Univers Internet / 2. Persona (català)

UNIVERS INTERNET

COM AFECTA LA XARXA LES NOSTRES VIDES?

PERSONA

Quins efectes tenen Internet i les tecnologies sobre el sistema cognitiu?

Univers Internet tracta d’oferir una visió global de les tecnologies de la informació, una comprensió del nou sistema que es dibuixa per tal de dotar d’eines als professors d’infants que ja són natius digitals. En aquesta sessió ens centrarem en el cervell: com afecten l’ús d’Internet i les noves tecnologies el sistema cognitiu?

Un projecte de:

BLOG LAB

http://blogs.cccb.org/lab/category/proj/univers-internet/

TWITTER

@CCCBlab / @saez_cristina / @ilamandarina / #UniversInternet

Internet ens fa més superficials o més llestos?

18.00 h // XERRADA

Quins són els efectes de l’ús d’Internet sobre els processos cognitius? Quines conseqüències té sobre la nostra capacitat de concentració, de pensament crític, de memòria, d’agilitat mental o de raonament?

La lògica de la programació: de la vida quotidiana a la computació 18.30 h // TALLER

Què vol dir programar? Com podem aplicar la seva lògica a la vida quotidiana? I en el plantejament d’un treball acadèmic per obtenir més bons resultats? Com s’aplica a la computació?

Cristina Sáez Cristina Sáez és llicenciada en traducció i interpretació, i també en periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i ha realitzat un postgrau de reportatge televisiu. Com a periodista freelance, està especialitzada en divulgació de la ciència i de la cultura digital. Sobre aquests temes escriu habitualment a La Vanguardia, així com a Muy Interesante, Quo México, Historia y Vida i Mètode.

Abans, va passar pels diaris Público i Avui. Va dirigir durant dotze temporades el programa de televisió «Tendències» de ciència, pensament i cultura digital, que s’emetia a través de la xarxa de Televisions Locals i en línia a través de laxarxatendencies.com. Ha estat guionista del programa de TVE «Redes» i col·labora amb el Centre de Regulació Genòmica de Barcelona.

Blog _ http://cristinasaez.wordpress.com/

Irene Lapuente Irene Lapuente és cofundadora i directora de La Mandarina de Newton, una empresa que hibrida ciència i tecnologia amb altres disciplines, per crear activitats, exposicions, espectacles, recursos educatius i projectes participatius i d’innovació. L’objectiu principal de La Mandarina de Newton és fomentar la creativitat i la intel·ligència col·lectiva i ho fa a través de dues plataformes de treball: Co-Creating Cultures i Sharing Knowledge. Al llarg d’aquests anys han treballat per a clients com el CSIC, el Parc de Recerca de la UAB, la Fundació “la Caixa”, Arts Santa Mònica, el CCCB, National Geographic, Telefónica I + D o elBullifoundation. També han realitzat projectes propis en col·laboració amb el Tech Museum de Califòrnia i han obert un espai al públic al barri de Gràcia, a Barcelona. Irene Lapuente és llicenciada en Física per la Universitat de Barcelona i postgraduada en Comunicació de la ciència (UPF) i en Creació de documentals científics (UPF). També disposa del Certificat d’Aptitud Pedagògica (UPC) i té un fort compromís amb el món de la dansa.

MÉS SUPERFICIALS O MÉS LLESTOS?

Els tecnooptimistes advoquen que la xarxa fa àgil la ment i entrena les neurones. D’altres, més pessimistes, consideren que navegar de manera intensiva erosiona la capacitat de concentració, de memòria i de pensament profund i creatiu.

En els últims anys, especialistes de diferents àmbits han reflexionat entorn de la qüestió de com la xarxa i les noves tecnologies estan modulant el nostre cervell i la nostra manera de pensar.

Vivim en una societat hiperconnectada en la qual és habitual disposar d’un o més dispositius mòbils que ens acompanyen tot el dia i que ens permeten estar connectats a la xarxa les vint-i-quatre hores tots els dies de la setmana.

Aquests ens permeten consultar a l’instant terabytes d’informació, molta més de la que cabia a la Biblioteca d’Alexandria i molt superior a la que podríem llegir al llarg de la nostra vida.

