AL-GHURABÀ 21 (Versió en català)

ISSUE 21

MAIG 2019

ISSN 2565-2222

AL-GHURABÀ REVISTA DE CONTRA-NARRATIVA PER A LA PREVENCIÓ DE LA RADICALITZACIÓ VIOLENTA DE ETIOLOGIA GIHADISTA COUNTER-NARRATIVE MAGAZINE FOR THE PREVENTION OF VIOLENT EXTREMISM OF JIHADISM ETIOLOGY

MITES SOCIOCULTURALS DEL FONAMENTALISME RELIGIÓS Per Said El Ghazi el Imlahi

CONSIDERACIONS SOBRE CINTURONS EXPLOSIUS DE GIHADISTES Per Rafael Castro, TEDAX de la GC.

ELS COMBATENTS ESTRANGERS QUE RETORNEN A EUROPA Tractament per part dels països europeus.

www.alghuraba.org

AL-GHURABÀ Número 21 Maig 2019 ISSN 2565-2222

Creadors David Garriga Marc Fornós Director Patxi Pizarro David Garriga CISEG Equip Redacció CISEG Editor CISEG Comitè Científic A.Trespaderne; D.Villalba; B.E.Boumnina; D. Garriga Maquetació Patxi Pizarro; Antonio Martín Analistes d'aquest número Said el Ghazi el Imlahi (Espanya) P.J.M. (Espanya) Rafael Castro Torres (Espanya) Sergio Díaz (Espanya) Entrevista: Elena Cobler Martínez Agent de Policia i Llicenciada en dret. mediació Policial (Per: Antoni Martín) Tinta imprescindible: Món Orwell Autor: Àngel Gómez d'Ágreda Ressenya: Margarita Robles

CISEG revistalghuraba@intelciseg.com

al-ghurabà

SUMARI 30 SOCIETAT DÉBORA FAJNWAKS

25 JUSTÍCIA RESTAURATIVA

40 TINTA IMPRESCINDIBLE

4 EDITORIAL PER DAVID GARRIGA

5 SAID EL GHAZI EL IMLAHI MITES SOCIOCULTURALS DEL FUNDAMENTALISME RELIGIÒS EN LA CULTURA ISLÁMICA

13 P.J.M. ELS COMBATENTS ESTRANGERS QUE RETORNEN A EUROPA I EL SEU TRACTAMENT PER PART DELS PAÏSOS MÉS AFECTATS.

17 RAFAEL CASTRO CONSIDERACIONS SOBRE CINTURONS EXPLOSIUS DE GIHADISTES

23 SERGIO DÍAZ EXPÓSITO DESDE ELS ULLS DE LA CIBERINTELIGENCIA

36 L'ENTREVISTA Elena Cobler Martínez

PÀGINA 2 | AL GHURABÀ

02

www.alghuraba.org

NOVA PÀGINA WEB

REVISTA AL-GHURABÀ Primera revista en castellà i català de contra-narrativa per a la prevenció de la radicalització violenta d'etiologia gihadista

EDITORIAL DAVID GARRIGA PRESIDENT DE CISEG, COMUNITAT D'INTEL·LIGÈNCIA I SEGURETAT GLOBAL.

El terrorisme d'etiologia gihadista, present en les nostres vides des de fa pocs anys, ha evolucionat a mesura que les nostres forces i cossos de seguretat i serveis d'intel·ligència han anat dificultant els seus objectius d'una manera o altra. Ja sigui anticipant-se a les seves actes o detenint les seves tasques de captació, adoctrinament i finançament.

Encara intentem que el seu terror no cali en la nostra societat, cada vegada més la seva ideologia radical i violenta apareix davant qualsevol esdeveniment que la nostra ment relacioni amb la seva manera d'actuar.

Quan una persona realitza una acció en què la seguretat de la població es posa en risc i la seva manera de perpetrar és similar a la utilitzada per aquests terroristes, ràpidament arriba al nostre pensament l'atemptat terrorista.

A mitjans de març, ens sacsejava la notícia d'una massacre perpetrada en una ciutat de Nova Zelanda a on desenes de musulmans van ser assassinats en el seu centre de culte per un terrorista que, arma en mà i al més estil vídeo-joc, matava sense pietat a totes les persones que romanien dispersades per tots diferents racons de la mesquita. Poques setmanes després un conjunt d'atemptats, aquesta vegada per un grup de terroristes, assassinava en diferents esglésies de Sri Lanka provocant la mort de centenars de persones innocents.

Moltes vegades, no només els terroristes, aconsegueixen que els tinguem presents en les nostres ments quan s'acosta una festivitat concreta o un esdeveniment que mobilitza prou quantitat de persones i, tot i que hem de ser conscients del risc que aquests grups terroristes són per a occident, no hem caure en un dels seus principals objectius: fer-nos viure en un estat de temor i deixar de fer activitats per por al que ells puguin fer-nos.

Moltes vegades el fet de compartir publicacions d'amenaces, amb o sense analitzar, només per demostrar que som els primers a localitzar-les en els seus grups de comunicació, no només estem promocionant la seva propaganda a les xarxes socials sinó que estem creant una alama social moltes vegades innecessària .

Cal ser conscients i conèixer els riscos que tenim mentre aquest terrorisme aquest entre nosaltres però no hem de permetre que això ens faci canviar a pitjor nostres drets i llibertats que tant ens han costat aconseguir i menys promocionar aquest discurs de la por a les xarxes facilitant-los la feina . La consciència de seguretat d'un país comença pel propi ciutadà.

DAVID GARRIGA PRESIDENT DE CISEG

PÀGINA 4 | AL GHURABÀ

ANÀLISI

L'ORIGEN DEL TERRORISME: MITES SOCIOCULTURALS DEL FONAMENTALISME RELIGIÓS EN LA CULTURA ISLÀMICA. Said el Ghazi el Imlahi

Investigador en ciències polítiques i història contemporània

En les primeres dècades del segle XX, els africanistes espanyols definien el wahhabisme com "una ortodòxia personificada, i l'essència més pura del dogma, ha consistit en un moviment retrògrad". En aquella època, les autoritats espanyoles es preocupaven per una possible infiltració de l'wahhabisme en la seva zona d'influència del Marroc.

Gairebé un segle més tard i en concret a partir de 2003, les mateixes autoritats musulmanes marroquines, de la mateixa manera estimaven que aquesta crida religiós era un veritable perill per a la pau social al seu país. I des de llavors estan duent a terme un pla de reestructuració del camp religiós per fomentar un marc de religiositat propi anomenat Islam marroqui.

Encara que l'anàlisi polític de la Delegació d'Afers Indígenes estimava que la influència d'aquesta doctrina al país sembla molt poc probable. La població marroquina obeeix la fe dels seus costums i tradicions sense qüestionar que siguin pures o sobrecarregades per certa quantitat de creences no islàmiques.

Sense entrar en detall d'aquesta qüestió tan complexa, podem confirmar que es tracta en general d'exercir un control estricte sobre els mitjans productors del discurs religiós, per tal de neutralitzar políticament elements de religiositat islàmica: es tracta de dogmes existents en gairebé totes les doctrines islàmiques, però en el cas del wahhabisme són molt més xocants i conflictius de manera que la societat pogués caure fàcilment en la violència.

L'interès al Marroc per aquesta doctrina religiosa va ser limitat a les esferes acadèmiques per part d'alguns ulemes i lletrats, sense arribar a exercir una influència sobre les masses populars.Els africanistes espanyols, van veure en el wahhabisme una amenaça real al seu poder colonial pel caràcter fonamentalista rígid d'aquesta doctrina més que qualsevol altra en el món musulmà.

Ja que no és casualitat que tots els grups jihadistes coneguts adoptin com a ideologia aquesta visió radical de l'Islam. La cultura arabo-musulmana, és una civilització molt important en la història de la humanitat, els àrabs i els musulmans van aportar molt en

ISSUE 21 | MAI`2019

L'ORIGEN DEL TERRORISMR

totes les branques del saber universal i molt més quan es tracta de valors espirituals i de tolerància religiosa.

No obstant això com qualsevol altra civilització, es va generar al llarg de la història en el seu espai cultural tendències de fanatisme religiós i doctrinal que sens dubte van ser un dels principals factors de la decadència del món islàmic.

Estem parlant d'un gènere d'idees, plantejaments i estereotips de caràcter religiós, però en realitat són productes culturals d'una societat en èpoques de crisi.

El que es diu avui en dia chariaa o llei islàmica, és en realitat en la seva major part un esforç humà realitzat en èpoques posteriors per resoldre problemes o enfrontar dificultats històriques.

La institucionalització de la religió musulmana en jerarquies, confraries i règims atorgar a aquest estatut un grau de santedat que va condemnar a l'estructura sociopolítica dels països islàmics a congelar-se.

En l'actualitat tot i l'impacte de la modernitat que han patit els països àrabs a l'època colonial i la postcolonial, segueixen vigents en el discurs islàmic dogmatismes polèmics d'una certa visió fonamentalista.

Una visió freqüent en certa manera en totes les doctrines islàmiques, però més visible i impactant en el wahhabisme, la doctrina oficial de l'Aràbia Saudita, finançada durant dècades pel petrodòlar i tolerada a Occident per motius polítics.

Aquest discurs islàmic tradicional va arribar a Europa reforçat per les postures de l'Islam polític que advoca per una religiositat de valors medievals.

