Mancomunitat de Catalunya: 100 anys. L´inici del demà

«Som en una girada fonamental, decisiva, de la vida catalana: la Mancomunitat clou un període i n’obre un altre. Cloem el període que comença amb la caiguda de Barcelona, amb el decret de Nova Planta, amb la supressió del Consell de Cent i de la Generalitat; i n’iniciem un altre, que és el demà...»

L’inici del demà Mancomunitat de Catalunya 100 anys Barcelona. Girona. Lleida. Tarragona

Enric Prat de la Riba President de la Mancomunitat de Catalunya (1914 - 1917)

2

3

«L’inici del demà. Mancomunitat de Catalunya: 100 anys» és una producció de la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona, la Diputació de Lleida i la Diputació de Tarragona Comissariat general Víctor Batallé Comissariat executiu, desenvolupament de continguts, disseny de l’exposició i audiovisuals ExitDesign Comitè assessor Albert Balcells, Jaume Barrull Pelegrí, Nuria de Ventura Bosch, Pere Izquierdo i Tugas, Jordi Llobet, Teresa Mañà Terré, Teresa Navas, Ferran Sabaté i Casellas, Mila Segarra, Rosa Serra i Rotés, Imma Tubella Direcció del projecte, coordinació i producció executiva Centre de Cultura Contemporània de Barcelona - CCCB Muntatge instal·lacions Barcelona Trazacultura Muntatge instal·lació Lleida Signum Rètols Muntatge instal·lació Tarragona La Central de Projectes Moqueredi Muntatge instal·lació Tarragona Croquis Producció gràfica instal·lació Tarragona Dicotei Audiovisuals Eikonos Seus col·laboradores Escola Industrial, Barcelona Institut d’Estudis Catalans, Barcelona Casa de Cultura, Girona Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida Palau de la Diputació, Tarragona

Organitza

4

Mitjà col·laborador

5

L’inici del demà Mancomunitat de Catalunya 100 anys

8

Cronologia

12

Noves estructures per a l’educació

16

Xarxa de biblioteques populars

72

De la beneficència al servei públic de sanitat

96

Normativització de la llengua

148

Comunicar el territori: telefonia i obres públiques

166

Impuls al coneixement científic

184

Teresa Mañà

6

7

L’inici del demà Mancomunitat de Catalunya 100 anys

El 6 d’abril de 1914 es constituïa la Mancomunitat de Catalunya, un projecte polític que consistia a mancomunar les quatre diputacions catalanes. La presidència va ser ocupada pel president de la Diputació de Barcelona, Enric Prat de la Riba. La Mancomunitat va desenvolupar la seva tasca política, social i cultural fins al cop d’estat del general Primo de Rivera, al setembre de 1923. Primer va ser intervinguda i posteriorment, el 1925, va ser dissolta.

Malgrat no disposar de recursos propis, perquè es partia dels pressupostos de les diputacions provincials, la Mancomunitat va dur a terme una gran tasca i va ser capaç de crear i de transformar el país amb rigor i determinació, eficàcia i agilitat. Va actuar durant una dècada amb una energia inusitada per crear sòlides eines de connectivitat i creixement a Catalunya.

La Mancomunitat es proposava estructurar Catalunya globalment i, per tant, va centrar els seus esforços en la creació d’infraestructures de país. L’equip humà que va pilotar aquesta institució tenia una visió estratègica, a llarg termini, però també orientada a l’execució de projectes concrets.

Va ser capaç de potenciar i desplegar infraestructures, com la xarxa de telefonia −la primera central automàtica de telèfons de tot l’Estat va ser a Balaguer− i la de camins, va impulsar l’Institut d’Estudis Catalans amb l’objectiu de convertir-lo en el primer centre públic de recerca, va transformar l’antiga caritat en un modern servei públic de salut, va dur a terme la normativització de la llengua, va crear noves estructures per a l’ensenyament tècnic i professional, va incorporar innovadors mètodes pedagògics amb la col·laboració de Maria Montessori, va crear la xarxa de biblioteques populars, va convidar Einstein a Barcelona i, per sobre de tot, va ser capaç de crear una visió de futur comunitària.

Destacar les iniciatives que va emprendre la Mancomunitat i que van transformar de facto el territori ens sembla la millor manera de transmetre l’essència d’aquesta institució: quina és «l’obra realitzada»?, quins projectes es van impulsar o materialitzar?

Les seves capacitats de transformació i de creació de noves estructures van posar les llavors no tan sols del nostre present, sinó del nostre futur. És a partir d’aquest concepte que s’ha desenvolupat l’exposició que recull les paraules de Prat de la Riba: «Mancomunitat de Catalunya. L’inici del demà».

