Investigació, desenvolupament i innovació són termes d’ús comú en els àmbits científics o empresarials. I+C+i és un cicle que aborda la integració d’aquests conceptes en l’àmbit de la cultura, reflexionant sobre qüestions clau: Quins són els formats culturals en crisi? Com es generen nous públics? Quins són els temes que l’àmbit cultural encara no ha assumit? Cal crear departaments d’I+D en les institucions culturals? Durant el 2007 i el 2008 artistes, comissaris, dissenyadors, tecnòlegs, científics, periodistes, arquitectes, historiadors, directors d’escena, teòrics de l’art i programadors han participat en el cicle; persones lligades a projectes innovadors o pioners que han presentat els seus projectes i els seus coneixements a un públic sempre convidat al diàleg. Durant el 2009 I+C+i vol comptar amb l’experiència de nous convidats i públics, amb l’objectiu d’aprofundir en dilemes sorgits de la praxi cultural i dels processos de canvi a què estan sotmesos les institucions culturals i els agents tradicionals de transmissió del coneixement. Propera sessió: 28 d’abril “CONFERÈNCIES PERFORMATIVES” Amb Bruno Giussani (Director Europeu de TED Conference) i José Luis de Vicente 29 de abril: L’art de la conferència: taller de tècniques de presentació impartit per José Luis de Vicente. Places limitades. Inscripcions a: icicccb@cccb.org Organitza: CCCB http://www.cccb.org EL DEBAT CONTINUA A LA XARXA!: http://www.cccb.org/icionline/
Tercera sessió: 31 DE MARÇ LLIBERTAT, IGUALTAT I P2P Cultura compartida i innovació entre iguals Una sessió coordinada per Platoniq.net Amb: • Michel Bauwens (Foundation for P2P Alternatives), teòric pioner de la “nova economia” exdirectord’estratègia a Belacom, consultor i teòric de xarxes. • Ismael Peña López (UOC- ICTlogoly.net) especialista en tecnologies de la informació i comunicació en entorns virtuals. • Olivier Schulbaum (Platoniq.net), productor cultural y investigador en els usos socials de la tecnologia i la innovació cultural. Des de que Karl Marx va identificar les fàbriques de Manchester com el model de la nova societat capitalista, no havia hagut una transformació tan radical dels fonaments de la nostra vida social. Les xarxes d’intercanvi d’arxius Peer to Peer (P2P), o entre iguals, van més enllà de l’ús que majoritàriament avui es fa d’aquesta tecnologia, l’intercanvi de música i pel·lícules. La seva essència està basada en el poder compartit i l’accés distribuït dels recursos, un disseny participatiu dels processos socials en els que no s’exclou a ningú i tot apunta a que, en un futur proper, exportar el model P2P als espais no digitals es convertirà en la lògica central de la nostra societat. Estem preparats per produir cultura entre iguals i crear “valor comú”? Podem reclamar un govern entre iguals i ser capaços d’autogestionar-nos? Podrem sostenir la propietat entre iguals i saber defensar el valor comú en front l’apropiació privada?