ENEMIC DE CLASSE
FITXA TÈCNICA Eslovènia 2013 112 minuts Rok Bicek Nejc Gazvoda, Rok Bicek, Janez Lapajne FOTOGRAFIA Fabio Stoll MUNTATGE Rok Bicek, Janez Lapajne PRODUCCIÓ Triglav films
NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ
ARGUMENT Un professor autoritari arriba a un institut i fa saltar pels aires la rutina de l'alumnat mitjançant tensions i conflictes. El film explora amb intel·ligència la naturalesa del control i la rebel·lió i les bretxes profundes que neixen de les llavors de l’alienació i el fanatisme. Inspirada en una història personal del mateix cineasta, i amb un repartiment esplèndid que barreja estudiants reals amb actors, és també una metàfora que diu tant de l’aula com de la societat en la qual s’enquadra. DIRECCIÓ
Igor Samobor Natasa B. Gracner Tjasa Zeleznik Masa Derganc Robert Prebil Voranc Boh Jan Zupancic Dasa Cuperski Dorotea Nadrah Spela Novak Pia Korbar Jan Vrhovnik Kangjing Qiu Estera Dvormik
Robert Zdenka Sasa Nusa Matjaz Luka Tadej Sabina Mojca Spela Marusa Nik Chang Sonja
DIUMENGE 2 DE JUNY DE 2019 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
Rok Bicek va néixer el 1985 a Novo Mesto, Eslovènia. Es va graduar a la Universitat de Ljubljana i va entrar en el món del cinema com un estudiant destacat de la Poetika de Janez Lapajne, una acadèmia per investigar l'art de dirigir una pel·lícula. Va guanyar diversos premis per les seves pellícules estudiantils. L’Enemic de classe va ser el primer llargmetratge que va dirigir.
ROK BICEK FILMOGRAFIA FILMOGRAFIA
2017 - La família FITXA ARTÍSTICA
BIOGRAFIA
2013 - Enemic de classe
ENTREVISTA AL DIRECTOR
'
Parlin's de l'escriptura del guió. Vaig fer aquesta pel·lícula dos anys després de concloure els meus estudis de cinema. Aquests dos anys van ser complicats. Tenia al meu cap la història, però em semblava massa complexa per a un primer llarg. Al final, vaig aconseguir esbossar el guió gràcies a l'ajuda, sobretot, de Nejc Gazvoda. Ell és molt bo en l'economia de diàlegs, ja es veu al seu cinema. Janez Lapajne, que va ser el meu tutor durant els tallers, també va participar en la redacció de Class Enemy i la va coproduir. Com va néixer aquesta història? En el meu primer any d'institut, una noia de tercer es va suïcidar i els seus companys de classe es van rebel·lar contra el centre. En la seva opinió, el sistema escolar n’era responsable. Tenien un pro-grama de ràdio similar al que apa-reix en la pel-lícula. Les seves emis-sions em van marcar profunda-ment. Moltes escenes del film havi-en passat realment. A la cinta, el jove asiàtic diu una frase molt important: «Els eslovens, quan es maten entre vostès, se suïciden». Versió original en anglès amb subtítols Són, sens dubte, dos dels probleen castellà. mes més importants de la societat eslovena. El nostre índex de suïcidis està entre els tres més alts del món i el país ha estat marcat per les massacres que van seguir a la seSony Crawford Duanefruit Jackson gona guerra mundial, de les Jacy Farrow venjances entre aliats col·laboraciSam ithe Lion onistes. Tots dos bàndols són encaRuth Popper Farrow ra famosos al paísLois i rendeixen els Lester Marlow seus respectius homenatges, per la qual cosa encara avui Eslovènia continua dividida. Vaig concebre l'institut de la pel·lícula com una microsocietat a imatge i semblanDISSABTE 15 ça del 21:meu 00 Hpaís, i Eslovènia, al final, ÚLTIMA és com una EuropaAen SESSIÓ LAminiatura.SALA El filmCIUTAT és molt realista. Ningú ni res no és blanc o negre en aquesta història. Volia que la pel·lícula reflectís la vida i a la vida no n’hi ha de blanc o negre. El bé i el mal estan estretament lligats, sempre. Determinar qui té raó i qui s'ha equivocat respon a les emocions.
La cinta marca l’abisme sentimental que hi ha entre alumnat i professorat, entre pares i alumnes, entre pares i professors o entre els propis docents. Les famílies busquen el bé del seu fill en deixar-los lliures sense imposar-los cap mena d'autoARGUMENT ritat, cosa que no l'ajuda a afrontar els problemes de la seva vida. El professor és dur amb els nois i noies i també actua pel bé d'ells, enfrontant amb fredor el seu alumnat a les seves responsabilitats. Va treballar amb actors professionals? Només cinc actors que van participar en la pel·lícula són professionals: el professor principal, el director, el professor de gimnàstica, el de matemàtiques i la docent embarassada. Tots els altres protagonistes són aficionats i gent seleccionada en escoles. Vaig anar classe per classe amb una idea dels meus personatges i esperava que tot l'alumnat tingués ganes de participar en un rodatge, però no va ser el cas. L'estudiant que encarna la noia que se suïcida no va ser voluntària, per exemple. Era massa tímida per aixecar la mà. Era just això el que buscava per a aquest paper, així que em vaig acostar a ella per a proposar-li-ho. Després vaig parlar amb voluntaris per comprovar quins podrien anar bé per a cadascun dels nou alumnes de la cinta. Els seleccionats van ser convidats al càsting. Aquesta forma de treballar ens va donar la possibilitat de comptar amb actors que es correspondri-
en amb els personatges que havíem descrit sense necessitat de reescriure el guió o adaptar els diàlegs en funció de les personalitats de què disposàvem. Com va finançar la pel·lícula i COMENTARI per què no va emprendre una coproducció amb Alemanya, atès que el seu idioma també està present en el film? La cinta la va finançar el Slovenian Film Centri, que, per segon any consecutiu, va llançar una convocatòria per a projectes de primers llargmetratges. Vam obtenir 380.000 euros de liquiditat i uns 100.000 euros en concepte de prestacions tècniques. Per mitjà d'un productor alemany, vam poder presentar el projecte a Eurimages, però al final el vam retirar per irregularitats administratives, El meu director de fotografia, Fabio Stoll, és alemany i va estudiar a Munic. Ens resultava molt complicat obtenir una càmera Arri Alexa per al rodatge, però els seus professors van escriure una carta de recomanació a les oficines d’Arri subratllant la importància per a aquest jove alemany de rodar una pel·lícula a Eslovènia amb un director estranger. Gràcies a això vam aconseguir una important bonificació sobre la càmera. Aquesta, per exemple, va ser una veritable contribució alemanya a la pel·lícula, encara que no es tracti d'una coproducció. Domenico La Porta Revista digital Cineuropa