Ràdio l'Om: Emissora municipal de Picassent
Azahara Rubio Padilla Blai Fajardo Montañés Carmen M. Rodrigo Sánchez Periodisme Local i Comarcal
PERIODISME 2010-2011
ÍNDEX PÀGINA DE LA IDEA A LES ONES
1
EL MANTENIMENT D'UNA RÀDIO MUNICIPAL
4
LA PROGRAMACIÓ DE RÀDIO L'OM: UN SEGELL D'IDENTITAT
6
LA IMPORTÀNCIA DELS COL·LABORADORS
10
RÀDIO L'OM A PICASSENT: UNA “RÀDIO DE CASA”
12
RÀDIO L'OM A LA XARXA
15
RÀDIO L'OM DINS DE LA XARXA D'EMISSORES VALENCIANES
17
Ràdio
DE LA IDEA A LES ONES
La ràdio local a Picassent, i per tant també Ràdio l'Om, té una història particular, de renaixements i transicions, que ha de ser contada si volem entendre el mitjà tal com és hui. La ràdio pública actual va nàixer el 1996 de la mà de dos estudiants de Periodisme, Jaume Albert -actualment dedicat al disseny gràfic i la comunicació corporativa- i Julio Gómez. Tenien una idea, un projecte, i volien portar-lo a terme. Ho van fer, segons explica el mateix Gómez, ara director del mitjà, “amb el dèficit de la joventut, la inexperiència i fins i tot la ignorància sobre com muntar una ràdio”. Va ser precària la preparació i ho va ser també la dotació tècnica -un micròfon heretat i un casset de doble pletina-, però potser el desig d'oferir una ràdio al poble va superar els primers entrebancs i començà a emetre el 14 de desembre de 1998. En vindrien més obstacles, alguns de caràcter polític: “un polític veu en la ràdio, primer, un arma a favor i en contra i, després, una despesa”, afirma Gómez sense concretar molt. La cursa d'aprenentatge i expansió havia començat. L'experiència, quatre anys després de l'inici i amb una graella consolidada amb magazins i programes esportius, potser ja no era qualificable d'amateur, o de ràdio provisional. Així ho van entendre els periodistes, col·laboradors i resta de personal que aleshores feia ràdio sense saber si tindria
1
Ràdio
continuïtat per factors externs. L'any 2000, per tant, van anar fent-se realitat les contractacions i la professionalització del mitjà. Tot apreciant la llibertat de què disposaven per a crear continguts, recorda Gómez, “havíem de plantejarnos que necessitàvem menjar”. Amb un canvi d'ubicació física, el 2001 Ràdio l'Om comptava amb nous aparells i unes instal·lacions que donaven un altre aspecte a la realització, amb estudis i cabines millor condicionades, de programes com A la llum de la lluna o els ja consolidats informatius locals i comarcals. L'esport i el servei públic, dues marques d'identitat La nova dècada va vindre marcada per un augment espectacular de la presència de Ràdio l'Om als esdeveniments esportius, ja foren d'abast local com encontres de Champions League, amb comentaris en directe i, en ocasions, organització de pantalles gegants al poble. Inclús el famós futbolista Cristian “Kily” González va passar pels micròfons de la ràdio local, pronosticant el triomf del València CF el 2002. No només es parlaria de futbol a Ràdio l'Om; també donà suport mediàtic a l'aleshores anomenat Valencia Vijusa (futbol sala, actual València FS) i va cobrir la consecució de la seua primera Copa d'Espanya. També més tard, l'any 2008, la pilota valenciana es faria un lloc amb el resum diari del comentarista Guillem Sanchis. Com veurem, la informació esportiva és tan ineludible com forta l'afició local. En la seua vocació i funció de servei públic, Ràdio l'Om ha cobert fins la data els processos electorals locals i autonòmics de 2003, 2007 i 2011. La primera de les retransmissions especials dels comicis va acostar d'una manera diferent als veïns de Picassent el seu desenvolupament. Gràcies a la immediatesa de la ràdio podien seguir minut a minut el pas de la ciutadania per les urnes i el posterior escrutini dels vots, amb les veus i l'anàlisi posterior tant d'experts com dels propis representants polítics. Tot açò, amb els anys, va anar creixent en mitjans i es pogueren organitzar debats (Picassent a debat) entre els candidats.
