AL-GHURABÁ (VERSIÓ EN CATALÂ)

ISSUE 19

MARÇ 2019

ISSN 2565-2222

AL-GHURABÀ REVISTA DE CONTRA-NARRATIVA PER A LA PREVENCIÓ DE LA RADICALITZACIÓ VIOLENTA DE ETIOLOGIA GIHADISTA COUNTER-NARRATIVE MAGAZINE FOR THE PREVENTION OF VIOLENT EXTREMISM OF JIHADISM ETIOLOGY

MADJALISME Una doctrina perillosa s'estén a les mesquites espanyoles

TERRORISME ANARQUISTA Una amenaça emergent

PERFILS PSICOLÒGICS DELS TERRORISTES Perfilació basada en processos

INTELCISEG.COM

AL-GHURABÀ Número 19 Març 2019 ISSN 2565-2222

Director CISEG Equipo Redacción CISEG Editor CISEG Comitè Científic A.Trespaderne D.Villalba B.E.Boumnina D. Garriga Maquetació Patxi Pizarro Antonio Martín Analistes d'aquest número Enrique Arias Gil (Espanya) Jorge Jimenez Serrano (Espanya) Adolfo de la Torre Fernández (Espanya) Hassan Sejelmasi (Marroc) Justícia Restaurativa Virgina Domingo de la Fuente Entrevista: Sergio Gracia (Per: Antonio Martín) Tinta imprescindible: Terrorism and Counterterrorism Studies Autor: Edwin Bakker

CISEG revistalghuraba@intelciseg.com

al-ghurabÀ

SUMARI 45 JUSTÍCIA RESTAURATIVA Virginia Domingo

55 TINTA IMPRESCINDIBLE

58 AGENDA CISEG

3 EDITORIAL PER BAHAE EDDINE BOUMNINA

6 ENRIQUE ARIAS GIL L'AMENAÇA EMERGENT DEL TERRORISME ANARQUISTA

13 JORGE JIMENEZ SERRANO PERFILS PSICOLÒGICS DELS NOUS TERRORISTES

33 ADOLFO DE LA TORRE FERNÁNDEZ FINANÇAMENT D'ACTIVITATS TERRORISTES, FINANÇAMENT LEGAL. LES DONACIONS "EL ZAKAT"

40 HASSAN SEJELMASI EL PERILL DEL MADJALISME A LES MESQUITES ESPANYOLES

49 L'ENTREVISTA Sergio Gracia

PÀGINA 2 | AL GHURABÀ

02

EDITORIAL BAHAE EDDINE BOUMNINA DELEGAT NACIONAL DE CISEG PER AL MARROC.

Ha contribuït a la difusió dels audiovisuals de Muntasir Media a Espanya i l'impacte en la premsa espanyola, en què aquesta productora estigui en procés de ser reconeguda oficialment per Dáesh com un mitjà de confiança i col·laborador-extern?

Els últims audiovisuals de la productora Muntasir Media acrediten que els autors dels dos primers vídeos i aquests últims, no són la mateixa persona. Tant el lèxic utilitzat com la capacitat doctrinal són absolutament diferents, inclosos els termes triats en castellà per referir-se a conceptes doctrinals, ja que aquesta vegada són correctes.

No obstant això, no pot existir una evolució doctrinal i conceptual en setmanes, encara que existeix la possibilitat que la productora hagi guanyat la confiança dels encarregats de la difusió de la propaganda oficial i de les productores reconegudes pel Diwan Mediàtic del Dáesh.

Prova d'això és que a diferència dels primers, s'ha detectat la difusió d'aquests audiovisuals per part d'agents terroristes que treballen per a altres mitjans reconeguts en diversos canals de segona categoria -canals col·laboradors amb reconeixement oficial-.

Així mateix el canvi imminent en el contingut doctrinal i lingüístic, evidencia que està rebent el suport de personal experimentat en propaganda d'etiología gihadista dirigida cap a occident.

És important destacar que els professionals mediàtics del Dáesh, segueixen amb profunditat el feedback de la societat occidental davant de cada publicació, avaluen l'impacte, on s'ha publicat i com reacciona el ciutadà.

Per tant, donar espai, visibilitat i difusió a aquests suports audiovisuals, el que genera és un major prestigi per a la productora davant l'organització terrorista, encara que a efectes informatius ja són paràmetres usats pels mateixos responsables del Diwan Mediàtic del Dáesh per promocionar i / o reconèixer una productora o una altra o crear més polèmica en l'occident sobre una producció.

El procés de reconeixement per part del Dáesh cap a una productora externa cada vegada és més fàcil. Només necessiten diverses publicacions constants amb un impacte mediàtic important, seguidors permanents, l'aval d'uns difusors reconeguts i que durant mesos analitzin aquesta productora mitjançant un acostament de tipus contraintel·ligència, proves o trampes per descartar una possible i suposada infiltració dels serveis d'intel·ligència que també fan servir aquesta tàctica.

Per tant, Muntasir Media passa de produir un vídeo mediocre que no va tenir repercussió en cap canal rellevant del Dáesh, a un últim vídeo que d'una banda,

S'ha pogut detectar, que el castellà emprat és el mateix utilitzat pels traductors que treballen a les productores que executen el pla general de Dáesh per occidentalitzar una part important de la seva propaganda.

realitza la traducció d'una cançó gihadista coneguda correctament i d'altra banda, aconsegueix el

ISSUE 18 | MAR`2019

suport per a la seva distribució per part de subjectes coneguts dins el món digital del Dáesh i d'altres canals que si són reconeguts oficialment. Doncs d'una altra manera, no podria haver produït per la mediocritat dels primers vídeos, sinó pel seu impacte en la societat espanyola a través de la premsa alarmista per la font de difusió a Twitter.

El Muntasir Media està transitant exactament pel mateix procés que altres productores famoses en el passat, i que van acabar sent reconegudes mitjançant un comunicat oficial del Dáesh com a col·laboradores externes.

Exemple d'això és Al Wafae, que va ser vetada anys després per posseir com a responsable màxim un agent de la intel·ligència de l'Aràbia Saudita, tal com aclaria aquell segon comunicat que l'allunyava dels mitjans reconeguts oficialment. Al Wafae va utilitzar la mateixa tàctica elaborant articles molt potents contra diversos països magribins i europeus.

Un exemple és l'article sobre les eleccions d'Espanya d'un tal inexistent Abu Baker Al Magrebí, ja que la reacció de la premsa internacional va augmentar el prestigi d'aquesta plataforma fins al punt d'arribar a pertànyer a la cúpula coordinadora que avalava o vetava les noves productores que intentaven trobar un forat entre els terroristes de la xarxa.

En moltes ocasions van ser vetats per no generar el suficient impacte mediàtic requerit o bé, perquè eren agències de serveis d'intel·ligència intentant penetrar en l'aparell de propaganda d'aquesta organització terrorista.

També hi ha el cas de la major plataforma difusora entre els referents externs al món gihadista digital, es tracta d'Achahad, que en només quatre anys va passar de ser un grup petit de deu perfils a un autèntic exèrcit a la xarxa amb més de 600 persones que es dedicaven -mitjançant subgrups en forma de batallons virtuals- a crear milers de comptes en xarxes socials setmanalment, crear hashtags que es van convertir en top trending al prime time de programes televisius i difonent les últimes publicacions oficials de Dáesh i de les altres plataformes reconegudes.

Doncs l'impacte en xarxes que creava aquest exèrcit de voluntaris terroristes virtuals, és el que va situar aquesta plataforma a la cúpula coordinadora dels col·laboradors externs.

Ara bé, constatada l'evolució de la qualitat doctrinal, lingüística i la varietat temàtica que inclouen els últims audiovisuals de Muntasir Media, així com el suport

PÀGINA 4 | AL GHURABÀ

mostrat per col·laboradors externs reconeguts, és evident que aquesta nova productora passa de ser una persona com el seu nom explicació i sense coneixement de l'àrab ni el llenguatge salafista, a una veritable plataforma de producció gihadista que compta amb suport logístic pel que fa a correcció gramatical , doctrinal i amb un aval molt prestigiós dins del món digital d'aquesta organització.

mumolt interès informàtic que tingui- la converteix en un referent davant Dáesh, participant de forma inconscient en la promoció d'un terrorista sense voler fer-ho.

No dubto de les bones intencions que pot tenir un periodista a informar o transmetre la realitat o una possible amenaça, o l'afany de protagonisme que pot tenir un analista que no entén com funciona la teoria gihadista o no està experimentat amb el tracte directe i operacional amb aquests terroristes de la xarxa.

El canvi en la qualitat es nota a partir del quart vídeo, però el setè i últim és terrible, ja que hi ha la creació d'un

Tampoc dubto de la possible preocupació de la

"videoclip" d'una cançó gihadista traduïda adequadament.

insistència d'aquesta productora amb aquests

Està clar que el suport va arribar després de ser notícia,

audiovisuals com s'ha fet en alguna declaració o una

amb una alarma creada a Espanya arran de la informació

altra, però aquests actes, aquesta preocupació pública,

publicada en premsa després recollir-la d'un compte de

aquest interès informatiu, són avals que busquen els

Twitter.

mateixos terroristes aficionats per escalar dins de les xarxes externes de la propaganda gihadista. Aquesta

Això sense entrar en detalls que són d'investigació

confiança és l'aliment que busquen per guanyar punts

policial i en els quals s'ha pogut constatar i acreditar que

davant els seus amos al Dáesh.

el difusor original dels videos de Muntasir Media a Telegram, està al tant dels detalls de l'alarma generada a

Des del punt de vista estratègic de Defensa Nacional,

la premsa, presumint d'això al considerar-ho una victòria.

informar d'amenaces gihadistes sense una nota de

Doncs tenia raó per presumir d'això, el suport logístic no

no-, hauria de ser sancionat, per no dir penat, quan

va trigar a arribar a partir de dos vídeos més. No em puc contenir, i he de qualificar el fet de difondre aquesta informació fora dels cercles policials i d'intel·ligència, com d'una ignorància total i un error estratègic.

Vull pensar que tots estem compromesos en la lluita contra el terrorisme d'etiologia gihadista mitjançant tots els mitjans que tenim cada un a la nostra disposició. No obstant això, donar protagonisme a una plataforma

premsa del Ministeri d'Interior -qui decideix informar o aquest tipus d'actes contribueixen a la promoció d' un terrorista. Fins llavors, moralment i des del punt de vista ètic, alguns han de cessar aquesta actuació sabent que produeixen l'impacte buscat per l'enemic.

Prenguem nota de la declaració de l'espanyol combatent del Dáesh, la qual la societat espanyola la va rebre amb humor i memes absorbint aquest impacte buscat pel Diwan Mediàtic, i en definitiva convertint-lo en un fracàs per a ells.

novençana en xarxes socials o en premsa -per BAHAE EDDINE BOUMNINA DELEGAT DE CISEG PER MARROC

ISSUE 19 MAR `2019

VOLS APRENDRE àrab ?

Perquè creiem que idiomes com l'Àrab poden ser de gran interès, des de CISEG posem a la vostra disposició els nostres professors àrabparlants per a classes particulars a preus reduïts per a socis.

Comencem a Barcelona! ‫ ﻟﻜﻞ اﻟﻤﺴﺘﻮﻳﺎت‬،‫دروس ﺧﺼﻮﺻﻴﺔ ﻟﻠﻐﺔ اﻟﻌﺮﺑﻴﺔ اﻟﻔﺼﺤﻰ‬

més informació: Ilham Majure (639.041.170) / intelciseg.com

ANÀLISI

L'AMENAÇA EMERGENT DEL TERRORISME ANARQUISTA

ENRIQUE ARIAS GIL Doctorant en Seguretat Internacional (IUGM)

Quan en els mitjans de comunicació i en la comunitat acadèmica i d'experts es nomenen els termes "llop solitari", terrorisme individual o terrorisme autònom, ens ve immediatament al cap l'amenaça takfirí del Daesh i d'Al-Qa'ida; especialment aquells actes terroristes realitzats en territori occidental.

No obstant, tal i com es va demostrar en la comunicació de les X Jornades d'Estudis de Seguretat de l'Institut Universitari General Gutiérrez Mellado titulada Anàlisi de l'estratègia i tàctica del terrorisme individual des del segle XIX fins a l'actualitat (2018), l'origen de la estratègia i tàctica del terrorisme autònom i individual es troba en el terrorisme anarquista vuitcentista, per posteriorment ser desenvolupades pel supremacismo blanc nord-americà de la segona meitat del segle XX i per al-Qa'ida i el Daesh al segle XXI [1].

D'aquesta manera, per comprendre el fenomen dels mal anomenats "llops solitaris", s'ha de prestar especial atenció als seus orígens immediats: el terrorisme anarquista vuitcentista. Una onada terrorista que generaria un profund impacte polític, econòmic i social en la societat del segle XIX, provocant una onada d'atemptats contra monarques, polítics, clergues, empresaris, periodistes i forces de l'ordre, i l'objectiu era destruir la societat industrial i de classes que representava el règim liberal decimonònic.

D'aquesta manera, l'anarquisme, entès com una ideologia individualista, llibertària, revolucionària, antisistema i com una reacció violenta contra el món modern, es postularia des dels seus inicis com la primera ideologia política contemporània que generaria els primers terroristes individuals de la història.

D'aquesta manera, en reacció contra el món sorgit de la revolució industrial, l'anarquisme perseguiria des dels seus orígens la llibertat total de l'individu, la negació de qualsevol tipus d'autoritat i l'oposició a qualsevol tipus de dogma o moral establerta.

ISSUE 19 MAR `2019

Un món, sense "Déu, ni amo, ni patró", com diu el conegut lema anarquista, i en favor de l'assemblea com a únic òrgan de presa de decisions, rebutjant de facto la democràcia representativa liberal i acusant a aquesta d'operar sota els interessos del capitalisme.

D'aquesta manera, l'anarquisme es reafirmaria des dels seus orígens en l'ús de la violència política amb l'objectiu de destruir tot el que estableix per a, posteriorment, construir una societat nova.

Així, el terrorisme anarquista transcendiria les formes d'acció col·lectiva tradicionals del marxisme, centrant tots els seus esforços en l'ús del terrorisme autònom i individual.

L'anarquisme insurreccionalista del nou mil·lenni Davant el progressiu enfonsament del referent socialista que per a molts joves radicals occidentals suposava la Unió Soviètica, els anys vuitanta i noranta es van caracteritzar per la conversió de l'extrema esquerra cap a valors llibertaris més propis de l'anarquisme vuitcentista que del socialisme d'Estat.

Així, com, alternativa als valors marxistes tradicionals, nombrosos militants de l'esquerra radical trobarien en el ecoanarquismo i els moviments antiglobalització l'espai ideològic sota el qual operar contra el New World Order preconitzat pel president George H. W. Bush el 1990.

Producte d'aquesta transformació, a la fi del segle XX sorgiria amb força una nova forma de terrorisme ecoanarquista a nivell global, amb especial virulència als països anglosaxons, en què una nova generació de terroristes individuals començaria a atemptar contra la indústria alimentària, farmacèutica, química i qualsevol que estigués "involucrada" en el que el ecoterrorisme considera la "destrucció" i la "opressió" del medi ambient a mans de l'ésser humà.

Entre aquestes noves sigles terroristes, que operen (igual que Al-Qa'ida) més en guerra en xarxa que com a organitzacions terroristes piramidals (utilitzant en la majoria dels casos l'estratègia terrorista de la resistència sense líder i l'ús de small cells per després reivindicar els seus atemptats sota el nom d'unes mateixes sigles), destaquen especialment l'Earth Liberation Front (1992) i l'Animal Liberation Front (1976).

Altres grups que val la pena destacar són Earth Fist! (1979), The Radical Animal Liberation Movement (1970-1980), Stop Huntingdon Animal Cruelty (1998) o la Federació Anarquista Informal / Front Revolucionari Internacional (2003/2011).

Un tipus de terrorisme considerat com un dels més perillosos als Estats Units, ja que, segons dades de l'FBI, només entre gener de 1990 i juny de 2004, el ecoterrorisme nordamericà hauria arribat a produir més de 120 atemptats, provocant la pèrdua de milions de dòlars a empreses de tot el país (Michael, 2012, 78).

D'aquesta manera, la mateixa agència arribaria a afirmar el 2002 que el terrorisme ecoanarquista forma part del seu terrorisme domèstic més perillós, dada que confirmen diferents estudis, com els de la Lliga Antidifamació (Anti-Defamation League [ADL], n.d.).

D'aquesta manera, el ecoterrorisme de finals del segle XX i començaments del XXI, que opera a través del principi de la propaganda per l'acció (igual que van fer els anarquistes durant els segles XIX i XX) ha aconseguit estendre globalment, donada la facilitat que suposa en l'actualitat gravar atemptats terroristes i pujar-los a internet.

