IV Edició del Teatram
El teatre viu a Picassent La localitat valenciana de Picassent, situada a l'Horta Sud, ha estat els darrers anys un focus important d'activitat cultural. En el que portem de segle XXI ha creat un festival de cinema en valencià, l'Inquiet, que aquest any celebrarà la seua setena edició i que s'ha consolidat com un dels principals festivals cinematogràfics en terres valencianes. I també ha encetat el Teatram Festival, un espai dedicat al teatre que va començar fa quatre anys només amb la intenció de pujar damunt del escenari als actors de l'Escola Municipal de Teatre de Picassent. Però la iniciativa anà creixent i a dia de hui el Teatram Festival s'ha convertit en un ampli cicle de teatre que serveix per a celebrar el Dia Mundial del Teatre (cada 27 de març) al municipi i, de pas, donar la possibilitat a actors professionals i amateurs de donar-se a conéixer davant un públic que cada any es més nombrós.
Carmen m. rodrigo quins amb una selecció d'obres molt diferents
L'
estructura del Teatram potser no siga la més comuna entre els festivals de teatre. Amb una durada de quatre dies -de dijous a diumenge- el festival que es divideix en dues parts -Teatram Festival i Teatram Session- busca tindre una doble funció. D'una banda, amb la part de festival, posar damunt de l'escenari de la Casa de Cultura de Picassent obres de teatre de qualitat i, a més, fetes íntegrament en valencià. Una llengua que este any ha estat representada en (quasi) totes les seues variants i dialectes, ja que damunt les taules han passat actors valencians, catalans i mallor-
però idiomàticament comunes. I d'altra banda pretén ser un aparador en el que actors amateurs i professionals puguen pujar dalt d'un escenari i mostrar el seu treball davant d'un públic i un jurat disposats a avaluar les seues actuacions en un espai anomenat Teatram Session. Jessica Fortuny, professora de l'Escola Municipal de Teatre de Picassent i una de les principals promotores del Teatram, explica com la idea va sorgir per la necessitat de que l'Escola de Teatre “anara més enllà de les classes”. Fa quatre anys pensaren que “era un bon moment per donar els alumnes l'oportunitat de que tingueren un escenari on poder provar les
coses que treballen a l'escola. En eixa idea de que els alumnes, i especialment els adults, que tenien les seues pròpies iniciatives començaren a mostrar-les, tindre un públic per a mostrarles, va nàixer la Teatram Session”. Inicialment concebuda únicament com una jornada de mostra del què s'estava fent a l'escola, en els anys la Teatram Session va derivar en el Teatram Festival, una iniciativa més amplia que va consolidant-se any rere any amb el suport d'un públic cada vegada més nombrós que arriba a plenar al 100% el teatre en algunes jornades del festival. El Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Picassent, Artur Hernández, valora molt positivament esta resposta del públic envers el festival, però com a cicle local la prioritat del Teatram ha de ser donar el màxim d'oportuni-
nicipal de Teatre de Silla. “Un treball d'escola que ens va deixar impressionats”, afirma el regidor Artur Hernández. Una adaptació del text de Bertolt Brecht, en el què el protagonista, de mateix nom que l'obra, és un poeta talentós, però també un vagabund, borratxo i canalla. Un espectacle ambiciós i de gaire professional en el que es plasma com l'egoista i maleducat Baal, dedica la seua vida a actuar per tavernes i locals de dubtosa conveniència. El seu talent fa que els burgesos vulguen apropar-se a ell i guanyar més diners publicant els seus poemes. Encara que Baal es deixa fer la rosca, no té intencions de canviar el seu mode de vida, ni per diners ni per sentiments de cap classe. Baal no accepta els rols establerts, viu per a si mateix, s'aprofita de la gent el màxim possible i quan ja no els són
“El teatre amateur és una base importantíssima. En estos moments el 80 o 90% d'actors i actrius professionals que estan triomfant en sèries ací a València o a nivell nacional han passat per escoles de teatre municipals” Vicent Tronchoni, gestor de la Casa de Cultura de Picassent tats a tots els veïns del poble que volen dedicarse al món de l'actuació i les arts escèniques, una tasca per la qual encara s'està lluitant: “la resposta del públic d'este any ha sigut molt bona. El que ens falta es engrescar una miqueta més a la gent de l'escola. És un festival que de cara al públic funciona, però hem de fer que la gent de l'escola participe més encara, ja que es un festival que està pensat per a ells. Per a que puguen vore com es fa teatre en altres escoles i puguen viure eixes ganes de fer teatre més directament i implicant-se”.
