Peus Negres 22

Peus Negres www.cargolins.cat

som

clàssics 2017, l’any de la clàssica de vuit___ p. 15

Primer 3de8 de la colla, descarregat per Santa Magdalena Foto: Lluís Tarrés

Laudio: sortida fantàstica a Euskadi__ p. 25 Una temporada amb alts i baixos__ p. 36

COLLA DE CASTELLERS D’ESPLUGUES TEMPORADA 2017 NÚMERO 22

Peus Negres Sumari Articles institucionals 3 Chronica dels Feyts 15 Laudiako jaiak 25 Cargolística 36 Clixé d’activitats 44 Un bocinet d’història 55 Entrevista al Sergi Sagristà 60 Exiliats 62 Qüestionari als nous 66 Matatemps 70

Revista dels Castellers d’Esplugues Número 22 — Temporada 2017 — iii època cargolins.cat/publicacions/peus-negres Redacció

Josep Santacreu i Nancy Fernández. Fer Moreno

Coordinació Eulàlia Batet

Maquetació, disseny i correcció d’estil Josep Santacreu

Col·laboracions

Junta i Tècnica, Genís Batet, Paco Duran, Jesús Fernández, Paula Garcia, Ton Gasull, Pau Grañón, Ramsés Herrero, Rubén Lozano, Mont Malagelada, Zoe Martínez, Albert Montell, Ferru Moreno, Sònia Nueno, Adrià Pallarés, Sergi Pont, Inés S., Sergi Sagristà, Joan Carles Sillero, Antonio Veneri, Berta Vicente, Pepi Viciana.

Publicitat

Mari Luz Caparrós i Paco Duran.

Fotografies

CdE, Manel Tineo, Ton Gasull, Ana R., Lourdes A. i J. S.

Edita

Colla de Castellers d’Esplugues Josep Argemí, 49. 08950, Esplugues de Llobregat.

650 946 159

cargolins@cargolins.cat www.cargolins.cat instagram.com/cdesplugues twitter.com/cargolins facebook.com/cargolins flickr.com/senkreu youtube.com/cargolins

Imprimeix

Cocograf, SL. 678 787 912 gloria@cocograf.com

COCOgraf, sl

2de7 de Sant Jordi Foto: Francesc X. Pallarés

Editorial

Amb el suport:

Patrocinen:

U

na temporada més vet aquí Peus Negres, que surt del forn per escalfar-vos l’entrecuix. Què ha passat durant el 2017? Doncs han passat moltes coses, que expliquem en aquesta revista-anuari que, gràcies a Jaume Barri, ha arribat per l’Assemblea i no pas per març com l’any passat.

Llegint els articles institucionals i alguns altres, sembla que hi ha hagut un parell de temes que han marcat la temporada: la clàssica de vuit i l’assistència errívola a assajos i diades.

El tres de vuit ens obre per davant un panorama de castells gegantins que fan una mica de fredat: folres i catedrals, per exemple, haurien de ser el pas següent, però vist des d’aquest raconet la seva ombra ens sembla descomunal. Els entesos diuen que el tres de vuit és «el pare dels castells» precisament perquè obre aquesta nova perspectiva; per exemple, un casteller dels Moixiganguers, després del seu cinc de vuit, deia que una de les claus per haver-lo descarregat era haver fet molts tresos de vuit.

Una altra de les claus, evidentment, és tenir prou camises, i això ens transporta al segon tema que dèiem més amunt.

Tot i que segons les dades hi ha un gruix molt important de cargolins fidels que van a bona part d’assajos i diades —l’equip de pinyes i en Txus en fan l’anàlisi en aquestes pàgines—, les mitjanes d’assistència continuen baixant, fet que pot comprometre el creixement de la colla. Hem tingut problemes per fer castells de set en algunes diades, i els assajos de setembre i octubre van ser molt fluixos, també influïts per la situació política en general.

Aquests dos temes —millor temporada de la història però escassetat de camises— recorren força articles i tenen diverses variacions. Per exemple, pel que fa a la situació política, a banda de participar o no en segons quins actes i exhibir segons quines banderes, hi ha hagut també la polèmica de Sant Mateu i les relacions amb l’Ajuntament, que va acabar amb una assemblea extraordinària. I, pel que fa a la qüestió social, també és recurrent el debat sobre si la gent s’implica prou en l’organització d’activitats o no fa res, i tot el que se’n deriva.

Podríem dir que aquests són els dos pilars entorn dels quals gira la major part dels articles de Peus Negres aquest any. És cert que són dos reptes que tenim davant i caldrà cercar la manera de trobar-hi solucions que satisfacin la majoria, però això comença a semblar un editorial d’El País i prou. Les noves Junta i Tècnica hauran de trobar la fórmula per tenir motivada la gent, resoldre l’encaix de la colla en el teixit social de l’entorn i aconseguir créixer per tenir la possibilitat d’avançar pels nous viaranys que ens obre el 3de8. Ningú no ha dit que sigui fàcil.

I per acabar, en aquesta revista encara mantenim els accents diacrítics i les normes anteriors a la reforma de l’IEC, pam i pipa.

Salut i castells!

TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 3

Publicitat

“

La clàssica de vuit ha vingut per quedar-se

” Mari Luz Caparrós, presidenta

V

am començar la temporada d’una manera atípica, necessitant una segona assemblea per votar els equips de Tècnica i Junta que encaràvem el mandat per un any. Com a bons cargolins, vam encetar el nostre camí agafant forces a poc a poc, fins a arribar a un final de temporada excepcional, amb dues clàssiques de vuit que han donat forma a la millor temporada de la història. A més, haver fet la primera clàssica al Memorial David Carreras ha estat per a nosaltres un punt extra d’alegria. Moltes felicitats a tota la colla per aquesta gran temporada!

Aquella primera diada local el dia de Sant Jordi va ser un molt bon auguri, vam fer la torre més matinera de totes, el final ja el coneixem tots: deu torres de set, cinc quatre de vuit i dos tres de vuit des-

carregats. Aquest resultat és gràcies a l’esforç de tots vosaltres. Hem treballat de valent i ho hem fet per una senzilla raó: sabem que l’esforç i el compromís són l’únic camí cap a l’èxit.

Ens espera un futur ple de reptes, hem fet un pas de gegant i caldrà seguir treballant per avançar. No tinc cap dubte que ho farem, perquè sabem fer-ho i perquè volem fer-ho.

Necessitem donar la millor versió de nosaltres mateixos per mantenir el que tenim i folrar-ho… Ups, he dit folrar-ho? Volia dir millorar-ho.

Permeteu-me aquest punt d’humor.

Som molt bons, però no serveix només dir-ho en veu alta, cal que cadascú de nosaltres interioritzi el missatge i el faci seu, donant sentit propi a les paraules.

A la colla no només hem fet castells, hem mantingut les activitats socials que fèiem fins ara. Em ve de

«L’esforç i el compromís són l’únic camí cap a l’èxit»

gust destacar la diada de Can Vidalet, on vam convidar tres colles a dinar amb un èxit rotund, gràcies a la participació de tota la colla.

Aquell dia va ser el clar exemple de la importància que té el compromís de cadascú de nosaltres en les activitats que organitzem. La colla necessita col·laboració per tirar endavant projectes i activitats. Si ens fem grans pel que fa a resultats castellers, també ho hem de fer en l’àmbit social i participatiu; si no, hi ha el risc de fer passes enrere que no desitja ningú.

Després d’un primer tram de temporada amb un gran final, vam fer les merescudes vacances i ens vam reincorporar fent un viatge a Laudio, on vam gaudir molt, amb actuacions al matí, a la tarda, fins i tot nocturnes. Vam ser els grans convidats de la festa i vam respondre amb la nostra millor versió.

Com a colla, vam compartir moltes estones junts i això ens va fer viure el viatge a Laudio d’una manera excepcional. Va ser un viatge de colla de dalt a baix.

TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 5

Hem pogut viure també la segona versió del Dia de la Colla, aquest any amb diada inclosa, xerrada de folres, concerts i festa on tothom va poder gaudir. El Dia de la Colla ha de seguir present en el nostre full de ruta; el podem analitzar, modificar i adaptar, però hem de fer-lo nostre perquè ha de ser la gran finestra oberta cap al poble. S’ha de seguir treballant per fer-nos veure, els assajos al carrer, les visites a les escoles i la participació en altres actes del poble són necessaris per donar-nos visibilitat.

D’aquí a dos anys la colla farà el vint-i-cinquè aniversari, així que hem d’estar preparats per arribar-hi amb una salut de ferro i assolir els molts èxits que ens esperen. A més, si tot segueix el seu curs i no hi ha canvis significatius, aquest aniversari coincidirà amb la inauguració del nou local d’entitats previst pel 2019, on podrem gaudir d’un espai d’assaig condicionat al nivell dels nostres castells.

I tot té un final, ara toca acomiadar-se i donar pas a altres persones.

Ha estat un any molt intens en què he gaudit d’una manera especial dels grans moments. Agraïment profund a totes les persones de la Junta que han treballat amb mi per portar a terme aquest projecte. Sense el seu esforç incalculable no hauria estat possible; el que pot semblar un tòpic no deixa de ser una immensa realitat. Gràcies al sotspresident, el gran Txus, pel seu enorme treball i per

ser el meu gran pilar; a la Marina i la resta d’equip tècnic, per ser allà quan més ho necessitava, i al Ramon Sàlvia per sentir-lo sempre a prop.

També, com no podia ser d’una altra manera, als pares de canalla, que entre responsabilitat i responsabilitat han tingut temps per estar al meu costat. Per acabar, a la meva família, el Joan Carles i la Mariona, per sobreviure a les meves absències, en especial la meva filla, que ho ha viscut com una campiona.

Publicitat Els llibres que vols i els que encara no saps que vols

C. Bonavista, 81 08960, Sant Just Desvern 93 681 85 83 w​ww.calllibreter.cat​

Avda. Isidre Martí, 46 08950 Esplugues de Ll. Tel. 93 371 73 49

esplugues@aubertsa.com

Avda. Barcelona, 63 08970 Sant Joan Despí Tel. 93 477 03 30 Pso. Condes de Vilardaga, 8 bis 08980 Sant Feliu de Ll. Tel. 93 666 64 58

Administración: Carders, 4 08003 Barcelona Tel. 93 319 60 66

San Fernando, 86 08940 Cornellà de Ll. Tel. 93 474 35 35 Avda. Sucarrats, 111 08191 Rubí Tel. 93 586 13 13

Anuncieu-vos!

Envieu un correu a peusnegres@cargolins.cat o truqueu al 650 946 159

Salut i castells!

Foto: Lluís Tarrés

“

Cal que fem tots una passa endavant per continuar sumant èxits any rere any

A

cabem la temporada 2017, que sempre quedarà a la història gràcies al 3de8 descarregat a la diada de Santa Magdalena!

Ara que pensava que tots els maldecaps havien acabat, recordo que encara falta escriure l’article de Peus Negres.

Quan penso en aquesta temporada em vénen al cap mil i una coses… mil i una anècdotes, ser cap de colla o formar part de Junta i Tècnica dóna per escriure un llibre… o una trilogia. Tot i això, intentaré ser breu, perquè això d’escriure no és gaire el meu fort.

En aquesta temporada, com ja és costum últimament, hem tornat a fer la millor diada de la nostra història, en què vam aconseguir descarregar la primera clàssica de vuit de la colla (2de7, 4de8 i 3de8). Possiblement, si

Marina Sabaté i Vila, cap de colla hagués d’escollir el meu millor moment com a cap de colla seria aquell dia, el dia en global: la diada i la celebració a la Closca!

Vam agafar aquesta Tècnica amb l’objectiu principal de poder descarregar el 3de8. Feia dues temporades que ens quedàvem amb la mel als llavis i penso que era un punt d’inflexió important per continuar creixent.

Els altres objectius eren seguir amb la consolidació del 4de8 i de la torre i començar a assajar soques i folres.

Mirant les estadístiques podem dir que els hem anat assolint… Hem descarregat dos 3de8, cinc 4de8, deu torres de set i hem aconseguit que el Macis arribi dalt del folre sense caure ni un sol cop. Tot i això, he de reconèixer que n’esperava més. Potser és ser ambiciosa o poc conformista, però realment penso que tenim un potencial molt gran com a colla, però

”

ens falta descobrir l’estratègia per aconseguir ser constants als assajos.

Ja que la clau del èxit és allà, a la Nau. Ha estat una temporada d’alts i baixos, en què amb una setmana de diferència ens trencàvem el cap per poder tancar un 4de7 i, a la següent, descarregàvem una clàssica. Vam començar forts a la primera diada a Sants, aviat començàvem a travessar la torre de set a assaig, que es va fer esperar fins a la diada de Sant Jordi per veure-la a plaça. Les ganes de seguir sumant èxits ens van fer plantar-nos al Poble-sec plantejant-nos ajuntar el 4de8 i la torre; els assajos hi eren però potser la confiança no. Penso que aquella diada va ser un punt d’inflexió, per marcar-nos objectius i anar pas a pas… Primer pas, descarregar la torre a Vilanova. Segon pas, ajuntar la torre i el 4de8 a la plaça d’Osca (i, a més a més, de regal el tres per sota).

TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 7

Tercer pas… fent de Santa Magdalena una diada de somni. (Aquest últim pas he de reconèixer que no estava escrit enlloc!)

Encaràvem el setembre amb ganes de més, però l’arrencada després de vacances, sumada amb el moment polític, ens van fer patir on mai ningú no s’ho esperava, per Festa Major…

Si abans comentava que Santa Magdalena va ser el millor de la temporada, us asseguro que Sant Mateu va ser dels pitjors.

Tornàvem a reunir-nos per agafar forces, assumir el moment polític que estàvem vivint i intentar, pas a pas, tornar a agafar embranzida. I així ho vam fer, començant per Sant Just, tornant a descarregar el 4de8 i la torre; passant per la Trobada del Baix, on descarregàvem una torre amb canvis; Terrassa, on trencàvem estadístiques per seguir sumant 4de8, torres i confiança, i acabant al Poble-Sec…

tornant a descarregar la clàssica!, i amb tots els incidents que hi va haver en aquella diada. Però aquell dia hi érem quasi bé tots i estàvem enxufats i convençuts que el 3de8 del juliol no havia sigut sort… Som bons, només ens falta creure’ns-ho i tenir el compromís de ser-hi!

En l’aspecte personal, ser cap de colla era un repte. Un repte en què aprens a coneixe’t com a persona, i una experiència en què aprens a base de caure i tornar-te a aixecar! M’agradaria donar les gràcies a totes i tots aquells que m’heu hagut d’aguantar (sobretot en els moments difícils) i demanar perdó pel meu mal humor en alguns moments de la temporada (potser massa moments). Sens dubte hi ha un abans i un després, després de ser cap de colla.

Gràcies a totes les persones que han format part d’aquesta Tècnica, en especial a la Mar i la Marta, la

Silvia i el Mora (sense treure mèrits als seus respectius equips). I també vull donar les gràcies per la feinada que han fet la Mari Luz i el Txus i la Junta en general! Ens hem discutit, odiat i abraçat al mateix temps… però us he de dir que us estimo i que sense vosaltres tot això no hauria estat possible!

I sense oblidar-me dels més petits (i alhora més gran de la colla), la canalla… Sense ells tot això no hauria estat possible! (Així que feu el favor d’arribar d’hora a assaig. Sense canalla no hi ha castells!)

Us animo tots i totes a seguir al peu del canó, a fer tots una passa endavant per tal que la colla sigui cada dia millor. De ben segur que si tothom hi posa el seu granet de sorra, la colla té corda per continuar sumant èxits anys rere anys!

Amunt, cargolins!

Publicitat

Foto: Lluís Tarrés

SENSE CONSTÀNCIA NO ARRIBEN ELS ÈXITS Equip de pinyes

S

ens dubte, aquesta ha estat una molt bona temporada.

Molts hauríem signat abans de començar-la fer dues clàssiques de vuit, amb tot el que això comporta. Malgrat aquest rotund èxit per a la història de la colla, cal pensar ja en la temporada vinent i, per fer-ho, cal veure les coses amb perspectiva.

Hem de partir de la base que aquest any l’assistència ha estat inferior i es confirma així la tendència a la baixa dels darrers anys. Especialment important ha estat la davallada de l’assistència a l’assaig del divendres, on hem passat de 93 persones de mitjana el 2016 a 82. Per contra, a l’assaig del dimarts ens hem mantingut i hem passat de 71 a 70, gràcies, també cal dir-ho, al fet que l’assistència mitjana de febrer a maig va ser superior a la del 2016. Aquesta baixa assistència ha condicionat en part la preparació d’algunes diades, especialment pel que fa a la pinya del 4de8, que, com sabeu, és el castell on ens cal una pinya més nombrosa.

Pel que fa a l’assistència a les diades, la mitjana d’aquest any ha estat de 103 persones, per 112 de la temporada passada. A ningú no li agrada portar castells de sis a plaça, però

aquest any ho hem hagut de fer quatre vegades.

No obstant totes aquestes dades negatives, també volem destacar un aspecte positiu i que sens dubte explica en gran part l’èxit en els resultats d’aquesta temporada. Aquesta temporada s’han fet 64 assajos. 47 persones (canalla al marge) han assistit a, com a mínim, 50 d’aquests assajos (78 % del total d’assajos o, el que és el mateix, només han fallat a un assaig de cada cinc). Què passa amb les diades? Doncs hem fet un total de 21 diades. 80 persones han assistit a, com a mínim, 15 diades (71 %).

Aquesta constància que heu tingut tanta gent ha fet possible collir els fruits a final de temporada. Des de l’equip de pinyes només us podem agrair tot aquest esforç: sabem que ser constants és sinònim de renúncies. També volem agrair a tots aquells que ens consta que us hauria agradat venir més però que, per circumstàncies laborals o familiars, no ho heu pogut fer.

I la temporada vinent, què? Doncs creiem que tothom ha de ser conscient que sense constància no arriben els èxits, i que o bé revertim la tendència a la baixa dels darrers anys o cada vegada costarà més superar-nos

any rere any, com estem fent fins ara.

Resta molta feina a fer, tant a nivell de colla com a nivell de pinyes, i tenim la gran sort que ens queden grans reptes a assolir. Hem de consolidar poder fer la clàssica de vuit a gairebé cada plaça. Tenim ja al punt de mira la torre de vuit. Ja hem començat a fer les primeres proves de 5de8. Tenim prou nivell tècnic com per creure que no són reptes tan llunyans. Ara bé, quanta gent necessitem per fer aquests castells? Ja no parlem de deixar de ser menys, sinó de ser més. I ser més no només vol dir ser-hi tots, sinó ser prou atractius perquè entri gent a la colla. Això, vida social al marge (no ens toca a nosaltres entrar en aquest jardí), vol dir fer bons castells i ser un exemple de colla quan som a plaça.

Ja per acabar, us volem agrair la confiança i ànims que ens heu mostrat, especialment en els moments difícils de la temporada, que encara que ara no ho recordem, també n’hi ha hagut. Tampoc no volem deixar perdre l’ocasió per aconsellar-vos que, hi hagi l’equip de pinyes que hi hagi, no dubteu a parlar amb ells sobre tot allò que afecti les pinyes, tant individualment com col·lectivament, i que ens pugui fer millorar com a colla.

TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 9

Francesc Pujols

TRONKETISME

Foto: Ton Gasull

Marta Cirach, cap de troncs Tronketisme Nom masculí. 1 Moviment que practiquen els individus que pugen al tronc, anomenats vulgarment com a tronketis.

E

ls tronketis, com se’ls anomena, són uns individus un pèl curiosos per la seva forma de vida. Se’ls coneix per arribar a assaig a l’hora que volen —encara que això impliqui canviar l’ordre de l’assaig o deixar-te el saldo del mòbil en missatges i trucades—, mirar-se la majoria de proves netes de l’assaig com si fos un quadre exhibit al MoMa en lloc d’envoltar-les, o per anar corrents a canviar-se de roba i posar-se colònia després dels assajos a la fresca en comptes de recollir les peces del terra.

Fora bromes, els de tronc sempre són objecte de crítica o burla per la resta de la colla, a vegades merescuda i a vegades no, perquè ja sabem que hi ha de tot a tot arreu. El que sí que s’ha de reconèixer és que formar part del tronc també implica altres coses que potser no es veuen tant i no es valoren i que m’agradaria destacar.

Ocupar una posició al tronc dels castells vol dir també assumir tensions fortes, com ara teòricament no poder saltar-te cap assaig o actuació 10 PEUS NEGRES TEMPORADA 2017

encara que en tinguis ganes, perquè condiciones la resta del col·lectiu a vegades de manera molt important.

La majoria de la colla té algun dia en què la seva mare fa anys, els seus millors amics fan una festa o simplement prefereixen quedar-se un dimarts fred descansant al sofà. Això no se li permet a un tronketi (almenys així d’entrada).

Ser un tronketi també vol dir no passar-s’ho sempre bé: tens mal d’esquena però vas tirant perquè no pots descansar, estàs a 39 de febre però no deixes de venir perquè saps que formes part d’un grup, passes nervis i angoixes abans d’un castell important o no tens el dia de pujar… Pujar a certs metres d’alçada quan sents que el risc de caure és elevat no és gaire gratificant, no només la canalla s’enfronta a la por.

Per això, un cop acabada la temporada és moment de mirar enrere i valorar el que hem viscut, però també d’agrair la feina que hem fet entre tots, tant a la gent que ha treballat per a la colla com a la gent que ha suat la cansalada a cada assaig a la Nau, gràcies a tot@s!

