Vilajardí

Disseny gràfic: Júlia Font i Cèl·lula

E D E R TEAT A L L I R R GUE Animació

Direcció d’art

Guia pràctica per a forasters VILAJARDÍ

Idea i direcció

Guia pràctica per a forasters

VILAJARDÍ

E D E R T A E T RILLA ER

4

VilajardĂ­ 0

Vilajardí, com si fos un pessebre, s’aclofa entre muntanyetes enfarinades de neu i boscos frondosos i feréstecs. Un racó bucòlic que fa la viu-viu, pessigollejat per una riera trempada que el travessa fent gluc-gluc.

Si us tapeu el nas, deixareu d’olorar la fortor dels purins, i recolzats a la barana del pont romà, podreu admirar les aigües, clares, transparents i fresques, que baixen fins al monestir romànic. Bé, monestir ho era abans: ara és un restaurant de luxe i, des de la reforma, l’indret té molt més èxit.

A la plaça mig porxada hi ha l’església, l’ajuntament i un plataner molt gran que diuen que té més de 100 anys. La gent de Vilajardí el té com a metàfora de l’esperit robust del poble. Als bancs de la plaça s’hi asseuen alguns veïns.

També diuen que tenen més de 100 anys, però són molt menys robustos.

Uns quants altaveus repartits pels carrers informen de les notícies que passen al poble, previ avís del compàs de la sardana eterna, que porta de corcoll el personal des del mateix dia de la instal·lació de la megafonia.

La gresca es concentra al casino o al camp de futbol on hi juga l’equip de segona regional: no és com anar al Barça, però almenys es pot estomacar a l’àrbitre.

I uns quants racons eixuts: el cementiri, l’escola pública o la gran fàbrica d’estil modernista: monstre industrial que concentra el noranta-nou per cent de l’economia del poble.

En resum, tal i com va dir el poeta local, Miquel Boví i Col: “Cada pedruscall d’aquí conté l’essència de tots els pobles del país”.

I, qui som nosaltres per a aixafar-li la guitarra al pobre poeta?

La Sin City

1

Vilajardí

és una proposta de dibuixos animats de Teatre de Guerrilla per a tots els públic

Vilajardí és bellesa.

Amb una estètica entenedora, clara i diferent

Qui són els tres protagonistes de Vilajardí?

Són tres amics de la infantesa, que ja s’ho han dit tot, però que no poden viure separats.

Són tres homes a la quarentena, però cap dels tres ha volgut crèixer Són tres vilatans que mai han sortit del poble, però cap racó de món està protegit de la seva amenaça Són tres ciutadans fets a l’antiga, però fan trontollar totes les convencions socials Són tres persones que no saben què volen, i per això res les atura.

Són tres antiherois sense fronteres, per a un món en crisi perpètua.

Vilajardí és contingut.

Amb ganes d’entretenir comunicant.

MASFERRER

Viu en una cabana dalt d’un arbre, i potser per això no toca de peus a terra.

Robin Hood del segle XXI, lluita contra les conxorxes que amenacen el planeta, barrejant la saviesa dels avantpassats amb les darreres innovacions tecnològiques: l’arc i el GPS. Home d’acció, no descuida la paraula: aprofita qualsevol auditori per deixar anar discursos incendiaris.

La única parella estable que se li coneix és la iguana Nuna. Moltes dones l’haurien seguit fins la fi del món, però per en Masferrer, la fi del món cau massa prop.

En resum, en Masferrer no canviarà el món, però quan el noi s’arremanga… no hi ha cap Obama que li arribi a la sola de la sabata!

XURIGUERA

Despistat, poruc i badoc. De tant llegir llibres antics, no s’ha adonat que el món al seu voltant ha evolucionat. Si pogués triar, viuria al segle XIX, però segurament també en aquella època seria un incomprès. És un defensor del civisme i de les bones maneres, no perd mai els nervis cosa que acaba posant frenètic tothom que l’envolta.

Perd el cap per culpa de les dones, menys per la seva. El seu matrimoni és una marató de monotonia i d’abstinència. La dona, trista i frígida, combina en el pis trist, gris i fred.

Campió del món d’estoïcisme, intoxica la seva ànima sensible amb poesia, literatura i música clàssica. I, altruista com és, tracta de compartir-ho amb els seus alumnes de primària. Esforç inútil: els nois s’aïllen tant amb la Wii i la PSP com ell amb els llibres de filosofia...

FAIXEDAS

Es va casar per amor. Amor a sí mateix, més que a la seva dona, que és la filla del milionari del poble.

Hedonista de mena, el braguetasso li ha donat tot el què aspirava a la vida: una mansió, un càrrec a l’empresa del sogre i cap altre maldecap que anar buidant la butxaca de la dona.

La fortuna de la seva família és tan incalculable com el número de fills que té: rèpliques en miniatura d’ell mateix, criatures endimoniades que es multipliquen pels racons de la casa.

Es passa el dia a la piscina. I entre vermut i migdiada, arregla el món amb les seves teories macroeconòmiques. Sempre opina, però mai es mulla.

Només hi ha dos fets que puguin arribar a alterar la seva vida relaxada: la presència dels seus dos amics i els partits del Barça.

“És bo, és sa, va bé, té gràcia i no engreixa.

Ja no se’n fan d’aquests!”

Us ho podem dir amb lletres més grosses però no pas més clares. I pel mateix preu us recito un poema:

Una trista mitja nit, que vetllava entenebrit,

Jo no m’ho rumiaria dues vegades, tinc dos compradors al iPorcphone que s’esperen... ei! Vosaltres sou primers.

ALTRES PERSONATGES Sogre d’en Faixedas Home de negocis. Avar, desconsiderat i irascible. Odia el seu gendre i a la gent en general. Té el poble collat i feinejant a la seva fàbrica. Adora la filla.

Dona d’en Faixedas Mena de barbie consentida pel seu pare. Autista per tot el que no siguin bens materials i amigues bledes. Fashion de poble, es creu dona de món.

Serventa d’en Faixedas Quan no mira culebrots, s’encarrega de la logística de la mansió de la família Faixedas: el dinar a l’hora i la canalla callada.

Guàrdia Forestal Si això fos una pel·li de l’oest, ella seria Sharon Stone a “Ràpida i mortal”. Física, bonica i decidida, també té un punt dèbil: en Masferrer.

Metge del Poble Un metge que fumi com un boig i detecti epidèmies a tot arreu?

Sí. I el millor és que no et visita mai: només li agrada receptar aspirines.

Capellà Li encanta fer el cigaló al bar mentre juga a les escurabutxaques. Odia confessar a les tres úniques beates que van a missa, molt escurçada si juga el Barça.

Mau i Jep Des del banc de la plaça, els dos avis pensen i critiquen tot progrés. Semblen antagònics, però en el fons sempre fan pinya per tal que Vilajardí no canviï.

Alcalde de Vilajardí Es sobrevalora tant com pot i més. Es creu el xèrif de Vilajardí. No és res més que un titella mogut pel sogre d’en Faixedas. Viu calent i content.

Dona de l’alcalde La primera dama de Vilajardí es pensa que és la Carla Bruni, però no arriba a ser ni una Collares de poble. Tota ella és aparença i bijuteria Secretària de l’alcalde Estereotip exagerat del funcionariat local. Tímida, avorrida i inculta. Soltera, i tot i que el seu DNI diu que té 30 anys n’aparenta uns quants més

L’alternatiu Es creu diferent tothom, tot i ser com qualsevol adolescent. Vol ser DJ a la ciutat. Tuneja tractors i fot graffitis a les granges de porcs

A Vilajardí Un ecosistema amb espècies inclassificables

IL·LUSTRES de Vilajardí La dona dels gossos Pudent, misteriosa i cridanera, va acompanyada de gossos pudents, misteriorsos i cridaners. Inquietant, provoca incomoditat a qui s’hi creua.

Carnisser Enèrgic. Cantant d’òpera aficionat i amb el davantal blanc tacat de sang, podria ser Sweeney Todd. Té pànic a les aranyes.

Mecànic Capaç d’arreglar-ho tot amb un elegant gir de tornavís. Perd tota la seva masculinitat quan parla: té una veu prima i aguda.

Obsessionat per la meteorologia.

Forner Home malcarat, malhumorat i en general mal de tot. Res li està bé. És el que té treballar de nit. Li agrada molt menjar fast food i és tot rodanxó.