En un altre ordre, és important destacar que, des de la victòria de Donald Trump en les eleccions presidencials de novembre de

PÀGINA 8 | AL GHURABÀ

2016, la violència anarquista als Estats Units s'ha incrementat notablement, destacant especialment els disturbis i atemptats terroristes del moviment polític "Antifa".

D'altra banda, és important assenyalar que el creixement emergent d'aquest tipus de terrorisme en els últims vint anys s'ha degut a la desaparició gradual de les organitzacions terroristes d'extrema esquerra a Occident, trobant les seves bases socials una finestra d'oportunitat en el terrorisme autònom i individual davant la crisi del model organitzacional piramidal.

Per això, en aquest article es planteja la hipòtesi que aquesta crisi podria provocar una nova onada de terrorisme anarquista, tal com va passar al segle XIX; especialment si es tenen en compte les següents variables: la incipient quarta revolució industrial (la qual, igual que la primera i la segona, podria produir dràstiques transformacions socioeconòmiques, i per tant, respostes,

socials violentes), l'actual crisi existencial de l'Estat, de les organitzacions jeràrquiques i del marxisme-leninisme tradicional (desplaçat en l'actualitat per moviments postmarxistes), l'actual desafecció amb la democràcia representativa, el canvi de mentalitat que ha generat la Societat Xarxa, l'aparició del precariat com a actor social emergent, les retallades socials i, finalment, el creixement electoral a nivell global de partits etnopopulistas i neoconservadors (la mera aparició està provocant un increment progressiu de l'antifeixisme militant i violent).

Exemples d'aquest creixement emergent del terrorisme anarquista els podem trobar a les declaracions de l'any 2011 del representant de la policia alemanya, quan aquest alertaria que l'esquerra radical «està pujant propaganda i manuals a internet, detallant on es troben els punts febles de les armadures de la policia, buscant, així, ferir-los »(Simon, 2013, 246-247).

ISSUE 19 | MAR `2019

D'aquesta manera, aquest mateix any, el ministre d'Interior alemany de la Baixa Saxònia, Uwe Schünemann, afirmaria que els moviments anarquistes «estan posant el seu punt de mira en els vehicles de la policia, buscant destruir sota les flames. Fins i tot tenen informació de com atacar als agents de la policia (...) Ens trobem en l'etapa preliminar d'una nova era de terror d'esquerres »(Simon, 2013, 247).

Durant 2017 aquestes paraules es materialitzarien amb un increment de la violència anarquista al país germànic, entre els incidents val la pena destacar els atemptats bomba contra el ministre de Finances alemany Wolgang Schäuble i contra el Fons Monetari Internacional per part del grup anarquista Conspiració de les cèl·lules de Foc, així com els disturbis de carrer protagonitzats pels 100.000 manifestants contra la cimera del G-20 a Hamburg.

D'altra banda, val la pena destacar el doble atemptat de gener de 2019 perpetrat per la cèl·lula Antifaschistischer Frühling Bremen, que col·locarien una bomba a la seu d'Alternativa per Alemanya de Döbeln (Saxònia) i intentarien assassinar, dies més tard, a Frank Magnitz , president de Bremen d'aquest partit polític.

D'altra banda, al desembre de 2017, el grup anarquista grec Black-Green Commando (imitant les tàctiques del Daesh) enverinaria diversos productes alimentaris en supermercats d'Atenes i Tessalònica, declarant posteriorment en el seu comunicat el seu odi a la societat capitalista, el Nadal i el consum de carn.

En un altre ordre, és important assenyalar l'onada global d'atemptats terroristes realitzats des de 2011 per la xarxa ecoanarquista Individualistes tendint al Salvatge / Reacció salvatge, els que han realitzat atemptats explosius en nombrosos països, entre els quals destaquen Mèxic, Xile, Argentina, Brasil i Grècia. En el cas del país grec, val la pena destacar una vegada més el recent atac de desembre de 2018,

quan la xarxa, ecoanarquista atemptaria amb explosius en els voltants de l'església Agios Dionisios (Atenes), provocant dos ferits.

Després de la detonació, els militants de la cèl·lula declararien que van provocar la detonació amb l'objectiu de lliurar un "regal nadalenc" [1]. En el cas d'Argentina, mereix destacar la presència de la Federació Anarquista Informal / Front Revolucionari Internacional i les seves diferents filials autònomes (Els obelos, els Amigxs de la Terra, etc.), els que des de 2016 s'han incrementat especialment la seva activitat terrorista.

En el cas espanyol s'ha de prestar especial atenció al terrorisme anarquista, ja que aquest tipus de terrorisme, no només ha anat creixent exponencialment l'última dècada, sinó que també es troba especialment assentat en l'inconscient col·lectiu de l'esquerra radical espanyola des del segle XIX .

Un tipus de terrorisme que, a més, ha provocat nombrosos atemptats els últims anys, entre els quals val la pena assenyalar l'enviament de dos consoladors explosius al director d'un col·legi dels Legionaris de Crist a Madrid i l'arquebisbe de Pamplona (2012), la bomba desactivada dins de la catedral madrilenya de l'Almudena (2013), la detonació d'una altra a la Basílica del Pilar de Saragossa (2013) o els artefactes explosius col·locats al carrer Capità Hi hagi de Madrid ia les oficines del Banc Mediolanum de Barcelona (2013).

Atemptats terroristes que serien reivindicats per filials espanyoles de la Federació Anarquista Informal / Front Revolucionari Internacional, entre els que val la pena destacar als Grups Anarquistes Coordinats (GAC). Així, el 12 de juny de 2014, el llavors director general de la Policia Nacional, Ignacio Cosidó, arribaria a afirmar que «el terrorisme anarquista s'ha implantat a Espanya i hi ha risc d'atemptats», insistint que és una

PÀGINA 10 | AL GHURABÀ

L'AMENAÇA EMERGENT DEL TERRORISME ANARQUISTA

prioritat per a la policia investigar a grups anarquistes com el que va atacar la Basílica del Pilar, ja que aquest tipus d'atemptats «poden repetir» (ABC, 2014, 12 de juny).

El següent dada confirmaria les paraules de l'exdirector general de la Policia Nacional: ja que al novembre de 2016 s'anunciaria que a Espanya es va arribar a detenir més d'un centenar d'anarquistes des de 2012 «per actuacions violentes contra la democràcia, per intents desestabilitzadors de l' sistema o per actes terroristes »(Públic, 2016, 17 d'octubre), mentre que al gener de 2017 es desmantellaria a Vigo una cèl·lula anarquista en la qual es incautarían vuit armes de foc, 200 cartutxos de diferents calibres i grans quantitats de diners en efectiu.

D'altra banda, a l'octubre de 2018, el Cos Nacional de Policia detindria a sis anarquistes a Múrcia per col·locar artefactes explosius contra torres elèctriques, dipòsits d'aigua potable i infraestructures. En un altre ordre, val la pena destacar com el conflicte sirià ha aconseguit revifar també l'anarquisme militant, a causa de l'admiració que l'extrema esquerra té per la revolució de Rojava.

Així, entre els nombrosos moviments anarquistes nord-americans, europeus i turcs que combaten a Síria en el bàndol dels kurds, val la pena destacar la participació directa d'aquests en el conflicte a través de la Brigada Internacional d'Alliberament, així com la creació el 2017 de la milícia anarquista-LGTB Exèrcit d'Alliberament i Insurrecció Queer (TQILAIRPGF).

mantingut tradicionalment més actiu en contextos espaciotemporals en què el grau de descontentament social ha estat elevat i en què l'Estat es mostra feble en èpoques de transició política, econòmica i social.

Per això, és important subratllar que les crisis econòmiques i les retallades socials són poderosos detonants de la violència política a les societats occidentals: motiu pel qual es considera transcendental mantenir l'Estat de Benestar com la millor eina per prevenir la desobediència civil i les diverses conductes antisocials que puguin desembocar en terrorisme.

Així, pel que fa a la realització d'atemptats, és important destacar el transcendental paper que posseeixen en l ' "efecte imitació", no només els mitjans de comunicació (tal com molt bé assenyalaria el president de la Comunitat d'Intel·ligència i Seguretat Global ( CISEG), David Garriga Guitart, al número 13 de la revista al-Ghurabá) [1], sinó també les produccions cinematogràfiques i de sèries, així com altres relatives a la cultura popular.

Finalment, val la pena assenyalar com el terrorisme d'extrema esquerra s'ha

ISSUE 19 | MAR `2019

PER ENRIQUE ARIAS GIL

Exemples d'això els trobem en l'adaptació al cinema del còmic V de Vendetta (2005), la narrativa i iconografia la adaptaria posteriorment la xarxa de ciberactivistes Anonymous; o en la sèrie de Netflix Manhunt: Unabomber (2017), que estendria dramàticament a tots els televisors del món els perversos actes i ideologia del terrorista neoludita nord-americà, sobredimensionándolos i jugant innecessàriament amb la morbositat.

REFERÈNCIES: Arias Gil, E. (2018). Anàlisi de l'estratègia i tàctica del terrorisme individual des del segle XIX fins a l'actualitat. Disponible en Actes X Jornades d'Estudis de Seguretat (Madrid, 22, 23 i 24 de maig de 2018), https://iugm.es/wp-content/uploads/2018/12/Actas-X2.pdf 74 Comunicat d'ITS. Disponible en castellà a http://maldicionecoextremista.altervista.org/esgrecia-74-comunicado-de-its-dos-heridos-endetonacion-en-iglesia/ Garriga Guitart, D. (2018, setembre). L'efecte Werther en els atemptats d'etiologia gihadista, Revista AlGhurabá (13), pp. 18-24.

ABC (2014, 12 de juny). «El terrorisme anarquista s'ha implantat a Espanya i hi ha risc d'atemptats», http://www.abc.es/espana/20140612/abci-terrorismoanarquista-atentados-201406121042.html Anti-Defamation League (n.d.). Ecoterrorism: Extremism in the animal rights and environmentalist movements, https://www.adl.org/education/resources/reports/eco terrorism Michael, G (2012). Lone wolf terror and the rise of leaderless resistance. Nashville (Tennessee): Vanderbilt University Press.

Simon, J. D. (2013). Lone wolf terrorism: Understanding the growing threat. New York: Prometheus Books.

Públic (2016, 17 d'octubre). Un centenar d'anarquistes, detinguts en els últims sis anys, http://www.publico.es/politica/centenar-anarquistasdetenidos-ultimos-seis.html

PÀGINA 12 | AL GHURABÀ

ANÀLISI

PERFILS PSICOLÒGICS DELS NOUS TERRORISTES. El terrorisme islamista suposa una amenaça global per l'ordre mundial actual i l'estudi del perfil del terrorista s'ha convertit en un objecte d'estudi d'interès no només amb fins científics, sinó com a estratègia d'ajuda a la lluita contraterrorista.

En aquest article s'argumenten les diferències entre el que anomenem "vell terrorisme" i el "nou terrorisme", actualment monopolitzat pel gihadisme. A més, es mostra els intents per intentar identificar característiques psicològiques dels terroristes i la impossibilitat d'identificar un perfil únic.

Davant d'això, es presenta un nou enfocament de perfilació del terrorista en què se substitueix la identificació de característiques o trets per una perfilació basada en processos. L'associació de processos psicològics individuals i de processos psicosocials tracta d'establir un model explicatiu més complet i profund.

Jorge Jiménez Serrano Psicòleg Criminalista. Analista criminal.

Introducció Que el terrorisme suposa una amenaça global per l'ordre mundial actual és una cosa que ja ningú qüestiona. L'Institute Economic and Peace ens mostren unes dades alarmants a indicar-nos que les morts per terrorisme han passat de 3.329 persones en l'any 2000 a 32.658 persones en l'any 2014 i sembla que aquestes xifres augmentaran en proporcions similars en els últims anys.

Això fa que des del començament de segle s'hagin produït un total de 61.000 atacs terroristes amb un balanç total de morts d'unes 140.000 persones.

Mai abans el fenomen terrorista s'havia mostrat en aquestes proporcions. El terrorisme actual no té res a veure amb el que coneixíem en el passat.

S'ha globalitzat a escala mundial, els seus objectius, les seves tàctiques, la seva organització, els seus recursos, les seves armes i la seva capacitat de generar dany i destrucció han canviat.

ISSUE 19 | MAR `2019

Les noves tecnologies de la informació ens han acostat a aquesta barbàrie multiplicant aquesta sensació de terror i fent-nos a tots partícips, quan no víctimes indirectes, d'aquesta autèntica xacra del segle XXI. Però una de les sensacions més esgarrifoses que ens provoca tot aquest terror és el fet insuportable i estremidor que darrere de tots els actes suïcides amb explosius, els tirotejos indiscriminats en espais públics, les tortures i aberracions violentes es troben persones com nosaltres, éssers humans que un dia es troben en un avió, en un vagó de tren o en una sala de festa decidits a matar ia morir.

Sempre que ens topem amb la crueltat i la maldat humana tractem que la ciència ens doni una explicació, ens ofereixi un diagnòstic, unes característiques diferenciadores, una malaltia si és possible, una anomalia genètica o psiquiàtrica que ens diferenciï d'aquells que són capaços de cometre aquests actes tan aberrants de crueltat contra els seus semblants.

En el cas del terrorisme i més concretament en l'anàlisi del terrorista, la Psicologia fa dècades que mira d'analitzar la personalitat, els trets psicològics d'aquests individus amb la intenció d'identificar un perfil que ens ajudi a reconèixer-los, a entendre'ls, però sobretot, a poder defensar-nos mitjançant la predicció i la prevenció.

Això s'ha convertit no només en un assumpte científic sinó que actualment pot ser considerat una qüestió de seguretat mundial juntament amb altres estratègies de lluita contraterrorista. Qualsevol coneixement que puguem obtenir sobre aquest àmbit no només ens ajudarà a entendre de forma més completa i profunda el comportament humà, sinó que a més es convertirà en una arma cobejada per la majoria dels Serveis d'Intel·ligència.

En aquest sentit, el títol d'aquest article ja ens ofereix algunes claus de com està la situació a això. En primer lloc, si a alguna conclusió hem arribat en l'estudi del perfil terrorista és que no és possible parlar de perfil sinó de perfils. Encara s'aprofundirà més endavant en aquest assumpte, el terme terrorista fa referència en realitat a una multitud de rols dins de l'activitat terrorista que fan impossible constreñirlo a un sol perfil.

Com passa en altres àmbits del comportament humà, tractar d'identificar un perfil únic que abasti a tots els subjectes d'una determinada tipologia d'estudi pot tornar a aquest perfil tan generalista que finalment no tingui utilitat. D'altra banda, en general una àmplia varietat de perfils també suposaria un exercici inútil que podria arribar a l'extrem d'identificar tant perfils com a terroristes. D'altra banda, assumim l'existència d'un "nou terrorisme" que evidentment necessita ser estudiat i analitzat des d'una altra perspectiva en relació al que consideraríem el "vell terrorisme".

PÀGINA 14 | AL GHURABÀ

PERFILS PSICOLÒGICS DELS NOUS TERRORISTES.

Aquest nou terrorisme està monopolitzat principalment pel que anomenem terrorisme gihadista, el qual sembla que no té moltes coincidències amb altres fenòmens terroristes del passat. Organitzacions terroristes com l'IRA o ETA tenien un context d'actuació més local des del punt de vista social i geogràfic.

Els seus membres sorgien i pertanyien a aquest mateix context, creixien, aprenien i es desenvolupaven en un espai cultural, social, d'experiències i d'aprenentatge similar que feia més probable poder identificar característiques compartides entre els membres de l'organització com per poder establir un perfil.

Com apunta Cano, aquest vell terrorisme era un fenomen regionalitzat i susceptible de ser individualitzat, cosa que no passa actualment al nou terrorisme, el qual genera una amenaça de caràcter difús i impredictible, no localitzable i molt menys individualitzable.

Psicologia del terrorista Tradicionalment l'anàlisi psicològica del terrorista ha intentat extrapolar els perfils, models i coneixements en relació al comportament criminal i violent.

En aquest sentit, semblava factible assumir que un terrorista hauria de ser un psicòpata o hauria de mostrar un Trastorn de Personalitat Antisocial, estructures de personalitat que estan relacionades amb persones violentes, agressives i que tendeixen a provocar danys en els altres i a realitzar actes criminals.

Altres trets psicològics com el narcisisme, paranoia o depressió s'han tractat d'identificar en el perfil psicològic del terrorista. Echeburúa indica que hi ha factors psicològics de risc que poden fer que una persona pugui caure en el fanatisme i convertir-se en terrorista.