Gràcies… a les persones que avisen amb temps que no podran venir a un assaig… Als que tot i tenir el sopar aquell tan important un divendres a la

nit vénen ni que sigui fins al descans perquè saben que és important… A les persones que es fan canvis de torn a la feina per no faltar a un assaig…

Als que tot i el mal d’esquena horrorós fan l’esforç de venir… A aquells que al llarg de l’any es xupen hores i hores conduint per venir a assajar…

Als que veus entrar a la Nau corrents i enfaixar-se perquè arriben tard i saben que l’esperem… A les persones que estan engripades i surten del sofà per compartir els virus a la Nau però no faltar… Als que sempre avisen que arriben tard tot i que siguin cinc minuts… A les persones que s’escaquegen de la feina unes hores en diumenge per venir a l’actuació… Als que tot i estar de baixa a la feina fan l’esforç de venir a assajar… A aquells que tot i tenir una criatura a 40 de febre a casa decideixen venir a la Nau… Gràcies a tots els tronketis que hi heu posat tot el que heu pogut.

Però sobretot gràcies a tots els no-tronketis que heu vingut cada dimarts i divendres a primera hora a l’assaig, enfaixant-vos els primers, traient la pols de la Nau i posant les peces, ajudant la canalla a fer els primers poms, aquests que després no sortiu a la foto pujant a un castell de vuit però que sense vosaltres cap clàssica no hauria estat possible.

Foto: Lluís Tarrés

Francesc Pujols

Un any complicat Júlia Viladot, cap de músics

H

a acabat aquesta temporada, que ha sigut una temporada curta i intensa, però també molt complicada… i sobretot per als músics!

Aquest any 2017 ha sigut un any molt complicat per als músics per la gran quantitat de baixes que hem tingut. El grup de tabals l’hem consolidat, però les gralles han quedat molt coixes. No hem tingut prou gralles pròpies de la colla en gairebé cap diada, i això ha implicat demanar favors a coneguts i amics i, si no era possible, ha suposat que acabem

contractant músics de fora, que mai no és agradable.

Tot i això, s’ha produit un canvi a final de temporada, que promet i que esperem que reactivi el grup de músics.

Un grupet de nois i noies amb ganes d’aprendre assagen els divendres amb un professor d’Esplugues.

Estan molt il·lusionats i tenen moltes ganes d’aprendre. Esperem que aquest any comencin a estrenar-se a plaça i tornem a tenim un grup de gralles a l’alçada de la colla.

Que la força ens acompanyi.

Salut i música!!!

Aquest any s’ha creat un grup nou d’aprenents de graller, ja que la colla està una mica mancada de músics.

Estem fent classe el divendres de 20:45 a 22:00 a la Closca, amb en Joan Sanagustín.

Com a experiència personal, vull dir que està sent molt gratificant, encara que està sent una mica difícil.

Vull aprendre a tocar perquè m’agrada molt la gralla com a instrument i també per col·laborar d’una manera directa amb la colla a les diades.

Des d’aquestes línies vull agrair a la colla l’oportunitat que ens ha ofert i a en Joan Sanagustín per la seva paciència.

Berta Vicente

Foto: Manel Tineo

TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 11

La nostra canalla

L’equip de canalla Durant aquest any ens hem anat fixant en les coses petites, que en realitat són les més importants, i sabeu què? Hem après a mirar el món d’una manera diferent, i això ha sigut gràcies als més petits, la nostra canalla. Hem tingut els nostres moments, bons i dolents, nosaltres amb les nostres maneres de fer i ells amb les seves maneres d’entendre les coses, però els hem vist créixer i arribar a ser gegants. Encara no sabem si va ser real o potser només va ser un somni, però realment hem fet les nostres dues primeres clàssiques de vuit. Ells ho han fet possible, han fet història!

Llavors, en aquell moment, alguna cosa ens va fer recordar que tots també hem sigut petits; això és el que passa quan ens fem grans, que sovint ens n’oblidem… Només cal sentir i creure en allò que volem aconseguir, perquè tot depèn d’un mateix. Això és el que la nostra canalla ens ha ensenyat com ningú!

12 PEUS NEGRES TEMPORADA 2017

article de canalla

Com ha estat per tu la temporada?

Laia. M’ha encantat aquesta temporada perquè m’he estrenat al 3de8 i he fet molts 4de8. Colla, seguim així!

Víctor. Vam sortir a la tele, encara que no va ser la nostra millor diada.

Tot i això, molt bé colla perquè hem fet el 3de8, 4de8 i 2de7.

Eloi. Per mi ha estat molt bé la temporada, hem fet el 3de8, el 4de8 i la torre de set.

Daniela. M’he estrenat aquesta temporada i m’ha agradat molt conèixer la canalla i formar-ne part.

Jana. Hem fet dues clàssiques de vuit i jo m’he estrenat al 4de8. Estic molt contenta!

Nora. Aquesta temporada ha sigut la meva primera i per mi ha estat molt xula.

Candela. Aquesta temporada ha estat emocionant, hem fet clàssiques de vuit. Fer el 3de8 era un dels meus somnis: el castell es movia, es col·loca l’acotxador, tres passes de l’enxaneta i castell descarregat! Llàgrimes d’alegria, abraçades… moltes gràcies per aquesta experiència tan espectacular.

A pel 5de8!!

Genís. Per mi la temporada està resumida en una sola paraula: superació.

I per què? Doncs perquè hem superat el nostre gran objectiu, el 3de8. Hem superat el volum de gent i, el més important, hem superat els nostres rècords. El 3de8 no hauria estat possible sense els músics, la pinya, el tronc i la canalla. Colla, us estimo!

Pau. Per mi la temporada ha estat collonuda perquè he tocat el 3de8, 4de8 i 2de7.

Rialla. La millor temporada de la meva vida perquè hem fet el 3de8.

Aquest any hem crescut molt junts i ens ho passem molt bé. Vinga colla, nosaltres podem, fent-ho ben finets, ràpids i contents farem el 3de8.

Junts ho aconseguirem i sempre estarem junts, de petits i de grans.

Laiona. Hem fet clàssiques de vuit.

Espero fer un dia jo la clàssica!

Júlia. Aquesta temporada ha estat molt bé. Hem aconseguit fer el 3de8 i ha estat genial.

Clàudia. M’hauria agradat tenir l’oportunitat de fer castells més grans, però, tot i això, m’ho he passat genial.

Izar. Per mi la temporada ha sigut increïble, hem fet ja dues clàssiques de vuit. Et necessitem si volem fer més!

Macarena. Ha sigut una temporada personalment difícil per mi. La colla ha fet un gran treball. Espero que seguim treballant molt i que cada temporada sigui millor.

Carla. Aquesta temporada m’ha semblat molt bona perquè els dos cops que hem tirat el 3de8 l’hem descarregat! Però, a part, hem fet la pitjor Festa Major de la història. No es tornarà a repetir! Som-hi, colla!

Marc C. Aquest any hem fet moltes coses i hem fet dos cops el 3de8, dos cops la millor diada de la colla i, en general, hem fet història. Si seguim així cada cop ens anirem fent més grans… Som-hi colla, la temporada que ve, el 2de8f!

Queralt. Ha sigut molt bona temporada i han caigut pocs castells.

En general, estic molt contenta de la temporada. Hem fet dos cops la clàssica i he fet molts pilars però m’agradaria tornar provar el pilar de segona a la següent temporada.

Anna. M’agrada fer castells i cada vegada els fem més xulos.

Ona. Bessó-bessó, peu al mig, peu a la faixa i agafa’t ben amunt!

Paula. Doncs ha sigut molt divertit, encara que no he anat a tots els assajos i llavors a les diades no he pujat gaire, he estat amb tots els amics.

També he anat als assajos de gralles i m’ho he passat molt bé.

Mariona. Estic molt orgullosa de la colla per la temporada, espero que la pròxima sigui així o millor.

TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 13

Publicitat

14 PEUS NEGRES TEMPORADA 2016

Chronica dels feyts Josep Santacreu

L’any de clàssica de vuit

Aquest 2017 ha significat una passa important per a la colla, que ha descarregat dues clàssiques de vuit en les dues vegades que ha portat el 3de8 a plaça. Un castell que havíem treballat durant alguns anys i que per fi hem pogut estrenar.

Ha estat també l’any de la consolidació definitiva del 2de7, que tants problemes ens havia causat i que, des que el vam descarregar per Sant Mateu del 2016, ja hem completat quinze cops consecutius, llevat d’un intent desmuntat pel mig sense importància. Hem fet un 4de8 menys, a causa probablement de la irregularitat d’assistència tant a assaig com a plaça, com ja s’ha repetit moltes vegades en aquest Peus Negres. Ha estat el millor any dels Cargolins, però encara en volem més.

Que es prepari el 2018!

Foto: 3de8 de Santa Magdalena (Ton Gasull)

TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 15

chrònica dels feyts

Jordi Calatayud 6 de març

El primer cop que ens vam enfaixar va ser amb motiu de la mort d’en Jordi Calatayud, membre dels Castellers de Gavà, arran d’un accident mentre ajudava a despenjar una xarxa al local dels Xiquets del Serrallo.

Al funeral hi van anar membres de moltes colles i, a més a més, els Castellers de Gavà, els Xiquets del Serrallo i nosaltres hi vam fer un pilar de quatre cadascú.

En Jordi Calatayud era un membre molt actiu de la seva colla i a la seva ciutat i havia estat regidor a l’Ajuntament fins al 2015.

Que descansi en pau.

Comencem l’any amb la nostra millor estrena Triangular a Sants

26 de març

V

am estrenar la temporada a Sants, després d’un assaig porta un amic de divendres enmig d’un diluvi universal que ens va obligar a passar cap a la Closca abans d’hora.

La primera actuació va ser casualment l’estrena més potent de la història fins aleshores, amb 5de7, 4de7a i 4de7 més el pilar de cinc. El cinc va pujar enmig de la xerradissa «una mica treballat però defensat amb ofici», segons la crònica dels Borinots, i va donar pas al 4 amb agulla que

va anar rodat fins que l’espadat™ va restar exempt™, quan unes fortes rebregades van encomanar ventallades seques que en Macis i la pinya vam aturar com vam poder: segons els Borinots, «va perillar bastant en el moment més crític de la sortida de l’enxaneta del pilar. Sense donar-se per vençuts, el van descarregar, havent-lo treballat de valent».

En tercera ronda tramitàvem el 4de7 i per acabar enlairàvem el primer pilar de cinc de l’any.

Aquí dalt a l’esquerra, pilar del mig del 4de7a en el millor moment (F. Ana). A la dreta, 5de7 (F. Carles Paniello)

chrònica dels feyts

Aniversari de Sagrada Família 2 d’abril, Sagrada Família

L

a segona diada de l’any va contemplar el nostre segon 5de7, que va pujar més bé de mides que el de Sants i que va servir perquè s’hi estrenés canalla. També va anar molt millor el 4de7 amb agulla de segona ronda i, per acabar i repetir actuació, un 4de7 amb molts canvis a tot arreu

per continuar rodant castellers. I pilaret de cinc per plegar.

Durant l’actuació amb més guiris de l’any els amfitrions van descarregar el 4de8 més matiner de la seva història, al tercer peu i després de l’esvaniment d’un turista, que ens va ocupar l’ambulància alguns minuts.

Diada de Primavera 8 d’abril, Cornellà

Tornàvem al poble del costat i, després dels pilarets d’entrada, sortíem de 5de7, que també va anar com oli en un llum, i vam passar al 4de7, que tampoc no va presentar gaire batalla, tot i que semblava que tendia a obrirse per baix. Per acabar, un 3de7 sense història i un altre pilar de cinc. Com es pot veure, una altra diada per anar fent rodatge, tot esperant a portar tan aviat com fos possible els nostres millors castells; potser per Sant Jordi?

TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 17

chrònica dels feyts

Sant Jordi enguany ha caigut en diumenge, fet que ha permès que la plaça de l’Ajuntament contemplés la nostra torre més matinera.

Per l’Adrià Pallarés

el vostre la nostra

drac

bèstia

Foto: Francesc X. Pallarés

E

l diumenge de Sant Jordi jugàvem a casa en un dia preciós i assenyalat. A més, la diada va canviar de localització amb relació als anys anteriors: actuàvem a la plaça de l’Ajuntament.

Llambordes a terra, banderes al balcó i una placa que tot cargolí que la veu és inevitable que recordi el que vam fer, el que fem i el que som capaços de fer.

Ningú no ens pot aturar!

Germans, som imparables. La torre, la maleïda torre, ja no és tan dolenta. La primera de l’any, la més matinera de totes, una de les més parades, la nostra joia de la corona, la vam poder fer sense cap tipus de problema en el dia del nostre patró.

Però anem a pams… Donàvem el tret de sortida a la diada a les 12.04 amb tres pilars de quatre prou macos, pilars que, com des de principi de temporada, els fa la gent que ve els dijous als assajos de millora, als quals tothom qui vulgui pot fer proves i és molt benvingut per poder-ne aprendre, millorar i corregir.

Seguidament, encetàvem la primera ronda amb un còmode 5de7, quart de la temporada, i tots com a primer castell de les diades. Simplement magnífic. Pensar que anys enrere havíem d’esperar al mes de maig o fins i tot al

18 PEUS NEGRES TEMPORADA 2017

juny per veure la catedral de 7 pisos blau elèctrica, i ara la fem amb les rotacions que siguin necessàries.

Segona ronda, im-pe-ca-ble. Hi havia gent nerviosa, n’hi havia de tranquils. D’altres no sabien què era el que estaven fent, pensat que sí, un castell més i no pas… La feina dura als assajos estava feta, ara era quan tocava veure’n els resultats. Estar estudiant durant mesos per arribar a l’examen i no dubtar en cap pregunta, en siguin tres o en siguin cent, siguin escrites o tipus test, tant és. Pinyes agafa els baixos i ben convençuts, tranquils i al cent per cent, els encara a plaça, deixant entre ells tan sols una mirada seriosa i tranquil·litzadora; ja sabien al que s’enfrontaven, ja ho sabíem tots.

Discurs tranquil·litzador del cap de

pinyes i les paraules motivadores de la sots-cap de colla, que van fer que tots entressin bé a la pinya i que els segons estiguessin còmodes. Els terços no dubten i diuen «sí», quarts amunt i de cop se sent com les gralles fan la passa de l’enxaneta. Tots apretant i, instants més tard, veus acotxador i enxaneta baixant i dient que sí amb el cap, sents els dosos com ho celebren ja sobre la pinya, veus com les quartes baixen amb un somriure que destaparien qualsevol dia ennuvolat. Els terços, més que contents; felicitats al segon que s’estrenava brillantment, i la pinya, com no, lololo… que no és per menys!

Iniciàvem la final round descarregant un 4de7 força mogudet. Amb els dos primers pilars de 5 simultanis de l’any, culminàvem una diada excel·lent.

chrònica dels feyts

Un maig mogudet El mes de maig va ser trontolladís, amb una llenya de carro gros més un intent desmuntat de quatre i de torre al Poble-sec, a més d’actuacions amb poques camises —dos cincs de sis— a Badalona i a Sant Vicenç dels Horts.

Can Bandarra 21 de maig

L Festes de Maig

Badalona, 14 de maig

E

l mes de maig va ser un mes ple de d’actuacions. La primera va ser amb motiu de les Festes de Maig de Badalona, on a més dels Micacos ens acompanyaven per primer cop els Castellers de l’Alt Maresme.

Després del pilar caminant d’entrada, sortíem amb un 3de7 solvent per donar pas al 4de7, que continuava apuntant a un pis més ben aviat.

Com que érem força pocs a plaça, vam haver d’acabar rondes amb un 5de6 i, per comiat, vam fer dos pilars de quatre. I a veure què passava la setmana següent al Poble-sec.

a setmana següent era el torn del 4de8 més matiner, però potser era massa matiner o massa verd i no va acabar d’anar bé.

Després dels tres pilarets de quatre sortíem amb el carro gros: un 4de8 que aquest cronista, des de l’agulla, va veure no gaire malament, tot i que també no gaire còmode; en tot cas, sembla que s’havia desquadrat per dalt i, amb dosos col·locats, el van tirar avall. En repetició hi tornàvem i, tot i que semblava que estava millor, tot just abans de l’aleta, i amb els dubtes de canalla, que van començar a baixar, les remenades es van accentuar i el castell va fer llenya, l’única de la temporada.

En segona ronda era el torn del 5de7, un castell que vam descarregar sense problemes, mentre que en tercera optàvem pel 2de7. Tanmateix, una quarta havia pres mal en la caiguda i vam haver de desmuntar la torre, que estava perfecta fins aleshores. Per resoldre la diada malastruga portàvem un altre 4de7 i, per acomiadar-nos, sense tercer castell, descarregàvem un pilar de cinc.

Aniversari Carallots 28 de maig

E

A dalt, per maig al Poble-sec no va ser tot descarregat, precisament (fotos: A. Espada, Manel i Ana). A la dreta, bonic cinc de sis a Badalona (Manel)

l darrer diumenge del mes vam visitar Sant Vicenç dels Horts. Érem molt pocs a plaça i, després dels pilars d’entrada i d’una colla de bastoners infantils, cap a la una vam començar a actuar per repetir l’actuació de Badalona gairebé clavada, també amb el 5de6 com a tercer castell, símptoma d’un mes de maig malagradós que ens feia notar que havíem d’estar alerta perquè els castells no es fan sols.

TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 19

chrònica dels feyts

Can Vidalet

Diada de la Grallada

D

S

11 de juny

Vilanova i la Geltrú, 18 de juny

esprés d’un mes de maig amb relativament poca gent a plaça, encaràvem el juny amb el més calent a l’aigüera, però Can Vidalet no seria aquesta vegada el que capgiraria la tendència.

Fèiem tres pilars de quatre d’entrada, un dels quals desmuntat i, tot i que els assajos havien anat bé, una baixa de darrera hora ens va fer abaixar pretensions. Vam començar amb un 3de7 tranquil que va deixar pas a un 5de7 desmanyotat i renouer, força lent, força remenat a la descarregada i amb la moto antològica d’un segon —en aquest castell, d’altra banda, la Cèlia va pujar amb les ulleres del Castelloscopi dels Bandarres. En tercera ronda fèiem un 4de7 no gaire maco i, com que les ambulàncies se’n van haver d’anar, vam acabar amb pilars de quatre. Vam convidar les quatre colles a dinar a la Closca i hi vam fer gresca i xerinola fins al vespre amb sessió de DJ i tota la pesca.

Ana R.

20 PEUS NEGRES TEMPORADA 2017

et dies després, per fi tornàvem a fer la torre de set, aquesta volta a Vilanova, una vila que era nova per nosaltres, atès que no hi havíem actuat mai, segons els registres.

Ens vam aplegar cap a les 12.30 h al local dels Bordegassos i vam enfilar en cercavila cap a la plaça de les Cols i, sota una calda interessant, començàvem la Grallada sense pilars d’entrada. Nosaltres vam sortir de 4de7, sense gaire història, i aleshores, quan va haver passat la banda Sons de Cossetània —que s’hi va estar una estoneta tocant—, vam atacar el 2de7. Segons es llegeix al web de Gausacs, «teníem el castell, la Mar

ens deia que la gaudíssim i així va anar: la pinya estava perfecta, el tronc sembla que no va patir gaire, malgrat que som lents de l’hòstia fent castells i que des de la meva posició vaig trobar que un segon tremolava massa pel meu gust. Així que aviam si aconseguim de debò normalitzar aquest castell i tirar-lo per tots cantons i algun dia fer com Gausacs i fer el 2de8f com botifarres».

No érem gaires camises, tampoc, i vam acabar amb el 4de7 amb agulla, que va semblar raonablement tranquil. De comiat, pilar de cinc.

I així fèiem la segona torre de l’any, l’any de les deu torres.

CdE

chrònica dels feyts

Repetim la millor actuació a Sants Diada d’Estiu

Plaça d’Osca, 1 de juliol

F

a alguns anys que anem a Sants i darrerament ens porta sort.

Aquest 2017 hi anàvem amb tota la pólvora amb ganes de tornar a fer, per cinquè cop, la nostra millor actuació.

En primera ronda sortíem forts amb el 2de7, que ja feia la impressió que teníem completament domat. I així va ser: la pinya es va tancar molt ferma i el tronc es va anar bastint sense dubtes i molt sòlid i es va descarregar sense complicacions.

Tot seguit provàvem el 4de8, que ens havia caigut al Poble-sec i, per tant, hi havia alguns nervis. Així i tot, el tronc va pujar molt tranquil, tot i que a la descarregada els nervis es van fer notar i va començar a remenar i perdre una mica les mides i sobretot

sembla que en algun rengle la lligadura del segon amb la pinya no acabava d’anar a l’hora. En tot cas, entre tots es va poder aturar i, d’aquesta manera, estrenàvem el carro gros.

Per tancar rondes estrenàvem un altre castell, el 3de7 per sota, l’únic de l’any. El tres va anar pujant de manera força compassada i sense estrebades i amb mides prou bones, i es va completar sense incidències. Per reblar la nostra millor actuació vam descarregar un vano de cinc.

A ritme de txaranga vam voltar per Sants fins a l’Espanya Industrial, mentre pensàvem que havíem fet una diada de puta mare abans d’estiu i somniàvem que Santa Magdalena ens donaria encara millors fruits.

Diada d’Estiu dels Moixiganguers 15 de juliol, Igualada

U

na mica relaxats després de Sants i amb menys camises, a Igualada sortíem de 5de7, que vam haver de desmuntar per problemes de canalla. En repetició sí que va acabar de remuntar quarts i, d’aquesta manera, descarregàvem el cinc sense més història. En segona ronda fèiem un altre 4de7 i per acabar un 3de7 força lent. Ens acomiadàvem de l’Anoia amb dos pilarets de quatre.