El 2008 el tecnòleg americà Nicholas Carr va publicar un article en el qual afirmava que Internet estava erosionant la nostra capacitat de concentració i de pensament crític, i fins i tot assegurava que la xarxa canviaria l’estructura del nostre cervell i la nostra manera de pensar. Experts de diversos àmbits van començar a fer estudis i a reflexionar sobre la relació entre la xarxa i les nostres capacitats cognitives. Alguns coincidien amb Carr, però d’altres, com Clive Thompson, descartaven aquests arguments i asseguraven que sempre que sorgia una nova tecnologia es produïa el mateix debat. Aquests «tecnooptimistes» afirmen que la xarxa no solament potencia la nostra agilitat cerebral, sinó que, a més, ens permet aprendre més i més ràpid, en definitiva, ens està fent més intel·ligents. Quins són els arguments d’uns i altres?

L’efecte Google Nicholas Carr va publicar l’any 2008 un article, polèmic i provocatiu, a la revista The Atlantic, que va titular: «Ens fa Google més estúpids?», seguit posteriorment d’un llibre, Superficiales. ¿Qué está haciendo Internet con nuestras mentes? (Taurus Pensamiento, 2011). En tots dos, Carr explicava que en els últims anys ha perdut capacitat de concentració i de lectura en profunditat i apuntava Internet com la causa principal d’aquesta falta de concentració, ja que ens incita a buscar el que és breu i ràpid, i ens allunya de la possibilitat de concentrar-nos en una sola cosa.

La neurociència ens ha mostrat que l’atenció és un factor clau a l’hora d’aprendre. Francisco Mora considera que sense atenció no hi ha ni memòria explícita ni coneixement. I s’ha vist que una manera d’atreure l’atenció dels nois és fent servir allò que els apassiona, les tecnologies, que es poden convertir en uns aliats excel·lents per fomentar la curiositat i la motivació, ingredients bàsics per a l’aprenentatge.

Llegeix l’article complet al blog del CCCB Lab http://blogs.cccb.org/lab/ article_univers-internetmes-superficials-o-mesllestos/

Diversos estudis sorgits en els últims cinc anys validen les afirmacions de Carr i apunten al fet que Internet està danyant la consolidació de memòria a llarg termini. Per exemple, s’ha vist que quan una persona sap que pot recuperar fàcilment una informació, no es molesta a recordar-la. Internet s’ha convertit en el que molts experts han qualificat com una espècie d’ampliació de la nostra memòria i l’han batejat com a «efecte Google». El problema, assenyalen els crítics, és que els nostres cervells necessiten la informació emmagatzemada a la memòria a llarg termini per elaborar pensament crític.

Clifford Nass va ser dels primers a establir una relació entre la deficiència d’atenció i la multitasca. Per a Nass, estar contínuament exposats a pantalles i cada vegada fer més tasques alhora de tot tipus, cosa que estimula la navegació per Internet, no ajuda la concentració ni tampoc la capacitat d’anàlisi.

Aprenem més i més ràpid

Probablement ja som millors que generacions anteriors no digitals a l’hora de tractar amb informació abstracta.

No tots els neurocientífics estan d’acord amb Carr i els experts que al·leguen que Internet ens està fent més ximples. «La generació més estúpida? –es pregunta Clive Thompson–. De cap manera, tot el contrari, Internet està fent que siguem més llestos, perquè ens està ajudant a aprendre més i més ràpid».

De fet, quan la institució Pew Research Center, dins del projecte Pew Internet & American Life Project, va preguntar al seu panell de 370 experts a la xarxa sobre aquesta qüestió, vuit de cada deu van respondre que Internet, efectivament, estava augmentant la intel·ligència humana.

Els científics Joshua Greene i Steven Pinker apunten que és gairebé axiomàtic al·legar que Internet canvia el nostre cervell i els seus processos perquè, de fet, tot el que fem provoca canvis en el cervell. Això és a causa d’una qualitat única del nostre cervell, la plasticitat cerebral, gràcies a la qual durant tota la vida les nostres neurones tenen la capacitat d’anar adaptant-se a un entorn canviant. I, atès que la majoria de l’ús d’Internet que fem és per buscar informació i per comunicar-nos, els experts com Thompson creuen que la xarxa llavors hauria d’afectar el cervell perquè fóssim millors en aquestes coses.

Probablement, afirmen, això ja està passant i som millors que generacions anteriors no digitals a l’hora de tractar amb informació abstracta.