Així la immaduresa, la dependència emocional o la personalitat paranoica (caracteritzada per una rigidesa del pensament, una visió personal, inalterable i deformada de la realitat i una tendència a la ira) podrien fer que una persona pogués ser manipulada fins enfocaments i propostes terroristes.

Yanez afegeix al fanatisme altres tres trets per compondre la personalitat terrorista. Així com el fanatisme conduiria a la crueltat terrorista, el messianisme generaria l'impuls i la motivació delirant que el converteix en un redemptor, en un heroi amb una missió.

Per la seva banda, la intolerància ha de ser també un tret característic ja que necessita ser intransigent i impermeable a altres opcions de pensament, a altres formes de veure la realitat i d'explicar la seva visió del món. Finalment, l'odi i el ressentiment conduirien a l'actuació i resposta violenta.

ISSUE 19 | MAR `2019

PER JORGE JIMÉNEZ SERRANO

No obstant això, tot i que puguem dibuixar un esbós del que podria ser un perfil psicològic i de personalitat d'un terrorista, no és possible generalitzar aquest perfil a tots els terroristes.

Encara que podem trobar a algun psicòpata com a membre d'una organització terrorista, aquest perfil de personalitat no és ni molt menys comú en els terroristes i, si s'atén bé a les característiques d'aquest constructe de personalitat, podem arribar a la conclusió que seria fins i tot inusual. És cert que determinades característiques de la psicopatia com la falta d'empatia i escrúpols podrien ser eficaços en un terrorista per desenvolupar la seva activitat, però, altres com l'egocentrisme i la recerca del benefici personal farien que aquest tipus de subjectes no acabés o no durés molt en una organització criminal.

En l'activitat del terrorista no hi ha egocentrisme, és més, ells es veuen com altruistes que són capaços de donar fins a la seva vida per la causa. En alguns terroristes podem veure a persones sociables, que conviuen en els seus entorns de forma amistosa, acatant les normes i sense cap historial previ de delicte o desobediència, alguna cosa també incompatible amb el Trastorn Antisocial de la Personalitat.

El problema d'analitzar la psicologia del terrorista és que el subjecte d'estudi és molt complex i incòmode no només des de l'aspecte científic. Com indica Vaisman- Tzachor, molt del que es diu en aquest terreny està basat en especulacions i conjectures.

Evidentment, fer un estudi científic rigorós d'anàlisi psicològica d'un terrorista és molt complicat per raons que el lector podrà deduir. L'accés a la mostra és molt complicat per raons òbvies.

La majoria de terroristes en actius o retirats no estan disposats a participar en una investigació científica i fins i tot quan ho estan i han participat, caldria qüestionar la seva honestedat i la seva sinceritat a l'hora d'oferir informació.

PÀGINA 16 | AL GHURABÀ

PERFILS PSICOLÒGICS DELS NOUS TERRORISTES.

Com bé saben els psicòlegs forenses, l'avaluació psicològica de persones relacionades amb l'àmbit criminal està sempre qüestionada per aspectes de simulació-dissimulació del subjecte avaluat.

Molts terroristes que estan en processos judicials o han estat detinguts tenen interès a enganyar o en oferir dades falses, amb la qual cosa la seva participació en aquest tipus d'estudis serà poc profitosa.

Molts dels estudis publicats al respecte pateixen de la rigorositat metodològica i científica necessària com perque els Seves conclusions puguin oferir validesa i fiabilitat.

Aproximadament el 90% dels articles publicats en relació a aquest problema social no són rigorosos des d'un punt de vista científic, no són empírics, sinó que són meres projeccions intuïtives i especulatives a partir de dades descriptives obtingudes una vegada que ja ha tingut lloc el acte terrorista.

En qualsevol cas, pel que fa a les característiques psicològiques del terrorista, encara amb les dificultats d'estudi que suposa, podem concloure que no és possible identificar psicopatologia o trastorn de personalitat algun.

La noció de malaltia mental té poca utilitat en aquest àmbit. Fried indica que els psicòlegs que han estudiat a terroristes emfatitzen que poden ser perfectament normals des del punt de vista clínic.

Sagerman, un dels més prestigiosos experts en aquest àmbit també assegura no s'han trobat evidències del que s'ha donat a cridar narcisisme patològic, ni patrons de personalitat paranoide, són persones essencialment normals des d'una perspectiva psicopatològica.

Canvi d'enfocament. Perfilació basada en processos.

Davant d'aquesta realitat, possiblement sigui necessari donar un nou enfocament a la perfilació psicològica del terrorista. En comptes d'enfocar-se en una anàlisi de psicologia individual i d'identificació de característiques, caldrà utilitzar l'anàlisi psicològica des d'una altra perspectiva que sigui més fructífera i explicativa.

Hem d'analitzar el comportament terrorista més enllà de l'individu aïllat, ja que hem conclòs que això no condueix a un model explicatiu des del pla psicològic.

L'altra opció és analitzar el terrorista com a membre d'un grup, com a subjecte d'interacció social amb el context i amb altres subjectes. En comptes d'identificar característiques psicològiques podem identificar processos psicològics i psicosocials que ocorren en una persona i que la porten a convertir-la en un terrorista.

En aquest sentit, l'abraçada al terrorisme i a una forma de viure per part del terrorista ha de ser vist i analitzat com un procés personal de transformació.

ISSUE 19 | MAR `2019

PER JORGE JIMÉNEZ SERRANO

al qual una persona arriba com a resposta a una sèrie de necessitats i situacions personals. La clau no és ja identificar com és el terrorista sinó com ocorre aquest procés i en base a què passa. Per a això hem de passar d'una psicologia d'individualització a una psicologia social.

Això no vol dir que descartem l'anàlisi psicològica del terrorista, sinó que hem inserir també en el pla social, com a membre d'un grup, com a interacció social i com a actor dins de dinàmiques socials i grupals.

Processos psicològics personals Aquest procés de transformació personal podria ser identificat amb el procés de radicalització que sol usar-se en l'àmbit del terrorisme gihadista. La radicalització consisteix a convertir una persona en "radical", és a dir, en una persona extrema, contundent i intransigent segons la R.A.E. És un procés de canvi a través del qual es pot avançar des de posicions polítiques i / o religioses moderades cap a altres radicals o extremes.

La radicalització per tant no portaria necessàriament sempre a conductes violentes, de manera que haurem de identificar en aquest cas quins elements o processos s'afegeixen a la persona perquè sorgeixi també el comportament violent. Per McCauley i Moskalenko la radicalització política o religiosa suposa l'augment extrem de cognicions, emocions i comportaments que en aquest cas sí generaran conflicte i violència.

Amb la radicalització la persona es compromet amb una causa, lluita per ella i justifica l'ús de la violència.

Però, si la radicalització és una resposta, una conseqüència, què condueix cap a ella ?, què fa que una persona es radicalitzi?

En primer lloc, podem trobar una persona que viu en una situació de recerca de sentit o significat a la seva vida. Aquesta cerca a vegades es relaciona també amb la de la identitat, la qual es forma i consolida en l'adolescència.

Aquest estat és possiblement egodistónico per al subjecte, pateix i li genera ansietat el no trobar sentit a la seva vida. El fet que en l'adolescència s'iniciï i es consolidi aquesta formació de la identitat i que de vegades, aquest procés suposi conflicte i crisi personal, pot estar relacionat amb l'acostament de joves als discursos extremistes.

Un adult o un adolescent immers en aquesta recerca es troba en un estat de vulnerabilitat que li fa està receptiu a trobar nova informació i a explorar noves formes d'interpretar el món i d'atribuir valor i propòsit a la pròpia existència.

PÀGINA 18 | AL GHURABÀ

PERFILS PSICOLÒGICS DELS NOUS TERRORISTES.

Per Hamm, hi ha tres factors que motiven la radicalització individual: La recerca de sentit i d'identitat, la necessitat de protecció física o suport social i el desig de desafiar a l'autoritat o combatre un greuge.

En aquest últim aspecte, diversos autors assenyalen que molts terroristes presenten sentiments relacionats amb la frustració, la indignació o la ira derivada d'un estat de submissió i greuge contra l'Islam i el món musulmà. Pel que fa als altres dos factors, quan veiem en un apartat posterior els processos psicosocials, comprendrem com s'adquireixen mitjançant la interacció i la participació en el grup terrorista.

Un altre element a tenir en compte seria la frustració pel que fa a estat emocional que sorgeix quan una persona no aconsegueix determinats objectius, desitjos o aspiracions que pensa que hauria d'obtenir.

La frustración está íntimamente ligada con la violencia, puesto que la agresión es la respuesta que sigue a la frustración provocada por la no consecución de un deseo.

El nivell d'agressivitat mostrada serà directament proporcional a la quantitat de satisfacció que el subjecte havia previst obtenir.

Aquesta agressivitat també es veurà afectada per altres factors de tipus cognitiu com el caràcter d'injustícia o il·legitimitat que el subjecte frustrat percebi.

En aquest sentit, quan la persona pensa que a més és tremendament injust el que li està succeint, el nivell d'agressivitat es veu augmentat i justificat per la persona. Igualment, quan la persona sent que hi ha una intencionalitat clara i personal darrere de la seva impossibilitat d'obtenir algun desig, el nivell d'ira creix sobre la font d'aquesta frustració.

Encara que altres autors matisen la

ineInevitable aparició de l'agressivitat davant d'una frustració, el que sembla clar és que genera un estat procliu a aquesta aparició si no es compta amb altres estratègies o habilitats socials com per canalitzar aquesta frustració.

Encara que sembla evident que persones que viuen o experimenten situacions de submissió, pobresa o exclusió social seran les més proclius a mostrar frustració, és possible que persones benestants social i econòmicament també puguin sentir en algun moment de la seva vida frustracions que fa a objectius o desitjos que no poden obtenir-se amb diners.

Un conflicte personal, sentimental o professional pot generar també sentiments de frustració.

Això podia explicar perquè no només trobem a marginats, desarrelats i pobres entres els terroristes de segona generació que han actuat a Europa o als terroristes que van atemptar als EUA, on podem identificar persones que provenen de famílies adinerades, persones que tenen formació universitària i exerceixen professions que els permeten viure de forma acomodada.

Per tant, els sentiments de frustració poden ser provocats per diferents estímuls no només econòmics o socials. Igualment, aquests estímuls poden ser reals o poden ser ficticis des del punt de vista objectiu, tot i que sentit com a reals per la persona.

Aquests processos de radicalització units a sentiments de frustració poden ser trobats en el que hem anomenat anteriorment "vell terrorisme" però, el que el terrorisme islamista ha aconseguit és potenciar aquests processos en diferents contextos i en el que podríem considerar com diferents tipologies de terrorista gihadista.

ISSUE 19 | MAR `2019

PER JORGE JIMÉNEZ SERRANO

A continuació, descriurem aquestes tipologies i com es produeix la radicalització en cadascuna d'elles en resposta a estats de frustració.

D'una banda, podem trobar el terrorista local, és a dir, aquell que neix i viu en un país musulmà i que actua en aquest mateix lloc. Seria el més semblant al terrorista de l'anomenat "vell terrorisme". És una persona que no coneix de primera mà la cultura occidental i que mai ha viscut a occident. En aquest cas sí que és possible relacionar més a aquest tipus de subjectes amb situacions de marginalitat i amb problemes econòmics, vivint i creixent en un context social, polític i religiós que presenta a occident i principalment a EUA com "satán". És un ambient de sobre-estimulació contra occident on el procés de radicalització és més fàcil i on la captació gairebé no és necessària. En aquesta tipologia, el subjecte es veu a si mateix com a víctima del greuge occidental, on la informació que rep és parcial i identifica a occident com el responsable de tot el mal que li passa a ell i als que l'envolten. Per descomptat, viu en un context molt religiós on és fàcil trobar visions extremes i tergiversades de l'islam i on fàcilment pot trobar contacte i accés al grup terrorista.

Aquest tipus de terrorista sol actuar en el seu àmbit geogràfic, tot i que també podrien conformar el que Cano denomina "equips d'atac", desplaçant-se a algun país occidental a cometre un acte terrorista.

D'altra banda, tenim els terroristes que sorgeixen en occident, el quals es poden dividir entre els que són immigrants i els que són autòctons o domèstics (Homegrown-terrorist).

Els primers, arriben a un país d'Europa amb la intenció de millorar les condicions de vida que tenen al seu país (principalment musulmà) d'origen.

En arribar a país d'acollida, la integració i l'adaptació no sempre és fàcil. En alguns casos aquests subjectes trenquen l'estructura familiar i social, deixen als seus fills, pares, amics al país d'origen i s'instal·len en un lloc desconegut i amb escassa xarxa social.

Millorar les condicions de vida és una cosa difícil, trobar feina i equilibri econòmic no és tan fàcil com va poder semblar en un principi, una cosa que s'ha agreujat en els últims anys amb la crisi econòmica europea. Solen accedir a treballs amb males condicions econòmiques i laborals que no disten molt de les que tenien als seus països.

No obstant això, com hem dit anteriorment, també ens trobem a terroristes econòmicament acomodats que vénen a occident a formar-se en grans universitats i procedents de famílies adinerades, les condicions de vida al país d'origen eren privilegiades.

En aquests subjectes la frustració també pot trobar-se en els mateixos aspectes que en els immigrants econòmics, en el fet que ambdós tipus vénen a integrar-se a una cultura diferent de la que havien viscut en el social, en el cultural, en el religiós ... expliquen al seu torn amb escasses habilitats d'adaptació i, sovint, amb escassa voluntat d'integració, el que els empeny a certa auto- segregació i exclusió social.

El xoc de cultura és experimentat per aquests subjectes diàriament, observant i fins i tot de vegades participant de forma obligada en costums, comportaments i situacions que per a ells no només són desconegudes, sinó que de vegades són en certa manera intolerables o rebutjables.

Per posar un sol exemple, el paper de la dona en occident i el seu comportament en tots els àmbits: personals, sentimentals, laborals, socials ... poden ser fins i tot ofensius per a un musulmà. Tots aquests aspectes contribueixen a crear una situació.

PÀGINA 20 | AL GHURABÀ

PERFILS PSICOLÒGICS DELS NOUS TERRORISTES.

desequilibrada i frustrant per a aquests subjectes. En aquest cas, els sentiments de frustració són acompanyats també per un sentiment de solitud i certa nostàlgia. A aquest tipus de condicionants socials se'ls pot unir problemàtiques personals pròpies, crisi d'identitat en el sentit que hem comentat anteriorment i successos personals estressants que desequilibren la seva vida personal.

desequilibrada y frustrante para estos s En este caso, los sentimientos de frustra acomp

Per lluitar contra això, molts solen visitar les mesquites, lloc on poden trobar-se amb compatriotes i amb persones en la seva mateixa situació i tornar a sentir-se integrat. En aquest context, el de les mesquites, l'immigrant reprèn o accentua l'aspecte religiós i l'islam esdevé un eix d'unió amb persones d'altres països que també ho practiquen. És un lloc on solen trobar a individus que es dediquen a la "captació" i al reclutament de membres per a l'organització terrorista.

Aquests "captadors" inicien i desenvolupen el procés de radicalització inoculant l'odi. La idea que tracten de infiltrarles és que la societat que els acull i els ciutadans amb els quals conviu són els responsables dels problemes que tenen, que l'islam, que és en aquest moment l'eix d'unió, està sent atacat pel país en el qual viu.

Això és, en certa manera, un "paranoidisme induït" en el qual una persona dependent acaba assumint determinades creences paranoides d'altres i comença a identificar situacions o successos trivials com atacs o greuges que justifiquen i corroboren les seves creences.

Això retroalimenta la seva frustració, la seva ira i en alguns d'ells el seu desig de venjança. Sobre aquests últims, els captadors treballen per identificar aquells subjectes que poden arribar a cometre actes terroristes.

En alguns casos, aquesta fase de radicalització pot intensificar viatjant de nou al país d'origen o a un altre musulmà induït pels captadors per rebre més adoctrinament i fins i tot formació militar que li permeti posteriorment tornar al país occidental com un "soldat".

Quan tornen ja no tornen a ser els mateixos, les seves formes de pensar han canviat feia postures extremistes i violentes i el seu aspecte més extern i imatge també canvien. Solen deixar-se barba, vestir indumentària tradicional àrab i ser molt ortodox en els ritus religiosos.

ISSUE 19 | MAR `2019

PER JORGE JIMÉNEZ SERRANO

desequilibrada y frustrante para estos s En este caso, los sentimientos de frustra acomp

PÀGINA 22 | AL GHURABÀ

PERFILS PSICOLÒGICS DELS NOUS TERRORISTES.