Torre de set, quatre de vuit i tres de set per sota en la Diada d’Estiu dels Borinots. (fotos: Carles Paniello)

TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 21

chrònica dels feyts La nostra primera clàssica de vuit (fotos: Lourdes)

Una Magdalena clàssica Descarreguem a la primera el «pare dels castells» i la clàssica de vuit en una festa major petita espaterrant

L

a patrona dels esmorzars amb llet ens va ser favorable i, després del treball de tants mesos i anys, per fi vam poder fer la clàssica de vuit —2de7, 4de8 i 3de8—, al primer intent de 3de8 que portàvem a plaça. Com diu l’Adrià: «El que no diuen és tot el que hi ha darrere de la història: feina, assaig, mals de cap, assaig, mals d’esquena, assaig… I podríem seguir amb una llarga llista. El que és història és el que hem fet avui tots els cargolins a plaça. Avui és un dia gloriós, un dia màgic, un dia etern per a nosaltres, família… La suor dels assajos es converteix en llàgrimes a les places, els gemecs, en crits d’alegria i furor… Som eterns, germans, seguim així perquè junts som imparables, tots units fem força, no ho oblidem

22 PEUS NEGRES TEMPORADA 2017

mai… Som i serem llegenda, som i serem història, som i serem Castellers d’Esplugues!»

I diguem que les festes de Santa Magdalena van començar precisament el dia de l’assaig anterior, que es va escaure en dijous, i que va ser el millor o un dels millors de la història i amb el 3de8 que es veia com una realitat després de tant de temps d’anar-hi al darrere.

El diumenge, doncs, era el dia.

Després de les matinades, que van acabar a la Closca amb esmorzar de forquilla i ganivet, vam entrar en cercavila encapçalats per Diables al Robert Brillas. Vam fer els pilarets d’entrada i vam sortir de 2de7, la quarta de l’any, que totes les opinions van acordar que va ser molt còmoda i sense gaires complicacions.

Aquesta torre, després de les cinc del

2016 i les quatre del 2017, confirmava definitivament que ja la teníem completament dominada i que era un castell més del repertori, que ens permetia obrir una diada de màxims per agafar confiança.

Era el torn del carro gros, amb el qual no teníem tanta confiança. Va pujar al segon peu amb unes mides força bones, tot i que sembla que les va anar perdent de mica en mica i, així, el vam haver de defensar una mica a la descarregada, però sense cap sensació de perill.

O sigui, que ja teníem el que era segur que volíem provar, però tothom sabia què era el que tocava si tot havia anat rodat, tot i que sigui una mica estrany deixar pel final el castell nou. La pinya del 3de8 es va tancar molt bé, hi havia molta concentració i els segons i els ter-

chrònica dels feyts

ços ho van veure clar a la primera i cap amunt. Feia moltíssim que no se sentia el rau-rau aquell de quan sonen les gralles per primer cop en un castell nou i saps que pots fer història. Sembla que per nèrvits o per la raó que fos, amb dosos col·locats i la canalla petita enfilant-se, va començar la remenada general sobretot pels pisos de dalt. Malgrat que tenia bones mides, les sacsejades feien que els rengles s’estiressin i s’arronsessin i que en alguna foto el tres es vegi boterut. Sembla que l’enxaneta o l’acotxadora va tenir problemes per remuntar, i aleshores aquell moment màgic de quan fas la primera aleta al castell que durant tant de temps només eren somnis i anhels i ara és una realitat viva. El chronista, des de l’agulla, va mirar amunt i va veure, a més de la travessada del castell, que va durar una eternitat, unes batzegades molt bèsties sobretot amb do-

sos baixant. El tronc i la pinya vam haver de lluitar de valent, en Macis cridava que «de aquí no salta ni dios», tot déu aguantava el castell; la canalla petita va baixar amb un pet al cul però els dosos van trigar més, i quan quints van començar a baixar ja es veia una realitat. Els terços més aviat es van llençar a la pinya en comptes de baixar enmig de l’eufòria del primer 3de8, per fi. Quines putes ganes que en teníem, quina felicitat.

L’eufòria no s’apagava mentre anaven corrent les birres de celebració. Mentrestant, fèiem el vano de cinc i després cinc pilars de quatre i enfilàvem cap a la Closca, que hi havia barra lliure per celebrar-ho.

La festa va durar tot el dia, amb dinar d’arròs negre, dolls de cervesa, grenyes rapades i crestes, el cabaret, un xàfec passatger i tot allò que acostuma a passar en aquesta mena de dies meravellosos.

Els Castellers d'Esplugues trenquen el sostre casteller del Baix Llobregat

La formació de la camisa blava completa el primer tres de vuit de la seva història i arrodoneix la seva primera clàssica de vuit Efrèn Garcia, diari ‘Ara’, 23 de juliol del 2017

CdE

Assaig de 3de8 (CdE)

E

l 6 de novembre del 1994, els Castellers de Cornellà van col·locar el llistó del Baix Llobregat en el punt més àlgid en descarregar el quatre de vuit en la seva diada de final de temporada.

Des de llavors, només els Castellers d’Esplugues havien aconseguit igualar la fita, però encara cap altra colla de la comarca havia superat el sostre marcat pel carro gros. Avui els Cargolins han fet un nou pas endavant en assolir per primer cop en la seva història el tres de vuit, i ho han celebrat acompanyant-lo de les seves millors construccions i arrodonint la primera clàssica de vuit —tres i quatre de vuit més dos de set— blau elèctric.

La diada de Santa Magdalena i vuitè memorial David Carreras ha

vist com la colla del Baix Llobregat superava a poc a poc els seus registres. Ha començat l’actuació descarregant el dos de set i ha deixat els castells de vuit pisos per al final. Després d’apuntar-se el segon quatre de vuit descarregat de la temporada, han provat per primer cop el tres de vuit, una construcció que feia molt de temps que preparaven. L’han bastit amb gran solidesa però amb els nervis habituals d’una estrena. El tres ha mantingut un lleuger tremolor durant tota l’execució i ha calgut fermar emocions en una descarregada lenta però efectiva. Al final la plaça ha esclatat en una gran celebració. Els Castellers d’Esplugues s’han apuntat el tres de vuit en el seu primer intent a plaça.

TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 23

Fotos: Ajuntament d’Esplugues (a sota) i J. S. (dreta)

Professó del Ferro i pilar a l’església

A

bans, però, del Memorial David Carreras, hi va haver tots els actes festius de Santa Magdalena.

El mateix dijous després d’assaig s’obria la Closca per fer un beure, sopar i agrair l’ajuda als de fora que ens van venir a donar un cop de mà.

El mateix divendres ja tocava la Professó del Ferro, que enguany va tenir 24 PEUS NEGRES TEMPORADA 2017

algunes innovacions. Des del Brillas a la cruïlla del carrer de Montserrat on puja el nostre pilar, tot va ser si fa no fa com sempre. El nostre pilar un altre cop va passar entre les dues bigues sense tornar-lo a aixecar, mentre que les gralles tocaven a la tarima de davant l’església i les anàvem sentint pels altaveus del recorregut. Amb les gralles a la tarima i en Casellas amb la seva música electrònica, moltes entitats —més que altres anys— hi vam anar passant a ballar: diables, gegants, esbart, bastons, etc. I, quan va haver acabat tot, sopar de germanor i l’Orquestra Allioli.

L’endemà dissabte era 22, dia de Santa Magdalena, i per tant tocava fer el seguici i ofrenes a la patrona, que va seguir un ritme més habitual a la resta d’anys. Hi va haver el concert vermut i dinar d’entitats, a l’hora del campionat de botifarra per variar no hi havia ni baralles i en vam haver d’anar a comprar al xino, i per fi va ser l’hora dels balls d’entitats i seguici, amb un munt de pilarets, fins al nostre pilar caminant dins l’església.

A fora els Diables van declamar els seus versots i, en acabat, va sortir el crematasques de Boc de Biterna camí de les Tres Esplugues. Però havíem de fer bondat per l’endemà i no ens hi podíem quedar gaire estona…

Q

uin goig veure l’Anna fent d’enxaneta al pilar caminant que es fa a l’església! Gràcies de tot cor per fer-me viure aquest moment tan meravellós! El meu petit miracle, el meu gran tresor, va pujar sense dubtar amb el suport de tota la colla, la pinya, el tronc… Enrere queden dies seguits d’assajos i més assajos, de fer cas sense protestar als caps de canalla (que li costa tant).

I a dalt hi era, ella i tota la colla. Tota la colla amb tots els membres que la formen, cadascú amb la seva aportació, amb el seu cor.

I el pilar caminava, tots junts, com un sol cos, com un sol cor, amb esforç, amb il·lusió i amb alegria. A poc a poc, però sense parar, amb la seguretat de saber que fem les coses amb el cap i amb el cor, ens apropàvem a l’altar i girava el pilar.

L’Anna només era el símbol de tota la colla. Pujar a poc a poc, carregar, caminar amb compte, establir-se, descarregar i gaudir.

Què és això sinó una al·legoria de la vida?

Per la Inés

chrònica dels feyts Fotos: Ramsés i Ton i xarxes socials

Eulàlia Batet

Q

uan els que no vam poder anar a Laudio preguntem i busquem respostes a com va anar el viatge, tothom diu el mateix: «Pregunta-l’hi a l’Ibra!»

I quan l’hi pregunto a l’Ibra, ell sempre em respon: «El que va passar a Laudio, es queda a Laudio.» I et regala un d’aquests somriures de bon nen que té.

Però de seguida li poden més les ganes de compartir i se li escapa: «El Mora, el Mora ho va petar!»

I jo, que sóc xafardera i curiosa de mena, em proposo, gravadora en mà, a fer una cervesa amb alguns dels protagonistes del viatge que tinc més propers per saber-ne més.

«La veritat és que tot són records agradables, paraules i frases d’agraïment i bon record, tant per als habitants de Laudio com per a la resta de cargolins.»

«A mi el que em va agradar més —continua l’Ibra— és com ens van tractar; l’ambient, la gent de Laudio i com ens vam portar nosaltres, tant de dia com de nit.»

«Fins i tot hi va haver un noi de Laudio que va fer de segon en un pilar i tot!», afegeix tot rient. «Un noi que participava en la primera cercavila que vam veure on es repartien hòsties per a tothom.»

I aquí salta l’Alfons i explica: «El qui va fer plorar la meva filla el vaig agafar jo i des de la meva alçada li vaig dir: “Ahora vas a subir tú a arriba a hacer un pilar.” I sí que el va fer!

I tant! I sense treure’s el capgròs! Tan valent que semblava…»

«Érem els convidats d’honor. La gent ens saludava i ens aturava pels carrers per preguntar-nos quan i on actuaríem. Venien del mateix Laudio i de pobles del voltant. Ens venien a veure perquè volien, perquè els agradava de veritat i al·lucinaven amb el que fèiem. Actuàvem per a gent que venien a veure els castellers, perquè ens volien veure! Ens van fer sentir

que fèiem coses molt grans», puntualitza la Sònia.

«A la plaça del poble, amb un impressionant muntatge de llums, vam fer la diada més espectacular que he viscut mai —recorda l’Alfons—. Pell de gallina. La gent aplaudint, cridant. Semblava que la plaça s’hagués d’ensorrar!»

«Fèiem un castell de sis i semblava TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 25

chrònica dels feyts

que estiguéssim carregant un castell de deu!», afegeix la Silvia.

I aquí es va començar a vertebrar la nova Tècnica, que es va gestar per Santa Magdalena i que a Laudio va anar agafant forma. «La decisió ja estava presa, només faltava posar fil a l’agulla… I és que encara faltava tot!», recorda l’Ibra.

I el costat fosc? «La nit. La nit és fosca», matisa l’Ibra.

«Era xulo —diu l’Alfons— veure com a les sortides de nit cargolins de diferents edats, dels quarentons com nosaltres als més joves de 20-25 anys, anàvem junts i tots del mateix rotllo i fèiem un sol grup i ballàvem tots junts. Això és el que més m’agrada d’aquestes sortides de colla. Va ser impressionant. Tot és bon rotllo!»

«Cap pique, cap desavinença…

Ni per dormir. El Marquès va roncar

com sempre, però es va posar en un raconet… I és cert que el pobre Emi en va pagar la novatada!»

«Vam dormir en un poliesportiu, tots junts, molt net i amb moltes dutxes. Hi havia paneroles, però la veritat és que era d’agrair que per sort moltes ja estaven mortes!»

«A l’hora de muntar els llits, el Ramsés va ser l’enveja de molts, el seu supermatalàs, la baixera tan ben ajustada, el llençol, les sabatilles… només li faltaven les tauletes de nit!»

I a ballar! «El Mora, l’Alfons i el Veneri… Els reis de la pista! Sens dubte! Impressionant el Mora!»

Quantes vegades ho he sentit ja?

I la Sònia que s’ho va perdre…

I el mite del tic-tac, tic-tac que es va acabar… oi Adri?

«Inoblidable també la remulladeta a la piscina, a les cinc de la matinada, convidats per dues tendres cargolines.»

«Quan uns quants ens disposàvem anar a dormir, l’últim escamot que quedava —relata l’Ibra— ens vam trobar amb dues cargolines amb els cabells mullats i tovalloles que no podien amagar d’on venien.

No els va costar gaire convence’ns.

Feia fresqueta, però ho vam gaudir molt molt!» Aquí us deixo una foto.

Hi ha un petit vídeo que ronda pels WhatsApps… «Xocant quan, després del bany, anem a dormir i ens trobem amb les filles despertes, que ens demanen per si es poden anar a banyar… Amb quina autoritat els podem donar ara un no per resposta?»

«I incomptables els pilars nocturns que vam arribar a descarregar! “¡Joder con estos catalanes! Incluso con dos copas de más hacen torres!”, diu que se sentia a les converses secretes dels lavabos!

Més d’un cor es va quedar trencat amb la nostra tornada. Algun el sabem del cert, d’altres els intuïm i segur que més d’un se’ns escapa. A un de pinyes, a l’hora de pagar, en tornar-li el canvi la cambrera li va donar un paper amb un telèfon: «Para tu compañero, de parte de mi compañera…» De pinyeiro a pinyeiro. Per cert, un secret no gaire ben guardat. Oi, Pepins?

«I el sopar de comiat? Us en recordeu?», pregunta la Silvia. «Quan hi vam arribar i vam veure tot aquell jardí verd, amb totes les taules tan ben parades, amb música ambiental, la gent que ens servia… semblava una boda!», afegeix la Sònia. «Que bé que vam menjar! Que bé que ens van tractar!»

Vam participar a totes les activitats que es feien! Fins i tot vam guanyar un premi a la cursa de córrer amb calçotets i calcetes. Pilars inevitables entre Víctor i cia, Marina, Cèlia, Susa, Marta… «Qui havia de ser, si no?»

Diu que van arribar a Esplugues el diumenge a mitja tarda i que el Cardona va baixar de l’autocar igual que hi havia pujat: vestit de dalt a baix de cargolí. Camisa blava i pantaló blanc.

No fos que algú no recordés qui som i d’on venim! Ben fet, Cardona!

I el Natxi, el Natxi va agafar la bicicleta que havia deixat tancada a la Closca el dia de sortida per poder tor-

nar pedalant cap a casa! Mare meva quina voluntat!

I és que el més maco i el més romàntic i entranyable de tot plegat, és això. La capacitat que tenim els cargolins i cargolines per compartir moments inoblidables i per regalar-nos moments tan especials, sense deixar de ser nosaltres mateixos. I voler compartir-ho.

Jo no vaig poder anar a Laudio, però com si hi hagués anat. I és que el que m’ha donat i ensenyat el fet de ser cargolina és que quan les coses de la colla van bé, quan la colla està contenta i feliç… jo també ho sóc!

Gràcies cargolins i cargolines per ser un cop més tan grans!

TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 27

chrònica dels feyts

25, 26 i 27 d’agost

E

ncara que ja ens han explicat com va anar per terres alabeses, en farem cinc cèntims més aquí. Per posar-hi una mica d’ordre, hi vam actuar quatre vegades, a més dels pilars despullats de la nit del dissabte. Hi actuàvem amb motiu de les festes de Sant Roc —San Roke jaiak— i hi vam arribar el divendres 25 d’agost a la tarda. Aquella mateixa tarda ja vam participar en una cercavila amb capgrossos que fotien cops de porra mentre fèiem pilarets, i a més de pilarets de quatre vam fer una petita actuació davant l’Ajuntament. Durant la tarda vam estar veient una mena de concurs de gossos d’atura —artxain txakur lehiaketa, en diuen en euskera—, on a més d’un munt de formatge ens van donar un record amb el lema «Izan zirelako gara, garelako izango dira», que vol dir una cosa així com «som perquè van ser, seran perquè som». Entre gos i gos, uns bertsolariak cantaven versos que sense intèrpret era difícil de comprendre. Després de l’actuació nocturna i acabat tot plegat, vam sopar i vam immergir-nos en les festes, de txosna en txosna i garagardoa i garagardoa amunt i avall.

L’endemà ens vam anar llevant com vam poder i després de l’esmorzar típic basc vam anar pul·lulant fins a l’hora de l’actuació matinal a la txosna del darrere. Vam dinar i, abans de l’actuació del vespre, vam passar per l’Udaletxea per l’intercanvi de records; nosaltres els vam donar una foto emmarcada del flamant 3de8 i el batlle del poble, Natxo Urkixo, la txapela i la makila —un bastó tradicional símbol de la ciutat. L’actuació de la tarda va ser la més forta que vam fer, amb dos castells de set i un pilar de cinc. En 28 PEUS NEGRES TEMPORADA 2017

acabat vam escampar la boira, després vam sopar amb tot el poble i vam continuar la festa grossa tota la nit, però això cadascú sap com va anar.

Pel que sembla, tant els organitzadors com la gent del poble van estar molt contents de la nostra visita, i nosaltres ens ho vam passar de puta mare, per la qual cosa pot ser que hi tornem algun dia. Laster arte, Laudio!

chrònica dels feyts

El Mercat del Clot

Dia de la Colla

T

A

2 de setembre

16 de setembre

ornàvem després de les vacances d’estiu i de la sortida a Laudio amb la mandreta aquella de tornar-se a posar la camisa i així va anar al Clot: un 3de7 perfecte, un 4de7 també força avorrit i amb molts canvis a pinya i a tot arreu, i un altre 5de6, a més d’un pilar de cinc.

CdE

quest any tornàvem a fer el Dia de la Colla, un altre cop al Pou d’en Fèlix, amb Saballuts i Borinots i amb tot d’actes programats per tot el dia, com ara activitats familiars al matí, dinar popular i la xerrada de folres i soques a càrrec d’en Martí Rovira de Saballuts i que va ser molt interessant, en un moment que amb l’eufòria de Santa Magdalena ens preníem molt seriosament començar a assajar folres amb garanties.

L’actuació començava a les sis allà al mig del no-res de la pista vermella del Pou, i després dels tres pilarets de quatre vam alçar un 5de7 magnífic que com sempre tenia els fonaments en un galliner esvalotat. Tot seguit era el torn del 7de7, una truita miraculosament tranquil·la i amb bones mides, la prime-

ra de l’any. En tercera ronda finalment es va decidir fer el 2de7, que es va descarregar amb solvència.

Fet el pilar de cinc era el torn de la prova de folre a plaça . No és una cosa gaire maca, però mira, almenys un cop a l’any fem un assaig després d’actuar; com diu la crònica borinota, «l’actuació ha tingut bon ritme i ha acabat aviat, amb una prova de 2de8 amb folre per part dels Cargolins, amb la col·laboració de les altres dues colles a la soca. Els d’Esplugues ens han agraït l’ajuda, perquè tot just comencen a enfrontar-se a reptes superiors.» I aviam aquest 2018 què ens explica.

Però el Dia de la Colla continuava i vam fer sopar popular i concerts amb Arkadia Sound i La Mulata i un DJ i molta gresca.

Fotos: Manel

TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 29

chrònica dels feyts

Quan només surt la torre de set…

Sant Mateu

D

e vegades cal fer un pas enrere per poder seguir endavant.

Sant Mateu no va ser el nostre dia, i ens dol que fos a Festa Major, davant els nostres i a casa. Però no oblidem que, malgrat això, ens tornarem a aixecar i tornarem a vèncer.

No deixem que les nostres pors siguin més grans que els nostres somnis.

Sabem com fer-ho perquè no només ja ho hem fet, sinó que ho repetirem aviat. Tan aviat com nosaltres vulguem, perquè únicament depèn de nosaltres ser eterns, fer història i tocar el cel…

Força, equilibri, valor i seny.

Som i serem castellers, som i serem.

Adrià Pallarés

30 PEUS NEGRES TEMPORADA 2017

Fotos: Ajuntament i Manel

24 de setembre

N

o sempre pot anar tot com voldríem i, en aquest cas, no va sortir res bé. Normalment per festes de Sant Mateu fem els nostres millors castells i és on hem estrenat la majoria dels castells nous, si més no des dels darrers deu o dotze anys.

L’objectiu d’aquest Sant Mateu era repetir la clàssica de vuit, però tot i que semblava que ho tindríem tot de cara —tota la carretera tallada, la presència de La Xarxa i els Castellers de Vilafranca, que anunciaven gammes extra— les coses es van esguerrar ja ben bé des del primer moment que vam posar el peu a plaça.

El diumenge de Festa Major hi havia hagut esmorzar a la Closca i abans de les dotze anava arribant a l’Ajuntament la cercavila, com sempre encapçalada pels Diables, que després de veure la pancarta —que ens havia colat l’Ajuntament amb tota la mala hòstia— van decidir fotre el camp.

Per la seva banda, castellers nostres despenjaven aquella ignomínia.

