Memòria i identitat: la resignificació del patrimoni de Berlín Es

Composició Memòria i identitat Arquitectònica 6 La resignificació del paAndrés M. Medina trimoni de Berlín Est P04

després de la reunificació Carlos Pastor García

La resignificació simbòlica del patrimoni de Berlín Est després de la reunificació Carlos Pastor García - Composició Arquitectònica 6 - P04 - Andrés Martínez Medina

2

Abstract El neuròleg Ranulfo Romo conclou que “sense memòria no hi ha concepció del món”, i per això les ciutats utilitzen l’arquitectura per construir programes mnemotècnics que tendeixen cap a la significació simbòlica. Amb l’inici dels processos de recuperació de la memòria democràtica d’Alacant o d’instauració d’espais memorials del nacionalisme català a Barcelona, la resignificació de l’espai públic és un tema candent a l’actualitat.

Per això, el propòsit d’este treball és analitzar les polítiques executades a la ciutat de Berlín des de la seua reunificació al 1989 tendents a unir una ciutat dividida i “el sentiment d’una nació”. A través d’intervencions arquitectòniques permanents o efímeres, es va redefinir el significat d’espais que van permanèixer en ruïnes, segregats pel Mur o amb el significat patrimonialitzat pels règims soviètic, nazi o occidentalista.

Així es va intervindre a espais públics com la Friedrichstasse o Postdamer Platz; generant icones de la ciutat capitalista –Postdamer Platz-, mantenint la memòria de la ciutat socialista –Alexanderplatz- o es va convertir la Porta de Brandemburg en el símbol de la reunificació de la República Federal Alemany. Per a analitzar-ho, ens centrarem als processos de ressignificació d’espais vinculats a la RDA: Alexanderplatz i el Berlin Wall Memorial a Ackerstraße.

Tot d’una, als últims 30 anys s’ha generat un nou relat de la ciutat que ha tingut una derivada al turisme, encara que aquest no és l’objecte del treball, sinó estudiar la intencionalitat al devenir d’estos projectes arquitectònics. Així, el precedent d’un procés de resignificació urbana ja culminat com el de Berlín, el converteix en un interessant cas d’estudi.

Paraules clau: memorial, identitat, patrimoni, semiòtica, simbolisme, monument, ciutat The Neurologist Ranulfo Romo concludes that “without memory there is no conception of the world”and that is why the cities use architecture to build mnemonic architecture that tends to symbolic meaning. With the start of the recovery process of democratic memory of Alacant or the establishment of memorial spaces of catalan nationalism in Barcelona, the redefinition of public space is a trend topic today.

Therefore, the purpose of this paper is to analyze policies implemented in the city of Berlin since its reunification in 1989 aimed to unite a divided city and “the feeling of a nation”. Through permanent or ephemeral architectural interventions, the meaning of spaces was redefined as the ruined spaces secreted by the Wall, as the heritage built by Nazi, Soviet or Western regimes.

The case of the public spaces such as the Postdamerplatz or Friedrichstasse, generating icons of the capitalist city -like Postdamerplatz-, keeping the memory of the communist city -like Alexanderplatz- or becoming a symbol of the reunification of the German Federal Republic, like the Brandenburg Gate. With this purpose, we are going to focus on resignification processes of spaces linked to the German Democratic Republic: Alexanderlatz and the Gedenkstätte Berliner Mauer, theBerlin Wall Memorial.

In fact, in the last 30 years a new narrative of the city has been created, which has affected to the tourism.

Although its importance, tourism impact is not the object of the paper, but to study the purpose of these architectural projects. Thus, the precedent of an urban redefinition process already completed as Berlin, makes it an interesting case of study.

Keywords: memorial, identity, heritage, semiotics, symbolism, monument, city

La resignificació simbòlica del patrimoni de Berlín Est després de la reunificació Carlos Pastor García - Composició Arquitectònica 6 - P04 - Andrés Martínez Medina

3

1. Introducció Context històric: Berlín Est vs. Berlín Oest Després de la Conferència de Postdam on les potències al.liades i la URSS es repartiren l’est de la ciutat per a la RDA (de l’òrbita soviètica) i l’oest per a la RFA (fragmentada entre França, Regne Unit i els Estats Units).

Hans Scharoun va dirigir l’urbanisme de la reconstrucció de Berlín Oest. Defensava el manteniment de l’esquema proposat per Albert Speer, l’arquitecte en cap del III Reich, per crear la nova ciutat atenent la topografia sorgida després dels bombardejos, prenent també com a referent al Pla Voisin de Le Corbusier (Calatrava et Gómez Blanco, 2008).