Navegar per Internet estimula el nostre cervell. El científic Gary Small va fer un experiment en el qual va escanejar l’activitat neuronal en gent d’entre 55 i 76 anys, la meitat dels quals usuaris habituals d’Internet i l’altra meitat, analfabets digitals. Va veure que aquells que ja feien servir abans Internet tenien el doble d’activitat que els qui no ho feien.

TECNOREVOLUCIÓ A LES AULES

La introducció d’eines digitals a l’aula, per se, no és garantia de res. Cal un projecte educatiu sòlid que vagi acompanyat d’un canvi metodològic per part dels educadors.

Els experts en ensenyament adverteixen que tenim un sistema educatiu anacrònic. Ara cal un projecte en educació diferent que sigui capaç de preparar els infants que tenen accés infinit a la informació. En aquest nou model, la tecnologia ha de tenir un paper rellevant per estimular l’aprenentatge i convertir-lo en un procés més ric, participatiu i engrescador.

De la producció d’objectes a les idees En el darrer mig segle s’han produït més descobriments que en tota la història de la humanitat. Hem passat de ser una societat industrial, basada en la producció d’objectes, a una societat de la informació, on la primera matèria i el motor són les idees, la creativitat, la passió, la capacitat d’inventar-nos nous oficis més apropiats per a la nova època en què vivim. A més, els avenços en ciència ens han permès saber més sobre com funciona el nostre cervell.

Això sí, la introducció d’eines digitals a l’aula, per se, no és garantia de res. Cal un projecte educatiu sòlid que vagi acompanyat d’un canvi metodològic per part dels educadors, on aquests passin de transmetre informació als alumnes a fer-los de guies, a ajudar-los a plantejar-se les preguntes adequades, a despertar-los la curiositat, a acompanyar-los en la cerca de la informació que necessiten i a ensenyar-los a treballar en equip, competències que necessitaran en la seva vida d’adults.

Tecnologia a classe Però, quins són els avantatges de fer servir eines digitals a classe? A més de l’atractiu d’utilitzar la pissarra digital o la realitat augmentada, que atreuen l’atenció dels alumnes, la majoria d’experts coincideixen a ressaltar com a punt clau que les tecnologies a l’aula permeten personalitzar l’educació, que cada infant segueixi el seu procés, donant-li recursos, facilitant l’aprenentatge autònom, l’experimentació i la investigació.

Moltes de les eines digitals afavoreixen el treball en equip, la col·laboració, la interacció. I això, a més, reforça les seves competències emocionals, essencials per relacionar-se amb els altres i ser més empàtics. També estimulen la creativitat dels nois. Per a Jordi Adell, hi ha un mòbil a la butxaca dels nens, un aparell dotat de càmera de vídeo, de fotos, gravadora de veu, connexió a Internet, GPS. Es pot fer una gran quantitat d’activitats didàctiques amb els mòbils. «El que és veritablement revolucionari és posar en mans dels nens la tecnologia perquè creïn, construeixin, aprenguin».

Llegeix l’article complet al blog del CCCB Lab http://blogs.cccb.org/lab/ article_tecnorevolucio-ales-aules/

La tecnologia és present en totes les àrees de la nostra vida i, de la mateixa manera que no seria comprensible dir als bancs, als hospitals o a la indústria que fessin servir menys tecnologia, la majoria dels nens no poden entendre que a l’escola els prohibeixin emprar-la. Per a ells, Internet és bàsic, per exemple, per relacionar-se amb els seus amics, per entretenir-se i també per aprendre.

«Cal alfabetitzar els nens digitalment, ensenyar-los a llegir i escriure però també el llenguatge de les màquines –opina Sergi Jordà, de la UPF–, si volem que d’adults entenguin què passa a la societat on viuen i tinguin més domini sobre la seva vida. Avui dia, Wikileaks, Anonymous, tot el que suposa una certa resistència a les tendències globals passa per dominar aquestes eines.

Alfabetitzem digitalment els nostres nens i tindrem ciutadans més lliures».

APRENDRE A PROGRAMAR

Si som capaços tant de pensar com un programador com de programar serem més «propietaris» d’aquesta revolució tecnològica digital.

Els continguts del cicle seran processats en una maleta pedagògica per a treballar a l’aula.