Aprenent del mecànic Mans sempre brutes de greix. Poc xerraire llevat que parlis de cotxes de carreres o de heavy metal, les úniques coses que té al cap.

La vella de l’adrogueria Dona centenària com la seva botiga farcida de productes impossibles. Sempre arronsada fent sumes en paper rere la màquina registradora. Adora als nostres protagonistes.

El cuiner del restaurant de luxe Va netejar plats al Bulli i això li dóna prestigi. Vol reinventar l’escalivada, l’escudella i el pa amb tomàquet però no sempre li surt bé. Afable i xerraire.

Corcovat Imatge religiosa enfilada al turonet pelat de Vilajardí. Contemplatiu i amè ens introdueix en els capítols de la sèrie.

Uns brètols li han escapçat les mans, pobre.

Motorista Misteriós. Vestit com va, sembla sortit dels anys 20. No parla mai. No es treu mai el casc ni les ulleres d’aviador. Passeja tot el dia amunt i avall amb una moto sorollosa.

Ahmadou Zouglou Conegut per tothom com “l’Amadeu del butanu”. Reparteix les bombones amb el seu camió amb l’equip de música passat de volum.

Rialler, bromista i centre d’atenció entre les fèmines. El seu somni és fer de Rei Ros de Vilajardí.

Vilajardí, una altra manera d’e ntendre la vida

VilajardĂ­.

Sense additius ni conservants

Vilajardí és humor.

22

VilajardĂ­ 0

EXEMPLE DE GUIÓ VILAJARDÍ - Núm. 0

La Sin City

Jordi Ventura Sebastià Roig Mercè Masnou Quim Masferrer Carles Xuriguera La Sin City

23

Vilajardí 0 El termòmetre marca 5 graus centígrads. La humitat és del 85% i la fred... la veritat és que la fred emprenya.

Les coses com siguin.

veu en off: Vilajardí. Vista aèrIa. Neu a la muntanya més alta

Encara és fosc. Sentim el quiquiriquí del típic gall. Va sortint el sol. La vall s’il­ lumina poc a poc. Zoom cap al poble.

Veu en off: Un nou dia neix a Vilajardí.

Els veïns es desperten de mica en mica. El petit poble es treu les lleganyes, es posa les lentilles i reprèn l’activitat.

La càmera s’allunya del poble i s’atura davant la casa de Masferrer.

EXTERIOR. GALLINER de la cabana de

Dos personatges es creuen a prop de la fleca.. Van tapats completament. Quan es creuen es saluden, però no els podem entendre. Veiem l’alè. Hi ha llum al forn de pa. Un dels personatges entre dins la fleca. veu en off: El forn de pa ja és obert. Han treballat tota la nit per servir el millor pa de la vall.

Masferrer

A fora de la casa d’en Masferrer un gall gandul dorm davant la finestra. De lluny sentim el gall del poble que fa estona que s’ha despertat. El gall obre els ulls, mig adormit. Tot mandrós, baixa una persi­ ana i tapa la llum que entra. Es torna a aclofar al seu lloc i torna a dormir.

A l’instant, apareix en Masferrer per un cantó de la pantalla, fent un crit espa­ ordidor.

Masferrer: ¡Despeeeeertaaaaa’t!!!!!!!!

El gall es desperta amb un ensurt. Durant uns segons no sap com reaccionar, col· lapsat. A la fi, només sap fer un cant desafinat i indecís.

Interior de la fleca forner: A

casa fem el pa com abans.

veu en off: O

i saborós....

i tant, amb llenya, cruixent

Canviant totalment d’actitud. Tallant la veu en off. forner: ¡Amb dos collons! Que ja són ganes treballar tota la nit com un burro perquè després la gent compri el pa a la benzinera. ¡Això és la ruïna, qui els va parir! Així se’ls hi embussin els budells i vagin restrets un mes i mig…

Imatge del sagrat cor

GALL: ¿Muuuuuuu???

Descobrim que és la veu en off que ens ha estat presentant el poble.

Vilajardí. Veiem el carrer de la fleca

corcovat:

moment...

Ehem... I és just en aquest

La Sin City

25

Música de violins. El sol ha il·luminat tota la vall i veiem com la llum s’enfila per la base de l’escultura fins arribar-li a la cara.

I quan per fI li il·lumina la cara... corcovat: Aaaah! (Content) La vida ens il·lumina de nou. ¡Tenim un nou dia per davant! Donem-nos les mans i…

Aixeca els braços. Sent vergonya pel que acaba de dir. Ell no té mans. Veiem uns ferros que li surten dels braços.

Indignat. ensenyant els ferros que aguan­ taven les mans..

Sí, mira… ¡Uns desaprensius que no tenen respecte per res! Si els enganxo...

INTERIOR. LAVABO DE CASA DE L’ALCALDE

L’alcalde s’està afaitant amb escuma davant del mirall. Duu una samarreta imperi amb la banda d’alcalde que sem­ pre porta creuada al tors. Li fa preguntes al mirall.

Mirallet, mirallet… ¿Qui és la persona més important, més imprescindible i amb més projecció política d’aquesta vall?

alcalde:

(Es contesta amb veu de falset) Tu, benvolgut alcalde de Vilajardí. Ets el mascle més ben parit en 250 quilòmetres a la rodona.

Xuriguera s’aixeca, però encara amb els ulls tancats, com si fos un sonàmbul.

Obre la llum i va cap a l’armari, d’on agafa un plec de roba. Comença a vestirse amb els ulls tancats. exterior del pis dEn XuriGUERA.

En Xuriguera surt al carrer, encara amb els ulls tancats, i vestit de dona i amb bolso. Quan porta quatre passes, s’atura i es gira a càmera (continuarà amb els ulls tancats i adormit fins al final).

Fa marxa enrere i entra a casa. Al cap d’un segon, en torna a sortir, ara sí vestit d’home i amb una cartera de professor. Es posa a caminar amb les mans esteses cap a endavant, com un somnàmbul.

DORMITORI Faixedas

En Faixedas està dormint. El desperta­ dor digital passa de les 7: 59 a les 08: 00.

Comença a sonar música (ambiental, envolvent, lounge), i una veu seductora pre gravada.

Faixedas... Carinyuuu... Reviscolaaa’t i fes-me tevaaaa...

VEU:

ALCALDE:

ALCALDE: (Amb veu normal. Satisfet) ¿250 quilòmetres?… ¡Collonut! La setmana passada estàvem en 225.

(Remuga) Totes sou igual…

Només ens voleu explotar sexualment. ¡També tinc sentiments, jo!

Faixedas:

Pis D’En XuriGUERA. Dormitori

EXTERIOR. PORTA DE L’ESCOLA

Xuriguera està dormint al costat de la seva dona, roncant a cor que vols. La seva dona també. Fan una petita simfo­ nia ben maca. Un raig de llum entra per alguna escletxa. La dona clava un cop de colze a en Xuriguera.

Xuriguera arriba a l’escola. El director està a la porta, controlant els nens. En arribar en Xuriguera, el director s’hi dirigeix.

DONA XuriGUERA: Va, aixeca’t que faràs tard a l’escola com sempre!

26

En Faixedas, sense treure el cap de sota els llençols, apaga el despertador d’un cop de mà.

Vilajardí 0

DIRECTOR: Professor Xuriguera torna a fer tard… A més, el pare d’un alumne li ha posat una denuncia. Per l’exercici “Descriu la bomba que llançaries als teus familiars”

En Xuriguera, passa de llarg, ni es para. És el pa de cada dia.

INTERIOR. ESCOLA. CLASSE de primaria

Xuriguera entra a la classe i s’asseu. Els alumnes, ja asseguts, se’l miren entre encuriosits i espantats. Pla de Xurigue­ ra, d’uns 2 o 3 segons, en silenci. Té els ulls tancats.

Ara ens fixem en el rellotge de la clas­ se, que passa a marcar les 9 del matí.

Sona el timbre de la classe.

Xuriguera obre els ulls de cop, com si acabés de sonar el despertador. Es posa a donar la lliçó, com si portés hores despert.

XuriGUERA: Bon dia, nens. Naturals: ¿Era en Charles Darwin un pervertit sexual? ¡Va viure fins a la seva mort amb una tortuga!

Un nen assegut al seu pupitre s’aixeca bramant.

Nen: ¡Uala, el què ha dit! ¡Vas al meu pare!