Després dels pilars d’entrada sortíem de 2de7, que en principi no tenia cap problema, però amb acotxador col·locant-se algun esperit va esbor-

ronar la capçada del tronc i el vam haver de desmuntar. En repetició hi tornàvem i, aquest cop sí, malgrat algunes remenades, la descarregàvem, tot i que els aires a plaça continuaven enrarits: a banda de tota la resta, semblava que hi havia dubtes per pujar al capdamunt del 4de8. Per la raó que fos vam tirar el 3de8 abans que el quatre; a assaig havia anat millor el tres i potser era la millor opció, però els nervis van fer que amb quints col· locats el desmuntéssim.

En repetició fèiem el 5de7 per mirar de calmar-nos una mica i en tercera ronda vam provar el 4de8, que també vam desmuntar per completar la primera clàssica de vuit desmuntada de la nostra història. Vam acabar amb un vano de cinc i els pilars al balcó i més comentaris sobre cap a on han de mirar els pilars i tot plegat.

Pel que fa a les altres colles, Capgrossos van estar a l’altura que normalment demostren a casa nostra amb 5de8, 4de9f i 3de9f més pd6, mentre que Vilafranca va canviar la catedral pel 3de8a i hi va afegir el pd7f.

Com que la diada no havia anat gaire bé, la festa a la Closca no va ser gaire engrescada. Sempre es pot dir

que si s’està de pega fins amb els collons s’ensopega, tot i que és cert que els assajos i les sensacions no eren bones i que a més les circumstàncies polítiques a Catalunya també hi influïen.

Però, com sempre, vam treure banya i vam tornar a pujar a la muntanya…

El dia anterior havia estat la Prediada, que tampoc no va ser gaire lluïda. Al matí havien estat els actes habituals, com el concert vermut i el dinar popular, i a la tarda la cercavila interminable que va de la Biblioteca al Brillas ens va deixar a la pista vermella del Pou, on vam fer la Prediada amb Gavà. Vam acabar fent 4de7, 5de7 i intent desmuntat de 3de7 i, així, vam acabar també amb dos castells. Vam fugir d’allà cap al sopar de colles, amb un grupet folk encabat, i després als concerts però no gaire, que l’endemà era el gran dia de Festa Major.

En tot cas, tot havia començat el dimarts amb assaig i moscatellada; va seguir el dimecres amb al roure, els balls de les entitats i el seguici del pregó, a més de l’escridassada de bona part del públic a la regidora —l’alcaldessa no hi era— i les corrandes d’en Casellas, enguany amb en David Baigé, i concerts; dijous l’assaig no va anar gaire bé, i divendres era el crematasques de Boc de Biterna, que va ser bastant boig i va durar més de dues hores, i per acabar concerts a les Tres Esplugues.

Aquesta és la crònica desordenada d’un Sant Mateu força caòtic que va haver d’esperar unes quantes setmanes abans de veure com tornàvem a remuntar.

TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 31

chrònica dels feyts

Sant Just torna a ser de vuit

Aniversari de Viladecans

Festes de Tardor

7 d’octubre

D

escansàvem després de la ressaca de Festa Major i quan tornàvem a places era per visitar Viladecans. Els assajos després de festes no havien remuntat gaire i hi anàvem a fer, un altre cop, 3de7, 4de7 i 5de6, i aquesta vegada amb pilars de quatre i una flaire constant de xocolata que sembla que venia d’una fàbrica de prop. Restaven dues setmanes per Sant Just i encara teníem temps per espavilar.

Lourdes A.

32 PEUS NEGRES TEMPORADA 2017

22 d’octubre

H

avia passat aproximadament un mes des de Sant Mateu i ja érem a festes de Sant Just amb ganes de tornar a alçar el vol, que ja tocava, i aquesta vegada Can Ginestar no ens va fallar.

El primer castell era el 2de7, que tornava a plaça també un mes després. La setena torre de l’any va pujar amb tranquil·litat i es va descarregar sense gaires problemes, potser un pèl

Manel

lenta i amb alguna petita remenada a la descarregada. Tot seguit tocava el 4de8, que havíem assajat poc des de Sant Mateu i anava un pèl just. Així i tot va pujar amb confiança, prou ben quadrat, també un pèl lent i, llevat d’algun petit tremolí en la sortida de canalla, no va patir gens. D’aquesta manera semblava que ens espolsàvem els dubtes que ens havia estat generant el 4de8 i podíem passar al 7de7 de la temporada, que es va enfilar amb força enrenou i remenadissa, com és habitual en la malaurada truita. Vam acabar amb un vano de 5 en què un dels pilars de quatre es va haver de desmuntar.

Amb aquesta actuació redreçàvem el segon tram de temporada en la recta final de l’any i tornàvem a il·lusionar-nos amb el que podríem fer.

Manel

Manel

Trobada de Colles del Baix Llobregat

Diada dels Castellers de Terrassa

V

A

Begues, 1 de novembre

am tornar a la Trobada del Baix un any més —som l’única colla que no hi hem faltat mai— i vam tornar a fer la millor actuació de la jornada, tot i que una mica per sota de la de l’any passat a Sant Feliu, i és que els Cargolins no érem una multitud al pati de l’escola on actuàvem.

Aixecàvem els pilars d’entrada i, quan va ser l’hora del tercer grup, vam sortir amb un 5de7 sens reprotxe i vam continuar amb el 2de7, amb estrena a segons i nervis de bon començament, que es van traduir en alguna sotragada que es va poder defensar entre els aplaudiments de la plaça. Per acabar, un 4de7a sense més història i un pilar de cinc.

En acabat, polca d’Ours gegantina i cap a dinar a un poliesportiu mentre ja pensàvem en la diada de Terrassa, que era el diumenge 4 d’aquella mateixa setmana.

20 de novembre

rribàvem a la penúltima actuació de l’any amb menys de cent camises a plaça i un assaig de divendres que ens permetia intentar anar al màxim, però un pèl justos.

Totes quatre colles —amfitrions, Moixis, Berga i nosaltres— aixecàvem pilars de quatre amb el domàs de democràcia. Nosaltres vam començar amb el 4de8, que tot i que des de dins semblava que no acabava d’estar del tot còmode i que tenia un tremolí constant, vam poder descarregar amb força seguretat.

Encara no podíem tirar el 2de7 perquè faltava un terç i vam passar al 5de7, que va semblar de tràmit. En tercera ronda, per fi, vam tornar a portar la torre a plaça, tot i que amb un altre terç. I de fet sembla que a banda d’algun bellugueig no va patir gaire, molt més tranquil que el de la Trobada. Acabàvem amb pilars de quatre i cap a casa, que només ens restava el Poble-sec.

Manel

Manel

Foto: C. Sant Feliu

Jordi Solano

chrònica dels feyts Fotos: CdE

Segona clàssica de vuit cargolina

T

ots anàvem a l’una, no hi havia dubte… N’hi havia que estaven nerviosos feia dies, uns altres van notar una sensació rara a la panxa en llevar-se al matí per anar a plaça, d’altres que en el moment de sentir les gralles dels pilars d’inici es van adonar que n’estaven, de nerviosos…

Sortim de quatre, tots tranquils, el visualitzem, el tenim, no ha de patir ni la pinya ni el tronc i encara menys la canalla.

Sonen gralles, aleta, quarts baixen, és nostre, el cinquè 4de8 de la temporada ja és nostre.

34 PEUS NEGRES TEMPORADA 2017

Torn de la torre, la desena de la temporada. Aquella mala puta que tant es va costar dominar, ara és nostra i la fem allà on anem.

El tres no arriba, la gent es desenfaixa, es refreda, es distreu, fins i tot marxa… Una espera eterna per a tots aquells que hi anàvem a fer història.

Ens plantem i diem que no marxem de plaça sense els tres castells, i això és exactament el que farem.

Per fi arriba el moment, es tanca la pinya, pugen segons, terços, tots còmodes i qua-

drats… El castell es mou, es mou molt més del que se’ns movia als assajos, però no és suficient per no deixar-nos tocar el cel, no és prou el moviment per treure’ns el nostre somni…

No ha estat una temporada fàcil, tot i això hem fet el que millor sabem fer. Som els millors, família. Hem fet història, i serà recordada pels segles posteriors. Tota la nostra feina, els nostres esforços i els grans sacrificis valen la pena…

Som eterns, som una gran família. Som Cargolins!

Adrià Pallarés

chrònica dels feyts

Descarreguem en la darrera actuació de l’any la segona clàssica de vuit per tancar la nostra millor temporada Diada de Tardor

Carrer Blesa, 19 de novembre

T

Ana R.

ornàvem a actuar amb els Bandarres per sisè cop aquest 2017 amb la intenció de portar-ho tot, que per alguna raó els assajos a final de temporada havien anat bé, i després dels pilarets començava la gresca amb el 4de8.

Aquest chronista no és que estigués tan nerviós, però no esperava sortir de 4de8, perquè va ser el que havia anat pitjor a assaig. Va pujar al segon peu força bé de mides llevat d’un rengle, que estava una mica més tort, però a les fotos surt molt maco.

El cinquè carro gros de l’any.

La torre de segona ronda va anar pujant com sempre, però de sobte van començar a baixar fins a segons unes sotragades força bèsties. Sembla que és la pitjor torre que hem descarregat mai i que es va haver de defensar al límit, tot i que al vídeo després no es veia tan malament.

Sagrada Família, que també havia descarregat el 4de8 en primera ronda, portava ensems el 2de7 en segona, però aquesta vegada les ventallades ja feien presagiar una llenya que es va produir tot just abans de carregar-la.

Això va fer que les ambulàncies se n’anessin vora d’una hora i que ens haguéssim d’esperar a fer el 3de8.

El tres va pujar al primer peu força rodonet i ben quadrat, sense tants nervis com el de Santa Magdalena i, per tant, molt més tranquil, malgrat alguna remenada que en cap cas va semblar gaire perillosa, a diferència de l’epilèpsia general del primer. Estàvem molt contents, la veritat, com es pot entendre del text de l’Adrià.

Per alguna raó tampoc no vam fer pilar de cinc de comiat i així contents com imbècils vam anar cap al parc de les Tres Xumeneies, on els Bandarres ens van convidar a dinar i a la festa de després, que va durar fins a les nou.

TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 35

Cargolística

Txus i Jep

Fe d’errades: en la versió impresa de la revista, manca l’intent desmuntat de 3de8 de Sant Mateu en les taules 1 i 6, un error que fa variar alguns percentatges.

U

n any més ens proposem d’atalaiar amb ull clínic els gloriosos numbrus de la colla.

Lloat sia Jaume Barri!

Menys diades, menys castells Considerem una «diada normal» aquella que es planteja amb almenys tres rondes de castells més pilar i en què estem acompanyats per alguna altra colla, normalment dues més. Això no vol dir que la diada normal no la puguem acabar amb menys castells o sense pilar per raons diverses, però la considerem «normal» igualment.

Des d’aquest punt de vista, el 2017 hem tornat a baixar d’actuacions normals: 21, per 22 i 23 de les dues temporades anteriors. Val a dir que el nombre d’actuacions es manté més o menys estable entorn d’aquestes xifres, però també s’ha de tenir en compte que en comparació amb altres colles fem moltes menys actuacions. També és avinent recordar que actuacions un pèl estranyes, com les de Laudio, fan de mal classificar; la considerem com a «sortida de colla», igual que Buñuel l’any anterior, tot i que una de les actuacions de Laudio va complir la regla dels tres castells més el pilar.

Així, hem fet una actuació menys, no hem tingut tantes actuacions comercials i a més a més hi ha hagut alguna diada una mica galdosa en què no hem acabat de completar rondes. El resultat són gairebé el mateix nombre de construccions totals (211 descarregades, per 212 i 211 de les temporades anteriors), però si no comptem els pilars hem descarregat 11 castells menys.

36 PEUS NEGRES TEMPORADA 2017

Ras i curt: respecte al 2016, han estat −2 cd6, −8 cd7 i +1 cd8 (ara comptem el 2de7 com a castell de set, abans l’afegíem als de vuit).

Això també es reflecteix en una davallada de gairebé tots els castells de set, llevat de 4de7 (igual), 3de7 (+3) i, evidentment, 2de7 (+5). De la resta de castells de set, és especialment clar el cas del 3de7 per sota (que ja sabem per què l’hem deixat de fer): de 12 i 11 els anys anteriors a 1 el 2017, el mínim des del 2012. També estem en mínims des de fa alguns anys en 4de7a (2008), 5de7 (2010) i 7de7 (el mínim des que el vam estrenar el 2012). També estem en el mínim de pilars de cinc (15) des dels 14 del 2009, amb una davallada lenta i continuada des dels 27 del 2012. Per contra, hem tornat a batre el rècord de pilars de quatre, amb 126 (10 més que l’any anterior).

D’altra banda, com expliquem més endavant, la irregularitat de camises a plaça ha significat que hàgim fet més castells de sis en diades «normals».

Així, sense comptar les sortides de colla com Laudio o Buñuel, el 2016 vam fer castells de sis a la primera de l’any —que encara no ens havíem tret la son de les orelles— i a Cervera — que era lluny i tot just després de Sant Mateu. Aquest 2017 ho hem fet en 4 diades, totes a Barcelona i àrea metropolitana: Badalona, Sant Vicenç dels Horts, el Clot i Viladecans.

Tot això contrasta amb l’augment de castells de vuit, tot i que sobre el paper només n’hem incrementat un: de 6 a 7. En tot cas, l’estrena del 3de8, que hem fet dues vegades, és una gran notícia i si som prou gent a assaig i tot plegat ens ha de permetre continuar creixent.

1.Tots els castells de la colla (1994-2017)

1

3

66,7%

16

53,5%

9,3%

37,2%

2.Actuacions de la temporada 2017

Assistència a plaça i assaig Tot i que l’equip de pinyes ja n’ha parlat una mica, ara mirarem amb més profunditat què és el que ha passat amb l’assistència a plaça i assaig.

D’entrada, ens va costar molt començar i l’assistència va ser molt pobra al febrer. Amb tot, els mesos següents fins al juny els números són prou bons i superiors als del 2016, però sense arribar a les xifres del 2014 i 2015. A més, l’assaig compartit amb Cornellà al maig és un factor diferencial que va disparar l’assistència del mes a la millor de la història cargolina recent, malgrat que els inputs que rebíem de la Tècnica deien tot el contrari, que l’assistència era pitjor que mai…

Els mesos en què ens hi juguem les garrofes, el juliol —final de primer tram, plaça Osca i Santa Magdalena— i el setembre —represa i Sant Mateu—, haurien de ser els de més assistència de la temporada, però és quan hem punxat molt el 2017.

Potser hi contribueix que als assajos porta un amic no hàgim aconseguit que vinguin camises d’altres colles: segurament la proporció de camises «prestades» decreix al mateix ritme que la de camises cargolines que van a donar un cop de mà a altres colles; si no hi anem no podem esperar que ells vinguin.

L’octubre, que és tradicionalment un mes en què l’assistència cau amb la ressaca de festa major, va seguir la norma i també va costar d’arrossegar camises a assaig. La dada esperançadora és que al novembre, potser esperonats per repetir la clàssica, vam aconseguir superar l’assistència dels darrers dos anys.

TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 37

Així doncs, per resumir: malgrat que al febrer vam començar amb molt poca gent a assaig, els mesos de primavera van ser prou bons i millors que el 2016 però per sota del 2015 i 2014; tanmateix, als mesos forts vam fallar —juliol i agost— i no ens vam recuperar fins al novembre, a final de temporada, fet que ens va permetre de poder repetir la clàssica de vuit.

Comparativament, entre els assajos de dimarts i divendres podríem dir que els dimarts, tot i que no érem prou gent per assajar en condicions els castells de vuit, enguany els números no han estat un desastre. La punxada forta han estat els divendres, en què no hem aconseguit en cap mes superar les 90 persones de mitjana a assaig. Altres temporades, amb alguns divendres potents, podíem dissimular assistències pitjors. La dada més optimista és que hem eixamplat el nombre de fidels a assaig: hi ha més persones que vénen molts dimarts i divendres a assaig, circumstància que, tot i que encara no és suficient, sí que ens dóna una bona base.

Si fem un pòdium d’assistència a assaig i diades, tenim que la primera posició la comparteixen la Marta i la Sareta, amb un ple de 64 assajos i 21 diades. Al podi les acompanyen els qui han fallat a un assaig o diada un sol cop, i al bronze, els qui han fallat només dos dies. Ja saps, si vols formar part d’aquest podi has d’apretar…

Pel que fa a les diades, i com ja hem dit abans, hem estat força irregulars i ens costa ser molts en totes les diades. Tot i que aquest 2017 no hem anat gaire lluny, hem estat més de 100 camises a 11 diades de 21, per 15 de 22 el 2016, 22 de 23 el 2015 i el 2014 a totes. I això malgrat que a les grans diades hem estat gairebé els mateixos que els anys anteriors, llevat de la de Sant Just, on no vam arribar a 120. Tanmateix, hem punxat en altres diades que també poden rivalitzar com a actuacions importants: Sant Jordi, Can Vidalet, Trobada del Baix, etc., on no vam ser ni tan sols cent camises a plaça.

38 PEUS NEGRES TEMPORADA 2017

3.Taules d’assistència a assaig

Comparativa de colles Normalment comparem la nostra evolució amb colles del voltant. De vegades ens diuen: «home, nano, compara amb les que ho fan millor que nosaltres, no amb no sé quines.»

Bé, enguany en farem dues: les que han estat normalment frec a frec amb nosaltres i les que s’han enlairat els darrers anys i ara estan uns quants es-

glaons per damunt nostre. La manera de comptar l’evolució és la suma de punts dels tres castells de les cinc millors actuacions de cada any. Això es pot fer de moltes altres maneres, però no creiem que variïn gaire el gràfic.

Comencem amb les «típiques» que acostumem a mirar, que són colles del voltant amb les quals tenim força relació: Cornellà, Poble-sec i Sagra-

Estatístiques

4.Podi d’assistència a assaigs i diades

Rai, Adri, Marina, Sònia i Emmel

Marta i Sareta Antonio V., Ricard i Drew

5.Gràfics d’evolució comparada de diverses colles Cargolins Cornellà

Bandarres

Cargolins Sagrada Família

Saballuts Gausacs Moixis

Cargolins

da Família. Com que si fa no fa cada any és el mateix, només parlarem dels darrers anys. Pel que fa a nosaltres, i amb algun moment d’estancament o de lleu retrocés, hem estat tenint una progressió continuada des de mitjan dècada passada, un increment que aquests darrers dos anys s’ha mantingut i fins i tot potenciat gràcies al fet de normalitzar la torre i als cas-

tells de vuit. De les altres colles, tant Bandarres com Sagrada Família van tenir una gran progressió els darrers anys, però tant l’una com l’altra, que havien estat per davant nostre, han perdut pistonada darrerament. Finalment, Cornellà no acaba mai d’aixecar el vol i es mantenen en els castells de la gamma mitjana de set, lluny del nivell que van tenir durant els 90.

Pel que fa al segon gràfic, totes quatre colles vam néixer per la mateixa època, però ben aviat les altres van començar a fer millors castells que nosaltres. Cap al 2010 teníem un nivell semblant, tot i que les altres sempre estaven un o dos castells per sobre nostre. Malgrat això, a partir d’aquesta data les altres colles van continuar creixent a un ritme més ràpid, sobretot Saballuts, i darrerament també Sant Cugat i Moixiganguers. Quines raons han fet que aquestes colles hagin pogut fer fins i tot castells de nou, mentre que nosaltres tot just ara hem estrenat el 3de8 i ens plantegem fer folres a curt o mitjà termini? Les raons són moltes i variades i aquest article no és el lloc per parlar-ne.

Eficiència Hi ha diverses maneres de mesurar l’eficiència castellera, però totes es basen en el percentatge d’intents descarregats envers tota la resta.

Normalment hem estat una colla de les que anomenen «segures». Com acabem de veure, la nostra evolució és lenta però continuada, a diferència de les colles del primer grup, que són més erràtiques, i de les del segon, que van créixer més ràpidament. En tot cas, el nostre tarannà fa que tinguem una taxa de «sinistralitat» relativament baixa, malgrat que això també impliqui de vegades molts intents desmuntats. Així, per exemple, hem descarregat 21 4de8 i n’hem desmuntat 15, per només 4 llenyes (de fet, el 2017 només hem caigut de 4de8).

Això també es demostra amb el 3de8, que hem descarregat a la primera i ja en tenim dos: només dues colles més l’han aconseguit al primer intent.

Aquest 2017 hem descarregat el 91,4 % dels castells que hem intentat (no tenim en compte els pilars de quatre), i estem per sobre del 90 % des del 2003 —tornem a recordar que abans del 2004 les dades no són del tot fiables.

Al Portalcasteller.cat es poden fer consultes sobre aquestes dades. Val a TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 39

dir que nosaltres tenim més construccions a la nostra base de dades i per això tenim percentatges una mica diferents, així que fem servir les nostres dades i les comparem amb les seves.

Amb el 91,4 % de castells descarregats, segons el Portal Casteller estaríem en la posició 26a de colles més «efectives». Si se sumen tots els castells no descarregats (a nosaltres ens dóna el 8,61 %) estaríem en la posició 38a, per sota de la Jove de Barcelona —això vol dir que hi ha 37 colles que han tingut més «fiascos» que nosaltres. Si, tanmateix, ens ho mirem per «fiabilitat» —els castells que no han caigut, és a dir, descarregats i intents desmuntats—, tenim el 98,9 %, 14ns per sota del Vendrell.

