars d’Esplugues de Llobregat entenem que no podem deslligar la nostra condició de feministes del nostre combat contra l’aliat necessari del patria rcat, el capitalisme, ja que no podem concebre unes relacions sanes i igualitàries en aquest sistema de barbàrie, esclavatge i desigualtat. Davant d’aquesta situació, nosaltres no dubtem que l’únic camí possible és seguir lluitant, des de tots els fronts, unides i solidàries, teixint

complicitats i sentint-nos fortes en l’acció col· lectiva. No admetrem cap silenci còmplice més, denunciarem cada assassinat perquè no quedi impune, organitzarem grups d’autodefensa feminista i sortirem al carrer tantes vegades com sigui necessari, un carrer que volem segur i que volem recuperar, perquè també és nostre. Perquè entenem que és una lluita cos a cos per les nostres vides i la nostra dignitat. Perquè si ens toquen a una, ens toquen a totes. Perquè les dones no vam nàixer amb por, ens van ensenyar a tenir-ne, i entre totes farem que canviï de bàndol. Perquè ens volem vives, i amb vides dignes. Combatem el patriarcat i enfonsem el capital, prou feminicidis! Esplugues de Llobregat, 16 de setembre del 2016

chrònica dels feyts

Diada de Festa Major 18 de setembre

Apamem la torre! D

esprés de la cercavila habitual Brillas-Ajuntament vam fer el pilar d’entrada amb bandera feminista i vam començar l’actuació. Érem primers i sortíem de 4de8. Les mides no semblaven bones, o hi havia massa nervis, i així el primer intent es va desmuntar, sàviament. No hi havia repetició entre rondes, i així en segona tongada tornàvem amb el 4de8, que va pujar si fa no fa bé, però amb força lentitud, fet que va provocar que s’anés desmanegant força ràpidament. Al final, una mica res no anava a l’hora i el vam haver de defensar com aquell qui diu al límit o, si més no, amb possibilitats reals que ens el coféssim. El tercer 4de8 de l’any es va fer pregar i bregar però, en definitiva, el vam tornar a descarregar, en un any que ens havia presentat moltíssims problemes de tota mena a assaig. En tercera ronda fèiem el que donàvem per descomptat que faríem en segona ronda, el 2de7 malastruc que només havíem descarregat feia dos

Fotos: Ajuntament d’Esplugues

anys també per Festa Major. Amb la confiança d’haver-lo descarregat a assaig dues vegades, i amb un reguitzell de canvis de terços en amunt respecte a les torres anteriors, el 2de7 va pujar xino-xano: molt xino-xano, el castell va pujar amb calma, es va coronar amb tranquil·litat i es va descarregar amb la mala hòstia d’allò que per fi la tornem a fer, cagoncristo. Tothom estava que exultava i és que recagondéu, l’havíem tornada a fer. En la quarta ronda, la de repetició, aixecàvem per sota un 3de7 que a la penúltima aixecada, la més malparida, no es va acabar de fer a l’hora, però en tot cas es va poder aturar i vam tornar a fer, així, la millor actuació de la colla. Per acabar, tres pilars de 5, pilars de 4 i tot seguit els pilars rebentabalcons. A la Closca hi va haver dinar, barrils pagats, partides de botifarra, gràcils balls damunt la barra i tot allò que s’ha de fer per festa major. Cap al vespre vam passar cap a festes del poble, que van allargar més la vetllada. TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 27

chrònica dels feyts

Castellers d’Esplugues

Uns cargols cada dia més potents Per Santi Terraza

i a un cap de colla li donen a triar a començament de temporada quin és el seu principal desig casteller, molt probablement demani assolir la millor temporada de la seva història i a més, ferho sense caure. Per demanar, que no falti… l com que tothom sap qui són els Reis d’Orient, els desitjos no es compleixen gratuïtament. Els Castellers d’Esplugues són plenament conscients d’això i saben millor que ningú el que els ha costat a fer el que han assolit. El 2016 dels de la camisa blava va ser especialment brillant: van descarregar sis cops el 4de8, cinc la torre de 7 i onze el 3de7 per sota. Fins l’any passat només havien completat una torre i descarregat deu 4de8. l el millor de tot, és que el van assolir el 2016 va ser sense cap caiguda, fet que els situa com la colla de 8 —i superior— amb l’índex d’eficàcia i seguretat més alt. Fa un quants anys, els Castellers d’Esplugues es van organitzar per deixar la grisor que els havia caracteritzat els seus primers quinze anys. Des de la seva fundació, el 1994, fins al 2009 només van fer set 5de7 i set 4de7 amb l’agulla. L’any següent van fer aquests dos castells més cops que en els quinze anteriors i van iniciar un camí per buscar noves fites i pujar un estadi. El premi va arribar el 2012, quan van plantar el seu primer 4de8. Des d’aleshores han mantingut la condició i abans d’assaltar objectius més grans han hagut de corregir el dèficit amb la torre. El 2016 van tancar el cercle amb aquests objectius assolits i ara són en disposició de buscar noves vies, com el 3de8 i començar a explorar amb els folres. Els Castellers d’Esplugues són actualment la colla més potent del Baix Llobregat. En el seu full de ruta, a més de créixer socialment i en registres, han apostat per fer gran la seva plaça, en un entorn que no sempre juga a favor. El cartell de Festa Major dels darrers anys ha adquirit un nivell més alt, amb colles de primer nivell, que van a fer grans castells: van arribar les construccions de 9, el 9de8 i ara volen que els verds el superin. Qui estima la plaça, estima els castells. [Article publicat a la Revista Castells n. 49] 28 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

FM de Cervera 25 de setembre

isitàvem per primer cop la capital de la Segarra, tot just una setmana després de la nostra festa major, un diumenge a la tarda, i érem molt pocs a plaça i havíem sigut molt pocs a assaig, i per tant vam plantejar una actuació de circumstàncies, amb tempestes de fons i Tirallongues i Margeners a plaça. Vam sortir de 3de7, que vam fer sense despentinar-nos i que tenia alguns canvis per dalt, i tot seguit vam fer el 4de7, que va perdre mides i es va descarregat enmig de l’enrenou general. Vam plegar amb un 5de6 amb troncaires insòlits i vam dir adéu-siau a Cervera amb dos pilars de 4.

I tornem a fer la nostra millor actuació… al Concurs Tornem a Tarragona, després de la calma de Cervera, a intentar fer la nostra millor actuació: tornar a descarregar el 2de7, afegir-hi un altre 4de8 i enfilar un 3de7 per sota més a l’enfilall. Tornaríem a petar-ho al malaurat Concurs de Tarragona com dos anys abans? Aaai quin misteri, segurament en la pàgina següent serà revelat.

TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 29

Fem el millor Concurs 1 d’octubre

nàvem al malaurat Concurs de Tarragona amb tota la munició carregada: 4de8, 2de7 i 3de7 per sota, el màxim que podíem fer atès que castells nous com el 3de8 estaven encara molt verds i d’altres com el 9de7 costaven molt d’assajar pel gran nombre de camises que requereixen. No havíem fet gaire campanya i depeníem del cop de mà de les colles del voltant, bàsicament Moixiganguers i Bordegassos, perquè anàvem un pèl justos de camises per tancar el 4de8. Després dels Segadors i de les paraules de l’speaker vam tancar la pinya ràpidament, els segons ho van veure bé i, amb moltíssima seguretat, vam descarregar un dels millors 4de8 que hem fet mai. Espectacular. L’espectacle i la competició continuaven a la TAP, els xinesos feien veure que són una colla castellera normal, teles estrangeres entrevistaven en anglès els estrenus esportistes, banderes de coloraines voleiaven per les grades i es pintaven en les cares de públic i castellers i, després de mostrar la classificació general del partit al marcador gegant, l’speaker tornava a comunicar-nos que les formacions de la primera ronda podíem comen30 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

çar a alinear els nostres equips a l’arena de l’estadi. Havíem descarregat quatre 2de7 a assaig i una a plaça, per Festa Major, i teníem coll avall que la descarregaríem i trencaríem, d’aquesta manera, la maledicció de la torre, que arrossegàvem des del 2009 i que ens havia fet molt de mal durant aquests anys. La pinya de la torre del Concurs es va tancar suaument, el tronc es va anar bastint amb calma, sembla que hi va haver algun dubte a l’hora de travessar-la, l’enxaneta va fer l’aleta i, quan ja baixaven quarts, l’eufòria es va desfermar: ens havíem espolsat el fastasma de la torre, li preníem la mida per fi, i això significava l’inici d’una tirallonga de 2de7 a partir d’aleshores. En tercera ronda vam descarregar un 3de7 aixecat per sota una mica sotraguejat, i aleshores vam haver d’esperar que passés la resta de la ronda, amb un munt d’actuacions en solitari i de llenyes ben repartides en dues rondes més. Després de prop de dues hores, per fi ens van deixar fer el pilar de 5, del qual no compten els punts, i per fi ens van deixar fugir de Tarragona. [Fotos: Ton Gasull / Manel]

Trobada del Baix 12 d’octubre

ues setmanes després del malaurat Concurs tornàvem a les places, sota núvols amenaçadors i amb el record de les trobades del Baix a Sant Feliu, que ens acostumen a anar bé: recordem com a tasca de memòria històrica que en la Trobada en aquesta ciutat l’any 2002 vam fer el primer 4de7 amb agulla, que no vam repetir fins sis anys més tard també en una Trobada a Sant Feliu, el 2008, any en què hi vam afegir el 5de7, que també era el segon de la nostra història, fet que va suposar que descarreguéssim per primer cop dos castells de set i mig i que féssim millor actuació que Cornellà, però va, stop. Baixes de darrera hora ens feien descartar el 4de8. Sortíem de 5de7, que va ser una postal, i continuàvem amb el 2de7 en ronda en solitari. Feia molts anys que no se’n feia cap, de torre de set a la Trobada, i nosaltres la hi vam tornar a portar amb moltíssima tranquil·litat i finor: semblava que, efectivament, l’havíem ben apamada. Sota les primeres gotes de

pluja executàvem el 3de7 aixecat per sota, que va anar més ben compassat que el del Concurs, i vam plegar amb dos pilars de 4. Passàvem a dinar sota el xàfec i, en acabat, el Déu En Jaume Barri va fer ballar tota la parròquia.

chrònica dels feyts

Festes de Tardor de Sant Just 23 d’octubre, Can Ginestar

Sant Just volíem tornar a fer torre i quatre, però no tot havia de ser tan senzill i a més tothom sap que des del 2013 ja hi hem desmuntat ni més ni menys que cinc 4de8, comptant-ne el del 2016. Aquest primer intent va arribar fins a dosos; aleshores l’acotxadora no ho va veure clar i el va fer baixar. Després del tradicional intent desmuntat de 4de8 de Sant Just vam tornar a provar-lo en repetició; va anar pujant ferm i a poc a poc i, aquest cop sí, es va coronar. Com que no

32 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

havia estat el 4de8 més ràpid, a la travessada va brandar una mica el castell, però es va aturar perfectament. En segona ronda fèiem el 7de7, que es va fer relativament bé pel que significa aquesta truita, i tot seguit provàvem el 5de7. Tanmateix, no es veia bé de mides i també el vam haver de desmuntar. En repetició, en tot cas, el vam descarregar. Dos pilars de 5 simultanis i més pilarets de 4 van acomiadar una actuació en què vam haver de descartar el 2de7 pels dubtes de canalla del començament.

chrònica dels feyts

Per Piula i Masche

Buñuel…

Les segones parts sempre són bones

l cap de setmana del 29-30 d’octubre els Cargolins vam emprendre per segon cop un petit viatge a terres navarreses, però que un cop allà feien més pinta d’aragoneses pel seu accent, curiosament manyo. Com quasi sempre que fem una sortida de cap de setmana, va haver-hi un grup de valents que vam fer cap allà divendres, per evitar haver de matinar dissabte. Anàvem arribant a poc a poc amb els cotxes plens de cargolins amb ganes de passar-s’ho bé, de riure, de fer castells… però en

aquell moment el que es volia era sopar! Un bar d’allà va veure com a poc a poc el carrer, tallat pels tancats dels bous, s’omplia de manera gradual fins a ser uns 30 amb canalla inclosa. Es respirava bon ambient, però seny, sabent que l’endemà sonava d’hora l’alarma per a fer castells a una hora que no és del tot normal, hehe. Dissabte, quan encara no havia sortit el sol a Esplugues, la resta de cargolins, encara dormitant (de llevar-se tan d’hora), es ficaven en ruta per, cap allà a les 10.30 h, poder ser a

TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 33

chrònica dels feyts

plaça fent el primer castell. A Buñuel, mentrestant, uns dormien apurant el despertar per anar a plaça directes, els altres matinaven per anar a veure els bous i prendre el caldico per entrar en escalfor. A poc a poc, traient la son de sobre, arribava l’autocar i a descarregar, vestir-se, faixa i cap a plaça. Una boira geladora ens donava la benvinguda al lloc on actuaríem. Oloreta de menjar calent, unes xistorres amb seques crec que eren (diria que algú va tacar-se els pantalons blancs), i amb o sense fred ens enfilem per començar a fer els nostres castells. Sonaven les gralles cargolines a Buñuel, i enfilàvem un seguit de pilars i castells de 6 i 7 que van ser aplaudits pels nostres amics navarresos. Aletes fetes i a gaudir de la resta del dia, feina feta! Ara ja teníem lliure fins a l’hora de dinar… Bé, lliure lliure… no gaire! Per dinar hi havia paellada, ja que hi havia concurs de paelles organitzat per part del Jovent de Buñuel, on vam haver de participar fent-ne dues (perquè d’allà dinàvem tota la colla). Una de les paelles la feia la Vella, l’altra el Pèsol i el Tono Huerta. Malgrat el bon nivell dels nostres arrossos, no vam ser premiats per l’organització. Paral·lelament se celebrava el concurs de llançament de pinyol d’oliva, amb unes molt bones marques cargo34 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

lines tant en fèmines com en homes (la Piula i el Gallo van ser els nostres millors classificats). Amb l’estómac ben ple d’arròs, alguns van aprofitar per fer un volt pel poble, d’altres per reprendre forces fent una becaina i alguns encara tenien ganes de més bous… A la nit ens esperava sopar de germanor cargolí convidats per l’organització, i l’Orquesta i DJ a la carpa del poble. Per sopar teníem carn amb salsa, molt bona, i diria que gairebé tothom va aixecar-se per repetir plat, bon senyal! La nit es va fer llarga per molta gent: Orquesta Pasarela a molt bon ritme amb cançó catalana dedicada inclosa, on no podia faltar el nostre clàssic pilar festivalenc. Per acabar, DJ fins a altes hores de la nit, riures i beures, més riures i més beures i a descansar, que encara ens quedava una actuació al dia següent. El diumenge s’aixecava fred i ennuvolat com el dia anterior, amb moltes cares cargolines que no podien ocultar la falta de son i alguna que altra ressaca. Tot i així hi ha qui va matinar per beure caldico i gaudir per últim cop dels bous. L’actuació es va fer a la plaça del poble, a tocar de la carpa i mentre el jovent de Buñuel preparava un caldero per a més de 1.000 persones. Un èxit

el dinar i també els nostres castells, on hi va haver més d’alguna estrena. Amb el sentiment d’haver gaudit d’un cap de setmana de molta germanor i amb la sensació privilegiada d’haver pogut acostar la nostra cultura fora del nostre territori habitual, apuràvem els cafès per iniciar el retorn a casa. Estic convençuda que tots els que hi vam anar voldrem repetir al més aviat possible, i si tu, per la raó que fos, no hi vas poder assistir, no ho dubtis per la propera apunta-t’hi, veuràs que, com a mínim, la sortida es mereix un «aplaudimiento».