Exterior. Casa alcalde. L’alcalde surt de casa, engalanat amb el vestit i la vara d’alcalde. La seva dona li fa un petonet als llavis i l’acomiada.

Que tinguis un bon dia, reietó. Ensenya’ls qui mana al poble.

DONA DE L’ALCALDE:

ALCALDE: El

que no cregui el tustaré amb la meva vara al culet.

cabana de Masferrer

So d’un martell sobre l’enclusa. primer pla del cop de martell sobre el ferro.

Després descobrim en Masferrer fent de ferrer, vestit de ferrer. S’està fent una espasa. Foc per deixar el ferro roent i cops rítmics del martell. Finalment fica l’es­ pasa al cossi d’aigua. Fum. Masferrer

Això ja ho tindríem. Avui estic content. ¡El deure ens crida, Nuna!

La nuna fa cara de “aquest és boig” Excursió pel país. Arrasarem les principals infraestructures opressores del territori. Ha arribat l’hora.

Es posa un casc medieval. A càmera aixecant l’espasa com si fos Connan.

S’enfila a un sidecar i ¡Que tremoli l’enemic!

Surt a tot gas amb el sidecar brandant l’espasa. ¡¡¡A la cà-rre-gaaaaaaaaaaaaaaaa!!!

DORMITORI Faixedas

Mateixa situació que abans.. Ara, el des­ pertador passa de le 10: 19 a les 10: 20.

Torna a sonar la música i la veu, però Faixedas ho torna a apagar. Repetim la situació en diferents horaris, cada vega­ da molt més ràpid.

10: 39 – 10: 40 // 10: 59 – 11: 00 // 11: 19 – 11: 20 // 11: 39 – 11: 40 // 11: 59 – 12: 00 Finalment, Faixedas apaga el des­ pertador i s’aixeca. Surt del dormitori mentre es frega les lleganyes.

Li toca el cul

(afalagada) Hi, hi, hi… Sempre penses en el mateix.

DONA DE L’ALCALDE:

En tu… i en el poble. Sou la meva obsessió.

ALCALDE:

L’alcalde se’n va. Li penja una rialla falsa d’orella a orella. Camina tibat, amb una postura que vol ser de triomfador.

INTerior. PASSADÍS can Faixedas

En Faixedas surt de l’habitació i entra al passadís. Just rere la porta hi ha una minyona, la Rocio Gallarda que l’està esperant amb un batí. En Faixedas, sense ni aturar-se, se’l posa.

Faixedas: (remugant) Bon

dia...

La Sin City

27

interior. CUINA can Faixedas

Faixedas entra a la cuina, encara mig adormit. Veiem com la minyona entra corrents rere seu, l’avança i de la cafetera en treu un cafè.

Faixedas, encara mig adormit, i sense aturar-se, agafa el cafè i se’l fot d’un glop.

Faixedas: Bon

dia...

cap a l’altaveu. A mesura que va sonant ens hi anem acostant fins que ens hi fiquem a dins. veu de la matilda: Atenció, atenció…

Avui, a les 5 de la tarda, al centre cívic l’ateneu vilajardinenc, s’inaugurarà la mostra de puntes de coixí i macramé. plaça de vilajardí. al banc dels dos

exterior. jardí can Faixedas

avis

Faixedas, continua caminant fins al jardí. La Rocio Gallarda ha corregut i li ha deixat una safata amb un esmorzar a una tauleta al costat de la gandula. Fai­ xedas s’asseu a la gandula

Han escoltat el missatge. I comenten.

Faixedas: Bon

dia...

mau: ¿Tu

hi aniràs?

jep: Si hi ha piscolabis sí. Si no ja es poden

fotre les puntes, els coixins i els macramés allà on...

Rocio Gallarda marxa. Un cop assegut, es menja un croissant d’una mossegada, agafa el diari, l’obre i es posa a llegir-lo.

Al cap de dos o tres segons, Faixedas deixa caure el cap, s’adorm i es fot a roncar.

mau: ¡¡¡Maaaauuuuu!!!!

plaça de vilajardí

matilda: Repeteixo. A les 5 de la tarda, al centre cívic s’inaugura la mostra de puntes de coixí i macramé. Tothom hi és convidat.

Arriba un cotxe de morts. De l’església tre­ uen el taüt i el fiquen al cotxe de morts. Se’n va. Tota l’estona hem sentit les campanes.

interior de l’ajuntament

Veiem la matilda, secretaria de l’ajunta­ ment, amorrada al micro

Al costat de l’arbre de la plaça.

interior de l’ajuntament

Dos avis s’ estan asseguts en un banc.

Sempre son allà mateix deixant que passi el temps. Esperant l’hora. Comenten la jugada.

La matilda allunya els llavis del micro i pitja, amb l’ungla ben perfilada i pintada de vermell, un boto damunt la taula que tanca el micro. En aquell moment, s’obre la porta del despatx i entra l’alcalde.

mau: Se jep: De

sap de què s’ha mort?

vell.

MAU: Ah!

Així s’ha mort d’avorriment.

Alcalde: (emprenyat) ¡Puntes de coixí! ¿A qui li poden interessar aquestes bertranades?

(espantada) Va ser idea de la seva senyora...

matilda: JEP: Mau! Plaça de vilajardí. altaveu

Per un altaveu de la plaça s’escolten els primers compassos d’una sardana. Zoom 28

Vilajardí 0

Alcalde: Deixi

la meva santa senyora en pau. Ai de vostè si se la torna a posar a la boca.

MATILDA: (apuntant a la llibreta) No posarme a la boca coses del senyor alcalde. Sí, senyor alcalde.

surti d’aquesta misèria. Vilajardí ha de renéixer de les seves cendres i jo, de nou, pilotaré aquest procés.

Necessitem que aquest poble sigui l’espasa de Demòcrit de l’activitat cultural i econòmica de la comarca. Hem de ser un referent. ¡¡Un mirall!

El carnisser surt de la botiga emprenya­ díssim. Duu un ganivet enorme a la mà.

Alcalde:

aJuntament vilajardí. despatx alcalde

(apuntant) Un mirall... ¿D’a­ quells que aprimen?

matilda:

Alcalde: Vilajardí ha de ser l’enveja de tota la vall. Prou d’organitzar macramés, balls de gitanes i mostres d’aquarel·les... ¡S’ha acabat!

L’alcalde clava un cop de puny damunt la taula de la Matilda. Justament sobre el botó que engega el mecanisme dels altaveus. Tot el poble sent el que diu. exterior. carrers de vilajardí amb altaveuS Altaveu davant la fleca: (vibra) ¡Vull que la resta d’alcaldes vinguin i em llepin el cul! altaveu davant la fleca

(veu OFF Matilda): Oh, senyor alcalde…

Això sí que és l’eròtica del poder. altaveu davant la fleca: No vull ser alcalde d’una colla de morts de gana que no saben on caure morts…

alcalde: Matilda. Convoca un ple extraordinari ara mateix. Ordre del dia: Pla de xoc per decret llei.

(Que no ha deixat d’apuntar) Sí, senyor alcalde. Plans de daixonses, decrets i lleis. ¿Alguna cosa més?

Matilda:

EXTERIOR. Plaça del poble I ajuntament

L’alcalde segueix parlant, veiem com mira per la finestra i veu els dos avis asseguts al seu banc de sempre. Sentim a l’alcalde per l’altaveu. alcalde: O ens convertim en un poble capdavanter, o acabarem més fossilitzats que els iaios de la plaça.

Veiem com l’alcalde somriu i saluda des del balcó de l’ajuntament als dos vells. No sap que tothom l’ha sentit. Reaccionen.

Jep i mau amb el bastó enlaire amena­ çant a l’alcalde ¡La mare que et va votar, grandíssim fill de...!

jep:

Veiem el flequer primer sorprès després emprenyat (vibra) …d’uns ganduls sense ambició, que no saben reconèixer els meus esforços per aixecar el poble.

Veiem el mecànic amb la mateixa reacció.

mau: ¡¡¡Maaaaaaaauuuuuuuuuuuu!!!!

altaveu davant el taller:

EXTERIOR. jardí CAn Faixedas

Faixedas continua dormint. Apareix el seu sogre. Duu una maleta d’executiu. sogre: Cridant amb mala llet

(vibra) Necessito un pla de xoc perquè Vilajardí

Altaveu davant carnisseria:

¡Tu, cap de tòtil!