2
Ràdio
Als dos pilars de programació, un de fixe i altre d'eventual, se sumen cada dia, any rere any, els nombrosos programes musicals, els espais culturals -amb fites com la I Edició del Festival de Curtmetratges Inquiet el 2005-, retransmissions de festes falleres i, com no podia ser d'altra manera, les notícies locals amb els programes informatius (Ací i ara, Entre línies). L'any 2007 aquest darrer element es va veure reforçat per la creació de la Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes (XEMV), ja què al seu si es prepara un informatiu setmanal anomenat 7 dies -recentment guardonat- que resumix l'actualitat de totes les comarques de què les ràdios municipals associades formen part. Abans de Ràdio l'Om Arribats a aquest punt, tretze anys després de la seua creació, Ràdio l'Om és la primera ràdio municipal de la localitat que s'ha provat estable, amb una composició de personal fixa i la perspectiva de viabilitat del seu futur, decisions polítiques a banda. Van haver, però, intents anteriors al mitjà que ens ocupa. Intents d'un caire tan diferent a l'actual que el seu propi director remarca que cal no caure en la confusió: Ràdio l'Om no és el que fou Ràdio Picassent, res a veure. Aquesta primera emissora -coneguda anteriorment com Ràdio Independent de Picassent amb les curioses sigles RIP- va nàixer als anys 80, una època que donava un context especial a la radiofonia local perquè la majoria dels seus integrants eren objectors de consciència del servei militar. En haver de prestar aquest servei, tant objectors com qui no ho eren, “tenien altres quefers i no eren professionals, en el sentit de la dedicació plena a una feina per la qual se'ls remunera”, recorda Julio Gómez. Ràdio Picassent nasqué, a més, marcada per les inquietuds culturals i musicals de l'anomenada “moguda”, que va tenir a València un gran focus i arrel a més de Madrid. Per tant, amb la mort d'aquest moviment arribà la de la ràdio municipal, que tingué una activitat provisional i disfuncional fins l'últim dia. Amb l'establiment de Ràdio l'Om, i més amb la recent consecució d'una llicència d'emissió llargament demanada, com déiem, es dóna un servei estable i amb uns professionals visibles i compromesos amb el treball al mitjà. 3
Ràdio
EL MANTENIMENT D'UNA RÀDIO MUNICIPAL
Un model públic amb publicitat Ràdio l'Om és una emissora municipal de constitució i caràcter eminentment públics. L'Ajuntament de Picassent, per tant, és qui aporta la partida pressupostària per a les despeses anuals del mitjà: personal, inversió en equipament, drets d'autor, manteniment informàtic, serveis de neteja i altres. El cost d'aquests elements en conjunt pot ascendir a uns 60.000€, segons fonts de l'emissora. Una part dels ingressos de la ràdio, però, prové de la inversió publicitària de, majorment, comerços i associacions locals i comarcals. Les taxes d'inserció estan regulades per l'Ajuntament i, sense ànim de ser exhaustius, podem distribuir-les segons el tipus de programa on es vulguen inserir (musical, esportiu, magazine, general), durant retransmissions esportives o a la pàgina web del mitjà. El personal de la ràdio L'organització interna respon també a la dependència de l'Ajuntament en certa mesura: l'alcaldessa designa i delega en el Regidor de Cultura el control administratiu i econòmic de l'emissora, així com designà també en el seu 4
Ràdio
moment el director del mitjà, que en aquest cas, com sabem, és Julio Gómez. Aquest ha passat recentment un concurs-oposició per convertir-se en funcionari interí, però no hi ha cap canvi ni diferència pràctica en les seues tasques a la ràdio. Trobem també personal en pràctiques formatives, “que estan al nivell d'un redactor”, ens comenta Gómez. “L'Ajuntament contracta un estudiant de Comunicació Audiovisual o Periodisme, li paga el 80% del sou de redactor el primer any i el 90% el segon. El segon any se n'ha d'anar sense cap lligam amb l'administració o el mitjà”. En aquest moment hi ha dues persones en aquest règim de pràctiques formatives i una en pràctiques universitàries, però aquest sembla ser un cas excepcional -per excés-, només comparable amb Aldaia Ràdio (1 tècnic, 3 redactors) i que enfronta amb la norma de només un treballador per mitjà, com a Albal, Almàssera, l'Eliana o Godella.