Si bé hem parlat de les mesquites com un context on alguns immigrants s'acosten i on poden trobar facilitadors de la radicalització, cal apuntar també que han sorgit altres contextos que actualment són més importants i útils en els processos de captació i radicalització.

El primer d'ells és la presó. Alguns musulmans immigrants dels que parlàvem anteriorment poden acabar a la presó per delictes com robatoris, assalts ..., complint condemna per algun temps.

A la reclusió, aquests subjectes solen unir-se i buscar companyia de la població musulmana, la qual cosa ens porta al mateix punt que quan comentàvem el seu acostament a les mesquites.

Les autoritats espanyoles, per exemple, han constatat aquest context carcerari com un dels més influents a l'hora de captar terroristes, fins a tal punt que s'han creat protocols i programes d'anti-radicalització en els centres penitenciaris que tracten d'obstaculitzar i evitar aquest procés.

Evidentment, les condicions personals i vitals que experimenta una persona presa la fa molt susceptible per poder ser imbuïda en un procés de radicalització.

Si aquest procés es porta a terme per un bon i expert reclutador, aquest tractarà que l'intern adopti l'islam i la narrativa gihadista com una forma de redimir els pecats que li han conduït fins a aquesta situació de càstig, reconstruint la seva vida en el sentit que està allà per no ser un bon musulmà.

D'altra banda, un altre context favorable per a aquest procés de radicalització ha estat internet i les xarxes socials. Una de les peculiaritats d'aquest "nou terrorisme" és que ha ampliat el "camp de batalla" de les seves actuacions al món virtual.

El El terrorisme gihadista ha sabut des del principi que la seva activitat de difusió, publicitat, captació i radicalització ha de tenir el seu pilar fonamentar a internet. Les possibilitats, abast i característiques del món virtual fan que sigui un context d'enorme rellevància per a aquest tipus de terrorisme utilitzant-se com camp de "operacions d'informació".

Videos, pàgines web, xarxes socials, plataformes, jocs, aplicacions han estat generats, desenvolupats i distribuïts a la xarxa per fer les funcions d'identificació, captació i adoctrinament de futurs terroristes.

En aquest cas, molts dels immigrants en les condicions en les que comentàvem anteriorment utilitzen internet i les seves possibilitats per a connectar-se amb éssers estimats que han deixat en els seus països d'origen i en certa forma per vèncer la solitud i la nostàlgia a la qual al·ludíem anteriorment.

El nivell de penetració d'aquestes organitzacions a la xarxa és tal que no és molt difícil trobar algun contingut seu tard o d'hora, especialment si, com és el cas, el subjecte se sol moure per espais de comunicació i xarxes de parla àrab.

Un avantatge d'aquest canal de radicalització és que usa el format visual i gràfic com a eina principal, la qual cosa facilita la interacció i ajuda a inocular l'adoctrinament d'una forma més còmoda i fàcil.

Milers de vídeos es troben a la xarxa produïts i realitzats per autèntiques productores cinematogràfiques i experts en màrqueting i publicitat per enviar el missatge i captar nous membres.

Quan el subjecte es troba submergit en aquesta propaganda terrorista dedica molt temps a buscar i consumir aquest tipus de missatges, on el component violent serveix a més com a element de connexió i de

ISSUE 19 | MAR `2019

PER JORGE JIMÉNEZ SERRANO

atracció en aquells subjectes amb elevats nivells d'agressivitat. Saben que no només importa el contingut sinó també el continent, el missatge és clau però ha de provocar sensacions en els nous adeptes. Por, odi, venjança s'entremesclen amb elements que generen fascinació i atracció: imatge pròpia, música, estètica i atractiu visual.

Com hem indicat, aquest tipus de radicalització és més íntima, no necessita de moltes persones, no implica logística ni requereix fins i tot de la figura del captador. Pot realitzar-se en la solitud d'una habitació ja que requereix únicament d'una connexió a la xarxa. És el que s'ha anomenat en aquest àmbit com autoreclutamiento.

L'altra tipologia de terrorista radicalitzat en occident és potser la que més ha sorprès i la que més problemes està generant a les forces de seguretat dels països europeus, ja que són més difícils d'identificar i, si escau de vigilar. Es tracta dels terroristes domèstics (Homegrown terrorists), fills i / o néts d'immigrants d'origen musulmà que han nascut i crescut en un país d'Europa.

Són actualment joves que han estat educats a occident, que té com a llengua materna la del país occidental i que han crescut i s'han desenvolupat en aquesta cultura. Són a tots els efectes occidentals tot i que en les seves famílies o context proper es mantinguin certs aspectes educatius i de valors musulmans.

Aquests joves, en la majoria adolescents, han de fer front als processos complicats derivats de l'etapa evolutiva en què es troben. Canvis físics, identitaris i personals van en aquest cas a conviure amb altres aspectes conflictius respecte al seu origen musulmà, a les seves arrels culturals i la integració de tot això en la seva etapa adulta.

Molts joves d'origen musulmà volen deslligar d'aquesta separació cultural que experimenten els seus pares per sentir-se inclosos en la societat, però al seu torn reclamen la possibilitat de ser diferent i acceptar certa multiculturalitat en la seva identitat.

En algunes ocasions experimenten el xoc cultural entre els adults de la família i la societat en què ells sí que estan adaptats. A vegades se senten europeus però experimenten l'estigmatització de ser musulmà.

El context educatiu a més no està preparat per gestionar bé la multiculturalitat i crea conflictes afegits en una etapa vital en la qual no es necessiten més. Aquests joves reben pressions des de diferents flancs i tenen poques capacitats per defensar-se.

La segregació, meitat obligada meitat autoimposada per part de la població musulmana que viu a les ciutats europees, no ajuda a que els joves deixin de percebre dos mons, dues cultures gairebé sempre enfrontades o malinterpretades.

Aquests joves troben experiències de discriminació social, situacions de fracàs escolar o laboral, així com sentiments d'alienació política. En aquest context apareix el terrorisme islamista com un fenomen social que genera la mateixa atracció, que proveeix de les mateixes respostes que fan que alguns joves s'uneixin a certes tribus urbanes, es facin seguidors de certs grups musicals o adquireixin ideologies extremistes des de diferents enfocaments.

En aquest sentit, i seguint el raonament del fenomen de la "contracultura", el grup terrorista exerceix l'atractiu en els joves de ser un moviment que lluita contra el poder establert i dominant, contra la cultura imperant des d'un punt de vista transgressor i violent . En aquesta tipologia de terroristes, les noves tecnologia i internet són claus per al seu procés d'adoctrinament i radicalització,

PÀGINA 24 | AL GHURABÀ

PERFILS PSICOLÒGICS DELS NOUS TERRORISTES.

generant un gran interès per un grup que lluita contra occident, que està al costat fosc, prohibit, amb el qual se sent identificat i que a més li permet (i l'ajuda) a descarregar tota aquesta fúria i desig de venjança que reprimeixen. L'únic que es requereix fer amb aquests joves és donar-li un petit "empenta" i indicar el blanc d'aquesta ira.

li fa entendre el que està passant. No és evidentment la millor resposta però és la que està en el moment oportú en el lloc oportú.

Aquesta atracció per la guerra, les armes i la violència els porta a alguns a viatjar a zones de conflicte on adquireixen la formació terrorista i on es reforça l'adoctrinament i la radicalització.

En aquest cas no són processos individuals i personals sinó que provenen de la interacció del subjecte amb el grup, del membre amb l'organització.

En una recerca d'identitat i sentit a les seves vides es veuen com a salvadors, com herois que seran recordats i immortalitzades les seves gestes en els mitjans de comunicació ia internet.

Com hem pogut observar, això processos personals relacionats amb els problemes d'identitat personal i amb la frustració poden identificar-se i actuar en les diferents tipologies de terroristes que coneixem.

Aquests processos poden interactuar amb diferents característiques psicològiques i amb diferents trets de personalitat, la qual cosa condueix a la impossibilitat d'identificar un perfil psicològic únic del terrorista.

Aquest tipus de processos ocorren amb més o menys intensitat i amb més o menys freqüència en totes les persones, sent en cadascuna d'elles gestionat i respost d'una manera diferent.

El fet d'acabar convertint-se en un terrorista o no és possible que es degui a la relació temporal que hi ha entre trobar-se en una situació personal conflictiva i topar-se amb el discurs terrorista sense altres estratègies, habilitats o contextos que puguin gestionar el conflicte d'una manera més positiva. Davant d'un subjecte fent-se una pregunta, el terrorisme apareix com una resposta que li explica i

No obstant això, des d'aquest nou enfocament de perfilació del terrorista basat en processos, cal atendre a un altre tipus de processos que també interactuen en la formació d'un terrorista.

processos psicosocials A continuació anem a desgranar com l'efecte del grup, de l'organització terrorista afavoreix i facilita la integració i l'adhesió del terrorista amb la seva organització. L'individu obté del grup una sèrie de beneficis, cobreix una sèrie de necessitats que no pot obtenir o cobrir per si mateix.

Si abans el terrorisme era una resposta als conflictes personals contra els quals lluitava el subjecte, ara és el grup terrorista el que crea unes condicions en el subjecte com perquè sigui capaç de donar la vida per ell, de transcendir el personal en pro del grup i de la seva causa. Amb aquesta visió, el subjecte ja no se sent un individu aïllat sinó un membre.

Per tractar d'analitzar aquests processos anem a recórrer als coneixements aportats per la Psicologia Social i la Psicologia dels Grups en el seu estudi del comportament humà des de la interacció social.

Abans comentàvem que el terrorista es troba en un conflicte d'identitat personal que el s'inclina cap a un procés de radicalització per trobar respostes i reconstruir la seva identitat.

Aquesta situació es veu complementada amb altres tipus de problemàtiques de tipus personal, econòmica o social que generen en la persona un estat de frustració que en alguns casos fomenten l'odi i el desig de venjança.

ISSUE 19 | MAR `2019

PER JORGE JIMÉNEZ SERRANO Aquest tipus de situacions generalment solen ser mal gestionada per persones que no disposen d'estratègies d'afrontament de problemes o de xarxes de suport social, el que origina més sentiments de solitud, aïllament i rebuig.

Com hem vist anteriorment, en aquest moment la persona es "llança" a buscar respostes o s'acosta de manera indirecta a determinats contextos que posteriorment li condueixen a la radicalització. En aquest sentit, l'organització terrorista funciona com un grup amb el qual s'identifica el subjecte i que li proporciona determinats "beneficis" psicosocials. Els grups terroristes també poden ser de vegades analitzats com si es tractessin de veritables "sectes" que atrapen al subjecte i el sotmeten per al seu propi benefici a través d'estratègies d'abús psicològic.

A continuació anem a detallar uns quants procesos que sorgeixen en aquesta Interacció entre l'Membre i L'organització que ajuden a aprofundir més en la perfilació del terrorista.

En primer lloc, quan una persona en les condicions conflictives de les que hem parlat abans s'acosta i s'identifica amb un grup (en aquest cas terrorista), genera un sentiment de pertinença que esmorteeix el conflicte d'identitat que pateix.

Passar a formar part d'un grup elimina el sentiment d'aïllament i de solitud individual i li atorga un paper de "membre" que cobreix en certa manera les necessitats que el subjecte planteja a nivell d'identitat individual. És a través d'aquesta identitat social aconseguida en el grup com estableix l'estructura i el sistema que el subjecte té problemes a construir per si mateix, generant creences sobre com és ell, com ho veuran els altres, com s'ha de comportar i com es comportaran amb ell.

Des de la Teoria de la reducció de la incertesa elaborada per Hogg s'explica com aquest subjecte redueix la seva ansietat provocada per no saber qui és a través de la identificació amb el grup.

El subjecte assimila les creences, els comportaments i els arguments del grup i els fa seu. En el cas de les organitzacions terroristes, hi ha determinades característiques d'aquestes que potencien i desenvolupen d'una manera més còmoda aquesta assimilació.

D'una banda tenim el pensament grupal (groupthink) que estableixen aquest tipus d'organitzacions i que, com explica Janis, tracta de garantir la cohesió de grup establint un pensament únic entre tots els membres.

Pensament i argumentacions que, tot i que esbiaixades, seran assimilades, defensades i incuestionadas per tots els membres.

Aquest pensament comú i compartit també equilibra un problema d'autoestima en el subjecte, ja que se sent acceptat i socialitzat. El subjecte no ha de pensar ni reflexiona ni qüestionar res, cosa que també suposa una reducció de l'esforç cognitiu i un avantatge per al subjecte.

En el cas de terrorisme islamista, el fonamentalisme religiós ple de normes rígides de comportament i pensament fomenten encara més aquesta cohesió grupal.

Això afavorirà també que el membre que només sigui receptiu a la informació consonant amb aquestes creences i que renegui i desconfiï de qualsevol contraargumentació.

Això torna a reduir l'ansietat cognitiva i genera en l'individu un estat d'equilibri.

A més, quan aquesta persona es converteix en terrorista i acabi realitzant un acte en què poden morir persones, el seu sistema de racionalització permet difuminar aquesta responsabilitat en el grup i genera una argumentació exculpatòria en la qual ell és víctima i heroi.

PÁGINA 26 | AL GHURABÀ

PERFILS PSICOLÒGICS DELS NOUS TERRORISTES.

Si l'organització i l'assimilació amb el grup li atorguen identitat al membre, el pensament grupal i aquests sentiments de seguretat i afiliació van eliminat la resistència del subjecte a veure més enllà del grup i van forjant la fusió amb ell. És precisament aquest terme és que usa la Teoria de la fusió de la identitat desenvolupada per Swann, Seyle, Gómez i Morales, que tracta d'explicar per què un membre d'un grup és capaç de fer qualsevol cosa per ell, fins i tot morir.

Per molt atroç que sigui l'acte que hagi comès, el seu sentiment de culpa està inhibit per aquest poder que li atorga aquest pensament de grup, en veure en aquest cas com un integrant que "rep ordres" o que es troba en "lluita" sense que sigui seva la responsabilitat ni les conseqüències dels seus actes.

Aquest fenomen que ha estat estudiat en l'àmbit militar també pot identificar-se al terreny terrorista.

Però a més, el grup també ofereix altres sentiment que són atractius per al subjecte.

Ens referim al fet que cobreix necessitats personals com l'afiliació o la seguretat a què al·ludia Maslow en la seva Teoria de les necessitats humanes.

El subjecte se sent socialitzat, acompanyat, estimat i recolzat per la resta dels membres, situació que a més li genera un sentiment de seguretat que és molt difícil sentir en el pla individual.

Això és important en el context terrorista ja que, com hem explicat anteriorment, el terrorista en els seus conflictes psicosocials alberga un sentiment de frustració que el manté a la defensiva i amb una sensació de certa amenaça per la societat o ambient que li frustra.

Segons aquesta teoria, el membre considera al grup com una continuació de si mateix, no hi ha barreres entre el jo i el grup.

Això implica que les necessitats del grup es converteixin en les seves necessitats personals però sobretot que els objectius del grup siguin els seus propis objectius.

Això resulta fonamental fins a tal punt que relega a un segon pla necessitats individuals, la seva família, el seu treball i la seva vida.

Com expliquen els autors d'aquesta teoria, el grau de fusió que s'arribi a produir per part del membre es relacionarà amb un comportament més o menys extrem.

Aquells que tinguin una fusió total poden cometre un acte suïcida inhibint el principal instint de l'ésser humà.

Aquesta fusió amb el grup també genera un efecte beneficiós per als conflictes que el terrorista pateix en l'esfera de la identitat. És un nou desenvolupament que ajuda a construir la identitat que estava perduda en un primer moment.

Quan el terrorista està fusionat amb el grup la seva identitat recobra força i importància, no està supeditada, diluïda o substituïda per la identitat del grup com podria semblar en un primer moment.

ISSUE 19 | MAR `2019

PER JORGE JIMÉNEZ SERRANO

En aquesta situació, la identitat individual es troba al mateix nivell que la identitat grupal. El terrorista assimila també la força del grup i la introdueix en la seva identitat i autoconcepte, el que li atorga una gran sensació de poder i fins i tot benefici psicològic.

Aquest tipus de membres, els fortament fusionats amb el grup, seran els més perillosos i els que necessiten una major atenció per part de les forces de seguretat. Cal fer més estudis per conèixer en profunditat com evoluciona aquest procés de fusió i com és possible identificar subjectes fusionats.

En aquest procés és indubtable que exerceix un paper important el maniqueisme que genera el pensament grupal. El grup terrorista polaritza la visió del món entre amics i enemics. Simplifica aquesta visió perquè tot sigui més fàcil d'entendre i el membre sàpiga ràpidament adaptar-se al argumentari del grup.