La Sin City

29

Faixedas s’espanta i automàticament agafa un plàtan de la fruitera i, dret pas­ sejant, fa veure que parla per telèfon Faixedas: El balanç el vull per ahir. ¿Ho has entès? Envia’m-ho ara mateix o et despatxo. (Faixedas dissimula amb el plà­ tan). Quin personal que tenim… No sé com devien passar el psicotècnic… ¿Vol un suquet de pinya, senyor sogre?

El sogre se’l mira amb cara de perdonarlo. El considera un cas perdut.

M’acaba de trucar l’alcalde. El segon inepte més gran que hi ha sobre la capa de la terra.

sogre:

Faixedas: ¿Qui

és el primer?

(El fulmina amb la mirada) Vol muntar un centre lúdic amb joc, beguda, espectacles, llums, música, cartró-pedra, fonts artificials... ¡Una Sin City al bell mig del turonet!

Faixedas: ¿Per quin d’ells?… ¿El lloguer de

tractors? ¿Les rentadores? ¿La fàbrica tèxtil? ¿Els envasats? ¿El càrnic? ¿El gas?...

Per tots… Una macro estructura lúdica com aquesta transformaria totes les relacions econòmiques de Vilajardí. Massa risc. (Petit temps) Per això necessito un imbècil absolut que lideri aquest projecte.

sogre:

Silenci. El sogre mira a en Faixedas amb un somriure mefistotèlic. Li passa un maletí. sogre. I

tu ets l’home escollit. (li entrega la maleta) Aquí hi ha plànols, maquetes, pressupostos... Amb això podràs entretenir l’alcalde.

Faixedas: ¿I

per què l’he d’entretenir?

sogre:

¡Que ben parit! ¡Al mig del parc natural! ¿Hi haurà xavalites fent estriptis?

Faixedas: (Se li alegra la cara)

Se li aixeca el plàtan.

Per tenir-lo content. Mentrestant, jo filtraré tota la informació als grups alternatius i als peluts de Salvem Vilajardí. La Sin City no es farà mai. ¡Ha, ha, ha, ha!

SOGRE:

Riures de dolent, que acaben amb una ennuegada ¿On és el suc de pinya que m’oferies? carrer de vilajardí. façana del casino. UNA ESTONA MÉS TARD (bar)

No hi haurà res. Perquè no hi ha projecte. ¡Podria tenir unes conseqüències nefastes per la vall! sogre:

Abaixa el plàtan.

Faixedas:

natural...

És clar. L’ecosistema del parc

sogre: ¡La

teva mare!

Faixedas: On? sogre: ¡Cap de soca! El projecte podria ser fatal pel meu negoci.

30

Vilajardí 0

Passa el motorista interior del casino

Masferrer i Xuriguera asseguts de costat en una taula, amb una tassa de tallat al seu davant. A sota la taula, amb una de petita, la iguana Nuna pren una taronja­ da amb una palleta.

Els dos tenen la vista al televisor ele­ vat. Masferrer, nerviós, repica amb els dits a la taula. Xuriguera mira cons­ tantment el rellotge.

XuriGUERA: Ja fa set minuts que l’esperem. ¿Com es deia el teu contacte?

Masferrer: Ni

idea. Era anònim.

Això sembla una pel·li de James Bond… ¡Ep! Un moment: si el contacte és una dona com la Halle Berry, me la lligaré jo.

XuriGUERA:

Masferrer: ¿I

per què tu?

XuriGUERA: Segons

Darwin, les femelles s’aparellen amb el mascle més dotat. I la meva ment és molt superior a la teva.

Masferrer: ¿Superior? ¿I com és que jo no m’he casat amb la teva dona? Mira, mira… ¡Surto a la tele!

Xuriguera: ¿Això Masferrer: Bah,

feies tu?

exageren...

TELEVISIÓ - continuació

L’enviat recupera el micro. I FA fora la dona. la dona anirà saltant, treient el cap darrera seu.

ENVIAT ESPECIAL: Hem d’entendre que ha estat un cop fort per tota aquesta gent...

Encara estan en estat de xoc... Retornem la connexió als estudis centrals. dona: (Crida des de darrera) ¡Conan el bàrbar! ¡Aaaaahhh! Amb un casc. Amb espasaahhhh!

pantalla tele

Informatiu televisiu. Un presentador fa un dóna pas.

PRESENTADOR: Un brètol ha destrossat en

un matí les obres del quart cinturó, les de l’AVE, el túnel de Bracons i la central de Vandellós. Connectem en directe amb el nostre enviat especial...

En un fons d’obres, un enviat especial entrevista una dona.

Tenim amb nosaltres una dona que ha pogut veure l’assaltant.

Tornem a l’estudi dels informatius.

PRESENTADOR: (seriós) Ja ho veuen. El tema de les infraestructures en aquest país mereix un debat profund. Però serà un altre dia. (eufòric) Perquè avui arriba al nostre país… ¡¡¡la reina del pop, Madooonaaa!!! (cridant i estirant-se els cabells com una fan) ¡¡¡Ouuu ieaaaaaahhhhhh! casino del poble – continuació

Xuri i Masferrer es miren la tele.

enviat especial:

dona: (entrant a pla apartant al periodis­ ta i agafant-li el micro) Sí, l’he vist. Un de sol. Anava sol vestit amb un casc i una espasa... ¿Sap com aquells de Los Inmortales: “Solo puede quedar uno”? Doncs ben igual. Feia...

La dona crida i gesticula. Fa por. dona: ¡¡Aaaahhhh!!

Masferrer: Bah, em treuen per parlar d’aquesta tòtila!

Xuriguera: ¡Ostres! Jo la trobo d’una bellesa neoclàssica...

Masferrer:

Berry?

¿T’agrada més que la Halle

Pausa de dos segons.

Xuriguera: M’ho rumiaré aquesta nit i t’ho dic demà, ¿val?

INTERioR CASINO – continuació

Xuri i Masferrer s’ho miren.

En aquest moment, entra un home amb una caçadora de cuiro amb l’anagrama La Sin City

31

ocupa, un piercing al nas i duu un escalfa­ dor al cap, tipus lluis llach. Porta un maletí idèntic al que tenia el sogre del Faixedas.

Els observa i s’atura al costat del cap de taula. Tus per fer-se notar. sogre: ¡Ehem!

… ¿Sou de l’escamot ecològic-revolucionari ‘Salvem Vilajardí’?

Si. Jo sóc el comando autònom amb el carnet número 1. Ell té el 2.

I l’iguana el 3.

Masferrer:

És un honor, companys… Jo sóc del Moviment A Favor de l’Urbanisme Desmesurat…

Si cal posar bombes, ja les posarà en Masferrer.

XuriGUERA:

El cambrer del casino s’acosta a la taula.

Es dirigeix al sogre d’en Faixedas. cambrer: Bon dia, senyor sogre. ¿Li poso la copeta de conyac de costum?

SOGRE: No, Lluís, jo ja me n’anava. Lo d’aquests nois i el seu llangardaix està pagat.

El cambrer es retira.

SOGRE:

XuriGUERA: No

vosaltres.

he sentit a parlar mai de

Es que ens vam constituir fa tres dies. Jo sóc l’únic membre de la cèl·lula.

I del sector crític.

SOGRE:

Masferrer:

difícils.

Tots els començaments són

¡Gràcies per convidar-nos, company! Ets un home solidari.

Masferrer:

SOGRE: De solidari, molt… A la mare Teresa de Calcuta li vaig ensenyat tot, jo.

L’anònim se’n va.

Passem a l’acció directa.

Dóna’m el teu mòbil... (Xuri li dóna) Ha arribat el moment de començar a mobilitzar el poble.

Masferrer:

Així, doncs, ¿la Halle Berry no vindrà pas?

Masferrer escriu un sms. El diu en veu alta a mesura que l’escriu.

L’anònim posa el maletí damunt la taula.

Masferrer: “L’alcalde vol vendre el poble

XuriGUERA:

anònim: Anem

al gra. L’alcalde vol construir un gran centre d’espectacles al parc natural del turó.

al Capital. D’aquí deu minuts manifestació a la Plaça. Passa-ho.” (envia l’SMS)¡ Ja està! Un missatge senzill i mobilitzarem tot el poble.

CARNISSERIA – simultàniament.

XuriGUERA:

tis?