5
Ràdio
LA PROGRAMACIÓ DE RÀDIO L'OM: UN SEGELL D'IDENTITAT
Ràdio l’Om sempre ha apostat per una gran varietat de programes i uns continguts originals i plurals adreçats a tothom per satisfer les necessitats de tots els ciutadans de Picassent. A més, la participació dels veïns i les veïnes, així com l’aportació de nombrosos col·laboradors –un total de 150 des dels seus inicis- han sigut sempre un factor clau en l’èxit d’aquest mitjà. No obstant, l’esport s’ha convertit en el gran protagonista de la programació de Ràdio l’Om. Segons Julio Gómez, l’esport ha sigut eixa pedra angular que ha aportar riquesa i exclusivitat a la ràdio. I és que, per exemple, Ràdio l’Om fou l’única emissora municipal present quan el València CF guanyà la lliga a Màlaga (any 2002) i l’única emissora que contà el títol del Vijusa de futbol sala. Per a Julio Gómez, encara que tots els esports són importants, la ràdio ha de comptar amb un segell efectivament local on els triomfs locals siguen per tant els principals protagonistes: “L'esport, no anem a enganyar-nos, és un plat exquisit que la gent consumeix i no podem tancar els ulls. Si a Picassent hi ha molta gent del València CF, caldrà informar sobre el València CF, és clar”. D’altra banda, Ràdio l’Om compta amb col·laboradors esportius especialitzats que, com afirma Julio Gómez, “estan igual de capacitats i són igual de bons periodistes que qualsevol de la Ser, o de la Cope”. “Estos col·laboradors
6
Ràdio
aporten una visió personal molt valuosa i a més troben a la nostra ràdio un marc de llibertats que mai trobaran en altres emissores” –apunta el director de Ràdio l’Om. En estos moments, però, la programació esportiva ha sofert un lleuger canvi, ja que el programa d’esports general s’ha reduït a dos dies per setmana i alhora es fa un programa d’esport local. Encara que la programació de Ràdio l’Om presenta una varietat i una riquesa molt importants, Julio Gómez admet que troba a faltar els programes d’humor: “Cal un programa bo d'humor. Ara tenim seccions, però no un programa d’humor com a tal. Crec que hem perdut molt d’humor, potser perquè els gèneres van molt en consonància amb les modes” –manifesta. A més, el director de Ràdio l’Om explica que no ens trobem en un bon moment per al gènere d’humor, ja que no està permès fer sempre allò que a u li agradaria. Altre aspecte fonamental de la programació de Ràdio l’Om és que el valencià està present a la majoria de programes. Julio Gómez recorda que les emissores han d’utilitzar almenys la seua llengua oficial en la meitat de programes i que és un deure dels mitjans locals defensar i promoure l’ús de la llengua pròpia. “La ràdio deu ser un mitjà que actue com a vertebrador lingüístic i que dignifique la informació de proximitat. A Picassent parlem valencià. Si les emissores locals valencianes no utilitzen el valencià, què serà d’ell?”-sosté Julio Gómez. Programes mítics Ràdio l’Om compta amb molts programes que l’han convertit en una de les emissores més reconegudes de la comarca gràcies al seu caràcter obert, innovador i atrevit al llarg de més d’una dècada. No obstant això, és impossible parlar de la programació de Ràdio l’Om avui sense recordar els programes mítics que marcaren per sempre la història d’una emissora que ha aconseguit estar al mateix marc que la resta d’emissores generalistes. En l’any 1998, Ràdio l’Om encetava la seua programació amb El Matinal, primer programa on air de la seua història. En aquell moment, Diego Sales (etern ja a Ràdio l’Om) i Jose 7
Ràdio
Daniel Teodoro iniciaven una aventura que faria que Picassent tinguera una ràdio pública local amb diferents estils i persones anys després. En 1999, diversos estudiants de Periodisme, Publicitat i Imatge i So, a més de 50 col·laboradors, van idear la primera graella de l’antiga 106.9 FM. Aquell any van aparèixer programes de tot tipus: magazins d’humor, musicals (Jazz Carrer 46) i programes esportius, com La Bombonera. A l’any 2000, per a encetar el nou mil·lenni, es conformaren diferents programes que aportaren uniformitat i un segell personal a l’Emissora Municipal de Picassent, com és el cas del programa esportiu Libre Directo. Un any després, durant 2001, Ràdio l’Om especialitzà encara més els seus continguts i començà a participar en concerts i festivals musicals. 2004 també fou un any important, ja que van arribar més programes forts. Aquest és el cas de “la Tardor de la Vida”, un programa realitzat per persones de la tercera edat plenes d’il·lusió. En 2005 aparegueren nous informatius, encapçalats per Julio Cànoves, com Ací i Ara i Entre Línies. Aquell any va nàixer també Picassent a Debat, un espai d’anàlisi i reflexió d’allò que passava al municipi. La Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes i la seua influència Després de la reunió cabdal per a les emissores locals que es produí a acaballes de 2006, a Aldaia es començava a parlar de la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes. Un any després, ja en 2007, es produí una gran notícia: per fi es va crear un ens vertebrador capaç d’aglutinar les emissores valencianes i de dignificar el periodisme local. Naixia una associació formada per emissores de tot el territori valencià, la XEMV, que permetria l’intercanvi de programes entre les emissores integrants i que estava dirigida per Julio Gómez. Llevat l’emoció dels primers moments de vida de la Xarxa i de l’èxit aconseguit pel seu programa “Set Dies”, un programa fet pel conjunt d’emissores municipals que ha sigut guardonat com a millor programa de totes les emissores municipals de l’Estat espanyol, Julio Gómez es mostra una mica escèptic: “Ens trobem en un moment d’incertesa i faran falta les eleccions per a situar-nos i saber si volem realment una xarxa, o no. Si simplement volem fer un intercanvi de programes entre les diferents emissores no hi haurà problema, però hem de ser forts, fer 8