Aquesta mostra és un projecte expositiu en xarxa com a representació d’una de les prioritats de la Mancomunitat: la connectivitat del territori. Accions i camps d’actuació concrets estructuren les sis instal·lacions o nodes temàtics, que sovint s’articulen en correspondència amb equipaments creats o impulsats per la Mancomunitat.

8

9

«Volem donar a la nostra llengua la plenitud d’imperi sobre tota la vida nostra, i, ja que no ha pogut aconseguir l’expansió territorial gloriosa d’altres llengües germanes, donarli en intensitat el que en extensió sempre més ha de mancar-li. [...]

Però per a això calen grans institucions culturals i educacionals que creïn la llum que ha de guiar-nos per camins propis i tota una xarxa d’institucions secundàries, tècniques, professionals i d’humanitats en les poblacions capitals de comarca que vénen a vertebrar la vida catalana. Calen grans obres públiques de tota mena: cal la utilització, conservació i regularització de totes les forces naturals.»

Enric Prat de la Riba, després de ser proclamat president de la Mancomunitat de Catalunya, amb els membres del consell permanent. Palau de la Generalitat, seu de la Diputació de Barcelona 1914 Enric Prat de la Riba

Missatge d’Enric Prat de la Riba en ser elegit president de la Mancomunitat, 6 d’abril de 1914

L’Estatut de la Mancomunitat es va redactar sota el lideratge d’Enric Prat de la Riba. El text va ser aprovat el 9 de gener de 1914 per 22 delegats de les quatre diputacions catalanes. El govern espanyol el va subscriure el 26 de març.

Només tres membres de la comissió interprovincial redactora del projecte d’Estatut pertanyien a la Lliga Regionalista. El partit més representat, amb set delegats, fou la Unió Federal Nacionalista Republicana; els cinc delegats restants eren liberals dinàstics.

10

Primer Consell Permanent elegit per l’Assemblea del 6 d’abril de 1914 President Enric Prat de la Riba Consellers Lluís Argemí Francesc d’A. Bartrina Josep Maria Espanya Anselm Guasch Martí Inglés Josep Mestres Alfred Pereña Agustí Riera 11

Cronologia

1906

1907

1908

1911 1912 1913

1914

1915

12

Enric Prat de la Riba publica La nacionalitat catalana Celebració del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana Joan Bardina funda l’Escola de Mestres Campanya en favor de la constitució de la Mancomunitat Enric Prat de la Riba és nomenat president de la Diputació de Barcelona Fundació de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) Creació de la Biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans Publicació del primer Anuari de l’IEC Comencen les excavacions d’Empúries, sota la direcció de Josep Puig i Cadafalch i Emili Gandia Ortega Ampliació i reorganització de l’lEC en tres seccions: la Històrico-Arqueològica, la de Ciències i la Filològica Es creen les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC, dirigides per Pompeu Fabra La Diputació de Barcelona crea el Consell d’Investigació Pedagògica, dirigit per Eugeni d’Ors i Rovira L’IEC promulga les 24 Normes ortogràfiques La Diputació de Barcelona incorpora el mètode Montessori a l’Escola de la Casa de la Maternitat Es constitueix l’Escola Superior d’Agricultura Creació de l’Escola de Teneria a l’Escola Industrial Es crea la Secció de Blanqueig, Tintoreria, Estampació i Aprests a l’Escola Industrial Manifestació a Barcelona en defensa de la llei de mancomunitats El consell de ministres aprova el decret llei de mancomunitats provincials Aprovació de l’Estatut de la Mancomunitat de Catalunya Constitució dels òrgans de govern de la Mancomunitat Enric Prat de la Riba és elegit president de la Mancomunitat Traspàs del Servei de Dements Pobres de les quatre diputacions catalanes a la Mancomunitat Traspàs de la conservació de les carreteres provincials i els camins, i la construcció i l’explotació dels futurs ferrocarrils secundaris de les quatre diputacions catalanes a la Mancomunitat La Secció de Ciències de l’IEC crea el Servei Tècnic de Paludisme La biblioteca de l’IEC es converteix en la Biblioteca de Catalunya Comencen els treballs del Servei del Mapa Geogràfic i del Mapa Geològic El Consell d’Investigació Pedagògica funda l’Escola d’Estiu La Mancomunitat assumeix el programa de la ciutat jardí S’inaugura l’Escola Elemental del Treball al recinte de l’Escola Industrial Inici de l’activitat de l’Escola de Funcionaris d’Administració Local El Servei Aerològic de Catalunya, dirigit per Eduard Fontserè, ingressa a la xarxa oficial de la Comissió Internacional per a l’aerostació científica Creació de la Caixa de Crèdit Comunal per finançar els ajuntaments i els agricultors La Mancomunitat convoca el primer concurs per a la concessió de quatre biblioteques populars Inauguració de l’Escola Superior de Bibliotecàries, dirigida per Eugeni d’Ors, a l’edifici del Rellotge de l’Escola Industrial La Mancomunitat aprova el projecte de la Institució Maternal Catalana Es transfereix a la Mancomunitat la titularitat del Manicomi de Salt Creació de l’Institut de Química Aplicada Inauguració de l’Escola Superior dels Bells Oficis Creació de l’Escola Montessori a Barcelona Primera publicació dels Quaderns d’Estudi Apareix la Col·lecció Minerva de coneixements indispensables

