ROJO ARGUMENT
A mitjan anys 70, un home estrany arriba a una ciutat de províncies tranquil·la. En un restaurant, i sense cap motiu aparent, comença a agredir Claudio, un reconegut advocat. La comunitat dóna suport a l'advocat i el foras.ter és humiliat i explusat del restaurant. Més tard, i tornant cap a casa, Claudio i la seva esposa, Susana són interceptats pel foraster, que es mostra disposat a dur a terme una venjança terrible. L'advocat emprèn en aquest moment un camí sense retorn, de mort, secrets i silencis.
FITXA TÈCNICA Argentina 2018 109 minuts Benjamin Naishtat Benjamin Naishtat Pedro Sotero Vincent Van Warmerdam SO Fernando Ribero MUNTATGE Andrés Quaranta
NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ FOTOGRAFIA MÚSICA
DIRECCIÓ BENJAMIN NAISHTAT FILMOGRAFIA
FILMOGRAFIA
2018 - Rojo FITXA ARTÍSTICA Dario Grandinetti Andrea Frigenio Alfredo Castro Diego Cremonesi Laura Grnadinetti Mara Bestelli Rafael Federman Raymond E. Lee Susana Pampin Rudy Chemicoff.
Claudio Susana Detectiu Sinclair Estrany desconegut Paula Mabel Santiago Cowboy Professora música Mag
DIUMENGE 19 DE MAIG DE 2019 18:30 H AUDITORI PLANA DE L'OM
BIOGRAFIA Benjamin Naishtat (Buenos Aires, 1986) no para de fer cinema. Amb poc més de 30 anys ja és el favorit dels grans festivals. Amb la seva òpera prima, la provocativa i experimental Historia del miedo, va participar a la competició del Festival de Berlín 2014 i va tenir un ampli recorregut comercial. Amb el segon llargmetratge, El movimiento, va participar a la secció oficial de Locarno, el paradís de la cinefília. Format a la Universidad del Cine i al pretigiós institut francès Le Fresnoy, ara ha tornat a sorprendre amb el seu tercer film, Rojo, ambientat ens els anys immediatament anteriors a la dictadura argentina.
2017 - El movimiento 2014 - Historia del miedo
COMENTARIS
' L'ANY EN QUÈ TOT ES VA TORNAR 'ROJO' A L'ARGENTINA, SEGONS BENJAMIN NAISHTAT El preludi d'una dictadura és encara més terrorífic El director i guionista Benjamín Naishtat obre la seva tercera pel:lícula, Rojo, situant exactament el lloc i el temps de la seva acció, una província argentina l'any 1975. Any clau en la història del país. Durant aquests mesos que van precedir el cop d'estat, es van promulgar els anomenats Decrets d'aniquilament, amb la finalitat que l'exèrcit aniquilés (mot escollit amb tota la intenció per demostrar la fermesa del govern) tota acció subversiva. Segons les dades d'aquest mateix any, van desaparèixer unes 350 persones al país, en front de menys de 50, el 1974. Rojo comença ensenyant la façana d'una casa. Els seus habitants estan sortint a poc a poc, amb maletes, alguns amb les mans buides, unaamb mena de Versió original enen anglès subtítols en castellà. desfilada trista i macabra, com sempre esdevé el fet d'abandonar una llar. Sortides i entrades curioses que desperten l'interès del públic i el posen a l'aguait. Sony Crawford El que passa després encara és Duane Jackson Farrow més inquietant, laJacy discussió entre Sam the Lion dos individus enRuth un Popper restaurant. Lois Farrow El protagonista de la història, Lester Marlow l'advocat del poble, Claudio (un excel·lent Dario Grandinetti), espera la seva dona assegut en una taula sense prendre res. El DISSABTEde 15manera agressidesconegut, 21: 00 H va, li demana que li deixi el seu ÚLTIMA SESSIÓ A LA lloc perquè ell vol sopar de seguiSALA CIUTAT da, sense esperar-se més. Claudio li cedeix la taula, però no pot evitar de fer-li un discurs humiliant, davant de la resta de clients. El desconegut l'espera a la sor-
tida i la confrontació no es fa esperar. La tranquil·litat del poble no és la que sembla i la violència soterrada i continguda és, aquí mateix, present, i pot saltar en qualsevol moment. El brillant director reprèn les obARGUMENT sessions que es feien paleses en el seu primer i potent llargmetratge, Historia del miedo (2014). Un clima concret s'installa en una societat i els seus integrants es comporten d'acord amb aquest clima sota la seva influència poderosa. Si el cinema argentí ha tocat el tema de la seva dictadura moltes vegades, en poques ho ha fet just anys abans de la seva instauració. Amb la ploma brillant i aguda a la qual ens té acostumats Benjamin Naishtat, a la pel·lícuula hi ha una escena petita i insignificant, aparentment, que pot explicar tot el film. La família de Claudio rep uns amics i, com sempre, la seva esposa la veiem amb la seva tassa de cafè. Tot i així, a la tassa només hi ha aigua. Ella ho justifica dient que, com que és socialment obligatori prendre alguna cosa amb els amics, en comptes de reconèixer la veritat i confessar que no li ve de gust prendre res, s'acaba posant aigua a la seva tassa,
per fer com tots els altres. I justament això és el que Claudio i la seva família establiran com a forma de comportament. I com per tot el país, les persones comencen a desaparèixer, també d'aquest petit poble, el COMENTARI desconegut de l'escàndol del restaurant, el company del grup de teatre de la filla de l'advocat. O encara més enllà, per què no ajudar un amic a apropiar-se de la casa abandonada que obre la primera escena de la pel·lícula? Al cap i a la fi, com li comenta el seu amic, si no ho fem nosaltres, ho faran d'altres. Encara sort que apareix un infal·lible detectiu, Alfredo Castro (inquietant, tràgic i sinistre com en les seves millors interpretacions) per resoldre aquesta enigmàtica desaparició. Per a l'antic policia i actual estrella televisiva, aquesta serà la seva primera investigació resolta, però sense responsable. A partir del 1975, a l'Argentina no es resoldrà quasi cap cas i en molts d'ells no es trobaran els responsables. Ja no es farà diana. Des d'aquest any 1975 tot serà Rojo. CARLOS LOUREDA FOTOGRAMAS (23.09.2018)