Ràdio
bons continguts…”. Per al director de Ràdio l’Om, les emissores que integren la Xarxa no deuen quedar-se sols amb la possibilitat de compartir i intercanviar programes, sinó que deuen anar més enllà. “No és que jo siga crític, però crec que sóc ambiciós i un projecte no es pot quedar sols en un intercanvi de programes i quatre fets puntuals. Cal una consistència i una voluntat al cap i a la fi”-apunta Julio Gómez. Entre els programes intercanviats per les emissores de la Xarxa, trobem el reconegut informatiu 7 Dies, a més de El Guateque, Quatre en un Taxi, El Musiquer, De Mentides i Rondalles i Pessics de Llengua, entre d’altres. Present i futur de la programació de Ràdio l’Om Actualment, amb la nova freqüència, la 94.7fm, la programació de Ràdio l’Om passa per un dels seus millors moments. L’emissora de Picassent compta amb 35 programes en la seua graella i amb 40 col·laboradors periòdics. Moltes iniciatives compromeses amb el reforçament de la identitat local han enfortit l’emissora i la realització de programes en directe des de l’Institut les escoles o el Mercat Municipal ha acostat els picassentins encara més a la ràdio. A més, s’han incorporat dos noves redactores que coordinen els espais informatius. Dintre del gran grup de col·laboradors, destaca la presència de José Carlos Silla i Carlos Serra a l’espai Camden Town. Cal destacar el paper de En femení, un espai promocionat per la Regidoria d’Igualtat, presentat per Susana Tronchoni, on les dones són les protagonistes. Per últim, cal dir que Ràdio l’Om és també una emissora compromesa amb la natura i el medi ambient. En aquest sentit, cal destacar el programa Espai Verd, presentat per Toni Clavijo i que permet conèixer les rutes que ofereix l’entorn de Picassent, així com les seues coves, la seua flora i les seues restes arqueològiques més interessants.
9
Ràdio
LA IMPORTÀNCIA DELS COL·LABORADORS
Foto esquerra: Susana Tronchoni (dreta) presenta En femení, un espai depenent de la Regidoria d'Igualtat. Foto dreta:Mila Sifres, Fernando Hernández i Ignacio Belda, col·laboradors de Ràdio l'Om i presentadors de l'espai La tardor de la vida
“Els col·laboradors ho signifiquen tot per a Ràdio l'Om”, Julio Gómez és contundent. Sense la tasca dels col·laboradors Ràdio l'Om pot ser no existiria, i en cas de que ho fera, de segur que no seria la mateixa. “Jo podria passar-me 8 hores fent ràdio ací, però sense la il·lusió dels col·laboradors no tindríem eixa flama de fer i organitzar coses”- conclou el director de Ràdio l'Om. Al llarg dels seus dotze anys d'història més de 150 col·laboradors han passat pels estudis de la ràdio picassentina. Tots ells de manera voluntària i amb molta il·lusió de poder col·laborar en la bona marxa i la consolidació de la seua ràdio local. Encara que és cert que el nombre de col·laboradors s'ha reduït els últims anys, a dia de hui unes 40 persones col·laboren periòdicament amb Ràdio l'Om. De fet 11 dels 35 programes que conformen l'actual graella de la ràdio estan fets íntegrament per col·laboradors i, a més, la seua presència és també notable dins d'altres programes o seccions. Entre els programes realitzats íntegrament per col·laboradors destaquen els de temàtica musical. Com per exemple Això que vol dir, un espai musical on s'analitzen les lletres de les cançons més famoses de la història de la mà de Darío Borja. També al voltant de la música gira El Contestador de Brian, un espai d'actualitat musical amb format mensual presentat per Ivan Navarro. I per ampliar encara més el ventall musical està Flashback amb Pepe Cubells, un programa farcit de curiositat i dades històriques al voltant de la música. Amb 10
Ràdio
unes intencions semblants s'emet Music Market, un espai presentat per Abelardo Hernández dedicat a la música menys habitual a la ràdio: els concerts, els festivals, els oblidats, les rareses, els col·leccionistes... Quan arriba el cap de setmana és el torn per a la música més avantguardista amb les anomenades “dub sessions” que ofereixen Felix Araujo i Tony V. en Metròpolis. I tot això, per suposat, sense deixar de banda la música en valencià que té el seu lloc reservat en Planetes transparents, conduit per Andreu Sevilla. Però no tot és música. En la graella de Ràdio l'Om també podem trobar dos programes enfocats a donar veu a les dones. Per una part, En femení, un espai promocionat per la Regidoria d'Igualtat i presentat per Susana Tronchoni en el què s'analitza l'actualitat des d'una perspectiva de gènere. D'altra banda, Lola González Albert tracta d'apropar cada setmana als oients la vida de dones destacades (i oblidades al mateix temps) amb el programa Dones que han fet història. El medi ambient també té el seu espai, ja que conèixer les rutes que ofereix l'entorn de Picassent és l'objectiu de Toni Clavijo amb el seu Espai Verd. I un lloc d'honor és el que te reservat el programa La Tardor de la Vida, l'espai més madur i uns del més veterans perquè Mila Sifres, Fernando Hernández i Ignacio Belda foren uns del primers col·laboradors de Ràdio l'Om i dotze anys després segueixen sent els més fidels i puntuals amb la seua cita setmanal a les ones. I, com no, els programes esportius també es nodreixen de l'ajuda dels col·laboradors. El Vestidor, principal espai esportiu de l'emissora i que pot escoltar-se també en les ràdios adherides al conveni de Xarxa d'Emisssores Municipals Valencianes, està conduit pel propi director de Ràdio l'Om, Julio Gomez. Però tots els continguts que produeix diariament són, en gran mesura, gràcies a la participació desinteressada de periodistes d'altres mitjans com Pascual Calabuig (Superdeporte), Eva Sanchis (RTVV), Natxo Andreu (Es Radio) o Ricardo Burriel (Radio Marca Valencia), i també dels col·laboradors habituals com Julio Cànoves (actualitat del Valencia C.F.), Robert Escudero (básquet), Darío Borja (Llevant U.E.) i Guillem Sanchis (pilota valenciana). 11
