CARL OSP AS T OR+J AVI E RGI NE R+J UL I AM. AL ONS O
I Pr e mi Ce r t a me nI nv e s t i ga c i ó“ Ma nue l Ant ón” deMut x a me l
L’Avinguda Carlos Soler: un espai públic confortable?
RESUM L’objectiu d’aquest treball és analitzar per què el principal carrer d’un municipi de vora 25.000 habitants no és un espai públic d’èxit. La premissa de partida està basada tant en una majoritària percepció social com en una realitat física tangible, demostrades a partir de més de 200 enquestes realitzades online i d’una anàlisi minuciosa de les característiques físiques de l’espai urbà. A partir d’aquesta metodologia s’extrauran unes conclusions que permetran proposar les transformacions necessàries per convertir l’Avinguda de Carlos Soler de Mutxamel en un espai públic més atractiu i concorregut. Paraules claus: Rambla, espai públic, indicadors, oportunitats, accessibilitat, interacció social 1. Metodologia Per definir un espai públic d’èxit s’ha de combinar una anàlisi física de l’espai, amb la detecció de les oportunitats que ofereix i la percepció que tenen els usuaris d’eixe espai. Així, l’anàlisi física passa per identificar les dos parts d’un espai públic lineal: la vora i el contingut. La vora és l’element que defineix on comença i acaba l’espai públic, és a dir, les façanes, l’encontre amb l’edifici. El contingut del carrer és la resta: calçada i vorera, l’espai interior. La vora és un lloc òptim per veure les activitats que s’esdevenen a l’espai urbà; no només defineix l’espai sinó que atrau magnèticament les persones. La vora ofereix seguretat, a la vegada que els sentits poden dominar tot el carrer. Un exemple: quan un queda amb algú al bell mig d’un carrer tendeix a recolzar l’esquena sobre la façana de l’edifici: se sent protegit contra els agents externs i al mateix temps té la visió adequada per albirar l’arribada d’una altra persona. La vora és, per tant, una zona d’intercanvi, d’estar, seure i esperar, i estén la seua influència fins a la vorera. Per millorar la qualitat urbana s’incideix sobre els temps de permanència i en la qualitat de l’experiència del vianant, més enllà de la quantitat de persones que caminen pel carrer. 1
L’Avinguda Carlos Soler: un espai públic confortable?
En segon lloc, es detecten les oportunitats que ofereix l’espai, dividides en quatre vessants. Primer, les oportunitats per veure, on s’analitza la informació percebuda per la vista, és a dir, les vistes interessants dins dels límits del camp visual humà. Aquests límits han de tindre línies visuals espaioses per atraure-hi la gent; una bona il·luminació per orientar i garantir la seguretat i la qualitat visual nocturna; així com una activitat en planta baixa diversa, ja que és la zona d’intercanvi entre els edificis i la ciutat, entre l’interior i l’exterior. Després vénen les oportunitats per seure, on es classifiquen els dos tipus de seients existents a l’espai públic: el seient primari (amb braços i espatllera) i el secundari (elements que poden servir com a seient per a estades breus: jardineres, escales…). La mescla d’ambdós tipus de seients enriqueix la qualitat urbana. Han d’estar situats a zones que aprofiten bones vistes, amb assolellament i nivell baix de soroll, bona activitat comercial i trànsit de vianants. És també important la flexibilitat que atorga el seient per poder mantenir una conversa amb una o més persones, per triar veure la vora o preferir la calçada... Per últim, també influirà l’oportunitat de recorreguts de qualitat, amb diversitat d’usos i atractius visuals i paisatgístic. Tanmateix, cal destacar la protecció del trànsit i d’accidents: el límit de velocitat, la restricció parcial o total al trànsit rodat o donar prioritat al trànsit de vianants són algunes de les ferramentes que empren els espais públics d’èxit per garantir la concurrència de persones. Aquesta anàlisi física exhaustiva ha de ser combinada per una enquesta de percepció realitzada als usuaris de l’avinguda, de manera que es puga contrastar l’opinió del ciutadà amb l’estudi tècnic de l’avinguda, per aprofundir així en el coneixement de l’ús que la gent realitza de l’espai, i per tant de com poder revitalitzar-lo. En definitiva, la clau d’aquest procés de reviscolament és garantir una estada agradable per a les persones, de forma que puguen atraure altres persones; ja que com deia William H. Whyte: “És simple, a la gent li agrada estar amb gent”.
