I+C+i és un cicle que aborda la integració dels processos d’investigació, desenvolupament i innovació en el món de la cultura. Aquestes sessions assumeixen dilemes sorgits de la praxis cultural i del procés de canvi al que estan sotmeses les institucions culturals i els agents tradicionals de la transmissió del coneixement. Durant el 2007, el cicle ha comptat amb la presència d’artistes, comissaris, gestors, dissenyadors i experts en projectes culturals innovadors. Gerfried Stocker, Arantxa Mendiharat, Roberto Gómez de la Iglesia, Santi Eraso, José Luis de Vicente, Óscar Abril, Pedro Soler, Ian Kirk, Rosa Pera, Joan Roca, Friedrich Von Borries, Marleen Stikker o Shaun Chang, entre d’altres, han participat com a exponents d’iniciatives pioneres a nivell nacional i internacional: Ars Electronica, Disonancias, Shrinking Cities, The Waag Society… L’any 2008, I+C+i continua aprofundint en els blocs temàtics mencionats, centrant-se al llarg de sis noves sessions en les preguntes essencials del cicle: Quins són els formats en crisi? Com comunicar millor els
projectes culturals? Com es generen nous públics? Quines programacions afavoreixen l’emergència d’una nova cultura? És necessari crear departaments d’I+D+i en les institucions culturals? Propera sessió: 6 de novembre “GENEALOGIA DE L’I+D” Una sessió coordinada per YP Productions. Lloc: Sala Mirador. Entrada gratuïta. Aforament limitat. Organitza: CCCB Més informació a: http://www.cccb.org Cinquena sessió: 30 de setembre Ciència i cultura: un apropament des de la innovació En aquesta sessió els científics espanyols Marc Boada, Carmen Ocal, Andrés Moya i Óscar Vilaroya ens parlaran de tres àrees de coneixement d’actualitat: fabricar vida o la biologia sintètica, el binomi cervell – ment o la Neurociència en el segle XXI i la Ciència de Materials. La sessió està coordinada per Susana Garelik (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), Sebastián Grinschpun i Luis Quevedo (Noncero S.L.) ►MARC BOADA Acostumats com estem als èxits de la “Big Science”, a la fiabilitat de la tecnologia i a la realitat virtual, sovint oblidem que la ciència s’ha cuinat als laboratoris d’una manera força artesanal. En la societat de la doble cultura s’entén força bé que en l’art es construeix per tempteig, però se sap molt menys que la ciència és només el desenvolupament raonable de la intuïció. Einstein, l’arquetip científic del segle XX, ho reconeixia sense vergonya, creava teories per intuïció i després intentava entendre’n els fonaments. Així doncs hi ha poca distància entre l’ajust d’un color en l’obra pictòrica i l’ajust d’un instrument científic al laboratori. ►Carmen Ocal Els materials a escala nanomètrica: un instrument per veure i manipular La presentació pretén acostar a un públic no especialitzat les estratègies, basades en l’ús de microscòpies locals d’escombratge (Scanning Probe Microscopy, SPM), que fem servir en la recerca dels materials a l’escala del nanòmetre (la milmilionèsima part del metre). Plantejarem Nanociència i Nanotecnologia com dues disciplines complementàries. En la primera intentem entendre el que passa en l’escala nanomètrica. En la segona, manipular-ho i controlar-ho per a aplicacions concretes. Els científics d’àrees molt diverses (Biologia, Química, Física, Medicina...) ajunten els esforços per aprofundir en aquests objectius comuns i es preveu que la tecnologia del futur pròxim faci ús de metodologies interdisciplinàries. A més d’una introducció a la tècnica experimental i les seves possibilitats, es presentaran una sèrie d’exemples que il·lustren com és la matèria que ens envolta i la importància de poder dissenyar i construir dispositius amb dimensions molt petites. Descobrirem una manera de visualitzar els àtoms, les molècules i les partícules de què estan fetes les superfícies. Acostant-nos-hi i interaccionant-hi, establint corrents electrònics o forces que són inapreciables altrament, descobrirem com estan organitzats els àtoms i com podem influir en aquesta disposició i canviar-la com vulguem.