Per donar una alternativa al model urbanístic soviètic, Berlín Oest va convidar a pensar a 53 arquitectes moderns el barri d’Hansaviertel, oposat a l’Stallinallee. La doctora arquitecta Gab Dolff-Bonekämper sintetitza que “L’Stallinallee és música clàssica i l’Hansa és com un swing, símbol de diversitat democràtica” (Wilner, 2016). Le Corbusier també va participar a la Expo amb la Unité d’Habitation. Al 1958 també es va presentar el projecte de reconstrucció de Berlín Est, amb projectes com els d’Alison i Peter Smithson o Hans Scharoun (Oliveira, 2016).

A l’altra banda, la RDA proposava la Stallinallee –reconstrucció de la Frankfurter Allee destruïda per les bombes- com a model urbanístic de la nova Berlín, imitant l’estil socialista, com a la resta de l’est d’Europa. No sols s’assembla a la composició de les avingudes de Moscú, sinó també té influència de les parisines, com l’amplària i la jardineria de l’Avenue Foch.

Fig. 2 Vista d’Alexanderplatz cap a l’oest el 1905.

Fig. 3 Vista d’Alexanderplatz cap al sud en 1934.

Un dels monuments més importants de la ciutat situat a Berlín Est, el prussià Castell de Berlín donava l’esquena al nou centre de la ciutat erigit des d’Alexanderplatz. Danyat després els bombardejos, es va enderrocar tot excepte el balcó on es va proclamar la República Espartista al 1919, vigent durant uns mesos. No obstant això, la RDA va establir un gran programa memorial amb multitud de monuments arreu Berlín Est. 2. Casos d’estudi Alexanderplatz Alexanderplatz és el paradigma del constant procés de canvi d’una ciutat que mai es completa. La plaça rebia originalment el nom d’Ochsenplatz, plaça de bous, ja que acollia un mercat agrícola rodejat pel barri medieval de Marienviertel. El primer canvi de significat de la plaça es va escometre al 1805, passant d’Ochsenplatz a Alexanderplatz en homenatge a l’aliat de Prússia, el tsar Alexandre I (Hoidn, 2016).

La resignificació simbòlica del patrimoni de Berlín Est després de la reunificació Carlos Pastor García - Composició Arquitectònica 6 - P04 - Andrés Martínez Medina

Fig. 4 Vista del centre d’Alexanderplatz, amb la Brunnen der Völkerfreundschaft en primer pla i el Weltzeithur darrere.

4

La plaça és una destacada interjecció de camins des del seu origen, i de fet a dia de hui segueix mantenint eixe caràcter. No només per al trànsit rodat, ja que la plaça acull parades de ferrocarril, metro, bus i tramvia. La plaça es constitueix així com un gran intercanviador públic.

Igualment, tampoc ha perdut el seu caràcter comercial, concentrant les majors superfícies terciàries de Berlin Est. El més antic és el Centrum Warenhaus, fundat per Hermann Tiez i reconstruït entre 1967 i 1970 com als grans magatzems més grans de la RDA. Al 2004 es va reformar l’edifici i es va dotar d’una gran cúpula de vidre (Klusmann, 2015).

Amb la República Federal Alemanya, l’espai es va erigir com a centre del Berlin Est. El monumental eix est-oest de la Stalinallee confluïa amb l’eix nord-sud que conformen el Castell de Berlin, el Marx-Engels-Forum i l’Alexanderplatz. Per a remarcar la nova centralitat, el govern socialista va erigir la Fernsehturm, la torre de la televisió. Els edificis que tanquen la plaça pel sud, la Berolinahaus de Peter Behrens, és reflex del caràcter de la New Objectivity, la Modernitat de la postguerra, per l’abstracció de formes geomètriques pures, mentre els monuments construïts a les dos reformes mampreses pels governs de l’RDA s’emmarquen dins del realisme socialista (Pérez, 2016).

Weltzeithur d’Erich John El rellotge mundial, Weltzeituhr, conegut també com a Urània, és una de les icones de la plaça, construït al 1969 dins de la primera reurbanització que va escometre la RDA. La reforma junt a la Torre de Televisió de Berlin va ser dirigida per Walter Womacka, però la peça del rellotge fou encarregada a Erich John.

Un cilindre giratori amb les 24 zones horàries del món permet vore l’hora actual a cada zona del planeta. A cadascuna de les zones horàries es troben inscrites els noms de les ciutats més importants del fus horari. El cilindre està coronat per un simplificat sistema solar que rota una vegada per minut. Al suport, també en forma cilíndrica, es disposen quatre rellotges analògics. A més, el paviment que rodeja el rellotge dibuixa una Rosa dels Vents.

Fig. 5 Primer pla d’Urània, el rellotge mundial.

Des dels 70 el rellotge es va convertir en el punt d’encontre de Berlin Est i a partir dels 80, en símbol de les manifestacions per l’apertura de la RDA. Així, el 2 de Maig de 1983 un grup de diputats ecologistes encapçalats per Petra Kelly i Gert Bastian van desplegar una pancarta amb la llegenda “Els Verds: Canviem les espases per aixades”. Uns anys després, amb motiu del quaranta aniversari de la RDA, s’iniciaren al Weltzeithur les protestes de l’oposició a la RDA que acabaren amb la caiguda del mur un mes després (Evan, 1986). Amb la caiguda del règim socialista es van afegir vint noves ciutats als panells del rellotge, entre les quals Jerusalem i Tel Aviv, ja que la RDA no havia reconegut l’Estat d’Israel.