chrònica dels feyts

El fantasma de Per Txus Buñuel

quest any hem tornat els Cargolins a Buñuel. Hi vam anar per primera vegada el 2011, i les batalletes que des de llavors els que hi vam anar explicàvem als nous de la colla ja eren tot un mite, fins i tot expliquen que el Rubèn Verge va tallar dues orelles a un Miura a la Feria de Sant Isidro, que la Real Academia de la llengua Española ha inclòs aplaudimiento com a nova paraula del castellà, atesa la repercusió internacional del discurs de la Marta, etc… Doncs amb la por de no arribar al nivell alcohilicofestiu del 2011 vam tornar a Buñuel aquest any. Un «petit» escamot d’uns 60-80 hi vam pujar el divendres per fer una primera localització del terreny i de la carpa infernal (com alguns cargolins en deien); la resta de cargolins van arribar a les 9 h a Buñuel, per l’alegria dels cargolins que encara hi dormíem… El dissabte matí vam fer la nostra actuació i, un cop finalitzada, vam participar en totes les activitats tradicionals de les Festes de la Juventut durant el dia i la nit, passant per la carpa infernal i acabant la nit a les colxonetes que tant van agradar al Gallo el 2011. El diumenge vam tornar a fer castells per amenitzar el rancho popular que menjaríem més

tard i un cop dinats els cargolins vam començar a abandonar Buñuel esglaonadament, una vegada més amb un fantàstic record. Jo tornava amb Pèsol, Arita, Quique i Víctor en cotxe; durant el trajecte el Quique va començar a mirar les fotos que havíem fet durant el cap de setmana a Buñuel. S’ha de dir que la majoria eren de la nit, i el contingut de les quals era difícil de veure, ja que 9 de cada 10 eren mogudes… Però llavors va arribar un abans i un

després a les nostres vides, va arribar la foto selfie que vés a saber en quin moment de la nit ens vam fer 4 de nosaltres. Però no estàvem sols, mirant al Quique es veu una ombra fantasmal, un cap sense cos, una cara que no identificàvem amb cap cargolí… La por es va instaurar al cotxe, el Quique volia llençar la càmera per la finestra del cotxe i esborrar totes les proves d’aquell fantasma que el mirava i que alguna cosa ens volia dir i no

TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 35

chrònica dels feyts

sabíem què podia ser… Vam començar llavors a investigar els fenòmens paranormals que havien esdevingut a Buñuel, a veure si trobavem la relació entre el fantasma i nosaltres… Vam obrir el Google i vam començar a buscar històries i morts a Buñuel, fins que vam arribar a una pàgina en què explicaven la història d’un jove que fa anys es va llençar al rancho que fan per dinar a les Festes de la Juventut. Seria aquell jove el nostre fantasma? Ens vam fer forts i vam començar, gràcies al totpoderós Google, a buscar la foto del jove, i la vam trobar. Ja ho teníem!!! Aquell jove que es va llençar al rancho bullint era el fantasma. Vam mirar una vegada i una altra la foto del jove i la cara del fantasma i no hi havia cap dubte: havia tornat del més enllà per deixar-nos un missatge. Vam començar a aprofundir en la nostra investigació: «El joven saltó al interior del caldero en el que hervía un rancho para unas 800 personas.» Cada vegada teníem més clar que era ell: veníem de les festes de Buñuel, de la carpa on segur que el jove va passar les últimes hores, vam menjar rancho aquell dia… Era el fantasma que mirava al Quique i potser estava dins del cotxe amb nosaltres! El pànic i la por es van apoderar de tots, vam buscar el poble més proper amb església per amagar-nos dins i que el

36 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

capellà ens fes un exorcisme, perquè aquell jove era ja dins nostre i temíem per les nostres vides… Potser aniríem morint l’un darrere l’altre tots els que apareixíem a la foto… Vam decidir continuar investigant i vam anar al Foro de los Foros: FOROCOCHES!!! I allà vam trobar la notícia: «Los rumores hablaban de una apuesta de 200 euros. Los hechos, de un joven vecino de Buñuel ingresado en la unidad de quemados de Zaragoza después de que repentinamente saltara dentro del caldero del rancho popular que se cocinaba en el pueblo. »Ocurrió ayer a mediodía en Buñuel cuando, sin previo aviso, Eduardo B., de 25 años, se acercó al recinto vallado donde se preparaba un rancho con alrededor de 1.000 raciones destinado a una comida popular dentro del fin de semana de fiestas de la Juventud de Buñuel.» Vam aprofundir llegint els sempre «sorprenents» comentaris dels foreros: «Se quedó poco hecho? Estaba crujiente por dentro?» «Por cierto, una duda que me ha quedado: ¿se comió luego la gente el guiso?» «Claro, cojones, eso es como un cocido, cuanta más carne y más hueso, más sabor.» Per sort, vam continuar investigant i vam descobrir que el jove del

rancho no va morir, fins i tot vam trobar un àudio en què un col·lega explicava la veritable versió dels fets, recomanem que el busqueu i l’escolteu com «está flipando» l’amic explicant com «chapoteaba en el rancho… que ayer se pusieron los de la cuadrilla mucho topes, que el alcohol i la droga es lo que tiene… Buñuel ha hecho estragos este fin de semana, señoras y señores…» A hores d’ara encara no sabem qui és el fantasma de la foto, encara els quatre continuem vius, però ja no podem dormir a les nits, no agafem cap avió ni tren i sortim puntualment de casa principalment per anar a assaig i a diades de la colla. Les nostres vides ja no tornaran a ser igual… Haurem de tornar a Buñuel a resoldre el misteri… Tan sols us demanem que pregueu per les nostres ànimes…

per Jordi Castañeda

a història ha recollit amb majúscules el nom de Juli Cèsar. Diuen les fonts clàssiques, però, que el qui esdevindria l’home més poderós de l’Imperi Romà va meditar molt i molt travessar el riu Rubicó. […] Travessar físicament el riu no era el més complex, allò que era realment important era tenir el convenciment que es podria gestionar tot el que tenia al darrere. La Revista Castells ha reunit a Sitges quatre caps de colla que tenen el 4de8 ben present: Àlex Castellarnau, dels Castellers de Sant Cugat; Joan Esquirol, dels Xics de Granollers; Joan Pujadas, dels Castellers d’Esplugues, i Marc YI|, de la Jove de Sitges. Des de Granollers, Joan Esquirol és el primer que ens fa pensar en aquest Rubicó: «El 4de8 és un castell al qual tècnicament hi pots arribar. Però no es tracta de fer el castell, sinó de veure si el mantindràs. Això és el realment important i el que demostra si realment tens una colla al darrere, si realment ets una colla de vuit”, comenta Esquirol. […] La relació dels Castellers d’Esplugues amb el 4de8 és força curiosa. El seu primer 4de8 va arribar l’any 2012, ja descarregat, i d’aleshores ençà cada any han anat millorant registres amb el carro gros. Així, el passat 2016 el van descarregar sis vegades i en dues ocasions més el van provar i el van desmuntar. Joan Pujadas ha estat el cap de colla dels d’Esplugues, els Cargolins, en les temporades del 2015 i 2016 i explica que «a la nostra colla s’ha establert un relat diferent a l’habitual amb el 4de8. El 2016 el vam fer sis vegades i amb gent diferent, cosa que ens mostra que és un castell que tenim. En canvi, ens costa més el 2de7», i afegeix que «la canala nova no té cap problema amb

Hi ha colles per a les quals els castells de 8 són la fita somiada. És la frontera entre fer castells i fer coses grans, una frontera llargament esperada i anhelada i finalment assolida. N’hi ha d’altres que ja fa anys que es mouen amb comoditat en aquest pis, que fan els bàsics de 8 gairebé de memòria i han accedit a la gamma alta amb la vista posada en un pis més: aquell pis immens. La Jove de Sitges i els Castellers d’Esplugues són dues colles del primer grup, i els Xics de Granollers i els Castellers de Sant Cugat del segon. Totes quatre comparteixen pis. l projectes. Fragment de l’article publicat a la Revista Castells, n. 49

el 4de8 i fins i tot agrada més que la torre». Les estadístiques dels Castellers d’Esplugues amb el 2de7 diuen que durant el 2016 l’han fet cinc vegades, una menys que el 4de8. Tot i aquesta confiança dels cargolins amb el 4de8, Pujadas sí que admet que «el 4 és un castell que encara ens suposa molt volum d’assaig. Hem de procurar anar-lo fent i anar tenint canvis i això et treu assaig d’altres castells que podrien venir al darrere, com el 3de8». Fa anys que Esplugues ja no té el 4de8 com a objectiu: «El primer 4de8 sí que era un objectiu, però ara es veu com un castell al qual s’hi arribarà abans o després, no en tenim dubtes», comenta Pujadas, que en canvi lamenta que «ens costa fer més passes endavant, ens costa creure’ns

que som bons». Amb uns números creixents de 4de8, a Esplugues estan en la fase de trobar les tecles adequades per sumar-hi un 3de8: «No ens volem saltar passos i la nostra trajectòria ha estat bastant constant, sense salts endavant ni reculades significatives», diu Joan Pujadas mateix, però certifica que algunes proves que han fet amb la filosofia del «dues passes més» són etimulants: «aconsegueixes un silenci i una concentració a l’assag molt bons, i la gent veu que hi ha objectius, que passen coses, que es fan coses diferents… i això està bė». Pujadas no repeteix el 2017 com a cap de colla, però creu que precisament el treball amb un 4de8 consolidat i amb variacions deixa bon pòsit per als Castellers d’Esplugues de cara a la nova temporada. […] TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 37

Foto: Cristòfol Casanovas

Torna la torre… a Cornellà 6 de novembre

a Diada dels Castellers de Cornellà va tornar a veure la nostra torre, el 2de7. Però això va ser a segona ronda. Els cornellanencs havien donat la camisa d’honor de la colla a Tortell Poltrona i, en cercavila deixatat, anàvem a petar a la plaça de l’Església, on ens vam anar instal·lant i on, per obrir boca, vam fer un altre 5de7 tranquil i apamat. La quarta torre de la temporada (a assaig n’havíem fet unes vuit més) va pujar amb calma i, tot i que sembla que no va ser tan maca com les d’altres vegades i que es va haver de parar una mica, va certificar que li havíem pres bé la mida i que si tot va bé pot tenir un futur enlluernador. Havíem descartat el 4de8 per algunes baixes i vam optar pel desè 3de7 aixecat per sota, que no va presentar gaire batalla. Vano de 5 i a reveure, Cornellà.

Foto: Ana Rey

Foto: Lourdes Andrés

Foto: Ana Rey

38 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

Foto: Cristòfol Casanovas

Acabem l’any tornant a fer la nostra millor actuació 13 de novembre

ra la darrera actuació de l’any i en la darrera xiroia cercavila, acompanyats per nans i capgrossos, arribàvem al carrer de Blai del Poble-sec amb sardanes voltant a ritme de galvana diumengera. Amb el suport d’uns deu castellers de Sant Feliu que ens van venir a tornar el favor que els havíem fet a Cornellà uns dies abans, i, després d’un 2de7 carregat dels Bandarres i d’un 4de8 destarotat de la Sagrada Família, portàvem nosaltres el 4de8 per cloure una primera ronda que fins aleshores s’estava fent molt llarga. Vam tancar pinya però semblava una mica massa obert, o sigui que al segon peu vam alçar el carro gros, amb molt bones mides i molta seguretat. Amb l’aleta es va perdre una mica la posició i la descarregada va ser una mica treballada, però en general les sensacions van ser molt i molt bones, de ser un castell molt apamat i «anostrat». El vam descarregar amb una mena d’eufòria arrauxada així una mica disbauxada. En segona ronda portàvem la cinquena torre de l’any, més un munt més de descarregades a assaig, que es va anar bastint tranquil·lament, potser amb alguna tremolor que es va aturar perfectament, fet que rubricava el control a un castell que històricament ens havia costat moltíssim. En tercera ronda fèiem amb placidesa l’onzè 3de7 per sota de l’any, i per plegar, un vano de cinc. Sortíem de plaça «amb tot descarregat», tots els castells de l’any, amb la sensació que teníem completament normalitzat el 4de8 i que el 2de7 l’havíem fet nostre per fi. Teníem la sensació que havíem tornat a fer molta feina que la temporada següent donaria nous fruits. Això esperem, com diu el Pujo a l’article que reproduïm dues pàgines enrere.

Foto: Lourdes Andrés

Pilarets i congressots

l 2015 dèiem que era l’any del rècord de pilars de quatre. No voldríem esguitarrar la festa, però aquest magnífic 2016 ha tornat a fer el rècord de pilars de quatre: segons les estadístiques, n’hem descarregat 115, mentre que el 2015 en vam descarregar tres menys. La raó és el gran nombre de pilars en actes diversos, les actuacions comercials i el fet que des de fa un parell de temporades es fan molt més pilars de 4 a plaça perquè hi vagi pujant tanta gent com sigui possible. Així, doncs, donada l’avinentesa, hem volgut fer un recorregut pels pilars estranyots que hem anat fent aquest 2016, perquè si anem enrere potser no acabaríem mai. La primera construcció fora d’assaig que vam fer el 2016 va ser el pilar amb motiu de la manifestació que va celebrar la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca a Esplugues al Robert Brillas el bonic dia 12 de març. Com ens deia la PAH aleshores: «Tant a Esplugues com a tot el Baix Llobregat malauradament l’anomenada crisi ha fet estralls i provoca que diàriament 40 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

Jeph Chreu

persones estiguin en risc de ser desnonades o malvisquin precàriament per tal de poder mantenir una llar a uns costos inassumibles. Davant d’aquest drama la PAH lluita dia a dia per tal d’aconseguir que no hi hagi més famílies que es quedin al carrer i que els que estan en situació de risc puguin cobrir les despeses de la llar al mateix temps que els de la seva vida diària (alimentació, electricitat…). Demanem que si us plau feu difusió de l’acte des de les vostres entitats i mitjans. I sobretot us emplacem a venir a la marxa en contra dels desnonaments a donar suport a la gent afectada.» El 2 d’abril, al Robert Brillas, vam fer un pilar de suport als encausats per donar suport a la Plataforma Contra el Pla Caufec. Com sap tothom, hi havia tot un seguit de gent pendent de judici per defensar simplement Collserola: el judici, unes setmanes més tard, va ser favorable a la Plataforma i contrari a les denúncies de la policia local i del que defensava l’Ajuntament d’Esplugues. El següent pilaret fora de temporada regular, diguem-ne, va ser el 10 d’abril al camp de futbol del Can Vi-

dalet amb motiu del cinquantè aniversari del Club de Futbol Can Vidalet. A partir de les 17 h començava l’acte de presentació dels equips de la temporada 2015-16, que comptava amb la presència d’algunes entitats d’Esplugues i l’Hospitalet, entre les quals nosaltres, que joliuament vam alçar un bell pilar de quatre enmig del camp municipal d’esports El Molí. Però no perdeu l’alè tan aviat, que tot seguit venia la sisena cursa solidària de l’hospital Sant Joan de Déu. Com en els dos casos anteriors, també ens vam solidaritzar amb l’entitat respectiva i vam alçar, novament, un pilaret de quatre. Cinc dies més tard, però, el dia 30 d’abril, ens tornàvem a capbussar en la solidaritat interentitats i ens tiràvem de cap a la piscina de la Plana amb motiu del trofeu d’aniversari del Club de Natació d’Esplugues, del qual el Txus i la Susa són membres i també altra gent relacionada amb la colla. Va ser un pilaret de quatre especial perquè el vam fer dins la piscina petita de la Plana, abans de les finals de la competició en què nedava precisament el Txus. El pilar remullat mig relliscant per la piscina va ser un èxit, malgrat les pors de l’organització per si ens esberlàvem el cap amb el caire de la piscina, i en sortírem eixordadorament victorejats per la gent. El pilaret següent va ser amb motiu de la Fira d’Entitats d’Esplugues,

chrònica dels feyts

a la rambla del Carme de la Plana, el 8 de maig. Va ser un pilaret sense més història que passem ràpidament. El 23 de juny, revetlla de Sant Joan, bastíem el tradicional pilaret de quatre a la plaça vermella del Pou d’en Fèlix. Altres anys havíem anat fent altres espadats™ per la cercavila anterior, però enguany només vam fer el típic de sota la pluja de foc tenebrosa del final durant l’encesa de la foguera. Per Santa Magdalena fem tres menes de pilars diferents: els del seguici del dia de Santa Magda, el pilar a dins l’església de Santa Magda, i el pilar de la professó del Ferro l’endemà de Santa Magda. Com que ja en parlem en un altre lloc, aquí ho deixem estar. El dia del pregó de Festa Major de Sant Mateu acostuma a haver-hi una altra cercavila amb pilars, però enguany malauradament es van anul· lar tots els actes a causa de l’assassinat d’una dona per violència masclista a Esplugues. Amb motiu d’això vam fer un pilar amb bandera feminista a la rambla del Carme durant una cercavila silenciosa reivindicativa amb altres entitats i col·lectius del poble. Mereixen menció a part els dos pilars amb motiu de la mort de dos castellers de la colla. La primera, la Txell, ens va deixar al juliol. El segon, en J. J. Anguera, pare de l’Aleix, que havia estat a la colla fins fa alguns anys, se’n va anar a l’octubre. Sempre

us tindrem amb nosaltres. Actuacions comercials ls pilarets han estat molt diversos amb escenaris molt diferents. Les actuacions comercials han estat totes a Barcelona, ben bé per tot arreu. El primer va ser al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Montjuïc, el 5 de maig, en un congrés d’endocrinòlegs. Cinc dies més tard era el torn del Poble Espanyol, ben a prop, on fèiem el mateix que al MNAC: pde4, 3de6 i pde4 per sota. A l’octubre baixàvem de la muntanya al mar a fer una actuació semblant, amb un 4de6 net i un pilar caminant més, al Museu Marítim. I si la primera actuació de l’any havia estat un pilaret, la darrera va ser un bolo, aquest cop cap a la Sagrera, a la Casa de la Convalescència de la UAB, i hi vam fer una cosa pos per l’istil. —I, d’altra banda, el 2017 ja ens hi hem estrenat, també al MNAC…

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: pilar per la PAH, en suport als encausats pel Pla CAufec, Cursa Solidària, C. N. Esplugues, Sant Joan, pilar de dol per l’assassinat masclista per Festa Major i tres bolos comercials.