Ràdio
RÀDIO L'OM A PICASSENT: UNA “RÀDIO DE CASA”
Ràdio l'Om, com qualsevol ràdio municipal, va nàixer amb l'objectiu d'acostar als veïns del poble, en aquest cas Picassent, la informació més propera, la que afecta directament al seu municipi i a les seues vides. Però a més d'informar, la ràdio municipal té un paper imprescindible en l'àmbit social en fomentar la vertebració de la societat local. A més, la seua programació oferix una diversitat i un grau de participació ciutadana molt complicades de trobar a les grans ràdios generalistes. I, es clar, també esdevé un intermediari importantíssim en l'àmbit polític, en afavorir el pluralisme polític i obrir el seus micròfons a tots els integrants de la vida política sense importar la seua tendència. Totes estes tasques són les que li donen a la ràdio local la seua pròpia personalitat i, segons Julio Gómez, director de Ràdio l'Om, la diferencien clarament de les grans emissores. “Per als ciutadans som un mitjà únic i inesgotable d'informació local i de proximitat, som la 'ràdio de casa'. En les grans emissores només parlen Zapatero, Rajoy, Cospedal i altres personalitats, en Ràdio l'Om parlen els polítics locals però també el veí i la veïna. Es una ràdio de casa i de família, i eixe segell d'identitat no el tenen les grans emissores”apunta Gómez. Ràdio l'Om i el teixit social picassentí Com la resta d'emissores municipals valencianes, Ràdio l'Om no compta 12
Ràdio
amb dades d'audiència, principalment per la gran despesa econòmica que suposa realitzar un estudi general de mitjans. Però Julio Gómez no troba a faltar el conéixer estes dades amb exactitud, perquè creu que el que importa és la ressonància que té la ràdio dins del poble i el teixit social i l'associacionisme que motiva. “Les associacions d'este poble sempre que fan alguna cosa demanen vindre a parlar a la ràdio i això és perquè saben que la ràdio és molt escoltada” -explica el director de Ràdio l'Om. Cultura, inquietuds, distracció, il·lusió... són molts els termes que poden atribuir-se a aquesta ràdio local i, encara que altres mitjans puguen fer-li ombra, Gómez té clar que es ahí on radica la seua importància: “la gent pot vindre i plasmar ací les seues inquietuds, cosa que no pot fer a casa. Bé, potser ara amb la ràdio per internet sí que puga fer-ho... però la calidesa de les ones convencionals, per a mi, no la té Internet”. Les eleccions municipals: la prova de foc per a la ràdio local Els períodes electorals i, especialment, les eleccions municipals són la prova de foc de les ràdios locals. Encara que sense dades d'audiència oficials, Julio Gómez té el convenciment que les jornades electorals són uns dels moments on més oients sintonitzen Ràdio l'Om i s'aventura a pronosticar que “la nit del 22 de maig poden estar escoltant esta ràdio entre 6.000 i 8.000 persones”. El paper de l'emissora davant d'estos esdeveniments, per tant, és determinant, ja que la ràdio és des de fa dècades el mitjà preferit per a informarse sobre les eleccions. “La ràdio local té el monopoli pel que fa a la informació més completa de les eleccions municipals” -apunta el director de Ràdio l'Om“Qualsevol elector pot anar a la pàgina del Ministeri de l'Interior i seguir el degoteig de vots. Però, i les reaccions dels polítics, les respostes dels diferents partits, els testimonis dels pobles dels voltants? Això només es pot trobar a la ràdio local”. Precisament per això, el paper de la ràdio local davant de les eleccions municipals ha de ser un paper plural, imparcial, tranquil i d'informació. En estos termes s'expressa Gómez, qui sap que el seu paper com a director del mitjà ha de ser el d'una corretja transmissora de la informació, fer preguntes i rebre respostes sobre qualsevol temàtica. Però sempre des d'una
13
Ràdio
posició neutral i tranquil·la “crec que les emissores municipals no han d'entrar en el joc dels grans mitjans de la confrontació i l'atac, sinó aportar informació i que el ciutadà puga fer-se una idea per ell mateix. El ciutadà és intel·ligent”. L'esmentada pluralitat es veu reflectida en la programació que Ràdio l'Om està preparant per a les properes eleccions del 22 de maig. Una programació especial que durant dos setmanes (del 9 al 22 de maig) aproparà a tots els picassentins els diferents programes electorals i propostes dels polítics locals. Durant eixos dies Ràdio l'Om serà un gran aparador polític, tots els partits que opten a l'alcaldia del municipi passaran pels estudis, siguen partits amb representació política al consistori en l'actualitat o sense. A més, seguint les directrius marcades per la Llei Orgànica del Règim Electoral General, l'emissora dedicarà els temps corresponents a cada partit dins dels espais informatius de la casa. I per a completar tota aquesta informació electoral, la nit del dijous 19 de maig (3 dies abans de les eleccions) s'organitzarà un gran debat a Ràdio l'Om en el que participaran les tres forces que actualment tenen representació al consistori (PSOE, Partir Popular i la coalició formada pel Bloc-Els Verds). El director de Ràdio l'Om es mostra satisfet amb este esquema que ja va utilitzar als comicis anteriors perquè, explica, “quan acaben les eleccions uns sempre em diuen que he beneficiat al PSOE, altres em diuen que he beneficiat al PP i altres que he beneficiat al BLOC o a Esquerra Unida. Això vol dir que som plurals.”