La resignificació simbòlica del patrimoni de Berlín Est després de la reunificació Carlos Pastor García - Composició Arquitectònica 6 - P04 - Andrés Martínez Medina

5

Una de les proves de la imatge futurista del rellotge el trobem al videoclip Run to the Sun dels britànics Erasure, on s’utilitza el rellotge per projectar el caràcter dinàmic i modern del grup.

Brunnen der Völkerfreundschaft de Walter Womacka A la mateixa reurbanització es va construir la Font de l’Amistat entre els Pobles, un conjunt format per un basament ceràmic que representa la natura i una font metàl·lica que representa els distints pobles del món.

Fig. 6 Primer pla de la Font de l’Amistat entre els Pobles.

Fig. 7 Detall de l’al.legoria a la naturalesa pintada al basament de rajola ceràmica.

La font està formada per desset columnes revestides d’acer i distribuïdes en forma d’espiral dins del basament ceràmic, i van augmentat l’alçada progressivament de l’exterior a l’interior, fitant una altura de sis metres d’altura. Al centre de l’espiral es culmina la composició una columna rematada per una estrella, símbol del socialisme revolucionari. Les columnes que representen els pobles del món són una abstracció geomètrica del tall d’una planta que culmina amb una fulla. Entre columna i columna, baix del remat, es disposen uns panells metàl·lics que amb formes tracalades, van dibuixant elements al·legòrics de la naturalesa. Els remats, en forma de fulla, estan entrellaçats i l’aigua que cau des de l’inici del recorregut (l’estrella del centre) i va formant una cascada entre les fulles, simbolitzant l’amistat entre els pobles, agermanats a “la Revolució”.

El fris del basament, de rajola ceràmica esmaltada, plasma de forma colorida i figurativa la naturalesa berlinesa. En equilibri funcional, la font es situa dins del context del realisme socialista, un dels precursors del qual fou Walter Womacka, dissenyador de la font. L’artista ja va dibuixar uns anys abans, al 1964, els frisos per a la Haus des Lehrers (Casa dels Mestres), un centre cultural i de congressos ubicat enfront de la font, a la mateixa Alexanderplatz. Els frisos en este cas eren uns mosaics de ceràmica que mostren escenes quotidianes de la RDA, anomenat Unser Leben (La nostra vida) i amb una cromàtica semblant a la del basament de la Brunnen der Völkerfreundschaft.

Karl-Marx-Engels-Forum Al 1986 es va erigir el conjunt escultòric en homenatge als pensadors socialistes Marx –assegut- i Engels –en peu-. Està conformat per huit peces que formen quatre parts diferents del conjunt. El conjunt està separat de la Marx-Engels-Platz per la reconstrucció del Castell de Berlin (l’antic Palau de la República) i el riu Spree i comprén un conjunt d’escultures de varios artistes que il·lustren el triomf del socialisme científic de Marx i Engels (VVAA, 2014).

Fig. 8 Vista general del conjunt escultòric del Karl-MarxEngels-Forum.

El concepte de progrés es materializa al conjunt realitzant un recorregut d’oest a est. A la part oest, un mur de marbre blanc amb relleu reflexa el sofriment dels opresors. A l’altre cosat, uns relleus de bronze de

La resignificació simbòlica del patrimoni de Berlín Est després de la reunificació Carlos Pastor García - Composició Arquitectònica 6 - P04 - Andrés Martínez Medina

6

figures humanes mostren la felicitat dels habitants del règim socialista.

L’estatua central de Marx i Engels mostra l’evolució del primer cap al segon, deixa palés la idea d’humilitat ja que cap dels dos està en posició triomfal. Miren cap a l’est i es mostren rígids, el que els ha valgut el malnom de “els pensionistes”. Popularment, també es brome en que estan asseguts sobre les seues maletes esperant al permís per emigrar (Ladd, 1998). L’estàtua està marcada per quatre pilars d’acer amb fotografies que il·lustren la història del moviment obrer. Després de la reunificació al 1990, es pintaren en esprai les frases “No som culpables” i “Altra volta serà millor” (Ladd, 1998).

La primera peça, Alte Welt (Nou món, 1985-1986), és una peça de pedra esculpida on es representen escenes al·legòriques de la lluita obrera. Creat per Werner Stötzer amb marbre búlgar, territori de l’URSS, l’abstracció de les figures humanes no impedeix percebre la força i voluptuositat dels cossos dels homes, percepció augmentada probablement per la utilització de la pedra com a material.

Fig. 9 Detall de ‘Nou món’.