Foto: UAB

TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 41

Cargolística

n any més ens proposem d’atalaiar amb ull clínic els gloriosos numbrus de la colla. Lloat sia Jaume Barri! L’any de la consolidació i de la irregularitat Si el 2015 dèiem que era l’any dels pilars de 4, que per primera vegada vam passar dels 100, podríem dir que el 2016 és l’any de la consolidació: consolidar el 4de8 fent-ne 6, consolidar la torre fent-ne 5 i consolidar els pilars de 4 descarregant-ne tres més encara que l’any passat: 115. El 2016 ha estat també, però, el de la irregularitat: hem estat capaços del millor i del pitjor en la mateixa temporada. Així, hem passat de fer tres vegades la millor diada de la història (diada de Festa Major, Concurs i Poble-sec) a fer una de les pitjors en molts anys, la de Vilanova del Camí. Hem passat de fer el rècord d’assistència en diades importants (Festa Major petita, Sant Just, plaça d’Osca) a ser menys de 100 camises en 8 diades aquest any (el 2015 només a 2). Pilars de 4 vs. pilars de 5 Podríem dir que una de les conseqüències del creixement dels pilars de 4 és el decreixement del pilar de 5. En aquest cas, la Tècnica ha preferit abai-

2. Pilars de 4 i 5, 1994-2016

42 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

1. Resum 1994-2016

Txus i Jep

xar un nivell en els espadats (potser perquè no es veia com un objectiu a curt termini el pilar de 6) i, com que els integrants dels pilars de 5 solen ser castellers de tronc habituals, mentre que en els de 4 hi pot pujar gent molt més diversa —com els que vénen als assajos de canalla, els de dijous, la canalla que no puja tant, etc…—, hem acabat fent menys pilars de 5. Feia cinc anys que els pilars de 5 no es quedaven per sota de la vintena. Hem fet una comparativa dels pilars de 4 contra els de 5 (gràfica 2), i després de superar problemes logístics amb l’ofimàtica de la feina hem pogut fer aquesta gràfica en què es veu que els pilarets de quatre pugen que déu n’hi do, mentre que els de cinc van minvant ineluctablement, inexorable, infausta. Evolucions, revolucions, involucions Com cada any podríem continuar parlant de l’evolució dels castells de 6, 7 i 8, i aquí sense que calgui mirar-se gaire les dades (gràfica 3) ja es veu que el nombre de castells de 8 —comptant-hi la torre de 7— és rècord absolut amb molta diferència: 11 descarregats el 2016, per 4 de descarregats tant el 2014 com el 2015. Però també hem augmentat, i molt, el nombre de castells de 6: de 8

a 14, si no ens descomptem. Això és degut, d’una banda, a les actuacions comercials i a les dues actuacions de Buñuel, on vam fer 5 castells de 6; d’una altra banda, també es degut al fet que en les diades «normals» hem tornat a fer castells de 6 per manca de camises, fet que no es produïa des del 2012 —llevat d’Alcanar el 2014, perquè la nit ens va confondre, i d’alguna altra actuació espigolada… Amb tot, i malgrat aquestes mancances producte de la irregularitat i de la lleugera revolució dels castells de vuit (comptant-hi la torre), hem continuat fent molt sovint castells de la gamma alta de 7, com els 11 3de7 per sota —el 2015, 12—, fet que ens continua situant com una de les colles que més en fa. En concret, el 2015 n’havíem fet 12, el màxim que cap colla va fer (la segona, Margeners, en va descarregar 7); aquest 2016 hem estat la segona que més n’ha fet, 11, per darrere de Sagrada Família, 17, que l’any anterior n’havia fet molts menys (3).

estatístiques

3. Evolució dels castells per any

4 Assistència a assaig (2016)

5. Comparativa assaigs 2014-2015-2016

A banda del nombre de vegades que hem fet cada castell de set —5de7, 4de7a, 7de7, etc.— també podria arribar a cridar l’atenció que n’hàgim perdut un, el 9de7, que no és que eixoriveixi grans passions entre la colla, però que denota que, si més no, els assajos més aviat fluixos impedeixen poder-se plantejar amb una mica de solvència aquesta mena de construccions en què hi entra tanta gent. Dins d’aquesta regularitat dins la irregularitat, també hem de destacar el 0 % en caigudes i la disminució en intents desmuntats (sobretot en els 4de8). Som la colla de vuit en amunt més segura del món casteller. Assistència L’assistència a assaig demostra aquesta irregularitat de manera força sorprenent. El més remarcable d’això és que el juny ha estat el mes amb més assistència de l’any, i no pas el setembre: això és una novetat hipercuriosa i no sabríem explicar per què ha passat. El 2015 ja havíem detectat una davallada en l’assistència al segon tram, sobretot el dimarts, però aquesta temporada el primer tram sí que s’ha notat la disminució comparant amb

6. Assistència a diades

el 2015 —atès que el primer tram del 2015 no va ser dolent—, però el segon, si el comparem amb el 2015, fins i tot tenim més assistència, dins dels números dolents que tenim… podríem dir que la crisi ha tocat fons en l’assistència a dimarts. Els divendres, tret del maig i juny, en tots els mesos tenim una disminució de persones a l’assaig… potser com que al 2015 al maig ja havíem fet el 4de8, i aquest any al maig enca-

ra no es veia a prop, vam apretar fins a aconseguir-ho a Sants (2 de juliol) i, després d’això, ens vam tornar a relaxar. En resum: la mitjana d’assistència a assaig del 2016 és inferior tant al 2014 com al 2015 en tots els mesos llevat de maig i juny, i en línies generals hi ha una davallada continuada en gent a assaig. Com s’explica que tenint la pitjor assistència a assaig hàgim fet la millor temporada de la història? TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 43

Doncs ni puta idea, però creiem que tenim un tronc molt fort i, apretant un parell de mesos de pinyes, ho traiem i ho mantenim. Cada vegada tenim més experiència, dominem millor els castells de 7 i de 8… però hem de tenir en compte que la pinya es va renovant i la canalla també, i el crèdit s’esgota ràpid. O sigui que tothom a assaig… Comparativa amb altres colles Hem repassat ràpidament com han variat els nostres castells i l’assistència a plaça; per a mayor abundamiento, que diuen els del PP de Cornellà, podeu mirar amb més detall les gràfiques d’aquestes pàgines o demanar-nos a nosaltres més dades. Faltava encara que ens miréssim la gràfica típica que ens compara amb colles del voltant: el Poble-sec i la Sagrada Família, que han estat a un nivell semblant al nostre els darrers anys, i Cornellà, que ha tingut una evolució una mica inversa a la nostra i que ara també estaven millorant els resultats. La gràfica, feta al Portal Casteller, suma les 10 millors actuacions de cada colla per temporada fins al 2007 i compta només els tres millors castells. Sempre que parlem de punts parlem d’arbitrarietat i d’un munt de factors importants que no es poden comptabilitzar, però si més no ofereixen una panoràmica general i aproximativa de com està el tema. El que se n’extreu ràpidament és que la nostra evolució és extraordinàriament constant, tot i que s’ha desaccelerat en aquesta dècada, amb una petita davallada el 2012 (però són punts, no és la realitat de la colla). Aquest 2016 hem tornat a créixer més ràpidament per les raons òbvies que ja hem explicat i malgrat la davallada d’assistència. El cas de les dues colles barcelonines que han estat frec a frec amb nosaltres, aquest any és una mica diferent: van créixer més ràpidament que nosaltres fins a posar-se per davant (això es tradueix en castells, i tirant pel broc gros, la diferència és que feien el 2de7, castell que nosaltres no teníem, a més de més solvència 44 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

7. Evolució de castells descarregats

en altres factors). El 2016 han tingut més problemes per fer castells de vuit i també el 2de7, per la qual cosa han baixat de puntuació i, malgrat el 3de8 carregat in extremis per Sagrada Família, ens hem tornat a posar per davant de totes dues després d’anys d’estar-hi per sota (Bandarres) o força empatats (SaFa). El 2002, que nosaltres vam baixar una mica, és el que van aprofitar les altres dues per créixer més. El cas de Cornellà és diferent, com tots sabem: el punt d’inflexió va ser aproximadament el 2008, any en què es van quedar estancats i nosaltres vam continuar pujant. La seva trajectòria és d’un estancament amb pujades i baixades d’un any per l’altre, que semblava que el que guanyaven un any ho perdien el següent. La trajectòria actual sembla ascendent, aquest 2016 han recuperat un castell com el 3 per sota i, si aconsegueixen mantenir el gruix social i aprofiten

la feina anterior, podrien continuar creixent. Volíem fer també la comparativa amb Moixiganguers, Sant Cugat i Saballuts, però el Portal Casteller dóna alguns problemes i ho deixem estar. En tot cas, el que podem dir és que aquestes tres colles sempre havien estat una passa per davant nostre i que, quan nosaltres vam començar a pujar a ritme constant durant la dècada passada, aquestes tres colles també ho van fer alhora, de manera que sempre es van mantenir un esglaó per damunt, fins que fa alguns anys en van pujar un parell o tres —Sabadell fins i tot fa castells de 9—, mentre que nosaltres encara no hem passat del 4de8 i hem tingut tots els problemes del món amb el 2de7. Com tothom sap, créixer ara per ara passa per fer el 3de8 aquesta temporada i plantejar-nos els folres per aviat, i si els volem seguir la petja caldrà que ens posem les piles.

estatístiques

8. Comparativa de colles

Bandarres Cargolins Cornellà

Sagrada Família

Final Sempre repassem el nombre de comarques diferents que hem visitat — enguany hem passat per les capitals del Segrià i la Segarra, comarques on no hi acostumem a treure gaire el nas. També hem tornat a Navarra després de cinc anys (Buñuel). I, com a cosa curiosa, deu ser l’any que més cops hem actuat a Sant Just (dues diades «normals») i al Robert Brillas (les tres diades normals segur que les havíem fet algun altre any, però no deixa de ser repetitiu i ho volíem comentar). També hi ha una estadística que segur que és molt interessant, però que costa molt de fer: en el primer tram de temporada tenim 12 actuacions controlades, en les quals vam ballar la polca d’Ours en totes llevat de Teià, Vacarisses (van ser actuacions en què vam haver d’anar per feina) i la plaça d’Osca (els Borinots hi estan en contra); la del Raval no la tenim controlada. Potser aquest 2017 podrem fer l’estadística completa. Una altra estadística que solem fer són el nombre de colles amb qui actuem; de colles amb qui hem compartit plaça per primer cop tenim Berga i els xinesos, tots dos territoris ben llunyans i inhòspits. També és el primer cop que actuem amb el Prat amb la camisa blava, i amb els Castellers de l’Adroc, que encara van de blanc, totes dues a la Trobada del Baix, que va ser la més multitudinària fins ara amb 12 colles. Comiat Doncs res, salut i castells, i no al Concurs de Tarragona. TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 45

Efectivitat i castells

om hem dit en l’article anterior, som una de les colles més segures del món casteller. Com diu en Ramon Sàlvia al seu article, així ens ho han estat reconeixent pertot arreu on hem anat. No és una cosa nova ni d’ara: a la gràfica 7 de l’article d’estatístiques es veu que en general caiem molt poc i també que és el primer any des del 2004 sense cap llenya i que estem per damunt del 93 %. En la taula d’aquesta pàgina s’ordenen totes les colles segons la mitjana de caigudes dels darrers tres anys (2014-2017). No és sorprenent que siguem la quarta colla més segura, segons aquest rànquing, empatats amb els Castellers de Cornellà, que tampoc no han caigut el 2016. Les altres tres colles —Xerrics, Mollet i Jove de Barcelona— són colles de set, com Cornellà. La següent colla de vuit és la Sagrada Família. Així, per nivell de castells, les colles més segures són Xerrics (de 7), Esplugues (8), Xiquets de Reus (9), Borinots (gamma extra) i Minyons (10). Una classificació, aquesta de 10 «o construcció equivalent», que la Coordinadora de castells ha acabat d’aprovar en l’assemblea del març passat i en la qual, de moment, només hi ha quatre colles: els terrassencs, C. Vilafranca, Jove de Tarragona i Vella de Valls. El percentatge de llenyes al món casteller sembla que se situa en el 4,6 % en els darrers tres anys, segons la Revista Castells. Per la part alta de colles que cauen més sovint, pel que fa al 2016 només, les dues colles de Valls estan al capdamunt —15 llenyes la Vella i 14 la Joves, amb 7 intents que ni tan sols han carregat. Les segueixen Capgrossos i Xiquets de Tarragona (11) i Bordegassos, C. Barcelona i Jove de Tarragona (10). En la taula d’aquesta pàgina 46 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

es pot veure també quants castells han provat cada colla (és la «p» de la primera columna). Amb 288 segons aquesta taula (a les nostres estadístiques tenim registrats 310 intents sense comptar pilars aquests tres anys),

fem bastants menys castells que altres colles, sobretot de més nivell que el nostre, i sembla que en general hi ha una correlació entre més nivell i més castells… però bé, se’ns acaba l’espai i no farem més elucubracions.

Taula: Revista Castells. Llegenda: p: provat, d: descarregat, c: carregat, if: intent fallit, id: intent desmuntat. %3T: percentatge de caigudes entre 2014 i 2016. A la dreta, desglossat per temporades

Col·laboració amb la Unió de Botiguers d’Esplugues Per la UBE

a Unió de Botiguers d’Esplugues i la Colla de Castellers d’Esplugues col·laborem des de fa alguns anys en diversos projectes comuns amb la finalitat de fer pinya per «fer poble». Així, per exemple, la UBE ja havia patrocinat les samarretes blaves que la colla va donar a gent nova i amics pel Concurs, mentre que els castellers tenen el logo de la UBE al lloc web (www.cargolins.cat) a més d’altres informacions al web. El 5 de març d’enguany es va presentar al local social dels castellers

Foto: el president de la UBE, Iban Salvador, amb la presidenta de castells, Mari Luz Caparrós

el carnet de fidelitat de la UBE. El president de la UBE, Iban Salvador, va lliurar a la nova presidenta de la colla, Mari Luz Caparrós, 150 carnets i catàlegs d’avantatges i serveis que el comerç d’Esplugues ofereix als ciutadans que porten aquest carnet de fidelitat de la Unió de Botiguers. Els dos presidents van coincidir en els beneficis que suposa per a totes

dues entitats el fet de mantenir col·laboracions recíproques, i exploraran noves maneres de sumar en benefici de tothom. La Unió de Botiguers volem fer un agraïment molt especial a l’ara expresident Ramon Sàlvia i a la seva junta per la col·laboració mantinguda abans de fer el relleu a la junta actual dels castellers.

TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 47

clixé d’activitats

per Paula Garcia

Esperit cargolí

omençant per la cavalcada de Reis, la rua de Carnestoltes, la gran calçotada cargolina de primer tram de temporada (el nostre primer retrobament després de les vacances tècniques), els diferents dinars i sopars a la Closca (per festes majors, diades importants…), refrescos i pica-pica després dels assajos, la paradeta que sempre és a totes les places, el Cabaret Artístic, els pollos del Kardona, el Dia de la Colla, el dia de Sant Jordi a l’Ajuntament fent cultura i acabant pel Sopar de Nadal. Aquesta és la llista de les múlti-

48 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

ples activitats socials que fem any rere any amb moltes ganes però amb més esforç. Darrere d’aquestes activitats hi ha gent implicada, des del principi de temporada en segons quines activitats, perque tirin endavant. Pensant, movent-se, demanant permisos, buscant material, preocupant-se perquè tot surti bé. Però no només són maldecaps, al contrari!!! Crec que si pregunteu a qualsevol que s’implica fent aquestes coses per què ho fa i si ho tornaria a fer, us trobaríeu amb una resposta més o menys així:

clixé d’activitats

«Ho faig perquè vull! Perquè crec en la colla! Som un moviment social i es necessita a tothom per seguir endavant. Igual que necessitem un cap de colla i el seu equip tècnic per fer grans castells i una gran temporada, necessitem gent que s’impliqui per tirar endavant les activitats socials i fer-nos créixer com a colla.» Reis i Carnestoltes més, sembla que s’ha de currar molt, però amb una bona organització, temps, ganes i gent tot es ràpid i amè. Un exemple del que puc parlar és l’activitat de muntar carrosses i disfresses tant per reis com per Carnestoltes. Són dies que valen la pena, ja que fas germanor amb tota aquella gent que vol tirar endavant el projecte que tenim entre mans (i no penseu en les carrosses! Va més enllà!). No és el mateix fer les coses sol, que envoltar-se de gent motivada per tirar endavant l’activitat. Les tardes a la Closca cosint amb la canalla, tardes que es fan nits, menjant per sopar unes pizzes per poder enllestir-ho tot. Nits de fred a la Nau preparant la carrossa, soldant, pintant… però sempre a gust perquè es fa amb ganes (a voltes tots sabem que toca el que no sona haver-hi d’anar, però….). Tot té la seva recompensa. Arriba el dia esperat, siguin Reis o Carnestoltes, gaudim tots plegats de la feina feta; riure, ballar, fer el boig… veure gaudir els cargolins de l’activitat que amb tantes ganes i dedicació uns quants han organitzat! I això crec que passa amb TOTES i cadascuna de les activitats que fem. Haver de preparar pot sonar carregós i fer mandra… però us convido que en formeu part, encara que sigui un cop (de pinxe a una paellada, fent paquets de calçots, muntant taules per dinar, desparant taules, preparant concerts…), i us adonareu que és un moment que encara fa que estiguis més integrat en aquesta gran família que som els Cargolins. I com bé va dir en Ramon a l’Assemblea de gener: «Si cadascú de nosaltres s’apuntés a fer una sola activitat, la colla tiraria sola.» La colla és de TOTS, FES-LA TEVA!

S’obre la Closca! Mont Malagelada

n any ple de reptes complerts i de somnis fets realitat que hem pogut celebrar a la

Closca. Una Closca renovada amb gran il·lusió per un equip en què cadascú ha posat el seu gra de sorra a l’hora de buidar armaris, netejar, pintar, fer prestatgeries, aconseguir mobiliari com cal… i així poder gaudir tots plegats d’un espai on compartir dinars, festes, quartes rondes i… entrepans, tots els divendres després d’una dura setmana de feina i d’un assaig esgotador, per estar en bona companyia, la dels cargolins. Hem encès les planxes, la fregidora, la cafetera, i ens hem posat les piles, tot i estar cansats, per oferir-vos els nostres entrepans. Potser no han estat els millors o potser sí,

però us asseguro que enlloc no us els fan amb tant de carinyo com nosaltres. Volem agrair l’ajuda de companys que, sense ser de la comissió, no han dubtat d’entrar a la barra a donar un cop de mà quan ha calgut, i també als gats vells de la barra que ens han aconsellat i ajudat incondicionalment. Dit això, només ens queda esmentar que tan importants som els que hem fet possible que el bar rutllés des de dins com els que ens heu encoratjat des de fora de la barra donantnos ànims per seguir endavant. Però per seguir endavant calen més mans, noves propostes i moltes ganes per part de tots, si volem aconseguir que la Closca sigui realment el nostre espai social. Salut, castells i Closca!!!

TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 49

LA VELLA D’ESPLUGUES BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ

N. 0001

Preu: 4 rals

Diumenge, 2 d’abril del 2017

RODA DE PREMSA CONCEDIDA PER LA GLORIOSA “VELLA D’ESPLUGUES” Sr. Baluenda, del diario ‘La Verdad’ ¿Qué son los “castells”? Són unes construccions humanes que s’enlairen d’una forma ordenada i estètica, acompanyades de música, de gralles i de tabals. ¿Qué simbolizan? Projecten els objectius i il·lusions del grup de castellers. Però la gràcia resideix a coordinar tots els membres per tal d’aconseguir la construcció. Hem de pensar en la variabilitat dels diferents castellers, tant pel que fa a l’edat, la fisonomia… Tothom hi té el seu lloc i el seu rol dins el castell. Sr. Güell, del diari ‘Primera Fila’ Quins en són els orígens? Es creu que provenen dels balls de valencians, del segle XV, en què en principi la part principal era la música i els balls i, en segon terme, feien unes petites construccions humanes. Tres segles més tard —la primera actuació documentada 50 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

La colla en una imatge d’arxiu. Foto: Joan Pastor

dels castellers data del 2 de febrer de 1801 durant les Festes Decennals de la Verge de la Candela a Valls— al camp de Tarragona, pel nord de les terres de l’Ebre, evolucionen tal com els coneixem ara aquí a Catalunya, en què la part principal són els castells i la música els acompanya per seguir l’evolució dels castells i al final de la diada, quan els castellers ballen, fent diferents coreografies. En la segona meitat del segle XIX adquireixen un gran

desenvolupament i formen part de les festes majors dels pobles. Tenen lloc les primeres construccions de nou pisos. Durant el segle xx, i a causa de la inestabilitat política social (Primera Guerra Mundial, II República espanyola, Guerra Civil i Segona Guerra Mundial, postguerra…), queden una mica arraconats, però és a partir de 1980 que tornen a revifar i popularitzar-se. A partir d’aleshores les colles comencen a estendre’s per tot el territori català.

LA VELLA D’ESPLUGUES. Diumenge 5 de març del 2017

Hi ha una edat per a ésser casteller? No, de fet sovint podem trobar tres generacions de la mateixa família simultàniament dins d’una colla. Això és una cosa poc comuna en altres activitats, però de la qual ens sentim molt orgullosos. Sempre hi trobarem el lloc per a cada membre de la colla, independentment del sexe, edat… Sr. Manrique, de ‘El Mundo Tomorrow’ Bueno, corren bulos de que en las ’colles’ hay mucho sexo, ¿es esto cierto? Dins els castells evidentment no. Però no cal dir que òbviament les relacions humanes tenen vida pròpia… ¿Són los chicos o chicas reclamo para que se incorporen nuevos miembros a las colles? Sens dubte, sí, i per què no? Les persones necessitem relacionar-nos i tenir vida social, això també ho aporten les colles castelleres. Després, ja mirarem que siguin seduïts per l’eròtica dels castells. Sr. Guinda, del diari ‘El Universo’ En las torres humanas, ustedes dejan subir a niños y niñas muy pequeños, ¿no los ponen en peligro? Abans de pujar, aquest nens són ensinistrats pels caps de canalla,

La colla ajuda a tenir més amplitud de mires i de tolerància, fa que tinguem la ment més oberta. Creiem que això té un valor prioritari i essencial perquè aprenguin a pujar i baixar de manera adequada i segura. Qualsevol activitat comporta un perill, però en aquest cas està molt minimitzat pels assajos i la tècnica. De fet, l’experiència ens diu que els membres de la colla, incloenthi la canalla, es lesionen més jugant a futbol, bàsquet, esquí, etc., que amb l’activitat de castells. En 2010, la UNESCO, declaró a los castellers patrimonio cultural inmaterial de la humanidad. ¿Por qué creen que fueron merecedores de esta consideración? Sí, això va ser un reconeixement molt ben rebut per tot el món casteller. Pensem que, com hem dit abans, és una activitat de la qual poden formar part persones de diferent sexe, un ampli rang de edats (des de 4 fins a molts anys), amb independència de races, condició social, tendència política o religiosa.. De fet, les colles castelleres fan una gran labor d’integració social per a persones que han vingut de territoris llunyans o de cultures molt diferents. Ens ajuda a tots a tenir una amplitud de mires i de tolerància, fa que tinguem la ment més oberta. Això no és una teoria, sinó que és una realitat visible i

constatable. Creiem, veient la situació que ens envolta, que això té un valor prioritari i essencial per a la convivència de tots plegats. Sr. Pere Capdepoble, del diari ‘Ahir’ Com a grup dins de la colla, a més a més de fer castells, participeu en activitats socials? Sí sí, ens ho passem molt bé. Els qui tenim néts el portem a la cavalcada de reis que organitzen els pares de la canalla, ens agrada participar a la rua de carnestoltes i ens disfressem amb la resta, fem la salsa de la calçotada i ens cremem a les graelles, a la paradeta de Sant Jordi venem roses, ens agrada participar als actes de cultura popular amb altres entitats del poble, som a la Flama del Canigó per Sant Joan, i per les festes de Santa Magdalena i Sant Mateu, i la temporada acaba amb el sopar de Nadal, que sembla, i segons diuen els experts, que som la colla que mengem la millor escudella i carn d’olla del món casteller… També hem de dir com a autocrítica que el tema pollastres a la quarta ronda no el portem gens bé, i és que l’edat no perdona… TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 51

clixé d’activitats

Així treballem i gaudim els castellers Ton Gasull

er Santa Magdalena els castellers vam intensificar la presència al poble mitjançant megafotos a les parets d’alguns dels carrers més concorreguts d’Esplugues. Les imatges es van exposar als carrers següents: Laureà Miró (pont de l’autopista ), Nou, Casal de Cultura Robert Brillas, Àngel Guimerà i plaça de Santa Magdalena. Les megafotos van estar exposades a l’espai públic del 18 al 31 de juliol. El propòsit de l’exposició al carrer va ser donar més protagonisme a la nostra colla coincidint amb l’actuació que fem durant la diada castellera de la festa major de Santa Magdalena.

52 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

Les megafotos interactuaven amb els ciutadans, que les observaven i llegien aquest missatge: «mira com treballem i gaudim els castellers». Les imatges expressaven el treball intens i continuat en les sessions setmanals dels assajos, els valors que compartim la comunitat cargolina i les emocions tan intenses que brollen en descarregar els castells de més dificultat. La mida de les imatges i les temàtiques van arribar i van sorprendre els espluguins. Tant els responsables institucionals com els ciutadans en general van valorar molt positivament la iniciativa. Un equip d’alguns castellers, en el transcurs de diferents dies, vam cercar i imaginar solucions a les moltes dificultats que vam tenir perquè es mantinguessin enganxats alguns pòsters de les fotos, perquè les parets no les aguantaven. Al final ens en vam sortir i les imatges van mirar i ser mirades pels vianants durant dues setmanes. L’exposició es va poder fer gràcies al suport de la responsable de Cultura del Ajuntament. En tot moment es va implicar en la iniciativa i va permetre que durant dues setmanes es fes una excepció a la norma de l’Ajuntament, que no permet enganxar cartells a les parets dels habitatges de la ciutat. Aquesta mostra no hauria estat possible sense la generositat dels propietaris dels immobles que van cedir l’espai de les parets com a suport per a les megafotos. En conjunt, va ser gràcies a l’Ajuntament, a L’Avenç i als altres veïns que hi van col·laborar.

clixé d’activitats

Vídeos i pilars de cul

i ha una dita, que no és de Murphy, sinó del nostre company Orlando, que diu: «Posem on posem la càmera per gravar la diada, els pilars sempre sortiran de cul.» I certament hem estat revisant vídeos i la llei d’Orlando es comprova a més de la meitat de les diades. Per sort, la nostra benvinguda torre de 7 ha pogut ser gravada, aquest any, de forma correcta a totes les diades en què s’ha intentat. Gràcies, Tècnica, perquè com a mínim a la quarta ronda hem pogut gaudir de torres de 7 molt boniques. Quan arribem a qualsevol plaça el primer que fem és observar per on surt el sol i la direcció a la qual es dirigeix. Sempre intentem trobar, encara que no sempre ho aconseguim, un bon lloc on plantar la càmera, un lloc que estigui a l’ombra i que tingui el sol darrera. D’aquesta manera els castells surten ben il·luminats i després no s’ha de retocar gaire a postproducció. Però, contradictòriament, no sabem exactament per què, els designis de la Tècnica pensen totalment al contrari, amb la qual cosa es dóna aquesta paradoxa. Hi ha un cas de menció especial, que va ser la diada de Sant Vicenç dels Horts, segona actuació de la temporada 2016. Vam començar localitzant la càmera a un costat de la plaça perquè la resta de colles faria els

pilars cap a aquell costat. Nosaltres, com que som molt nostres, els vam fer de cul, com no podia ser d’una altra manera. Vam canviar la situació de la càmera a l’altre costat de la plaça, i per als pilars de comiat es va decidir que els pilars s’havien de fer una altra vegada al revés, o sigui de cul una altre cop a la càmera. I així a moltes altres diades, on podem veure perfectament encarats els pilars de les altres colles, mentre que els pilars cargolins surten amb uns culets ben bonics. Ja ens coneixem perfectament els culs dels nostres estimats pilaners. Però tot s’ha de dir, sembla que quan actuem a casa hem de sortir ben macos als vídeos i tots els castells i pilars es quadren per sortir perfectament a la filmació. Una altra vegada, gràcies Tècnica.

Equip d’audiovisuals

Esperem que la nova Tècnica ens tingui una miqueta més en compte a l’hora de poder filmar correctament els nostres pilars. I el que tenim moltes ganes és de poder fer servir aquest any el titolet de 3de8 i deixar enrere els 5de6 o 7de6. Però això és cosa de tothom. Hem de créixer com a colla, sobretot en massa, perquè la tècnica la tenim. L’equip d’audiovisuals sempre intentarà que tot el que fem quedi enregistrat de la millor manera possible. Gràcies Cristina i Orlando pel vostre esforç darrere de la càmera. Gràcies Nancy com a cap de comunicació per deixar-nos fer. I gràcies Ramsés perquè la seva feina no es veu, però és molta. Gràcies Castellers d’Esplugues per sortir tan macos als vídeos.

Pilars de comiat i de cul a la càmera a Sant Vicenç dels Horts.

TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 53

Cabaret Artístic Text: J. S. Fotos: Ton

anta Magda, la patrona dels esmorzars amb llet i de les festes d’estiu d’Esplugues, és també la protectora del nostre cabaret artístic, i se’l mira del cel estant fumant un piti al costat de sant Mateu, ajaguts en un núvol de cotó. Així, després de tots els actes del cap de setmana, començant per la Professó del Ferro i el pilar del carrer de Montserrat, passant pel pilar a l’església i per l’actuació del Memorial David Carreras, passem per la Closca per omplir el pap i recuperar forces de tanta gresca. L’entaulament és el preludi de la prossecució de la festa. Ahà. Enguany el segon cabaret artístic va tornar a ser espectacular. Les actuacions van ser per a tots els gustos i van estar

al nivell de La Cubana. El grup de joves presentava l’acte habillats de cowboys, perquè la cosa anava de fer l’índiu. I així tota la colla anava passant per l’escenerai: la canalla petita ens ballava una coreografia ben animada, mentre que la canalla més gran, també; l’Eloi i el Víctor hi pujaven a llegir una mena de poema èpic; tota una colla de noies encerclava un Pèsol molt sexi, i tot seguit el Pèpins feia de John Travolta a Grease; quatre mames joves feien la seva amb nens petits inclosos; la Vella no podia ser menys i també van fer ballarugues; el Pèsol tornava a pujar-hi, aquest cop amb l’Arita, que feia d’Amy Winehouse; més canalla hi sortia a ballar i, quan semblava que ja tot era enllestit, el Pèpins hi va tornar, amb faldilla i aquest

cop acompanyat pel Macià, i van interpretar una actuació silenciosa i dramàtica en què el Macià, assegut i amb les mans lligades, va haver de prendre’s una cervesa amb el peu; sembla que van acabar el Pujo, el Txus i la Marina, i vinga, som-hi. Oh, quin tip de riure! Però era l’hora de la cerimònia de lliurament de premis. Alçàvem un pilar de quatre al pati de la Closca i, finalment, resultaven vencedors del cabaret els papes i mames, que ens havien interpretat la cançó «Ara!», versió de la de Doctor Prats, una cançó enganxosa que ens ha anat acompanyant des de llavors com una paparra. Llarga vida al cabaret! I llarga vida a la Closca, que va veure com continuava la festa unes quantes hores més…

Ara! (versió de la cançó de Doctor Prats) Uoooo….. Som els cargolins, que venim de plaça amb la feina feta, sota el braç la faixa. Han sonat les gralles i hem fet l’aleta. Som Colla de 8!! Eh?! Fem les hamburgueses, estem a la Junta, netegem la Nau i també la Closca, enganxem cartells, fem les carrosses. Manca president! I ara tot està per fer, que no són temps de mirar enrere, ara toca fer el 3de8

Amb la mostra gent Que sonin gralles i tabals Que pugi el tronc i la canalla Que ens vegin des de Cornellà tocant el cel! Uooo… Som colla de 8, som els cargolins!! (bis) Pujo, passa el temps i no te’n recordes volem 3de8 aixecat per sota. Pares de canalla, tenim molta corda. Estem preparats!!

54 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

Com aigua de maig, volem una prova. estem molt cansats de flaires de pinya. Formar part del tronc, fer-nos la foto. Ho aconseguirem!!! I ara tot està per fer, que no són temps de mirar enrere, ara toca fer el 3de8 Amb la mostra gent Que sonin gralles i tabals Que pugi el tronc i la canalla Que ens vegin des del Poble-sec tocant el cel!

Després d’això farem el tastet, perquè guanyarem aquest cabaret! Que després d’això us quedi la cançó que us faci saber que som els millors! ! ! Uooo… Som pares de 8, som els cargolins. Uooo… Som mares de 8, som els cargolins!

Club de Natació Esplugues

Pilar a la piscina Al maig fèiem un pilar a la piscina de la Plana durant les finals del trofeu d’Aniversari que organitza el Club de Natació d’Esplugues. Com funciona aquest Club i quines relacions hi ha entre castells i el C. N. Esplugues?

l Club Natació Esplugues va néixer el 1987, quan la Nuri, que entrenava un grup de nens a la piscina municipal de la Plana, que feia pocs anys que funcionava, va engrescar els pares d’aquests nens a fundar el Club. La Nuri va ser una gran nedadora en la seva època i la seva gran passió per aquest esport va fer possible que Esplugues tingués un club de natació. Com moltes entitats culturals i esportives, l’esforç de les famílies dels nedadors ha estat clau des del principi fins a l’actualitat perquè el club continuï endavant. La natació és un esport molt complet, però a nivell professional és un dels esports més durs pel que fa als entrenaments, i si es vol fer bones marques només hi ha un camí: entrenaments, entrenaments i més entrenaments… Un nedador absolut, a banda de les dues hores diàries d’entrenament d’aigua (hi ha èpoques de fins a 4-5 hores d’aigua), les ha de complementar amb gimnàs,

exercicis aeròbics i una dieta sana. A la secció de natació entrenem més de 120 nens i nenes, des dels més petits de la nostra Escola (més de 30 nens i nenes de 3 a 7 anys), fins als absoluts, passant per les categories prebenjamina (8 i 9 anys), benjamina (10 i 11 anys), alevina (12, 13 i 14 anys), infantil (15 i 16 anys) i júnior (17 i 18 anys). Actualment, a més de la secció de nedadors, hi ha la secció de natació sincronitzada, amb més de 40 nenes que participen en les competicions del Consell Escolar del Baix Llobregat, i la secció de màsters, que són entrenaments dedicats a majors de 25 anys sense límit d’edat, tres dies a la setmana unes 100 piscines per entrenament.

Col·laboració amb Castells Gràcies a la secció de màsters tenim contactes amb Cargolins: un parell de nedadors van ser membres actius de la colla fa uns anys, dos castellers actius formen part de la secció i sabem que la nostra nedadora Anna Carrasco és molt estima-

TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 55

clixé d’activitats

da també a Cargolins. Aquest 2016 de bon inici de temporada vam començar a parlar amb castells a veure com podíem col· laborar les dues entitats. A totes dues ens va engrescar la idea de fer un pilar dins de l’aigua: al Club de Natació, perquè no s’han vist gaires castells dins d’una piscina en competicions, i pels castellers també els feia il·lusió fer una actuació a una piscina. Les dates van quadrar i pel trofeu d’aniversari del club els Cargolins ens van regalar un magnífic pilar de 4 dins de l’aigua, amb un èxit rotund davant d’un públic que no s’ho creia i dels nedadors, que s’ho miraven sorpresos al voltant de la piscina. Parlàvem sovint amb el Txus i ens explicava com anava la temporada a castells i les activitats que feien. Així ens vam assabentar que a Santa Magdalena volia fer l’equip de pinyes com

una entrega de premis, i com a agraïment al pilar ens vam oferir per col·laborar-hi, llàstima que per calendari no vam poder anar a acompanyar-vos i donar els premis, com ens van convidar. Més endavant els Cargolins ens van demanar ajuda en un assaig, abans del Concurs de Tarragona, per fer pinya. Així que el divendres després d’entrenar uns quants nedadors absoluts més el grup de nedadors màsters vam anar a donar pit als Cargolins, que ens van convidar a acompanyar-los a sopar i fer un beure al seu local social. Va ser tota una experiència, vam flipar veient aixecar el 3 per sota i ens va agradar veure i viure de tan a prop com també els castellers assagen dur… Moltes gràcies cargolins pel pilar a la piscina i tant de bo podem continuar col·laborant.

El carnestoltes

per Sònia Moreno

n any més vam sortir els Cargolins amb la rua de Carnestoltes pels carrers d’Esplugues. El 2016, i a causa de la crisi, vam aprofitar els vestits d’esquimals de la carrossa de Reis i els vam transformar en indis i pistolers. Gràcies al fet que s’hi van afegir, amb els pares i mares de canalla, una part important de joves de la colla, allò semblava el Far West. La carrossa era la diligència, hi van aparèixer els germans Dalton i la Vella no se’n perdia cap detall mentre gravava amb el seu equip de rodatge. Tot plegat semblava una pel·li d’Esplugues City. Va ser un dia molt divertit i aquest any [ja hem repetit: vestits d’africans caníbals sota un arbre plantat a la carrossa a ritme d’AC-DC]! Salut, castells i disfresses! 56 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

Si us agrada la natació i voleu ser el proper Phelps d’Esplugues, ens trobareu a CLUB NATACIÓ ESPLUGUES Plaça Catalunya s/n, CEM La Plana 08950 - Esplugues de Llobregat 934734722 cnesplugues@hotmail.com

Recupera el teu benestar Claudia Camargo

Equilibri cos-ment-ànima

causa dels ritmes i les tasques diàries, el nostre cos ha perdut la sensació de benestar i salut. Cada vegada estem més cansats i fatigats i ens posem malalts més sovint. Malauradament, ens hem oblidat del nostre cos, com si només existís a l’estiu o quan estem contracturats o fins i tot perquè una malaltia uns envia al llit o al metge sense tindre altre remei. El nostre cos és molt més que músculs, ossos, cèl·lules i teixits, molt més que les emocions, hormones o genètica. El nostre cos és una complexa xarxa de sistemes que interactuen entre ells automàticament, com el sistema nerviós, endocrí, immunitari, vascular, circulatori i limfàtic, a més a més dels canals, xacres i nòduls d’energia que connecten totes les parts del nostre cos a través de punts i canals d’acupuntura. La medicina tradicional xinesa i aiurveda, les teràpies alternatives i energètiques i el ioga, entre altres, són algunes de les tècniques més populars que ens ensenyen l’estreta relació entre el cos i la ment, entre la salut física i l’emocional, i com podem trobar un pont d’enllaç que ens digui com de lluny ens tenim nosaltres mateixos. Quan sentim tensió, frustració, ansietat o ràbia, tot el nostre cos ho sent, puja l’adrenalina i el cortisol, el ritme del cor es modifica, la respiració canvia, la musculatura pot causar una contractura; tot això pot arribar a ser tan físic que podem plorar, tenir una forta migranya, un dolor abdominal o

generar una al·lèrgia que abans no teníem. Sense comptar que l’energia ja no vibra de manera coherent i harmònica. Tot el nostre cos està perfectament dissenyat per desenvolupar tot tipus d’emocions; el mateix passa amb els estats de benestar, relaxament i diversió. Les nostres hormones canvien, la respiració és més profunda, i fins i tot podem sospirar; el cor batega diferent, la circulació sanguínia apuja la temperatura corporal i ens posa vermells, els músculs redueixen la tensió i deixen d’estrènyer les mandíbules, tot el sistema d’energia irradia llum, així els altres ens veuen d’una manera més amorosa i assertiva i podem recuperar els estats de somni i llevar-nos amb la sensació de pau interior. Els nostres pensaments i records afecten les emocions i el cos, el ritme cardíac marca el ritme de vida, tant si és agitat

i sense oxigen com si és feixuc i lent, sense fluïdesa. Les cèl·lules nervioses del cor regulen, inhibeixen i produeixen hormones que participen en els nostres estats d’ànim, com l’adrenalina en estats d’alerta i alarma, noradrenalina i cortisol en situacions d’estrès, la dopamina provoca la sensació de plaer i l’oxitocina està involucrada en el sentiment d’amor i confiança. Has sentit tot això quan ets al mig de la plaça fent un pilar, una torre, un 4de8 o un 3de7s? Això indica que el teu cos està viu i que funciona, així que activa’t i relaxa’t: aquest és el truc per aconseguir el teu benestar. Els sentits són el pont entre el que és físic i el que és emocional; entre la diferència de viure o de sobreviure. Quan el nostre cos funciona bé, experimentem felicitat i alegria, tot flueix amb més facilitat, però quan una part està malament TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 57

clixé d’activitats tot el cos ho sent, ens oxidem i ens envellim molt més ràpid de l’habitual. Aquí teniu vuit propòsits per trobar el benestar i preservar la salut allargant la vostra vida: Dormir: recupera, recarrega i regenera les piles i l’energia. Tots necessitem els cicles naturals de llum i foscor. Menjar: és bàsic per als éssers humans menjar bé, no fa falta que sigui ecològic o superbiològic, menjar no és nodrir-se, la quantitat i la qualitat sempre importen, els suplements nutricionals poden ajudar però sempre seran millor fruites i verdures. Respirar: utilitzem només una tercera part de la nostra capacitat respiratòria, ja sigui pel tabac, la contaminació o les males postures musculars, el nostre cos necessita molta més

sang ben oxigenada i més descansos per relaxar-se. Descansar: si teniu previst descansar quan arribin les vacances o et jubilis, t’arrisques a no tenir prou temps, ni salut física per gaudir de tot allò que has treballat o has sacrificat. De la mateixa manera que apagues l’ordinador per evitar que es sobreescalfi, has de fer-ho també amb el teu cos. Gaudir: Combat l’estrès gaudint cada experiència, cuidant i mimant el cos amb un massatge relaxant, una nit amb els amics o un moment fent l’esport favorit; entre altres coses aconseguiràs millorar el teu funcionament, metabòlic, immunològic i emocional. Visualitzar: Com has somniat i imaginat el teu futur? Si fem canvis en els patrons de pensament, el comportament i les

Adrià Pallarès

A falta de Cornellà bueno es Esplugues

ona tarda, no? Enguany l’Intercasteller s’ha fet a Cornellà, i nosaltres no és que no hàgim sortit escollits en el sorteig, sinó que els vam dir que no ens hi incloguessin. L’OCF (Organització Cargolina de Futbol) creia que si hi anàvem evidentment guanyaríem, i la rua ens quedaria curta. És per això que vam decidir deixar la nostra plaça a l’elit dels Castellers d’Andorra i donar així una oportunitat a Vilafranca perquè pobrissons guanyin alguna cosa, y ni así… ¬¬ Finalment, un petit grup d’irreductibles cargolins va tirar endavant uns partits amb altres colles (Sants, 58 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

Berga, Barcelona i Marrecs) per poder passar el dissabte al matí jugant. Vam jugar a la pista coberta del Pou d’en Fèlix, que com que hi ha el mercadillo els dissabtes al matí pensàvem que vindria gent a treure el nas. Però amb el que no comptàvem era que se’n fes tal ressò que fins les paradetes van anar tancant per apropar-s’hi i animar. Llargues cues formades per la riuada de gent que pujava Àngel Guimerà conglomeraven una multitud que demanava a l’uníson: «ESPECTACLE! ESPECTACLE!» La policia ens va comunicar que teníem dues opcions: o suspendre l’esdeveniment o anar al camp de

emocions, aconseguirem fernos càrrec de les nostres vides i fer el que realment volem i ens fa por dir. Això també marca la diferència. Moure’s: Sovint el nostre cap vol anar a un lloc i el nostre cor a un altre, però només som un cos, tot i que mal comunicat, desorientat i desconnectat. Activitats com fer dansa, classes o fer castells fan que dirigeixis el teu cos cap a la diversió i benestar. Participar: Què esperes per recuperar la teva vitalitat i el teu benestar!!! Comença a practicar activitats lúdiques: fer pinya a castells, caminar per les muntanyes o cantar amb els pares de canalla ho canvia tot!!! Claudia Camargo QUIROBELLESA ESPLUGUES

l’Espluguenc per tal de tindre el públic ben acomodat. A mesura que anaven passant els partits, Esplugues se’ns quedava petita, i vam demanar el Bernabeu per anar-hi a jugar la final, en què s’enfrontaven els Castellers de Sants i els Castellers de Berga, però per unes obres als vàters no va ser possible. Finalment la final es va disputar a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, on diverses celebritats van ocupar la llotja per fer honor als finalistes. MasterChef es va assabentar de les nostres intencions i va voler col· laborar amb nosaltres. Es van oferir a comprar tot el material per fer el dinar i a cuinar-nos una paella per a tots els participants. Finalment, després de dinar, la Closca va acollir els concerts de cloenda, amb les magnífiques interpretacions dels U2 i de Red Hot Chili Peppers. Per acabar, agrair a Hispano Igualadina per facilitar-nos 156 autobusos per traslladar la gent de la Closca a la Fira de Cornellà. PD. Donem les gràcies a les poques persones que van fer possible els amistosos, poder dinar plegats i estar còmodament passant un dia en família. GRÀCIES!

El tastet Joan Carles Sillero

n bon dia, vull dir una bona calçotada, concretament la del 2016, algun membre de la colla va tenir una brillant idea: tastar tots els licors singulars que tinguéssim a casa i que volguéssim compartir a manera de digestiu —com si els calçots no fossin prou indigestos—, i d’aquesta idea a la calçotada del 2016 la colla va tenir un nou esdeveniment, «el tastet». Hi ha tradicions que sorgeixen espontàniament per castigar de forma regular els membres de la colla, i no em vull referir a llançar-nos aigua el dia de Sant Mateu després del dinar —tradició que afortunadament s’ha perdut—, sinó altres que són més constructives. Tots recordem el pilar caminant de la Professó del Ferro, una fantàstica tradició que va néixer d’una brillant idea i s’ha establert com una tradició (una mica rarota), però prou divertida, en què l’heroi de la colla acaba sent el baix. Doncs dins d’aquestes neotradicions sembla que se’ns n’ha adherit una de nova, i és que resulta que en la calçotada 2016 com qui no vol la cosa uns quants membres de la colla amb la necessitat de compartir els licors singular que teníem a casa vam convocar «el tastet». Tot i que originalment consistia en un recopilatori nostàlgic de licors i destil·lats de tota

mena, cal admetre que va començar amb bon peu. No sabria dir si va ser el caliu de la gent, o potser va ser que la taula que estava disposada justet per gaudir del sol de ponent en una tarda d’hivern, però de sobte van començar a seure uns quants al voltant d’unes ampolles i de mica en mica la taula va començar a envoltar-se de gent, fins a arriba a ser per una estona el lloc més concurregut de la Closca. No cal recordar com vam acabar, tampoc no seria prudent fer-ho, pero sí que es va encetar una tradició que ens ha portat a tastar tota mena de licors, alguns dels quals mereixen que els recordem amb afecte, d’altres més val que no. La història dels successius tastets ha estat farcida de diverses begudes, que anirien des de productes casolans fets amb tot l’amor del món (Masche, no oblidis el limoncello), com les joies que porten regularment el Macis o l’Òscar. Recordo com van caure des d’una ampolla del Pepins del chatreuse amb el segell de l’aguilucho que havia perdut fins i tot part del color verd, fins al licor mallorquí El Palo del Manel, l’absenta de no sé qui, la casalleta i mon anem i tot un assortit de destil·lats i licors de xocolata o de cafè. Cal admetre que de vegades ha estat un punt dionisíac, amb una desmesura preocupant, i si no que li ho diguin al peu de la Mont.