En general el que vol dir això és que desmuntem relativament força tot i que tenim un grau de fiabilitat molt elevat i que caiem molt poc. Bé, tot això ja ho sabíem. Mirant les nostres dades veiem que la tendència és a tenir molt poques llenyes, amb el rècord de cap caiguda el 2016. Podríem posar el gràfic de l’evolució de les llenyes, però com que la posem cada any enguany ens n’estarem. Per acabar, afegirem que, segons la Revista Castells, la nostra mitjana de llenyes dels darrers tres anys és de 1,1 %, la més baixa de tot el món casteller; és a dir, som la colla més segura de totes.

Places i colles Com hem dit, enguany hem fet una actuació normal menys que l’any anterior, però, d’actuacions en general (comptant-hi cercaviles, pilars de circumstàncies, bolos, etc.), han estat 5 menys: 36 el 2017, 41 el 2016.

Hem actuat a 15 municipis diferents, incloent-hi Laudio (Euskadi), a més de Begues i Vilanova, on no havíem posat mai els peus. Com cada cop passa més sovint, la immensa majoria de les actuacions han estat dins de la comarca o a Barcelona, mentre que només Badalona (el Barcelonès), Vilanova i la Geltrú (el Garraf ), Igualada (l’Anoia), Terrassa (el Vallès Occidental) i Laudio han sortit d’aquesta norma.

40 PEUS NEGRES TEMPORADA 2017

6.Tots els castells del 2017

1

3

11 4,87 %

226

93,36 % 91,40 %

7 7,53 %

De colles, com és lògic, han acostumat a ser també d’aquí a la vora.

En total han estat 31 colles de 12 comarques diferents. Les comarques del nostre entorn (posem Baix Llobregat, Barcelonès i Vallès Occidental) sumen 21 d’aquestes colles, la resta es reparteixen en l’Anoia, el Berguedà, el Garraf, el Maresme, el Penedès, la Segarra, el Segrià, el Tarragonès i el Vallès Oriental. D’aquestes comarques «exòtiques», tenim que a Igualada o rodalia hi anem força sovint, que és el primer cop que actuem amb els Castellers de Berga fora del malaurat Concurs, que a Vilanova i la Geltrú sembla que és el primer cop que hi anem, que és el primer cop que fem pinya amb els Castellers de l’Alt

11

1,08 %

Maresme (va ser a Badalona), que és el segon cop que ens vénen els Castellers de Vilafranca a Esplugues i que tot i que ens van fer castells de nou no s’ho van currar gaire, i que el cas del Tarragonès és especial perquè va ser amb els Xiquets del Serrallo i un pilar a Gavà a causa de la mort d’en Jordi Calatayud, que la terra li sigui lleu.

(Totes les dades són de la base de dades dels Castellers d’Esplugues, completades els anys 1994-2004 amb les de la Base de Dades de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, que es pot consultar al web de la Coordinadora. Els gràfics comparatius de colles i les dades de fiabilitat són del Portal Casteller.)

Els castells i el temps Jesús Fernández

A

questa és la sisena temporada que fem castells de vuit. Això segurament fa que ja els comencem a tenir «normalitzats» i, per tant, hi ha aspectes que ja anem superant, com ara el temps que triguem a carregar i descarregar el castell o el nombre de camises que hem de portar a plaça per aconseguir-ho.

Segurament, abans d’arribar el 4de8, amb el 5de7 la Tècnica també es miraria les camises que portàvem a plaça per fer-lo o no, es feien proves de pinya a assaig, etc… Els primers anys de portar a plaça el 4de8 controlàvem els temps, si érem prou ràpids o no, no estàvem acostumats a resistir durant «tant» de temps un castell;

era vital tenir un nombre de camises suficient per portar-lo a plaça per la pròpia tranquil·litat de la colla. Ara ningú no es qüestiona si som prou gent per fer un 5de7, si va lent o va ràpid, no se’n fan pinyes a assaig i fins i tot hi ha setmanes que no se’n fa ni una prova neta, o ni tan sols es creuen netes i serveixen per estrenar gent.

Fa uns anys no es portava un cinc a plaça sense fer bones proves a l’assaig, ara no s’ho planteja ningú, tret que en aquell cinc hi hagi estrenes a tronc o a canalla. La confiança de la colla davant el 4de8 ha augmentat i això fa que no ens calgui travessar tantes proves netes, a la pinya posar-hi dosos ni ser 120 per portar-lo a plaça. I això es créixer, també.

El quatre de vuit Centrant-nos en les dades, tenim tres curiositats a destacar: Primera. La més evident és que el 2017 no hem fet el 4de8 a la nostra Festa Major. Fins ara, aquest 4de8 acostumava a ser dels més lents que fèiem durant l’any. Si parlem de places i temps, podem afirmar que Sant Just té el mèrit de ser la plaça on més lent fem el 4de8: enguany hem aconseguit fer el més lent de tota la història. Continuem la tendència del 2016, en què la velocitat ja no era una de les característiques del nostre 4de8. En el primer tram d’aquest 2017 semblava que milloràvem respecte a l’any anterior, però al segon tram vam tornar a la calma del 2016. Feia anys teníem la teoria que si trigàvem més d’1 minut i 45 segons a fer l’aleta, el castell cauria, perquè tots els que ens queien trigaven més d’aquest temps per fer l’aleta. Doncs bé, aquest any hem fet el record de trigar a fer-la: 1 minut i 51 segons Segona. A Terrassa vam fer el 4de8 amb menys camises de la nostra història: amb només 97 valents i tres colles amigues al voltant vam descarregar el nostre vintè 4de8. Si parlem de camises, normalment per fer un 4de8 en necessitàvem 120 a TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 41

1.Durada de tots els 4de8 per any i plaça

plaça, però aquest any tan sols un dels cinc l’hem descarregat superant les 120 camises.

Tercera. En la diada de Santa Magdalena l’acotxadora va arribar a la pinya abans que l’enxaneta; és l’única vegada que això ha passat amb el 4de8, en tota la resta l’enxaneta és la primera de la canalla que toca pinya.

El tres de vuit Pel que fa al 3de8, els dos que hem fet estan lluny dels millors registres de temps del 4de8, però, com ens passa ara amb el quatre, en el tres no ens és clau treballar la rapidesa, atès que en els darrers anys hem anat millorant la resistència en els castells de vuit.

Segurament pel fet de treballar-ho aquest any amb la canalla més petita, això ha fet que no sigui tan ràpid, tot i que el segon 3de8 té una de les baixades més ràpides de la nostra història: 40 segons a tocar pinya els quints.

Aquesta baixada només la supera el 4de8 al Concurs de Tarragona del 2014, el 4de8 més ràpid que hem fet mai: 1.23 aleta, 39 segons els quints a tocar pinya i 2.02 de total de castell.

Ara toca fer més 3de8 per tenir més dades i poder extreure’n més curiositats. De moment podríem dir que les dues aletes s’han fet amb una desviació molt petita, atès que no hi ha gaire diferència de temps entre el 42 PEUS NEGRES TEMPORADA 2017

primer i el segon, fet que no passa als 4de8, que hi ha 18 segons entre el més ràpid i el més lent de l’any, que dóna una desviació de 7 segons.

El dos de set Aquesta temporada podríem parlar de la consolidació del dos. Pel que fa al temps, a principi de temporada vam fer el 2de7 més ràpid, de moment, del nostre historial, tant per fer l’aleta com per descarregar el castell: 1.55 des que pugen quarts fins que tornen a arribar a pinya. Tot un miratge, perquè d’ençà d’aquella diada vam tornar a la normalitat: som una colla tranquil·la en l’execució dels castells.

El fet més destacat d’aquest castell és la desviació típica: únicament supera els 4 segons en el moment de l’aleta i en el total de temps del castell.

Això vol dir que el castell s’executa gairebé sempre al mateix ritme; fer-ne deu a l’any no és fruit de la casualitat, com podria ser l’aleta del 3de8, que només tenim dues dades per comparar. Segurament el 2de7 és el castell que més assagem, amb proves netes i amb pinya, i estem convençuts que aquest és el factor determinant.

Pel que fa al nombre de camises, aquesta temporada hem començat a aplicar allò que sempre sentíem i mai no havíem pogut fer: que la torre és un castell que per fer-lo no cal ar-

rossegar un gran volum de camises a plaça. Així, a diades de no gaire assistència com Vilanova, la Trobada del Baix o Terrassa, vam poder plantar la torre a plaça.

El dos de vuit amb folre Ara a veure si la propera temporada podem tenir més cronos de torres, 3de8 i 4de8… Però el més interessant serà mesurar la durada de la torre de vuit, veure quant aguanta la nostra soca, el temps de foscor del nucli i moltes més dades que segur que en podrem treure. De moment l’enquesta a plaça sobre el nombre de camises que calen per dur-la a plaça, feta a colles que ja la fan, situa el llindar entre 170 i 180 camises. El que diuen els números de la nostra colla és que, quan ens fan falta camises i ens ho creiem, les aconseguim. Al Concurs del 2014, per fer el nostre cinquè 4de8, la primera vegada a la plaça de braus de Tarragona, vam portar 190 camises i samarretes; l’any següent, per al nostre primer 9de7 —ens van dir que caldrien també 170 o 180 camises— en vam portar 186… D’ençà d’aquell 9de7 cap Tècnica ha tingut el repte de portar un volum important a plaça per fer un castell nou, però jo estic convençut que el primer 2de8f ho farà possible… No hi ha millor castell, no trobeu?

Estatístiques

2.Temps dels castells de vuit del 2017

3.Temps de les torres de set del 2017

TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 43

clixé d’activitats

per Paula Garcia

No tot són castells

U

na temporada més al sac, i podríem dir que ben lligat, amb dues clàssiques de vuit a les espatlles.

Però no em toca pas a mi parlar de castells, d’això els «tècnics» ja en faran el seu balanç.

Jo he vingut a parlar del meu llibre; on es troba la millor part de totes del fet de fer castells: el contacte l’un amb l’altre; les mirades de complicitat; fer beures, riures, fums; escarrassar-se i cremar-se el cap per saber què menjarem per un dinar, per un sopar, qui el prepararà… Exacte, la millor De dalt a baix: carnestoltes del 2017, el fotògraf caçat endrapant calçots, festa a la Closca després del darrer assaig de l’any amb en Marimon i inflable al Dia de la Colla.

44 PEUS NEGRES TEMPORADA 2017

cosa de formar part d’aquesta gran família és poder gaudir els uns dels altres dins però també fora de plaça.

I de quina manera, et preguntes?

Molt fàcil!

Comencem amb la canalla i els kanalles preparant i participant en la seva millor nit, la de Reis; seguim pel Carnestoltes, on els bailoteos i els riures no manquen pas, passant per la calçotada, molts dinars preparats amb molt d’esforç pels nostres xefs i pinxes després d’una diada important; cabarets artístics en què la genialitat de cadascun dels cargols de la

clixé d’activitats

colla deixa un fart de clixés a la retina dels espectadors; sopars temàtics a la Closca preparats amb molt de mimo per les nostres barwomens després d’un dur assaig; activitats obertes al poble per deixar-nos veure fent el que sabem fer, castells, però també activitats per als més menuts (inflables, iogues, tallers); dinars populars, xerrades, concerts… Viatges lúdics per deixar veure la nostra cultura a altres indrets i així fer més pinya entre cargols, viatges de plaer per visitar la neu, l’Intercasteller (uix, aquest any tampoc no hi hem anat! He he, però de cara a l’any 2018 per fi hi hem entrat i ho petarem! Visca l’afició cargolinaaaa! ) i acabant l’any amb el gran sopar de Nadal que ens prepara la nostra Gran Vella (la fita d’arribar-hi de tot bon cargol).

I de ben segur que tots penseu que m’he deixat mil activitats, és fet a posta perquè hi penseu vosaltres.

Penseu la importància que té formar part d’aquesta gran família, que a part de deixar-nos veure per les places fent castells, també ens ho sabem passar molt bé!

I ara ve la reflexió de la setmana, si ens ho volem passar d’allò més bé i seguir fent coses, penseu en les activitats i en el que hi ha darrere!

Tot aquell cargol que es deixa la pell un dissabte matí cuinant per a tots, o el que mou fils per portar un grup de concert aquella nit de la colla, o la gent que es posa darrere les barres de la Closca, de Festa Major; que tot estigui preparat quan arribem d’un dur assaig i volem endrapar alguna cosa, o pensem en quanta gent hem de moure per poder fer un dia sencer d’activitats per al poble, per deixar-nos veure i que puguin gaudir de nosaltres…

Cargolines i cargolins, que la mandra no us guanyi la temporada que ens ve a sobre! Que si sabem demostrar que podem fer clàssiques de vuit, hem de demostrar que socialment som colla de deu!

Si t’ho creus, tot és possible, tan sols és ficar-s’hi!

Salut, castells i sobretot gresca i xerinola :P

El bart

per la Mont

A

quest any hem tornat a gaudir de la nostra Closca, el millor lloc per poder fer alguna cosa més que castells: fer créixer la nostra gran família d’una manera distesa, sense haver de patir si hi som o no tots per tancar pinya o fer pujar el tronc o el pom de la canalla…

La Closca ens uneix per moltes coses: les xerrades

comentant la diada del moment, els dinars de festa major, el cabaret artístic, el futbol, concerts, la barra lliure pel nostre primer 3de8… Són molts els moments compartits de riures, plors i emocions… i tot això vist i viscut des de darrere la barra no deixa de ser curiós i diferent.

Salut, castells i molta Closca!

La Vella

L

a Vella d’Esplugues, atrafegada fent el deliciós sopar de Nadal, com cada any, tot i que enguany van quedar tan exhausts que no han tingut més esma per fer el també tradicional article per la revista.

A Peus Negres encara ens en llepem els dits i per això els perdonem que no hagin escrit l’article que toca si és per reservar energies per continuar remenant les cassoles i, de tant en tant, jugar una partida de botifarra. Salut!

TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 45

clixé d’activitats

Cabaret encloscat

Zoe Martínez Sònia Nueno

A

rriba Santa Magdalena amb els seus actes especials de la colla i les festes d’Esplugues, on el nostre cabaret pren importància quan acaba la diada.

Així, després de tots els actes del cap de setmana, començant per la Professó del Ferro i el pilar del carrer de Montserrat, passant pel pilar de l’església i per l’actuació del Memorial David Carreras, anem a la Closca a celebrar tota la feina feta amb un got de birra i veient les nostres grans diades a la gran pantalla. El tercer any consecutiu d’aquest cabaret que ens apassiona va ser espectacular, encara que l’atenció de la gresca es va centrar més en la nostra primera clàssica de vuit: vam descarregar el

primer 3de8 de la història! Les actuacions van anar molt bé i tothom en va gaudir, des dels petits de canalla, que ho van donar tot, fins als més grans de la colla.

Aquest tercer any del cabaret la Closca es va convertir en una platja de Hawaii. Així doncs, les presentadores anaven amb faldilles hawaianes i tot era ple de flors i colors.

Qui no ens va ajudar gaire va ser el temps, quan en la tercera actuació de la tarda van caure les primeres gotes al pati de la Closca. Tot i això, no va ser cap impediment, ja que vam traslladar-nos tota la colla dins la Closca i la resta d’actuacions les vam fer sota cobert. La gent estava bastant agobiada pel que feia l’espai,

però alhora tenia ganes de gresca per la gran actuació que havíem fet feia unes hores.

Una vegada fetes totes les actuacions preparades, les presentadores van fer sortir gent que no s’havia preparat res en grup perquè demostressin el seu art. Es tractava de sortir i ballar o cantar alguna cançó coneguda perquè poguéssim gaudir tota la colla d’una bona estona.

Finalment, van arribar els premis, n’hi havia tres diferents: El premi al més original, el premi al més divertit i el premi al més ben organitzat i preparat. Els premis es van repartir d’aquesta manera per permetre més d’un guanyador i que tothom quedés content i sigués més just.

Tres de vuit

Versió d’«I want to break free» dels pares de canalla al Cabaret Vull fer el 3de8 Vols fer el 3de8?

Doncs posa’t la faixa, arriba ben d’hora i ajuda els petits.

Nosaltres ja hi som!

Ei, tronc!!!

Si és que vols fer el 3de8.

40 a l’assaig, 80 a la plaça, 100 a la paella i 2 recollint.

Ei, tronc, va per tu.

Sí, sí, si és que vols fer el 3de8.

Estrany, però és veritat, quan tu arribes el terra ja està posat.

Quan acabi l’assaig no marxis tan aviat

i ajuda’ns a recollir, ajuda’ns a recollir, si és que vols fer el 3de8.

No dubtis, perquè apretarem, apretarem, apretarem junts tots ben fort, i no us deixarem mai sols.

Ei, tronc!!!

La feina és de tots!!

clixé d’activitats Steve Huxley, precursor de la birra cargolina

Joan Carles Sillero

La birra cargolina

P

er l’any 1996 vaig fer un curs d’elaboració de cervesa amb un senyor de Liverpool molt singular que es deia Steve Huxley. El curs es feia al primer local que va tenir a Gràcia, que tenia el nom de BBC (Barcelona Brewing Company), al carrer de Sant Agustí, 14. Segurament devia ser la primera microcerveseria de Barcelona i, de fet, va tenir problemes per això. Ara fa gràcia recordar-ho, però aquell home tan singular, allà pels anys 90, va resultar ser un dels pares de la cervesa artesanal a Catalunya.

Finalment es va desfer del local, hi van entrar nous propietaris i ara el mateix local es diu La Cervesera Artesana. Podem veure-hi els mateixos equips que ell va portar des del Regne Unit fa més de vint anys, i afortunadament mantenen el costum de fer cerveses artesanals.

L’Steve era un personatge singular, amb una boina i una barba llarguís-

sima podia riure sense emetre cap so, parlava un castellà peculiar que he retrobat en una entrevista que li van fer als 7caníbales. Era també un amant de la cervesa que vaig tenir la sort de conèixer i que em va transmetre una part dels seus coneixements.

Amb l’esdevenir del temps vaig perdre la pista de l’Steve. Cap a l’any 2005 va ser quan vaig muntar un club de cervesers amb amics, i cercant ingredients vaig trobar gent que l’havia conegut o que hi tenia contacte. Per aquells anys ja era un personatge molt conegut de la cerveseria artesanal.

D’aquells coneixements van néixer unes quantes birres, però durant un període de la meva vida vaig aturar moltes aficions, i la de fer birres també, fins que un bon dia va sorgir a la Closca la idea de fer una birra cargolina.

Sóc conscient de la feinada que comporta, però la feina no és mai

feixuga si es fa amb alegria. Així que vam estudiar possibilitats i, amb un equip molt més gran del que jo havia fet servir mai, uns quants aficionats vam fer una recepta del nebot de l’Hipo, i s’ha de dir que també vam utilitzar una part del seu equip.

Uns dies més tard ja estava acabada la primera fermentació i vam començar-ne la segona en ampolla.

Uns dies més tard la vam testar: el resultat recordava molt a l’Orval (cervesa belga d’abadia trapenca), però més curta de llúpol perquè fos més agradable de beure, tot i que a l’hora de fer la segona fermentació vam quedar una mica curts de gas i en algunes vam provar de fer una tercera fermentació. El resultat va ser prou correcte. Aquesta tercera fermentació va donar-li una mica més de grau alcohòlic i, amb la punteta d’acidesa que tenia, va resultar una cervesa que es pot deixar envellir.

Cal pensar que la cervesa cargolina no és una cervesa de trago largo, sinó de beure a poc a poc, i en qualsevol cas només n’hi ha de fetes unes 120. Un cop estiguin esgotades ja veurem què fem, però ara toca gaudir-les. Si us ve de gust, només heu de demanar-les al bar. Les de tercera fermentació porten una enganxina blanca al tap.

Potser la calçotada és una bona oportunitat. Salut!

TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 47

El nostre equip va guanyar el torneig d’entitats d’Esplugues del 2017 i els partidets contra Cornellà, Sant Feliu i Barcelona al gener. Ara toca l’Intercasteller!

Rubén Lozano

El curiós relat del

De Terrassa a Sabadell

Adrià Pallarés

E

stimada colla, Tres anys després hem tornat a entrar a l’Intercasteller. Enguany, el XVII Torneig es jugarà el cap de setmana del 3 i 4 de febrer a Sabadell.

Intercasteller? Què és això? Doncs és un torneig de futbol sala en què diverses colles castelleres, enguany 48, s’enfrontaran les unes a les altres en una lligueta per grups aleatoris, i posteriorment per eliminació directa per tal de passar de fase mitjançant un sorteig. El funcionament és el mateix que el de la Champions League.

Quedis primer o últim, jugues el mateix nombre de partits.

Els enfrontaments del dissabte es disputaran des del matí fins al vespre, i posteriorment ens donaran sopar i ens convidaran a una festa privada, únicament per als inscrits al torneig.

L’endemà diumenge es jugaran els últims partits: quarts, semis i la final.

Des de ja fa uns anys, l’organització del torneig reserva diverses places fixes per tal d’assegurar alguns llocs per a l’Intercasteller següent. Es tracta dels tres últims campions, de les tres últimes colles que han estat proclamades millor afició i dels tres últims organitzadors de l’esdeveniment; totes aquestes colles tenen plaça segura.

Motivem a tothom que hi vulgui anar, tant a jugar com a animar l’equip, a passar un cap de setmana futbolístic amb la colla gaudint els uns dels altres i fent gresca i xerinola amb la resta de les colles.

Informem també que un grupet de cargolins i cargolines juguen cada 48 PEUS NEGRES TEMPORADA 2017

dimecres de 21 a 22 a l’escola Folch i Torres per tal de millorar tècnicament i aconseguir la primera posició del torneig.

Recordem, perquè ja fa algun temps que no assistim a un Intercasteller, que la colla va decidir anar al torneig per intentar guanyar, i la gent que ve els dimecres a jugar tindrà prioritat a l’hora de jugar el torneig. Afegim també que per participar-hi s’ha de ser casteller.