2
L’Avinguda Carlos Soler: un espai públic confortable?
2. Anàlisi de l’Avinguda de Carlos Soler 2.1 La Rambla de Mutxamel: context històric Fins als anys trenta, el nucli central del nostre poble estava ubicat al llarg de “la Carretera”, -hui els carrers Alfons XIII, la Soledat, passeig de la Constitució, plaça de Sant Roc, carrers Manuel Antón, Cura Fenoll, Mestre Sala Marco, plaça Nova i Felipe Antón-, i s’estenia pels camins que es dirigien a Alacant, a la mar i a l’horta, carrer Sol, Carnisseria, Fossar, Cadavall, la Mar...
Quan corrien aquests anys la societat mutxamelera
demanava
alguns
equipaments,1 com ara: un col·legi públic, un quarter per a la Guàrdia Civil, i més tard un nou ajuntament. Aquestes demandes dels mutxamelers Fig 1. Façana del Col·legi El Salvador. AA.VV; Mutxamel, records d’un Segle, 2002.
propiciaren
que
en
1929
començaren les gestions per a la compra d’uns terrenys que permetrien l’ampliació del
poble cap a l’est, l’Eixample, connectat amb el nucli històric per la Rambla, probablement per analogia amb les vies principals d’Alacant i Barcelona. Els terrenys de la Rambla pertanyien a Eugenio Ferraz Alcalá-Galiano, -Marqués d’Amposta-, i l’Ajuntament mitjançant escriptura pública va comprar-li’ls el dia 5 de juny de 1929; i va signar en el seu nom Carlos Soler Poveda, l’alcalde en aquell moment. La parcel·la del marqués comprenia des del carrer del Carme fins a la senda coneguda com la fillola de les Portelles, actualment el carrer Ramón y Cajal. En total, uns 12.000 m2 valorats en 37.000 pessetes, que van ser pagades d’un préstec de 125.000 ptes, concedit pel Banc de Crèdit Local3. Amb la resta es preveia pagar també el col·legi i el quarter de la Guàrdia Civil, així com la indemnització per al propietari del Teatre Pedraza 2 -situat al costat del bar Conchita- que s’havia
3
L’Avinguda Carlos Soler: un espai públic confortable?
d’enderrocar per a fer la primera connexió directa amb la Rambla, l’actual carrer Francisco Martínez Ots, i facilitar així la seua construcció. Les obres començaren al juliol de 1930 i les primeres parcel·les d’aquesta nova ordenació es van vendre a cinc pessetes/m2 i amb unes condicions preestablertes per l’arquitecte, de caràcter tant estètic com funcional: les façanes havien de ser de pedra de pedrera, les portes dels comerços obririen cap a l’interior... Als anys quaranta es comença a consolidar l’avinguda, especialment al 1945 amb la inauguració del nou ajuntament i l’obertura del carrer del Carme que permetia la connexió directa entre l’església i l’ajuntament. La Rambla adquiria així una gran rellevància per reunir els edificis
representatius:
l’ajuntament,
el
quarter de la Guàrdia Civil, el col·legi, el cinema, la seu de la Societat Musical l’Aliança i el consultori mèdic. A poc a poc Fig 2. Avinguda Carlos Soler, al fons el Col·legi El Salvador i el límit marcat encara per la fillola de
apareixen edificis de caràcter privat i noves Portelles AA.VV; Mutxamel, records d’un Segle, 2002.
zones de pas entre el centre històric i l’eixample de Mutxamel. Amb l’expansió demogràfica dels anys 70, en 1983 es creu convenient prolongar la Rambla des del carrer Ramón y Cajal fins a l’actual Gran Via de València, enderrocant algunes edificacions que ja s’havien construït al límit nord. Durant els anys 80, la Rambla s’equipa amb nou mobiliari urbà de bancs de fusta i es canvia el paviment per un altre més acolorit. Tot això ha propiciat que la Rambla esdevinga la nova artèria central de la ciutat, però és un espai públic d’èxit?
