Mercats: exponencialitat i essència

lourDes bArCelÓ Aviram Barceló Mestre

A les escoles de negocis de més prestigi de Barcelona, s’està fent referència a un terme nou aplicable a totes les branques empresarials i tecnològiques: l’exponencialitat. Aquest corrent respon a l’observació d’una realitat dinàmica que canvia a un pas certament accelerat, on es generen cada dia noves idees atractives i transformadores.

Així mateix, la mateixa naturalesa de l’ésser humà empeny la societat a recuperar els valors de conservació del medi natural, el consum ecològic i la sostenibilitat. Tenim doncs dos eixos fonamentals en els quals ens situem com a persones: un que ens fa avançar cap a la innovació i el canvi, i un altre que ens relaciona amb el nostre entorn més personal.

És l’era de la sobrecomunicació Whatsapp, Twitter, Facebook, Instagram i les que vindran, aprofitem aquests canals!

En aquest marc que combina modernitat i tradició es situen els mercats de catalunya. Des d’entitats com l’Institut Municipal, les associacions de veïns o els gremis de detallistes s’han fet esforços ingents per assolir el repte de tenir uns mercats adequats als temps que estem vivint, ajudant en la implantació dels avenços digitals, la millora tecnològica i l’accessibilitat comunicativa. Alhora, però, s’ha treballat també en generar un teixit de barri que humanitzi el comerç; perquè anar al mercat no és “consumir”; és “fer vida”. Actualment el món dels paradistes és a les xarxes socials; el servei al client s’ha tecnificat i millorat a bastament; però l’encant del mercat és que no ha perdut la seva essència; ans al contrari. la vida de mercat continua essent el pal de paller dels barris, el punt de trobada, de conversa, de diàleg, de colors i olors, de cultura...

NouS objecTiuS eN el comerç: coNSum Saludable i TeiXiT Social

En els darrers temps el departament de recursos humans del gegant Google no busca contractar com anys enrere informàtics i enginyers, sinó filòsofs. Contràriament al que pugui semblar els reptes que preveu la gran companyia no estan enfocats en la innovació tecnològica sinó en l’ètica, el civisme i la socialització.

D’altra banda, Nacions Unides, en la seva agenda 2030, proposa, en els objectius de desenvolupament globals, tres dimensions a treballar en tots els països del món:

l’economia, el medi ambient i la sostenibilitat de les

ciutats. Veiem doncs com els nous plantejaments mundials s’ajusten perfectament a allò que podem oferir des dels mercats i el petit comerç: equitat econòmica, consum saludable i teixit social. a la Grècia clàssica, les àgores eren el lloc on es concentrava la ciutadania, on es discutia de política, però també de medicina, de literatura o de les últimes xafarderies de la polis, fos Atenes, Esparta o Tebes. Més tard, ja a l’edat mitjana, aquest flux de gent i idees es generava al voltant de les grans esglésies i catedrals; cal recordar en aquest punt la repercussió que varen tenir els gremis que envoltaven la bellíssima Santa Maria del Mar, d’on provenen tots els noms dels carrers que la voregen: Assaonadors, Sombrerers, Corders, Argenters i tants d’altres. Tant en un cas en l’altre, les relacions personals es desenvolupaven en

emplaçaments urbans que donaven categoria a la ciu-

tat. És així com es va generar una classe social mitjana que va permetre la transició entre el món dels aristòcrates i els mercaders, els nobles i els menestrals, els més poderosos i els més humils.

L’ERA DE LA SObRECOMUNICACIÓ, NO TENIR-NE Por

I ara? Ara és l’era de la sobrecomunicació; Whatsapp, Twitter, Facebook i les que vindran. Hem abandonat el diari de paper i llegim el digital; els adolescents consideren que trucar per telèfon és intrusiu però envien infinitat de missatges; comprem per internet, tot i que ens encanta

que el barri tingui botigues. És fàcil caure en els tòpics sobre les amenaces del nou món; no hi entrem, no hi hem d’entrar.

Digitalitzem-nos, actualitzem-nos, formem-nos, tecnifiquem les nostres parades. Fem-ho, perquè, si ho fem, els nostres clients-amics seguiran sempre volent anar “a plaça”, perquè només així podrem continuar essent qui som

Quan es van inventar les bicicletes algú va dir que es deixarien de llegir llibres; amb l’arribada de la televisió es creia que la ràdio desapareixeria, i amb internet, que la televisió estava acabada. Res més allunyat de la realitat en cap dels casos. Igualment, quan pensem que les grans

superfícies anul·laran els petits comerços, ens estem buscant l’excusa perfecta per no avançar, el pretext per abaixar els braços i tirar la tovallola. No ho hem

de fer.

Joan Salvat-Papasseit té un poema que m’agrada especialment. El va escriure des del llit, malalt de tuberculosi, poc temps abans de morir. contràriament al que podria semblar és tot un cant a la vida. Hi parla de tot allò que trobarà a faltar quan ja no hi sigui, tot allò que pot veure i sentir de la seva finestra estant. D’una banda enyorarà l’aeroplà, que li fa aixecar el cap amb el seu soroll eixordador (el futur més tècnic); de l’altre, “les dones del barri

matineres que travessen de pressa en direcció al mer-

cat amb sengles cistells grocs, i retornen que sobreïxen les cols, i a vegades la carn, i d’un altre cireres vermelles” (el poder de la gent).

En Joan Capri, l’humorista català més nostrat, d’anar al

mercat en deia “anar a plaça”, perquè la “plaça” era la

plaça del mercat. I quan incloïa aquest món en els seus monòlegs hi reflectia la nostra manera de fer, la nostra idiosincràsia, la nostra forma de relacionar-nos, de menjar verdura, gallina i peix, de buscar un bon preu, de xerrar una estona també, de veure’ns i ser poble.

Digitalitzem-nos, actualitzem-nos, formem-nos,

tecnifiquem les nostres parades. Fem-ho, perquè, si ho

fem, els nostres clients-amics seguiran sempre volent anar “a plaça”, perquè només així podrem continuar essent qui som.