d'utilitat els abandona. Ni l'amor ni l'amistat poden canviar les seues actituds i prefereix matar abans que estimar. Amb una escenografia senzilla feta a base de mòduls de fusta que són escenari i part de l'obra al mateix temps, els actors de l'Escola de Teatre de Silla saben com impactar al públic amb un espectacle ple de força e irreverència, que aprofita els escassos recursos amb originalitat, creant paisatges i escenaris pràcticament sempre amb el mateix atrezzo però jugant amb la il·luminació. Una història impactant i dramàtica que suavitza eixe dramatisme amb la inclusió de peses musicals, La potència del teatre de base interpretades pels propis actor en directe. Les tres obres de teatre representades durant el Baal és un exemple de què es pot fer dalt festival el dijous, divendres i diumenge varen d'un escenari des dels cercles semi-professioservir com exemple de què es pot fer al món de nals de les escoles de teatre. Un àmbit, precisal'actuació i, a més, de què es pot fer en diferents ment, que juga un paper fonamental dins de nivells. L'obra encarregada d'obrir el Teatram l'escena teatral. Jessica Fortuny, professora de 2011 va ser Baal representada per l'Escola Mu- l'Escola Municipal de Teatre de Picassent i una
illes, les seues idees republicanes el posaren al capdavant del moviment en la seua ciutat natal de Manacor i es va convertir en un dels personatges més significatius de la Segona República a Mallorca. Home de negocis en el sector privat, creia fermament que l'educació, la cultura i la igualtat entre tots els ciutadans era l'única manera de fer que la endarrerida societat espanyola poguera avançar. La seua implicació personal en l'esfera pública va permetre, per exemple, la creació de l'Escola Graduada de Manacor, però també va fer que fóra perseguit pels seus ideals i represaliat en arribar la dictadura. Finalment va ser afusellat el 29 de desembre de 1936, poc mesos després de començar la Guerra Civil espanyola. Una lliçó històrica i emotiva, materialitzada amb una posada en escena minimalista i una escenografia amb un únic ambient dividit en dos part: una on es desenvolupa l'obra i altra, igualment visible al públic, on els actors es canvien de vestuari i on emmagatzemen tots els elements de atrezzo que van utilitzant durant l'obra. Una representació en la què els canvis actorals són molt visiMemòria històrica a escena Entre els que sí poden viure del teatre es troben bles, ja que els mateixos actors es posen en la La Fornal d'Espectacles. Una companyia de 5 pell de diferents personatges, peculiaritat que actors mallorquins que s'encarregaren de por- no resta credibilitat i serveix com a demostració tar fins a Picassent, en el segon dia de festival, de la versatilitat dels interprets. la història d'Antoni Amer. Amb l'obra La his10 minuts sobre l’escenari tòria robada aproparen la figura d'este mallorquí il·lustre. Antoni Amer fou un personatge Sense cap dubte, la jornada més especial del Terellevant durant els inicis del segle XX a les atram 2011 va tindre lloc el dissabte dia 26, dia
de las principals promotores de Teatram, creu que “el teatre sense el teatre amateur no seria res”. Una afirmació a la que se suma Vicent Tronchoni, gestor de la Casa de Cultura de Picassent, “el teatre amateur és molt important dins del món del teatre, sobretot a nivell de formació. En estos moments el 80 o 90% d'actors i actrius professionals que estan triomfant en sèries ací a València o a nivell nacional han passat per escoles de teatre municipals. És una base importantíssima”. Però a pesar de la seua importància, les oportunitats que és donen als actors amateurs són escasses. A la Comunitat Valenciana, cicles com el Teatram, són quasi una excepció, el què dificulta que els actors amateurs puguen passar a un nivell professional per a viure del teatre. Jessica Fortuny afirma que encara que “el teatre viu un bon moment perquè hi ha molts actors i actrius amateurs” hi ha que tindre en compte que el procés de professionalització és més complicat i “els actors també tenen que menjar”.