14
Ràdio
RÀDIO L'OM A LA XARXA
L'any 2009 Ràdio l'Om canviava el seu dial des de la 106.9 FM fins a l'actual 94.7. Un canvi que no va vindre sol, amb ell també es va produir un canvi 'imatge corporativa i la renovació completa de la pàgina web de l'emissora (www.radiolom.com), que des d'aleshores s'ha convertit en un pilar clau per la gran quantitat de possibilitat que oferix als oients. Encara que Julio Gómez, director de Ràdio l'Om, reconeix que fa relativament poc temps que se li està donant importància al mitjà digital, remarca la necessitat que les ràdios locals no tanquen els ulls a la realitat i superen la tradicional etiqueta de “ràdio antiga” que solen tindre. “La ràdio municipal ha de donar una imatge de modernitat i especialment a la gent jove” -explica Gómez- “a més, hui en dia quasi ningú té ja temps per a estar pendent de a quina hora es fa cada programa i hem de facilitar que qualsevol programa puga escoltar-se quan i on es vulga”. Eixa, precisament, és la funció del podcast que es pot trobar a la web de Ràdio l'Om (dins de la secció “Audios”), una selecció dels millors programes i les informacions més rellevants de cada dia a l'abast de l'oient a qualsevol hora i en qualsevol part del món. Per a les emissores municipals com Ràdio l'Om, Internet esdevé un aliat. La possibilitat d'oferir ràdio a la carta no fa baixar l'audiència, tot el contrari, permet que la gent escolte més la ràdio i, sobre tot, permet que la gent seleccione què és el que vol escoltar en cada moment. “No podem fer una ràdio 15
Ràdio
de portes cap a dins, sinó que hem de fer una ràdio de portes cap a fora i la millor porta és Internet” afirma el director de Ràdio l'Om. A més, la presència en la xarxa d'esta ràdio local no es limita a la seua pàgina web. Des de fa uns mesos Ràdio l'Om també té el seu propi perfil a les xarxes socials com Facebook on està fregant els 200 seguidors i l'actualització es constant. Encara que per a Julio Gómez el nombre d'amics no té cap valor per si mateix, el que realment importa es “la interacció que es produeix amb estos. Ràdio l'Om té prop de 200 seguidors al Facebook, poden ser molts menys que altres emissores, però jo sé que eixes 200 persones estan interessades realment en la ràdio”. Este perfil de la xarxa social, a més, permet als diferents locutors de l'emissora anticipar els continguts que els oients van a trobar en els propers minuts a la ràdio i establir una relació directa amb ells. Gómez defensa que els perfils en les xarxes socials, ben utilitzats, suposen una eina molt important de vertebració i interacció amb els oients, però al mateix temps advertix que per complir aquesta funció no han de ser utilitzades com a arma propagandística de l'emissora.