PÀGINA 8 | AL GHURABÀ

ELS MITES SOCIOCULTURALS DEL FONAMENTALISME RELIGIÓS A LA CULTURA ISLÀMICA

Un enfocament simplista de relacions humanes que presenta la religió com la pedra angular identitària dels musulmans.

Com a conseqüència d'això, es van blindar en la religiositat islàmica, fins i tot en territori europeu, els mites dogmàtics doctrinals produïts durant els períodes del conflicte bèl·lic en la història de l'Islam com la gran fitna, les croades o la invasió mongola. Lluny de ser una conducta espiritual, la religiositat islàmica adquireix en aquest discurs una funció merament política destructora de la pau social.

A Europa on els musulmans són minoria aquests mites xoquen de forma molt més visible amb la cultura social dominant i aixequen veritables murs en contra de la integració dels ciutadans europeus musulmans a la societat.

El mite del grup salvat: En la narrativa islàmica es troba un hadiz del profeta que els ulemes musulmans de diferents doctrines van atorgar una importància especial: "(...) la gent del Llibre, abans (de vosaltres) es van dividir en setanta-dos grups, i aquesta comunitat es dividirà en 73, setanta-dos aniran a l'infern i un anirà al paradís (...) ".

Aquest hadiz tot i que és contrari de forma evident als versets de L'Alcorà que estableixen el caràcter plural de la naturalesa humana creada per Déu, va ser usat freqüentment pels ulemes convertint-lo en un ensenyament religiós comú entre els musulmans.

Independentment de la polèmica al seu voltant, aquest hadiz va condicionar el debat religiós-cultural islàmic a congelar-se en la pugna de la definició de l'Islam veritable: quin d'aquests grups musulmanes és el grup salvat, seguidor de la sunna del Profeta?

Un debat sense cap resolució que només genera discòrdia i divisió en les societats musulmanes. En aquestes últimes, sol dominar una doctrina de forma autoritària imposada pel poder polític com és el cas en la majoria dels països musulmans com Iran, Aràbia Saudita o el Marroc. Aquesta situació influeix notablement en el context europeu que es converteix en un escenari d'aquesta guerra doctrinal islàmica per la presència de totes aquestes tendències en el seu territori, produint nombrosos problemes de control i gestió en el camp religiós islàmic.

ISSUE 21 | MAI`2019

PER SAID EL GHAZI EL IMLAHI

El mite del text salvat:

El mite de la comunitat islàmica:

Ens referim aquí a la lectura unidireccional

Les narracions doctrinals islàmiques van

i ahistòrica al text sagrat islàmic. Per

definir els musulmans com una comunitat

circumstàncies històriques determinades

política, una accepció hegemònica amb el

en l'època abbasi (al-mutauakil, segle IX), el

seu context medieval.

califat limitava el debat intel·lectual en les ciències islàmiques, prohibint qualsevol

Malgrat l'establiment de l'Estat nació en el

innovació en les matèries religioses.

món àrab en l'època post colonial, el

Aquesta decisió va reforçar el paper dels

caràcter confessional dels països àrabs va

ulemes del hadiz en les societats sunnites

emfatitzar aquest enteniment de la religió.

en contra de les tendències d'índole racional i filosòfica.

L'Islam polític dominant en aquestes societats en les seves diferents branques,

Com a conseqüència directa d'aquesta

està projectant un Estat de pura naturalesa

demora, es va establir en l'Islam una casta

religiosa. En aquest context, la religió es

d'ulemes ortodoxos que van

converteix a una manifestació sociopolítica

institucionalitzar fins a l'última pràctica de

de caràcter col·lectiu no individual.

la fe musulmana.

Les tendències islamistes més radicals En l'actualitat, els salafistes (wahabistes) es

advoquen entre els joves musulmans a tot

prenen molt seriosament la batalla

el món per la supremacia de la pertinença

d'imposar aquesta direcció unilateral en

religiosa del creient sobre de qualsevol

l'Islam sunnita mitjançant la definició de

altra, familiar, nacional o cultural.

l'Islam veritable segons la seva pròpia interpretació literal al text sagrat.Les altres

L'única identitat del musulmà és ser

institucions islàmiques com al-Azhar a

musulmà, un simplisme molt perillós que

Egipte i els consells de ulemes al Marroc,

destrueix l'essència cultural de l'ésser

per molt que s'esforcen per modernitzar les

humà. En tot cas, aquest aspecte identitari

seves postures, es limiten sempre a les

almenys en teoria és freqüent en diferents

línies del text com a font de legitimitat

nivells i graus entre les comunitats

religiosa.

islàmiques europees.

Aquest tradicionalisme crònic en la cultura

És un veritable obstacle per a la

islàmica es tradueix en l'àmbit social en

normalització de l'Islam com a cultura i

una notable rigidesa a l'hora d'acceptar els

credo religiós integrat en el seu context

canvis de la societat i adaptar-se als nous

democràtic occidental.

estils de la vida moderna, com ara l'autonomia espiritual de l'individu, que és

A Europa, estem davant d'una crisi

un aspecte fonamental per a la convivència

d'identitat que pateixen alguns musulmans

interreligiosa en els països laics com és el

immigrants i autòctons, un seriós problema

cas europeu.

que s'hereta de generació a

PÀGINA 10 | AL GHURABÀ

generació, i d'aquí ve el seu caràcter arriscat que amenaça per una fractura social permanent en els països europees si no actuem a temps.

Finalment, hem d'indicar que aquesta lectura crítica dels conceptes islàmics més polèmics avui dia en el debat interreligiós en el món àrab i Europa sobre l'Islam com a religió i cultura, no nega les responsabilitats primordials dels països europeus en aquesta qüestió tan important , tant pel seu passat colonial com per la seva situació actual de societats d'acollida davant el fenomen immigratori internacional.

I la primera d'aquestes responsabilitats, és rebutjar qualsevol antull de superioritat racial o cultural esgrimit per sectors reaccionaris o extremistes; Europa ha de formar part d'aquest debat que no és aliè per a res a les seves societats.

L'Islam és un patrimoni de la humanitat i no és una propietat dels musulmans, i molt menys dels islamistes. Fomentar el debat intercultural en el si de la societat civil europea sobre qüestions islàmiques més rellevants del present, pot ser que sigui el camí correcte per resoldre el malentès històric: Orient-Occident.

REFERÈNCIES: Gutiérrez, Delgado. El Movimiento religioso de los wahabitas. Alta Comisaría de España en Maruecos.

Inspección de Intervención y Fuerzas Jalifianas. 1930. p: 12.

Ibid. p: 19,20. “si tu Señor hubiera querido, habría hecho de todos los hombres una sola nación (de creyentes); (pero por su sabiduría divina concedió al hombre libre albedrío) y no cesan de discrepar” (Hud: 118).

En un programa de Córdoba TV, el presentador que es un imán famoso en Madrid se dirigió a la comunidad musulmana en la ciudad advirtiendo a sus espectadores por la amenaza doctrinal del centro cultural chií recién inaugurado en la capital española, una actitud que pone en tela de juicio la credibilidad del discurso tolerante del canal.

La postura de Hassan II respecto a los términos, laicismo/ islamismo en el siguiente enlace: https://www.youtube.com/watch?v=dn5bIj0eimw.

ISSUE 21 | MAY`2019

ANÀLISI

FONT: EL País

ELS COMBATENTS ESTRANGERS QUE RETORNEN AL EUROPA I EL SEU TRACTAMENT PER PART DELS PAÏSOS MÉS AFECTATS.

P.J.M. Màster en anàlisi d'operacions contra el terrorisme gihadista.

Introducció 2015 va ser l'any en què el Daesh no només aconseguir la seva màxima expansió territorial, sinó que també va demostrar la seva capacitat de convocatòria gràcies a la gran campanya mediàtica en la qual els terroristes van propagar missatges seductors que van provocar que milers d'occidentals s'unissin a les seves files per fer la gihad.

No obstant això, a mitjans de l'any 2017 la situació havia experimentat un dramàtic canvi. El Daesh havia perdut al voltant del 70% del territori que controlaven a l'Iraq des d'agost de 2014, gràcies a la recuperació de les forces iraquianes (recolzades per la Coalició Internacional contra el Daesh) d'enclavaments com Ramadi, Fallujah, Tikrit o Mossul després de tres anys en poder del grup terrorista.

També a Síria, van perdre al voltant del 51% del territori que controlava el 2015, principalment

en les de ar Raqqa, el camp de Damasc, Dayr-AZZawr, Halab i Homs, i ciutats clau com Kobani, Tal Abyad i Manjib.

La majoria d'aquestes pèrdues es van concentrar a Raqqa i Dayr AZ Zawr, mentre que les forces democràtiques sirianes i la coalició Àrab Síria aïllaven la ciutat de Raqqa. Aquesta significativa pèrdua territorial ha ocasionat una nova d'adaptabilitat al reclutament de Daesh.

Part de l'exèrcit del Daesh està constituït per combatents estrangers. Homes, dones i fins i tot nens que s'han desplaçat fins a Síria o Iraq utilitzant els canals i els mitjans que els han proporcionat els gihadistes per passar a formar part del grup. No només han captat mujahidins (combatents), sinó també perfils com metges, juristes, professors i un nodrit grup de professionals que han

ISSUE 21 | MAI`2019

contribuït al fet que el grup terrorista aconseguís desenvolupar una capacitat similar a la d'un estat, reforçant el seu missatge de ser un califat.