L e s o b r e s d e l Te a t r a m 2 0 1 1
Baal
La història robada
Penèlope
Escola Municipal de Teatre de Silla: Roberto Alberola, Carmen Aguado, Ibra Barsidi,... // Adaptació de l’obra de Bertolt Brecht // Dirigida per Ramon Moreno i Amparo Pedregal
La Fornal Espectacles (Tomeu Amer, Salvador Miralles, Antoni Lluís Reynés, Rosa Nicolau i Francesca Vadell) // Una mostra de la repressió falangista a Manacor // Dirigida por Joan Gomila
Interpretada per Pepa Plana // Adaptació de l’Odissea d’Homer per als més menuts // Dirgida per Nola Rae
El públic arriba a la Casa de Cultura de Picassent on se celebra des de fa quatre anys el Teatram, un festival de teatre on tenen cabuda els actors professionals però també els amateurs
gran del festival i la vertadera oportunitat per als actors amateurs i aficionats al teatre de donar-se a conéixer. Quan les portes de la Casa de Cultura de Picassent es varen obrir, un mim carregat amb la seua càmera de cartró va donar la benvinguda a tots els assistents immortalitzant els primers moments del Teatram Festival i va amenitzar el temps d'espera abans que començaren els primers espectacles. Les normes per participar en el Teatram Festival eren senzilles: un treball o escena dramàtica de qualsevol disciplina artística (teatre, circ, clown, màgia, dansa,...) que en cap cas podria superar els deu minuts de durada. El Teatram Festival d'aquest any va comptar amb nou propostes de les quals dues resultarien guardonades: una amb els vots del jurat i altra amb els vots del públic. El premi? Inaugurar en setembre d'aquest any el nou curs 2011-2012 de la Casa de Cultura de Picassent interpretant la seua peça artística al complet. El primer espectacle anomenat “Anacleta y sus películas” va estar a càrrec de La Bufoneta Se Produce, és a dir, l'actriu Ana Sánchez. Precisament, el mim que va donar la benvinguda amb la seua càmera de cartró a tots els presents. La seua actuació va estar marcada per la col·laboració del públic, ja que amb ajuda de tres dels assistents Anacleta va poder acon-
seguir enregistrar la seua pel·lícula, una escena romàntica amb final tràgic que acabà tenint més de divertit que de tràgic. Continuant el fil còmic, els següents en pujar a l'escenari van ser La Fera Teatre, que amb el seu “Érase una vez una marioneta” feren riure per segona vegada al públic. Un escriptor barroc amb la indumentària pròpia del segle XVII escriu amb la seua ploma la història d'una titella que vol alliberarse dels seus fils i ser lliure. Però la titella no és un ser imaginari, està a l'escenari al costat del escriptor vivint la història que aquest escriu. I tampoc n'és esta una història d'una titella qualsevol, doncs vol ser lliure per a poder dedicarse a la seua vertadera passió: el tai-chi. Però l'escriptor no pensa posar-li-ho fàcil a la titella i la farà lluitar, fins i tot, amb un ós gegant. Amb un canvi de registre, la tercera actuació va ser la del mim Pierrot (Christian Eduardo Casanova) que vestit i maquillat de cap a peus de blanc, va contar amb “Un dia” i sense cap paraula ni element a l'escenari 24 hores de la seua vida. Un dia que comença de manera normal: arreglant la casa, passejant al gos... però que va complicant-se cap al final quan el pobre mim es víctima d'un atracament on quasi perd la vida. I d'un mim passem a una parella, la que conformen Juan Batista i Emma Soler sota el nom La Fera Ferotge que arribaren amb “Sexta