Bibliografia: G. Binnig, H. Rohrer, Scientific American, Vol. 253, Aug. 1985, pp.40-46_C. F. Quate, Physics Today, Vol. 39, Aug. 1986, pp. 26-33_G. Binnig, H. Rohrer, Reviews of Modern Physics, Vol. 71, No. 2 (1999), pp. S324-S330 Artículos de revisión:_G. Binnig, H. Rohrer, IBM J. Res. Develop. 30 (1986) T. Sakurai et al., Progr. Surf. Sci. 33 (1990) 3-89_J. Loos, Advance Materials. 17 (2005) 1821-1833 Enllaços: http://www.ntmdt.com (molecular devices & tools for nanotechnology) con animaciones del funcionamiento del SPM http://mechmat.caltech.edu/~kaushik/park/contents.htm “a practical guide to SPM” http://www.almaden.ibm.com/vis/stm/gallery.html Imagenes curiosas obtenidas con SFM
►ANDRÉS
MOYA Biologia sintètica: algunes reflexions filosòfiques
Probablement com en cap altre moment previ de la història de la ciència, l’home compta amb la possibilitat, teòrica i experimental, de poder crear vida en el laboratori. Quan dic teòric vull fer referència a la comprensió dels fonaments necessaris per poder dur a terme el projecte i entendre’l. I quan dic experimental, és simplement la manifestació de la nostra capacitat tecnològica per afrontar la possible síntesi de cèl·lules elementals o els seus components. Per arribar a aquest punt la biologia ha fet un llarg recorregut, que pretenc mostrar. Sempre es manifesta des de la ciència l’interès que pugui tenir una nova disciplina –tot i que aquesta no és tan nova– en la resolució de problemes biomèdics, ambientals o energètics. Però la biologia sintètica, probablement com poques altres disciplines, planteja reptes d’una altra mena sobre els quals tenim l’obligació de reflexionar. Bibliografia: Cho, M.K. et al.. 1999. Ethical considerations in synthesizing minimal genome. Science 286:2087-2090. Church, G.M. 2005. From systems biology to synthetic biology. Molecular Systems Biology doi:10:10.1038/msb4100007. Endy, D. 2005. Foundations for engineering biology. Nature 438:449-453. Galperin, M.Y. 2008. The dawn of synthetic genomics. Environmental Microbiology 10:821-825. Moya, A., Peretó, J., Gil, R., and Latorre, A. 2008. Learning how t olive together: genomics insights into prokaryote-animal symbiosis. Nature Reviews Genetics 9:218-229. O’Malley, M., Powell, A., Davies, J.F., and Calvert, J. 2007. Kowledge-making distinctions in synthetic biology. BioEssays 30:57-65. Peretó, J., and Catalá, J. 2007. The Renaissance of synthetic biology. Biological Theory 2:128-130. Serrano, L. 2007. Synthetic biology: promises and challenges. Molecular Systems Biology 3:158. Szostak, J.W., Bartel, D.P., and Luisi, P.L. 2001. Synthesizing life. Nature 409:387-390. The Kavli Foundation. 2007. Report on the Kawly Futures Symposium “The merging of bio and nano: towards
cyborg cells”. Tucker, J.B., and Zilinskas, R.A. 2006. The promise and perils of synthetic biology. The New Atlantis Spring: 25-45
►ÒSCAR VILARROYA Just quan el calendari canviava del 1999 al 2000 es donava per finalitzat el que el Congrés dels Estats Units va anomenar la “Dècada del Cervell”, un programa de suport a la recerca en neurociència. Parafrasejant Churchill, això no volia pas dir el final del suport a les ciències del cervell, ni molt menys el principi del final, sinó sols el final del principi. Perquè el segle vint-i-u ja s’ha convertit en el segle de les ciències del cervell. Gràcies a les noves tècniques de visualització cerebral, s’ha començat a entendre com el cervell representa la informació que rep a través dels seus sentits, com la transforma per processos que li són propis i com modifica la seva conducta per actuar, en el millor dels casos, d’una manera més eficient que abans de rebre la informació. I aquestes recerques s’han estès àmbits que van des de la memòria fins a l’aprenentatge, el raonament, el llenguatge o, com explicarem en aquesta conferència, la nostra naturalesa d’éssers socials.