El llenguatge de programació sovint és considerat el llatí del segle XXI. Conèixer-ne les característiques, el funcionament i la lògica ens permet entendre millor les eines que ens envolten i condicionen el nostre dia a dia.

Internet no hauria estat possible sense el desenvolupament previ de les ciències de la computació i la programació. Aquesta disciplina relativament jove i la seva manera de mirar el món han introduït un nou paradigma. Si som capaços d’entendre’l, podrem introduir els canvis profunds que aquestes noves tendències impliquen. A més, si som capaços tant de pensar com un programador com de programar serem més «propietaris» d’aquesta revolució tecnològica digital.

Programar és dissenyar, codificar, depurar i mantenir el codi font de programes computacionals, que són conjunts d’instruccions que un cop s’executen fan que una màquina realitzi una sèrie d’accions. El codi font és un llenguatge de programació i, per tant, un llenguatge formal, que difereix en les seves característiques bàsiques del llenguatge natural (la llengua parlada pels humans). El tema sobre la diferència de llenguatges es pot treballar tant en assignatures de caire humanístic o artístic com en assignatures de ciències o experimentals.

Un altre tema cabdal en la programació és saber què es vol aconseguir. Molts cops ens centrem a solucionar problemes, però tan important com solucionar-los és saber identificar-los i caracteritzar-los. Un cop caracteritzes el problema, pots començar a buscar-ne la solució, i quan creus que l’has trobada, cal comprovar que aquesta funcioni. Aquesta manera de treballar pot ser aplicada a contextos que no tenen res a veure amb la computació.

Ensenyar a programar pot aportar certs beneficis als alumnes, i experiències com les que s’han dut a terme a Estònia ho corroboren. En el material complementari, hi trobareu múltiples fonts amb reflexions sobre per què ensenyar a programar i recursos per poder-ho aplicar a l’aula.

MATERIAL COMPLEMENTARI MÉS SUPERFICIALS O MÉS INTEL·LIGENTS?

AGGER, Michael (2013). “Interview: Clive Thompson’s «Smarter Than You Think»”. http://www.newyorker.com/online/blogs/elements/2013/10/interview-clive-thompsons-smarter-than-you-think.html. Entrevista a Clive Thompson, defensor de les virtuts d’Internet sobre el nostre cervell.

CARR, Nicholas (2011). Superficiales: ¿Qué está haciendo internet con nuestras mentes?. Taurus. Un dels llibres de referència dels detractors d’Internet.

CHIVERS, Tom (2009). «Internet use “may improve brain function in adults”, says UCLA study». http://www.telegraph.co.uk/science/science-news/6395627/Internetuse-may-improve-brain-function-in-adults-says-UCLA-study.html. Aquí s’explica com l’ús d’Internet pot millorar les funcions cerebrals en adults. edX. https://www.edx.org/. Plataforma que ofereix cursos virtuals de les millors universitats del món, fomentant l’aprenentatge autònom.

FREED, Josh (2012). Where Did I Put... My Memory? http://www.youtube.com/ watch?v=lMEVYHIB33I. Documental que planteja la qüestió de la pèrdua de memòria i la seva relació amb l’efecte Google.

GUENTHER, S. Garrity (2012). «A Tale of Two Memories: Long-Term Memory and “Google Memory”». http://whataretheseideas.com/a-tale-of-two-memories-long-termmemory-and-google-memory/. Article que exposa els efectes negatius i positius que té Internet sobre la nostra memòria.

HARRIS, John (2010). «How the internet is altering your mind». http://www.theguardian.com/technology/2010/aug/20/internet-altering-your-mind. Ressenya del llibre Superficiales: ¿Qué está haciendo internet con nuestras mentes?, de Nicholas Carr.

KHAZAN, Olga (2011). «In the Era of “Google Effects”, Why Memory Matters». http:// www.forbes.com/sites/olgakhazan/2011/07/20/in-the-era-of-google-effects-why-memory-matters/. Article que reflexiona sobre la memòria i la capacitat d’anàlisi en l’era de Google.

MORA, Francisco (2013). Neuroeducación. Madrid. Alianza Editorial. Francisco Mora explica els mecanismes complexos del cervell en l’aprenentatge, centrant-se en la importància de la connexió emocional, imprescindible per captar l’atenció.