Aquesta polarització contribueix a fomentar el component violent com indica McCornick per mitjà de formar part del bàndol "bo" a la històrica lluita entre el bé i el mal. La violència i la mort són adornades amb ideologia que una vegada més sol parlar d'herois i dolents, d'opressors i oprimits i de víctimes i botxins.

Un pas més que permet a més deshumanitzar les víctimes del terrorisme perquè l'assassinat no tingui un impacte psicològic de culpabilitat en el terrorista.

En relació amb això, el grup fa servir una terminologia que pretén despersonalitzar els enemics, la qual cosa genera una separació emocional i empàtica amb els que seran el blanc de l'acte terrorista.

L'ús del terme "infidels" en els vídeos que Daesh utilitza per cridar a la "lluita" és una mostra d'això.

Fer això ajuda a no generar

una Una distorsió cognitiva en el subjecte entre el que fa i el que pensa sobre això.

Una altra vegada més hem d'esmentar a la xarxa de xarxes, a internet, com un element que ha evolucionat tots els processos socials que acabem de veure feia un nou context, el virtual.

Quan es parla i es defineix a un grup, una de les característiques d'aquest és que està compost per membres que mantenen una relació directa i que estan junts, units, en contacte físic.

En els processos de pensament grupal, fusió o maniqueisme sembla que ha d'existir una relació molt estreta entre tots els membres de grup, han de compartir espai i temps i s'han de desenvolupar llaços forts entre els membres basats en la convivència i en compartir un context.

No obstant això, el terrorisme islamista és capaç de generar membres a distància sense que aquests arribin a tenir cap tipus de contacte o un contacte molt indirecte amb el que seria el grup formal.

Internet en aquest cas serveix d'espai virtual per eliminar la distància física que pugui existir i fer que un subjecte es pugui sentir membre d'un grup sense mantenir cap relació física amb la resta dels seus membres.

Aquest espai virtual serveix de canal per transmetre el pensament i la cohesió grupal, facilitant sistemes de creences d'una banda i aïllant al subjecte d'altres contextos.

Els xats i fòrums són els espais de comunicació per a la propaganda ideològica, les xarxes socials faciliten la interacció entre els seus membres com un espai virtual dispers en el geogràfic però que permet compartir experiències i establir llaços emocionals com els que es podrien generar en un espai físic .

PÀGINA 28 | AL GHURABÀ

CONCLUSIONS Hem vist que és impossible identificar característiques psicològiques exclusives per establir un perfil psicològic únic del terrorista. La unió de característiques o trets psicològics no porten a una persona a convertir-se en terrorista.

Hem de deixar d'analitzar com és el subjecte i centrar-nos en avaluar què passa per fer que persones diferents, amb diferents perfils arribin a convertir-se en terroristes. Hem de conèixer quins processos tenen lloc en el subjecte i com se succeeixen per arribar a aquesta situació. Conflictes personals relacionats amb la identitat i sentiments de frustració sembla que són la llavor perfecta perquè el subjecte sigui receptiu a l'argumentació terrorista.

Com hem indicat, en aquest context conflictiu el subjecte necessita respostes i el terrorisme apareix com una que l'ajuda a equilibrar-se i a entendre el que li passa. En aquest sentit, el terrorista no és un malalt mental, no és possible establir una psicopatologia específica sinó que hem d'entendre el terrorista com un subjecte que utilitza una estratègia d'afrontament personal equivocada i inoculada per un procés de transformació personal basat en la radicalització. Aquesta persegueix aflorar la violència i el desig de venjança en el subjecte per posteriorment canalitzar i dirigir-lo cap a una sèrie d'objectius.

L'avantatge de la radicalització per al subjecte és donar sentit a la seva vida i facilitar la descàrrega emocional, en aquest cas violenta. No obstant això, hem vist també que a més de processos individuals, en la gènesi del terrorista també intervenen processos socials basats en la interacció d'un membre amb el seu grup. El social culmina el procés d'integració, cohesió i compromís en el terrorista i li permet a aquest obtenir un equilibri emocional i psicològic que redueix o elimina els seus conflictes personals. El grup terrorista està estructurat a imatge d'una secta que aïlla al subjecte de l'exterior i el direcciona perquè es converteixi en un instrument del grup. La fusió de la identitat amb el grup proporciona l'explicació respecte a com és possible que una persona pugui morir per l'organització.

Evidentment, com qualsevol anàlisi del comportament humà o de la fenomenologia social, requereix d'una incansable i incessant investigació futura. Possiblement mai s'arribarà a una explicació completa al cent per cent de tot el fenomen, però l'amenaça que patim necessita de més treballs que aprofundeixin en aquesta temàtica.

Des del punt de vista pragmàtic cal fer aportacions que vagin més enllà de l'explicació teòrica i que tracti d'intervenir en aquests processos que hem presentats. Si som capaços d'identificar subjectes vulnerables, de reduir la conflictivitat personal o reconduir-la amb estratègies adequades, podem fer que alguns subjecte tinguin altres resposta alternatives i més beneficioses al terrorisme.

D'altra banda, cal lluitar també contra els contextos de radicalització, especialment en l'àmbit virtual.

Hem de construir alternatives d'argumentació, contranarrativas a la ideologia terrorista que facin que els subjectes no generin la identificació de forma tan clara. Per a això és interessant i necessari treballar amb els desradicalizados i amb els desertors del grup terrorista perquè ofereixin informació de com intervenir en aquests processos.

ISSUE 19 | MAR `2019

REFERÈNCIES: AMERICAN PSYCHIATRIC ASSOCIATION. (1994). Diagnostic and statistical manual of mental disorders (DSM). Washington, DC: American psychiatric association, 143-7.

ATRAN, S. (2010). Talking to theenemy: Faith, brotherhood, and the (un)masking of terrorists. Nueva York: Harper Collin.

AVERRILL, J. R. (1982). Anger and aggression: An essay on emotion. New York: Double day.

BAUMEISTER, R. F. (1991). Meanings of life. Nueva York: Guilford Press.

BERKOWITZ, L. (1969): The frustration agression hypothesis. En BERKOWITZ, L. (Ed): Roots of agression: an re-examination of the frustration-agression hypothesis. New York, Atherton Press.

BOKHARI, L., HEGGHAMMER, T., LIA, B., NESSER, P., & TØNNESSEN, T. PATHS TO GLOBAL JIHAD: RADICALISATION AND RECRUITMENT TO TERROR NETWORKS. Proceedings from a FFI Seminar, Oslo, 15 March 2006.

BORUM, R. (2004). Psychology of terrorism. Tampa: University of South Florida CANO, M.A. (2009). Perfiles de autor del terrorismo islamista en Europa. Revista Electrónica de Ciencia Penal y Criminología, 11, 1-38.

CANO, M. A. (2009). Perfiles de autor del terrorismo islamista en Europa, Revista Electrónica de Ciencia Penal y Criminología, núm. 11, pp. 1-38. Disponible en Internet: http://criminet.ugr.es/recpc (consultado Julio 2016).

CANO, M. A. (2013). El caso" Mohammed Merah" en el contexto actual del terrorismo islamista: O cómo Francia tropieza de nuevo con la misma piedra. Revista electrónica de ciencia penal y criminología, (15), 2.

COOPER, H. H. A. (1977). Whither Now-Terrorism on the Brink. Chitty's LJ, 25, 181.

COZZENS, J. (2007). Preliminary Observations from the June 2007 UK Plots, Terrorism Monitor, Vol. V, núm. 14, pp. 7-8. Consultado Julio 2016: www.jamestown.org.

DE LA CORTE, L. (2001). Los resortes del terror. Papeles de Cuestiones Internacionales, 76, 45-52.

DELLA PORTA, D. (1992). Polit ical Socialization in Left -Wing Underground Organizations: Biographies of Italian and German Militants. En DELLA PORTA (Ed), Social movements and violence: participation in underground organizations.

Greenwich, Connecticut: JAI press DOLLARD, J., MILLER, N. E., DOOB, L. W., MOWRER, I. H. y SEARS, R. R. (1939). Frustation and aggression. New Haven, CT: Yale University Press ECHEBURÚA, E. y DE CORRAL, P. (2004). Raíces psicológicas del fanatismo político. Análisis y modificación de conducta. FRIED, R. (1982). Psychology of the Terrorist (From Terrorism and Beyond, P 119-124, 1982-See NCJ-91780).

GHOSH, A. (2005). Inside the mind of an Iraqi suicide bomber. Time, 166, 1, 22-29; vid. MCDERMOTT, T. (2005). Perfect soldiers.New York, NY: HarperCollins Publishers, Inc HAMM, M.S. (2007) Terrorism as Crime: From Oklahoma City to Al-Qaeda and Beyond. New York: New York University Press.

HARE, R. (2003). Sin conciencia. El inquietante mundo de los psicópatas que nos rodean. España: Paidós.

HEINE, S.J., PROULX, T. y VOHS, K.D. (2010). The meaning maintenance model: On the coherence of social motivations. Personality and Social Psychology Review, 10, 88-110 .

HOGG, M. A. (2007). Uncertainty-identity theory. En M. P. ZANNA (Ed.), Advances in experimental social psychology (Vol. 39, pp. 69-126). San Diego, CA: Academic Press.

INGRAM, H. J. (2014). Three Traits of the Islamic State’s Information Warfare. The RUSI Journal, 159(6), 4-11.

JANIS, I. (1972). Victims of groupthink. Boston: Houghton-Mifflin.

JORDÁN, J., MAÑAS, F. M., & TRUJILLO, H. (2006). Perfil sociocomportamental y estructura organizativa de la militancia yihadista en España. Análisis de las redes de Abu Dahdah y del 11-M. Inteligencia y seguridad. Revista de análisis y prospectiva, 1, 79-111.

KRUGLANSKI, A. (2013). Prólogo. En MOYANO, M. y TRUJILLO, H. (eds.), Radicalización islamista y terrorismo. Claves psicosociales (pp. XII-XIX). Granada: Universidad de Granada/MADOC MASLOW, A.H. (1954). Motivation and Personality. Nueva York: Harper and Row. MCCAULEY, C. y MOSKALENKO, S. (2008). Mechanisms of politicalradicalization: Pathways toward terrorism. Terrorism and Political Violence, 20, 405-433.

MCCORMICK, G.H. (2003). Terrorist decisión making. Annual Review of Political Science, 6, 473-507 MELOY, J. R. (2000). Violence risk and threat assessment. San Diego, CA: Specialized Training Services, Inc. MELOY, J. R. (2004). Violent true believers: Understanding and confronting foreign and domestic threats. Presentation of Specialized Training Services on the psychology of terrorism, January 15, Las Vegas, NV. MERARI, A. (1991). Academic research and government policy on terrorism. Terrorism and Political Violence, 3, 88-102.

MILLER, N.E y DOLLARD, J. (1941): Social learning and imitation. New Haven, Yale University Press.

ISSUE 19 | MAR `2019

NESSER, P. (2006). Jihad in Europe: Recruitment for terrorist cells in Europe, en L. BOKHARI; T. HEGGHAMMEr; L. BRYNJAR; P. NESSER y T.H. TORNESSEN, T.H (eds.). Paths to global jihad: radicalisation and recruitment to terror. Oslo: Norwegian Defense Research Establishment.

REINARES, F. (2001). Patriotas de la muerte. Quiénes han militado en ETA y por qué, Madrid: Taurus; vid. CLARK, R. P. (1983). Patterns in the Lives of ETA Members. Studies in Conflict & Terrorism, 6(3), 423-454.

RODRÍGUEZ-CARBALLEIRA, A., MARTIN-PEÑA, J., ALMENDROS, C., ESCARTÍN, J., PORRÚA, C. y BERTACCO, M. (2009). Un análisis psicosocial del grupo terrorista como secta.

Revista de Psicología Social, 24, 183-195.

ROSZAK, T. (1969). The Making of a Counter Culture: Reflections on the Technocratic Society and its Youthful Opposition. London: Faber and Fabe.

SAGEMAN, M. (2003). The global salafi jihad. Statement of Marc Sageman to the National Commission on Terrorist Attacks upon the United States. Retrieved June 1, 2010.

SAGEMAN, M. (2004). Understanding terror networks. University of Pennsylvania Press.

SIFAOUI, M. (2003). Inside Al Qaeda: How I Infiltrated Deadliest Terrorist Organization, London: Granta Books.

SILKE, A. (2001). Suicidal terrorism. Psychologist, 14, 11, 567.

SILKE, A. (2003). Terrorists, victims and society: Psychological perspectives on terrorism and its consequences. Hoboken, NJ: Wiley.

SPECKHARD, A. (2012). Talking to Terrorists: Understanding the Psycho-Social Motivations of Militant Jihadi Terrorists, Mass Hostage Takers, Suicide Bombers & “Martyrs”.

McLeand, VA: Advances Press.

SWANN, W. B., SEYLE, C., GÓMEz, A. y MORALES, J. F. (2005). Identity Fusion. Preconference at the Society for Personality and Social Psychology Conference, New Orleans, Lousiana, EEUU TAJFEL, H., y TURNER, J. C. (1979). An integrative theory of intergroup conflict. En W. G. AUSTIN y S. WORCHEL (Eds.), The social psychology of intergroup relations (pp. 33–47).

Monterey, CA: Brooks-Cole.

TAYLOR, M. y RYAN, H. (1988). Fanaticism, political suicide and terrorism. Studies in Conflict & Terrorism, 11(2), 91-111.

TAYLOR, M. y QUAYLE, E. (1994). Terrorist Lives. London: Brassey’s TRUJILLO, H.M. (2004). La conducta humana ante situaciones extremas y críticas.

Ministerio de Defensa, MADOC, DIVA. TRUJILLO, H.M. (2005). ¿Por qué algunas personas llegan a ser terroristas? Un enfoque operativo desde la psicología. Conferencia invitada en “I Seminario sobre la Amenaza del Terrorismo Islamista”. Ciudad Autónoma de Melilla: Presidencia de la Ciudad Autónoma de Melilla, Consejería de Seguridad Ciudadana y Delegación del Gobierno en Melilla.

TRUJILLO, H. M., MOYANO, M., LEÓN, C., VALENZUELA, C. y GONZÁLEZ- CABRERA, J. (2006). De la agresividad a la violencia terrorista: historia de una patología psicosocial previsible (Parte II). Psicología Conductual, 14(2), 289-303.

VAISMAN-TZACHOR, R. (2006). Psychological profiles of terrorists. Forensic Examiner, 15(2), 6.

VAISMAN-TZACHOR, R. (2007). Profiling terrorists. Journal of Police Crisis Negotiations, 7(1), 27-61 VICTOROFF, J. (2005). The mind of the terrorist A review and critique of psychological approaches. Journal of Conflict resolution, 49(1), 3-42 .

YÁNEZ, E. (2007). El Terrorismo: Un fin dramático, para un drama sin fin. Boletín Universidad Adolfo Ibáñez citado en FERNÁNDEZ-MILÁN, J. M. y SEIJO, D. (2007). El terrorismo. Una explicación del fenómeno desde la psicología social. Publicaciones, 37, 171-189.

ZAGORIN, A. y DUFFY, M. (2005). Inside the interrogation of detainee 063. Time, 165, 25, 26-33.

ZIMBARDO, P. G. (2004). A situationist perspective on the psychology of evil: Understanding how good people are transformed into perpetrators. The social psychology of good and evil, 21-50.

PÀGINA 32 | AL GHURABÀ

ANÀLISI

FINANÇAMENT D'ACTIVITATS TERRORISTES. FINANÇAMENT LEGAL: LES DONACIONS "EL ZAKAT"

Adolfo de la Torre Fernández Llicenciat en Dret, Màster en Seguretat, Expert Universitari en Crim Organitzat, professor de la Universitat Catòlica d'Àvila.

La Directiva 2017/541 / UE del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de març de 2017, relativa a la lluita contra el terrorisme va ser transposada a Espanya recentment mitjançant Llei Orgànica 1/2019, de 20 de febrer, per la qual es modifica la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal.

Entre altres normes es modifica l'article 572 castigant-se amb una pena superior als dirigents d'una organització o grup terrorista i s'introdueix una modificació pel que fa a la pena d'inhabilitació, que passa a ser absoluta.

De la mateixa manera, la directiva, obliga a incloure entre els delictes terroristes la falsedat documental, que no estava previst anteriorment en el Codi Penal. D'altra banda, el viatge amb fins terroristes té una regulació molt més àmplia en aquesta Directiva que el fixat

en la Resolució 2178 (2014) del Consell de Seguretat en no exigir que el viatge tingui per destí un territori controlat per terroristes.

Finalment, s'estén la responsabilitat penal de les persones jurídiques a la comissió de qualsevol tipus de delicte de terrorisme, que només es preveia fins ara per als delictes de finançament del terrorisme.