planta”, la història de Bernat i Marian una parella de veïns i alhora advocats. Amb un format diferent a la resta d'actuacions, els deu minuts d'aquesta escena anaren arribant en diverses dosis d'un parell de minuts de duració en les que presenciarem els encontres entre ells. Uns encontres que sempre és produïxen a l'ascensor que els porta fins al sisé pis. Però mentre que
està la vertadera fórmula de la felicitat. Amb un registre més còmic arribà La Burbuja Teatro què presentà “Las Merywonder's”. Un espectacle d'humor en el què les dues protagonistes, una classe d'alienígenes que parlen un llenguatge estrany, baixen a la terra per una desconeguda missió. Durant la seua actuació tractaran d'esbrinar com comunicar-se amb
“El teatre és molt humà, trau el màxim de cada persona, tant per a bé com per a mal. Serveix d’intermediari i obliga a parlar a la gent, per la qual cosa pot ser un bon mediador de conflictes ” Jessica Fortuny, professora de la Escola Municipal de Teatre de Picassent els humans. Però mentrestant, i aprofitant les seues vestimentes brillants, jugaran amb la llum (blanca o blava) per a crear un espectacle humorístic. A continuació, Escalante presentà un fragment de l'obra “La cantante calva” del escriptor francés Eugène Ionesco: una reflexió sobre com el teatre es el lloc natural per a les coses extraordinàries, considerant extraordinari totes aquelles coses i acciones que conformen el nostre dia a dia quotidià. I, al mateix temps, aquesta peça va aprofundir en la poca Jocs de llum i color Passat l'equador de la Teatram Session, arribà atenció que el teatre rep com art, és un art “cael torn de la companyia Infinit Producciones llat i quiet”. Passant novament al gènere humoque va presentar un espectacle on ens donaven rístic la companyia Riu a la Lluna interpretà les claus de “La fórmula de la felicidad”. Un “Mi jardín secreto”, un petit número on una repàs als quatre elements fonamentals de la na- única actriu donà al públic unes lliçons magistura d'una manera poc ordinària: amb la ba- trals de com plantar i cuidar una flor per a obrreja de diverses disciplines artístiques. L'aigua tindre un bonic jardí. Unes lliçons senzilles es representa mitjançant l'equilibri d'una esfera però carregades d'humor. Ja només quedava de cristall per damunt del cos d'un dels actors. una actuació per finalitzar aquesta Teatram L'aire es relaciona amb la màgia amb un nú- Session i va estar a càrrec d'Alba Blanco que mero en el que fins i tot les taules poden flotar. presentà les seues “Albalanceiades”. Un núEl foc es representa per si mateix ja que el seu mero d'equilibri i acrobàcia amb una marcada moviment i les formes que dibuixa són sufi- inspiració circense. A l'escenari només una encients per a omplir l'escenari. La terra amb un grunsadora en forma de cadira suspesa a l'aire número de acrobàcia i gimnàstica. Però, pot i, és clar, la presència d'Alba que combinant ser, l'element més important per aconseguir la dansa i acrobàcies en l'aire va crear una peça vifelicitat no estiga entre aquests quatre, sinó en sualment preciosa. un cinqué: l'ésser, l'essència. És a l'interior on Marian és una advocada estàndard amb el seu vestit de negocis, pareix que a Bernat les coses no li van tan bé. Abraçat a la seua ampolla de vi, es guanya les mirades de menyspreu per part de Marian. Mirades que prompte començaran a canviar, quan Bernat recupere la seua imatge habitual, ben pentinat i vestit, i Marian farta d'escoltar tonteries pel mòbil li lleve a Bernat l'ampolla de les mans.