Fig 3. Evolució urbana: fins als anys 30 .
Des dels anys 30 fins als 80.
A partir del 1983.
4
L’Avinguda Carlos Soler: un espai públic confortable?
2.2 L’Avinguda Carlos Soler: anàlisi de l’espai públic El contingut és la zona física de l’avinguda que el ciutadà domina; i els principals factors que el fan atractiu per al vianant giren al voltant de la seguretat i el domini dels sentits. En aquest aspecte, l’escala és un aspecte fonamental: les relacions entre amplària del carrer i l'altura de les edificacions canvia al llarg de l'avinguda.
Fig 4. La importància de l’escala i la proporció. Sánchez, Mónica. Espacio público y forma urbana: factores de percepción. Córdoba (Argentina), 2013.
La relació escalar entre alçària i amplària a l’Avinguda de Carlos Soler no és satisfactòria, arran la desigualtat d’alçària que existeix entre banda i banda d’edificació. Açò no només invalida cap relació alçària/amplària, sinó que fa percebre la Rambla com un espai incomplet, sense oferir la seguretat i l’harmonia d’una vora conformada per dues façanes de la mateixa alçària.
Fig 5. Seccions transversals de l’Avinguda de Carlos Soler
Fig 6. Secció perfecta D-D’. Secció correcta A-A’.
5
Fig 7. Gràfica extreta de l’enquesta de percepció (fitxa tècnica en annex)
L’Avinguda Carlos Soler: un espai públic confortable?
Coincidint amb l’enquesta de percepció ciutadana, les dimensions de l’Avinguda de Carlos Soler són bones i amb molt potencial, si bé la manca de densitat origina els problemes d’escala adés esmentats. L’Avinguda
Carlos Soler
ofereix
un
40’32% de superfície al vianant, un percentatge elevat en comparació amb espais públics semblants; però unes voreres ben amples no garanteixen major Fig 8. Classificació de la superfície del contenidor
concurrència de persones.
Fig 9. Mobiliari urbà a la Rambla
L’anàlisi
del
mobiliari
urbà
també
ens
deixa
constància de la varietat de mobiliari que intervé a l’avinguda, així com de la ubicació als seus extrems Fig 10. H. Whyte, William. The Social Life of Small Urban Spaces. Nova York, 1988.
de xurreries mòbils. La disponibilitat de menjar ràpid
per consumir a l’espai públic és un altre element dinamitzador, popularitzat especialment als EUA amb els food-trucks, si bé al nostre país hi ha experiències semblants, com a la Plaça de la Glorieta a Elx. El contingut sempre ha d’acompanyar l’activitat de la vora, hi està subordinat. Per això, un carrer amb una vora activa pot funcionar amb un contingut disfuncional, però un
Fig 11. Divisió del contingut: terrasses i subespais
6
L’Avinguda Carlos Soler: un espai públic confortable?