La lluita contra el finançament del terrorisme, com afirma Zaragoza Aguado, constitueix avui un dels eixos centrals de la resposta internacional contra el terrorisme, bàsicament perquè es considera un instrument essencial per a la congelació, l'embargament i el decomís dels fons que puguin tenir relació amb el terrorisme, i és evident que la seva incriminació específica facilitarà en gran manera la cooperació jurídica internacional en les investigacions sobre aquesta activitat delictiva.

ISSUE 19 | MAR `2019

FONT: WWW.BBC.COM

Tipificació del delicte de finançament terrorista La tipificació autònoma d'aquest delicte potencia les investigacions sobre aquesta activitat, i permet un major grau d'aplicació de la llei penal enfront d'aquests il·lícits comportaments ... [1] Com sabem el concepte de delicte de finançament del terrorisme està tipificat actualment en l'article 576.1 [2] del nostre Codi Penal.

D'altra banda, som conscients que el nou terrorisme denominat "Estat islàmic" ha demostrat ser una de les organitzacions més ben preparades per la comissió d'atemptats terroristes de gran magnitud. S'estructura en cèl·lules i grups molt ben organitzats que desenvolupen funcions específiques i definides entre les quals destaca una de les més importants, el finançament del grup imprescindible per al seu manteniment i èxit de les seves operacions terroristes.

També coneixem la importància que té endurir les penes de tots aquells elements integrants d'aquestes organitzacions terroristes com ho demostra la contínua evolució legislativa fruit de la transposició de directives europees com l'última esmentada 2017/541 / EU així com el disposar de mitjans materials i humans a disposició de les forces policials

encarregades de la seva persecució unit a una efectiva coordinació policial que discorri acord amb l'intercanvi d'intel·ligència criminal en aquest àmbit.

Concepte jurídic de finançament del terrorisme El concepte jurídic de finançament del terrorisme ve definit en l'art. 1.3 de la Llei 10/2010, de 28 d'abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme en assenyalar "als efectes d'aquesta Llei, s'entén per finançament del terrorisme el subministrament, el dipòsit, la distribució o la recollida de fons o béns, per qualsevol mitjà, de manera directa o indirecta, amb la intenció de utilitzar-los o amb el coneixement que seran utilitzats, íntegrament o en part, per la comissió de qualsevol dels delictes de terrorisme tipificats en el codi Penal.

Es considera que hi ha finançament del terrorisme tot i que el subministrament o la recollida de fons o béns s'hagin desenvolupat en el territori d'un altre Estat ". És més que evident la transcendència que té la lluita contra el finançament del terrorisme per aconseguir la seva eradicació i així ho revelen les nombroses disposicions legislatives publicades al respecte.

PÀGINA 34 | AL GHURABÀ

FINANÇAMENT D'ACTIVITATS TERRORISTES FINANÇAMENT LEGAL: DONACIONS A TRAVÉS DEL ZAKAT

El terrorisme és, evidentment, un negoci costós, per la qual cosa sembla clar que la seva infraestructura financera ha de ser sòlida i resulta eficaç per a l'execució de les activitats terroristes del grup [3]. És per això imprescindible desenvolupar mecanismes de prevenció, persecució i sanció de tots aquells actes de finançament de les organitzacions terroristes, ja que constitueix un dels principals problemes a què s'enfronta la societat actual.

En matèria de finançament terrorista, com afirma Sánchez Medero, hi ha un abans i un després en el que es refereix a les fonts de finançament i l'origen de l'economia dels grups terroristes,.

Marcat clarament per la Guerra Freda "anteriorment referits a 1945, el Finançament procedia fonamentalment de fonts públiques, Especialment de Governs que aportaven soporte Econòmic i logístic a aquests grups.

El terrorisme patrocinat per l'Estat es va convertir així en un element característic de la Guerra Freda. Les organitzacions armades van passar a ser econòmicament dependents d'acabalats patrocinadors, estatals i privats "[4]. És per això que l'ONU, en aquesta matèria de prevenció i lluita contra el finançament del terrorisme internacional, es va centrar en el control de les activitats en aquesta índole de determinats estats, pensant que aquesta era l'única via de finançament i encara que es va controlar en certa mesura no va ser el efectiva que s'esperava.

La Unió Europea ha establert, per això, nous cossos normatius dirigits a la prevenció del finançament del terrorisme des de la directiva 91/308 / CE fins a l'última Directiva 2015/849, del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de maig de 2015 .

Models de finançament del terrorisme gihadista Arribats a aquest punt és molt important ressaltar el fet que la prevenció de la finançament del terrorisme no s'ha de centrar en la detecció d'activitats delictives d'aquesta naturalesa a gran escala sinó que també ha de centrar-se, a més en altres vies que, per ser de menor repercussió econòmica no deixin ser perjudicials per a la seva prevenció sinó es detecta.

Com afirma Merino Herrera, en aquesta matèria, "l'estratègia d'investigació no només s'ha de centrar en transaccions de diners a grans escales o en operacions més o menys complexes que es desenvolupin en els àmbits financers que continguin molts cadenats de seguretat, ja que hi ha altres mètodes que desperten menys sospita i mai passaran pels filtres que solen utilitzar els governs en els sistemes financers "[5].

ISSUE 19 | MAR`2019

PER ADOLFO DE LA TORRE FERNÁNDEZ

Però tot i la contínua evolució legislativa tendent a controlar els moviments financers internacionals que financen les activitats terroristes de caràcter gihadista encara falta molt per fer ja que aquest fenomen és complex i heterogeni ja que les fonts tenen diferent etiologia que sumat al caràcter transnacional de les organitzacions terroristes gihadistes fa summament difícil la seva prevenció.

Com afirma Bustos Rubio, no pot obviar-se que quan parlem de finançament del terrorisme no ens referim exclusivament a les aportacions econòmiques i materials capaços de sufragar actes terroristes, sinó també a totes les possibilitats que brinda l'anterior: provisió de fons per als membres del grup terrorista, entrenaments, viatges, pisos francs, equipament i material; en definitiva, ens referim a tota la provisió de fons i mitjans necessaris per dur a terme els objectius del grup o organització terrorista.

Com se sap, les organitzacions terroristes de caràcter gihadista es financen per diferents vies com ara la comissió de fets delictius (segrestos, extorsió, tràfic de drogues, fraus amb targetes de crèdit, falsedats, etc.) utilitzant-se en determinades circumstàncies entramats societaris per blanquejar els recursos il·lícits d'aquelles activitats criminals o per donar aparença de legalitat a donacions que tenen la finalitat de finançar aquelles activitats terroristes.

Mitjans legals de finançament. El zakat com a firma de finançament del terrorisme gihadista S'ha demostrat que una de les fonts legals més importants de les que es nodreixen els grups i organitzacions terroristes amb les associacions benèfiques o de caritat, fundacions i algunes oenegés.En el cas del terrorisme gihadista resulta d'especial importància aquesta via de finançament.

PÀGINA 36 | AL GHURABÀ

FINANÇAMENT D'ACTIVITATS TERRORISTES FINANÇAMENT LEGAL: DONACIONS A TRAVÉS DEL ZAKAT

Com també sabem, dins de l'Islam, un dels seus cinc pilars bàsics consisteix en l'obligació de donar part de les riqueses.

L'anomenat "zakat" és una espècie d'almoina l'obligació de donar neix del propi text de l'Alcorà, sent en la pràctica, i en realitat, una mena d'impost sobre els béns de qualsevol musulmà. Es tracta normalment d'un gravamen del 2,5% dels ingressos de cada musulmà.

A més d'aquesta donació obligatòria existeixen també certes donacions voluntàries de caràcter i contingut similar, com el "infaq" o el "shadaqah". Amb base en aquest postulat religiós, es procedeix a realitzar donacions que en molts casos acaben acabant en mans dels grups terroristes de la jihad islàmica [7].

Un dels exemples d'aquest tipus d'activitat el protagonitza la "Dawa de Hamas" que compta amb agents reclutadors, artificiers, instructors i financers per a la perpetració d'atemptats.

Segons Sánchez Medero la Dawa de Hamàs és, en efecte, una infraestructura del

mmoviment, que inclou una varietat d'organitzacions que proveeixen de serveis variats (benestar, educació, salut, etc.) a la població palestina, tant per pagaments simbòlics com gratuïts.

Aquestes activitats són dutes a terme per una xarxa composta per desenes d'institucions de caritat i comitès que es troben establertes al llarg de la Judea, Samaria i Gaza (...) aquestes organitzacions subministren serveis al públic en general, però atorguen major preferència a aquelles persones properes al moviment que en reciprocitat als seus favors reben major assistència financera.

Però a més aquestes institucions també proporcionen aliments i assistència monetària a les famílies d'aquells que van morir i van ser ferits a perpetrar actes terroristes [8].

Aquests fons de beneficència han estat, amb tota seguretat, un dels aspectes mediàtics de major repercussió en el finançament del terrorisme islàmic des de l'aparició d'AlQaeda i el que més

ISSUE 19 | MAR`2019

Incidència internacional ha tingut el que unit a la facilitat de captació de fons a través d'Internet s'ha convertit en un problema molt greu de difícil control governamental. És per aquesta raó imprescindible exercir un control sobre l'origen i la destinació donada a aquestes donacions (zakat) si se sospita que poguessin acaben sota el control d'organitzacions terroristes internacionals amb el consegüent perill d'acabar finançant aquestes activitats criminals i que es podria evitar si aquestes transaccions poguessin detectar-se si fossin tractades com operacions susceptibles de control en matèria de prevenció del blanqueig de capitals.

REFERÈNCIES: ([1] Zaragoza Aguado, J.: «Artículo 576», en M. Gómez Tomillo, A.M. Javato Martín (dir.), Comentarios prácticos al Código Penal, t. VI, Aranzadi, Pamplona, 2015, pp. 647 y 648.

[2] 576.1. Será castigado con la pena de prisión de cinco a diez años y multa del triple al quíntuplo de su valor el que, por cualquier medio, directa o indirectamente, recabe, adquiera, posea, utilice, convierta, transmita o realice cualquier otra actividad con bienes o valores de cualquier clase con la intención de que se utilicen, o a sabiendas de que serán utilizados, en todo o en parte, para cometer cualquiera de los delitos comprendidos en este Capítulo.”

[3] Giménez-Salinas A.: “Las finanzas del terrorismo de Al-Qaida: una lucha desenfocada” en Athena Intelligence Journal, vol. II, nº 22, 2007, p. 196.

[4] Sánchez Medero, G. “Las fuentes de financiación legales e ilegales de los grupos terroristas” en Revista Política y Estrategia, nº 112, 2008, p. 51

[6] Bustos Rubio, M, Prevención y control de los medios de financiación del terrorismo como estrategia político-criminal, Revista Penal 41/2018. p. 5 [7] Passas/Giménez-Salinas Framis, “La financiación del terrorismo de Al Qaida: mitos y realidades” en Revista de Derecho Penal y Criminología, nº 19, 2007, p. 498.

[8] Sánchez Medero, Las fuentes de financiación legales e ilegales de los grupos terroristas, cit., p. 55 BUSTOS RUBIO, Miguel. Prevención y control de los medios de financiación del terrorismo como estrategia político-criminal. Revista Penal 41. Tirant lo Blanch, 2018.

GIMÉNEZ-SALINAS Andrea. Las finanzas del terrorismo de Al-Qaida: una lucha desenfocada. Athena Intelligence Journal, vol. II, nº 22, 2007. www.athenaintelligence.org MERINO HERRERA, Joaquín. Estrategias de persecución penal contra la financiación del terrorismo. Revista Penal, nº 36. 2015.

Páginas 145-171.

PASSAS, Nikos/Andrea GIMÉNEZ-SALINAS FRAMIS, La financiación del terrorismo de Al Qaida: mitos y realidades. Revista de derecho penal y criminología, nº 19, 2007. Páginas 493-521.

SÁNCHEZ MEDERO, Gema. Las fuentes de financiación legales e ilegales de los grupos terroristas. Revista Política y Estrategia, nº 112, 2008. Páginas 50-74.

[5] Merino Herrera, “Estrategias de persecución penal contra la financiación del terrorismo”, en Revista Penal, nº 36, p. 157.

PÀGINA 38 | AL GHURABÀ

ANÀLISI

FUENTE: ELMUNDO.ES

EL PERILL DEL MADJALISME A LES MESQUITES ESPANYOLES Hassan Sejelmasi Investigador especialitzat en estudis sobre salafisme i radicalismes.

Durant els últims mesos ha crescut en algunes mesquites de Navarra i País Basc un discurs salafista preocupant.

En municipis com Vitòria, Ribaforada, Peralta o Baracaldo s'està introduint el discurs d'un corrent salafista anomenada Madkhaliyya o Madjalisme.

Aquesta ideologia, procedent d'Aràbia Saudita, es va introduir en aquest país a principi dels anys noranta en unes circumstàncies històriques semblants a les actuals a Espanya.

Davant d'una situació d'atemptats gihadistes, conflictes militars entre països musulmans i conflictes ideològics interns entre diferents corrents i branques de l'islam, el Madjalisme es va oferir, i actualment s'ofereix, com l'única alternativa capaç de combatre el terrorisme amb una aparent contranarrativa salafista l'objectiu és contra argumentar els terroristes d'etiologia gihadista amb les mateixes fonts de l'islam.

Aquest corrent insta oficialment als seus seguidors a respectar l'autoritat dels estats, independentment que hagin estat instituïts d'acord amb els mètodes ortodoxos islàmics o amb la celebració d'eleccions democràtiques, sempre que la dita govern permeti la pràctica de l'Islam.

Afirmen també que els governants exerceixen el poder per la voluntat d'Allah i, per això, s'han fet famosos per donar suport a la postura del govern saudita durant la primera guerra del Golf i per ser aliats de diversos governs de l'Orient Mitjà durant la primavera àrab per realitzar fins i tot crides perquè la població no es manifestés en els carrers en contra dels seus governants. Aquesta ideologia ha tingut tant d'èxit, que més d'un observatori especialitzat en el fenomen gihadista i en la lluita antiterrorista ha recomanat impulsar aquest corrent com a fórmula contra el fenomen.

PÀGINA 40 | AL GHURABÀ

FUENTE: ABC.ES

Aparentment segueixen un discurs que va en

Aquest simple concepte necessàriament

contra de la radicalització però, més enllà del

obliga que en la seva interpretació salafista

que és obvi, una anàlisi objectiva dels

fonamental justifiquin atemptats terroristes a

fonaments salafistes d'aquesta escola

Dar Al Hab "els territoris enemics" i no en els

evidència que això és una il·lusió i que els

de Dar Al Islam "els territoris alliberats o en

conceptes doctrinals promoguts pels seus

els quals es professa l'Islam" respectivament.

teòlegs són totalment contraris als valors occidentals.

L'únic punt de desacord entre el salafisme gihadista i el Madjalisme és la delimitació

Per exemple, la manca d'igualtat i la

d'aquests territoris i el sistema de govern. El

discriminació racial cap als "infidels" o la

salafisme gihadista només considera Dar Al

promoció de la violència de gènere com a

islam com el territori en el qual es practica la

"eina per controlar a les esposes" és un

Sharia o llei islàmica sense reconèixer cap

exemple clar de la radicalitat d'aquesta

altre sistema legal. A més, el seu líder és

escola i la seva contraposició amb els valors

aquell designat únicament per la Xura

occidentals . Tampoc cal oblidar que, en

islàmica, és a dir, el Califa ..

moltes ocasions, fanàtics d'aquest corrent utilitzen el seu argumentari per justificar la

A la pràctica, per al salafisme gihadista, el

seva incorporació a grups terroristes

Califat, o Dar Al Islam, és l'Afganistan per Al-

gihadistes moderns.

Qaida, o el mal anomenat Estat Islàmic per al DAESH. Per això, es permeten la llicència

Els pares d'aquest corrent difonen idees a

d'atemptar a països àrabs que professen

través de les quals adoctrinen als seus

l'islam.

seguidors amb idees basades en la una interpretació dels conceptes del salafisme

Des d'aquesta visió doctrinal les poblacions

clàssic que en realitat disten bastant de la

d'aquests països també són considerats

visió de la doctrina tradicional. Aquesta

enemics ja que els seus ciutadans, que no

diferència fonamental rau en que el respecte

han jurat lleialtat als respectius líders

absolut als governs es limita als països que

d'aquestes organitzacions terroristes, són

reconeixen l'islam com a religió principal de

considerats autèntics infidels als quals també

l'Estat i no a les societats civils occidentals.

se'ls pot matar.

ISSUE 19 | MAR `2019

Per al Madjalisme, en contraposició, els territoris considerats Dar Al islam són tots aquells països que professen l'islam.