¿Amb xavalites fent estrip-

Sí. Com veieu, això serà nefast per l’ecosistema d’aquesta vall.

El carnisser està tallant un porc. De cop i volta, li sona el mòbil. Un missatge. El mira.

anònim:

Masferrer: (rotund) Hi estic d’acord.

No es pot permetre. Si cal l’acció directa, actuarem.

32

Vilajardí 0

carnisser: ¿Això vol fer l’alcalde? ¡Male-

ït siga!

El carnisser fa un cop de ganivet al mòbil i el parteix en dos.

PLAÇA – simultàniament.

veu de la manifestació:

Un dels iaios rep un missatge. Treu una palm de puta mare, d’aquelles que van amb un llàpis.

¡La imaginació al poder!

jep: ¿Has

vist?

mau: ¡Collons,

amb l’alcalde!

No, si has vist que tinc un mòbil nou.

¡Fora l’alcalde!

UNA ALTRA VEU: ¡A sota les llambordes hi

ha la platja!

LA PRIMERA VEU: (il·lusionat) ¿Platja? ¿Hi podrem fer surf?

jep:

CASINO – A LA MATEIXA HORA

mau: ¡Mauuuu!

Faixedas al casino. Està sol, amb un coc­ ktail a la mà. Es mira el rellotge del bar.

Són les 3 i 5 minuts.

Jep reenvia el missatge.

AJUNTAMENT vilajardí. DESpatx de

Faixedas: ¿On deuen ser aquell parell de brètols? Manel! ¿I en Xuriguera i en Masferrer?

l’alcalde

L’alcalde i la secretària repassen el dia.

SECRETÀRIA: Senyor alcalde, li recordo que d’aquí una mica vindrà el senyor Faixedas per parlar-vos de la Sin City.

ALCALDE: Matilda, ¿creus que aquest pro-

jecte agradarà a Vilajardí?

matildA:

gunta?

I tant que sí. ¿Per què ho pre-

cambrer: Han anat a la mani. L’alcalde vol muntar una sinsiti al turonet pelat: màquines d’escurabutxaques, sales de festa, casino. I diuen que també hi haurà...

Faixedas: ¿Estriptis? cambrer: ¿Ja

ho saps?

Faixedas: Les

bones noticies volen.

cambrer:

En aquest mateix moment, se sent un soroll de trencadissa de vidres. Un cap de porc llençat des del carrer creua el pla i cau entre la secretària i l’alcalde.

MATILDa: ¡¡¡Aaaargh!!!!

ALCALDE: ¡Per

això!

plaça del poble – simultàniament

la plaça del poble comença a estar plena de gent. Entre ells, hi ha el carnisser (que és qui ha llençat el cap de porc) CARNISSER: ¡Alcalde, dimissió! ¡Un altre Vilajardí és possible!

males.

I les males, Faixedas, i les

Sentim una cridòria. Una manifestació passa per la porta del casino veiem la gen­ tada amb pancartes, etc.

Al capdavant, Masferrer amb un megàfon i Xuriguera.

Masferrer: ¡Tots a les armes! La victòria

serà nostra. L’alcalde no té tita, i si la té, la té petita.

Faixedas els veu des de l’interior.

Mira-te’ls, aquells dos... (cri­ dant) ¡Nois! Havíem quedat a les 3 per la partida.

Faixedas:

La Sin City

33

En Masferrer entra al bar. Fa un salt i veiem com retarda la busca del rellotge, passa de les tres i cinc a tres quarts de tres.

Faixedas: Doncs guarda-me-la... Surto un moment. Vull parlar amb l’alcalde abans no el linxi en Masferrer.

Masferrer: (amb el megàfon) Solucionat. ¡Ja no faig tard! (sense megàfon) Ei, ves preparant la partida. Primer ens hem de carregar l’alcalde. De seguida vinc. (amb el megàfon) ¡Tornarem a lluitar! ¡Tornarem a sofrir!

Xuriguera: ¿Amb l’alcalde? ¿Ja saps que

Masferrer es reincorpora a la manifesta­ ció. Xuriguera fa al revés i entra al casino.

S’asseu al costat de Faixedas.

XuriGUera: Manel, Faixedas: ¿Què

un porcaulat.

foties a la manifestació?

Em feia gràcia veure en Masferrer xisclant (mirant la tele) Apa, mira… ¡La Madonna!

XuriGUERA:

TELEVISIÓ -

vol fer una sinsiti, amb casino, sala de festes i estriptis?

Faixedas: (Resignat) Siii. I jo en sóc el promotor...

Xuriguera: ¿I què has de fer? ¿Ensenyar

les tetes?

Faixedas: No.

Només he de marejar l’alcalde amb quatre planos i maquetes... (ensenya la maleta) Parar la mà i cap a casa. La resta ho fa el meu sogre.

Xuriguera: Doncs

vigila quan surtis. La gent està molt esverada.

Faixedas: Bah, són uns tita fredes. La sang no arribarà al riu.

Presentador del telenoticies.

Plaça del poble.

PRESENTADOR: Falta poc perquè Madonna

arribi a la capital, per fer l’única actuació a Europa. A l’aeroport hi ha un munt de fans esperant-la.

Per sobre la gent, veiem que hi ha muntat un escenari amb una guillotina. L’estan provant amb diferents verdures. interior ajuntament de vilajardí

Video amb imatges de l’aeroport amb fans esperant-la. casino – continuació

Tornem al bar.

Xuriguera: Quin tros de senyora. Avui he confiscat als alumnes un grapat de revistes sobre ella.

Treu un feix de revistes i les posa damunt de la taula. (ensenyant-ne una) Guaita.

En aquesta se li veuen bé els capitells...

Tots dos.

XuriGUERA:

34

Vilajardí 0

L’alcalde es passeja nerviós pel despatx.

Faixedas l’intenta tranquilitzar. alcalde: Faixedas, la situació és crítica.

El poble rebutja el projecte. Necessitem donar un missatge de calma per aturar aquesta sublevació.

Faixedas posa la maleta d’executiu damunt la taula de la secretària. El cantó de la maleta prem el botó que activa el micro i l’engega de nou.

Cap problema. Només els heu d’explicar que hi obrirem cinc locals d’estriptis.

Faixedas:

ALCALDE: ¿Cinc?

PLA DE L’ALTAVEU

Per l’altaveu ressonen les paraules de Fai­ xedas.

monyo i se l’ompli de silicona. Però no vol. És més eixuta que una arengada. És una cacatua reprimida. exterior. carrer de vilajardí amb altaveuS

ALTAVEU: …locals

d’estriptis

PLA DE LA PLAÇA

A la plaça, tothom s’exclama.

MULTITUD: ¡Ooooooh!

AJUNTAMENT DESPATX ALCALDE Faixedas: Sí alcalde, cinc bars moderns…

Amb barres d’autobús on s’hi pengen unes dones...

Ah, sí, aquelles artistes refinades... contorsionistes... ¡Quin art! Tan… d’això... Tan… lascives i tan… temptadores.

ALCALDE:

ALTAVEU DE LA FAÇANA DE L’AJUNTA-

La dona de l’alcalde aturada davant d’un altaveu. També hi ha altres veïnes escoltant-s’ho, amb el carret de la compra i cabàs Altaveu: (vibra) …arengada, arengada, arengada… …reprimida, reprimida, reprimida…

La dona de l’alcalde fa un bot i se li encèn el monyo. Comença a treure barromera blanca per la boca i surt d’escena, arre­ mangant-se el braç dret, disposada a repartir llenya. interior. AJUNTAMENT VILAJARDÍ.

Faixedas: Aquí porto la maqueta de la Sin City. La ciutat del pecat.

MENT

Vibrant, com a punt de fer un pet. Repe­ teix les paraules de l’alcalde amb un eco.

ALTAVEU: (efecte de rever) …lascives, lascives, lascives… …temptadores, temptadores, temptadores…

Faixedas obre la maleta. A dins hi ha una mena de formes fàliques de plàstic de colors diferents. Faixedas els treu i els comença a posar en fila damunt la taula..

L’alcalde n’agafa un i l’examina amb una certa prevenció.

ALCALDE:

INTERIOR AJUNTAMENT VILAJARDÍ

Faixedas continua convencent l’alcalde.

Us l’imagineu, senyor alcalde, ¿tot aquell carregament de silicona?

