NUESTRO TIEMPO ARGUMENT
Una família viu al camp mexicà criant toros de lídia. Esther està a càrrec del ranxo, mentre el seu marit, en Juan, un poeta reconegut mundialment, cria i selecciona els animals. Quan Esther s enamora de Phil, un ensinistrador de cavalls, la parella lluita per superar la crisi emocional. FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ FOTOGRAFIA MUNTATGE
Mèxic 2018 173 minuts Carlos Reygadas Carlos Reygadas Diego García Carlos Reygadas
DIRECCIÓ CARLOS REYGADAS FILMOGRAFIA
2018 - Nuestro Tiempo FITXA ARTÍSTICA Carlos Reygadas Natalia López Phil Burgers Rut Reygadas Eleazar Reygadas Yagio Martínez Maria Hagerman
Juan Esther Phil Rut Eleazar Juan (fill) Lorena
2012 - Post Tenebras Lux 2007 - Luz Silenciosa 2005 - Batalla en el cielo 2002 - Japón
DIUMENGE 26 DE MAIG DE 2019 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
BIOGRAFIA Carlos Reygadas és un director de cinema mexicà, escriptor i productor. Estudia dret a la ciutat de Mèxic i posteriorment s especialitza en Llei de conflictes armats i en l ús de la força a Londres. Després de deixar el Servei Exterior mexicà, dirigeix quatre curtmetratges a Bèlgica abans de rodar Japón, que es presenta als festivals de cinema de Rotterdam i de Cannes el 2002, on rep una menció especial al Premi Càmera d Or. Coproductor dels films d Amat Escalante des de Sangre del 2004. L'any següent, el 2005, estrena a Cannes la seva segona pel·lícula, Batalla en el cielo. També a Cannes obté el premi del jurat el 2007 per Luz silenciosa i el premi al millor director per Post Tenebras Lux el 2012. També ha FILMOGRAFIA rebut diversos premis Ariel, al millor director el 2008, millor guió original el 2004 i el 2008, i a la millor òpera prima l'any 2004.
COMENTARI
' Una de les característiques fonamentals dels films de Carlos Reygadas és la manera en què tant l'esperit de la naturalesa com els reflexos de la tensió social incideixen d'una manera o altra en la trama principal. En aquest cas, d'una banda la bravesa dels toros retallats contra imponents paisatges, la forma en què es relacionen entre ells, amb els cavalls i amb els humans, no només permet la confecció de seqüències de gran plasticitat i bellesa, i a vegades de cruesa, sinó que serveixen persistentment com a al·legories de les batalles que els humans estan lliurant contra la seva pròpia animalitat, i creant el contrast amb les lluites que esgrimeixen per donar curs als seus instints. Les seqüències, d'altra banda, li serveixen a Reygadas per imprimir una qualitat lírica al film, així com per oxigenar la narració i és prou hàbil i talentós per, al llarg original en anglès ambdura subtítols deVersió les tres hores que la en castellà. pel·lícula, teixir finament els episodis humans amb les postals naturals. En l àmbit visual, Reygadas Sony Crawford contrasta seqüències en interiDuane Jackson ors, filmades amb Jacy il·luminació Farrow Sam the tènue en les quals, en Lion general, Ruth Popper tria registrar l'acció en plans Lois Farrow Lester Marlow mitjans, amb escenes obertes en exterior, esprement totes les possibilitats de la llum (fins i tot quan la boira domina el paisatge, com15a la bonica seDISSABTE 21: 00final H que sembla sortiqüència ÚLTIMA SESSIÓ A LA da d'Angelopoulos), SALA CIUTAT deixant que s'imposi el camp, l'horitzó i les diverses formes en què la naturalesa es manifesta i s'imposa. El treball fotogràfic de Diego García (Cementery of Splendour) és superb; el
seu talent per aprofitar l'ampli format de la pantalla en preses llargues (de les que deixen respirar el que passa en elles) contribueix a l'òptim desenvolupament de la història per, fidel aARGUMENT l'estil de Reygadas, deixar que l'espectador contempli amb calma el que normalment no li és permès veure al cinema, a més que troba bellesa constant fins i tot sota les restriccions que podria presentar filmar de manera naturalista. La pel·lícula és la minuciosa radiografia de Juan, un home a qui, paradoxalment, tot i treballar amb les paraules i manipular les regles del llenguatge en fer poesia, li és difícil entaular converses profundes amb els altres, se li complica vincularse amb els altres, viu ficat en el seu món, abstret en les seves idees, les seves pors, les seves fantasies, la seva obsessió per controlar tot el que passa al seu voltant. Per ell, tot sembla reduir-se a ser sempre el centre de tot el que passa, de l'admiració, de l'amor, de la
lleialtat, del respecte i fins i tot de la compassió dels que l'envolten. Un mirall que, per a molts es-pectadors, podrà servir com al vehicle d'introspecció que possiblement va COMENTARI ser per al director. Però el film és, a més, una reflexió sobre l'amor, les seves possibilitats, el seu abast, els seus dimonis, els seus jocs d'ombres i de llums, les seves limitacions, un qüestionament sobre el risc que implica exigir de més a un sentiment tan fràgil, particularment quan potser aquest no estigui quallat del tot. I, simultàniament, Nuestro Tiempo proposa l'acceptació que els nostres problemes més íntims, els nostres conflictes quotidians, i fins i tot els existencials, semblen empal·lidir quan són posats en perspectiva enfront de la captivadora immensitat del que no podem manipular, del que ens depassa: la naturalesa i el temps. (Extracte de la crítica d ALFONSO FLORES-DURÓN)