Dins de l'estudi dels combatents europeus que han decidit unir-se al Daesh, la Radicalisation Awareness Network (RAN), en un informe elaborat al juliol de 2017, apuntaven que al voltant de 5.000 persones almenys havien partit cap a Síria i l'Iraq, i que al voltant de un 30% havia tornat als seus països d'origen.

A Espanya, per exemple, s'estima que al voltant de 220 compatriotes han partit cap als dominis del Daesh, i, tot i que un gran nombre han estat detinguts per les autoritats turques abans de creuar la frontera, al voltant de 129 es trobaven contribuint als fins criminals de la organització terrorista. Per a aquesta data també, el nombre de retornats al nostre país es fixava en al voltant de 30 persones.

La davallada militar del Daesh ha portat aparellades altres conseqüències pel que fa als combatents estrangers, ja que, a causa de les diverses mesures preses pels estats, principalment per les seves forces i cossos de seguretat i les seves agències d'intel·ligència, el flux d'occidentals que viatjaven cap a la zona de conflicte ha disminuït considerablement.

Però, que el Daesh estigui sent derrotat en l'aspecte territorial no implica que estigui passant el mateix a nivell global. Gràcies a la seva narrativa per captivar a milers de combatents estrangers, cal pensar que la idea que ha inoculat el grup terrorista a milers de musulmans arreu del món pervisqui malgrat la seva derrota.

La seva rígida ideologia i la seva esbiaixada interpretació de les escriptures, combinades amb la violència presentada de manera atractiva, atraurà nous reclutes que estiguin ansiosos per ser màrtirs o complir amb la causa que els exigeixen els terroristes.

Mentre que el nombre de combatents estrangers, o d'aquells que se sospita que volien convertir-se en mujahidins, mostra la preocupant realitat a la qual han d'enfrontar-se els governs, també és cert que la lluita contra aquest fenomen no pot abastar totes les seves amenaces a causa, en molts casos, a la manca de mitjans o personal necessari.

Per això, el següent pas que prenen els que fugen del califat, però que han combatut per defensar-ho, segueix sent un problema. Cal descobrir la identitat d'aquells que han abandonat el territori controlat pel Daesh, esbrinar on van en la seva fugida, avaluar el risc que representen i prendre totes les mesures possibles per protegir la societat de possibles atemptats.

No obstant això, l'obtenció de grans quantitats de dades que es va produir a causa de la recuperació per part de l'exèrcit iraquià de les ciutats de Mossul i Tel Afar el 2017, on el Daesh tenia els seus centres administratius, va proporcionar a les agències d'intel·ligència de diferents països informacions molt valuoses que han permès revelar les identitats de molts combatents estrangers i el descobriment de connexions de cèl·lules gihadistes a tercers països que estan propiciant llocs segurs perquè, aquells que fugen s'ocultin de la justícia i fins i tot puguin planejar nous enclavaments en altres zona geogràfiques .

El Daesh mantenia un rigorós control de tots els seus membres per motius de seguretat, especialment en els aspectes administratius i en els desplegaments que han mantingut. Per a setembre de 2017, es calcula que la Interpol havia recollit dades d'aquests centres administratius de 19.000 persones juntament amb informació que permetria la seva identificació.

A partir de l'estudi elaborat pel Centre d'Anàlisi per al Terrorisme, on es van monitoritzar els fets ocorreguts entre 2013

PÀGINA 14 | AL GHURABÀ

ELS COMBATENTS ESTRANGERS QUE RETORNEN A EUROPA i 2016 en occident que tenien relació amb el que estava passant a Síria o Iraq, es van identificar un total de 139 activitats terroristes (38 atacs, 9 atacs fallits i 92 plans per atemptar) comeses a la Unió Europea, Estats Units, Canadà i Austràlia.

De les 282 persones que estaven involucrades en tots aquests casos, només 50 eren retornats que havien tornat des de la zona de conflicte. Per això, ia partir de les estadístiques, l'estudi concloïa que "la proporció de combatents estrangers que tornen als seus països d'origen i planegen atacs és de l'ordre d'un cada 142" i que "només 3 de cada 100 retornats han participat en atacs reals a Occident ".

VISIÓ DEL PROBLEMA ALS BALCANS Les regions més occidentals dels Balcans amb majoria musulmana, com Bòsnia, Kosovo i Albània han vist en els últims anys com més de 1.000 dels seus ciutadans partien cap a Síria i l'Iraq per enrolar-se en les files tant de Jabhat Fateh al-Sham (anteriorment conegut com Jabhat al-Nusra, la filial d'al-Qaida a Síria) com del Daesh.

Els governs d'aquests països han pres mesures per intentar contenir el flux de combatents, actuant principalment contra els captadors i contra el proselitisme gihadista a les xarxes socials. En aquests països, alguns dels quals pertanyen a la Unió Europea i l'OTAN, hi havia una gran expectativa sobre el gran flux de retornats que s'esperava que tornessin a les seves llars després de passar per la guerra. No obstant això, a finals de 2017 es calculava que només romanien a Síria i l'Iraq al voltant de 900 (incloent els no combatents) el que fa pensar en un retorn cada vegada més difícil.

ISSUE 21 | MAI`2019

P.J.M.

El paper de les agències d'intel·ligència, la col·laboració entre diferents forces i cossos de seguretat dels països (tant europeus com de Turquia) i l'increment del nombre d'atacs aeris, han limitat la capacitat dels combatents estrangers per moure lliurement per la regió , impossibilitant el seu retorn a l'estar les rutes tancades.

A això se suma el coneixement que els mujahidins tenen sobre el risc que, tant ells, com les seves famílies corren, de ser executats si se'ls ocorregués desertar.

aumentando su personal y desarrollando ambiciosos programas contra la expansión del yihadismo por Internet. Sin embargo, algunas instituciones nacionales, incluida la investigación y cuerpos de fiscalía - sufren limitaciones en aptitudes, recursos y experiencia que impide su manejo efectivo de casos de terrorismo.

La pressió exercida pel Daesh en aquests casos és molt fort per a assegurar la fidelitat dels seus membres per tots els mitjans possibles. Per això, la idea d'una onada incontrolada de migrants traslladant per l'anomenada ruta dels Balcans cap als seus països d'origen és avui dia poc probable.

Tot i que la regió balcànica no és immune a un possible atac terrorista, com pot ser un acte esporàdic o perpetrat per un llop solitari, l'amenaça que representen els retornats és més aviat baixa. De fet, la regió té poc valor per a la propaganda del Daesh, però pogués convertir-se en una base per preparar l'entrada a Europa d'altres gihadistes.

No obstant, la radicalització contínua de manera progressiva en els Balcans. Com la ideologia es troba en un moment de transformació, el missatge gihadista està adoptant diferents formes no violentes per penetrar en la societat sense causar rebuig.

Els predicadors radicals ja no emeten crides a l'acció per defensar els llocs sagrats de l'islam atacats pels occidentals, sinó que han centrat el seu discurs en polaritzar la societat mitjançant l'odi per aconseguir atraure i congregar més partidaris.

Per tot l'anteriorment descrit, tots els països de la zona balcànica han anat enfortint les seves institucions penals i promovent l'estat de dret per fer front a aquesta amenaça. Les forces i cossos de seguretat dels estats i les seves agències d'intel·ligència estan millorant gradualment les seves capacitats,

PROGRAMES PROPOSATS A HOLANDA, BÈLGICA I ALEMANYA Al voltant de 1.800 persones, incloent a homes, dones i nens han viatjat des d'aquests tres països a Síria i l'Iraq des de 2012.

Malgrat els esforços dels serveis d'intel·ligència d'alertar del risc que suposaven tots aquells que es dirigien a zona de guerra amb passaport europeu, la resposta política no va ser tot el prompta que s'esperava.

No obstant això, després de l'atemptat de 2014 contra el museu jueu de Brussel·les, comès per Nemmouche Mehdi, el qual havia estat un any a Síria, els governs van començar a estudiar l'amenaça que suposaven tots aquells que tornaven. Poc després, els atemptats de Verviers (2015), París (2015) i Brussel·les (2016) incidirien en la magnitud del problema.

PÀGINA 16 | AL GHURABÀ

FONT: alshahidwitness.com

Després d'aquests successos on havien estat implicats, bé en la comissió o en el planejament, europeus que havien format part de les diferents organitzacions terroristes que actuaven a Síria i l'Iraq (principalment en el Daesh), l'amenaça dels "retornats" va passar a ser assumpte prioritari que havia d'atendre.

Per tot Europa, els codis penals van ser ampliats per criminalitzar els delictes relacionats amb els viatges a zones de guerra per a fins terroristes, recolzant-se en la resolució 2178 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

Però, després del progressiu debilitament del Daesh causa de l'acció dels diferents actors involucrats, a partir del 2016 el flux de retornats a aquests països va disminuir, sent principalment dones i nens els que retornaven, ja que molts dels homes havien mort en combat o seguien lluitant en altres escenaris.

Per tractar l'enfocament que se li dóna al problema, els tres països han optat per vies diferents.

Mentre que a Holanda han optat per concentrar els sospitosos de terrorisme i als terroristes ja condemnats en presons de màxima seguretat per evitar que radicalitzin a altres interns, els belgues han decidit dispersar aquests reus i evitar que es formin grups de gihadistes que puguin difondre el missatge extremista a altres reclusos. A Alemanya, en canvi, causa del seu sistema de presons descentralitzat, no tenen una política definida.