13

1916

1917

1918

14

El Servei de Conservació i Catalogació de Monuments inicia la seva tasca Inicia la seva activitat el Servei d’Excavacions de l’IEC Josep Puig i Cadafalch, nou president de la Secció Històrico-Arqueològica L’Estat concedeix a la Mancomunitat la construcció i explotació del Servei Telefònic a Catalunya Aprovació del pla orgànic de vies de comunicació Inauguració dels Museus d’Art i d’Arqueologia a l’antic palau de la Ciutadella Esteve Terradas és nomenat director de la Secció de Telèfons Creació de l’Oficina Tècnica de Barcelona de la Secció de Telèfons Josep M. Bofill i Pichot, nou president de la Secció de Ciències Creació de l’Escola de Directors d’Indústries Químiques de l’Escola Industrial Creació del Museu de Ciències Naturals de Catalunya Emili Gandia excava al jaciment grec de Rhode (Roses) Obertura dels locutoris de telefonia de Mollerussa i Lleida La Mancomunitat torna a elegir Prat de la Riba com a president Mort d’Enric Prat de la Riba Josep Puig i Cadafalch és nomenat president de la Mancomunitat Publicació del Diccionari ortogràfic La Mancomunitat estableix el pla de regionalització sanitària, elaborat per Cinto Reventós Creació de la Direcció d’Instrucció Pública Creació de l’Institut d’Electricitat Aplicada i de l’Escola de Directors d’Indústries Elèctriques Primeres gestions amb organismes internacionals per al projecte de la Fira de les Indústries Elèctriques. S’esmenta per primer cop Montjuïc com a emplaçament Una delegació catalana, encapçalada per Josep Puig i Cadafalch i Francesc Cambó, lliura al president del consell de ministres, García Prieto, el projecte d’autonomia de Catalunya Creació del Servei d’Estudis Sanitaris de la Secció de Ciències Pompeu Fabra publica Gramàtica catalana Creació de la Comissió d’Educació General Publicació d’El Consell de Pedagogia i la seva obra S’inauguren les quatre primeres biblioteques populars: Valls, Olot, Sallent i les Borges Blanques Creació de l’Escola de Mecànica i l’Escola de Directors d’Indústries Mecàniques al recinte de l’Escola Industrial Creació del Seminari-Laboratori de Psicologia Creació del Seminari-Laboratori de Pedagogia. Maria Montessori n’és la directora Creació de la Secció de Ferrocarrils Secundaris de la Mancomunitat Creació dels Serveis Tècnics d’Agricultura Joan Alsina i Melis funda l’Escola Municipal de Deficients a Vil·la Joana, a Vallvidrera Publicació de les primeres Converses filològiques de Pompeu Fabra El Consell de la Mancomunitat estableix el programa de treball de l’Oficina d’Estudis Jurídics Les diputacions catalanes acorden traspassar a la Mancomunitat la construcció de les carreteres provincials i els camins Concurs públic de la Secció de Ferrocarrils Secundaris. Seleccionada com a preferent la construcció de les línies de Reus a Mont-roig, de Tarragona a Ponts, de Lleida a Fraga i de Tàrrega a Balaguer