Molts ànims als jugadors i molta gresca als animadors!

Salut, castells i molts gols!

no-ràfting C

omenço amb el millor moment del dia: fer el pallús dins d’un riu gelat al Pont de Suert. Després d’una reunió de dinamització vaig decidir organitzar una activitat per a la colla: ràfting. Al maig un comando cargolí vam anar a cremar adrenalina al riu. Uns quants vam tenir la mala sort de no poder gaudir de l’activitat, tot i que anàvem amb un bomber… no vull desqualificar ningú, però…

Mora, fes-t’ho mirar.

Va ser un dia agradable: 500 km per dinar, suar amb un neoprè fastigós i no poder fer l’activitat perquè l’embarcació estava punxada i no hi havia prou aigua… Entre nosaltres, manda huevos!

Però, com ja sabeu, sóc una persona superpositiva i estic content pels que van poder gaudir de l’experiència i passar-s’ho bé. Potser la temporada vinent tinc més sort i no em canvien a l’últim moment a l’embarcació punxada…

Per acabar, vull donar les gràcies a les persones que van fer fàcil i divertit el dia i l’organització i demanar disculpes a la més petita de l’expedició, la Clàudia, que va patir més que ningú la mala sort que vam tenir. #aminomeliáismás #txuslopillas #moradedicateaotracosa #yoymiflorenelojete

clixé d’activitats

Pepi Viciana

La paradeta

L’

any 2000 anava d’acompanyant a les diades i érem colla de sis. Per Festa Major del Gall de l’any 2002 vaig fer de crossa i, des d’aquell moment, vaig passar a ser castellera.

Hem crescut i actualment som colla de vuit i amb ganes de més. A la pinya faig de tap i de crossa i, a més a més, porto la paradeta amb l’ajuda de l’Estrella, la Montse Rovira i la Sara Grimera.

Jo vull dir que quan fem castells tothom som una pinya i tots anem a l’una per aconseguir que el castell que hem assajat a la Nau, quan el portem a plaça, el puguem carregar i descarregar amb èxit.

Tot això no és possible sense un equip: tenim una Tècnica per fer pinyes, troncs i canalla que cada temporada ho dóna tot per fer-ho el millor possible, i hi dedica moltes hores per muntar un castell. De vegades no se sap valorar la feina de l’equip.

Hi ha la Vella, que són aquells que ens van fer el sopar de Nadal tan fantàstic i mes àpats al llarg de cada temporada castellera, i que són els que em van acollir a mi fa quinze anys i van fer que estimés els castells.

També tenim un servei de bar: són voluntaris de la colla que ofereixen el

seu temps sense res a canvi. Això ho dic perquè vaig poc al bar de la Closca però quan hi vaig he observat que els castellers s’obliden de fer pinya i no ajuden a recollir res; en aquell moment s’obliden que els que estan servint són uns castellers com ells. Crec que ser casteller és fer pinya dintre i fora de les pinyes. La Closca és de tots.

Hi ha voluntaris en el so de música, manteniment… No acabaria mai.

Acabo dient que tothom fa una bona feina en el món casteller, uns son més agraïts i reconeixen la feina que fan els altres, mentre que d’al-

tres acaben amb els ànims dels qui voluntàriament s’hi han posat aquell any, els quals perden les ganes de repetir. Tot i això, cada any surten voluntaris per fer alguna tasca en el món casteller.

El meu missatge és aquest: castellers, abans de fer o dir qualsevol cosa, primer poseu-vos en el lloc de la persona i penseu què faríeu vosaltres o com us agradaria que us parlessin o us ajudessin.

Una castellera.

Pit, ovaris i amunt!

Per tal que la colla funcioni hem de fer pinya entre tots, participar i donar un cop de mà sempre que calgui

TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 49

clixé d’activitats

Genís Batet

Una nova dinàmica

L

a dinàmica de grup de canalla ha canviat molt respecte a l’any passat: durant l’assaig de canalla tot segueix igual, però a l’assaig general la canalla se separa en dos grups segons l’edat que tinguis. Un és el grup de Primària, que engloba tots els nens i nenes que facin qualsevol curs d’educació primària. L’altre grup es basa en la canalla que està fent algun curs de l’ESO, i en aquest grup hi sóc jo. També hi ha la Candela, la Queralt, el Pau-Pau, la Macarena, el Marc Catalan, el Marc Escrich, la Júlia i la Nora.

Amb la nova dinàmica ens han fet preparar al grup de l’ESO algunes activitats, i una d’aquestes és la preparació i l’escenificació del túnel del terror del 2017. Quinze dies abans del dia del túnel vam començar a pensar sobre el tema a l’assaig, però no ens va servir de gaire perquè uns pujàvem, els altres arribaven tard perquè tenien assaig de tabal i gralles i els altres estaven amb el mòbil.

No hi havia manera de posar-nos d’acord i treballar una mica. En els dos últims assajos abans del gran dia, l’Arial i l’Emel ens van donar alguns consells però, mentre parlaven, jo i alguns més vam fer malament de no escoltar-los.

50 PEUS NEGRES TEMPORADA 2017

Cinc dies abans del túnel, el Pau i jo vam quedar a un bar per enllestir alguns temes. Vam fer prou feina i en acabar vam voler prendre una fanta.

Quan vam demanar la fanta al cambrer, ens va dir que costava 2,50 € un sol refresc. Aleshores li vaig dir al Pau, «Pau, no trobes que se t’ha passat la set de cop?», i ell em va respondre «Sí, millor que marxem». Vam agafar les motxilles i vam anar al paki a comprar i ens van sortir dues fantes per 1,40 € (aquesta anècdota era necessari explicar-la).

Una part dels esquemes i plànols del túnel que vam fer el Pau i jo, els van posar en pràctica la Júlia, el Marc E. i el Pau. Els va quedar molt bé i, l’endemà, també hi vam anar la Candela i jo per treballar i la Queralt i la Macarena per fer bonic (amb perdó però ho havia de dir). Aquell dia tam-

bé vam avançar molta feina, però encara no es donava per acabat. El gran dia, abans del túnel hi havia assaig, i el Pau i jo quinze minuts abans d’assaig vam anar-hi a acabar-ho, però no ho vam aconseguir, així que, com que el Pau tenia assaig de tabal a la Closca, va avançar-ho més i, quan va començar l’assaig general, el Marc va pujar a la Closca per ajudar. Quan va acabar l’assaig encara no l’havien enllestit, així que vam fer uns últims recursos i va arribar el gran moment, però hi havia tota la colla dins el bar i al final els vam haver de fer fora. Ens vam vestir i va començar l’espectacle. Van anar entrant els nens i passaven per tot el túnel emportant-se molts ensurts. Van acabar de passar-hi tots i els llums es van encendre. Vam aplaudir i vam desmuntar-ho tot en deu minuts. M’ha agradat molt fer aquesta activitat.

EL TÚNEL DEL TERROR

A

quest any els grans de canalla ens hem encarregat d’organitzar el túnel del terror.

En tres o quatre dies de feina, el Marc Escrich, el Genís i jo, amb l’ajuda de l’Emmel, l’Arial i l’Helena, vam muntar a la Closca tot el recorregut del túnel per

la festa de Tots Sants del 31 d’octubre. La idea era fer que la canalla gaudís sense patir gaire.

Ha estat la primera vegada que participava en una activitat així. Crec que tots tres estem molt contents dels resultats i m’agradaria repetir-ho.

Pau-Pau

Ramsés Herrero

Els perills de ser càmera de la colla

E

l càmera de la colla, aquest ésser desconegut per molts.

Persona que hi és darrere de la càmera de la colla transmetent-nos tota la seva energia, alhora que intenta plasmar en vídeo les nostres millors actuacions castelleres.

De vegades els toca passar fred i d’altres, un sol xafogós. Però tot sigui per poder enregistrar les millors imatges dels castells cargolins.

Encara que no hi són sota el castell, encara que s’han de mantenir a certa distància de la construcció, encara que no assagen i es mantenen en posicions més o menys segures… alguna cosa té aquest rol que d’alguna manera acaben amb una cama o un braç trencat. Potser hi ha una maledicció del càmera de la colla?

Fa uns anys l’Orlando, que ja porta algun temps com a camerògraf, va patir un accident que el va deixar sense poder filmar castells durant una temporada. Va ser aleshores que vam haver de buscar-li un substitut, en aquest cas substituta: la Cristina. Des de llavors hem tingut dos càmeres a la colla que han pogut fer que sempre hi hagi algú darrere de la càmera.

Però aquest any ha estat la Cristina la que ha caigut en la maledicció de la camerògrafa cargolina i ha patit un accident domèstic que l’ha deixat de baixa gran part de la temporada. Encara que amb cadira de rodes, l’hem pogut veure per les places més que

Ser càmera de la colla sembla una tasca sense risc, però al darrere s’hi amaga una maledicció esfereïdora alguns cargolins, tant de pinya com de tronc. Ara ja està recuperada i esperem que continuï amb l’equip de vídeo la temporada següent. Perquè juntament amb l’Orlando fan el millor equip de vídeo que ha tingut mai la colla. Ja podem dir que s’han fet grans i la seva feina la saben fer molt bé, disposats a passar fred, calor o el que calgui per poder filmar més clàssiques de vuit i tot el que vingui.

Aquest any a més hem tingut la participació especial darrere de la càmera del Gallo. Després de la seva operació de genoll no es podia estar sense fer res per la colla i ens va ajudar tant a Santa Magdalena com a Sant Mateu.

I tot s’ha de dir, ho va fer molt bé i estem molt contents amb la seva ajuda.

Un bon exemple que a la colla sempre hi ha coses a fer. I encara que en certs moments no puguem ser titulars de la nostra posició habitual, hi ha un munt de coses més a fer i sempre hi ha altres feines amb què podem ajudar, que finalment són per a tots.

Com sempre, felicitats per la gran temporada que hem fet aquest 2017.

Esperem que per aquest 2018 no hàgim de fer servir cap títol de cap castell de sis i, si pot ser, que hàgim de fer-ne algun de nou. Per demanar, que no quedi.

Amunt, Cargolins!!!

TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 51

Acte d’inauguració de l’exposició, amb en Ton, la presidenta de la colla, Mari Luz, i la regidora de cultura, Maribel Aguilera

Exposició fotogràfica

Tu pots ser casteller Ton Gasull

L

a instal·lació fotogràfica «Tu pots ser casteller» va estar exposada a la sala municipal del Casal de Cultura Robert Brillas del 13 al 30 de juliol del 2017.

L’exposició parla dels castellers com a persones, de les famílies dels castellers; és a dir, parla de nosaltres.

El més habitual en els mitjans de comunicació, quan tracten el món casteller, és que hi vegem i llegim notícies de les actuacions a plaça

i hi contemplem els castells enlairats. Ara bé, quasi mai no informen ni documenten gens sobre la vida interna de les colles.

Els cargolins aixequem castells perquè treballem de valent i amb compromís en les continuades sessions d’assaig i en les actuacions a plaça i, també, perquè gaudim del fet casteller tant nosaltres com les nostres famílies.

L’exposició inclou diferents relats visuals que documenten la vida interna de la colla.

Treballem dur i compartim La colla fa seu el lema casteller: força, equilibri, valor i seny.

En les sessions d’assaig setmanals els castellers compartim el lema casteller i treballem de forma disciplinada, exigent i continuada. Només així es poden assolir els castells de vuit.

Tots hi participen. La colla la integra un ampli col·lectiu, des d’infants fins a persones grans.

Tots tenen cabuda en els assajos, en les actuacions o en les diferents tasques i activitats d’oci de la colla.

La sèrie de retrats mostra la diversitat d’edats, d’experiències i de posicions als castells de les persones que donen vida a la colla.

52 PEUS NEGRES TEMPORADA 2017

exposició fotogràfica

Gaudim i ens emocionem Després d’assolir un castell difícil, les emocions es manifesten i tots gaudim d’aquests moments tan especials que es viuen a plaça.

Gent com tu Les imatges d’aquest relat visual mostren els castellers i les seves famílies en l’entorn de la llar, en el lloc de treball o practicant altres activitats d’oci.

Aquestes imatges volen animar els ciutadans d’Esplugues i les seves famílies perquè vinguin a la colla i visquin el fet casteller.

23 anys fent castells La Colla de Castellers d’Esplugues es va fundar el 1994. En aquestes 23 temporades de vida més de 850 castellers i les seves famílies d’Esplugues i d’altres poblacions han format part del fet casteller i n’han gaudit.

Agraïments

A

questa instal·lació és un projecte col·laboratiu que ha estat possible gràcies a la generositat i dedicació del molta gent.

Primer de tot, els companys cargolins, vosaltres sou el contingut dels relats. Gràcies per la paciència amb el fotògraf.

Sense l’assessorament de la Natasha Christia i el que vaig aprendre al seu seminari sobre com portar a terme una instal·lació expositiva, el resultat de l’exposició no hauria estat el mateix.

A en Jordi Vives pels seus suggeriments sobre el disseny expositiu. Als meus companys fotògrafs, en Carles, en Josep, la Dolors, en Lluís i la Marta: ells també són presents en les fotografies.

Quan planificava com i en quin suport podria adherir les imatges, sorgien molts problemes tècnics que es van esvair i solucionar en les converses que vaig mantenir amb en Xavier Beitia, la Cristina Farran, l’Andro de Guezala i en Javier Soriano.

En el muntage vaig tenir l’ajuda de la Marta Balada, en Xavier Beitia i en Dogny Abreu.

Gràcies a la colla i a la Junta per donar suport al projecte i patrocinar la producció de la instal·lació.

I també vull donar les gràcies a la regidora de cultura, Maribel Aguilera, que des del primer moment va donar suport al projecte i va facilitar exhibir-lo a la sala Robert Brillas.

TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 53

El torneig de butifarra dels Castellers de Cornellà Albert Montell L’Albert i en Xavi, guanyadors del torneig, en el qual els Castellers d’Esplugues no van tenir gaire sort amb les manilles

E

ls Castellers de Cornellà, ja per la seva diada, havien organitzat algun cop algun torneig de butifarra, però, des de fa temps, amb alguns companys cargolins també afeccionats a aquest noble esport, comentàvem de fer un campionat conjunt.

Així doncs, el passat dissabte 23 de desembre quatre parelles de butifarreros d’Esplugues van acompanyar-nos en el nostre torneig. Cal dir que també va participar-hi una parella de Minyons de Terrassa, i la resta, fins a deu parelles, eren gent de Cornellà.

Cal remarcar que va ser una tarda molt agradable, amb molt bon ambient, i una bona excusa per trobar-nos vells coneguts i amics de totes dues colles en un ambient distès i fora de les places i els assajos. Unes cartes i unes birres sempre van bé. I compartir-les amb gent de colles properes, encara més!

En la qüestió purament competitiva, tot i que des de Cornellà no estem gaire avesats als rànquings ni a comptar punts, cal dir que el domini de les parelles locals va ser força clar, i vam ocupar la primera i la tercera places del podi. Tot i algun intent de desconcentrar-nos per part dels intrèpids cargolins, que van penjar en el nostre suro una foto del 3de8 que ens van 54 PEUS NEGRES TEMPORADA 2017

descarregar als morros per Santa Magdalena, no vam caure en la trampa. I la nostra veterania, i el nostre saber fer manillero, van fer que ens poguéssim endur una victòria que fa dies que no ens podem emportar a plaça.

La parella minyona, per la seva banda, va ocupar la segona posició.

Tot i això, en general es va veure un nivell prou bo, tot i comprovar que

a cada lloc hi ha maneres diferents de jugar.

Ens agradaria poder mantenir aquest esperit i poder fer trobades fora de la rutina castellera més sovint per tal de mantenir aquesta bona relació fora de les places, i que això ens ajudi a créixer, tot mantenint una sana rivalitat i, sobretot, el bon humor i les ganes de festa!

L’ARXIU DE LA COLLA Paco Duran El fons documental dels Cargolins ingressa a l’Arxiu Històric Municipal d’Esplugues

D

es dels seus inicis, la colla ha produït una bona quantitat de documentació de tota mena: revistes, cartells, fotografies, vídeos i un llarg etcètera.

Conservar aquesta documentació no ha estat sempre fàcil i no sempre hem pogut disposar del lloc més adient per garantir que tots aquests documents perduressin en el temps.

Per tal de conservar aquesta documentació, aquest any s’ha procedit, en una primera fase, a ingressar-la en l’Arxiu Històric d’Esplugues, on tindrà un espai i unes condicions adequades: sales climatitzades i controlades i tractament amb materials de conservació.

Resta pendent encara d’ingressar, en una segona fase, altra documentació de gestió: actes de reunions de Junta i documents de caràcter econòmic.

A més a més, ara tota aquesta documentació podrà ser consultada per les persones interessades a estudiar el món casteller i la nostra història en particular.

El fons documental de la colla reflecteix, pas a pas, la nostra història.

Aquest fons consta d’un total de 63 volums (arxivadors i carpetes) de diferents tipologies documentals: — 3 arxivadors amb fullets i petites publicacions, sobretot de propaganda de les activitats de la colla (1994-2013) — 3 arxivadors amb correspondència (1994-2004) — 1 arxivador amb dossiers, memòries i recopilacions (1994-2002) — 1 arxivador amb articles de promoció — 1 arxivador amb documentació de diferents concursos de dibuix (2005-2008) — 2 arxivadors amb revistes publicades per la colla (1995-2016) — 9 arxivadors amb revistes publicades per altres colles (1993-2013) — 4 arxivadors amb publicacions d’Esplugues i del Baix Llobregat (1996-2016) — 13 arxivadors amb retalls de premsa de diferents diaris, sobre les actuacions de totes les colles i altres activitats castelleres (1994-2016) — 24 volums (carpetes i arxivadors) de fotografies de les actuacions i activitats de la colla (1994-2005) — 2 arxivadors de fotografies sense data.

— 3 carpetes amb cartells editats per la nostra colla i per altres colles castelleres.

El nombre total de fotografies és de 2.283 i els cartells sumen un total de 373.

L’Arxiu Municipal d’Esplugues ja ha iniciat els treballs per garantir el tractament adequat de tot el fons.

TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 55

Les diades pròpies Totes les colles castelleres tenen unes diades o actuacions característiques que estructuren llurs temporades.

Aquí parlarem només de les que organitzem nosaltres o els ajuntaments i teixits associatius de casa nostra. Aquest article té molt a veure amb el que vam publicar l’any passat aquí sobre les places pròpies i n’és la continuació i complement.

J. S.

VIII Diada dels Castellers d’Esplugues, 16 setembre 2001.

Foto: X. Aguilera

L’

article de l’any passat concloïa que les places més «típiques són Ajuntament, Brillas i Església, per motius diversos i amb recorreguts molt diversos». De fet, el 2017 ha suposat una petita revolució en aquests recorreguts envitricollats: s’ha abandonat l’Església i s’ha tornat per duplicat al Pou d’en Fèlix, on només hi havíem estat un cop els darrers set anys. Hem passat les dues actuacions habituals del Brillas a altres places també per motius sembla que una mica peregrins, però hi hem portat la del Memorial, que normalment es feia a l’Església. Finalment, també hem deixat d’actuar, també per raons diferents, a la Plana, que hi havíem anat dos anys seguits, i a la plaça de l’Ermita de Sant Joan Despí, on havíem anat cinc anys. De fet, només han conservat el lloc d’actuació la diada de Sant Mateu, a l’Ajuntament; la de Can Vidalet, a la rambla, i la de Sant Just, a Can Ginestar, tot i que aquesta vegada fora de les festes de Tardor, perquè l’Ajuntament de Sant Just no es va aclarir en el que havia de fer.

En aquest egregi articlet farem l’article invers del de l’any passat seguint les «diades pròpies» per ordre més o menys

56 PEUS NEGRES TEMPORADA 2017

cronològic segons l’època de l’any en què té lloc, malgrat que algunes actuacions han canviat moltíssim.

Sant Jordi / Aniversari Aquesta actuació, com és lògic, se celebra pels volts del 23 d’abril i sol servir, però no sempre, per estrenar-nos a casa. Sembla que la primera actuació davant el poble, segons les actes de la colla, va ser, sense camisa, el dia de Sant Jordi de 1994. La nostra colla es va «batejar» (actuar per primer cop amb camisa) per Sant Mateu d’aquell mateix any. Suposem que per aquest motiu, en les dades de què disposem dels primers anys, les actuacions per Sant Jordi s’anomenaven «d’Aniversari», i així fins que, per alguna raó, del 2005 ençà ja s’anomena sempre «actuació de Sant Jordi» o similar. Durant tots aquests anys només hem deixat d’actuar a Esplugues en aquesta data l’any 2002, perquè coincidia amb una altra actuació a fora —però cal recordar que entre el 1998 i el 2004 les dades de què disposem no són completament fiables. D’altra banda, sempre hi hem actuat al Brillas —o a tocar de l’Avenç—, llevat dels dos primers anys i d’aquest 2017.

Així, tenim que en general fins al 2004 era l’actuació d’aniversari i que d’aleshores ençà és cent per cent Sant Jordi, i que de les 22 vegades que hi hem actuat, 19 han estat al Brillas i 3 a la plaça de l’Ajuntament. Com que és de les primeres de l’any serveix per anar agafant rodatge; aquest 2017 ha estat el nostre millor Sant Jordi, i a l’Ajuntament, amb el 2de7 més matiner com a millor castell.

Festes de barri Cronològicament —primera meitat de juliol—, les dues següents eren Finestrelles i Can Vidalet, l’anàlisi de les quals ja vam fer a l’article de l’any anterior i no ens hi estendrem gaire més i no hi esmerçarem gaires més esforços.