16
Ràdio
RÀDIO L'OM DINS DE LA XARXA D'EMISSORES VALENCIANES
Ens trobem en un moment en què el sector radiofònic municipal s’enfronta a diversos reptes i, per tant, deu combinar el localisme i la rendibilitat econòmica amb nous termes i realitats com són el globalisme, la proximitat i la xarxa. La proximitat arriba per la via dels continguts, però és necessària la unió per a una difusió eficaç dels mateixos. Les emissores municipals valencianes necessiten col·laborar entre elles mitjançant la constitució de xarxes per a poder emetre uns continguts conjunts que puguen ser considerats d’interès general. La ràdio municipal, a més, ha de poder emetre en cadena i abastar majors audiències sense descuidar en cap moment les necessitats dels seus oïdors més fidels. En l’any 2006, començava a gestar-se a la Comunitat Valenciana un conveni col·lectiu de ràdios municipals amb l’objectiu d’unir voluntats comuns –encara que hi havia punts de vista diferents- i fer una “espècie d’imitació”, segons Julio Gómez, de la col·laboració present a la xarxa d’emissores de Catalunya, Andalusia o Galícia. Així, en març de 2007 ja es podia parlar de la constitució d’un ens vertebrador que aglutinava algunes emissores municipals del territori valencià. Intercanvis de programació, defensa de la llengua pròpia, projectes comuns, dignificació del periodisme local… Estos van ser, entre d’altres, els punts de partida d’esta formació que presidia el director de Ràdio
17
Ràdio
l’Om de Picassent, Julio Gómez: “Hem d’assolir el nostre paper de vehicle fonamental de la informació més pròxima a l’oient, al nostre visitant diari que ho fa mitjançant les ones de la ràdio de casa”, admet. L’agrupació d’estos centres emissors municipals esdevingué totalment voluntària i, des dels seus inicis, s’han anat rebent adhesions de localitats valencianes que disposen d’emissora municipal pròpia, així com d’altres que han previst potenciar aquest sistema dinàmic d’informació de proximitat. Una proximitat que ve definida per la via dels continguts però que les emissores municipals valencianes comencen a plantejar-se en clau de col·laboració i d’intercanvi de programes a fi de no caure en l’esquizofrènia obligada que planteja la bipolarització existent entre l’àmbit local i l’àmbit global. El naixement de la XEMV va estar precedit per altres intents associatius d’emissores municipals que no van quallar a la Comunitat Valenciana, com l’Aema (Associació d’Emissores Municipals d’Alacant) i l’Aemycu (Associació d’Emissores Municipals i Cultures de Castelló i València). La qüestió lingüística i la diferència en quant a l’ús del valencià entre províncies foren determinants per a un fracàs que s’espera que supere la XEMV. Julio Gómez conta que “la XEMV arribarà més lluny perquè intercanviarà programes tant en castellà com en valencià”. “Evidentment, hem de obeir la llei que ens obliga a emetre, com a mínim, un 50% dels nostres programes en castellà i altre 50% en valencià. La XEMV és integradora”, assenyala el director de Ràdio l’Om. La suma d’inquietuds, experiències i, sobretot, la passió per la ràdio de casa foren claus per la posada en marxa de la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes. “Es tractava d’unir voluntats, però no és un treball fàcil en un territori on la política és sempre divisòria. Estem en un moment en què encara que som vàries emissores les que integrem La Xarxa, sempre som dos o tres les que la tirem la endavant”, afirma el director de Ràdio l’Om. “Haurem d’esperar que arriben les eleccions per veure si realment volem una xarxa, o no. Hem d’anar més enllà i no conformar-nos sols amb un intercanvi de programes i uns quanta fets puntuals. Cal una voluntat mínima”, apunta Julio Gómez. 18
Ràdio
Emissores adherides a la XEMV Encara que Aldaia Ràdio i Ràdio l’Om de Picassent es troben entre les emissores que van impulsar la creació de la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes, aquest conveni col·lectiu també està integrat per altres ràdios del territori valencià com la d’Alaquàs, la de l’Eliana, la de Marines, la de Pego i la de Benicarló, entre d’altres. Les principals emissores que integren la XEMV són:
Aldaia Ràdio
Burjassot Ràdio
Ràdio Alaquàs
98.2 FM
93.8 FM
102.7 FM
Ràdio l’Om de Picassent
Ràdio Godella
Ràdio Pego
94.7 FM
98.0 FM
107.8 FM
Ràdio Rabosa
Ràdio Sol d’Albal,
Ràdio Túria de l’Eliana
d’Almàssera
93.7 FM
90.3 FM
106.9 FM
19
Ràdio
Objectius i activitats de la XEMV Segons Julio Gómez, els principals objectius d’aquest conveni col·lectiu de ràdios municipals són la vertebració de continguts, poder ser capaços de pensar en un conjunt global des d’una independència municipal i la posada en comú de problemes, experiències i vivències que passen en les distintes ràdios municipals i que poden compartir-se amb la resta. Un resum de les finalitats més importants de La Xarxa podria ser el següent: -
Vetllar per l’efectivitat dels drets constitucionals a la llibertat d’expressió i a la informació. La llibertat d’expressió ha de convertir-se en un dret de tots els ciutadans, no pot ser sols un privilegi d’un grup social determinat.
-
Treballar perquè els ciutadans i ciutadanes disposen d’uns mitjans de comunicació independents de pressions i consignes polítiques o mercantilistes, ben informats i de qualitat.
-
Defensar els drets i els interessos de les emissores inscrites en La Xarxa.
-
Promoure la solidaritat entre les emissores. Compartir programes i vivències.
-
Dignificar les emissores municipals i locals.
-
Promoure la unitat de tots els centres de producció radiofònica a favor de la dignificació i professionalització de les emissores municipals.