Davant d’este panell es situa el conjunt escultòric de Karl Marx i Friedrich Engels (1985), creat per Ludwig Engelhardt amb un estil realista, si bé es realcen les seues figures al sobrepassar de llarg l’escala humana, amb una altura de 3,6 metres.

Emmarcant les figures dels filòsofs es situen quatre penalls d’acer galvanitzat anomenats Der weltrevolutionäre Prozess seit Karl Marx und Friedrich Engels bis in die Gegenwart (El procés revolucionari mundial, de Karl Marx i Friedrich Engels fins al present), dissenyat per Arno Fischer (1985-1986). Els panells d’acer serveixen de suport de cent quaranta-quatre xicotetes fotos en blanc i negre seleccionades pel cineasta Peter Voigt.

Fig. 10 Detall de ‘El procés revolucionari mundial, de Karl Marx i Friedrich Engels fins al present’.

Fig. 11 Detall de La dignitat i la bellesa del poble lliure.

Entre els quatre panells i encapçalant el conjunt, es situen Die Würde und Schönheit freier Menschen (La dignitat i la bellesa del poble lliure), dues peces de bronze esculpides per Margret Middell. La peça mostra una desena de figures humanes, més figuratives que Alte Welt. També cal destacar la presència paritària d’homes i dones, si bé les figures de les dones estan lligades a bebès, relacionant així la presencia femenina amb la maternitat. La relació entre maternitat i bellesa està explorada especialment a l’art sacre.

Al 2012, arran el trasllat temporal del conjunt escultòric per unes obres del U-Bahn, el ministre federal de transports Peter Ramsauer (del CDU-CSU, partit conservador) va proposar la reubicació definitiva del monument al cementeri de Friedrichsfelde, considerat el Memorial Socialista perquè estan soterrats les personalitats de l’RDA. La intenció del ministre s’enquadra en el pla de ressignificar el centre de Berlin com a espai memorial de l’etapa prussiana, esborrada després del

La resignificació simbòlica del patrimoni de Berlín Est després de la reunificació Carlos Pastor García - Composició Arquitectònica 6 - P04 - Andrés Martínez Medina

7

convuls segle XX: “retornar l’aspecte històric a l’entorn del Palau Reial de Berín, que està sent reconstruït” (Poch, 2012).

En primer lloc es va derruir el Palau de la República per reconstruir el prussià Castell de Berlin, un anacronisme històric que el ministre pretenia continuar amb el trasllat del conjunt escultòric de Marx i Engels.

D’esta forma s’acabava de ressignificar el centre de Berlin com a lloc memorial de l’etapa prussiana, intentant esborrar l’empremta socialista.

Fig. 12 L’escultura de Marx i Engels davant el Palau de la República.

El govern de la ciutat es va negar, declarant que “Berlin és una ciutat oberta on el castell i el monument poden coexistir” (Saint-Paul, 2012).

Gedenkstätte Berliner Mauer Els 1500 metres de llargària d’Ackerstrße lliguen els barris de Mitte i Wedding i contenen una gran càrrega simbòlica de la història de la ciutat. Des del 1751 el carrer va conservar el seu caràcter singular semi-rural dins d’una colònia d’obrers a extramurs de la ciutat, fins a la seua consolidació a mitjan segle XX arran la ràpida industrialització que va impulsar la urbanització del barri de Wedding.

Fig. 13 Exterior del ‘Memorial Nacional’, fragment conservat íntegrament del Mur de Berlín.

Als inicis de 1900, el carrer funcionava como una mixtura d’usos residencials, industrials i terciaris, dominat pels Mietskasernen, blocs de vivendes d’unes cinc altures amb patis fent mitgera amb les edificacions laterals. Amb l’establiment del govern de la RDA al 1949, el carrer es va dividir entre Berlin Est (Bernauer Straße) i Berlin Oest. Al 1961 amb la construcció del Mur, va deixar de ser el carrer viu i cèntric per convertir-se en un espai perifèric.

Als 2000, onze anys després de la reunificació, al carrer encara es percebien els efectes del descosit del Mur. Un programa del govern de l’Est va reconvertir la part nord del carrer en una zona residencial, amb blocs monofuncionals i un espai públic gens confortable. D’altra banda, la banda de Berlin Oest es va quedar congelat degut a la falta de fons per renovar l’espai urbà i les vivendes. Però al 1994 es va impulsar un programa de renovació de les façanes noucentistes que va comportar un procés de gentrificació.

Encara que a la East Side Wall el procés de resignificació ha sigut molt mediàtic, l’Ackerstraße és més interessant per la preservació de la trama del mur i la relectura del conjunt que es fa a través d’un complex programa, format per un monòlit commemoratiu, la milla històrica, el Centre de Documentació del Mur de Berlin, la Capilla de la Reconciliació, la galeria d’imatges a les mitgeres i l’estació de Nordbanhof.

Al preservar-se íntegrament, es l’únic tram a tota la ciutat on es pot percebre la magnitud del mur.

Fig. 14 Vista completa de La Finestra del Record.