En resum, Finestrelles va ser una actuació molt constant fins al 2008, darrer any en què hi vam actuar, sempre pel voltant de Cal Suís (a dins, al parc de la carretera o a les pistes de bàsquet).

A Can Vidalet hi vam aterrar l’any 1997 però des d’aleshores, llevat de tres anys, no hi hem faltat mai fins avui. No tenim constància que hàgim actuat en cap altre lloc que no sigui la rambla de la Verge de la Mercè entre la font i el bar Willy’s.

Les festes del Gall són un cas mixt entre Finestrelles i Can Vidalet. Vam ser-hi entre 1995 i el 2010 amb només dos anys foscos, el 2000 i 2001 —que potser vam actuar a l’església—, i també alternant places (pista vermella del Pou d’en Fèlix, biblioteca, cruïlla amb

un bocinet d’història

Doctor Torró, rambla d’Àngel Guimerà). El 2010 vam deixar d’anar-hi i ja no hi hem tornat. A més, aquesta actuació de vegades es barrejava amb altres actes al barri o amb les festes de Santa Magdalena, que acostumen a ser el mateix cap de setmana, motiu principal pel qual vam deixar de banda aquestes festes de barri.

Finalment, a la Plana hi hem actuat algunes vegades, però que ens consti com a motiu la festa major del barri, a principi de setembre, només tenim 2015 i 2016, per la qual cosa no és ni de bon tros una actuació històrica nostra. Actuàvem a la cruïlla entre la rambla i el carrer Rovellat i no ha contemplat castells gaire interessants.

En resum, de les festes de barri, l’única que s’ha consolidat amb un bon nivell de castells al llarg del temps és Can Vidalet, que fins i tot ha vist un 4de8 carregat nostre i un 2de7. Les de Finestrelles i el Gall han acabat desapareixent per raons una mica diferents, mentre que les de la Plana han estat bastant lamentables els dos anys que hi hem anat.

Santa Magdalena i Memorial David Carreras Santa Magdalena, com hem comentat suara, coincideix amb les festes del Gall i, per tant, els anys que prioritzàvem les festes de barri no hi fèiem una diada «convencional» (tres castells amb tres colles convidades), sinó castells en solitari. És el que sembla que vam estar fent ja des de 1994 (potser el 1995 sí que vam fer una actuació «normal»), amb la possibilitat que actuéssim amb colles el 2000 i 2001 —les dades són molt confuses i caldria que algú amb memòria o amb imatges o documents d’aleshores ens ho confirmés.

El 2010 instaurem el Memorial, que els dos primers anys es fa a mitjan octu-

bre a l’església i el 2012 ja s’inclou dins dels actes de Santa Magdalena. El 2016 l’actuació abandona la plaça de l’Església per ocupar el Robert Brillas.

En resum: com a actuació «convencional», Santa Magdalena només té força a partir del 2012. Des del 1994, però, sempre hem participat en la festa major petita: els primers anys, amb la cercavila i les ofrenes i el pilar a l’església; després, amb els diferents actes festius que han anat enriquint aquesta festa, que és la més estimada per les entitats. Nosaltres hi vam estrenar el pilar caminant de la Professó del Ferro l’any 2011, i el 2012 ja actuàvem per Santa Magdalena. D’altra banda, la diada del Memorial, que, com abans la del Gall, serveix per tancar el primer tram de temporada, és molt important per a nosaltres, fins al punt que hi hem estrenat aquest mateix 2017 la primera clàssica de vuit.

Sant Mateu Les festes de Sant Mateu també inclouen diverses actuacions: la cercavila del dia del pregó, que va del Brillas a l’Ajuntament amb alguns actes institucionalitzats i les corrandes del Ferro, els darrers anys; l’actuació de vigílies o «Prediada» —que normalment es fa al Brillas, tot i que el 2017 s’ha fet al Pou d’en Fèlix i que abans del 2004 no sembla que estigués gaire institucionalitzada (només tenim dades que també es fes el 1996 i el 1993)—, i la Diada de Festa Major.

Aquesta actuació ha tingut tres escenaris diferents. El 1994, en el nostre bateig, i el 1995, vam actuar al Robert Brillas. Del 96 al 2001 ho vam fer a l’Església, amb presència de colles com Minyons i Vilafranca. A partir del 2002 sempre hem actuat a la plaça de l’Ajuntament. Ha estat la diada on hem estrenat gran part dels nostres cas-

tells, l’única que ha vist castells de nou a Esplugues i en general la més important per a nosaltres.

Sant Just Desvern Tot i que havíem fet alguna actuació fa temps a Sant Just, no és fins al 2009 que hi aterrem, aprofitant l’embranzida del gran gruix de santjustencs que havia entrat. Primer vam actuar a la plaça Maragall al juny, però ja a partir del 2010 la nostra actuació coincideix amb les festes de Tardor i Sant Just al Carrer.

Tampoc no podem afegir aquí gaires coses més de les que vam dir a l’altre article. És una actuació important per a nosaltres, en què hem descarregat quatre 4de8 —només un menys que a la plaça de l’Ajuntament d’Esplugues— i un 2de7, i que s’escau, com tothom sap, cap a la tercera setmana d’octubre.

Dia(da) de la Colla i Tots Sants Aquestes actuacions són un maldecap perquè han variat moltíssim durant els anys, han canviat de nom, data i ubicació constantment i, a més, el que ara anomenem «Dia de la Colla» no creiem que tingui gaire res a veure amb el que es feia abans.

Tenim que la primera «Diada de la Colla» coincideix amb Sant Mateu i, per tant, suposem que s’hauria d’identificar amb l’actuació de Festa Major; això ja és l’any 1995. Les actuacions de què tenim constància els anys 1997, 1998 i 2000 es fan a principi de novembre i alternen les denominacions «Dia de la Colla» (els dos primers) i «Tots Sants» (el tercer). Resulta que l’actuació del 16 de setembre es diu «VIII Diada de la Colla» i sembla més aviat la típica de Festa Major, perquè coincideix amb la numeració que seguim fins ara i perquè es fa a la plaça de l’Església, que era el lloc habitual, i actuem amb Moixiganguers i Bordesgassos; d’altra banda, el TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 57

Un bocinet d’història

Primer intent de castell de set de la colla. Diada de Sant Jordi, any 1995.

Foto: Arxiu

23 de setembre actuem al Brillas amb Sant Feliu i Escaldats en el que sembla que és evidentment l’actuació de Festa Major. En fi, tot el que afecta als anys del tombant de mil·lenni és un merder important i fa que sigui difícil saber exactament com anaven aquestes actuacions, especialment les de Festa Major, Dia de la Colla i Aniversari, que sovint es barregen.

Tenim una altra «Diada de la Colla» el 12 d’octubre del 2003 i, des d’aleshores, sembla que tot es normalitza tal com ho coneixem ara fins precisament aquest 2017, en què reneix el Dia de la Colla després de l’experiència sense actuació del 2016. L’actuació és abans de Sant Mateu i si no haguéssim viscut el procés de creació i debat d’aquesta actuació i haguéssim esperat deu anys a parlar-ne, potser tornaríem a quedar bocabadats amb la resurrecció d’aquesta diada.

Conclusió

Hem acabat el repàs amb un desori considerable. Per això mirarem de recapitular i fins l’any que ve.

Diades tradicionals d’Esplugues Sant Mateu. Diumenge més proper al 21 de setembre, és la més estable de totes i consta almenys de tres actuacions: la Diada de Festa Major, que de vegades ha tingut altres noms i que s’ha fet sobretot a l’Església primer i ara a l’Ajuntament; la Prediada, que és estable des del 2004 i sol fer-se al Brillas, i la cercavila del dia del pregó, que acostuma a anar des del Robert Brillas a l’Ajuntament.

Santa Magdalena. Diumenge més proper al 22 de juny, el més estable ha estat el mateix dia de l’ofrena a la patrona dins l’església, en què, durant la cercavila, sovint fèiem algun castell; no 58 PEUS NEGRES TEMPORADA 2017

és fins al 2012 que fem una actuació «convencional» per aquest dia, traslladant-hi el Memorial David Carreras, que des del 2016 es fa al Brillas.

Sant Jordi. És el diumenge més proper a l’onomàstica; sembla que només un any hem deixat d’actuar per aquest dia. Els primers anys sembla que solia dir-se «Diada d’Aniversari», però a partir del 2005 sempre és Sant Jordi.

S’ha fet sempre al Brillas llevat dels dos primers anys i aquest 2017, tots tres a l’Ajuntament.

Festes de barri Finestrelles. Hi vam anar gairebé sempre fins al 2008, actuàvem sempre pels volts de Cal Suís i les actuacions no eren gaire bones.

Can Vidalet. Des del 97 només hi hem fallat tres cops. És l’actuació de barri més potent que hem tingut.

El Gall. Coincideix amb Santa Magdalena i bàsicament per això vam deixar d’anar-hi quan es va potenciar la festa major petita a partir del 2010.

Era una diada important quan maldàvem per fer castells de set i el pilar de cinc, fins als 5de7 i 4de7a de les darreres edicions.

La Plana i Can Clota i potser algun altre barri: no han tingut gens de continuïtat en el temps.

Pobles veïns Sant Just. És molt important per a nosaltres, fa anys que actuem enmig de les Festes de Tardor i sempre hi portem el màxim que tenim disponible.

Sant Joan Despí. Actuàvem per Sant Joan entre el 2012 i el 2016 però ara no ha pogut ser per qüestions alienes a la nostra voluntat. Ja veurem què passarà d’ara endavant.

un bocinet d’història

Taula de les diades per any, amb alguns canvis de nom. Hi incloem la plaça on va tenir lloc, en cas que la coneguem, i la data d’actuació. Les cel·les ombrejades corresponen a diades amb molta continuïtat que és probable que tinguessin lloc aquell any, però no tenim dades per poder-ho afirmar.

Font: Castellers d’Esplugues i Base de Dades de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, a partir del web de la Coordinadora de Colles Castelleres.

Altres actuacions Dia de la Colla. Barrejada amb Tots Sants, Sant Mateu i altres denominacions, el que fem ara no té res a veure amb el desori que hi ha en la nomenclatura dels anys anteriors al 2003, tot i que sol escaure’s entre setembre i novembre.

Memorial David Carreras. Els dos primers anys es va fer a l’església a mitjan octubre, i a partir del 2012 es va encabir en les festes de Santa Magdalena, diada amb la qual s’identifica.

Cloenda Com podeu veure, hi ha un bon enrenou. Hem intentant treure’n l’aigua una mica menys tèrbola però segur que ens hem confós, perquè costa molt de seguir el rastre d’unes actuacions mal documentades.

Com a conclusions més sintètiques, les nostres actuacions a casa s’estructuren en unes tres a cada tram de temporada: Sant Jordi, Can Vidalet i Santa Magdalena, abans d’agost, i Sant Mateu i Sant Just (i de vegades alguna altra), a partir de setembre. A aquestes actuacions se n’hi afegeixen d’altres de foranes força estables, però d’això ja en parlarem un altre dia.

TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 59

“

Volem que la Coordinadora d’Entitats tingui la força que tenia abans

”

Entrevista a Sergi Sagristà

Parlem amb en Sergi, músic de la colla i membre de la Coordinadora d’Entitats de Cultura Popular d’Esplugues, sobre l’estat i els projectes de la Coordinadora i sobre les noves Jornades de Cultura Popular que van tenir lloc al juliol abans de Santa Magdalena. La idea és rellançar la Coordinadora per fer més pinya entre les entitats i gaudir més de la cultura popular al poble. J. S. Aquest 2017 tu i altres persones heu volgut donar un nou impuls a la Coordinadora d’Entitats de Cultura Popular d’Esplugues (CECPE).

En què ha consistit?

T’explico una mica com va anar tot això de la Coordinadora. Els últims anys estava molt apagada, s’activava puntualment per Santa Magdalena i Sant Mateu, però la resta de l’any estava molt apagada. Unes quantes persones vam decidir que calia resoldre aquesta situació i donar-hi més força, com la que tenia abans, que era molt més activa. Volem que la CECPE coordini les colles, per exemple quin temps d’actuació han de tenir les colles en seguicis o coordinar de no fer dos actes culturals alhora, entre moltes altres coses, per arribar a consensos entre tots plegats i aconseguir que les festes i activitats a Esplugues llueixin més.

Un altre dels objectius per intentar 60 PEUS NEGRES TEMPORADA 2017

aixecar-la era fer alguna activitat més que no fos només Santa Magdalena ni Sant Mateu, sinó que la Coordinadora vagi una miqueta més enllà.

De quina mena de projectes es tracta?

Amb aquesta idea van anar sorgint idees i projectes per veure com podíem revifar la CECPE i la cultura popular d’Esplugues. Per exemple, les lones del correfoc, amb fotografies gegants de les colles pels carrers d’Esplugues, que va anar molt bé i va donar una molt bona imatge. Posar un final potent a la Processó del Ferro, «el house aborigen», ja que faltava un espai final on totes les entitats i les seves músiques convisquessin amb el poble. Una altra idea va ser els fulls de rengle, amb les fotografies que va fer en Lluís Tarrés, que es van fer el dia de la Jornada de Cultura Popular, que també és una idea nova.

Lligat d’alguna manera a això de les fotos, la Coordinadora també vol fer un web amb informació de la mateixa CECPE i de totes les entitats, on la gent pugui trobar dades de les festes i de les colles, que estaran totes juntes. Com que necessitàvem imatges de les colles per fer-ho, la idea de les fotografies va tirar endavant fàcilment.

El web serà com una mena de casal d’entitats virtual, però la Coordinadora també tira endavant el projecte de casal d’entitats «físic» al costat del Lola Anglada. Aquest projecte el porta la Coordinadora, però encapçalat per en Ramon Sàlvia —que sobretot ha coordinat horaris i necessitats de totes les colles i reunions amb l’Ajuntament—, en Joan Pujadas —sobretot, el projecte arquitectònic— i, amb ells, en Pau Vinyoles —tots tres han estat

En Vinyoles presentant els ponents de les Jornades i, a sota, els castellers posant per a la foto del full de rengle.

parlant amb l’Ajuntament, que de moment ha estat dient que veu el projecte viable, tot i que de moment no se sap quan començarà a construir-lo.

Déu n’hi do, sembla que feu prou coses. Pel que fa a les Jornades de Cultura Popular, com van anar?

Els dos objectius principals, tot i que després es va embolicar la troca, eren, primer, trobar-nos totes les colles sense haver de fer cap activitat especial, sinó només per xerrar, conviure entre nosaltres, etc.; el segon era que vingués gent experta en matèria de cultura popular a parlar-nos-en, perquè de vegades nosaltres mateixos no sabem què estem fent realment o què és el que es fa a altres llocs. Conèixer altres punts de vista ajuda a ampliar la perspectiva i a tenir més idees i recursos per continuar millorant la cultura popular a Esplugues.

I per què dius que es va embolicar la troca?

Aquestes eren les idees originals, però arran d’això s’hi van anar afegint més activitats, com el dinar de colles, les fotografies, etc.

Com valoreu aquestes Jornades?

Considerem que van anar força bé, tot i que van fallar algunes colles i, amb això, les seves fotografies. Com a convivència, hi van participar totes les colles menys un parell de les que hi havia aleshores a la CECPE. A les ponències van venir també gent que no són de cap entitat de la Coordinadora, com persones de la Crònica de la Vida d’Esplugues, del Grup d’Estudis d’Esplugues i d’altres. Potser va faltar fer-ne més difusió perquè tot va ser precipitat, era la setmana abans de Santa Magdalena.

Qui van ser els ponents i de què van parlar?

El dos ponents que van venir, en Marcel Casellas i en Salvador Palomar, van parlar de temes diferents

però molt relacionats. En Palomar és de Reus i és etnòleg, dinamitzador cultural i fundador de La Carrutxa, entitat de recerca i dinamització de les festes i la cultura popular i tradicional, i va parlar sobretot de com funciona la seva coordinadora allà i del model festiu tradicional del Camp de Tarragona i el Penedès.

En Marcel Casellas, que és músic i compositor d’Esplugues i sempre ha estat molt lligat a la cultura popular i tradicional, va parlar de com es van anar muntant les festes de Santa Magdalena durant els anys 80 i 90 i va explicar la seva «teoria de les espores», que resumint molt ve a dir que tota la feina que la gent va fent en favor de la cultura associativa i popular, tot i que en el moment de fer-ho no tingui resultats directes, és com una mena d’«espores» que al cap de dos, cinc o vint anys poden donar fruits, tal com ha anat passant a Esplugues durant tots aquests anys.

De cara a l’any vinent, com es plantegen aquestes Jornades?

Pel 2018 les Jornades es faran, segurament, també per Santa Magdalena. Encara no sabem qui seran els ponents —l’any passat ens va costar de trobar-ne—, i el format es preveu que serà una mica semblant: hi haurà ponents i dinar segurament, tot i que la resta encara no se sap.

I la Coordinadora d’Entitats, com creus que anirà evolucionant aquest 2018?

Com ja he dit abans, esperem que els projectes i idees que hi ha ara vagin prenent força i que les entitats continuïn implicant-s’hi més, no només els caps de colla, sinó tots els membres de les entitats hi poden col·laborar d’una forma o altra, com ha començat a passar ara. Volem que la Coordinadora d’Entitats torni a tenir la força que tenia abans, i esperem aconseguir-ho.

TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 61

Foto: Carmen Villar flickr.com/photos/kar180911/

Cartes d’Eivissa Reflexions d’un cargolí exiliat

La cobdícia dels qui em van acollir en aquest paradís i les meves conviccions m’han obligat a abandonar l’exili illenc Ferru Moreno

J

a torna a ser Nadal, i com passa el temps!

Sembla que va ser ahir que vaig marxar a l’exili illenc i ara ja sóc a punt per tornar a la meva terra per coses de la vida: la política, les conviccions… i la cobdícia dels qui em van acollir quan no eren gran cosa, però que ara s’han begut l’enteniment.

Però parlam de castells, que per això em paguen els cargolins. Em paguen? Idò no, només alguna alegria de tant en tant i alguna birra (però poques, tot sigui dit).

Abans que la senilitat em faci oblidar-ho, vull felicitar-vos a tots per la magnífica temporada que heu fet, farcida de castells imponents, carros grossos, putes torres que han deixat de ser putes, castells aixecats des de l’infern si convé… i l’immens tres de vuit. I és que hem anat creixent amb el temps precisament pel convenciment que ho podíem fer, que érem capaços d’acostar-nos una mica més al cel per xerrar de més a prop amb 62 PEUS NEGRES TEMPORADA 2017

en Pau, en David i en Pastor, o per abastar el solei, les estrelles i tot el que se’ns posi per davant… o per sobre!

Enguany ha estat un any difícil a Eivissa perquè ha deixat de ser el paradís que vaig conèixer per convertir-se en un cau bullent de cobdiciosos i de polítics ineptes, però hi ha una cosa que no ha canviat: el delit que sento per la meva colla de castells, pels seus triomfs, que sento com meus, i per la immensa satisfacció que em fa ser part d’aquesta gran família de gent que només vol patir, esforçar-se, ajudar el company i, al final, riure —tot i que a vegades toca plorar, de ràbia o de tristor— i saltar embogits.

Ara us confessaré que jo, a Eivissa, vaig intentar fer castells. Totalment inútil, perquè hi ha gent que n’ha vist i algun que ha fet alguna pinya alguna vegada i semblen doctors en castellologia. No he aconseguit fer entendre que una colla només té un cap de colla, un cap de pinyes i un cap de canalla, que són els que porten la veu cantant i decideixen quan, qui, com

i on es tiren els castells. Lògicament, jo no tinc prou coneixements per assumir la direcció d’una colla, però ho vaig intentar per veure si ens en sortíem i podíem fer algun castellet…

Imagineu el nivellàs quan, en una de les xerrades per mirar de fer realitat el projecte, vaig dir que era molt difícil fer castells perquè no teníem primeres mans prou alts per aguantar els rengles. Es va fer el silenci i, de cop, un va dir, convençut: «No els podem posar un tamboret a sota? Així arribaran més amunt!» Vaig pensar que era inútil, tot inútil! Bé, tot inútil no: he descobert, copsat i patit com n’és de difícil i complicat dirigir un grup de gent perquè faci el que tu creus que ha de fer per assolir una fita comuna.

I és que la solidaritat i la companyonia no són fàcils d’ensenyar (i encara més d’aprendre). Però la família dels cargolins és, en aquest aspecte, exemplar, puix la companyonia que hi ha en el si de la colla és la força i el tresor més preuats i necessaris que ens fan tan grans.

Us he trobat a faltar molt tots aquests anys d’exili, però he après a seguir-vos en la distància, a patir veient els vídeos de les diades, les imatges de la fortalesa de la colla, els carros grossos descarregats i les clàssiques de vuit, els 3de7 alçats per sota, les torres lluitades i defensades, la pujada del pilar a l’església i, sobretot, m’he sentit orgullós de veure com la canalla es fa gran, com hi ha nova saba disposada a enfilar-se fins a dalt de tot, com el tronc canvia sense canviar i la pinya envelleix per fer-se més gran i més forta. Hem canviat de gent i de cares, però mai no heu oblidat els que ja no hi som però seguim sent-hi. Per això, perquè us heu fet part de mi, segueixo plorant amb cada llenya, patint amb cada castell carregat i cridant exultant amb cada descarregat. I podeu creure que em prenen per boig a Eivissa —mesquinet, em diuen— quan em veuen, un diumenge al matí, aturat al bell mig del passeig d’on sigui, mirant el cel, empenyent i donant pit, amb un auricular a l’orella i el mòbil a l’alçada del ulls fins que arriba l’èxtasi, però no ho puc evitar, és culpa vostra, de n’Adal —el meu cap de colla—, de n’Andro —el meu mestre dins la pinya—, na Gemma i na Marta — els meus àngels del tronc, perquè les veia enfilar-se com si res—, na Sara —la meva enxaneta quasi afillada—, en Marquès —el primeres mans més gran que conec—, n’Edu, en Jonàs, en Jordi, en Gallo, n’Àlex, en Pèsol, en Santa, en Jaume Baix, n’Adrià, en Txus, n’Arita, n’Erik, la Vella i tants d’altres que puc recordar però que allargarien massa i l’editor em renya (m’haureu de perdonar per no dir-vos, però hi sou). Per vosaltres, cargolins, tinc cor blau i orgull de pinya!