Teatre: un llenguatge universal Acabades les actuacions arribà el torn de elegir els guanyadors. Però, abans d'això i per donar temps a jurat i públic de pensar els seus guanyadors, a la Casa de Cultura de Picassent es va escoltar el tradicional manifest del Dia del Teatre. Narrat per les mateixes veus en off que van acompanyar al públic durant tota la nit, la de Jessica Fortuny (professora de l'Escola Municipal de Teatre de Picassent) i Julio Gómez (director de Radio l'Om, emissora municipal de Picassent), es va clausurar l'acte amb un discurs reivindicatiu de la importància del teatre. Es va defensar el teatre com eina per a mobilitzar a la població i trencar barreres, i sobre tot, com una eina de pau: “el teatre és un llenguatge universal que obri un món d'alternatives per a la persona i així per a la comunitat”. I es va demanar valentia, tant per part de les institucions com de la ciutadania, per a incorporar el teatre al nostre dia a dia, perque el teatre té la “capacitat per a salvar vides”. Una idea a la qual s'afegeix Jessica Fortuny: “jo pense en el teatre
com la funció social que té, ja no simplement que la gent es dedique a actuar i fer un gran espectacle per a un públic, sinó el teatre com a eina per ajudar-los en la seua vida personal. Per expressar-se millor, per superar algun conflicte personal, per fer amics, etc.”. El teatre pot ser (o hauria de ser) una eina que facilitara la comunicació entre persones i ajudara a resoldre problemes, “el teatre és molt humà, trau el màxim de cada persona, tant per a bé com per a mal. Es diu moltes vegades que si la gent parlara tot seria més senzill, parlant s'entén la gent i, com el teatre media i obliga a la gent a parlar, pot ser un bon mediador de conflictes”, explica la professora de teatre i impulsora de Teatram, Jessica Fortuny. Per amor a l’art Però tornem als premis. Després del temps de reflexió i el recompte de vots, arribaren els resultats. Entre els membres del jurat Artur Hernández, Regidor de Cultura, qui explicava dies després que “l'elecció fou difícil per la varietat
D’esquerra a dreta i de dalt a baix tots els participants de la Teatram Session 2011: La Bufoneta, La Fera Teatre, Christian Eduardo Casanova, La Fera Ferotge, Infinit Producciones, La Burbuja Teatro, Escola de Teatre Escalante, Riu a la Lluna i Alba Blanco
d'actuacions. Has de comparar clowns amb còmics, mims, drama... hi ha molts gèneres diferents dins dels anomenats gèneres teatrals i costa un poc comparar. Però a part d'això jo crec que el nivell està poquet a poquet pujant, de fet alguns eren repetidors, ja havien vingut altres anys i es nota com van millorant l'actuació. T'emportes sorpreses de gent que veus i penses: este espectacle està ja a punt de poder eixir i poder traure'l al mercat. I això com a jurat és una de les coses que més t'agrada. Quan et sentes amb quatre persones més a analitzar totes les obres veus que és cert que hi ha qualitat, que només cal polir-ho un poc més i ja pot eixir”. I finalment els resultats, donats a conéixer pel gestor de la Casa de Cultura, Vicent Tronchoni, arribaren. Premi del públic: Infinit Producciones amb el seu repàs a els quatre elements de la natura en “La fórmula de la felicidad”. Premi del jurat: Alba Blanco, l'última en
guera, “de fet participàrem fa dos anys i festivals com estos donen a conéixer el treball que s'està fent durant molt de temps. Festivals com la Teatram, més grans o més xicotets, són bons i necessaris per ensenyar l'art. Haurien de ferse més, més grans i amb més subvencions. Parlem de que l'art no té diners, no hi ha res a canvi del art, per exemple, hui hem vingut tots per amor a l'art -mai millor dit- i hauria d'haver més festivals i premis per als artistes, com per exemple, el poder anar de gira”. Clàssics per a xiquets (i adults) de hui en dia Com explicar als més menuts una història clàssica i molt, molt antiga... en menys d'una hora? Pepa Plana podria tindre la resposta. Amb Penèlope, la seua adaptació teatral de l'Odissea de Homer, la pallassa catalana va entretindre els xiquets, però també els grans. Tant, que va om-