Faixedas:

ALCALDE: Us confesso, Faixedas, que la silicona em torna boig. Li he demanat mil cops a la dona que se’n posi.

Faixedas: ¿A ALCALDE:

la vostraaa donaaa?

Sí. Li he dit que s’operi el

ria?

¿Però què és aquesta ximple-

Faixedas: Són edificis que s’interconnectaran, un disseny del prestigiós arquitecte Jean-Pierre Novell…

Matilda entra per la porta. Els enganxa a cadascun amb una maqueta a la mà.

MATILDA: Bon dia… ¡Oh! ¿Fan una sessió

de tupper-sex? ¡Que bé! Ahir vaig anar al sex-shop i vaig estar a punt de comprarme un d’aquests aparatus.

La Sin City

35

ALCALDE: No, Matilda. Això són edificis… de l’arquitecte aquell…

MATILDA: (El talla) Que

atrevit…

Matilda ha agafat la maqueta de l’edifici més llarga, flexible i ostentosa. La remena per la base inferior, com si volgués desen­ roscar-la.

das, muntant-lo, aguantant la Matilde que està cap per avall i amb un parell de maquetes a cada mà. L’escena és entre eròtica i de malabaristes.

DONA DE L’ALCALDE:

enxampat, barrut!

(En off) T’he ben

planol ràpid dels ulls de l’alcalde PLANOL RÀPID DELS ULLS DE Faixedas

matilda: Les piles deuen anar aquí a baix.

planol ràpid dels ulls de matilde

(En off) Matilda, que encara prendreu mal.

interior ajuntament.

ALCALDE:

Matilda estira la maqueta per cada banda fent força i, zappp!, La trenca. La base se li queda a la mà dreta mentre el cos superior sur volant per l’esquerra de la pantalla i desapareix.

ALCALDE: (Crida en OFF) ¡¡¡Aiiiiiiiiiii!!!

La dona de l’alcalde duu els dos braços arre­ mangats. Li surten flames per tot arreu. de l’alcalde: (Enfurismada) ¿T’has de muntar una orgia amb aquest dròpol i la secretària, perquè no em poso silicona?

dona

ALCALDE: (Acollonidíssim): ¿Com… com pots pensar això, colometa?

interior ajuntament

Plànol general dels tres personatges. L’al­ calde, entre faixedes i matilda. La maque­ ta li ha entrat per l’orella esquerra i li surt per la dreta. Té la boca ben oberta. No s’ho acaba de creure.

(Baixa de damunt l’alcalde i llença les maquetes) Alcaldessa… No és el que sembla. Parlàvem de negocis.

Faixedas:

Faixedas: Alcalde…

(Treu una metralla­ dora de darrera l’esquena i els apunta) ¿Negocis…? ¡Ja us fotré jo!

MATILDA: …

¿Us trobeu bé?

matilda: Senyora

ALCALDE: ¿Què dieu? No sento res. Parleu

alcaldessa: ¡Tu

més alt.

DONA DE L’ALCALDE:

alcadessa...

calla, verra!

PLÀNOL DE LA FINESTRA DE L’AJUNTAFaixedas: Traguem-li

això del cap. Vostè estira per una banda i jo empenyo per l’altra.

Fan el que diuen, però la maqueta no es mou. Ho intenten amb més força. Aquest cop, Faixedas aconsegueix extreure-li.

Però amb el retrocés, ell i l’alcalde cauen damunt la taula. L’alcalde, de bocaterros­ sa, amb una maqueta a la boca. Faixe­ 36

Vilajardí 0

MENT

Faixedas i l’alcalde surten disparats per la finestra.

La dona s’acosta a la finestra i comen­ ça a disparar ràfegues de metralladora.

FX METRALLADORA:

ta-ta!!!!

¡¡¡¡Rat-tat-tat-tat-ta-

Els manifestants senten i veuen els trets.

VEÍ (CARNISSER): ¡Visca! ¡La dona de l’alcalde s’ha unit a la nostra causa!

Tots de visques entre els manifestants.

INTERIOR CASINO – MENTRESTANT

A Vilajardí s’hi troba el bo i millor de cada família i personalitats mundialment famoses

Xuri sol a la barra. A la barra, xarrupant un porcaulat i mirant la tele. Té el pilot de revistes de Madonna a la vora. De sobte, al seu costat se sent un crit a través d’un megàfon.

Masferrer: ¡¡¡Xuriguera!!!

De l’ensurt, treu tot el líquid que havia empassat per la palleta i torna a omplir el got.

Masferrer: ¿No hauries de ser a la mani?

XuriGUERA: Prefereixo seguir la Madonna.

És una barreja cultural de semàntica, semiòtica i psicodèlia.

Masferrer:

trempar?

¿M’estàs dient que et fa

Faixedas entra corrent i s’amaga enmig de Xuriguera i Masferrer (cap dels dos no s’immuta ni li fot cas). De rerefons se senten ràfegues de metralladora.

XuriguerA: (Es gira) ¡Ostres!

¿Què fa la dona de l’alcalde disparant al mig de la mani?

Masferrer:

quadra.

S’entrena per mossa d’es-

Xuriguera: (Aixecant el cap per mirar la

tele) Calla un momentet…

Tall a la pantalla de televisió. televisió: L’avió de la Madonna està pre-

vist que arribi en poques hores. L’aeroport és un deliri.

La Sin City

37

Imatges dels fans Tall a Faixedas amb els ulls esbatanats.

Faixedas: ¡La

Madonna! ¡Sí! És la cortina de fum que necessito. sIdecar per la carretera

Condueix Masferrer, Xuriguera darrera atemorit, al side hi tenim en Faixedas que truca per telèfon Masferrer: (Amb cara de velocitat) Encara no he entès perquè anem a buscar la Madonna.

(Des de darrera) ¡Ignorant!

Per què ens ensenyi els capitells.

XuriGUERA:

Faixedas: Res d’això. Hi anem perquè l’alcalde volia fer la Sin City, però el meu sogre s’hi oposava. Jo havia d’entretenir l’alcalde amb un projecte fals mentre el sogre li muntava la mani.

Masferrer: ¿I doncs? ¿Per què vols salvar

l’alcalde?

La història s’ha desmadrat. I si tomben l’alcalde, encara en posaran un que serà llest i tot. Si portem la Madonna al poble, potser salvarem la situació.

Faixedas:

XuriGUERA: Però

un capitell, la Madonna, ja ens el podria ensenyar… ¿Voleu callar?… Hola, senyor alcalde. ¿Com va? Tinc un pla infalible.

Vostè amagui’s bé, que no el vegin... Jo ho solucionaré tot.

Veiem com el sidecar trenca una barrera de l’autopista.

Masferrer: ¡Fora peatges! Usureros que sou uns usureros.

Xuriguera acollonit agafat darrera d’en Masferrer.

Xuriguera: ¿No

anem massa de pressa?

Masferrer

¡No! T’ho sembla, però no!

Exterior. zenital de l’autopista El sidecar va avançant cotxes a tota pastilla. Tant avança per la dreta, com per l’esquerra. aeroport. Madonna

Enmig de càmeres i flaixos, Madonna es va obrint pas entre els periodistes, admira­ dors i algun dissident que està en contra.

Un home porta una pancarta amb un llençol on hi posa: “Visca la Tina Turner”.

De cop, entra pel lateral el sidecar. La gent s’aparta.

El sidecar entra per un lateral el sidecar, la gent s’aparta. Un negre de dos metres treu una pistola, Xuriguera li clava una cossa a l’entrecuix, Faixedas fot arpada a la Madonna i la carrega a dalt el sidecar.

Tot això sense parar l’aparell conduït des­ trament per en Masferrer.

Fugen perseguits per la multitud de l’aeroport.

Faixedas:

Sentim les contestes però no les entenem.

De cop uns crits pel telefon..

Faixedas: ¿Alcalde? ¿Alcalde? ¿Escolti’m?

Pengen el telèfon. Tallen la comunicació.

Faixedas: L’han 38

Vilajardí 0

trobat. ¡Afanyem-nos!.

CARRETERA - SIDECAR

El sidecar fa el mateix camí però en sentit contrari. La Madonna va asseguda entre Masferrer i Faixedas.

Masferrer: (Somrient): Benvinguda a bord, senyoreta Madonna. Li desitgem un viatge agradable.

Madonna: (amb accent anglès): ¿Vostès són els guardaespatlles de l’agència?