Ens veurem aviat, amb camisa blau elèctric o marró avellana, però ens tornarem a veure!

Antonio Veneri

S

Il regazzo di Verona

óc l’Antonio Veneri de Verona. Vaig venir a Barcelona per un període de formació com a metge otorí a l’hospital de Sant Joan de Déu.

La meva experiència ha durat sis mesos. Quan vaig arribar aquí, a l’abril, no coneixia ningú, ni tan sols sabia parlar espanyol. Els dos primers mesos van ser molt difícils, perquè només em feia amb dos o tres amics italians. La meva única distracció era nedar a la piscina.

Un dia vaig conèixer en Txus i em va preguntar si volia entrenar amb el seu equip de natació. Durant el primer entrenament em va parlar dels castellers, els Cargolins, i em va convidar a un assaig.

El meu objectiu durant aquests sis mesos era aprendre de metge, però també aprendre coses sobre la cultura catalana. No volia fer com molts dels meus compatriotes, que passen les nits de festa en festa com a turistes, i viuen la ciutat d’una manera superficial.

De manera que vaig acceptar de bon grat la invitació d’en Txus. Òbviament, si després de només dos mesos no podia expressar-me ni entendre l’espanyol, molt menys ho podia fer en català. Però des del principi em va sorprendre (en el sentit positiu) el clima familiar i l’ambient fraternal que hi ha a la colla. Vaig decidir sense pen-

sar-m’ho, doncs, que havia de formar part d’aquest grup, ja que finalment tindria l’oportunitat d’entrar en contacte amb la cultura catalana de veritat. La meva primera actuació va ser a Vilanova i la Geltrú. Era la primera vegada que pujava i va ser molt emotiu.

Però el dia més especial va ser la diada de Santa Magdalena. Va ser inoblidable. A l’assaig d’abans de la festa vaig tenir el gran honor de rebre la camisa de la colla. La nit següent vaig assistir a l’espectacle del pilar que camina al carrer Montserrat. L’endemà va ser el torn del pilar de l’església. Però l’emoció més gran va ser sens dubte el primer 3de8 de la història de la colla, la primera clàssica de vuit i la festa de després.

Aviat hauré de tornar a Itàlia.

M’emporto el record d’una experiència inoblidable que m’ha portat a tenir la sort de conèixer amics de debò amb els quals compartir esforç, diversió, un viatge al País Basc, la determinació que hi ha en la base de les grans empreses, la decepció i la voluntat de tornar-se a aixecar. Per tot això i més, no sé com expressar la meva immensa gratitud; en aquestes pàgines no hi ha lloc suficient. Gràcies per haver-me deixat fer un pilar. Va ser molt emocionant.

Moltes gràcies per tot.

TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 63

Sergi Pont

Castells des del’altre costat de la càmera

J

a fa dies que no sovintejo les places castelleres i tinc la camisa i la faixa al fons de l’armari amb una capa de pols. Aquest any no he estat al dia del que feien les colles punteres, no he anat a veure grans actuacions ni tampoc m’he vestit sovint de blau elèctric. En resum, no ha estat la meva temporada més castellera. Però, malgrat tot, aquest any he viscut una nova experiència castellera: col·laborar en la retransmissió d’una diada i, a més a més, a Esplugues. És cert que ja havia parlat de castells al Quarta Ronda d’Esplugues TV, un projecte que vam engegar en Pau, en Ramsés i jo l’any 2011. Però l’emoció de comentar una actuació en directe i la incertesa del que succeirà són úniques de les retransmissions. És per això que quan vaig rebre la trucaFoto: Ernest Gili

da d’en Pep Ribes per demanar-me que col·laborés en la retransmissió de l’actuació per a La Xarxa, no m’ho vaig pensar dues vegades.

El meu paper a la retransmissió era el d’amfitrió (o representant de la colla local) i aquí és on se’m va plantejava el primer repte. La colla que havia deixat dos anys enrere tenia en Pujo com a cap de colla, havia descarregat algun 4de8 i encara no havia assajat seriosament el 3de8. M’havia de posar al dia i la millor manera de fer-ho era tornant-me a enfaixar i anant a plaça. Vaig acostar-me a la Prediada de Festa Major perquè els cargolins més ben informats m’expliquessin com arribava la colla a l’actuació més important de la temporada, i de seguida em vaig adonar que l’ambició era màxima.

El diumenge vaig arribar a la plaça de Santa Magdalena més d’una hora abans dels pilars d’entrada. Mai no ho havia fet amb tanta antelació, però aquesta vegada havia de conèixer l’equip de retransmissions de La Xarxa, fer les proves tècniques de rigor i familiaritzar-me amb la «cabina de premsa», una mena de bastida de dos metres quadrats situada al cantó del carrer de Laureà Miró i amb una visió privilegiada dels castells.

Tot i el retard habitual de qualsevol cita castellera, a les 12 en punt començava la retransmissió en directe per La Xarxa i a partir d’aquí el ritme va ser frenètic. La velocitat de les actuacions pot semblar lenta i feixu-

ga des del punt de vista dels espectadors, però aquesta sensació canvia radicalment quan ets a l’altre costat de la càmera. Qualsevol pausa, eterna per a un casteller, era massa curta per anar a publicitat, veure una repetició o comentar un castell amb detall.

Les connexions a peu de plaça s’intercalaven amb els comentaris tècnics d’en Pep Ribes i les meves intervencions en clau local, en què fins i tot vaig explicar d’on prové el malnom de «cargolins» des de la meva òptica santjustenca.

En clau castellera, no va ser el millor dia de la colla. L’ambició dels dies previs es va convertir en nervis i el treball als assajos a la Nau no va tenir recompensa a plaça. Tampoc els Castellers de Vilafranca no van portar el castell folrat que havien anunciat i que hauria estat el primer de la història d’Esplugues. No ens enganyem, probablement la majoria ens hauríem estimat més que les càmeres vinguessin per Santa Magdalena i que haguessin enregistrat el primer 3de8 i la millor diada de la història cargolina. Però, si ens ho mirem amb perspectiva, que la diada de la Festa Major de Sant Mateu tingui un cartell de primera fila, que els mitjans de comunicació s’hi interessin i que la colla local pugui plantejar-se una clàssica de vuit per aquesta actuació és una mostra clara del creixement i la consolidació dels Cargolins. Qui ens ho hauria dit fa uns anys, que la tele vindria a Esplugues!

Peus Roses

per Nancy Cargolins marujos! No ens hem oblidat pas de vosaltres…

Esclar que no us explicarem aquí el que les parets de la Closca veuen… que si parlessin podríem dedicar-hi una revista sencera i probablement seria l’últim número del Peus Roses per censura.

Així que deixem els lavabos i el quartet de la Closca de banda i centrem-nos en el baby boom que estem visquent els últims anys, això no para!

I és que ja se sap que hem de ser molts i molts en aquesta gran família.

Durant la temporada hem pogut veure moltes panxes; la primera va ser la de la Mar. En Quim va assistir a més assajos que molts cargolins, a tants assajos va venir que va decidir néixer el 18 de setembre per no perdre’s la Festa Major!

Des de les muntanyes de la Pobla de Lillet ens van fer saber que en Quim tindria un bon amic per jugar: l’Anna i en Jonàs van tenir l’Hug el 6 d’octubre.

Però aquí no s’acaben els nens! Quan ja donàvem aquesta revista per tancada va néixer l’Aran, el segon fill de la Mireia i l’Oli, el 16 de gener. A més, quan repartirem la revista, ja haurà nascut la Sofía, la primera nena de l’Òscar (Tiritas).

I esperem més nens! Abans que comenci la temporada, la Paula i en Masche ampliaran família amb el naixement de l’Ekain. Un mes després, al març, els Huerta també l’ampliaran: la Judith i en Bruno tindran la Mel. Però no tot han sigut naixements, l’estiu va ser de matrimonis! Al juny es van casar la Sílvia Lozano i l’Andreu i, uns mesos més tard, l’Albert i la Lorena es van casar amb trencament de braç del petit Unai inclòs. Enhorabona, parelles!

TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 65

qüestionari als nous pel Fer

Com cada any els novells de la colla es presenten, per si encara no els coneixíem prou.

Benvinguts a la colla i que continueu donant la tabarra molts anys més!

Les preguntes que responen són les següents: a) Quan i com vas entrar a la colla? b) Quina va ser la primera diada? c) Quina impressió vas tenir de la colla? d) Com veus el nostre futur? e) Quin castell t’agrada més?

Inés

Vaig entrar el juliol del 2016. M’agradaven els castells com a espectadora, però l’Anna no parava de dir que volia ser castellera i vam venir a la colla. La primera diada va ser per Festa Major de Sant Mateu del 2016. Vaig trobar-hi un grup molt maco que entre tots s’ajuden, i els caps de la canalla de seguida volen ensenyar. Veig el nostre futur fent castells de nou. El meu castell favorit és el tres aixecat per sota. No l’havia vist mai i em va impressionar moltíssim.

Maria Hep

A principi de temporada, al primer assaig ja hi era ben puntual! La meva primera diada va ser Sants, amb Borinots i Bandarres. Vaig pensar que la colla està en un lloc molt complicat (Baix Llobregat), ja que està plagat de colles i és molt difícil expandir-se, però que alhora és una colla que lluita, assaja i treballa per créixer cada dia més. Veig el futur amb molt optimisme, pas a pas, crec que estem fent bona feina de base, a més a més estem fent molt bons assajos que ens obren la porta a somiar en nous objectius que potser no són tan lluny com ens pensem. El castell total per mi és el 2de9f, on treballa tothom: la soca ha d’estar més compacta que mai, el folre s’ha d’entendre al mil·límetre tot i ser moltes mans, el tronc ha de fer un castell que normalment fan amb una pinyota al·lucinant sobre un folre i a més a més ser més finets que mai. És un castell espectacular que espero tornar a veure ben aviat.

Ricard

Vaig entrat tot just començar la temporada 2017; buscava una nova colla. La primera actuació va ser una a Sants amb el Poble-sec. La primera impressió va ser bona; ja la tenia d’abans, aquesta impressió, i això va ser una de les raons de venir a Esplugues. De moment portem una línia de creixement molt bona i crec que si fem bona feina això pot anar a més. El castell que més m’agrada és el 5de8, no ho sé, estèticament és molt maco i trobo que és un pas molt important per a totes les colles.

Albert

Vaig entrar per la meva filla, la Laiona, cap al novembre del 2016; vaig començar a entrar a pinyes cap a l’abril del 2017. La meva primera diada va ser Sants amb faixa vermella. La primera impressió va ser bon ambient, gresca, desconnectar i fer coses diferents per trencar amb la rutina! Crec que estem en un punt d’inflexió entre voler anar a més, 2de8f, però s’ha de tenir en compte que com més amunt, més gent, més exigència a assaig… I això no és fàcil, sense oblidar que no tothom comparteix el mateix factor motivador per venir a castells. El castell que més carinyo li tinc és el 3de7 per sota: la primera vegada que el vaig fer va ser divertit, hi ha més interacció de pinya, és més dinàmic i, a més, com a novato en el seu moment, crec que és un castell maco de veure en directe.

Toni i Erika

Vaig entrar el juny del 2016, aproximadament, en una prova a l’escola de la meva filla. La primera diada que vaig participar no la recordo amb exactitud, ja que vaig anar-hi entrant progressivament perquè la Rialla ja estava dins de la colla; sí que recordo que en la Festa Major del 2017 vaig fer de baix d’un pilar. La impressió de la colla ha sigut sempre molt bona, és com una família que quan té l’oportunitat després de fer castells ho celebra al voltant d’una taula o barra, són molt divertits. Li veig un gran futur per tirar endavant i seguir superant-se. El castell que més m’agrada és el 3de8 (el primer de la Rialla que va ser l’acotxadora) i el 3de7 aixecat per sota.

Tania

Vaig començar en la temporada 2017. Com hi vaig entrar?, per la Marta Cirach jo anava a la Nau i a les diades de tant en tant i em vaig animar a participar-hi. La meva primera diada va ser a Cornellà. Doncs la impressió és que és un equip intergeneracional amb bon ambient. No veig ni el meu futur, hahaha, doncs pel poquet que hi he estat, jo crec que més cargolins no anirien malament. El que més m’agrada, el 3de7s, perquè és diferent i recordo que la primera vegada que el vaig veure i participar-hi em va flipar moltíssim.

Cristina

Vaig entrar per la Prediada de la temporada pasada a través de la meva parella (Fer), però aquesta temporada he vingut més sovint. La primera impressió va ser que la colla és molt familiar, unida i molt acollidora. Veig el nostre futur creixent i fent grans castells. A mi m’agraden tots els castells però en especial m’agrada la clàssica de vuit perquè es veu que s’ha lluitat molt per aconsegir-la.

Mireia

Si no recordo malament, vaig anar al primer assaig la primera setmana d’abril. Vaig decidir entrar a la colla perquè he estat uns anys vivint a Madrid i allà estava a la Colla Castellera de Madrid, de recent creació. Mai abans no havia fet castells, i allà vaig descobrir un món que no coneixia, amb la màgia de veure néixer una colla des del primer dia.

I en tornar a Esplugues vaig decidir que volia continuar amb l’experiència. La meva primera diada va ser a Cornellà i la primera a casa, la de Sant Jordi. La recordo amb molta il·lusió, i amb molts noms encara per aprendre per saber on em tocava col·locar-me, i la segona, amb l’alegria de fer castells un dia tan maco! La impressió que vaig tenir de la colla només entrar va ser que malgrat estar formada per tanta gent, era literalment «una pinya», una gran família de persones que es veuen dos, tres o fins i tot quatre cops per setmana i de famílies senceres que fan pinya tant dins com fora dels castells. Veig el futur de la colla amb molt d’optimisme, ja que veig que cada passa que es fa, es fa amb la mateixa il·lusió o més que el dia anterior. Crec que el castell que més m’agrada fins a dia d’avui és la torre de set, pel gran repte que suposa i per la il·lusió amb què l’afronta tota la colla.

Veneri

Vaig venir fa quatre mesos i vaig conèixer el Txus a la piscina i em va convidar a venir a provar els castells. Un vespre vaig anar a veure un assaig. Des de la primera nit de l’assaig em va sorprendre la cohesió i l’ambient familiar i l’amistat que hi ha a tota la colla. En particular, crec que és l’únic entorn que he conegut en el qual hi ha un diàleg transversal entre generacions per ajudar-se i millorar cada vegada més per tal d’assolir els objectius. No importa com d’alt pugueu arribar a pujar, el més important és que tothom pugui tornar enrere. A part de les bromes, espero que la colla sigui cada vegada millor i arribi al cim! Òbviament, el castell que més m’agrada és el 3de8, perquè formar part d’aquest negoci em va donar una emoció i una satisfacció increïbles!

Anna Ona

Vam entrar al mes de maig. L’Ona va participar en el segon concurs de dibuix de Sant Jordi de la colla. El regal per haver-hi participat va ser un llibre fantàstic. Gràcies al llibre vam poder conèixer com funcionava el món dels castells i ens vam animar. La nostra primera diada va ser la de Can Vidalet, on compartíem plaça amb Carallots, Bandarres i Micacos. L’Ona es va estrenar alçant un dels tres pilars de quatre. La impressió que vam tenir de la colla va ser d’una gran família ben avinguda, on tothom és benvingut. El futur el veiem amb importants progressions. Per part de tots els castellers de la colla hi ha voluntat, disposició i treball, i això fa que es mantingui la dinàmica ascendent. Els castells que ens agraden més son els aixecats per sota. Són molt sorprenents.

68 PEUS NEGRES TEMPORADA 2017

Miquel Àngel

El meu primer cop en aquesta colla va ser la diada de Santa Magdalena, únicament hi vaig anar perquè em van prometre una paella gratis; no vaig entendre del tot la celebració del 3de8 com l’entenc ara, però em vaig sentir molt a gust en l’ambient de la colla. La diada següent no va anar tan bé, però tot i això em vaig sentir com si fos de la colla de tota la vida, per això penso que aquesta colla té un futur prometedor i que l’únic que es pot dir és «un pis més». Pel que fa al meu castell preferit, és el 3de8, perquè és una bona mostra de com el vaig viure el primer dia i com l’he viscut el 19 de novembre després d’algun temps. Només puc dir gràcies per deixar-me formar part de la colla.

Natàlia

Vam entrar fa tot just un any. Passàvem un dia d’assaig casualment per davant de la Nau i ens vam aturar a tafanejar, perquè la porta era oberta. Hi havia el Pujo buscant adeptes i ens va convidar a entrar a mirar. La Nora i la Daniela van quedar entusiasmades i no van parar fins que les vaig portar a assaig. La nostra primera diada va ser a Badalona.

Les dues es van estrenar i després ens vam quedar a dinar convidats per la colla de Badalona, un dia complet! Hem sigut molt ben rebudes i acollides des de bon començament, tots són molt oberts i disposats a ajudar i ensenyar als nouvinguts. És una colla ambiciosa i animada a créixer i a superar-se. Si aconseguim ser cada cop més, aviat aconseguirem fer castells més alts i complicats. El que trobo més impressionant és el castell aixecat per sota. Per més que el veig, sempre aconsegueix posar-me els pèls de punta, és molt espectacular.

EL GALLO CANTA

He fet tres 4de8

amb la vèrtebra

TRENCADA!

Ai, de verdad…

TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 69

Matatemps

Per Senkreu

HORITZONTALS. 1. Nom amb què es coneix la nostra millor actuació històrica. Relatiu o pertanyent a l’èter o a les coses que suren indeterminadament pels aires. 2. Trauré pes del castell per fer-lo més lleuger.

Si n’hi hagués un altre en serien dos. 3. Encabiran les cabres en la pleta. Relatius o pertanyents a la península d’on ve el Veneri. 4. Convertires en bé de mà morta o, més aviat, tragueres tot el suc de la cosa que comprares. Llargaruda i estirada. 5. Defecte d’alguna cosa. Nedadors que fan crol. 6. Si portessin hac per allà on passessin no hi creixeria l’herba. Caigui roina, una pluja suau. El del gall sol ser a trenc d’alba.

7. Pronom feble de segona persona. Acció de treure fulles d’un vegetal o làmines de mineral i tal. Un altre pronom feble, que pot fer de partitiu, en la forma plena. 8. Patien sota el castell baixos i crosses, pobrets. És gairebé sàpiens, però no del tot. 9. Teixits que es fan amb una planta linàcia. Anarquia. Furtat. 10. Joell que ha perdut el sostre de la seva caseta. Assoleix.

Ontario Graduate Scolarship. 11. Mida gran de peta. Mena de bruixot que fa d’endevinaire i remeier.

Menjo fins a rebentar. 12. Teniu cura. Amoixi la carona. 13. Fent volar a ventades o esbombant-les.

Un disc o un directe. Aparcament. 14. Astènies musculars. Pero alguien debe tirar del gatillo.

VERTICALS. 1. Ocells exòtics que com les cotorres tenen fama de ser massa xerraires. Aixequem per sota. 2. Crustaci més gros que l’escamarlà i que a l’Empordà anomenen ‘llobregant’.

Faci servir. 3. Les llums de l’alba. Que es pot flexionar. 4. A la terra del Vallès, amb tres turons ja en fas una. Plats de peix fregit. 5. Que ha treballat el castell de valent. De manera vil i perversa. 6. Adoradors del foc. Interlocutòria andorrana.

7. Es pot trencar de vegades. Escullin. En quin lloc deu ser.

Audiència Nazional. 8. Estat àrid dels EUA amb una bandera que recorda l’estelada. És una mica abominable. Vaig anar.

Solució

70 PEUS NEGRES TEMPORADA 2017

9. Cursius a la Itàlia antiga. Sentit que si no es té envers algú altre potser se sent amb força en forma de mastegot a la cara.

10. Tresor públic. Habitant d’un antic poble preromà que acostumen a confondre amb els laietans. Traçat dels karts de Sant Just. 11. Aparell per contemplar les estrelles i els espais intergalàctics. Protocol d’aplicació per a xat molt conegut. 12.

Una pinta. Mal de la vista. Animaló o bestiola que té les potes iguals. 13. Ase. Polígon de nou angles. Atzucac. 14. Obstinats i àdhuc porfidiosos. Una cervesa d’alta fermentació, pàl·lida i escumosa, que el Sillero podria fer.

A reveure!

Foto: Ajuntament d’Esplugues

Vosaltres també hi éreu.

La revista és vostra.

TEMPORADA 2017 PEUS NEGRES 71

CASTELLERS D’ESPLUGUES 4de8 a Sant Just Foto: Lourdes Andrés

www.cargolins.cat twitter.com/cargolins facebook.com/cargolins youtube.com/cargolins flickr.com/senkreu cargolins@cargolins.cat 650 946 159

VINE A LA COLLA! Assagem el dimarts i divendres de 20.30 a 23 h a la Nau (Àngel Guimerà, 191, Esplugues) La Closca, local social, (Josep Argemí, 49)

T’hi esperem!