Per tractar les possibles desradicalizaciones, els tres països tenen polítiques que afavoreixen la desvinculació ideològica d'una manera personalitzada, en comptes de programes generalistes que pot ser que no tinguin el mateix efecte en tots els retornats.

Per a això utilitzen un gran nombre de metges, psicòlegs, assistents i altre personal qualificat que intenten fer-los veure la gravetat dels seus actes i el perill que suposen.

S'ha de remarcar que Holanda és pionera en aquest tipus de tractaments, ja que Bèlgica ha copiat el programa fa relativament poc.

Per referir-se al problema dels ciutadans belgues, holandesos i alemanys que encara romanen en les files de les organitzacions terroristes a Síria o Iraq, es manté un discurs ambigu.

El primer ministre holandès, Mark Rutte va afirmar que preferia veure els FTF morts en el conflicte abans que tornessin als Països Baixos, mentre que el ministre de l'Interior belga, Jan Jambon va dir que "no eren un interès estratègic del país" 13. Per part del govern alemany no hi ha una postura pública per a aquest problema.

Com a exemple d'això, actualment a l'Iraq hi ha diversos combatents terroristes estrangers detinguts, que seran jutjats allà sota exprés desig dels iraquians davant el seu rebuig a una possible extradició sota l'argument han comès crims contra els seus compatriotes.

ISSUE 21 | MAI`2019

ELS COMBATENTS ESTRANGERS QUE RETORNEN A EUROPA TRACTAMENT PER PART DELS PAÏSOS MÉS AFECTATS

Aquesta postura afavoreix els interessos dels països europeus implicats, ja que, si bé desitgen obtenir tota la informació possible, no s'estan duent a terme esforços per repatriar-los i jutjar-en els seus països d'origen.

FRANÇA: MESURES PRESES PEL PAÍS MÉS CASTIGAT PER L'ACCIÓ DELS RETORNATS França és el país occidental que més ha patit el problema dels retornats des de Síria i l'Iraq. Al voltant de 1.300 han viatjat a aquesta zona de conflicte, a part d'altres centenars que han estat detinguts per Turquia a la frontera abans d'ingressar a territori de guerra.

Els càlculs fets per les autoritats franceses daten en 323 retornats al febrer del 2018, incloent 68 menors. Cal destacar que, des de 2015, França és el país que més atemptats ha patit el seu propi terreny, bé siguin comesos, avortats o simplement planejats. Solament en 2017, al voltant de 15 atacs, comesos o planejats, van ser realitzats.

Per això, el país ha anat endurint el seu codi penal per poder jutjar els "llops solitaris" que actuen sense tenir vinculació amb una organització criminal i també perseguint la consulta de pàgines web que incitin a cometre atemptats terroristes.

En conseqüència, el nombre de presos per delictes relacionats amb terrorisme de naturalesa gihadista ha augmentat, el que ha convertit a moltes presons del país en un lloc perfecte per captar nous membres, davant tal situació, el govern va decidir ubicar en instal·lacions separades als condemnats per aquest tipus de delictes, impulsant els programes de desradicalizació i augmentant el nombre de consellers i orientadors musulmans.

El cas de França pot servir com a punt de partida per contrastar els resultats que ofereix una política que, en els seus començaments, va ser exclusivament repressiva amb els terroristes retornats, i després dels pobres resultats obtinguts, va decidir impulsar mesures per afavorir la desradicalización. Aquests programes són costosos i difícils d'implementar de manera efectiva per falta d'experiència, de les estructures adequades o el poc temps per a la seva execució.

A principis de 2017, un informe realitzat per una comissió parlamentària encarregada de monitorar aquest tipus de casos, alertava que bastants programes de desradicalización havien estat concebuts de manera precipitada, amb greus deficiències i que no anaven a poder assolir els objectius marcats.

PÀGINA 14 | AL GHURABÀ

CONCLUSIONS El fenomen dels combatents estrangers no s'ha de centrar només en els homes. Al llarg dels seus informes sobre la protecció de civils en el conflicte de l'Iraq, el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides ha fet un seguiment continu de la gran quantitat de nens que són raptats, adoctrinats, entrenats i utilitzats com a suïcides i el èxit que tenen al cometre els seus atemptats.

Per exemple, per mostrar la magnitud del problema, en l'estudi que va publicar a principis de 2016 estimava que prop de mil nens havien estat captats únicament a la província de Mossul.

Al juny de 2017, un altre informe, aquest cop realitzat per l'Observatori Euromediterrani dels drets humans, també afirmava que més de 1000 nens estaven rebent entrenament militar, incloent el seu ús com a màrtirs en atemptats.

Que el Daesh es trobi gairebé vençut a nivell militar és simbòlica i estratègicament molt important, però, encara que hagi perdut les seves principals bastions com la ciutat històrica d'Dabiq, Mossul o la capital del seu califat, Raqqa, no significarà la seva derrota total. La pèrdua de territori de Daesh és militar i simbòlicament important. Gràcies a la narrativa que han desenvolupat i a la seva explotació de les xarxes socials per difondre el seu missatge, han aconseguit que la seva ràpida campanya en 2014, on van aconseguir els seus majors èxits, constitueixi un pilar sòlid en la mitologia del grup.

La força principal d'Daesh ha residit en la seva capacitat per controlar narratives (sobre "nosaltres contra ells," guerra i pau, atrocitats i culpes ") i per motivar les persones, des de París fins a Filipines, per comprometre les seves vides al" califat " .

El Daesh ha explotat d'una manera excel·lent les xarxes socials, adaptant el seu

missatge per a un públic jove, el que els ha valgut fer servir xarxes com Twitter, Facebook o Telegram per reclutar molts musulmans arreu del món que van abandonar les seves vides per anar a la guerra a fer la jihad per un grup que poc abans ningú coneixia .

Per fer front a aquest problema, els governs han pres multitud de mesures, normalment després d'haver patit atemptats en els seus propis dominis, el que suposa que les respostes han sorgit en un clima de tensió i ansietat social, principalment per calmar els ciutadans de les seves respectius països.

El normal és que els retornats, hagin aconseguit ingressar a Síria i unir-se al Daesh o no, siguin empresonats a la tornada als seus països d'origen.

Però aconseguir proves que hagin pertangut al grup extremista és una tasca molt costosa i complicada, el que fa que l'empresonament només posposi el problema.

A més, els retornats presos poden exercir com a possibles captadors del grup a les presons, pel que la seva presència amb la resta dels reus constitueixen una amenaça a mig termini per la possibilitat de crear nous simpatitzants.

Però si estan segregats en espais o Penitenciaries exclusius, también és olla argumentar que és impossible que és desradicalicen en no Tenir contacti Amb altres presos que a els mostrin Una altra Realitat a la qual estan acostumats.

Una altra de les aproximacions al problema es pot descriure com l'esforç que ha de realitzar l'estat pel bé de la societat en la rehabilitació i en la desradicalización del retornat.

Si bé com a idea és factible, cal tenir en compte que molts dels europeus que han

ISSUE 21 | MAY`2019

viatjat són fills o néts d'immigrants que en cap moment es van sentir integrats, fins i tot abans de saber del Daesh.

Per exemple, França va llançar un programa d'aquest tipus el 2017 que es pot considerar un fracàs. L'únic centre que va obrir dels 13 que tenia planejats per afrontar aquest problema va durar poc més d'un any.

Si no s'elabora una estratègia global que enfocament el problema d'una manera integral, és gairebé impossible que s'eradiqui l'extremisme violent, ja que en les seves arrels s'inclouen aspectes sociopolítics, governadors corruptes, manca de desenvolupament, recursos limitats i conflictes de llarga durada que socaban l'autoritat dels estats.

El fenomen dels combatents estrangers no és més que un èxit que ha aconseguit el Daesh en el món globalitzat.

Amb el seu missatge adaptat als temps moderns, que conté multitud de normes rígides per dirigir la vida d'un musulmà segons una versió rigorista de la religió, ha aconseguit trontollar els principis bàsics de l'ordre internacional, que són les fronteres immutables i la sobirania nacional.

Les debilitats dels governs que el Daesh ha aconseguit explotar en el seu benefici han generat un clima de desconfiança en les institucions que és poc probable que vagi a desaparèixer.

Tampoc ho farà el fenomen dels combatents estrangers, ja que després del Daesh segurament vingui un altre grup més adaptat i amb nous procediments per captar persones de tot el món i convèncer-los de embarcar-se en una guerra contra Occident, dins de la seva visió apocalíptica.

REFERÈNCIES:

Radicalisation Awareness Network (2017), Response to returnees: Foreigns terrorist fighters and their families Ministerio del Interior, Gobierno de España, Informe Anual de Seguridad nacional 2017 The Soufan Group (2017), Beyond the Caliphate: foreign fighters and the threat of returnees Aymeen Jawad Al-Tamimi Center for the Analysis of Terrorism (2017) Terrorist Attacks, Failed Attacks and Plots in the West linked to the Syrian- Iraqi Context (2013-2016). Center for the Analysis of Terrorism (2017) Terrorist Attacks, Failed Attacks and Plots in the West linked to the Syrian- Iraqi Context (2013-2016).