contingut ben dissenyat no funcionarà mai sense una vora activa. Els restaurants i cafeteries amb les terrasses a la vorera dinamitzen el contingut; per tant aquest està en absoluta dependència de la vora. A l’Avinguda Carlos Soler hi ha un gran dèficit d’activitat a la vora, que hauria de tindre lloc a terrasses, però també amb subespais: zones d’estada acollidores on es garanteix que els sentits dominen tota l’avinguda. Aquestes zones també es podrien crear a partir del mobiliari urbà, sense necessitat de negocis hostalers; però sempre atenent la necessitat de proximitat i de concentració entre els distints subespais. L’existència de subespais és doncs una altra característica fonamental per garantir la qualitat de l’espai públic. A la pràctica, un subespai es defineix com una concentració de seients públics (dos o més terrasses d‘hostaleria), on el ciutadà se sent protegit Fig 12. Subespai a un carrer de VitòriaGasteiz. Disfrutavitoria.com
respecte a l’espai global de l’avinguda, a la vegada
que el domina amb la vista. La vora és, per tant, la que defineix l’espai de l’avinguda. Per això, tot el que ocorre a la intersecció de la vora és fonamental per a l’activitat de l’avinguda. El ciutadà realitza tres tipus Fig 13. Delimitació física de la vora.
d’activitats
a
l’espai
públic4:
les
necessàries –tasques quotidianes, obligatòries-, les opcionals –dependran de les condicions de l’espai públic: passejar, prendre el sol- i les socials –
Fig 14. Organització de la vora.
7
L’Avinguda Carlos Soler: un espai públic confortable?
resultants de les dos primeres: trobades casuals, salutacions-. La vora ha de ser capaç de combinar els tres tipus: és més important que la vorera estiga ben organitzada com a intersecció de la vora, que la seua amplària. En certa forma la composició del paviment dibuixa l’organització per bandes, si bé en la pràctica l’amplària de cada banda és clarament insuficient als llocs on conviuen vianants amb terrasses. Això dificulta l’accessibilitat de l’avinguda, un tret negatiu per a l’espai públic.
Fig 15. Exemples d’activitat a la vora.
Fig 16. Gràfica extreta de l’enquesta de percepció (fitxa tècnica en annex)
La varietat d’usos de la vora també és un factor fonamental per entendre l’èxit d’un espai públic. D’una banda, si hi ha diversitat d’usos s’aconseguirà atraure molts perfils d’usuaris; d’altra banda, si hi ha concentració d’usos semblants –una certa especialització-, s’aconseguirà atraure també usuaris forans. Ocorre així als carrers especialitzats en moda, en restauració o en copes. Per últim, per la centralitat que ocupa l’Avinguda Carlos Soler, s’hauria de tendir a combinar usos amb distints horaris, de forma que en cap moment del dia s’aturara l’activitat.
Fig 17. Usos en planta baixa, novembre de 2014.
8
L’Avinguda Carlos Soler: un espai públic confortable?
A la nostra anàlisi no detectem cap d’aquestes tres situacions òptimes, però sí que destaca l’alta concentració d’equipaments de referència per a tota Fig 18. Equipaments de referència a l’entorn de la Rambla.
la ciutat, el que suposa una oportunitat per al reviscolament de l’avinguda.
Fig 19. Planta d’alçàries de la vora de l’Avinguda de Carlos Soler.
Cal destacar la baixa densitat com un dels problemes irresolubles de la Rambla a curt termini. Es tracta d’un tret característic de la trama de l’eixample, on encara es combinen les primeres edificacions de planta baixa amb les noves construccions en alçària, però a la pràctica suposa tindre menys ciutadans potencials que utilitzen l’avinguda. Es tracta d’un problema que se resol progressivament de sud a nord, concentrant-se a dia de hui la baixa densitat al tram nord de l’avinguda, on es troben les façanes posteriors i els patis del Passeig de la Constitució.
Fig 20. Accés a la vora.
9
L’Avinguda Carlos Soler: un espai públic confortable?
Per últim, la influència de la vora per a l’espai públic aplega fins a la forma d’accedir-hi. Una avinguda atractiva serà aquella permeable a tots els públics; mentre que una avinguda avorrida és aquella que no “deixa passar” el públic en general. Per això a l’enquesta ciutadana, el tram
Fig 21. Gràfica extreta de l’enquesta de percepció (fitxa tècnica en annex).
de la Rambla menys interessant va ser, de forma aclaparadora, el de Gran Via de València-Mercat. Una vegada analitzat l’espai físic de l’avinguda Carlos Soler, per testar les possibilitats que ens ofereix l’espai públic, cal estudiar els indicadors adés esmentats. Així, pel que fa a les oportunitats per veure que ens ofereix la Rambla, en primer lloc cal destacar les fites que són visibles total o parcialment des de l’avinguda:
Fig 22. Oportunitats per a veure.