Doncs edició rere edició, al final el tastet ja és una tradició més de la colla, i és que ja han esdevingut diversos tastets i amb un nom propi per denominar-ne els membres, que per dir-ho amb propietat cal definir com a tastaires. Tenim fins i tot un grup de WhatsApp per comunicar les convocatòries. Sense voler fer sang, de vegades em sembla que ens hem apijado i hem perdut una mica de l’esperit alcohòlic i festiu, i sí que m’agradaria reclamar-ho com una part important del tastet. També trobo que és prescindible haver de ventilar-nos totes les ampolles que tinguem a l’abast, més aviat perquè la majoria no tenim 20 anys… Bé, sí que tenim 20 anys, més uns quants d’experiència, i l’experiència pesa en forma de ressaca. També perquè després d’un assaig de divendres i de sopar a la Closca ve de gust un xarrup d’algun licor que no queda perquè ens ho vam fotre tot en un acte més proper a Bacus que no pas a Dionisos. Finalment ha arribat la calçotada del 2017 i amb aquest esdeveniment ha nascut la tradició, ha arribat una nova convocatòria del primer tastet de la temporada, aquell moment en què els tastaires ens arreplegarem a compartir els licors més singulars, agradables o catxondos que trobem, i si Zeus és propici podrem gaudir d’una nova tarda de tastet al sol de ponent. Només resta dir: Llarga vida al tastet!! Amb moderació… és clar. TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 59

Una altra temporada Ja fa alguns anys que els rècords castellers han deixat de ser una sorpresa i els registres globals no han deixat de créixer. Cada vegada hi ha més colles i els castells que es veuen a plaça són més alts i més complicats des del punt de vista tècnic. Prova d’això és que aquesta temporada s’han superat els 100 castells de gamma extra descarregats i 15 colles han assolit castells de 9 pisos o superiors. Però, d’entre les més de 80 colles que conformen el mapa casteller, n’hi ha un grapat que han destacat pel seu rendiment, independentment del seu nivell. En aquest resum de la temporada castellera 2016, fem un repàs de les gestes més destacades que han vist les places, des de les colles de gamma extra, fins a les de 6 i 7 pisos. Per Sergi Pont

S’escurcen les diferències entre les millors colles

L A dalt, 3 i 4 de 10 fm de Minyons en la seva Diada, considerada com la millor de la història (fotos: Joan Grífols). A baix, 4 de 10 fm a Santa Úrsula i 4de10 fm per Firagost de la Colla Vella (fotos: premsa)

60 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

es colles punteres no s’han cansat de superar el seu sostre casteller i, un any més, han tornat a fer miques els registres històrics. Prova d’això és que, fent cas a la taula de puntuacions del Concurs, la millor actuació de la història s’ha aconseguit aquest 2016. Els Minyons de Terrassa van ser-ne els autors, descarregant el 3 i el 4 de 10, juntament amb el 3 de 9 amb folre i agulla i el pilar de 8 amb folre i manilles a la XXXVIII Diada de la Colla. Els malves han exhibit un gran domini de les construccions amb folre i manilles, fet que els ha situat en el TOP 3 del món casteller. La Colla Vella pot presumir d’haver completat, aquesta temporada, la

reportatge

de rècord! millor actuació sense pilar de la història dels castells. Per Santa Úrsula, els rosats van descarregar els dos castells de 10 i el 4 de 9 sense folre, demostrant que dominen tant les estructures folrades com les construccions netes. L’excel·lent temporada no els va servir per guanyar el Concurs, però cada vegada es mostren més sòlids com a alternativa als Castellers de Vilafranca. Els verds, que fa molts anys que dominen el món casteller amb autoritat, han hagut de suar de valent per mantenir la corona del Concurs, que ja fa 8 edicions que ostenten. Els de Cal Figarot segueixen sent la colla més regular i amb un ventall de castells més ampli (aquest any han afegit el 4 de 10 a la col·lecció), tot i que la diferència amb les colles perseguidores s’està reduint, no per demèrits propis sinó perquè el nivell de la resta de formacions cada vegada és més alt. La Colla Jove de Tarragona s’ha unit a final de temporada al club selecte de les formacions que han descarregat castells de 10 pisos. Els del carrer del Cós del Bou van descarregar el 3 de 10 al Vendrell després d’haver-lo carregat per primera vegada ara fa dos anys.

Els Xiquets de Hangzhou irrompen amb força a Tarragona

No han aconseguit la millor actuació de la història ni han guanyat el Concurs de Tarragona, però han estat, sens dubte, la gran sorpresa de la temporada, per no dir de la dècada. Els Xiquets de Hangzhou van descarregar un majestuós 3 de 9 amb folre a la Tarraco Arena Plaça, acompanyat d’un 2 de 8 amb folre i un intent de 4 de 9 amb folre que, d’haver coronat, els hauria donat la victòria en la jornada de dissabte del Concurs. La sorprenent evolució de la colla xinesa ha generat un debat sobre el seu model

A sota, el 4de10 dels Castellers de Vilafranca descarregat al Concurs (foto: diari ‘Ara’) i el primer 3de10 descarregat de la Colla Jove de Tarragona, al Vendrell (foto: Víctor Merencio)

de colla i l’exportació de l’activitat castellera a l’estranger. Curiosament, aquest debat no ha guanyat força fins després de la gran actuació dels Xiquets de Hangzhou, en una clara demostració que les formacions del Principat temen que l’evolució de les colles foranes no tingui aturador.

ma d’assaig metòdic i pensat a llarg termini. El resultat, un 2016 històric amb el primer 5 de 9 de la seva història i el primer espadat de 8 descarregat.

Els Castellers de Sants confirmen la seva etiqueta de «colla de moda»

Els Nens del Vendrell tornen a viure un moment pletòric en culminar una progressiva recuperació iniciada a final dels 90. La colla històrica, pionera als anys 70 amb castells folrats com el pilar de 7 o el 2 de 8, ha mantingut el nivell de nou pisos que va estrenar l’any passat, fet que els ha permès classificar-se per la jornada de diumenge del Concurs de Tarragona. Els Nens tornen a l’elit per la via dels castells de nou i d’un pilar de 7 folrat que pot ser la base per seguir creixent.

Sense estridències però amb constància i pas ferm, els Castellers de Sants s’han plantat al grup selecte de la gamma extra superant colles històriques com els Xiquets de Tarragona o els seus veïns, els Castellers de Barcelona. Els borinots són la colla de moda del món casteller perquè han tret el màxim profit d’un siste-

Els Nens i els Xicots s’aferren als nou pisos

TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 61

reportatge 4de9 amb folre descarregat pels Nens del Vendrell per Santa Teresa (foto dels Nens del Vendrell), 5de9 amb folre dels Castellers de Sants a Tots Sants (foto de Jaume Serrat) i primer 4de9 amb folre dels Xicots (foto de ‘La Fura Penedès’).

Els Xicots de Vilafranca, per la seva banda, han estrenat el 4 de 9 amb folre i sumen ja dues estructures de nou pisos al seu repertori. Els de la camisa vermella també han aconseguit el títol honorífic de guanyadors del Concurs de dissabte, tot i que només van aconseguir descarregar un dels tres castells que van portar a la TAP.

Els C. Sant Pere i Sant Pau creixen amb un gran pilar

Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau són una altra de les grans revelacions del 2016 casteller. En poc més d’un any, els tarragonins han passat de descarregar el primer 4 de 8 de la seva història a confirmar la clàssica de 8, consolidar el pilar de 6 i rubricar la temporada amb un pilar de 7 amb folre descarregat. Els excel·lents resultats s’han vist acompanyats per un índex molt elevat d’eficàcia, amb només dues llenyes en tota la temporada.

Al·lots, micacos i Castellers de Berga ja són de 8

Els Al·lots de Llevant van descarregar el seu primer castell de 8 a més 62 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

de 200 kilòmetres de casa, a la Tarraco Arena Plaça. La colla manacorina, que domina el 2 de 7 a la perfecció, ha trigat set anys a descarregar un castell, el carro gros, que només havia carregat una vegada l’any 2009. Els Castellers de Berga han estrenat el 2 de 7, que han descarregat tres vegades, i han carregat el 4 de 8 una única vegada al Concurs de Tarragona. D’aquesta manera, els berguedans fan un salt de gegant en la seva meteòrica progressió. Els de la camisa blava han assolit els vuit pisos en quatre temporades i mitja. Els micacos també han estrenat carro gros. Els Castellers de Badalona van guanyar el Concurs de Castells de Torredembarra gràcies a un 4 de 8 treballadíssim, però que van acabar descarregant. Els badalonins, en canvi, no han estat capaços de seguir la seva progressió amb una altra de les

dació, els Castellers de l’Alt Maresme han assolit el primer 5 de 7 de la seva història. Ho han aconseguit amb una celeritat poc habitual en colles de fora del Maresme (recordem que l’altra colla de la comarca, els Capgrossos de Mataró, va fer el salt als castells de vuit tot just en la seva tercera temporada). Els maduixots, amb seu a Pineda de Mar, han estat capaços de reunir la qualitat tècnica i el volum de gent necessaris per descarregar el 5 de 7, el 3 de 7 amb l’agulla i el 4 de 7 amb l’agulla en una mateixa diada.

seves construccions límit, el 2 de 7.

Els Castellers de l’Alt Maresme comencen amb empenta

Dos anys i mig després de la seva fun-

Primer 5de7 dels Maduixots (foto de Jordi Burjons).

Primier 4de8 descarregat dels Al·lots de Llevant (foto de @MargotBuades), primer pilar de 7 de Sant Pere i Sant Pau a Vila-seca (foto de Laia Díaz) i primer 4de8, carregat, pels Castellers de Berga (foto de Manel Tineo).

El 2016 s’atura el creixement quantitatiu però continua el qualitatiu

es dades de la temporada 2016 apunten a una certa desacceleració del creixement quantitatiu que ha viscut el món casteller els darrers anys (número de colles i de castells portats a plaça), mentre continua, però, el creixement qualitatiu (nivell de les construccions). Tot i que les dades encara no són definitives al 100 % —resten algunes actuacions, a més d’alguns resultats més antics que aniran arribant a la Base de Dades Coordinadora - Jove de Tarragona— sí que són prou clares quant a les tendències. Així, l’any 2016 es tanca amb un total de 95 colles membres de la CCCC, de les quals 12 són universitàries. Cal sumar-hi a més cinc colles en formació. Al llarg del 2016, la Junta de la CCCC ha aprovat el pas de deu colles en formació a colles membres. En canvi, només s’ha sumat una nova colla en formació (val a dir, però, que hi ha en marxa nous projectes que podrien sol·licitar d’entrar a la CCCC l’any vinent). Cal tenir en compte també que hi ha hagut una colla membre inactiva al llarg de l’any. Tot i que, com dèiem, en aquest

cas les dades són incompletes (a 30 de novembre), de moment tenim comptabilitzats prop de 12.000 castells, la qual cosa fa preveure un resultat final similar al dels dos darrers anys. En tot cas, el que és clar és que el creixement quantitatiu, que va ser enorme a partir del 2009, ha entrat en una fase d’estabilització. El nombre d’actuacions (ja siguin diades pròpiament o actes amb presència castellera) ha estat de 1.175, quantitat semblant a la de l’any passat. El 2016 s’han vist pràcticament tots els grans castells que componen el repertori actual, incloent-hi el tres de deu i el quatre de deu, i el quatre de nou sense folre i el dos de vuit sense folre (aquest darrer només carregat). El salt qualitatiu més espectacular s’ha donat justament pel que fa als castells superiors al tres de nou, ja que per primer cop se n’ha superat el centenar de descarregats (104), a més de 23 de carregats. Els darrers anys, tots de rècord, el número de «gamma extra» descarregats havia estat de 83 (2015), 64 (2014) i 39 (2013). També ha pujat una mica el nombre de castells de nou bàsics descarregats (196

respecte a 188 l’any passat) i els de vuit (922 respecte a 906), en aquest cas incloent-hi els pilars de sis i set pisos. Les caigudes han representat només el 3,3 %, un lleuger increment respecte als darrers anys, quan s’havien mantingut entorn el 3 %. Si apliquem el criteri de la CCCC per establir les categories de les colles (un barem «conservador», ja que inclou els resultats dels tres darrers anys), veurem que el 2016 finalitza amb cinc colles que pugen de categoria (dues pugen de set a vuit, i tres de sis a set) i només una que baixi —de set a sis. Aquestes variacions, a més, demostren que el creixement també es dóna entre les colles mitjanes i petites. [Notícia publicada per la CCCC el 2 de desembre del 2016]

TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 63

Un bocinet d’història

Les places pròpies Totes les colles castelleres tenen unes places que consideren pròpies: són llocs concrets o poblacions on acostumen a actuar cada any. Els Cargolins també en tenim. Fem un repàs ràpid per les que considerem pròpies nostres, tenint en compte que l’anàlisi es pot fer a l’inrevès: ara estudiem en quines places actuem i quines diades hi fem, però també es pot anar resseguint cada diada «pròpia» i mirar com ha anat canviant de plaça. Això potser ho farem un altre dia.