1919

1920

1921

1922

1923

1924

1925

Comença la construcció a Montjuïc dels palaus de Puig i Cadafalch: el d’Art Modern i el d’Arquitectura Creació de l’Escola Especial d’Infermeres Auxiliars de Medicina Inauguració de les quatre columnes de Montjuïc S’instauren els Estudis Normals de magisteri de la Mancomunitat Inauguració de la Biblioteca Popular de Canet de Mar Les diputacions traspassen a la Mancomunitat la resta de competències sanitàries La Mancomunitat de Catalunya crea el Servei de Sanitat L’assemblea de la Mancomunitat aprova el segon emprèstit, de 60 milions de pessetes i 120.000 obligacions L’assemblea aprova definitivament el pla general de vies de comunicació de Catalunya. L’enginyer Frederic Turell assumeix la direcció d’Obres Públiques Creació del Seminari-Laboratori de Fisiologia Conferències de Bertrand Russell a Barcelona Inauguració de la Biblioteca Popular del Vendrell Inauguració del Pavelló Prat de la Riba de la Casa de Maternitat de Barcelona Constitució del Servei Meteorològic de Catalunya Comença el Servei de Conferències Populars de la Comissió d’Educació General Elaboració del mapa geològic i topogràfic de Catalunya. Finalització del mapa de Sant Feliu de Guíxols Inauguració de les Biblioteques Populars de Pineda i Figueres Aprovació del Servei de Crèdit Agrari Celebració de la primera Fira de l’Automòbil, a Montjuïc Creació del Laboratori General d’Assaigs i del Laboratori de Psicologia Experimental Arrencament i preservació de les pintures murals romàniques del Pirineu Creació de les brigades sanitàries Constitució de la Lliga Nacional d’Associacions de Música Publicació del primer volum de l’Obra realitzada. Anys 1914-1923 Albert Einstein visita Barcelona convidat per Esteve Terradas, director de l’IEC, en el marc del programa de Cursos Monogràfics d’Alts Estudis i d’Intercanvi Trasllat a Barcelona dels frescos de Boí Celebració de la quarta Fira de Mostres, ja a Montjuïc Inauguració a Balaguer de la primera central telefònica automàtica d’Espanya La dictadura de Primo de Rivera dissol la Mancomunitat

15

«L’obra és urgent. A més d’urgent, és vasta. Comprèn institucions de producció i institucions de difusió: unes que fan, creen la cultura, altres que la transmeten, la fan arribar al major nombre. És a dir, institucions científiques i institucions d’ensenyança.»

Enric Prat de la Riba President de la Mancomunitat de Catalunya (1914 - 1917)

Teresa Mañà

Noves estructures per a l’educació Recinte de l’Escola Industrial, Barcelona del 9 d’abril al 20 de juliol de 2014

16

17

Noves estructures per a l’educació Imma Tubella

L’estructuració del país va ser una preocupació central de la Mancomunitat, que, pensant en el demà, va centrar els seus esforços en la construcció d’infraestructures nacionals. Durant onze anys i sense competències importants, l’obra de govern de la Mancomunitat va tenir una transcendència cabdal, perquè va ser un veritable intent de transformació, i l’educació va ser un dels pilars fonamentals per portar-lo a terme.

Convençuts que l’educació podia canviar el present i el futur de la societat, es va actuar sobre tot el cicle educatiu, a tot el territori i més enllà, en crear un servei d’educació a distància pioner. No es va tenir cap por d’intervenir en els continguts i en la política educativa a fi d’adaptar la formació a les necessitats i característiques de la societat catalana. Així van néixer l’ensenyament tècnic, l’Escola Industrial, la formació de la dona, l’Escola del Treball i l’Escola de Mestres –considerats una força renovadora en procés de formació permanent mitjançant l’Escola d’Estiu–, els cursos monogràfics i d’intercanvi, i els seminaris-laboratoris. Els punts de referència, Ovide Decroly i Maria Montessori, ambdós innovadors radicals que fonamentaven el seu mètode a preparar els infants per a la vida: ningú no pot ser lliure si no és independent.

Montessori va dirigir durant uns anys el Seminari-Laboratori de Pedagogia.

També es constituïren la Comissió d’Educació General (la política) i el Consell de Pedagogia (la recerca), i es van posar les bases de la Universitat de Catalunya.

Els instruments per a un ensenyament propi, impartit dins d’un clima de llibertat, creativitat i exigència, eren, efectivament, els elements clau d’un projecte de país.

18

19

Aula Montessori de l’orfenat de la Casa de la Maternitat, ca. 1915 Josep Puig i Cadafalch parla als nois de l’Escola Horaciana sobre Empúries i les troballes fetes 1910

Ensenyament primari. Consell de pedagogia Creat el 1913 amb el nom de Consell d’Investigació Pedagògica, sota la direcció d’Eugeni d’Ors. El seu principal objectiu és investigar els progressos en matèria pedagògica per aplicar-los i adaptar-los a les escoles subordinades a la Mancomunitat, així com assessorar sobre la creació i reforma d’aquestes.

Reorganitzat el 1920, fou dissolt el 1924.

Entre les seves principals accions destaca l’organització de l’Escola Normal de Mestres, la implantació del mètode Montessori a les escoles, la xarxa de biblioteques populars, l’organització de diversos cursos i la creació de la primera biblioteca pública especialitzada en pedagogia del territori català.

Focalitzà la seva tasca en els centres de beneficència que depenien de la Diputació de Barcelona, entesos com a espai per a l’assaig i la pràctica dels nous mètodes pedagògics promulgats per l’Escola Nova.