Aquestes panoràmiques són un recurs paisatgístic de primer ordre; per això s’haurien de protegir, limitant altures en alguns casos, atenent el valor atractiu i històric de les fites, especialment el cas de la Torre-Campanar, que ja només és visible a dos punts de l’avinguda. En canvi, les mitgeres són un dels punts dèbils visuals de la Rambla. A causa de la varietat de tipologies constructives que conviuen a l’avinguda, es deixen a la vista 27
10
L’Avinguda Carlos Soler: un espai públic confortable?
parets mitgeres que suposen una devaluació del paisatge urbà i una oportunitat perduda per enriquir-lo de forma temporal.
Fig 23. Façanes mitgeres a la Rambla. Planta.
Cal esmentar que de la mateixa manera que la densitat és un factor temporal que es corregirà a llarg termini, en aquest cas sí que es poden aplicar mesures correctives a curt termini.
Fig 24. Façanes mitgeres a la Rambla. Fotografies.
Fig 25. Gràfica extreta de l’enquesta de percepció (fitxa tècnica en annex)
El segon dels indicadors a estudiar són les oportunitats per seure; i com ja hem distingit abans, classifiquem els seients en primaris i secundaris. Una nombrosa presència dels secundaris denota un espai públic complex, enriquit per uns elements aliens a la iniciativa pública, que ofereixen un altre tipus Fig 26. Fotografies de seients secundaris.
11 Fig 27. Planta d’oportunitats per a seure.
L’Avinguda Carlos Soler: un espai públic confortable?
d’estada i que a més solen substituir accions diürnes, fet que completa així el cicle diari d’activitats (pàg. 7).
Pel que fa als bancs, el seu disseny és poc flexible, ja que només permet una postura per a seure. A més, s’ha detectat una concentració d’aquest mobiliari a la façana de l’antic col·legi El Salvador; probablement a causa de la doble línia d’arbratge que proporciona una bona ombra a l’estiu i un espai més recollit però assolellat a l’hivern; així Fig 28. Banc de la Rambla.
com per la influència del col·legi i els temps d’espera
realitzat pels pares i mares. En tercer lloc, les oportunitats per a tindre recorreguts de qualitat a la Rambla estan molt limitades per l’escassa accessibilitat de l’avinguda. Un espai públic mai serà de qualitat si no serveix per a integrar tota la societat, plural i diversa; i actualment l’avinguda Carlos Soler és una barrera per a les persones amb mobilitat reduïda.
Fig 29. Accessibilitat a l’Avinguda Carlos Soler.
Però l’accessibilitat a la Rambla afecta totes les persones, ja que no només depén de les rampes, sinó de la manca de passos de vianants. Així, els recorreguts dels vianants queden condicionats pels passos de vianants, que es consideren insuficients.
12 Fig 30. Circulació de vianants a l’Avinguda Carlos Soler.
L’Avinguda Carlos Soler: un espai públic confortable?
També cal destacar que ni tan sols als encreuaments hi ha passos de vianants als quatre costats. El disseny urbanístic d’una artèria que pretén convertir-se en punt de trobada de la ciutadania ha de subordinar-se als recorreguts dels vianants i no al dels vehicles privats. Per això, la Rambla ha d’adaptarse a les línies del desig que tracen els vianants quan no Fig 31. Exemple de línia del desig. cryptoforest.blogspot.com
creuen pels passos de vianants, ubicats especialment a mitjan camí dels encreuaments. Per tant, podem concloure que l’avinguda és poc permeable i accessible, i resta qualitat a l’espai públic. L’alçària del rastell és un altre element que dificulta els recorreguts per la Rambla, si bé l’emmarquem a
Fig 32. Obstacles.
l’últim dels indicadors a analitzar: la protecció front al trànsit i els accidents.