Reconeixen l'autoritat dels seus governs sense importar el seu origen des règims democràtics fins monarquies absolutistes.

No només els reconeixen sinó que els donen suport fermament sense implicar-se en qüestions polítiques. Més encara, són coneguts per treballar colze a colze amb les autoritats dels països musulmans per controlar els discursos radicals del salafisme a les mesquites desenvolupant fins i tot autèntiques funcions d'intel·ligència contra els seguidors del salafisme tradicional i involucrant seriosament en la lluita contra el terrorisme en aquests països.

Aquestes pràctiques són les que han portat a molts a pensar que aquest corrent pot servir

vagin acompanyades per un familiar home,

contra la radicalització salafista gihadista.

o pegar-los si desobeeixen les ordres dels seus esposos. Altres fàtues contemplen la

No és així i està lluny de ser cert ja que tots els

prohibició per dirigir la paraula als pagans

països i ciutadans que no professen l'islam són

"cristians, jueus o no creients" o seure amb

considerats enemics pagans sobre els quals

ells excepte per qüestions estrictament

s'aplica la mateixa visió radical del salafisme

comercials o educatives.

gihadista.

A més, insisteix a prohibir les esglésies en El fundador d'aquest corrent, Rabi 'bin Hadi'

els països musulmans exigint que els

Umayr al-Madjali, ha publicat centenars

cristians àrabs o estrangers paguin l'impost

d'fàtues dirigides específicament als seus

conegut com Jiziyya per seguir residint a

seguidors que resideixen a Europa i totes elles

Dar A l'Islam. En un pla encara més radical i

van en aquest sentit.

conflictiu, el fundador de l'Madjalisme va cridar els seus seguidors a la lluita armada

Per exemple, prohibeix residir en un país

en contra dels salafistes de Germans

occidental més enllà del temps estrictament

Musulmans a Líbia aconseguint, per

necessari per estudiar o per a algun fi que

primera vegada en la història d'aquesta

promogui l'islam amb l'objectiu d'evitar el

ideologia, batallons militars sota el seu

"contagi" que pot suposar la cultura europea

comandament.

considerada pagana.

Aquestes unitats van lluitar al costat del Moltes d'aquestes fàtues d'Al Madjali poden

general Khalifa Haftar i van donar suport a

derivar en actes considerats com a delicte. Per

la seva "policia religiosa" que vetlla per

exemple, l'obligació de tancar a les dones en

l'aplicació de la Shariia als barris i pobles

els domicilis prohibint que surtin de casa,

que controla.

excepte en el cas que

PÀGINA 42 | AL GHURABÀ

EL PERILL DEL MADJALISME A LES MESQUITES ESPANYOLES Anteriorment, ja havia realitzat una crida a al gihad contra els xiïtes al Iemen però Líbia va ser realment el primer territori en el qual aquest corrent va crear un un grup armat de forma oficial.

Al Madjali participar en la guerra de l'Afganistan contra els russos en els anys noranta, fet del que presumeix reiteradament en les seves intervencions públiques per justificar els principis de la gihad contra l'enemic pagà representat pels estats que no professen l'islam com a religió principal. És a dir, el mateix que la doctrina gihadista.

En definitiva, aquest discurs madjaliste no es pot permetre a les mesquites occidentals ja que, al cap ia la fi, és una ideologia extremista que amb tota seguretat actuarà com una bomba de rellotgeria.

Tot i que fins ara, aquest corrent ha estat minoritària en el panorama radical del salafisme, sense un poder d'influència suficient per promoure el terrorisme com AlQaida o Dáesh, el seu èxit a Líbia i Iemen li ha fet guanyar adeptes entre aquells radicals salafistes que rebutgen la lluita armada a països àrabs, per evitar l'enfrontament entre musulmans, però que sí volen concentrar l'esforç de la jihad en el seu enemic comú, és a dir, en els occidentals "infidels".

ISSUE 19 | MAR `2019

JUSTÍCIA RESTAURATIVA

JR

ENFOCAMENT RESTAURATIU I TRANSFORMADOR A LA GESTIÓ DELS DELICTES Virginia Domingo de la Fuente Coordinadora del Servei de Justícia Restaurativa de Castella i Lleó. Presidenta de la Societat Científica de Justícia Restaurativa.

Formadora en pràctiques restauratives

Introducció A l'hora de parlar de delictes de terrorisme i la seva gestió a través de la justícia restaurativa, hem de ser conscients de l'evolució dels supòsits infractors. Em refereixo a quin ha estat el seu procés de radicalització. Ens interessa a tots valorar quines condicions es van donar perquè cometés el delicte? i què cal fer per revertir aquesta situació ?, tant per evitar que aquest infractor torni de delinquir, com per aconseguir que altres desisteixin de fer-ho.

Desistiment i Justícia Restaurativa Quan parlem de desistiment, pensem en ¿Com i per què abandonar la carrera criminal ?, què pot motivar aquest canvi ?. ... Generalment desistiment i Justícia Restaurativa són temes separats, però al final, se senten les mateixes coses, tots dos giren sobre deixar de delinquir (amb el complicat que això sol resultar en delictes de terrorisme).

En ambdós casos, víctima i infractor parlen sobre el mateix: què va passar ... Durant els processos restauratius, la generalitat dels infractors tenen més probabilitats de desistir del delicte per què?

Són processos voluntaris, s'aconsegueix que vegin el mal que han causat amb la seva acció i que vulguin canviar de vida. Per això, per la justícia restaurativa, l'infractor és la persona que potencialment pot desistir i deixar de delinquir. Aquest desistiment, està orientat al futur, igual que la justícia restaurativa, mentre que la justícia tradicional, se centra en el passat, què va fer aquesta persona.

Els processos de justícia restaurativa, per això, són un procés de diàleg sobre un potencial desistiment de l'infractor ia més, una demanda de les víctimes perquè la majoria té com a necessitat primordial, que l'infractor no torni a delinquir.

ISSUE 19 | MAR `2019

El L'ideal en tots els delictes i especialment, els de terrorisme serà per tant, aconseguir que desisteixin del delicte. Això generalment, es tracta després d'una teòrica sentència, i estant l'infractor en un centre penitenciari, a través dels diferents tractaments penitenciaris.

No és la meva intenció, criticar els diferents programes de tractament, però si cridar l'atenció de com la visió de l'estat ha de canviar per aconseguir aquest desistiment. Així que, la pregunta seria ¿què ha d'aprendre l'estat, de la justícia restaurativa per aconseguir-ho?

1- El concepte que l'estat té del delicte ha de canviar.

Com diu Howard Zehr, en el seu llibre "Changing lenses", hem de canviar la lent amb la qual mirem la delinqüència. El delicte no és una vulneració de les normes, el delicte fa mal a les persones, fa mal a la víctima, al propi infractor i a la comunitat.

I hem de donar l'oportunitat als afectats, de veure aquest mal, i les necessitats que sorgeixen així com la manera de compensar-ho. De fet, a més de la necessitat de reparació de la víctima, l'infractor necessita ser ajudat a entendre com la seva acció, va impactar en altres éssers humans 2- Hem d'entendre que som éssers emocionals i no només racionals.

Cal començar a gestionar també l'aspecte emocional del delicte i el que comporta, ens vam quedar exclusivament en l'aspecte jurídic. Les emocions són essencials ... passar de la vergonya a l'orgull, cobra sentit per a moltes víctimes però també per a molts ofensors.

3- El sistema penal és massa protocol·lari.

Realment no es fa molt per remoure l'etiqueta de "delinqüent", sense possibilitat de reinserció i de "víctima", de per vida. Cal enfocar, com deia, més en el futur i per a això, cal pensar en una justícia més social.

PÀGINA 46 | AL GHURABÀ

JUSTÍCIA RESTAURATIVA

Quin paper pot jugar la Justícia Restaurativa?

Com deia en començar, és necessari, que en tots els delictes i especialment, en els de terrorisme, s'aborden no només els danys sinó també el perquè del delicte per així aconseguir precisament el desistiment, del que hem parlat.

En el meu cas, crec que la justícia restaurativa és la que pot ajudar a abordar aquestes causes del delicte. No obstant això, molts es plantegen ¿si la justícia restaurativa és prou transformadora ?. En cas afirmatiu, més que restauradora, llavors aquesta justícia seria transformadora.

Alguns critiquen la justícia restaurativa per ser massa conservadora, tractant només de reparar o curar els danys, i oblidant les causes subjacents com ara injustícies estructurals, socials, manca de coherència en l'escala de valors ...

Estic convençuda, en contra de les crítiques que la justícia restaurativa, tracta de transformar les relacions no saludables i aplana el camí per a un transformació social més àmplia, crec que la gestió restaurativa dels delictes de terrorisme, pot i de fet així és, ajudar a reconèixer i neutralitzar les causes que van portar a l'infractor, al delicte.

Per tant, aquesta justícia restaurativa ha de ser tan transformadora com sigui possible, sovint, sento testimonis de la transformació personal i interpersonal que produeix en les persones, i hauríem de arribar també a escoltar, que s'ha produït una veritable transformació social. Aquí hi ha el repte, si aconseguim que l'enfocament restauratiu, sigui prou transformador, podrem aconseguir no només el desistiment de l'infractor sinó a evitar que altres caiguin en els mateixos riscos socials, estructurals, culturals, personals ... .de cometre delictes similars.

ISSUE 19 | MAR `2019

conclusions: Hem d'anar una mica més enllà amb la justícia restaurativa i aconseguir que sigui transformadora.

El fet delictiu, especialment els delictes de terrorisme, poden cometre com a resultat de relacions no saludables i del sistema social, per a això s'han de crear noves o millors relacions.

Això ha de succeir, no només a nivell individual sinó a nivell d'estructures socials, institucionals i polítiques.

Per l'enfocament restauratiu-transformador, resoldre el delicte, implica canviar sistemes socials, en formes que ajudin a impedir l'aparició o reaparició d'incidents nocius com el delicte o altres conductes antisocials.

Per això, hem de preguntar en gestionar el delicte amb aquest enfocament: · Quines circumstàncies socials, si n'hi ha, van promoure o van contribuir a l'esdeveniment nociu? · Hi ha similituds entre aquests incidents nocius i altres? · Quines mesures podem prendre per evitar incidents futurs?

D'aquesta manera, no només ajudarem a curar després del delicte sinó a millorar la nostra comunitat, transformant aquelles circumstàncies o condicions determinants perquè una persona es decideixi a delinquir ..

REFERÈNCIES: Gilligan, J (2001) “Preventing violence”. W w norton & co inc. ISBN 0500282781 (ISBN13: 9780500282786) Domingo de la Fuente, V (2012) “Entrevista a Howard Zehr”. Criminología y Justicia. ISSN-e 2174-1697, nº4, págs. 115-117 Zehr, H (1990) “Cambio de lentes: un nuevo enfoque para el crimen y la justicia. Herald Press, Pennsylvania.

PÀGINA 48 | AL GHURABÀ

Autor: Antonio Martín

L'ENTREVISTA SERGIO GRACIA MONTES

Sergio Gracia Montes

Cursant 4t del Grau de Dret a Facultat de Dret de Còrdova. Pràctiques curriculars a Casa ÀrabCòrdova.

Alumne col·laborador del Departament de Dret Constitucional curs 2016/2017. Àmplia formació complementària en ideologies d'extrema dreta, fonaments i pensaments religiosos, migració i Drets Humans. , ISSUE 19 | MAR `2019

ENTREVISTA A SERGIO GRACIA

1.-Què el va fer decantar-se professionalment cap a la política?

Em va influir de manera directa l'venir d'una família majoritàriament immigrant temporal a França i Alemanya, el voler defensar que tots poguessin gaudir dels mateixos drets indiferentment d'on un hagi nascut, el empatitzar i el veure els problemes que avui podien tenir altres espanyols, així com aquelles persones que podien venir a Espanya a la recerca d'una vida millor, tal com van poder fer en el seu dia els meus avis o els meus pares que si van tenir aquesta ajuda i aquesta possibilitat.

A això he de sumar-li el fet d'haver compartit espais amb grups de persones que pertanyien a diferents moviments d'extrema dreta durant la meva etapa adolescent, especialment amb moviments ultres com Brigades blancquiverdes (Còrdova), Ligallo Fondo Norte (Saragossa) i Ultra Sud (Madrid) , no ja per ideologia i si més per sentiment de pertinença.

En veure que els idearis i les accions que duien a terme, en res tenien a veure amb l'educació i els valors que jo rebia diàriament a casa, tot això em va fer replantejarme que devia actuar d'alguna manera per intentar ajudar a molts nois i noies que en el fons no tenien maldat per actuar d'aquelles formes, sinó que només buscaven pertànyer a un grup que els donés protecció.

2.- A què es dedica el mitjà que ha fundat?

Principalment a l'estudi, anàlisi, investigació i monitorització de l'extrema dreta en general, i espanyola en particular. Tenint com a finalitat, intentar realitzar un treball que ja es realitza contra aquests moviments en països del nostre entorn o que tenim com a mirall com poden ser el Regne Unit, França, Canadà, Alemanya o EUA entre d'altres.

A més de que serveixi com a trampolí per a joves que vulguin iniciar-se en el camp de l'anàlisi i que no tinguin experiència i que habitualment es troben les portes tancades per falta d'experiència.

PÀGINA 50 | AL GHURABÀ

Per Antonio Martíno

Per Antonio Martín

ENTREVISTA A SERGIO GRACIA

3.- Creu que el discurs que realitza actualment l'extrema dreta al nostre país, aprofitant la situació política-social que s'està vivint en l'actualitat, està provocant un repunt important en les seves files?

Totalment. El fet de recórrer a la identitat tancada (la nostra llengua, la nostra cultura o la nostra raça), culpar dels mals propis a l'aparició d'un nou boc expiatori, l'estranger, la invisibilitat i el menyspreu del diferent, la discriminació social o legal, per gènere o religió, la segregació espacial o institucional, utilitzar la dialèctica amic-enemic, és un discurs que sempre ha funcionat molt bé a l'extrema dreta en les èpoques de desacceleració o crisi econòmiques, el vendre un nacionalisme exacerbat i excloent, el tancament de fronteres, com si aquestes fossin la solucions a tots els problemes, evitant parlar dels milers d'espanyols que hi ha treballant a l'estranger i dels problemes reals.

A la gent li costa reconèixer els errors propis i prefereixen donar la culpa d'ells a "els altres".

Tot això ajuda a que cada vegada ens trobem més en un món d'exclusió, de marginació de les identitats minoritàries.

El cas més clar ho hem pogut veure en les últimes eleccions a Andalusia a El Ejido, un poble que viu amb l'ajuda dels immigrants, que tenen condicions infrahumanes en els seus hivernacles i on va guanyar el nou partit d'extrema dreta que ha aparegut a Espanya recentment.

Quants de tots aquests que van votar a Vox a El Ejido estarien disposats a anar a recollir fruita a aquests hivernacles, en aquestes condicions (dormint amuntegats en barracons, sense aigua corrent, amb salaris paupèrrims, condicions de salubritat de dubtosa legalitat)?

4.- Des del seu punt de vista, com pot repercutir en la societat aquest creixement de l'extrema dreta, políticament parlant?

Estem assistint a la radicalització de les societats occidentals a través de discursos radicals, realitzats per polítics radicals disfressats durant dècades de demòcrates. On o aquestes de la seva banda, o ets un radical que vols desestabilitzar el país, on has de pensar i ser com ells.

Primer va passar a Grècia amb Alba Daurada, després a Alemanya amb el AfD, posteriorment amb França amb el Front Nacional, més tard amb Trump als EUA i Àustria, i finalment arribant a Espanya amb Vox, però no sent aquest partit l'únic que ha creat aquest brou de cultiu al nostre país, ja que aquest creixement exponencial del discurs radical a Espanya es porta realitzant durant gairebé 20 anys i s'ha tapat per part dels polítics amb l'excusa que era residual (Espanya 2000, Democràcia Nacional, aliança Nacional, La Falange, Plataforma Per Catalunya, Falange Espanyola de les Jons). Si això és residual tenim un greu problema d'anàlisi.

5.- Com se li pot fer front a la narrativa que emet l'extrema dreta?

Principalment il·legalitzant a aquests partits, moviments socials, fundacions, associacions o sindicats que els seus idearis són inconstitucionals i algunes de les seves propostes són constitutives de delictes penals, tal com es va fer amb els moviments afins a ETA, i tallant-li per tant el finançament públic, tal com s'ha dut a terme recentment tant al Parlament Europeu com a Alemanya.

No és comprensible que en un país democràtic, es financi amb diners públics el discurs de partits, associacions o fundacions que inciten a l'odi contra el diferent.