El Memorial es divideix en quatre àrees (Sälter, 2015). La primera

La resignificació simbòlica del patrimoni de Berlín Est després de la reunificació Carlos Pastor García - Composició Arquitectònica 6 - P04 - Andrés Martínez Medina

Fig. 15 Interior del ‘Memorial Nacional’, fragment conservat íntegrament del Mur de Berlín.

8

d’elles, anomenada ‘El mur i la franja de la mort’, acull dos de les peces més importants: la Finestra del record (m3, vegeu annex) i el Memorial Nacional (m4, vegeu annex). La Finestra del record és una instal•lació, formada per un paral•lelepípede d’acer corten, conté desenes caselles on estan col.locades les fotografies de les 136 persones que intentaren fugir travessant el mur (Hocquet, 2013). Mentres, el Memorial Nacional es conserva el traçat dels dos murs, el camí de ronda i fins i tot una torre panoràmica. Al quedar palés que el mur era insuficient per parar el degoteig d’immigrants cap la RFA, a partir del 13 d’Agost de 1961 la RDA començà a crear un complicat sistema de tanques i torres per dissuadir les fugues. 136 persones foren assassinades en distints intents de fugida, batejant-se esta zona com “la franja de la mort”.

Els 65 metres de franja intacta que s’han preservat estan amagats pels laterals per una doble tanca de formigó revestida d’acer corten, mentre que a Bernauerstrasse s’oculta pel propi mur exterior del conjunt. Al seu interior es pot distingir dos zones, una pavimentada i l’altra amb terra, separades per la tanca interior. Entre esta i la exterior –colindant a Bernauerstrasse- es situa una rèplica d’una torre de vigilància. A l’inici d’esta àrea es troba el Centre de Visitants del Memorial, amb l’oficina d’informació, la llibreria i les sales de tallers; just enfront de l’estació de Nordbahnof, on també es situa una exposició sobre l’estació “fantasma” situada davall el Mur. Mentres, al final del tram A s’ha construït el Centre de Documentació, que acull una exhibició permanent sobre el Mur i un mirador des d’on contemplar el conjunt del Memorial.

El tram B s’anomena ‘La destrucció de la ciutat’, i es on es troba la interessant Capella de la Reconciliació. Es tracta d’una xicoteta església situada sobre els fonaments de l’Església de la Reconciliació. Després de la construcció del mur al 1961, esta església protestant es va quedar aïllada enmig del mur, i finalment la RDA la va derrocar al 1985.

Fig. 16 Vista nocturna de la Capella de la Reconciliació.

Fig. 17 Interior de la doble pell de la Capella.

Amb la operació del Memorial, la propietat de l’església fou tornada a la parròquia, que va decidir erigir esta capella dissenyada per Peter Berlin Sassenroth i Rudolf Reitermann. La planta de la capella pren forma oval i compta amb una doble pell: la exterior de fusta i la interior de pedra. Una estructura adintelada metàl•lica trenca el ritme de les lamel•les de fusta i ens porta a l’interior de la Capella, on es troben l’escala i el retaule originals de l’església enderrocada. Dos fileres de cadires rodegen la sala oval, només interrompuda per un buit que acull una creu de fusta, situant-se a l’esquerra de la creu un senzill altar de fi mobiliari d’acer inoxidable. Una claraboia quadrada il·lumina directament l’altar, on de dimarts a divendres es celebra un ofici diari en memòria de les víctimes del Mur. El tram C (‘Construint el mur’) i el D (‘La vida quotidiana al mur’) es van introduint ala trama urbana fins aplegar al cantó amb Mauerpark (‘El parc del Mur’), combinen els panells divulgatius amb les fotografies a gran escala col·locades a les

La resignificació simbòlica del patrimoni de Berlín Est després de la reunificació Carlos Pastor García - Composició Arquitectònica 6 - P04 - Andrés Martínez Medina

9

mitgeres de les vivendes.

Fig. 18 Panells divulgatius a l’inici del Memorial.

3. Conclusions Amb l’estudi d’estos dos conjunts monumentals relacionats amb l’etapa de la República Democràtica d’Alemanya, este treball pretenia aproximar-se a la operació de resignificació que ha portat a terme Berlín des del 1989, seleccionant els “paisatges de la memòria” d’Alexanderplatz i el Memorial del Mur de Berlín.

D’una banda, de les tres peces al·legòriques del comunisme ubicades a Alexanderplatz per la RDA, només la Karl-Marx-Friedrich-EngelsForum ha estat en perill, ja que és la que més explícitament homenatja a figures properes al règim socialista. Tant el Rellotge Mundial com la Font d’Amistat entre els Pobles tenen un significat (la fraternitat i la Modernitat) assumit pel discurs de l’actual etapa neoliberal de la ciutat.