Fig 33. Senyalització viària.
A l’avinguda es pot accedir fàcilment en cotxe, a peu, en bicicleta, en bus o en taxi, si bé els problemes sorgeixen a l’estacionament de cotxes i bicicletes o en la freqüència de l’autobús. Fig 34. Gràfica extreta de l’enquesta de percepció (fitxa tècnica en annex)
13
L’Avinguda Carlos Soler: un espai públic confortable?
Sorprén a l’enquesta la percepció de desprotecció del trànsit, ja que l’altura del rastell i la barrera que forma l’estacionament de vehicles entre calçada i vorera protegeixen absolutament els vianants del trànsit rodat i de possibles accidents. Probablement la manca de passos de vianants suficients, com s’apuntava adés, fa que els vianants creuen sovint fora dels passos i augmente la percepció d’inseguretat front als vehicles privats.
Fig 35. Anàlisi dels usos del rastell, en metres lineals.
Quan s’ha analitzat la superfície del contingut, s’ha conclòs que l’espai destintat a vianants era suficient. Però atenent els metres linials de rastell, es conclou que hi ha un 80% del perímetre de la vorera destinat a estacionament, front a un 20% lliure (i no de forma permanent). Per tant, aquesta barrera que formen els estacionaments és de gran magnitud i contribueix a la sensació de seguretat, si bé l’altura del rastell com ja s’ha apuntat és desproporcionada i dificulta la mobilitat dels vianants.
14
L’Avinguda Carlos Soler: un espai públic confortable?
3 Com aconseguir un espai públic d’èxit? 3.1 L’Avinguda Marqués del Campo: anàlisi d’un espai públic de qualitat Per a contrastar l’anàlisi de l’Avinguda Carlos Soler de Mutxamel, triem una avinguda amb característiques semblants de la ciutat de Dénia per testejar un espai públic que sí que es considera d’èxit. A l’avinguda deniera, la relació entre alçària i amplària mai és equilibrada (vegeu Fig. 4), si bé és
preferible
la
situació
de
tancament que la d’obertura, Fig 36. Secció transversal de l’Avinguda Marqués del Campo.
com és el cas de la figura 36. Així,
els vianants estan més prop de la vora de l’avinguda, l’espai clau en l’activació de l’espai públic.
Fig 37. Anàlisi del contingut de l’Avda. Marqués del Campo
Fig 38. Classificació de superfícies del contingut
Fig 39. Distribució de terrasses i subespais al contingut.
15
L’Avinguda Carlos Soler: un espai públic confortable?
Fig 40. Característiques dels subespais.
Al carrer denier sí que està provada l’existència de subespais que reviscolen l’avinguda i confereixen seguretat a l’usuari. Mentre a la Rambla de Mutxamel hi havia un 42% de superfície destinada al vianant, ací es rebaixa al 30% però sense tindre en compte que es tracta d’un carrer de plataforma única, cosa que el fa més permeable i atractiu per al ciutadà, subordinant en certa manera el trànsit rodat al de vianants.
Fig 41. Delimitació física del contingut.
ç
Fig 42. Exemples d’activitat a la vorera. .
Fig 43. Organització de la vora: espai d’encontre entre vora i contingut
16
L’Avinguda Carlos Soler: un espai públic confortable?
La vora ha de ser capaç de combinar les distintes activitats que s’hi desenvolupen: és més important que la vorera estiga ben organitzada com a intersecció de la vora, que l’amplària de la vorera. Per això, a Dénia les voreres no destaquen per la seua amplària, sinó pel dibuix que marca el paviment (Fig. 9) i organitza els múltiples usos (Fig. 8). A Dénia, la disposició dels escocells de l’arbratge, el color del paviment i el fet que conforme una plataforma única dóna una altra visió a la vorera, amb un eix visual molt més espaiós i amb una convivència vianants-terrasses molt millor ordenada.