A més, realitzà una important tasca de difusió a través de les publicacions Quaderns d’Estudi i Butlletí dels Mestres i la Col·lecció Minerva (1915-1922), volums breus i populars que recollien «els coneixements indispensables» a través de resums de grans obres clàssiques internacionals.

20

21

Escola Nova Model educatiu derivat del moviment de renovació escolar i pedagògica que portà aquest mateix nom, iniciat a finals del segle XIX per A. Ferrière i desenvolupat al primer terç del segle XX als països democràtics europeus i als Estats Units. El 1898 s’introdueix a Catalunya amb la fundació de l’Escola Sant Jordi per Francesc Flos. Francesc Ferrer i Guàrdia crea el 1901 l’Escola Moderna de Catalunya, que apostava per concedir més llibertat de creativitat als alumnes i obrir el centre a les dinàmiques socials i laborals. El corrent de l’Escola Nova introdueix activitats aleshores trencadores, com la formació complementària dels mestres, la participació dels pares en el model d’ensenyament i l’aproximació dels nens a la vida cultural i industrial del país.

Els principis de l’Escola Nova seran impulsats amb força per la Mancomunitat.

Aula Montessori de l’orfenat de la Casa de la Maternitat, ca. 1915 Aules Montessori 1915 22

23

«Ningú no pot ser lliure si no és independent; per tant, les primeres manifestacions actives de llibertat individual del nen han de ser guiades de tal manera que a través d’aquesta activitat el nen pugui estar en condicions d’assolir la seva independència.»

Maria Montessori Impulsora del mètode Montessori

Maria Montessori Inicià les seves experiències a la clínica psiquiàtrica de la Universitat de Roma, a partir de les quals elaborà el mètode que porta el seu nom (mètode Montessori, 1907), que té per objecte de fomentar l’expressivitat i la iniciativa dels infants mitjançant la utilització de material didàctic nou, bé que hom ha criticat el seu idealisme i l’accent excessiu que posa en l’individu. L’any 1915 imparteix a Barcelona uns cursos a l’Escola d’Estiu i el 1919 fou nomenada Directora del Laboratori-Seminari de Pedagogia.

La Casa de la Maternitat: assaig Montessori de la Mancomunitat La Casa de la Maternitat, institució vuitcentista, acollia els infants abandonats i les mares amb dificultats econòmiques, i depenia de la Diputació de Barcelona. Fou reformada i convertida en una institució modèlica amb infraestructures modernes a inicis del segle XX. Va ser l’espai escollit pel Consell de Pedagogia per dur a terme la seva investigació de nous mètodes pedagògics en l’etapa de pàrvuls. L’any 1913 es va proposar que incorporés el nou mètode de Maria Montessori, àmpliament difós pels pedagogs renovadors catalans, en especial per Joan Palau i Vera.

Aquest mètode estava lligat al moviment de l’Escola Nova i pretenia potenciar les aptituds biològiques dels infants centrant-se especialment en l’etapa preescolar. Quedà així constituïda la primera escola Montessori a Espanya.

Escola Montessori

Aules Montessori 24

Aquesta escola fou creada l’any 1915 per la Diputació de Barcelona, en retornar les dues professores que a proposta del Consell de Pedagogia foren enviades a Roma a estudiar els mètodes d’ensenyament de la Dra. Montessori.

25

Classe sota una figuera centenària a l’Escola del Bosc de Montjuïc 1914

Rosa Sensat, directora de l’Escola del Bosc de Montjuïc, assisteix a una classe de dibuix als jardins de l’escola ca. 1916

L’Escola del Bosc. Ajuntament de Barcelona L’any 1914 s’inaugura l’Escola del Bosc a Montjuïc, la primera escola a l’aire lliure per a infants amb problemes respiratoris creada per l’Ajuntament de Barcelona (la llei només permetia que els ajuntaments creessin escoles si aquestes eren de característiques especials). Fins al 1930 serà dirigida per Rosa Sensat i Vilà, mestra que desenvolupà una important tasca de divulgació dels nous corrents i experiències pedagògics i que destacà per la seva important feina en l’organització de centres escolars.

26

27

Alumnes i professors de l’Escola del Mar ballant a la platja ca. 1932

Escola del Mar. Ajuntament de Barcelona Escola a l’aire lliure creada per l’Ajuntament de Barcelona per a nens amb dificultats físiques i necessitat de banys de mar. Construïda a la Barceloneta, fou dirigida per Pere Vergés (1922-70), que hi adaptà les normes de l’Escola Nova amb participació dels nens en les diverses activitats escolars, com ara la biblioteca, el servei meteorològic i el teatre de titelles. Destruïda l’any 1938, es traslladà provisionalment a Montjuïc i definitivament (1948) al Guinardó.

