Entrevista a Román Gubern realitzada al seu estudi del Putxet, a Barcelona, el 21 de maig de 2013
Romà Gubern neix a Barcelona el 1934, i ha fet un viatge que travessa la cultura de la imatge des dels cromos fins al món digital. Però, en realitat, Gubern segueix sent un producte de la paraula escrita, des d’Homer fins a Guttenberg. I d’això en dóna fe la seva grafomania, perquè és autor de desenes, de centenars de llibres. Recordo una anècdota, a París, quan va anar a la Biblioteca Nacional i va demanar uns llibres i li van dir que no l’hi podien donar perquè no hi estava inscrit. I li va dir a la secretària: “busqui Romà Gubern, en trobarà centenars al seu arxiu”. I naturalment li van obrir la porta i li van deixar passar tant de temps com volgués dintre de la biblioteca. Romà Gubern ha sigut un gran professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, però també arreu al món. Als Estats Units, al MIT, a Harvard, a Califòrnia, a USC i a Caltech. Ha sigut professor a Venècia i també ha sigut director de l’Institut Cervantes. Ens rep al seu estudi del Putxet enmig d’un laberint de llibres.
J. M. Martí Font. Quin es el teu primer record d'infancia? Román Gubern. Ja sabem que de vegades no recordem l’original, sinó que recordem l’últim record. El record, de vegades, es va reconstruint, i es va manipulant al llarg del temps, i això els neuro-fisiòlegs ho saben molt bé. Però bé, jo tinc la imatge de que ens deien: si hi ha bombes, a sota dels matalassos. Era la consigna de supervivència. I això sí que m’ha quedat, perquè quan et parlen de que van caure bombes, doncs els matalassos serien el primer record. Inclús em penso que vam visitar un refugi antiaeri, perquè de seguida ens vam ficar als refugis antiaeris, però la veritat és que la guerra, per a mi, és més aviat històries que recordo, per exemple, la bomba del Coliseum. Aquesta la he sentida explicada a casa moltes vegades, perquè jo vaig néixer a la casa del costat del Coliseum, on va morir la mare dels Goytisolo. Va passar un camió de trilita...
25/04/2014