Azinovic, Vlado (2017), The foreign fighter phenomenon and radicalization in the western Balkans: understanding the context 2012-2016 Between Salvation and Terror: Radicalization and the Foreign Fighter Phenomenon in the Western Balkans, Atlantic Initiative, 2017 The Soufan Group (2017), Beyond the Caliphate: foreign fighters and the threat of returnees Barret, Richard (21017), Beyond the Caliphate, Foreign Fighters and the threat of returnees, The Soufan Group G. Gallego, Javier (2014), El detenido por el ataque al Museo Judío de Bruselas se radicalizó en prisión y pasó un año en Siria, diario El Mundo Coolsaet, Rik y Renard, Thomas, The Homecoming of Foreign Fighters in the Netherlands, Germany and Belgium: Policies and Challenges, International Centre for Counter-Terrorism (2018) Coolsaet, Rik y Renard, Thomas, The Homecoming of Foreign Fighters in the Netherlands, Germany and Belgium: Policies and Challenges, International Centre for Counter-Terrorism (2018) Plan national de prévention de la radicalisation, 2018 Hecker, Marc, 137 Shades of terrorism, French jihadists before the court, Security Studies Centre (2018) Nunlist, Cristian (2017), Dealing with jihadists returnees: a tough challenge, CSS Analyses ONU (2016), Report on the protection of civilians in the armed conflict in Iraq, pag 14.

PÀGINA 16 | AL GHURABÀ

ANÀLISI

CONSIDERACIONS SOBRE CINTURONS EXPLOSIUS DE GIHADISTES

FONT: https://www.youtube.com/watch?time_continue=5&v=f8HjcWOeE9o

RAFAEL CASTRO TORRES Llicenciat en Criminologia TEDAX-GC

L'ús de cinturons explosius per part de terroristes gihadistes suïcides en els últims anys a Europa, han posat de manifest un increment d'aquesta modalitat d'atemptar.

Aquest article, té com a destinataris els policies de carrer, i pretén establir unes orientacions bàsiques per a l'afrontament d'aquesta nova realitat policial.

Els recents atemptats a Catalunya per part dels terroristes jihadistes es produeixen en un nivell 4 d'alerta antiterrorista a Espanya i en un preocupant increment de les accions gihadistes a la vella Europa.

Aquests atemptats són un intent d'universalitzar la por, el desassossec i l'angoixa mitjançant el aguait covard, i els atacs salvatges i indiscriminats d'uns descerebrats.

Des de la complexitat que resulta tractar el tema dels terroristes gihadista suïcides, i des de l'evident limitació d'espai d'aquest article, he cregut oportú fer unes

consideracions, sobre un aspecte concret en aquest tipus de atemptats, que ha estat l'ús de cinturons / armilles explosius. Tot això en la idea d'obrir un petit debat sobre aquesta nova realitat professional policial.

En prevenció de riscos laborals, també obligatòria per a tots els F.C.S., hi ha dos principis bàsics, que són la formació i la informació.

Aquest article, pretén aportar una mica d'informació i té com a destinataris principalment, als agents de seguretat ciutadana, els que estan a "peu d'obra policial", i que, en els atemptats de Catalunya, han resultat ser els primers i eficients actuants.

ELS CINTURONS / ARMILLES COM artefactes explosius improvisats Els artefactes explosius improvisats, inclosos els cinturons explosius, ni passen

ISSUE 21 | MAI`2019

FONT: https://www.youtube.com/watch?time_continue=5&v=f8HjcWOeE9o

control de qualitat, ni tenen homologacions, ni certificacions. Dic això, perquè es parla de cinturons, però les varietats poden ser tantes com la retorçada ment del terrorista pugui crear. Poden variar pel que fa al tipus d'explosiu, que pot presentar-se en forma de líquid, pols, gelatina o compacte / sòlid.

L'estat de l'explosiu ja condiciona el seu embolcall. Pot també variar pel que fa a la quantitat de la càrrega, que influirà en el sistema de fixació / subjecció al cos i que podrien ser cinturons, armilles, jaquetes, faixes o motxilles. El que, si tenen en comú aquest tipus d'artefactes, és aquesta proximitat amb el cos del suïcida per assegurar l'autodestrucció del seu portador.

Un artefacte explosiu improvisat, té el seu poder mortífer, per la suma de diferents elements. És a dir, per l'efecte de la càrrega explosiva, per l'efecte del contenidor de l'explosiu, per tots els accessoris que porta l'explosiu, per la metralla que se li adossa el terrorista, i pels objectes que, sense pertànyer a l'explosiu, puguin ser llançats per efecte de l'ona explosiva. A Espanya, en la llarga i variada llista d'atemptats, no hi ha antecedents d'aquesta manera d'atemptat.

L'únic referent és el suïcidi col·lectiu en un pis de Leganés, mitjançant l'activació d'uns 20 quilograms d'explosiu comercial, dels terroristes de l'atemptat de l'11-M. En aquest atemptat va morir un GEO, per efecte de l'ona explosiva.

L'actuació gradual policial, sembla que no és del tot aplicable a aquest servei. És el terrorista jihadista amb una decideixi conducta disruptiva, el qual, mitjançant un atac sobtat amb un risc extrem per a la vida, el que escomet contra els ciutadans.

La resposta policial apunta a una actuació extrema i excepcional i requereix determinació i contundència. Potser per aquest tipus de serveis, on el temps de reacció és mínim, s'hauria de valorar l'operativa policial coneguda com a cicle OODA. (Observa, orienta, decideix i actua), per anticipar-se a la consumació de l'atemptat.

DADES SOBRE ELS AUTORS DELS ATACS SUÏCIDES TERRORISTES GIHADISTES En la idea d'estudiar el perfil dels autors d'aquest tipus d'atemptats, copio part d'un article anterior (D'on surten aquests terroristes jihadistes 2a part, Catalunya 17A), on pretenia un acostament a la ment d'aquests subjectes i sobre la seva decisió / execució extrema, irreversible i salvatge de matar.

"Per comprendre aquest fanatisme assassí, cal fer-ho des de dos angles, el primer seria un comportament primitiu que és la venjança, un venjança cega i homicida.

Aquesta venjança és induïda amb tot un conjunt d'idees delirants i creences malaltisses religioses, que provoquen l'explosió d'emocions bàsiques com l'odi, la rancúnia, l'agressivitat i la frustració, que nien en les profunditats de la condició humana ".

PÀGINA 18 | AL GHURABÀ

"Afegim i barregem un segon comportament extrem i antinatural, que és el suïcidi. Un tipus de suïcidi" altruista ", on el subjecte molt identificat amb el seu grup, es autosacrifica pels ideals d'aquesta cèl·lula / grup.

Un tipus d'auto- destrucció on els terroristes asseguren la seva mort amb immolacions amb explosius adobats de metralla o en la provocació artificial a les forces policials.

La suma i fermentació d'aquesta venjança homicida i aquest suïcidi provocat, seria una nova patologia / comportament de delirium fanàtic amb una única manifestació, la barbàrie. Una barbàrie on es nega i menysprea de manera absoluta el més elemental dret de les persones, que és la vida, inclosa la pròpia dels terroristes ".

Abundant en el tipus de resposta policial davant aquest tipus d'atemptats, és important tenir en compte, que l'acció del terrorista suïcida, pot ser una acció única amb armilles / cinturons explosius, o emmarcar-se en un atemptat més variat i complex, on es facin servir més mitjans lesius com a vehicles per atrope- llar, armes blanques per apunyalar la ciutadans o l'ús d'armes de foc.

DADES SOBRE ARMILLES / CINTURONS USATS PER SUÏCIDES GIHADISTES Sense intenció de ser exhaustius, i sense registrar els múltiples i variats atemptats suïcides en diverses zones del món, aporto les dades que he considerat significatius per situar aquest assumpte.

La paternitat d'armilles, cinturons i altres artefactes similars s'atribueix al grup terrorista dels Tigres Tàmils de Sri Lanka. Un dels seus primers atemptats va ser el 21 de maig de 1991, l'exprimer ministre de l'Índia Rajiv Gandhi, era assassinat, per una suïcida, que, en saludar-lo, va fer explotar el seu cinturó explosiu. L'1 de maig de 1993, el mateix grup repeteix el mètode en Colombo, quan un subjecte amb explosius adossats al seu cos va matar al seu president, i a altres 17 persones més.

ISSUE 21 | MAI`2019

A Israel, en els anys 90 el grup Hamas, continua l'ús d'aquests cinturons contra Israel. El responsable d'aquests artefactes que era conegut com "l'enginyer" moria anys després, també, per efecte d'un explosiu, 50 grams d'explosiu militar RDX, col·locats en un telèfon mòbil.

Al Regne Unit, el 2005, quatre terroristes suïcides a Londres, mitjançant explosions en mitjans de transport públic, causen 56 morts. Hi va haver una segona intentona, amb mateix nombre d'autors i idèntics objectius, però els artefactes van fallar i els terroristes van ser detinguts.

Durant la segona intifada, es compta per centenars els atacs suïcides amb cinturons / armilles. Aquestes accions indiscriminades anaven dirigides contra visitants de centres comercials, locals d'oci i autobusos.

El 2006, també a Londres són detinguts set jihadistes suïcides, que tenien intenció d'atemptar contra diferents vols amb destinació Amèrica del Nord.