Actuació per Sant Jordi el 1994 davant l’Ajuntament.

radicionalment, les places més típiques d’Esplugues han estat: la de l’Ajuntament, la de l’església i a davant del Brillas. Tanmateix, hem actuat a moltes altres places que també són habituals: l’entorn del Pou d’en Fèlix, Can Vidalet i Finestrelles. Finalment, considerem places pròpies també Can Ginestar de Sant Just i la plaça de l’Ermita de Sant Joan Despí. Per anar resseguint l’evolució d’aquestes vuit places, cal tenir en compte que alguns anys les dades són poc fiables o inexistents (sobretot les temporades 1999-2003) i que hi ha algunes actuacions que no hem inclòs, com els pilars dins l’església i actuacions petites com el Correllengua o el pilar de Sant Joan, etc… Robert Brillas És la plaça on més actuacions fem i l’única on no hem deixat d’actuar-hi mai (llevat del 2002, però hi pot haver algun error). Hi hem actuat almenys 40 cops, a banda de totes les cercaviles i pilars per inauguracions, homenatges, reivindicacions, festes, celebracions i vés a saber què. Des del 1996 hi celebrem el Sant

64 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

Jordi —el 94 i el 95 el vam fer a l’Ajuntament; el primer any encara no estàvem ni batejats. Com que la primera actuació pública que vam fer va ser el Sant Jordi del 94, aquesta actuació també s’ha anomenat «d’Aniversari», almenys fins al 2003. El 2004 sembla que l’Aniversari es va celebrar l’11 de juliol davant l’església. Els anys següents aquesta denominació desapareix. Els dos primers anys hi vam fer la Diada de Festa Major de Sant Mateu; en la primera hi vam estrenar la camisa. A partir de 1996 la Diada es fa a la plaça de l’Església, fins al 2002, que passa a davant de l’Ajuntament. El 1996, per comptes de fer al Brillas la Diada, hi fem la Prediada, o actuació de Vigílies de Festa Major. L’any següent hi fem Tots Sants, una actuació que amb el nom de Diada de la Colla té una continuïtat erràtica fins al 2003. La Prediada de Festa Major apareix i desapareix del calendari, i sembla que no es fixa en la data actual, si més no per les dades que tenim, fins al 2004. Així, després que el 2002 no vam fer el Sant Jordi al Brillas (actuàvem a l’Hospitalet), el 2003 el tornem a fer al Brillas, i el 2004 i fins

avui hi fem a l’abril aquesta actuació i al setembre la Prediada. Aquesta regularitat només es veu lleugerament truncada el 2014, en què també hi fem l’actuació Triangular amb Bandarres i Borinots, una actuació que anomenem, de fet, «Diada d’inici del vintè aniversari». A partir del 2016 també hi fem, per empatx general de Brillas, el Memorial David Carreras, abandonant d’aquesta manera la plaça de l’Església. Així doncs, el Robert Brillas és la plaça més regular de totes, amb dues actuacions fixes des de fa molts anys. És la primera plaça que ens ha vist actuar amb camisa i la que, a més, veu més actuacions menors, com cercaviles i pilars. Plaça de l’Església És la segona amb més actuacions i, com el Robert Brillas, també és escenari de cercaviles, sobretot per Santa Magdalena. El 1994, abans del nostre bateig, ja hi vam actuar, una actuació que vam repetir l’any següent, que va incloure el pilar a l’església. Els primers anys aquest pilar s’acompanyava d’altres castells, de sis o de cinc, i de pilars, a la mateixa plaça. Entre 1996 i el 2001 (6 temporades seguides) hi celebrem la Diada de Festa Major de Sant Mateu, amb colles importants com Minyons i Vilafranca. El 2002 aquesta diada passa a l’Ajuntament, on encara es manté ara. Si fins al 2001 era una plaça fixa, a partir d’aleshores, a banda de les actuacions mínimes de Santa Magdalena, a partir del 2002 no hi fem res i passa

un bocinet d’història

a ser una plaça sense actuació fixa. El 2003 hi fem la Diada de la Colla, que el 2001 s’havia fet al Brillas (del 2002 no en tenim dades). Aquesta actuació, que fem el 12 d’octubre, pot ser que desemboqui en la Diada d’Aniversari (també molt erràtica, que havia coincidit molts anys amb la de Sant Jordi) que fem a l’Església l’11 de juliol del 2004. Aquell mateix any havíem alçat castells de sis per la Fira d’Entitats al carrer de l’Església davant de l’església. Del 2005 al 2009 no hi fem res, llevat de la Trobada del Baix vespertina del 20 d’octubre del 2007. L’octubre del 2010 ens inventem el Memorial David Carreras a la plaça de l’Església, que vam fer en aquest lloc fins al 2015. Els dos primers anys van ser a l’octubre; el 2012, amb força seny, el vam passar al diumenge de Santa Magdalena, amb alguns problemes derivats, com la calor i els serveis disponibles a l’indret. Així doncs, es pot dir que la plaça de l’Església ha tingut dos moments d’or: els començaments, sobretot els anys que hi fèiem la Festa Major, i els darrers 7 anys, sobretot quan coincidia amb les festes de Santa Magdalena. Del 2002 al 2009 hi vam actuar poc, llevat de la festa major petita. Ara hem tornat a abandonar la plaça més maca del poble per tornar al Brillas, que és més aviat lleig i hi actuem cada dos per tres però és cèntric, té arbres i lavabos i pakis a prop. Plaça de l’Ajuntament És la més important, no perquè sigui on més actuem, sinó perquè és on celebrem des del 2002 la nostra festa major i, per tant, és on hem fet els nostres millors castells, sobretot des del 2009: des del 5de7 fins al 4de8 i el 2de7 descarregats. També és l’única plaça d’Esplugues de la categoria de 9, gràcies a Minyons (2011, 2016), Capgrossos (2012-2014, 2016) i Sants (2014-2016). Diuen que enguany Vilafranca ens la vol fer

de gamma extra… En aquesta plaça, a banda de la diada de Festa Major, pràcticament no hi fem res més, llevat d’algun pilar per algun acte institucional, etc., i de la cercavila del pregó de Festa Major. Els primers dos anys hi vam fer la diada de Sant Jordi (la primera, amb camisa blanca). El 1996 sembla que hi vam actuar per les penyes del Barça. Per tant, pot ser que sigui la plaça més important, però és també una plaça infrautilitzada, en part també perquè la urbanització actual d’aquesta plaça i la carretera la fan un lloc poc agradable per a diades. Actualment l’Ajuntament està estudiant un projecte de reurbanització de l’entorn de la plaça que ja veurem si acabarà complint. El Gall El Gall no és una plaça, de fet, sinó almenys dues: la confluència de la rambla d’Àngel Guimerà amb Doctor Turró (actualment hi ha la biblioteca) i la pista vermella del parc Pou d’en Fèlix. Aquest parc és un lloc de trobada on fem moltes activitats al llarg de l’any, des de tallers de canalla fins a pilars o cercaviles per entitats o esdeveniments diversos. Aquesta versatilitat fa que sigui la segona plaça amb més actuacions. Tanmateix, fa alguns anys que ha deixat de ser important per a nosaltres, coincidint amb el començament del Memorial David Carreras, que ha fet que deixem d’anar a les festes del barri del Gall. Així, a banda de les actuacions per festes del Gall, i algunes més, com algunes per Firesplugues, hi tenim dues Trobades del Baix (1999 i 2013, darrer any que hi hem actuat). Per tot plegat, el Gall (pista vermella, Biblioteca, Rambla) és la segona plaça amb més actuacions completes, 21, just la meitat que la primera, el Brillas, amb 40. És, però, una plaça en «decadència», que serveix per encabir-hi grans actuacions (com la

Trobada) i per començar cercaviles o col·laborar amb altres entitats i fer festes (com la foguera de Sant Joan i la Diada de la Colla), però on pràcticament ja mai no hi actuem (una actuació els darrers sis anys). Can Vidalet Segons les dades, hi hem actuat gairebé sempre des que som colla, però pràcticament només per festes del barri (a banda d’altres esdeveniments, com la festa de la Solidaritat, etc.). Les festes de Can Vidalet se celebren pels volts del segon diumenge de juliol. Des que vam començar a actuar-hi el 1997 i fins al 2016 només hi hem faltat 3 vegades: en tot cas, davant la insistència de l’Associació de Veïns, sempre hi hem acabat tornant, malgrat que no és una actuació gaire agraïda: enmig de la rambla de la Verge de la Mercè, amb poca gent a les 12, força calor i no gaire bonic tot plegat. Finestrelles Coincidia amb el cap de setmana de Can Vidalet i hi vam anar gairebé sense fallar mai des del 1994 fins al 2008, aquest any inclòs: 15 anys amb només dues interrupcions, segons les nostres dades (2000 i 2003, precisament els anys d’estadístiques menys fiables). Acostumàvem a fer-hi castells molt modestos. Solíem actuar el dissabte, i deixàvem el diumenge per Can Vidalet, tot i que no sempre era així. Hi anàvem sobretot pel gran nombre de castellers d’aquest barri que teníem els primers anys. El poc públic, el lloc poc agraït i l’escassa incidència que tenia la diada van fer que deixéssim d’anar-hi. Sant Just Desvern Sant Just és la nostra segona casa, però així i tot fins al 2009 pràcticament no hi havíem anat mai. El 1996 i 97, segons les dades, hi vam actuar a la Parròquia i per la Fira de Sant Just, respectivament (maig i juny, també TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 65

Un bocinet d’història respectivament). Fins l’any 2009 no hi tornem a organitzar una diada amb cara i ulls, a banda d’alguns tallers de creixement i algunes altres activitats, ben escasses, que hi havíem estat fent. Amb l’arribada del gruix de joves de Sant Just a partir del 2006, es va considerar que era imprescindible aterrar-hi. El 2009 vam actuar a la plaça de Joan Maragall, el 28 de juny: hi feia una calda insofrible i amb prou feines hi havia públic. El 2010 ens vam inserir en les Festes de Tardor de Sant Just, el tercer diumenge d’octubre, i ens vam instal·lar a Can Ginestar. El fet de participar en les festes del poble; d’actuar en un lloc tan cèntric i transitat, sobretot en festes; el canvi de data, fora de les calors angoixoses d’estiu: va fer que la nostra actuació tingués molta més visibilitat. Ara per ara és una diada fixa i en general tothom n’està molt content (llevat de quan bufa tramuntana forta). El 2016, a més, vam actuar a la plaça de la Pau, darrere el Walden, per fer el Triangular amb Borinots i Bandarres, que en general no té el caliu de les Festes de Tador. Sant Joan Despí Hi actuem des del 2012 per festes de Sant Joan, normalment el 24 de juny a la tarda a la plaça de l’Ermita, al centre. En general hi estem bé, amb força públic, i també amb els Castellers de Cornellà, que hi van sempre i potser també actuen com a plaça pròpia. Sempre hem tingut castellers d’aquest poble, però mai no hi hem fet cap campanya específica per trobar-hi més gent, i potser Cornellà se’ns avançaran. El 2017 no hi anirem. La Plana Al barri de la Plana hi hem fet moltes visites tots aquests anys per molts motius diversos, però segons les estadístiques només hi hem actuat tres vegades: per Prediada de Festa Major a la plaça Gandhi el 1999 i el 2015 i 2016, també davant la plaça Gandhi. Sembla que aquest 2017 ja l’hem acomiadat, si més no de moment. Mai no ha estat una actuació gaire agraïda, per molts motius. 66 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

2de8 amb folre dels Minyons de Terrassa a la III Diada de Festa Major de Sant Mateu a la plaça de l’Església l’any 1996.

Conclusió Les places realment típiques d’Esplugues són Ajuntament, Brillas i Església, per motius diversos i amb recorreguts molt diversos. El Robert Brillas és el que més actuacions veu i és el centre neuràlgic de la vida associativa d’Esplugues; la plaça de l’Església és activa només per Santa Magdalena; l’Ajuntament, per Sant Mateu. Totes tres places tenen virtuts i defectes, però si més no, no creiem que n’hàgim de prescindir de cap. Per això ens sap tant de greu haver abandonat l’Església pel Brillas el dia del Memorial, però què hi farem. Val a dir que precisament en David Carreras va ser un impulsor destacadíssim de la revitalització de les festes de Santa Magdalena i l’església era, per tant, un lloc més que escaient per celebrar aquesta actuació.

Si fa no fa totes les colles tradicionals o no tenen una actuació sota la solana estiuenca en una plaça amb una església. Les places de barri (Gall, Finestrelles, Can Vidalet, la Plana) han tingut sort diversa durant els anys. Les més actives són el Gall, per actes d’entitats populars, i Can Vidalet, per les festes del barri, on anem gairebé sempre. Sant Just va despertar el 2009 i és una plaça molt estimada, força important i estratègica. A Sant Joan Despí li costa força més. Bé, això ha estat el recorregut per les places anomenades «pròpies» dels Castellers d’Esplugues. Potser hem fet moltes giragonses i heu acabat marejats i ningú no ha arribat fins aquí. Si ens animem acabarem d’escriure algun dia l’article que fa el recorregut per les diades, i no per les places.

un bocinet d’història

TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 67

Cartes d’Eivissa Reflexions d’un cargolí exiliat

omença un any nou, com cada cap d’any. I jo, des del meu racó de paradís on resto exiliat per motius que ja coneixeu (i si no els coneixeu, pregunteu, pregunteu….) segueixo escrivint cartes. Enrere queda una pila de record, de fets i de decisions que ens han fet més grans, més forts… i més vells. Des de la distància de l’exili daurat, he seguit la tasca i l’evolució de la millor colla de castellers que conec, la colla que menys cau i la que millor s’aixeca. Heu, hem, consolidat el fet de ser colla de vuit i, per fi, ens hem tret de sobre l’espina maleïda de la puta torre que ja ha deixat de ser maleïda i puta, quedant-se només en la torre. Hem crescut i ens hem fet més grans. Certament, la fita de crus68 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

pir-nos la torre, aquest castell que havia estat un malson, una rèmora i una desgràcia, aquest castell que en algun moment tots havíem pensat que mai el podríem tirar en una plaça però que, per la perseverança, la feina, l’esforç i el convenciment, també el tenim al sac, significa des de la distància que som una colla fenomenal, una colla ambiciosa però assenyada, imparable però prudent. I jo, abans que el solei escalfi la meva pell quan sigui en alguna de les platges silencioses d’aigua transparent, contemplo amb nostàlgia la meva camisa blau elèctric, penjada a l’armari junt amb els mocadors dels canells, els pantalons blancs (ara immaculats) i la faixa. Ressegueixo amb els dits, amb nostàlgia trista, l’escut de cargolins (l’únic, fins on jo sé, que porta el nom de la comarca a què

pertanyem, el Baix Llobregat) i em vénen al cap tots aquells moments que he viscut fent castells, alegries immenses, tristeses doloroses, amics per sempre i molt esforç i solidaritat. Però no cal entristir-se perquè segueixo de ben a prop les fites constants de la colla, la consolidació i el premi de fer l’aleta cada vegada en castells més i més alts, forts i ferms. Sé tot l’esforç i el patiment que hi ha darrere de cada aleta, de cada llenya, de cada carregada, i som conscient que sense una pinya formada per gent tant extraordinària com la de la colla no seria possible. Jo ja quasi no hi sóc, però sé que algú vingut de fora com vaig venir jo un dia ocupa el meu lloc i es guanya el dret de fer-ho a cada assaig, a cada actuació i a cada celebració. Per això també estic orgullós de la colla, perquè és un exemple

Meritxell Tineo Benet d’integració, de companyonia i de solidaritat, valors que avui dia estan molt de baixa i quasi perduts en la voracitat uniformitzadora i implacable de la globalització. A més, aquest any ha sigut prolífic en la fabricació de nous cargolins, tot i que no ha fet tant de fred com per arrambar-se (senyal que hi ha foc i rauxa), així que els futurs enxanetes els tenim assegurats i els dies que vindran seran més plàcids, sens dubte. Fins aquí la carta «oficial», però la realitat és que us trobo a faltar, que em manca retrobar motius per tenir fe, fe en alguna cosa tan etèria com esforçar-te per deixar que algú et fonyi l’esquena i saber que una pila de gent que tens damunt teu depèn de la força que tinc, força que em ve donada per la fe de saber que els de dalt necessiten que estigui a sota per pujar i pujar fins tocar el cel o el que es toqui des de tan amunt. «Cor blau i orgull de pinya» és una frase que faig servir sempre perquè no és tan sols una frase més o menys bonica o enginyosa. És la plasmació dels meus sentiments envers la colla de cargolins, aquesta gran família que, malgrat la distància i el temps, no m’ha oblidat i em rep sempre amb els braços oberts i un somriure. Potser és per això que som una família i que jo em sento com el fill que fa un Erasmus, lluny però a prop, fora però dins, cargolí però exiliat… No vull acabar sense retre el meu petit i sentit homenatge a na Txell, que mos va deixar, malauradament, tot i que estic convençut que ella, des d’allà dalt, estira i ajuda, junt amb en Pau, en Joan, en David i tots els que han estat i han partit, així que pit i collons!!! Us estima el cargolí exiliat que espera aviat haver de demanar permís de treball per fer feina a Eivissa. Salut!!!

Ser CARGOLINS per nosaltres ha sigut un bàlsam i un orgull; primer en veure les mostres de afecte rebudes per la pèrdua de la nostra filla. Anar a les diades, casdascú en les nostres tasques, dins i fora de la pinya; veure tocar el cel amb els nostres castells… En fi, tot plegat i resumint: SOM UNA GRAN FAMÍLIA, COLLA!! Estem segurs que la Txell des de la seva petita urna aplaudeix i pensa: “JODER el que me estic perdent. AMUNT SEMPRE AMUNT!!!!!” Manel i Lina Pilar per la Txell

Txell Tineo i Joan Josep Anguera, sempre amb nosaltres TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 69

qüestionari als nous per Fer

a) Quan i com vas entrar a la colla? b) Quina va ser la primera diada? c) Quina impressió vas tenir de la colla? d) Com veus el nostre futur? e) Quin castell t’agrada més? (Noves camises del 2016 que han respost l’entrevista)

Lluïsa. Per la meva filla Sònia al febrer. La 1a diada, Sabadell; la primera impressió, va molt bona acollida i la part tècnica és bona i he après molt. El futur sempre està marcat per la gent que ve als assagos, pero s’ho curren per fer venir la gent. El castell favorit és el 3d7s perquè li tenim molta confiança i és molt maco de veure i fer-lo. Albert Atance. Dues setmanes abans de Teià, m’hi va portar la Sara, que la coneixia dels castells universitaris. Va ser a Teià precisament els de pinyes em van liar per entrar de guillotina al 5de7. Quin patiment! Em va semblar una colla realment molt maca, i em vaig sentir acollit des del primer assaig. El que em va fascinar més és com s’ho munten els caps de canalla i tots en general, això va fer que em vulgués quedar. Doncs de 8 i qui sap, no? Crec que la colla té ganes de fer moltes coses, i si hi anem tots a una l’any que ve promet moltíssim. El meu castell preferit sempre ha estat la torre i poder gaudir-la fent de baix al Concurs no té preu, moltes gràcies colla!! Andreu ’Drew’. Vaig entrar a finals de maig i la primera diada va ser a Carallots el mateix mes. La primera impressió, molt positiva, des del principi m’hi he sentit molt còmode. Crec que la colla pot créixer molt i arribar a fer més del que ja fa, només és qüestió de temps. Castell preferit… costa de triar-ne un, però potser seria el 4de8 per la importància que penso que té per a nosaltres.