28

29

Escola dels Torms ca. 1918

Política de construcció d’edificis escolars La Mancomunitat impulsa la recerca d’una nova tipologia d’edifici escolar que respongui a la concepció total que de l’educació tenia l’Escola Nova.

A tall d’assaig, quatre models d’edifici són ideats per a usos escolars. L’objectiu és avaluar les interaccions i dinàmiques entre nens i nenes i obtenir uns patrons que contribueixin a optimitzar el sistema educatiu.

Així, es construeixen: a la Masó (Alt Camp), un model d’escola unitària on conviuen ambdós sexes i amb una capacitat per a 33 alumnes; als Torms (les Garrigues), un d’escola unitària per a nens i nenes amb un total de 60 alumnes; a Sant Llorenç Savall (el Vallès Occidental) un d’escola de dues aules de 21 alumnes cadascuna, i a Palau-saverdera (Alt Empordà), un d’escola per a 60 nois i 60 noies.

30

31

Ensenyament normal

A petició de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, l’any 1919 es creen els Estudis Normals de la Mancomunitat, intent de configurar un futur magisteri català. Per accedir-hi, s’havia de tenir una titulació universitària o el títol de mestre o bibliotecària. Aquests estudis formarien els futurs mestres de les escoles que depenien de la Mancomunitat i també instauraven una línia d’investigació i recerca en pedagogia.

Escola de Mestres de Joan Bardina (1906-1910) Estudis Normals de la Mancomunitat (1919) Escola d’Estiu (1914) Cursos de Vespre (1915)

«L’art, la ciència, els coneixements útils i profitosos, els trobem dipositats en una escassa minoria; doncs bé, apoderem-nos primer d’aquesta minoria; prenguem el millor metge, el millor mestre d’escola, el millor enginyer i fem-los mestres d’altres, els que no saben.»

Curset d’estiu a l’Escola Elemental del Treball de Barcelona ca. 1920 32

Enric Prat de la Riba President de la Mancomunitat de Catalunya (1914 - 1917) 33

Escola d’Estiu Del 27 de juliol al 22 d’agost de 1914 se celebra la primera edició de l’Escola d’Estiu, organitzada pel Consell d’Investigació Pedagògica sota la direcció d’Eladi Homs i Oller, secretari i vocal tècnic del Consell de Pedagogia i divulgador del mètode Montessori. Aquesta proposta persegueix millorar la formació del professorat i difondre les idees de l’Escola Nova.

Assumeix la preparació de mestres d’ambdós sexes, professors especials, institutrius, estudiants de magisteri, sacerdots i religioses dedicats a tasques pedagògiques, i mares de família. Un dels seus principals objectius és reunir a Barcelona els mestres rurals per tal de posar-los en contacte amb les noves idees i procediments d’ensenyança.

Curset d’estiu a l’Escola Elemental del Treball de Barcelona ca. 1920 Classe teòrica de dibuix a la Universitat Industrial de Terrassa 1922 34

35

Grup de l’Escola d’Estiu a l’arc romà del pont del Diable de Martorell 1921

Estudis Normals de la Mancomunitat A petició de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, l’any 1919 es creen els Estudis Normals de la Mancomunitat, intent de configurar un futur magisteri català dirigit a les escoles que depenien de la Mancomunitat. Aquests ensenyaments ofereixen una formació integral als mestres i els comuniquen la seva missió social, mitjançant una educació moral, física, intel·lectual i estètica. Així mateix, instauren una línia d’investigació i recerca en pedagogia. Per accedir-hi s’havia de tenir una titulació superior universitària, o el títol de mestre o bibliotecària.

36

37

Ensenyament tècnic i professional El Ministeri d’Instrucció Pública planteja la necessitat d’instaurar reformes en l’ensenyament tècnic i promulga, el 1901, una llei per a la creació d’escoles industrials. L’any següent, un informe recull la proposta de crear una escola industrial a Catalunya per tal d’unificar els diferents ensenyaments industrials i crear els encara inexistents, un centre general d’ensenyament tècnic que imparteixi estudis elementals per a obrers i també estudis superiors per obtenir el títol d’enginyer industrial. Al maig de 1904 es constitueix el Patronat de la futura Escola Industrial de Barcelona, integrat per la Diputació de Barcelona, Foment del Treball, la Cambra de Comerç i altres entitats.

El que es pretenia era integrar la classe obrera per tal de mantenir l’ordre establert mitjançant una adequada política de professionalització dels treballadors, i també dotar el país de dirigents especialitzats i formats tècnicament. L’expansió industrial catalana durant la Primera Guerra Mundial comportà una diversificació de la producció que va fer necessària la consegüent diversificació i especialització dels ensenyament tècnics.