A Rússia, l'octubre de 2002, en un teatre de la capital, un comando de terroristes txetxens suïcides portava enganxats al seu cos, artefactes explosius. Les càrregues explosives adossades tenien un pes aprox. de 2 quilograms.

El 2010, repeteixen dues vídues negres txetxenes, i exploten els seus cinturons explosius al metro de Moscou, causant 39 morts. Al juliol de 2012, un suïcida va entrar en un autobús a l'aeroport de Bulgària, fent explotar la seva armilla bomba, causant juny morts.

Al Marroc, al maig de 2003, atemptats a Casablanca, cinc atacs suïcides simultanis contra diversos locals, freqüentats per espanyols i marroquins. Els suïcides fan explotar les seves càrregues amb un resultat de 45 morts. En aquest país, l'any 2007, es repeteixen en diverses localitats aquests atemptats suïcides.

Pretenien passar els controls de seguretat i provocar l'explosió en vol, per a aquesta acció la càrrega explosiva tenia forma líquida.

Al maig de 2017 a Manchester, a la sortida d'un concert, un suïcida al vestíbul que comunicava el Manchester Arena i l'estació Victòria. Va utilitzar una motxilla carregada amb explosiu de fabricació no comercial.

El resultat va ser de 22 persones mortes.

(Com a referència les motxilles de l'11M de Madrid, tenien amb una càrrega explosiva aproximada de 12 quilograms d'explosiu comercial).

Al juny d'aquest any, atropellament múltiple amb una furgoneta al pont de Londres i amb posterior apunyalament indiscriminat. Van morir vuit persones, inclòs l'espanyol que va acudir en defensa d'una víctima. Els tres suïcides portaven ganivets de ceràmica lligats a la seva mà, i cada un d'ells cinturons explosius simulats.

PÀGINA 20 | AL GHURABÀ

CONSIDERACIONS SOBRE CINTURONS EXPLOSIUS DE GIHADISTES

A França, principalment des de 2015, són múltiples els atacs amb armilles explosius. El més important va ser el divendres 13 de novembre de 2015 a Paris, atac múltiple, (Estadi de França, sala Bataclan i diversos restaurants) amb sis suïcides amb explosius i un setè cinturó que va ser abandonat.

El total de víctimes va ser de 130 morts i un miler de ferits. Cal afegir una vuitena cinturó explosiu, el d'una jove, Hasna, de 26 anys, que es va suïcidar amb un d'aquests artefactes, mesos més tard durant l'operació de la seva detenció.

A Bèlgica, el març de 2016, atac amb terroristes suïcides a l'aeroport internacional i al metro amb un resultat de 30 persones mortes. A l'any següent a Brussel·les, al juny, a l'Estació Central, va ser abatut per una patrulla militar, un terrorista / suïcida que va fer explotar un primer artefacte.

A Algèria, l'abril de 2007, atac suïcida contra comissaria de Policia. A l'any següent és a Issers, contra l'acadèmia de la Gendarmeria Nacional, on un terrorista primer acciona un cotxe bomba i després activa la seva armilla bomba, amb un resultat final de 44 morts.

Aquest objectiu es repeteix el 31 de juliol de 2017, a la ciutat de Tiaret, un terrorista suïcida activa un cinturó explosiu que portava, ocasionat la mort de dos policies.

En una primera valoració, sobre l'ús de cinturons / armilles explosius per part de terroristes suïcides, es pot establir; A) La seva ocupació per terroristes suïcides és generalitza en multitud de països.

B) La utilització d'aquests artefactes s'han mantingut des de fa molts anys, C) L'extrema gravetat de les lesions que ocasionen aquest tipus d'atemptats amb artefactes explosius.

ISSUE 21 | MAI`2019

ANÀLISI

DES DELS ULLS DE LA CIBERINTELIGENCIA SERGIO DÍAZ EXPÓSITO Director de Seguretat, Expert en Investigació Criminal i localització, investigació i seguiment de delictes informàtics.

Aplicant la Ciberinteligencia en la lluita contra el terrorisme cibernètic a les Xarxes Socials.

El terrorisme cibernètic en els últims temps ha crescut considerablement, la possibilitat que brinda internet per desenvolupar atacs als sistemes d'informació, amb fins de crear alarma, pànic o interrupció física, suposa una amenaça contínua per als països.

Hem d'actuar amb intel·ligència, adaptant-nos al mitjà digital i desenvolupant l'anomenada "ciberinteligencia", que dóna la possibilitat d'analitzar les intencions dels ciberterroristes, així com prevenir, localitzar o atribuir qualsevol amenaça o atac a través del ciberespai.

La ciberinteligencia és un aspecte imprescindible avui en dia, utilitzada per a l'explotació de fonts d'informació, mitjançant anàlisi per a la detecció d'activitats de captació i adoctrinament, a través de xarxes socials.

S'han convertit en el major canal de comunicació existent, creant una gran quantitat de dades que contínuament necessiten ser recopilats i analitzats per crear intel·ligència.

Algunes de les xarxes utilitzades pels ciberterroristes són Facebook, Twitter, WhatsApp, Telegram, Signal, etc.

La xarxa social Facebook per exemple, és una de les més utilitzades a nivell mundial, explica un nombre d'usuaris de 2.196 milions, i va solen usar-se informàticament per intimidar i sembrar el terror.

Els terroristes informàtics utilitzen aquest tipus de xarxa, pel seu nombre d'usuaris i enllaç al seu lloc web.

Principalment Facebook sol ser utilitzat per a una primera presa de contacte, el perfil es crea amb una tendència d'afinitat ideològica a DAESH i s'utilitza per visualitzar i compartir vídeos violents.

ISSUE 21 | MAI`2019

La xarxa és ideal per a connectar amb usuaris exposats potencialment a la captació, mitjançant la difusió de propaganda, el reclutament o la mobilització.

Un cop iniciat el contacte i bestiar l'interès de l'usuari, el ciberterroritsa utilitza un altre tipus d'aplicacions, com WhatsApp, Telegram o Signal, que utilitza per evolucionar en les comunicacions, gràcies a les diferents funcions i privacitat.

Cadascuna d'aquestes apps Disposa d'un sistema de seguridad, però la que ofereix més intimitat és Signal, gràcies a un protocol que Compta amb 1 sèrie de caràcterístiques que Përmet xifrar converses, trucades i arxius.

Per contra, WhatsApp i Telegram, són també aplicacions segures, però susceptibles de ser vulnerades.

El ciberterrorista utilitza aquestes aplicacions, per mesures de seguretat i per perfeccionar l'adoctrinament.

Per tant, la ciberinteligencia juga un paper fonamental en el ciberespai, analitzant informació les 24 hores del dia, en diferents idiomes, creant alertes i informes detallats de possibles amenaces, així com una resposta efectiva i ràpida contra el terrorisme informàtic. .

PÀGINA 24 | AL GHURABÀ

JUSTÍCIA RESTAURATIVA

JR

PROGRAMES RESTAURATIUS PER FOMENTAR LA DESRADICALIZACIÓ I LA REINSERCIÓ Virginia Domingo de la Fuente Coordinadora del Servei de Justícia Restaurativa de Castella i Lleó. Presidenta de la Societat Científica de Justícia Restaurativa.

Formadora en pràctiques restauratives

La Justícia Restaurativa pot ser un element important a l'hora de treballar amb presos, prevenir la reiteració de conductes delictives i afavorir la tornada dels individus a la societat com a persones noves.

Tinc clar que no és la panacea per a tots els casos però si una eina que pot ajudar-hi, juntament amb altres intervencions i programes. Per començar em sembla encertat recordar que la Justícia Restaurativa és una forma d'abordar el delicte o més aviat les conseqüències del delicte.

Part de que el delicte genera danys, aquests danys produeixen una sèrie de necessitats i són els directament afectats pel delicte, els que han de tenir l'oportunitat de participar en com gestionar l'impacte que el delicte ha tingut en les seves vides: víctima, infractor i comunitat són els protagonistes per a la Justícia Restaurativa. De fet, les pràctiques i tots els programes restauratius se centren en tres idees: 1.- La millor atenció a les necessitats de les víctimes (reparació del dany, ser escoltada, apoderada ...)

2.- L'oportunitat de l'infractor d'assumir el dany causat i realitzar les accions necessàries per compensar-o mitigar 3.- Afavorir la reconnexió de tots dos amb la comunitat, per enfortir d'aquesta manera els llaços socials i els vincles amb el grup (societat)

ISSUE 19 | MAI `2019

Per aplicar la Justícia Restaurativa es poden posar en marxa diferents programes que seran totalment restauratius si inclouen a víctimainfractor i comunitat.

Majorment restauratius sense inclouen la víctima directa i l'infractor i parcialment restauratius si treballen amb els infractors, amb les víctimes o amb la comunitat per separat.

DIAGNÒSTIC I OBJECTIUS D'UN POSSIBLE PROGRAMA RESTAURATIU PER TERRORISTES I ALTRES INFRACTORS: Els nostres objectius seran els següents: - Que passin d'un comportament no desitjat a una nova vida. Les persones atrapades en conductes delictives tendeixen a absentar-se de la realitat. No estan conscients, del que succeeix en les seves vides.

- El propòsit essencial és treure'ls de les seves idees, creences, valors sense jutjar-los ni desafiar-los, construint respecte, confiança i comprensió del seu món.