Faixedas: ¿Vol

alguna cosa per picar?

Faixedas ensenya tot el que va oferint. Ho treu de dins el side. ¿Croquetes? ¿Mandonguilles? ¿Crema catalana?

CARNISSER:

un capó.

Si vol, li afegirem una xulla i

Sidecar ATURAt a la carrEtera

En Faixedas a càmera.

Faixedas:

Masferrer: ¿Un

trago de ratafia?

També treu una ampolla de dins la jaqueta.

Xuriguera: (Esbatana els ulls): ¡Croquetes amb ratafia!

Xuriguera arrapa l’ampolla, agafa una croqueta i aboca el contingut damunt una croqueta. Se la cruspeix amb cara de feli­ citat. Faixedas es mira a la Madonna. Li canvia l’expressió. Dimoniet. Madona fa un crit. I li clava una plantofada a en Fai­ xedas. És evident que li ha fotut mà.

Masferrer (recriminant-lo): ¿Què Faixedas: (avergonyit): No

estar.

faaas?

me n’he pogut

Masferrer: ¡Carallot! Si podria ser la teva

àvia…

Faixedas:

momentet...

Ens

hem

d’esperar

un

Veiem a la Madonna ajupida a darrera unes mates amb les calces als turmells (en off) ¡A la Madonna li ha vingut pixera!

Masferrer:

Xuriguera: (en off) Els famosos també pixen.

La reina d’Anglaterra pixa. I en Bin Laden. I l’ovella Dolly. Són igual que nosaltres...

La Madonna pixa ben bé 20 segons. Pixa molt. Tot parat.. Soroll de rajolinet. De cop es para un cotxe de policies (mossos) al costat del sidecar. Parlen sense baixar del cotxe.

MOSSO: ¿Hi

ha algun problema?

Masferrer: Bon dia agent. Res, hem segrestat la Madonna i hem parat un moment perquè tenia pipí.

¡Ah! Molt bé. Tot en ordre. Que passin un bon dia.

MOSSO:

Xuriguera no està al cas de res. Respon automàticament, fent referència a la cro­ queta que ha sucat amb la ratafia.

Xuriguera: ¡Doncs jo trobo que està molt

bona!

El cotxe de mossos marxa. Apareix la Madonna.

Masferrer: Cony de ratafia… Es diürètica. ¡Vinga, anem!

plaça ajuntament

La multitud té a l’alcalde lligat a un pal a sobre una foguera.

L’alcaldessa encen una torxa amb un encenedor.

Alcaldessa: ¿Volies escalfar-te una mica, oi? Ara mateix et rostiré a l’ast.

CARRETERA – COTXE MOSSOS

Seguim una estona el cotxe dels mossos. Les seves cares canvien l’expressió. S’adonen del que està passant. mossos (ALHORA): ¿Madonnaaaa…?

Cop de fre i sirena.

La Sin City

39

CARRETERA – SIDECAR

CARRETERA – SIDECAR

Sidecar a tot drap per la carretera. Tornen a trencar la barrera de l’autopista. Madonna s’aixeca en el sidecar i crida, passant-ho bé.

Xuri mira enrere tot cofoi.

Madonna: ¡¡¡Ieeeeeeeeeje!!!

En això, els atrapa el cotxe de mossos. Amb la sirena.

Faixedas: ¡Fot-li

gas! Que ens atrapen…

Persecució policia a sidecar.

(espolsant-se les mans): Solu­ cionat, Madonna. Passem a un altre tema: ¿Per què els vostres sostens cònics ignoren les lleis de la gravetat?

XuriGUERA:

Plaça del poble

L’alcaldessa és a punt d’encendre amb la torxa la pila de llenya, situada als peus de l’alcalde. (desesperat) Colometa… Si fas això, no podrem anar junts al creuer per l’Adriàtic.

ALCALDE: CARRETERA – PLA ZENITAL

Sidecar adelantant cotxes. policia darrera. maniobres forçades, espectaculars, impos­ sibles...

ALCALDESSA:

cap a la UVI.

L’únic creuer que faràs serà

carretera sidecar

continua la persecució.

Masferrer: ¿Els

perdem?

XuriGUERA: Deixa’m

fer..

Xuriguera comença a treure revistes.

Madonna, aquestes revistes sobre vostè són el meu tresor espiritual.

Però el món material m’obliga a...

Xuriguera:

¿És la Madonna? ¡Uau! La

Xuriguera comença a llençar les revistes en marxa.

Madonna...

CARRETERA – MOSSOS

Masferrer: La Madonna ha suspès la seva

Una de les revistes va a parar en el para­ brises del cotxe dels mossos. Poster desple­ gable grandios MOSSO 1: ¿Qué

és això?

mosso 2: ¡¡¡La

Madonna en pilotes!!!

El conductor i l’acompanyant no veuen ni hòstia. Frenada, cop de volant i fora de la carretera.

40

De cop i volta, apareix el sidecar. Creua la plaça i va a petar contra l’arbre.

Silenci.

En Xuriguera amb molta classe i ofe­ reix la mà a la Madonna per baixar del sidecar, com un senyor.

Masferrer la puja dalt de l’escenari on abans hi havia la guillotina.

La plaça està en silenci. No es creuen el què veuen (és la Madona). Murmuris generals.

Vilajardí 0

MUltitud:

actuació a la capital. ¡El concert és farà a Vilajardí!

Cridòria de la multitud.

Masferrer: Però la Madonna està a favor de la pau, els tibetans i les balenes. Rebutja qualsevol tipus de violència. ¿Què preferiu? ¿La foguera amb l’alcalde o el seu concert?

Pla de la multitud. Silenci. Tots es miren.

alcaldessa: ¡¡¡¡La

foguera!!!!

El carnisser li entafora una botifarra a la boca i la silencia.

Masferrer: ¡Doncs que comenci el concert!

La Madonna comença a cantar, mentre tot el públic balla. Gran cridòria.

alcalde: ¿Em podries deslligar si us plau?

Faixedas: Tampoc no s’hauria fet mai, per-

què el meu sogre hi estava en contra.

ALCALDE: ¿Em podries deslligar si us plau?

Faixedas: De fet, la manifestació l’havia muntada ell...

escenari de la plaça del poble

Madonna cantant sola a l’escenari. Tota la gent saltant i ballant miren a Masferrer, que està ballant emocionat.

Obrim plano i veiem el sogre al costat d’en Faixedas, ha escoltat tota la conversa amb l’alcalde.

Masferrer: (Amb llàgrimes als ulls i la nuna a coll) La gallina ha dit que no...

Faixedas: Hola sogre. Estava comentant amb l’alcalde.

En un racó de la plaça.

Xuriguera amb la seva dona. De fons Madonna cantant. És tard. ¿Vols dir que no hauríem d’anar a dormir?

dona del xuriguera:

Veiem la cara d’encès del sogre. En Faixedas comença a córrer i veiem com la cigarreta comença a volar i cau a la pila de llenya... alcalde: ¡Nooooo! imatge nocturna del corcovat

XuriGUERA: Quedem-nos

un rato més.

Si home... i demà t’adormiràs, com sempre, i faràs tard a escola. ¡I ja hi serem!

DONA del Xuriguera:

Veiem en Xuriguera i la seva dona com marxen agafats de bracet.

PLAÇA DEL POBLE – FOGUERA

En Faixedas parlant amb l’alcalde que encara està lligat.

Faixedas: ¿Ho

veu alcalde? Tot arreglat.

alcalde: ¿Em podries deslligar si us plau?

Faixedas:

Sin City.

La gent ja ni se’n recorda de la

En Faixedas mentre parla distesament amb l’alcalde encén una cigarreta. L’al­ calde està nerviós pel fet d’estar lligat.

Als seus peus Vilajardí. A la plaça del poble veiem la il·luminació del concert i escoltem la Madonna cantant.. Ens acostem fins a un primer pla del corcovat. corcovat: ¡Aaah! I ja ha passat un dia més.

Un magnífic i meravellós dia al tranquil poble de Vilajardí. Pau, amor i felicitat...

Una llauna de cervesa entra volant per l’angle esquerre i li peta al cap. corcovat: Ha, ha, ha. La canalla, com juga... L’esperit incansable del jovent. La vall torna a recollir-se per descan...

Una segona llauna li peta al cap. corcovat: ¡Nen, si t’enganxo, et fotré una cara nova!