“Hauria de donar-se-li més importància al teatre i a la cultura més apartada de les indústries culturals. Les indústries culturals massives estan molt ben posicionades però cal fer més cas a la base i als treballs que són més humils, però també més honests” Vicent Tronchoni, gestor de la Casa de Cultura de Picassent actuar, amb les seues “Albalanceiades”. Aplaudiments per part del públic i cares de sorpresa entre els guanyadors. “Estic molt contenta. No m'ho esperava, gens, ni miqueta”, diu Alba Blanco molt emocionada, “ja vaig participar al Teatram passat i ara estaba preparant este nou element, que es una cadira, i encara no havia jugat amb ella. M'ho vaig prendre com un repte. Em vaig posar una data amb este festival i he treballat molt per poder fer un espectacle sencer només amb la cadireta”. També molt satisfets pel reconeixement estaven Pedro Moya i Enric Romaguera, els xics que conformen Infinit Producciones i que, com Alba, participaven per segona vegada al Teatram. “Cicles com estos són necessaris”, va reivindicar Roma-
plir les 240 butaques de l'auditori i va ser una de les obres més aplaudides. La seua proposta, ben senzilla: una habitació de costura on passar el temps esperant la tornada del seu marit. Ramon no se n'ha anat a la guerra de Troia, com fantasieja Pepa, ni estan dins d'una tragèdia grega: l'ha abandonada i ella fa el que pot per sobreposar-se. Amb un estenedor i un fil roig, Pepa (alhora Penèlope) dibuixa les peripècies de Ramon (alhora Ulisses) en la batalla més famosa de tots els temps. L'enginy que donà la victòria als grecs a Troia serà el mateix que utilitze Pepa per desfer-se del record del seu marit infidel: convertir la seua màquina de cosir en un cavall que li permeta tallar el fil que la uneix a Ramon. Una obra que amb humor,
veja”. Una idea a la que s'uneixen actors, professors i diversos professionals de l'espectacle teatral que des de les seues diferents posicions demanen més atenció al teatre. “Hauria de El poble com aparador artístic Tots els implicats en aquest festival tenen clar donar-se-li més importància al teatre i a la culque és necessari un major recolzament institu- tura en general, però sobretot a la cultura que cional i, alhora, que nasquen cada vegada més està més apartada de les indústries culturals. cicles de teatre, amb independència d'on siga i Per exemple als musicals o al cinema se'ls dona
tendresa i un punt d'ironia va posar el punt final al Teatram de 2011.
“Cicles com la Teatram Session són bons i necessaris per ensenyar l’art. Donen a conéixer el treball que s’està fent durant molt de temps ” Enric Romaguera, membre d’Infinit Producciones i un dels guanyadors de Teatram 2011 el tamany que tinguen o vulguen adquirir. Vi- molta importància i va molta gent. Estes indúscent Tronchoni, gestor de la Casa de Cultura de tries culturals massives estan molt ben posicioPicassent, reivindica que “fan falta més festivals nades però cal fer més cas a la base i als treballs com este. I cada vegada més, perquè l'àmbit que, d'alguna forma, són més humils, però que professional està molt complicat i és molt difícil també son més honests”, conclou Vicent Trontindre oportunitats de pujar dalt d'un escenari choni. De moment i a falta de més festivals que i que la gent veja el treball que fas. Per molt que donen l'oportunitat de pujar damunt un esceles noves tecnologies faciliten la visibilitat, no nari tant a actors professionals com amateurs, és el mateix, perquè tot el món pot enviar els Teatram sembla una aposta, des de l'àmbit seus vídeos però es molt difícil que algú els local, amb perspectiva de futur.