ABSENTAR DESENSIBILITZACIÓ

COMPROMÍS AMB LLEIALTATS SUPERIORS PER JUSTIFICAR L'OFENSA

NEGAR A LES VÍCTIMES CONDEMNA DELS QUE CONDEMNEN

NEGAR RESPONSABILITAT VOLUNTAT TANCADA (POR) COR TANCAT (ODI) MENT TANCADA (IGNORÀNCIA)

VIOLÈNCIA EXTREMA

PÀGINA 26 | AL GHURABÀ

JUSTÍCIA RESTAURATIVA

- S'ha de comprendre que hi ha un procés de desensibilització de la violència. Atenen una autoritat superior, per a això utilitzen justificacions com: "la policia és igual de dolenta, no som diferents". Això els porta a moltes persones a la violència extrema i a tenir la voluntat tancada, amb por que si canvien les fossin pitjor, no tindran colla, grup o el grup estaria en contra seu.

- A més hi ha enduriment del seu cor per l'odi, la seva capacitat d'empatitzar amb les persones sol ser limitada. Així mateix, solen tenir una ment molt tancada, un nivell molt limitat de raonament i pensament El nostre treball ha de ser "presenciar", posar-los en la realitat present però no dient-ho, sinó treballant amb ells.

MENT OBERTA (CURIOSITAT) COR OBERT (COMPASSIÓ) VOLUNTAT OBERTA (CORATGE)

PREGUNTES EXCEPCIONS VÍCTIMES

Per revertir la situació intentarem obrir les seves ments a través de la curiositat, obrir el seu cor a través de la compassió i obrir la seva voluntat perquè tinguin el coratge de canviar. Per això, farem preguntes, demanarem permís per fer preguntes difícils.

COM ENCAIXA LA JUSTÍCIA RESTAURATIVA? No només amb la utilització de diverses eines com els cercles, sinó que va més enllà. En uns primers moments, caldria parlar de justícia restaurativa, en què consisteix i la idea de víctimes a través de la justícia restaurativa, així començaran a pensar que sempre hi ha víctimes personals de qualsevol acte violent i que hi ha altres formes de resoldre els conflictes.

ISSUE 21 | MAI `2019

PER VIRGÍNIA DOMINGO

- El programa hauria de començar sent només parcialment restaurativo, ja que es treballarà només amb ofensors, i després es podria valorar la inclusió o no de víctimes, perquè passés a ser majorment o totalment restauratiu.

- L'ús dels cercles com a eina de justícia restaurativa no és una cosa aleatori sinó que és perquè és la pràctica que permet de forma més eficaç treballar només amb una part dels afectats ja sigui víctima, ofensors o comunitat ia més la seva flexibilitat ens permet adaptarnos a les circumstàncies dels participants.

- Es necessita temps per això, no és convenient posar límits molt rígids per a la conclusió del programa.

- Si no és possible la reunió conjunta amb víctimes, es pot realitzar com a eina restaurativa panells amb una víctima d'un delicte similar o almenys, que puguin escoltar testimonis de víctimes.

- Les primeres preguntes del cercle seran, qui ets? Qui vols ser? Quan surtis de la presó quins són els teus propòsits? etc.

ENFOCAMENT UTILITZAT: Considero necessari usar les idees del desistiment i la justícia restaurativa, per això, em sembla apropiat partir de conceptes de Shadd Maruna, com el de passar del guió de condemna que bàsicament diu sóc una persona dolenta que fa coses dolentes, per un guió de redempció , que és passar d'una persona que està atrapada en un patró de conducta indesitjable, a dir sóc una persona bona que ha fet coses dolentes però que ara va a fer-ho bé.

Utilitzarem el procés d'U d'Otto Scharmer i ens centrem en el dany i no en les persones. Ens enfocarem en el que van fer, no en els que són o que els passa, no fem psicologia, no tractarem de corregir-los.

PÀGINA 28 | AL GHURABÀ

La Justícia Restaurativa no és teràpia, és més crec que els programes restauratius són un complement ideal a altres intervencions criminològiques i psicològiques. Això sí, els programes restauratius poden produir un efecte terapèutic però no és el mateix.

L'essencial és enfocar-nos en el que han fet, que estan ferits a la societat, però no en la persona que són, i no de manera moralista sinó amb preguntes per ajudar-los a pensar d'una manera moral.

Són preguntes bàsiques basades en un procés d'aprenentatge sobre justícia restaurativa, també és aconsellable trobar habilitats que poden usar en les seves vides, i els facilitadors també parlen d'ells, perquè en el cercle són un més, això és el bo d'aquesta eina restaurativa, que és la més democràtica, i permet crear connexions i comunitat d'una forma més intensa i eficaç.

Hem de basar-se en el respecte, un valor essencial per a la Justícia Restaurativa. Per això, cal controlar la nostra reacció al que diuen, buscar i obtenir permís per fer preguntes difícils una vegada que es desenvolupi un clima de respecte.

Un altre pilar el diàleg, podran dir el que vulguin, això és important per guanyar-se el respecte, i així no tenir por de fer preguntes difícils i trobar respostes difícils. És un diàleg no un interrogatori.

Temes com el seu estil de vida, aficions, què hi ha a la societat que no els agrada ... etc seran temes que sorgeixin per després passar a un diàleg més personal, parlant de les seves històries personals fins i tot en ocasions de la violència que ells mateixos poden haver .

Finalment, l'ideal és intentar "Descarregar la ideologia que puguin tenir" Això està compost d'una barreja de sentit d'injustícia, vergonya, ambivalència entre el que consideren important, la seva comunitat, la seva identitat, els seus companys, la possible imatge negativa d'ells en la societat.

En algunes ocasions, es frustraran amb les conversions, per exemple, si no veuen sortida al cicle de violència. Però aquesta frustració pot ser molt saludable, ja que podria ser els que els porti a canviar

REFERÈNCIES: Maruna, S (2016) “Desistance and restorative justice: it’s now or never”. Restorative Justice Journal, 4:3, 289-301, DOI: 10.1080/20504721.2016.1243853 Programa restaurativo –reconexión (se estrenará el próximo día 24 de abril en la cárcel de Burgos, gracias a la Sociedad Científica de justicia restaurativa, y el apoyo de Instituciones Penitenciarias)

ISSUE 21 | MAI `2019

S O C IE T A T NOTÍCIA DEL "DIARI LA NACIÓ" DE LA MÀ DE DANIELA CHUEKE PERLES 5/4/19

COM ES CONSTRUEIX UN GIHADISTA: DÉBORA FAJNWAKS, LA PSICÒLOGA ARGENTINA QUE BUSCA ENTENDRE LA MENT DELS JOVES TERRORISTES A PARÍS

Quan fa vint anys Débora Fajnwaks va arribar a París, va saber que aquesta ciutat seria el seu lloc al món. De seguida va tenir aquesta sensació, com la de qualsevol porteño que arriba a la ciutat Llum, de sentir-se a gust. És clar que llavors el món era un altre.

Sense internet ni WhatsApp, molt menys Telegraph. No era la París dels atemptats de l'Charlie Hebdo, la del terror al Bataclan. Belleville era un lloc pacífic, pintoresc en el qual fins se sentia una mica a casa, perquè de vegades escoltava als comerciants parlar en àrab, la llengua dels seus avis paterns.

PARÍS

No va imaginar llavors que un dia arribaria a conèixer un altre costat d'aquest ambient exòtic, intercultural, cosmopolita que l'havia fascinat.

Era impensable imaginar que un dia, patiria en carn pròpia el terror d'un atemptat terrorista, a tan sols cinc quadres de casa, que es convertiria en una cronista improvisada per transmetre els fets a algun periodista amic que la cridés des d'Argentina, i molt menys anava a imaginar que la seva professió la posaria en el lloc de vincular-se en forma molt íntima amb els perpetradors d'alguns d'aquests atemptats. Anava a reunir-se amb cada un d'ells en una cambra, tot sol, diverses vegades.

Per gairebé tres anys va haver de mantenir un rigorós i hermètic secret professional sobre la seva participació des 2016 en un projecte governamental de seguiment de nens a la presó per fets de terrorisme d'estat.

Quan la seva família i amics a Buenos Aires, a partir del 2015, van començar a preguntar-li per Facebook si estava bé i ella responia que sí, que els successos havien ocorregut prop de casa o de la seva consultori, encara no sabia que en molt poc

Potser és moment d'esmentar que Débora Fajnwaks, psicòloga clínica, va anar a París a doctorar-se en Ciències de l'Educació i en Sociologia.

temps li tocaria un immens desafiament: assumir la responsabilitat de comprendre les ments d'aquests joves que havien estat capaços de matar gent innocent en nom d'un terme cada vegada més escoltat a Europa i al món, el gihad, una mena d'obligació religiosa del fonamentalisme islàmic que porta als seus adeptes a sacrificar les seves vides o la d'aquells supòsits enemics de l'Islam.

El 15 de març els resultats d'aquest projecte es van donar a conèixer durant la Journée de l'Enfant organitzada per l'Institut de l'Enfant, sota el fil conductor de "Infàncies violentes".

Va arribar perseguint una vocació: comprendre a les persones, les societats i, d'acord amb la disciplina en què s'havia estat formant, l'Anàlisi Institucional, buscava posar en marxa la implicació en l'anàlisi.

Una cosa que en crioll, podríem anomenar "posar-li el cos" a l'escolta.