ISSUE 19 | MAR `2019

Per Antonio Martín

ENTREVISTA A SERGIO GRACIA

Sense oblidar-nos d'una banda, de la nova Llei de Partits 6/2002 que en la seva exposició de motius (I) va recollir que "Especialment si es té en compte que, per raó de l'activitat del terrorisme, és indispensable identificar i diferenciar amb tota nitidesa aquelles organitzacions que defensen i promouen les seves idees i programes, qualssevol que aquestes siguin, fins i tot aquelles que pretenen revisar el propi marc institucional, amb un respecte escrupolós dels mètodes i principis democràtics, d'aquelles altres que sustenten la seva acció política en la connivència amb la violència, el terror, la discriminació, l'exclusió i la violació dels drets i de les llibertats.

A aquests efectes, s'estableix un procediment judicial d'il·legalització d'un partit per donar un suport polític real i efectiu a la violència o el terrorisme, que és diferent del que es preveu en el Codi Penal per dissoldre les associacions il·lícites per les causes previstes en els seus articles 515 i 520 ", i de l'altra, on la pròpia Comissió Europea l'any 2013 de boca de l'ex Comissària de Justícia en aquell moment Viviane Reding (PPE), ha instat al govern del moment a sancionar la banalització del franquisme i el nazisme.

6.-Quina similitud troba entre el discurs radical de l'extrema dreta i la dels grups terroristes?

Els grups radicals tinguin la ideologia que tinguin, la seva fi és el mateix, primer crear el caos per fer creure als altres que ells són l'única solució per tornar a la normalitat, i que no torni haver nous actes terroristes, per després erigirse en salvapàtries o enviats per un ésser superior per salvar el seu poble de radicals, comunistes, infidels, apòstates, invasors etc.

Tots dos extrems solen recórrer a discursos que tenen més càrrega emocional que fonaments reals, on a problemes complexos solen aplicar solucions simplistes.

Tots dos busquen influir en la ment del grup a través d'impulsos, hàbits i emocions. En prendre decisions seu primer impuls sol ser el de seguir l'exemple d'un líder de confiança.

En definitiva, la propaganda no serveix de res si no és que aquest tingui alguna cosa a dir i que el públic, conscient o inconscientment, vulgui sentir-ho.

PÀGINA 52 | AL GHURABÀ

Per Antonio Martín

ENTREVISTA A SERGIO GRACIA

Amb el seu discurs, els líders aporten idees en terrenys prèviament abonats per tenir èxit, on es recolzen en un present desolador, en un discurs de la por i d'invasió, on enjuician a tot un col·lectiu o societat, amb l'objectiu de buscar una reacció del grup cap al que no sigui igual, la implantació d'un Estat homogeni, amb una lluita frontal entre iguals.

On en els dos casos, busquen la regeneració o neteja de la pàtria i en ambdós casos, solen trobar-se amb el rebuig social i familiar, pel qual porten els seus actes des de l'anonimat, per evitar ser assenyalats o identificats, però no renegant en cap cas de les seves accions, encara que vagin en contra dels seus postulats més bàsics i essencials.

7.-La evolució de la política al nostre país s'està deteriorant o està evolucionant adaptant-se a una societat més plural i diversificada que fa uns anys enrere?

El fet que sorgeixin nous partits amb velles idees autocràtiques i dictatorials no vol dir que siguem més plurals i més democràtics. Vol dir que estem retrocedint.

Quan el polític o partit de torn que arriba, intenta polaritzar la societat entre bons i dolents en funció de les seves idees, sense respectar els drets que li són inherents a totes les persones neixin on neixin, sense respectar l'orientació sexual, discriminant per raó de color del pell o creença religiosa, sense respectar els Drets de les dones o grups minoritaris vam començar a tenir un clar problema de democràcia.

Les lleis han d'existir per al que vulgui utilitzarles utilitzi, no per a restringir Drets, han de ser garants de Drets no de prohibicions.

8.- Per què costa tant a Espanya implantar polítiques contra l'extrema dreta que en altres països es desenvolupen sense cap embut?

Aquesta és una pregunta que encara que costi comprendre en un país democràtic, es respon de forma fàcil i ràpida.

Pel fet que de les nostres institucions estan copades per nostàlgics, hereus i correligionaris de la Dictadura. Ens agrada comparar-nos a altres països democràtics, especialment Alemanya, però no en mesures que democratitzin les nostres Institucions i eliminin qualsevol record d'una Dictadura.

A Alemanya es pena la salutació nazi, així com les ensenyes o qualsevol proclama que recordi al Règim a l'article 86 del seu Codi Penal, el 2011 es va destruir la tomba de Rudolf Hess i es va tirar al mar per evitar les peregrinacions i ofrenes que allà es realitzaven, es persegueixen i expulsen els grups de neonazis dins de les Forces Armades i Forces i Cossos de Seguretat i recentment, se'ls han retirat els fons públics al partit neonazi NPD, amb el qual certs actors espanyols van tenir contacte com Melisa Ruiz de llar Social o Gonzalo Martin de Democràcia Nacional ja que van participar en el seu Congrés Internacional a 2015 a Leizpig o la intel·ligència alemanya ha posat en quarantena al partit feixista AfD, amb el qual Vox té molt en comú com es van poder veure les fotos de la Cimera de la ultradreta de Coblença.

També a Itàlia estan prohibits, tot i que sorprengui, les salutacions feixistes, també coneguts com "salutació romana" recollits en el seu codi penal en l'article 293-bis ia França en l'articles 132-76, 132-77 i R625.7 del Codi penal.

ISSUE 19 | MAR `2019

Per Antonio Martín

ENTREVISTA A SERGIO GRACIA

9.- En què es diferencia l'extrema dreta espanyola de l'extrema dreta europea?

El que més ens hauria de cridar l'atenció, és el nombre de partits, moviments socials, principalment juvenils, associacions, fundacions i sindicats que diuen parlar en nom de l'extrema dreta.

Mentre a França, Itàlia, Regne Unit, Alemanya, Grècia o Àustria l'extrema dreta es concentra en un partit polític o com a màxim 2 i en algun moviment social, a Espanya només en partits polítics, si comptem encara a Plataforma per Catalunya que es va dissoldre el passat dissabte 16 de Febrer, incorporant-la major part dels seus membres a Vox, podem comptabilitzar fins a 11 partits polítics que concorren a eleccions locals, autonòmiques, generals i en concurrència, a les Europees.

A aquests partits, hem de sumar-li gairebé uns 30 moviments socials d'extrema dreta com Hogar Social, Lo Nuestro, Acción Social ... ia aquests a hi ha sumar-los associacions, fundacions i sindicats plenes d'ideòlegs, processats o condemnats per difusió d'ideologia nazi com els casos de llibreria Europa, Cas Blanquerna o llibreria Kalki entre molts altres, que en alguns casos tenen contactes amb moviments que durant anys han estat en llistes de moviments terroristes als EUA o l'Iran.

PÀGINA 54 | AL GHURAB+A

TINTA IMPRESCINDIBLE

Edwin Bakker

Estudis de terrorisme i contraterrorisme: comparant teoria i prĂ ctica

by CISEG

SINOPSI El terrorisme ha estat possiblement un dels factors definitoris de la nostra era.

Sovint apareix en els titulars, WRITTEN BY NARIDO KAWASAKI amenaçant o atacant a governs, empreses privades i ciutadans comuns. I en moltes parts del món, ha estat una de les amenaces més importants per a la pau, la seguretat i l'estabilitat. Però, què vol dir això exactament? Quina és la naturalesa d'aquesta amenaça? Qui o què està amenaçat, com, per qui i per què? Què es pot fer al respecte o com podem almenys limitar l'impacte del terrorisme i assegurar-nos que els terroristes no ocupin els titulars i aconsegueixin espantar?

JAPANESE COOKING 101

Aquestes són només algunes preguntes que s'abordaran en aquest llibre que consta de tres parts. Primer, s'enfoca en l'essència del terrorisme com un instrument per a aconseguir certs objectius, a més d'una exploració d'aquest fenomen i les dificultats per definir-lo.

La segona part proporciona una visió general de l'estat de l'art en els estudis (contra) de terrorisme. Des de l'11 de setembre, els estudis sobre terrorisme han crescut exponencialment, reflectint l'augment en les amenaces percebudes.

Però, què ha arribat a l'acadèmia? Què teories, suposicions i saviesa convencional ha produït que podrien ser d'ajuda per entendre el terrorisme i enfrontar-ho? Els resultats més interessants s'examinen i comparen amb l'evidència empírica amb l'objectiu d'emfatitzar la seva importància o de desacreditar com mites. La part final examina les implicacions i possibilitats per a la formulació de polítiques.

PÀGINA 56 | AL GHURABÀ

L'AUTOR Edwin Bakker és director del Centre per al Terrorisme i el Contraterrorisme (CTC) del campus de la Universitat de Leiden a l'Haia i WRITTEN BY NARIDO KAWASAKI professor d'Estudis de (Contra) Terrorisme a l'Institut d'Administració Pública d'aquesta mateixa universitat.

JAPANESE COOKING 101

També ocupa el lloc d'investigador al Centre Internacional per al Lluita contra el Terrorisme La Haia.

A més, és membre del comitè editorial de les següents revistes (acadèmiques): Seguretat i Drets Humans, el Diari de Seguretat Estratègica, Vrede & Veiligheid (Peace & Security) i Internationale Spectator. Bakker és professor convidat al Col·legi de Defensa de l'OTAN a Roma i membre del Comitè d'Hèlsinki dels Països Baixos.

També és l'instructor principal del popular MOOC "Terrorisme i contraterrorisme: comparació de teoria i pràctica" en Coursera. De 2007 a 2011, Bakker va ser membre de l'Institut Holandès de Relacions Internacionals 'Clingendael'. Va ser cap del Programa de Seguretat i Conflictes.

El 1997, Bakker va obtenir un doctorat amb la seva tesi sobre conflictes de minories a Eslovàquia i Hongria. Es va graduar a la Universitat de Groningen, on va estudiar Geografia Econòmica. Els interessos de recerca de Bakker inclouen la radicalització i el terrorisme gihadista, les característiques dels terroristes (jihadistes), el maneig del (por) del terrorisme i les seves implicacions polítiques OBRES: - Edwin Bakker (1997). Minority Conflicts in Slovakia and Hungary?. Labyrinth Publ. ISBN 978-90-72591-42-5. Retrieved 14 July 2013.

- Edwin Bakker (2006). Jihadi Terrorists in Europe: Their Characteristics and the Circumstances in which They Joined the Jihad ; an Exploratory Study. Clingendael Inst. ISBN 978-90-5031-113-7. Retrieved 14 July 2013.

- Edwin Bakker; Leen Boer (2007). The evolution of Al-Qaedaism: its ideology, its terrorists, and its appeal. Netherlands Institute of International Relations, Clingendael. ISBN 978-90-5031-122-9. Retrieved 14 July 2013.

Rethinking European Security, Principles & Practice. Special issue of Security and Human Rights, Leiden, Martinus Nijhoff Publishers, vol. 21, 2010, no. 1, [with Arie Bloed, Sabine Machl and Wolfgang Zellner] - Preventing Lone Wolf Terrorism: some CR Approaches Addressed, Perspectives of Terrorism, Vol. V, 2011, no. 5-6 [with Beatrice de Graaf].

- The Muslim Brotherhood in Europe. The challenge of transnationalization, London: Hurst Publishers, 2012, [with Roel Meijer] - Terrorism and Counterterrorism Studies: Comparing Theory and Practice. Leiden: Leiden UP, 2015

ISSUE 19 | MAR`2019

014 | OCT `2018

L'AGENDA DE

CISEG

ABRIL 2019 Congrés Justícia Restaurativa i mediació Penal Burgos 4-5 abril ISSUE 19 | MAR`2019

MAIG 2019 jornada CISEG Eines criminològiques per a la detecció, anàlisi i prevenció del terrorisme d'etiologia gihadista en centres penitenciaris https://www.intelciseg.com/JORNADAS-DE-TRABAJO/

PÁGINA 60 | AL GHURABÁ

ISSUE 19 | MAR `2019Â

ComUNITAT CONEIX LES ACTIVITATS DE CISEG

PÀGINA 62 | AL GHURABÀ

18 DE FEBRER 2019 JORNADES CISEG GRANADA En el CSIC de Granada es van celebrar les jornades de CISEG sota el títol "EINES DISCURSIVES I PRÀCTIQUES PER A LA PREVENCIÓ DE L'RADICALISME VIOLENT DE ETIOLOGIA GIHADISTA. Comptem amb ponents d'excepció: Sr. Muhammed A. RAFIQUI Sr. Bahae E. BOUMNINA Sra. Ana SILVA Sr. Rafael VÁZQUEZ Sr. Said EL GHAZI

ISSUE 19 | MAR `2019

18 DE FEBRER 2019 JORNADES CISEG GRANADA

PÀGINA 64 | AL GHURABÀ

18 DE FEBRER 2019 El nostre delegat per al Marroc, Bahae E. Boumnina a Larache City TV

27 DE FEBRER 2019

Visita de l'Equip CISEG als Criminòlegs de la Universitat Internacional de València Christian Moreno i Albert Clemente

ISSUE 19 | MAR `2019

27 DE FEBRER 2019 JORNADES organitzades per la Universitat Cardenal Herrera (UCH-CEU) de València amb la col·laboració de CISEG i ADESyD

PÀGINA 66 | AL GHURABÀ

27 DE FEBRER 2019 JORNADES organitzades per la Universitat Cardenal Herrera (UCH-CEU) de València amb la col·laboració de CISEG i ADESyD

ISSUE 19 | MAR `2019

AL-GHURABÀ

LA PRIMERA REVISTA DE PREVENCIÓ I CONTRANARRATIVA EN ESPANYOL I CATALÀ INTELCISEG.COM

VOLS ¿QUINS SÓN ELS AVANTATGES DE PARTICIPAR-HI? PUBLICITAR-SE EN UNA REVISTA ESPECIALITZADA?

1

AL-GHURABÁ ÉS LA REVISTA DE CISEG, LA COMUNITAT D'INTEL·LIGÈNCIA I SEGURETAT GLOBAL QUE NO DEIXA DE CRÉIXER SIGNANT ACORDS AMB ORGANITZACIONS DE TOT EL MÓN I TEIXINT UN NETWORKING D'EXPERTS DE DIFERENTS ÀMBITS SENSE PARANGÓ.

LA REVISTA OFEREIX CONTINGUT ANALISTES I PROFESSIONALS AMB UN

2

GRAN GRAU D'ESPECIALITZACIÓ. EN CONSEQÜÈNCIA LA MAJORIA DE LES SEVES LECTORS TENEN UN NIVELL D'AUTORITAT IMPORTANT, PRESTEN ATENCIÓ A LA LECTURA I DEDIQUEN TEMPS A LA REVISTA, TAMBÉ A LES SEVES ANUNCIS. EL PÚBLIC NOMÉS VEU PUBLICITAT ENFOCADA ALS SEUS INTERESSOS,

3

LES POSSIBILITATS DE FER CLIC SÓN SUPERIORS, I ÉS EXACTAMENT AQUEST TIPUS D'INTERACCIÓ EL QUE GENERA INGRESSOS A LA SEVA EMPRESA O ORGANITZACIÓ.

ELS NOSTRES ANUCIANTES PODEN COMUNICAR AMB UN PÚBLIC MOLT

4

CONCRET A UN COST MOLT REDUÏT, EN UNA REVISTA SENSE SATURACIÓ DE PUBLICITAT, AMB UNA BONA QUALITAT D'IMPRESSIÓ, I UNA AUDIÈNCIA FIDEL I INTERESSADA. EN EL CONTEXT ACTUAL DE SATURACIÓ DEL MERCAT PUBLICITARI, EL SEU INVERSIÓ EN COMUNICACIÓ COMERCIAL SERÀ PRECISA I PRECISA,

5

L'INTERÈS DEL LECTOR PER CONSUMIR EL MEDI IMPLICA UNA "ACTITUD PROACTIVA", DE COMPLICITAT, CONFIANÇA I FIDELITAT, SUPERIOR A LA RESTA DE MITJANS EL QUE AFAVOREIX UNA MAJOR VINCULACIÓ ENTRE EL CONSUMIDOR I LES MARQUES.

PREUS 1/4 PÀGINA 1 MES - 10 € 6 MESOS - 40 € 12 MESOS - 60 €

1/2 PÀGINA 1 MES - 20 € 6 MESOS - 80 € 12 MESOS - 120 €

PÀGINA SENCERA 1 MES - 40 € 6 MESOS - 160 € 12 MESOS - 240 €

www.intelciseg.com/revista-alghuraba/ revistalghuraba@intelciseg.com

JUNTS Som més forts