PALFREY; GASSER (2010). Born Digital: Understanding the First Generation of Digital Natives. Ed. Basic Books. Una guia essencial per entendre com veuen el món la primera generació de nadius digitals a través del retrat sociològic que en realitzen els autors.

PÉREZ-LANZAC, Carmen (2013). «Mucho Facebook, poca concentración». http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/11/10/actualidad/1384115247_184450.html. Article que reflexiona sobre com la immersió en les eines digitals ha modificat els nostres hàbits lectors i la capacitat de concentració.

SMALL, Gary W. et al (2008). «Your Brain on Google: Patterns of Cerebral Activation during Internet Searching». http://www.psychologytoday.com/files/attachments/5230/136.pdf. Article acadèmic que analitza què es produeix al nostre cervell quan realitzem una cerca a Google.

THOMPSON, Clive (2013). Smarter than you think: how technology is changing our minds for the better. Nova York. The Penguin Press. Un dels llibres de referència dels apòlegs d’Internet.

MATERIAL COMPLEMENTARI ENSENYAR A PROGRAMAR

ALBA, Rafael (2008). «Aprender a programar… ¿Desde pequeños?». http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/ca/software/programacion/593-rafael-alba. A quina edat s’ha de començar a ensenyar a programar i quines són les eines més indicades en cada moment?

BEJERANO, Pablo G (2013). «Aprender a programar es el futuro de la educación primaria». http://blogthinkbig.com/aprender-programar-futuro-educacion/. En aquest breu article es presenten els beneficis d’ensenyar a programar, acompanyats d’exemples d’èxit i d’eines útils.

Code Academy. http://www.codecademy.com/. Acadèmia virtual de referència que ensenya a programar amb múltiples recursos.

Computer Science... without a Computer! http://csunplugged.org/. Recursos per treballar la programació sense ordinadors. La guia didàctica està traduïda al castellà.

Exploring Computational Thinking. http://www.google.com/edu/computational-thinking/. Eina creada per Google per desenvolupar les capacitats del pensament computacional.

Kodu. http://www.kodugamelab.com/. Eina per programar jocs sense coneixements de programació.

MIT App Inventor. http://appinventor.mit.edu/explore/. Eina desenvolupada pel MIT per aprendre a programar aplicacions i recursos per dur-los a terme.

Mozilla Foundation. http://www.mozilla.org/en-US/foundation/. Web de la Fundació Mozilla, que té com a objectiu convertir els seus usuaris en creadors de webs.

OLSON, Parmy (2012). «Why Estonia Has Started Teaching Its First-Graders To Code». http://www.forbes.com/sites/parmyolson/2012/09/06/why-estonia-has-started-teaching-its-first-graders-to-code/. A Estònia s’ha introduït la programació en el currículum escolar amb molt bons resultats. Com i per què ho han fet i quins han estat els resultants obtinguts?

PASTOR, Javier (2013). «Cinco motivos por los que los niños deben aprender a programar». http://mobileworldcapital.com/es/articulo/262. Aquest article dóna cinc arguments per defensar la necessitat d’ensenyar a programar als nens.

RESNICK, Mitch (2012). Enseñemos a los niños a codificar. http://www.ted.com/ talks/mitch_resnick_let_s_teach_kids_to_code.html. Resnick descriu els beneficis d’ensenyar els nens a programar a fi que no només puguin llegir les noves tecnologies, sinó també crear-les.

Scratch. http://scratch.mit.edu/. Projecte del MIT. Una eina per programar de manera força intuïtiva, apta per a nens i adults.

SILIÓ, Elisa (2013). «Aprender a programar como se aprende a leer». http://sociedad. elpais.com/sociedad/2013/03/07/actualidad/1362689630_904553.html. Article que planteja la necessitat d’ensenyar a programar a l’escola.

The Hour of Code 2013. http://csedweek.org/learn. Tutorials per aprendre a programar.

Thinkersmith. http://thinkersmith.org. Web amb múltiples recursos per apropar la tecnologia als nens de manera saludable i per ensenyar a programar.

WILLIAMSON, Ben (2013). «Programming Power? Does Learning to Code Empower Kids?». http://dmlcentral.net/blog/ben-williamson/programming-power-does-learningcode-empower-kids. Una visió política de què significa apoderar a través d’ensenyar a programar.