ENTRE DOS AGUAS ARGUMENT Dotze anys després de La le-
yenda del tiempo, Isaki Lacuesta torna a San Fernando per filmar el retrobament entre dos germans, Isra, que acaba de sortir de la presó, i Cheíto, que acaba una llarga missió enrolat a la marina. Juntament amb l'amarg record de la violenta mort del seu pare, sorgirà també la necessitat de reprendre les seves vides i reconciliar-se amb ells mateixos. FITXA TÈCNICA NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ FOTOGRAFIA MÚSICA MUNTATGE PRODUCCIÓ
Espanya 2018 136 minuts Isaki Lacuesta Isaki La cuesta, Isa Campo, Fran Araújo Diego Dusuel Raül Fernandez Miró (Refree), Kiko Veneno Sergi Dies, Domi Parra Paco Poch
FITXA ARTÍSTICA Israel Góimez Romero Francisco José Gómez Romero Rocío Rendón Yolanda Carmona Lorrein Galea Manuel González del Tanago
Isra Cheito Rocío Yolanda Lorrein Manuel
DIUMENGE 28 D'ABRIL DE 2019 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
DIRECCIÓ ISAKI LACUESTA FILMOGRAFIA 2000 - Cravan vs. Cravan 2006 - La leyenda del tiempo 2009 - Los condenados 2010 - La noche que no acaba 2011 - Els passos dobles - El quadern de fang 2013 - El moviment perpetu 2014 - Murieron por encima de sus posibilidades 2016 - La propera pell 2018 - Entre dos aguas
BIOGRAFIA Neix a Girona l'any 1975, fill d'una família d'orígen basc. Estudia Comunicació Audiovisual a la UAB i es graduaa la 1a edició del Máster en Documental de Creació de la UPF. El seu primer llargmetratge, el documental Cravan vs. Cravan ja aconsegueix diversos premis en festivals internacionals. Es tracta d'un dels cineastes catalans més interessants i més justament prestigiosos dels nostres temps. El seu cinema es mou entre la ficció i el documental, d'una manera literal en híbrids prodigiosos com La leyenda del tiempo (multipremiada) o la seva mena de seqüela Entre dos aguas (Concha de Oro a San Sebastián o set premis Gaudí, entre d'altres guardons), títols que es podríen emmarcar com a mostres d'hiperrealisme cinematogràfic. Aquesta etiqueta també podría valer per aun dels seus títols més populars, La propera pell, premiada als Gaudí, als Goya i al Festival de Málaga. Destaquen també els seus treballs sobre artistes com Ava Gardner (La noche que no acaba) o Miquel Barceló/François Augiéras (Els passos dobles i El FILMOGRAFIA quadern de fang). Lacuesta també ha realitzat diversos curts i installacions per a exposicions, així com col·laboracions en diversos mitjans, escrivint articles sobre cinema, música i literatura, sovint amb pseudònim.
COMENTARI
' EL RETRAT I EL RELAT A l'inici de La pirámide humana, de Jean Rouch, el cineasta reuneix un grup de personatges que viuen a Abidjan i els adverteix que el que rodaran serà una pellícula en la qual actuaran com si fossin ells mateixos. És el 1959, quan Costa d'Ivori viu els seus últims mesos com a colònia francesa. Isaki Lacuesta confessa que va pensar molt en Jean Rouch quan el 2005 va rodar La leyenda del tiempo. Volia fer una pellícula amb actors reals que fessin veure que estaven actuant, creant una veritat realista a partir de l'evidència de la posada en escena. Rouch torna a estar omnipresent a Entre dos aguas, on fins i tot permet que el seu protagonista, Isra, explori -com en Moi, un noir (1958) - el seu propi imaginari. Al costat de Rouch, una altra pel·lícula clau per entendre Entre dos aguas és The Coming Race (2006), de Ben Rivers. Isaki Lacuesta es va inspirar en ella perquè volia generar una mena d'atemporalitat en la descripció de l'entorn que només era possiVersió original en anglès amb subtítols bleena castellà. partir de l'ús d'una pel·lícula de 16 mm. Entre dos aguas explora la creació d'un entorn hiperrealista on, darrera de la invenció, hi ha moltes coses que sónSony comCrawford la vida reJackson al d'Isra i Cheíto.Duane Per aconseguir Jacy Farrow la simulació documental, les bases Sam the Lion Ruth Popper del mètode es troben en un priLois Farrow mer esbós de guió, escrit el 2014, Lester Marlow per buscar finançament i informar l'equip. Aquell primer llibret segueix el mateix ordre cronològic dels esdeveniments. S'obre amb DISSABTE 15 del fill d'Isra i l'escena del part 21: 00 H continua amb les imatges de la ÚLTIMA SESSIÓ A LA sevaSALA estada a la presó. Les acciCIUTAT ons estan perfectament delimitades, però també es treballen les bases estètiques de la pel·lícula. En canvi, els diàlegs són converses entre Isra i Cheíto trets del seu WhatsApp o fragments d'entrevistes sobre la seva vida recent.
El treball de camp pot canviar les coses, ja que l'atzar modifica moltes coses. L'estructura es centra en un muntatge paral·lel entre la vida d'Isra i Cheíto, però aquest tractament està condicionat per factors essencials com el catàleg ARGUMENT d'emocions (gestos i rostres dels actors) i la recerca d'espais, a partir del contrast entre el vell i el nou. Lacuesta considera que una de les claus en troba en el fet d' establir una dialèctica contínua entre el retrat dels personatges i la trama. El relat no pot ofegar el retrat Els apunts de les localitzacions ocupen un lloc clau, però en la primera versió hi ha molts dubtes derivats del procés de producció. Per comprendre al personatge de Cheíto calia filmar al vaixell militar, però dos anys abans del rodatge no se sabia allò que l'exèrcit permetria rodar. El tractament de la planificació també està definit. La primera versió havia de ser en blanc i negre. La posada en escena evitarà el joc entre pla-contraplà dut a terme a La leyenda del tiempo. En el moment de rodar una escena, es buscarà un punt de vista a partir de la posició d'un personatge i, la càmera simularà sempre que està subjecta a aquest punt de vista i que s'acosta
físicament a ell. El 2016 s'escriu un segon guió en el qual els diàlegs apareixen més desenvolupats i les localitzacions, més definides. En canvi, en el moment del rodatge no va utilitzar cap dels guions, sinó una COMENTARI escaleta de rodatge en la qual pot llegir-se: "Trobada d'Isra amb un grup d'evangelistes". Al costat de l'acció sorgeixen un seguit de possibles temes que els actors han d'abordar en aquesta seqüència: la família, la mare, la venjança, el suïcidi. La posada en escena deixa llibertat per a les situacions i els diàlegs. Per escollir els evangelistes i la resta de secundaris que surten a la pel·lícula, es va dur a terme un treball de càsting. Tot el guió del rodatge no és més que un apunt de situacions, com un resum que es recolza en els treballs previs d'escriptura. El pla de producció va haver de ajustar-se a un element essencial: l'horari de les marees. La seva evolució va determinar i condicionar moltes situacions, algunes accions i fins i tot la topografia figurativa dels espais. Àngel Quintana Caimán. Cuadernos de Cine Núm. 77