En qualsevol cas, les institucions de la ciutat han considerat necessari preservar la memòria del passat socialista de Berlín Oest al conservar el conjunt escultòric de Marx i Engels. Totes les peces d’esta etapa s’emmarquen dins de la corrent artística del Realisme Socialista, que incida en exaltar la vida de la classe treballadora comuna alhora que posava en valor el patriotisme i la Revolució Socialista, amb un estil molt figuratiu. Amb esta lectura, a estos monuments alçats per la RDA prima el valor artístic de la obra. Així, un dels motius pels quals s’ha conservat és el caràcter propedèutic, com ja apuntàvem.

La reunificació alemanya va ser la oportunitat per demostrar la viabilitat política i econòmica de l’ordre democràtic i del sistema capitalista. Els canvis culturals ocorreguts arran la caiguda del Mur foren acompanyats per la monumentalització dels vestigis del totalitarisme soviètic alhora que es turistificava el patrimoni de la Berlín socialista. I és eixe l’objectiu de la intervenció al Memorial del Mur d’Ackerstraße.

En este cas, al Memorial erigit per l’actual règim ha prevalgut el valor històric de la peça, la qual s’ha hagut de complementar amb obres contemporànies i el rescat de peçes desaparegudes (restes arqueològiques, traç d’antigues edificacions) per multiplicar la component nostàlgica o de reparació, tractant-se d’un espai més memorial que propedèutic.

Per tant, seria erroni afirmar que la lectura dels vestigis de la RDA al paisatge urbà berlinés mostren al règim socialista només com un model negatiu, contrari a la identitat de l’actual Alemanya. Probablement, una lectura més plural dels significants de la ciutat requeriria una major contextualització i posada en valor dels monuments erigits per la RDA, d’altra banda poc probable per les connotacions negatives de la RDA arran la pèrdua de drets i llibertats que comportà el règim socialista.

La resignificació simbòlica del patrimoni de Berlín Est després de la reunificació Carlos Pastor García - Composició Arquitectònica 6 - P04 - Andrés Martínez Medina Alexanderplatz

Fig. 19 Vista del Rellotge Mundial amb la Torre de la Televisió en segon pla, les dos icones d’Alexanderplatz.

Fig. 20 Vista del Marx-Engels-Forum amb turistes.

10

La resignificació simbòlica del patrimoni de Berlín Est després de la reunificació Carlos Pastor García - Composició Arquitectònica 6 - P04 - Andrés Martínez Medina Alexanderplatz / Marx-Engels-Forum

Fig. 21 Vista des de ‘La dignitat i la bellesa del poble lliure’ cap a les estàtues de Marx i Engels. Rere seua, ‘Nou món’.

Fig. 22 Detall de ‘El procés revolucionari mundial, de Marx i Engels al present’.

11

La resignificació simbòlica del patrimoni de Berlín Est després de la reunificació Carlos Pastor García - Composició Arquitectònica 6 - P04 - Andrés Martínez Medina Alexanderplatz / Rellotge mundial i Font de l’Amistat entre els pobles

Fig. 23 Vista de la Font de l’Amistat entre els pobles.

Fig. 24 Panell ceràmic de Walter Womacka sobre la Haus des Lehrers, a Alexanderplatz.

12

La resignificació simbòlica del patrimoni de Berlín Est després de la reunificació Carlos Pastor García - Composició Arquitectònica 6 - P04 - Andrés Martínez Medina Berlin Wall Memorial

Fig. 25 Detall des de l’interior de la diferència entre les noves construccions del Memorial i la part conservada de Mur.

Fig. 26 Detall des del carrer de la diferència entre les noves construccions del Memorial i la part conservada de Mur.

Fig. 27 Intervenció arquitectònica que recorda les armadures del Mur.

13

La resignificació simbòlica del patrimoni de Berlín Est després de la reunificació Carlos Pastor García - Composició Arquitectònica 6 - P04 - Andrés Martínez Medina Berlin Wall Memorial / Tram A: El Mur de Berlín i la franja de la mort

14

s0 Maqueta d’orientació s1 Estació: el Mur i la frontera s2 Estació: El Mur i el cementeri parroquial de Sophien m1 Blocking off Bergstrasse m2 Columna commemorativa per Ernst Mundt m3 Finestra del Record m4 Memorial Centre de visitants Centre de documentació

Fig. 28 El Centre de Documentació del Memorial conté una torre d’observació des d’on albirar tot el conjunt.

Fig. 30 Vista de l’exterior del Memorial Nacional des de la Finestra del Record. Es poden observar els fanals conservats del Mur.

Fig. 29 Introduccions que recorden les construccions enderrocades, en este cas el Mur.

Fig. 31 Interior del Memorial Nacional.

La resignificació simbòlica del patrimoni de Berlín Est després de la reunificació Carlos Pastor García - Composició Arquitectònica 6 - P04 - Andrés Martínez Medina Berlin Wall Memorial / Tram B: La destrucció de la ciutat

s3 Ackerstrasse en la Berlin Dividida s4 La Capella de la Reconciliació m5 Columna commemorativa per Rudolf Urban s5 El sofriment de la gent s6 Escapant a l’Est Capella de la Reconciliació

Fig. 32 Detall de la franja metàl·lica que recorda per on passava el Mur al llarg de tota la ciutat.

