I+C+i és un cicle que aborda la integració dels processos d’investigació, desenvolupament i innovació en el món de la cultura. Aquestes sessions assumeixen dilemes sorgits de la praxis cultural i del procés de canvi al que estan sotmeses les institucions culturals i els agents tradicionals de la transmissió del coneixement. Durant el 2007, el cicle ha comptat amb la presència d’artistes, comissaris, gestors, dissenyadors i experts en projectes culturals innovadors. Gerfried Stocker, Arantxa Mendiharat, Roberto Gómez de la Iglesia, Santi Eraso, José Luis de Vicente, Óscar Abril, Pedro Soler, Ian Kirk, Rosa Pera, Joan Roca, Friedrich Von Borries, Marleen Stikker o Shaun Chang, entre d’altres, han participat com a exponents d’iniciatives pioneres a nivell nacional i internacional: Ars Electronica, Disonancias, Shrinking Cities, The Waag Society… L’any 2008, I+C+i continua aprofundint en els blocs temàtics mencionats, centrant-se al llarg de sis noves sessions en les preguntes essencials del cicle: Quins són els formats en crisi? Com comunicar millor els
projectes culturals? Com es generen nous públics? Quines programacions afavoreixen l’emergència d’una nova cultura? És necessari crear departaments d’I+D+i en les institucions culturals? Propera sessió: 6 de novembre “GENEALOGIA DE L’I+D” Una sessió coordinada per YP Productions. Lloc: Sala Mirador. Entrada gratuïta. Aforament limitat. Organitza: CCCB Més informació a: http://www.cccb.org Cinquena sessió: 30 de setembre Ciència i cultura: un apropament des de la innovació En aquesta sessió els científics espanyols Marc Boada, Carmen Ocal, Andrés Moya i Óscar Vilaroya ens parlaran de tres àrees de coneixement d’actualitat: fabricar vida o la biologia sintètica, el binomi cervell – ment o la Neurociència en el segle XXI i la Ciència de Materials. La sessió està coordinada per Susana Garelik (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), Sebastián Grinschpun i Luis Quevedo (Noncero S.L.) ►MARC BOADA Acostumats com estem als èxits de la “Big Science”, a la fiabilitat de la tecnologia i a la realitat virtual, sovint oblidem que la ciència s’ha cuinat als laboratoris d’una manera força artesanal. En la societat de la doble cultura s’entén força bé que en l’art es construeix per tempteig, però se sap molt menys que la ciència és només el desenvolupament raonable de la intuïció. Einstein, l’arquetip científic del segle XX, ho reconeixia sense vergonya, creava teories per intuïció i després intentava entendre’n els fonaments. Així doncs hi ha poca distància entre l’ajust d’un color en l’obra pictòrica i l’ajust d’un instrument científic al laboratori. ►Carmen Ocal Els materials a escala nanomètrica: un instrument per veure i manipular La presentació pretén acostar a un públic no especialitzat les estratègies, basades en l’ús de microscòpies locals d’escombratge (Scanning Probe Microscopy, SPM), que fem servir en la recerca dels materials a l’escala del nanòmetre (la milmilionèsima part del metre). Plantejarem Nanociència i Nanotecnologia com dues disciplines complementàries. En la primera intentem entendre el que passa en l’escala nanomètrica. En la segona, manipular-ho i controlar-ho per a aplicacions concretes. Els científics d’àrees molt diverses (Biologia, Química, Física, Medicina...) ajunten els esforços per aprofundir en aquests objectius comuns i es preveu que la tecnologia del futur pròxim faci ús de metodologies interdisciplinàries. A més d’una introducció a la tècnica experimental i les seves possibilitats, es presentaran una sèrie d’exemples que il·lustren com és la matèria que ens envolta i la importància de poder dissenyar i construir dispositius amb dimensions molt petites. Descobrirem una manera de visualitzar els àtoms, les molècules i les partícules de què estan fetes les superfícies. Acostant-nos-hi i interaccionant-hi, establint corrents electrònics o forces que són inapreciables altrament, descobrirem com estan organitzats els àtoms i com podem influir en aquesta disposició i canviar-la com vulguem.