-
Afavorir el perfeccionament professional de les emissores mitjançant cursos, debats, conferències...
-
Impulsar iniciatives tendents a la normalització cultural, lingüística i social dels valencians i valencianes.
-
Garantir a les emissores que integren La Xarxa una defensa moral i front als possibles atacs que puguen patir en funció del seu treball.
-
Col·laborar amb iniciatives d’entitats ciutadanes, sindicals i altres associacions que defensen els mateixos interessos que la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes.
20
Ràdio
Al mateix temps, les activitats més rellevants que porta a terme la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes són: -
Activitats per a la promoció dels mitjans de comunicació municipals i de titularitat pública.
-
Activitats que permeten el desenvolupament de les emissores municipals valencianes.
-
Activitats que fomenten la promoció de la solidaritat entre les emissores de La Xarxa.
-
Activitats que dignifiquen el bon ús dels centres emissors municipals valencians.
-
Activitats que permeten compartir informació de proximitat entre les emissores adscrites a La Xarxa.
-
Activitats que permeten un funcionament correcte de l'agrupació voluntària d'emissores municipals.
Deures dels associats i administració de la XEMV Julio Gómez, que afirma ser “un membre més de La Xarxa, un impulsor i responsable tant dels avenços com dels retrocessos d’este conveni col·lectiu de ràdios municipals” admet que els deures dels associats a la XEMV són pocs. “Els associats han de pagar una quota de 500 euros a l’any i reunir-se dos voltes a l’any obligatòriament. Tenim molts estatus, però cal una mínima responsabilitat i compromís, com el compromís de pujar programes a la FTP i d’intercanviarlos. Hem de complir una sèrie de mínims, en resum”-explica el director de Ràdio l’Om. El conjunt de deures dels associats pot resumir-se en quatre punts: 1. Compatir les finalitats de La Xarxa i col·laborar per a la seua consecució. 2. Pagar les quotes i altres aportacions que puguen correspondre a cada soci. 3. Acatar i complir els acords vàlidament i adoptats pels òrgans de govern i representació de La Xarxa.
4. Ajustar la seua actuació a les disposicions estatuàries.
21
Ràdio
Administració i govern de la XEMV Julio Gómez explica que en estos moments, la XEMV és un conveni administratiu d’ajuntaments. “Hem passat de ser una associació privada de directors de ràdio -açò comportà problemes, perquè ens vam adonar de què es tractava de persones individuals que no representaven a ningú- a ser un conveni d’ajuntaments que funciona per anys”, conta el director de Ràdio l’Om. Actualment, l’ajuntament promotor de la XEMV és l’ajuntament de Picassent. Programació compartida Com ja hem dit en l’apartat corresponent a la programació compartida per Ràdio l’Om i les emissores que integren la XEM, entre els programes intercanviats per les emissores de La Xarxa trobem el reconegut informatiu “Set Dies”. Es tracta d’un programa fet pel conjunt d’emissores municipals de la XEMV que fou guardonat el passat 18 de març com a millor programa de totes les emissores municipals de l’Estat espanyol. Este guardó fou atorgat en els Premis de Comunicació Local de la Diputació Barcelona 2011 i a ell també optaven quatre programes més d’Emissores Municipals de Galícia, d’Onda Andalusia i Ràdio Ordes. El guardó tenia una dotació econòmica de sis mil euros.. A més a més, altres programes intercanviats entre les emissores de la XEMV són: El Guateque, Ángeles y demonios del rock, Artefactes, Planetes transparents, Quatre en un Taxi, El Musiquer, De Mentides i Rondalles i Pessics de Llengua. Reflexions per al present i el futur Julio Gómez pretén animar a les emissores que encara no formen part de la XEMV a adherir-se amb un missatge optimista: “La ràdio municipal explotà als 80 i va perdre força als 90. Ara estem en un bon moment per a les emissores valencianes. El que ja s’ha fet a la nostra terra vol dir que tal volta ens valoren molt bé fora –només cal veure l’èxit assolit pel programa Set Dies- i deurien de valorar-nos més ací. Hem de llevar-nos del cap la idea de què una emissora municipal és una forma de fer ràdio encara per desenvolupar”- explica. 22
Ràdio
Així mateix, el director de Ràdio l’Om defèn que es deuria de tindre més en compte que “una emissora municipal és ràdio de qualitat, la més pròxima als veïns d’un poble”. Per a Julio Gómez, que assegura que “realment vivim en una situació d’alegalitat” i que “cal un control administratiu per part de les institucions competents en la matèria”, el més important és que les institucions se n’adonen de què hi ha un problema. “El dial està saturat, però les institucions no veuen cap problema. Sols es pronuncien quan els arriba la notícia d’unes determinades emissions que molesten a algú. La solució que defenen és simple i salomònica: apaga tu, o mou-te tu; que apague ell, o apagues tu. Així no anem a solucionar res, cal un control administratiu més fort i unes administracions més competents”, conclou.
23