Fig. 33 Excavacions arqueològiques.

15

La resignificació simbòlica del patrimoni de Berlín Est després de la reunificació Carlos Pastor García - Composició Arquitectònica 6 - P04 - Andrés Martínez Medina

16

Berlin Wall Memorial / Tram C: Construint el Mur i Tram D: La vida quotidiana al Mur

s7 Reconstruïr les fortificacions frontereres s8 Vigilància a l’àrea fronterera s9 El Mur a Brunnenstrasse

Fig. 34 Detall de l’al·legoria al Mur davant una mitgera il·lustrada amb una fotografia d’època.

Fig. 36 Mitgera decorada amb una fotografia de la caiguda del Mur a eixe mateix punt.

Fig. 35 Fotografia de la mateixa façana abans de caure el Mur.

Fig. 37 Mauerpark, punt d’inici del Memorial del Mur.

Tram D: La vida quotidiana al mur s10 El Mur i Est Berlin s11 Fugitius i constructors de tunels s12 Els soldats de la frontera m6 Columna commemorativa de Olga Segler s13 El Mur a la política m7 Columna commemorativa per Bernd Lünser s14: La Guerra Freda i els mitjans de comunicació s15 Observar, ajudar, protegir: La mirada est del Mur s16 El mur de Berlin i la seua caiguda a Schwedter Strasse m8 Columna commemoratia per Ida Siekmann

La resignificació simbòlica del patrimoni de Berlín Est després de la reunificació Carlos Pastor García - Composició Arquitectònica 6 - P04 - Andrés Martínez Medina

17

Llista d’imatges

Fig. 1 Portada: Vista de La Finestra del Record. Realitzada per Thomas Siemioh.

Fig. 2 Vista d’Alexanderplatz cap a l’oest el 1905. Extreta de HOIDN, Barbara (edit). (2016). Demo:polis, the right of space public. Zurich. Park Books.

Fig. 3 Vista d’Alexanderplatz cap al sud en 1934. Extreta de HOIDN, Barbara (edit). (2016). Demo:polis, the right of space public. Zurich. Park Books.

Fig. 4 Vista del centre d’Alexanderplatz, amb la Brunnen der Völkerfreundschaft en primer pla i el Weltzeithur darrere. Realitzada per Alex von Oben.

Fig. 5 Primer pla d’Urània, el rellotge mundial. Realitzada per Sybil Ehrensberger.

Fig. 6 Primer pla de la Font de l’Amistat entre els Pobles. Realitzada per Niccolò Miniati.

Fig. 7 Detall de l’al.legoria a la naturalesa pintada al basament de rajola ceràmica. Realitzada per Beate Goralczyk.

Fig. 8 Vista general del conjunt escultòric del Karl-Marx-Engels-Forum. Realitzada per Bruce Jagers.

Fig. 9 Detall d’Alte Welt. Realitzada per a The Artists of the Karl-Marx-Engels-Forum.

Fig. 10 Detall de ‘El procés revolucionari mundial, de Karl Marx i Friedrich Engels fins al present’. Extret de The Artists of the Karl-Marx-EngelsForum.

Fig. 11 Detall de La dignitat i la bellesa del poble lliure. Extret de The Artists of the Karl-Marx-Engels-Forum.

Fig. 12 L’escultura de Marx i Engels davant el Palau de la República. Realitzada per Eesomest.

Fig. 13 Exterior del ‘Memorial Nacional’, fragment conservat íntegrament del Mur de Berlín. Realitzada per 960dpi.

Fig. 14 Vista completa de La Finestra del Record. Realitzada per mr172.

Fig. 15 Interior del ‘Memorial Nacional’, fragment conservat íntegrament del Mur de Berlín. Realitzada per Thierry.

Fig. 16 Vista nocturna de la Capella de la Reconciliació. Realitzada per Christian Jungelblodt.

Fig. 17 Interior de la doble pell de la Capella. Realitzada per Beaconschris.

Fig. 18 Panells divulgatius a l’inici del Memorial. Realitzada per Gnsht.

Fig. 19 Vista del Rellotge Mundial amb la Torre de la Televisió en segon pla, les dos icones d’Alexanderplatz. Extreta de Berlin-Enjoy.

Fig. 20 Vista del Marx-Engels-Forum amb turistes. Realitzada per Raworth.

Fig. 21 Vista des de ‘La dignitat i la bellesa del poble lliure’ cap a les estàtues de Marx i Engels. Rere seua, ‘Nou món’. Realitzada per Hans Jakobsson.

Fig. 22 Detall de ‘El procés revolucionari mundial, de Karl Marx i Friedrich Engels al present’. Extret de The Artists of the Karl-Marx-EngelsForum.