El 1913, com a continuació de l’Escola Lliure Provincial d’Arts i Oficis, la Diputació de Barcelona creà l’Escola del Treball que, fins al 1922, va ser anomenada Escola Elemental del Treball.

Laboratori de química de la Universitat Industrial 1920 Pràctiques de motors 1919

«Dues grans branques haurien de formar [la Universitat Industrial]: d’una banda, l’ensenyança de totes les indústries en què la màquina ho és tot i l’home quasi res; de l’altra banda, totes les indústries en què l’habilitat de l’home és el factor predominant, i l’eina, l’instrument, la màquina, el secundari.»

Enric Prat de la Riba President de la Mancomunitat de Catalunya (1914 - 1917) 38

39

El recinte de l’Escola Industrial Entre 1867 i 1870, la societat Batlló Hermanos bastí un dels conjunts industrials més destacats de Catalunya en un terreny de prop de 60.000 m2, format per quatre illes de l’Eixample. La fàbrica, que donava feina a més de dos mil quatre-cents treballadors i tenia seccions de filatura, teixit, acabats, magatzems, tallers i fins i tot habitatges per als treballadors, fou dissenyada per l’enginyer Alejandro Mary i el mestre d’obres Rafael Guastavino. El gran complex industrial no va poder superar els efectes de la crisi econòmica i social i va tancar les portes l’any 1889.

El 1908 la Diputació de Barcelona va comprar el recinte de Can Batlló amb l’objectiu d’instal·lar-hi l’Escola Industrial de Barcelona, i Prat de la Riba, com a president, n’impulsà el desenvolupament fent que el projecte fos també el de la Mancomunitat de Catalunya.

Progressivament el recinte es va convertir en un modern complex dedicat a l’ensenyament tècnic i professional, integrat pel Laboratori d’Assaigs, l’Escola d’Indústries Tèxtils, l’Escola d’Oficis de la Construcció, l’Institut de Química Aplicada, l’Escola del Treball, l’Escola de Teneria, l’Escola Superior d’Agricultura, l’Escola Superior dels Bells Oficis, l’Institut d’Electricitat i Mecànica, el Laboratori General d’Assaigs i Condicionament, l’Escola de Bibliotecàries i, finalment, el 1927, l’Escola d’Enginyers Industrials.

De l’antic conjunt industrial en queda el Rellotge, l’edifici de la filatura de cinc plantes que, el 1913, va ser adaptat com a seu de l’Escola Industrial per l’arquitecte Lluís Planas i Calvet.

Rosa Serra Rotés Coordinadora. Diputació de Barcelona

Edifici del Rellotge al recinte de l’Escola Industrial 1915 40

41

Classe del xiflatge de la pell 1920

Escola de Teneria Escoltant el prec del Sindicat de Fabricants de Curtits de Catalunya, es crea l’any 1913 l’Escola de Teneria, la primera de l’Estat espanyol. Dedicada a la formació teòrica i pràctica de la fabricació d’adobs seguint les noves tècniques industrials, pretén ser un centre d’investigació, un taller i un laboratori d’anàlisi al servei dels fabricants.

42

43

Escola de Directors de Blanqueig, Tintoreria, Estampació i Aprests

Laboratori de l’escola 1920

Creada com a secció de l’Escola Industrial i fruit de la necessitat d’evolució de la indústria a fi de treballar racionalment i científicament amb matèries colorants, seguirà l’exemple de les escoles europees i nordamericanes que ja havien incorporat aquest tipus d’estudis a les seves principals escoles.

L’ensenyament teòric es complementa amb pràctiques al laboratori–taller i visites a fàbriques i tallers.

44

45

El doctor Agell al laboratori de química després d’una conferència sobre l’organització de l’ensenyament per a directors d’indústries químiques 1916

Institut de Química Aplicada El novembre de 1910 s’inaugura el primer curs del Laboratori d’Estudis Superiors de Química, nou centre d’ensenyament d’orientació pràctica que acull estudiants que ja disposen de coneixements teòrics elementals de química. No serà fins al gener de 1915 que començaran les classes de l’Institut de Química Aplicada, centre encarregat de la formació dels responsables del desenvolupament de la indústria química existent a Catalunya, així com de la implantació de les noves indústries. L’any següent es crea l’Escola de Directors d’Indústries Químiques amb l’objectiu de formar personal apte per desenvolupar i consolidar aquest sector industrial a Catalunya.