Avergonyit pel que acaba de dir.

Música final de la série La Sin City

41

11 sinopsis Cria corbs

A qui li calen bons amics?

En Xuriguera inventa un robot professor a la seva imatge i semblança, per què li solucioni els problemes que té amb els alumnes. El problema és que el robot s’inspira en El club de los poetas muertos, i és fa estimar més que Robin Williams entre els alumnes, els vilatans, la seva dona i les amigues de la seva dona. En Xuriguera demanarà al Masferrer i al Faixedas que l’ajudin a eliminar el seu doble, cosa difícil i complicada.

En Faixedas rep una amenaça clara del seu sogre: o trenca la seva amistat amb en Xuriguera i en Masferrer, o perdrà el seu lloc privilegiat a l’empresa familiar. Veient que el seu estatus social perilla, intenta perjudicar als seus amics per demostrar que se n’ha distanciat. Però els seus plans fracassen: no tan sols afavoreixen en Masferrer i en Xuriguera, sinó que perjudiquen els negocis del sogre. En Faixedas acaba reafrimant la seva amistat amb el Masferrer i el Faixedas, davant de l’enuig del sogre i la dona.

Fantasmes a la nevera

En Xuriguera rep en herència un casalot encantat als afores del poble. Els tres amics hi passen una nit i s’enfronten a espectres, aparicions i ectoplasmes. Com que els Caçafantasmes de Bill Murray estan ocupats, decideixen acabar amb l’encanteri fent servir un sistema infalible: la dinamita. Tractarà d’evitar-ho el sogre del Faixedas, que té l’ull posat en el solar per aixecar-hi un centre comercial, però només en quedarà un cràter fumejant.

Jo vull ser famós!

En Faixedas, fart de sentir-se un zero a l’esquerra, vol arribar a la fama per la porta gran: fent-se estrella del rock. Amb el Xuriguera i en Masferrer munten una banda, assessorats per Mick Jagger. En el concert de presentació, davant de tot el poble, el Faixedas s’adona que el públic s’interessa més per la vida privada que per la música.

Ell complau al públic explicant les misèries de la seva dona i del seu sogre, que faran tot el possible per boicotejar l’espectacle.

42

Vilajardí 0

Pneumàtics accelerats

Els tres guillats volen aconseguir diners perquè els nanos de l’escola puguin anar de viatge de final de curs a les ruïnes de Pompeia. Volen atracar el banc del poble; no és bona idea, perquè la directora els reconeix, els convida a esmorzar i els obre un compte infantil a cadascun d’ells.

Per això, recorren a una idea més simple: aprofitant que Fernando Alonso corre a Montmeló, entraran a la seva rulot i li robaran la cartera dels pantalons.

La vida és un insomni?

Després de mirar el DVD de Gorilas en la niebla cinc vegades (i acabar-se tres ampolles de ratafia), el Faixedas té una visió: es veu a ell mateix salvant goriles a l’Àfrica.

Per això, renega de la seva vida de luxe, la família i la minyona i es disposa a començar de zero. El Xuriguera i el Masferrer l’ajuden a fer les maletes per fugir de casa.

Però la família del Faixedas està decidida a boicotejar el canvi, el convencen perquè mantingui el seu rol social.

Negra i criminal

Entren a robar a la fàbrica del sogre d’en Faixedas. Els tres amics investiguen el succés, perquè el Faixedas vol promocionarse davant del sogre. El problema sorgeix quan descobreixen que el sogre ha fingit el robatori. Faixedas és convençut pels amics perquè ho denunciï. Però no compten en què el sogre és un home poderós i té un bon advocat. Ell surt de comissària sense problemes, però els tres amics hi acaben passant la nit, acusats de difamació.

Tot va començar així

En una regressió al passat, trobem al tres amics a l’escola, i veiem com es fan amics com a reacció al bullying i a la marginació que els sotmeten la resta de companys.

També assistim als intents del Faixedas per impressionar i conquerir la seva futura dona, per tal de demostrar que és un mascle com cal. En Xuriguera i en Masferrer miraran de treure-li la idea del cap, sense gaire èxit.

UNA TERÀPIA DE NASSOS

El sogre envia Faixedas, Xuriguera i Masferrer al zoo de Manhattan, a la recerca d’idees pel zoo que vol muntar a Vilajardí.

Els guillats, aprofitant el viatge, s’entrevis-

ten amb Woody Allen. L’han de convèncer perquè s’avingui a filmar l’espot publicitari del futur zoo, però la trobada acaba com el rosari de l’aurora. Mentre volen de retorn a Europa, Faixedas està desesperat: s’han fos en multes tot el pressupost del sogre i no porten cap idea. Masferrer descobreix en una revista un negoci absurd per enriquir-se que, en aparença, sembla infal·lible. Faixedas el ridiculitza i se’n riu.

Però quan arriben a Vilajardí, en un rampell d’inspiració, mira d’enredar el sogre perquè s’oblidi del zoològic i tiri endavant aquell negoci.

La invasió dels carallots

Dos estrangers rics, a imatge de Sarkozy i Carla Bruni, s’instal·len a Vilajardí i comencen a restaurar una antiga masia.

El seu luxe i fals glamour impressiona a tot el poble, menys als tres amics, que recel·len de tan cosmopolitisme. Decidits a desenmascarar-los, acaben demostrant que els nouvinguts són uns extraterrestres que volen reduir la humanitat a la seva imatge. Acaben foragitant-los de la Terra, tot i la incomprensió dels seus covilatans, que no els reconeixen l’encert.

L’air force one

El sogre d’en Faixedas lloga un zeppelin per fer-lo volar damunt del poble i repartir publicitat d’empreses pròpies. Un escamot terrorista, que fuig de la policia, s’acaba apoderant del dirigible i segresta al sogre.

Els tres guillats se les hauran d’enginyar per aturar el dirigible, abans que travessi la frontera. Tot això, és clar, d’amagat de les forces de l’ordre que controlen l’operació de salvament, i amb l’ajuda del 007 Daniel Craig, que estiueja vora el poble.

Sinopsis

43

4 propostes monogràfiques Amb la neu al cos

Ara fa cinc segles

El Nadal ha arribat a Vilajardí. Com es descarreguen contra el tió i contra tot allò que s’ho mereixi. L’esperit de Nadal es respira a ple pulmó. O quasi, o no.

Abans es vivia més bé. Abans tot era més natural. Abans el menjar era més bo. Tot era més autèntic. Abans la gent tenia paraula. Abans al bosc hi havia bolets i per la riera baixava més aigua.

Com s’ho feien per viure els avantpassats dels nostres protagonistes?

Castanyes versus carabasses)

La tardor fa esclatar un bonic ventall d’ocres i vermells pels boscos de la contrada. Sota l’arbre de la plaça, la castanyera torra castanyes i moniatos.

Arriba la nit de tots sants a Vilajardí.

Però, que carai fa aquesta mainada vestida de Dràcula i fent mal bé les carbasses?

Torna-la a tocar, Xuriguera

Munten un cinema a la fresca a Vilajardí. Els del poble queden fascinats pel setè art. Les millors trames cinematogràfiques, escenes mítiques del cinema mut i sonor, històries d’amor, bèl·liques, de romans... Allò que el vent s’endugué passat pel sedàs de Vilajardí. Per als més cinèfils.

2 propostes més

(trastocades del tot)

Les tres clonades

Qui són aquests tan alts?

Una mare (Roser Capdevila) ve a passar el cap de setmana a Vilajardí.

Hi arriba amb les seves filles (les tres bessones). Una trucada la reclama urgentment a Barcelona. Cap problema perquè els nostres protagonistes faran de cangur a les tres bessones. Us imagineu una trobada entre la bruixa avorrida i la dona dels gossos?

La dona d’en Faixedas ha muntat una party a casa seva. Hi convida les seves amistats i part de la jet set local i mundial. S’hi aplega una gent ben estranya.

Un xoc cultural entre l’univers Guerrilla i l’univers de Jordi Labanda & Co.

44

Vilajardí 0

4

VilajardĂ­ 0

Disseny gràfic: Júlia Font i Cèl·lula

E D E R TEAT A L L I R R GUE Animació

Direcció d’art

Guia pràctica per a forasters VILAJARDÍ

Idea i direcció

Guia pràctica per a forasters

VILAJARDÍ

E D E R T A E T RILLA ER