Eloi B. Ara fa un any pel Santi en un assaig porta un amic; feia temps que em rondava pel cap anar-hi i va ser l’excusa. A Sant Just de la temporada pasada. La primera impressió és que és molt familiar, pero t’hi fas de seguida.. El futur és el 9 d’aquí un temps. Al 3de7s perquè es nota i se sent l’esforç, l’equilibri, la força de tota la colla i l’empenta de poder-ho descarregar. Estel Aregall. El gener m’hi va portar ma mare perquè coneixia gent de la colla. El 20 de març a Sabadell. Tothom em va acollir superbé i m’estan ensenyant moltíssim. Veig que aquesta colla pot arribar a consolidar els dos castells bàsics de 8 si segueix així. El 2d7, perquè és un castell que la colla fa anys que porta a plaça i pocs cops es treuen l’espineta de descarregar-la més sovint. Sònia N. A final de gener buscant una colla del Baix Llobregat, a Esplugues hi podia anar fàcilment i aprendre-hi molt per la bona tècnica i els grans castells. Va ser Sabadell; no érem gaires i vam haver de fer un 7de6 en què em vaig estrenar. M’hi van acollir molt bé i em sentia molt de gust i vaig decidir quedar-m’hi molt aviat. La colla té potencial i ganes de fer grans castells, com el 3de8, suposo que hi haura gent que voldrà asolir grans fites i n’hi haurà que pensarà que ja estem bé així, però crec que tota evolucio és bona per a la colla. Per punts, serien el 3 i 4 de 8 i el 2de7, per gent, seria el 9de7 per la molta participació de demana. Anna ’Mami’. A l’octubre per la meva filla Júlia. La primera va ser la de Sant Just. La colla, fantàstica, oberta i acollidora, arribarà a ser colla de nou i amb empenta. El 4de8, perquè participo en un castell que no tantes colles tenen tan consolidat.

Erika G. Al juny per una prova de l’escola de la Rialla. Per FM. Som una gran família i se’n nota el sentiment. El veig molt bé i amb futur amb grans castells. Pilar per sota, perquè és un gran repte de força i equilibri. Adrià D. Vaig entrar amb 8 anys per un taller al carrer; al cap d’alguns anys ho vaig deixar i ja de gran vaig anar amb CdBCN. Ara he tornat a casa perque m’apasiona fer castells; la reestrena blava va ser el Concurs. La colla ha canviat molt, però per millorar: moltes cares noves, un munt de canalla, una mentalitat més triomfadora i amb ganes de superar-se cada temporada. Estic molt content perquè els que ja coneixia em van reconèixer, i els que no, em van aceptar molt bé. Farem més seguit el 4de8, intentarem el 3de8 i coses més grans, que dependran de nosaltres. En tinc dos: el 4de6, que és el primer que vaig fer com a canalla cargolina, i el 9de8, el primer amb CdBCN. Xavi P. Al gener els meus fills Víctor i Paula i jo, crec que per Sant Jordi. Molt bona, bon rotllo social, i ja coneixia algunes persones de la colla. Jo crec que a curt termini les millores que s’han fet han «civilizat» els castells límit de la colla, però sense més membres i compromís serà complicat créixer més. M’agrada molt el 3de7s perquè va creixent des d’avall a diferència de la resta. Víctor M. Va ser a l’assaig previ a FM i m’hi va portar la Marta. Va ser al Concurs d’aquesta temporada. Va ser un ambient semblant al que es viu al meu equip de rugbi. Amb optimisme i grans coses per vindre. El 3de7s perquè és el més impressionant i hi he fet d’aixecador. Adrian A. L’any passat per la diada de Badalona. No hi coneixia ningú, però em va semblar bé. El futur, bé, molt jovent de cara a créixer. El 3 per sota perquè és el més impressionant. Un pis més!

Pitu. Vam venir al març amb la Sònia. La primera diada va ser Sabadell, i la primera impressió, molt bona. Crec que el futur està bé, no puc dir molt bé perquè hi falta molt de compromís… El 3 per sota perquè és espectacular. Tere. Vaig estrenar la camisa a Can Vidalet i em van ficar a la font… però feia 2 anys que havia anat a la primera diada. Gent molt amable que t’esperen amb els braços oberts; sense saber qui érem ens van rebre molt bé. Crec que la gent s’està motivant i després de molt treball s’estan recollint els fruits. El 3de7s perquè és diferent, jo havia vist castells abans però mai un d’aixecat per sota, a la gent li agrada i és el que més expectació fa. Simon. A l’octubre, ens ho havien recomanat. La primera diada va ser la de Sant Just. L’ambient és molt bo i familiar. El futur depèn dels objectius, però el principal és seguir creixent. El 3 per sota, perquè li agrada molt a la nostra filla Emma. Rubén M. i Almudena C. Vam entrar perquè l’Almudena volia, ja havíem vist castells i també coneixíem gent de la colla. La primera diada va ser el Concurs, la impressió va ser bona, molt bona gent. Fa massa poc que som a la colla per saber com serà el futur. El castell que més ens agrada és el 4de8, perquè és el que més emoció i tensió genera a la pinya. (PD: i que ens donin la camisa!) Sandra H. Al juliol per l’Arial, que em va dir que ho provés perquè jo li havia dit que m’agradava però em feia una mica de por. Santa Magdalena, la primera i a casa! La colla és una gran família. El futur és anar creixent a poc a poc i arribar a ser grans. El 3de7s m’agrada per dues coses, la primera és per veure com es treballa en equip per aixecar-lo i la segona escoltar a la gent fer «uuooh!!» i se sent vibrar la plaça.

Rosa elèctric Cargolins marujos! Ja hi tornem a ser, tot i que aquest any semblava que no arribaria mai, aquí teniu la revista plena de crònica rosa. Al març, la matinada del dia 9, en Bru, de la Marta i en Rai, va venir a aquest món repetint «assaig, assaig, assaig» i pensant si faria de contrafort o de lateral. Benvingut a la família! El 4 d’octubre la Gemma i en Figo també van tenir un nen, en Roger, que també ha vingut per les places a veure’ns fer castells i segur que li agradaran més els Cargolins que les colles d’allà al Penedès… La Macarena va tenir una germaneta, la Cayetana, que va néixer el 29 de novembre. Moltes felicitats! Al febrer del 2017 la Bea i en Sasi va tenir el tercer nen, en Bruno, que s’afegeix als altres dos germans i fa la família nombrosa! El febrer va ser prolífic i va veure dos naixements més: el dia 20 va néixer la Luar, filla de l’Olga i en Xavi, i sis dies més tard, el dia 26, l’Aritz, fill de la Marianna i en Jordi Punki. Felicitats a tots els pares! Finalment, en Xavi Fuentes i l’Elisabet es van casar a principi de setembre a l’església d’Esplugues. Per molts anys i visca els nuvis!

n l’assaig de dimarts vaig sentir que hi havia molt poca gent i no vam poder tancar cap bona pinya. Vaig tornar cap a casa capficat, no podia dormir, no parava de donar-hi voltes, a les 3 de la matinada ho vaig veure clar: divendres havíem d’omplir la Nau. Sóc petit i encara no sé com van gaire les coses, però el que ja sé és que cada persona suma, així que tenia clar el que havia de fer. Vaig trencar el globus que m’envoltava, i encara de nit vam anar cap a l’hospital. Volia sortir, però sentia la mare que cridava molt i m’he espantat, així que m’he quedat una estoneta mes (és que s’hi estava tan bé…). Però finalment, com que sóc més tossut que els meus pares, he decidit treure el cap. M’ha costat, però ja sóc fora, peso 3,600 kg i diuen que sóc molt fort, aixi que m’estic entrenant per venir ben aviat a la Nau. M’agradaria fer de contrafort, però el pare diu que hauré d’esperar (el meu pare és un pesat). No li he dit res, però intentaré fer de lateral, no ho sé, ja veurem què em deixen fer. El que tinc molt clar és que com divendres no siguem 100 persones a la Nau, ploraré tan fort que em sentiran per tot el poble. Bé, vaig a dormir una estona, estic nerviós perquè tinc moltes ganes de coneixe-us a tots. Per cert, em dic Bru i les meves primeres paraules han sigut: assaig, assaig, assaig! Bru, casteller d’Esplugues De dalt a baix: En Bru, de la Marta i en Rai; en Roger, de la Gemma i en Figo; la Macarena, filla de la Nadia i germana de la Macarena; en Bruno, fill de la Bea i en Sasi, i l’Aritz, fill de la Marianna i en Jordi. A l’esquerra, la Luar, filla de l’Olga i en Xavi, i l’Elisabet i en Xavi Fuentes el dia del seu casament.

72 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

Un altre cop el casal d’entitats

a molts anys que es parla de construir un local o casal d’entitats que satisfaci les necessitats de les colles de cultura popular. Ara mateix moltes entitats no tenen local o en tenen un de molt deficient. La Nau on assagem la fan servir també altres entitats, algunes també per assajar, però la majoria com a magatzem. Això provoca alguns problemes de convivència i neteja i acaba sent molt incòmode. Per resoldre aquests problemes i d’altres d’existents, en Joan Pujadas, amb el suport de la resta de la Junta, va reformular la proposta de local que havíem presentat el 2013. L’edifici, d’uns 900 m2 de planta triangular i situat en una zona destinada a equipaments al costat de l’escola Lola Anglada, tindria dues plantes: a la inferior, hi hauria el nostre espai d’assaig i, segons el que s’acabi decidint, possiblement un bar comunitari, sales individuals per a totes les entitats, un passadís central i altres zones comunes. La segona planta també tindria sales independents a disposició de les entitats. En el moment de tancar Peus Negres les entitats estem en procés de debatre l’assignació i distribució d’espais. Per la seva banda, el Ple de l’Ajuntament va aprovar una partida en el pressupost del 2017 per fer-ne un projecte municipal a partir de les nostres demandes. Hi ha una comissió de la colla que tracta només d’això. Fa molts anys que la Coordinadora d’Entitats intenta trobar una solució a la manca d’espais dignes per a les colles. Aquest és un nou intent que s’afegeix, pel cap baix, al projecte de Casal d’Entitats que hi havia per al Robert Brillas la dècada passada i a un possible espai nou a la zona del

Una versió de la planta triangular del projecte de local d’entitats.

Rayo Amarillo quan s’aprovi el pla de l’Àrea Residencial Estratègica de la Montesa —l’ARE preveia el 2009 construir-hi 2.105 habitatges nous amb una densitat de gairebé 200 hab/ha2 a tocar de l’Hospitalet i Sant Ildefons. Aquest projecte de casal és una gran oportunitat per a totes les entitats i per fer pinya tots plegats. Resol la manca d’espais i, com a colla, ens dota d’un espai d’assaig molt millor que la Nau. També hi podríem fer tot d’activitats socials. Té alguns inconvenients, sobretot la possibilitat d’haver d’abandonar la Closca i el fet que és massa lluny del centre d’Esplugues. Creiem, però, que els punts a favor depassen amb escreix els punts en contra. Quan el projecte estigui clar, la colla l’haurà de votar en Assemblea per decidir si ens hi avenim o el rebutgem.

Abans d’això hem de presentar el nostre projecte a l’Ajuntament i que n’acabi aprovant un que cobreixi les nostres peticions; també cal que tothom ens hi posem d’acord i que finalment s’aprovi la partida pressupostària per construir el nostre «triangle». S’alinearan els astres i tirarà endavant el projecte? Amb els precedents, sembla difícil, però tot és possible…

TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 73

Matatemps

Per Senkreu

HORITZONTALS. 1. Begudes valencianes que acostuma a portar el Txus. Faig un forat a terra amb un càvec o una pala. 2. No l’estimaria gens ni mica. Posar cara a cara. 3. Fan tweets amb un piolet i un canari. Furtarà, prendrà d’amagat. 4. Abans-d’ahir una mica més enllà. Estimar al mar. 5. Pertanyent o relatiu als reis. Resposta dels déus a Delfos. Anarquia. 6. Resar perquè tornin les vocals. Propietari de la botiga que no m’estimo gaire. Rebrots d’una planta que escriuen evangelis. 7. La meva té cinc dits i un palmell. Una esfera tota destarotada. La Secundària aquella. 8. En aquest moment precís. Un arbre matemàtic i irracional. Aires medievals que exhalava Llull. Un disc de llarga durada. 9. Capital occitana molt a prop de la Catalunya Nord. Article ebrenc i lleidatà. Quan és com un ou és que no hi cap ni una agulla. 10. Que no està articulada perquè no deu tenir articles. Un revolt perillós. 11. Novato. Un butlletí oficial. Que imposen moltes despeses i càrregues. 12. Motiu recurrent d’una obra literària o musical. Metall de transició amb un poble a Itàlia. 13. Serveixen per servir-hi l’amanida i l’enciam. Una mena de bou amb banyes del Tibet i molt pelut. 14. Molts revolts perillosos, ara l’un, ara l’altre, potser va borratxo amb la bici per la carretera. Amb suavitat i finet cal pujar als castells. VERTICALS. 1. El qui portava les copes de vi al rei a taula. Són imprescindibles per guanyar a botifarra. 2. Arreplegaran diners i més diners. Entitat, cosa, pronom feble, ésser. 3. Xiulis amb so alveolar sord, per comptes de palatal fricatiu. Que ve d’Aràbia. 4. Correré veloçment tallant l’aigua. Treguis brot nou. 5. Relatiu o pertanyent a l’àrea. Segment de la perpendicular traçada des del centre d’un polígon regular a un qualsevol dels seus costats. 6. Un tap de la colla amb ulleres i molt baixeta. Faci més fi o posi a to un instrument. Uns arbres que podrien ser unitats de resistència elèctrica. 7. La nota musical. Una persona que se sent com a casa. Poseu acotacions. 8. Una

Solució

74 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

pinta. Una tarda amb molt d’aire com en la que escrivia això. Lligarà amb un nus o no. 9. Espècia que s’acostuma a posar a l’arròs. Doneu relleu. 10. Gos mallorquí. Poseu-hi clor. Rugeix en anglès. Sa Majestat #poctlla. 11. Nens i nenes petits més o menys entremaliats. Embolic balear. Eeeeehm, eeeh, ehem... 12. Individus assiris antics que parlaven un idioma extint. Facin la pasta del pa. 13. Una mena de branca llarga que fa de bastó. Les baralles de cartes en tenen quatre, i les persones, un. Foll, boig, lotcu. 14. Pregaràs una oració perquè ets un orat. Si me’l feu de pa me’l menjaré de gust però si me’l feu a la cama potser m’emprenyaré.

A reveure!

Foto: Ajuntament d’Esplugues

Vosaltres també hi éreu. La revista és vostra.

TEMPORADA 2016 PEUS NEGRES 75

4de8 del Concurs Foto: Ton Gasull

CASTELLERS D’ESPLUGUES

www.cargolins.cat twitter.com/cargolins facebook.com/cargolins youtube.com/cargolins flickr.com/senkreu cargolins@cargolins.cat 650 946 159

VINE A LA COLLA! Assagem el dimarts i divendres de 20.30 a 23 h a la Nau (Àngel Guimerà, 191, Esplugues) La Closca, local social, (Josep Argemí, 49)

T’hi esperem!