46

47

Escola del Treball Els orígens de l’Escola del Treball es troben en la segona meitat del segle XIX. El 1869, Ramon de Manjarrés, director de l’Escola d’Enginyers, proposà a la Diputació de Barcelona la creació d’una escola nocturna per a la classe obrera. Com que la proposta no va ser atesa, es decidí impartir les classes de franc amb la cooperació del professorat. Quan l’èxit coronà l’esforç, la Diputació va crear, el 24 d’abril de 1873, l’Escola Lliure Provincial d’Arts i Oficis, agregada a l’Escola d’Enginyers. En un ambient d’àmplia conscienciació social pels ensenyaments tècnico-professionals, al mes d’agost de 1913 Josep Puig i Cadafalch, llavors president de la Comissió d’Instrucció Pública, presentà un informe a la Diputació de Barcelona i s’acordà tancar l’Escola Lliure, que serà substituïda per una escola de primer grau per a obrers, amb el nom d’Escola Elemental del Treball de Barcelona, a l’antiga fàbrica tèxtil de Can Batlló.

L’escola va ser inaugurada oficialment el 29 de maig de 1914, en acte solemne de la Mancomunitat de Catalunya presidit per Enric Prat de la Riba. L’any 1923 s’acordà donar-li el nom que conserva actualment, Escola del Treball de Barcelona.

Carmelo Gómez Pascual Director. Institut Escola del Treball, Barcelona

Alumnes al vestíbul de l’Escola Elemental del Treball 1919 Classe pràctica per a fusters 1919 48

49

50

Secció de Mecànica i Metal·lúrgia

Secció d’Electrotècnica

Secció de Química Aplicada

Secció d’Indústries Tèxtils

Secció de l’Art de la Construcció

Aquesta secció assumia el disseny curricular d’un seguit d’ensenyaments com són els de manyans de màquines; fonedors i modelistes; calderers, planxistes i fumistes; mecànics automobilistes; conductors de calderes i màquines de vapor; mecànics de màquines d’escriure. Així mateix, l’any 1919 la Diputació de Barcelona completà en aquest àmbit el pla de les escoles tècniques industrials de grau mitjà amb la creació de l’Escola de Directors d’Indústries Mecàniques.

L’ensenyament d’electricistes va iniciarse l’any 1899 a l’antiga Escola Lliure Provincial d’Arts i Oficis, que més tard, el 1913, es reorganitzà i es convertí en l’Escola Elemental del Treball.

La secció comprenia l’ensenyament per a tintorers, estampadors, blanquejadors, aprestadors i tots els altres operaris d’indústries químiques.

Així mateix, l’any 1910 s’inaugura el primer curs del Laboratori d’Estudis Superiors de Química, nou centre d’ensenyament d’orientació pràctica que acull estudiants que ja disposen de coneixements teòrics elementals de química. L’any 1915 comencen les classes de l’Institut de Química Aplicada, centre encarregat de la formació dels responsables del desenvolupament de la indústria química existent a Catalunya, així com de la implantació de les noves indústries. L’any següent es crea l’Escola de Directors d’Indústries Químiques amb l’objectiu de formar personal apte per desenvolupar i consolidar aquest sector industrial a Catalunya.

La indústria tèxtil catalana era un dels principals motors econòmics del país i tenia una gran tradició tecnològica i artística, així que, amb l’objectiu de preparar directors tècnics dels establiments d’aquest sector, es crea l’Escola d’Indústries Tèxtils l’any 1909, primer ensenyament establert al recinte de l’Escola Industrial. Posteriorment incorpora la càtedra de teixit de l’Escola d’Arts i Oficis, primer pas per integrar aquesta escola a l’Escola Industrial, que s’acomplirà l’any 1913.

L’escola de fusters fou creada l’any 1914 amb la cooperació de les societats patronals de fusters. Primer va ser un annex de l’Escola del Treball, però més tard, juntament amb la secció del ram de paleta i amb altres oficis que intervenen en les obres de construcció, es va integrar en la Secció de l’Art de la Construcció.

L’objecte d’aquests ensenyaments era formar el treballador perquè dominés els diferents mecanismes, sabés interpretar els plànols i projectes dels tècnics i enginyers, i assegurés la correcta execució dels treballs.

L’escola disposava de tres motors, un de corrent altern trifàsic i dos de corrent continu, amb els corresponents aparells, voltímetres, amperòmetres i galvanòmetres.

Amb una durada de tres anys, era un ensenyament essencialment pràctic que pretenia reproduir a l’aula les condicions del món productiu, però sempre amb una sòlida base de coneixement científic. El professorat i el disseny curricular s’havien establert pensant en les necessitats de la indústria.

Volien proporcionar als estudiants, futurs fusters i paletes, tot el coneixement teòric i pràctic per a la realització de la seva tasca. Per això disposaven d’un obrador amb utillatge complet, tota mena d’eines i una màquina de serrar fusta.

51