La varietat d’usos de la vora també és un factor fonamental per entendre l’èxit de l’Avinguda Marqués del Campo:
Fig 44. Usos en planta baixa
Una vegada realitzada l’anàlisi física del contingut i la vora, cal analitzar les oportunitats que aquestes brinden per garantir un espai públic on estar i passejar. Per exemple, en les oportunitats per a veure destaca la gran quantitat de façanes transparents, que serveixen com a reclam visual al vianant:
Fig 45. Transparència a les plantes baixes de l’Avinguda Marqués del Campo
17
L’Avinguda Carlos Soler: un espai públic confortable?
Eixa acció quotidiana de parar-se a mirar un aparador és també un element fonamental per a obtindre un espai públic dinàmic, com també ho és tindre zones d’estada on seure. La simple acció d’estar desencadenarà altres accions amb terceres persones. Per això també és important el disseny del Fig 46. La importància de l’arbratge i la seua ombra.
mateix banc, que en el cas dianer ofereix tots els punts de vista i una completa ergonomia, si bé la manca d’espatller no permet una estada de gran durada. En definitiva, l’èxit de l’Avinguda Marqués del Campo està sustentat en una adequada relació escalar entre amplària i alçària, la concentració
Fig 47. Seient públic versàtil.
de terrasses formant subespais a la intersecció de la vora, al costat d’una vora polifuncional i transparent on és agradable estar i passejar, gràcies a la seua organització.
No s’han d’oblidar dues decisions formals que afecten el confort del ciutadà: a. Marqués del Campo es converteix en zona exclusiva per a vianants tots els caps de setmana i es dinamitza amb fires, tallers, mercats, mostres i certàmens durant tot l’any. b. L’avinguda té plataforma única, amb un paviment que
Fig 48. Superfície per a vianants.
diferencia el trànsit rodat del vianant, però que permet obtindre una avinguda sense obstacles durant tots els caps de setmana, així com en les desfilades que transcorren durant les distintes festes de la ciutat.
Fig 49. Detall de la plataforma única.
18
L’Avinguda Carlos Soler: un espai públic confortable?
4. Bibliografia 1. Brotons Boix, Assumpció. Caminant per Mutxamel, Mutxamel, 2013. 2. Brotons Boix, Assumpció. Teatre a Mutxamel: 1903-2003, Mutxamel, 2003. 3. Brotons Boix, Assumpció. “La Rambla de Mutxamel”, Diari Información, 26 novembre 1997. 4. Gehl, Jan. La humanización del espacio público. Barcelona, 2009. Totes les imatges i fotografies són d’elaboració pròpia excepte aquelles on s’indica la procedència. Nota dels autors: s’empren indistintament els termes “la Rambla” i “l’Avinguda Carlos Soler”. La solució òptima per esdevindre oficial podria ser “Rambla de Carlos Soler”.
Annex: Enquesta de participació ciutadana - fitxa tècnica 1. Univers 1.1 Àmbit poblacional: qualsevol ciutadà, empadronat o no a Mutxamel, que haja fet servir l’Avinguda Carlos Soler. 1.2 Àmbit geogràfic: no hi ha delimitació territorial ja que l’enquesta és online i oberta. 1.3 Àmbit temporal: una setmana. 2. Tamany de la mostra: 196 qüestionaris 3. Recollida d’informació: graella online elaborat a partir de Google Docs i difós per xarxes socials 4. Dates de realització: del 13 al 21 de novembre del 2014
Agraïments a: Leticia Serrano Estrada, professora d’Urbanisme II a l’Escola Politècnica Superior d’Alacant. Assumpció Brotons i Boix, cronista oficial de Mutxamel. Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Mutxamel. Francesc Xavier Sala Ivorra, tècnic de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Mutxamel. Julia Maria Alonso Viudez, Javier Giner Bernabéu i Carlos Pastor Garcia: Mutxamel, 27 de març del 2015.
20