ENTREVISTA a EDUARD TOLDRÀ (Preguntes i respostes)
(Entrevista de l'any 1961 dins el programa "La Sardana" de l'Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona (programa de "Ràdio Andorra"). ******** Entrevistador: La "sardana descriptiva" és el tema d'aquesta conversa. Nosaltres, havent-nos forjat una idea sobre què es una sardana descriptiva, podriem estar molt equivocats, per ignorància, i per això preferim que sigui vostè mateix, mestre Toldrà, qui ens expliqui com ha d'ésser, que és, o que distingeix una obra descriptiva d'una altra sardana. Tot això, as clar, parlant sempre de les sardanes dignes d'aquest nom. Toldrà: El concepte de "sardana descriptiva" és, indubtablement, fillol del concepte general de "música descriptiva", anomenada també música de programa o, d'una manera més vaga, música poemàtica. Tots sabem la gran volada que aquest concepte o aquesta forma, tan netament romàntica, va prendre durant el segle passat, començant per les grans creacions simfòniques (la culminació de les quals trobem, potser, en Richard Strauss) i estenent-se gairebé per tots els àmbits de la producció musical. Així en la sardana. La sardana també ha tingut -els continua tenint- els seus conreadors del descriptivisme. Això ens permet, justament, de distingir i establir dos tipus bàsics de sardanes: les que podríem anomenar sardanes pures, o sigui, aquelles que sota el signe de "la música per la música, no porten cap propòsit literari (com no el porten, per exemple, les simfonies de Mozart), i les descriptives,
les que pretenen plasmar per mitjà dels sons, subjectivament, uns sentiments, uns paisatges, o fins i tot unes accions anecdòtiques. E: -Vostè no creu que l'element descriptiu dóna una major valor i altitud a la sardana? T: -Entenc que no. Sense cap propòsit literari es poden escriure coses meravelloses. Com li diré, si m'ho permet, que a l'ombra de la literatura es poden fer moltes pocasoltades. El que cal és fer les coses bé, al marge del procediment o de la manera. Totes les formes són bones si estan al servei d'una qualitat. E: - Completament d'acord, si, senyor. I ara, mestre Toldrà, quins són, a judici de vostè, els autors que més s'han destacat en l'estil de a sardana descriptiva? T: - No sabria anomenar-los tots. Me'n descuidaria algún, involuntàriament. Però em sembla just i indubtable que el que més amunt ha arribat, el que ha portat més riquesa, més emoció, més personalitat a la que en diríem sardana poemàtica, és Juli Garreta, mestre de mestres. Que si algun retret se li pot fer des del ramp estrictament sardanístic, es, potser, d'haver-se excedit, d'haver anat massa enlla, empés per la seva pròpia força creadora; d'haver sobrepassat, sovint, el límit corresponent, adequat, d'una dansa. S'ha dit tantes vegades que les sardanes d'en Garreta són sardanes de concert!... I potser és veritat. Però bé podem perdonar-li això, en gràcia a la bellesa del seu personal accent i a la pura emoció que la seva música desvetlla sempre... E: - Boniques paraules per l'home l'obra del qual tant admirem... Mestre Toldrà: la cobla, o millor, els instruments que la componen, ofereixen prou possibilitats d'omplir les necessitats d'expressió del compositor?
T: - És clar que sí. Precisament, El que cal és fer les coses bé, al marge del procediment o de la manera. Totes les formes són bones si estan al servei d'una qualitat. E: -Mestre Toldrà: creiem fortament descriptiva la seva sardana "La fageda d'en Jordà". Ens pot parlar ara de l'esmentada obra i de a circumstància de la seva creació? Així podrem comprendre-la millor quan despres I'escoltarem. T: -Sí, és molt senzill. Quan, l'any 1925, a Olot, es va col·locar en la famosa fageda la pedra que commemora la poesia que amb aquest nom havia escrit Maragall, se'm va demanar una sardana amb el mateix títol, per a ésser executada en I'acte del descobriment de la pedra. Em vaig sentir molt honrat i vaig posar-hi els cinc sentits volent contribuir des del meu angle a I'homenatge al gran poeta. Els seus versos varen conduir la meva ploma. I vaig intentar glossar musicalment el perfum que aquella bellíssima poesia exhala. E: - Nosaltres creiem que l'intent va esdevenir realitat, pel nostre goig. D'acord amb la norma didàctica d'aquestes converses, ens permetem demanar-li ara la seva orientació als autors novells de sardanes que vulguin seguir el camí de la veritat sardanística. Què els diria, mestre Toldrà? T: - Que escriguin sardanes pures o descriptives; és igual. Però que no vulguin fer simfonies: que facin sardanes. Que no caiguin -menys encara- en la barroeria dels exotismes. Que les seves idees, els seus temes, surtin, o neixin, sempre de les essències del nostre cant popular.