Fig. 23 Vista de la Font de l’Amistat entre els pobles. Realitzada per Math Barges.

Fig. 24 Panell ceràmic de Walter Womacka sobre la Haus des Lehrers, a Alexanderplatz. Realitzada per Stephen Kiel.

Fig. 25 Detall des de l’interior de la diferència entre les noves construccions del Memorial i la part conservada de Mur. Realitzada per 96dpi.

Fig. 26 Detall des del carrer de la diferència entre les noves construccions del Memorial i la part conservada de Mur. Realitzada per io analoger.

Fig. 27 Intervenció arquitectònica que recorda les armadures del Mur. Realitzada per Andrea Saramaya.

Fig. 28 El Centre de Documentació del Memorial conté una torre d’observació des d’on albirar tot el conjunt. Realitzada per Markus Lehr.

Fig. 29 Introduccions que recorden les construccions enderrocades, en este cas el Mur. Realitzada per Haikoder.

Fig. 30 Vista del Memorial Nacional des de la Finestra del Record. Es poden observar els fanals conservats del Mur. Realitzada per mompl.

Fig. 31 Interior del Memorial Nacional. Realitzada per mr172.

Fig. 32 Detall de la franja metàl·lica que recorda per on passava el Mur al llarg de tota la ciutat. Realitzada per Mikael Heinrichson.

Fig. 33 Excavacions arqueològiques. Realitzada per gnsht.

Fig. 34 Detall de l’al·legoria al Mur davant una mitgera il·lustrada amb una fotografia d’època. Realitzada per mr172.

Fig. 35 Fotografia de la mateixa façana abans de caure el Mur. Realitzada per gnsht.

Fig. 36 Mitgera decorada amb una fotografia de la caiguda del Mur a eixe mateix punt. Realitzada per Mathew Ernest Fig. 37 Mauerpark, punt d’inici del Memorial del Mur. Realitzada per AwayPlan.

Fig. 38 Visita a Alemanya del President Italià Sergio Mattarela. Realitzada per l’Ambaixada d’Italia a Berlín.

Bibliografia

CALATRAVA, Juan; GÓMEZ BLANCO, Antonio (2008). Arquitectura y cultura contemporánea. Abada Editores. Madrid.

EVANS, Judith (et al) (1986) Feminism and Political Theory. Sage Publications: London; Beverly Hills, California.

HOCQUET, Marie (2013). TheExhibition of Communist Objects and Symbolsin Berlin’s Urban Landscape as Alternative Narratives of the Communist Past. Urbanities, Vol. 3. Vist a http://www.anthrojournal-urbanities.com/docs/tableofcontents_5/6-Marie%20Hocquet.pdf el 26/03/17.

HOIDN, Barbara (edit) (2016). Demo:polis, the right of space public. Zurich. Park Books.

KLUSSMANN, Heike (2015). Centrum Warenhaus/Kaufhof Alexanderplatz. Heike Kulssmann Studio Berlin. Berlin. Vist a http://www.klussmann.org/en/projects/Alexanderplatz?c=35 el 11/03/17 LADD, Brian (1998). The Ghosts of Berlin: Confronting German History in the Urban Landscape. The University of Chicago Press Books. Chicago OLIVEIRA ESKINAZI, M. (2015). Le Corbusier in Berlin, 1958: the universal and the individual in the unbuilt city. Le Corbusier 50 years later International Congress. Universitat Politècnica de València. DOI: http://dx.doi.org/10.4995/LC2015.2015.92 PÉREZ, Branley Ernesto (2016). Berolinahaus at Alexanderplatz by Peter Behrens. Metalocus. Vist a http://www.metalocus.es/en/news/berolinahaus-alexanderplatz-peter-behrens el 11/03/17 POCH, Rafael (2012). El monumento a Marx i Engels, a debat a Berlín. 21 de Gener del 2012. Barcelona. La Vanguàrdia.

SAINT-PAUL, Patrick (2012). Guerre froide à Berlin autour de la statue de Marx et Engels. 19 de Gener del 2012. París. Le Figaro. Vist a http:// www.lefigaro.fr/international/2012/01/19/01003-20120119ARTFIG00522-guerre-froide-a-berlin-autour-de-la-statue-de-marx-et-engels.php el 16/03/17 SÄLTER, Gerhard (2015). Gedenkstätte Berliner Mauer. Berlin Wall Memorial. Berlin. Vist a http://www.berliner-mauer-gedenkstaette.de VVAA (2014). The artists of the Marx-Engels-Forum. DEFA Film Library. Berlin. Vist a https://ecommerce.umass.edu/defa/sites/default/files/ The%20Artists%20of%20the%20Marx-Engels%20Forum_0.pdf el 16/03/17 WILNER, Frederic (2016). Paris-Berlin, destins croisés - La commotion. Paris. ARTE. Vist a arte.tv

Composició Arquitectònica 6 11 d’Abril de 2017