Sortir de les parets del consultori per entendre a les persones en el seu sofriment, en els seus desitjos. Potser per això no sigui estrany que arribat cert moment d'una vasta trajectòria

ISSUE 21 | MAI `2019

professional i acadèmica el govern francès l'hagi convocat per, al costat d'un grup de col·legues i una institució educativa, desenvolupar un dispositiu institucional per a joves en situació de "association de malfaiteurs", associació de malfactors, lligats a crims gihadistes.

Un desafiament ambiciós, sense dubtes. ¿És que potser es pot realment comprendre com pensa algú que arriba a cometre un crim? Hi ha esperances de resocialitzar a nois que van cometre assassinats? Serà possible prevenir que el terrorisme es segueixi expandint en el món? I la cultura? ¿Es pot entendre el fanatisme que desperta en ments joves un suposat mentor que els utilitzarà com "carn de canó"?

Molt es parla en aquests casos de la necessitat de "desradicalizar" a aquests joves, però com? Algú en algun lloc del món ho va aconseguir alguna vegada?

L'experiència d'aquesta psicòloga argentina i també francesa a París, és no només pertorbadora sinó també inèdita.

El seu objectiu no és desradicalizar ni evitar que aquests nois vagin a la presó, potser no aporti més que un gra de sorra per a l'enteniment de la complexa problemàtica que representa el terrorisme al món.

Però, vist amb optimisme, ara hi ha 4 nois que van aconseguir ser escoltats, les seves històries de vida són millor compreses, potser hagin aconseguit fins i tot dimensionar els seus actes. ¿Es pot ser optimistes? Veurem, potser. Després de conèixer una mica més d'aquesta experiència.

WWW.GNTARCHI.C

En què consisteix el projecte d'atenció a nens i joves gihadistes? Com et vinculaste amb aquest tema?

Hi ha una llei a França per la qual l'Estat pren a càrrec dels nens fins als 18 anys. Llavors moltes famílies de països pobres manen als seus fills, de vegades sols, a França que està obligada a donar-los acollida. I així es reben menors que queden fins als 18 anys sota la tutela de l'Estat francès, fins que als 18 han d'arreglar-sols. Però donat el difícil de la situació per als joves hi ha un programa governamental, anomenat "contrat jeune majeur" que s'estén fins als 21 anys, pel que ells poden demanar una subvenció estatal per aprendre una carrera o un ofici.

PÀGINA 32 | AL GHURABÀ

DÉBORA FAJNWAKS En aquest programa, des de fa 16 anys jo treball en l'atenció d'alguns dels beneficiaris. Faig aquesta tasca com a part d'una associació de 70 psicòlegs que reben a aquests nois en els seus consultoris, treballant per acompanyarlos a aconseguir una certa autonomia.

No són terroristes, són "potencials", que freqüenten mesquites o tenen amics que planifiquen atemptats, cosa que per la llei francesa ja és un crim en si mateix, fins i tot abans que s'arribi a cometre.

Com en les pel·lícules ...

¿Concretament, en quin moment vas començar a atendre nois i joves que van perpetrar atemptats gihadistes?

Dies després dels episodis de Charlie Hebdo i Bataclan, hi va haver un episodi en què dos menors van apunyalar a un capellà el juliol del 2016 a Saint Etienne de Rouvray. A partir d'aquí la societat francesa va començar a canviar l'eix de la seva preocupació. De com l'estat protegeix els joves a com l'estat la protegeix dels seus joves. Va començar un qüestionament molt fort al paper de l'estat.

Com arribar al teu consultori?

En un moment el Ministeri de l'Interior fa una crida a aquesta associació que treballa amb joves amb perfils socials difícils. Diversos d'aquests nois són vigilats per les seves vinculacions amb associacions salafistes. Jo els rebo en el meu consultori fa setze anys i jo no conec aquesta informació.El servei d'intel·ligència francès, ho sabia i ens ho informa.

Sí, en certa manera ... La qüestió és que després, des del Ministeri de Justícia, ens criden a 4 psicòlegs i a una associació molt prestigiosa a França d'educadors i ens demanen que ens associem i presentem un projecte conjunt.

Això vam fer. Aquest projecte existeix des 2017 i fins ara romandre absolutament secret.

I com va funcionar el projecte, com van treballar?

El dispositiu d'atenció consistir en rebre a nois entre 13 i 18 anys, que no estiguessin jutjats amb sentència frme sinó que el seu expedient estigui en instrucció, en presó preventiva.

Vam proposar al Ministeri d'Interior i al de Justícia fer una observació clínica per intentar respondre a la pregunta: Què fan aquests nois per arribar a aquesta situació? Història per història ...

ISSUE 21 | MAI `2019

Cuéntame una mica més de la situació general d'aquests nois gihadistes ...

Des del 2015 amb els atemptats a França es va posar en marxa un mecanisme de reclutament a Síria, el Pakistan i zones de combat pel qual alguns líders de Daesh s'ocupaven de convèncer joves europeus de venir a Occident a fer el gihad.

El més conegut Rashid Kassim, va arribar a captar més de mil nois a França per Facebook i després en converses privades a través de Telegraph. Els captaven al veure'ls interessats en el tema religiós i entraven en comunicació amb ells. Cal entendre que, per la qüestió soci geogràfica i política de França, hi havia un context que va crear un camp propici per a això. Nois que interessats per la religió dels seus ancestres, van acabar lligant amb líders terroristes, cometent actes violents. ¿I aquests nois van ser capturats i tancats per l'Estat francès?

No, els nois empresonats no van passar per la tutela francesa. Vivien amb les seves famílies de classe mitjana. ¿Vas aconseguir saber què hi ha en la ment d'aquests joves que els porta al punt de cometre actes terroristes?

El primer denominador comú dels 4 nois que jo vaig veure - sense fer d'això una particularitat, sinó una casuística - és l'existència d'un secret familiar poderosament guardat. Del com els nois diuen no saber res. El secret sempre és en relació amb el que va empènyer als pares a exiliar-se.

El noi de 13 anys que va apunyalar després de segrestar un home homosexual no sabia que el seu propi pare ho era i que per aquest motiu s'havia exiliat a França i vivia turmentat perquè no comprenia les infidelitats de la seva mare.

L'altre es va assabentar en detenció de l'activisme kurd de la seva família PKK, l'assassinat de l'avi patern a Turquia i la detenció de l'oncle patern a les presons de l'enemic turc encara que mai va tenir en clar les raons per les quals el pare va poder exiliar-després de 6 mesos de detenció a les presons turques.

No obstant això, va ser a Turquia on el jove filmo el simulacre de decapitació

del seu germà menor en el millor estil Daesh, que després publicaria en les xarxes socials.

El tercer, que estava organitzant matrimonis entre combatents de ISIS a Síria i nenes franceses, deia no saber per què el pare va fugir al seu Egipte natal després de separar-se de la seva primera esposa i el seu fill, renunciant així a qualsevol acostament amb el vast grup de origen del poble.

I el quart havia apunyalat a un transeünt pensant que així podria unir-se a la seva germana gran que va morir a l'edat de 10 anys en circumstàncies de gran foscor.

Que històries i que difícil sistematitzar totes aquestes troballes psicològics per a una política preventiva a nivell governamental o social!

Sí, per això nosaltres el que vam fer va ser sortir-nos de la idea de prevenció.

L'únic que vam poder recomanar i, això ho van escoltar i ho van posar en pràctica des del Ministeri de Justícia, va ser que deixin de nomenar-los als nois.

Que no els donin un nom perquè ells busquen això, es googlean volen saber què diuen d'ells la premsa. Una altra cosa que els vam dir va ser que deixin de pensar en la idea desradicalización perquè no va a funcionar.Violencias sacrificials, subjectes sacrificats.

"D'altra banda, no podem pensar que en cada acte de rebel·lia / revolució el adolescents es proposi el final de l'estat que la provoca.

Es tracta d'un final que idealment requereix d'altres finals: la fi de la injustícia, la fi de l'opressió, de vegades fins i tot el sacrifici.

L'acte de sacrifici, tal com apareix sense un horitzó de l'acció que duen a terme, és un discurs escatològic per trobar-se amb un Déu que s'escapa de la intenció i que compensa la promesa d'un paradís.

No obstant això, aquí, l'acte de sacrifici no especula sobre el futur, sinó la possibilitat d'arribar a l'altre, un altre pel seu propi sacrifici. No seria per a ells no matar a l'altre l'opressor, sinó reprimir, amb el seu sacrifici, l'opressió de la qual senten l'objecte. "

PÀGINA 34 | AL GHURABÀ

Autor: Antonio Martín

L'ENTREVISTA ELENA COBLER MARTÍNEZ

ELENA COBLER MARTÍNEZ Policia local de Reus (jubilada).

Agent de policia durant més de 42 anys. Jubilada, Policia mediadora en la Unitat de Mediació i Resolució de Conflictes de la Guàrdia Urbana de Reus des de 2007 fins al març el 2019.

Llicenciada en Dret (UNED), Màster Internacional de Resolució de Conflictes (UOC), Especialista Universitària en Feminismes, Masculinitats i Equitat de Gènere (URV). Postgrau en Resiliència (UB), Experta en Pràctiques restauratives (UB)Coautora del llibre "Mediació Policial: El Manual per al Canvi en la Gestió de Conflictes". Tirant Lo Blanc (2012) Coautora del llibre "Mediació Policial. Teoria per a la gestió del conflicte ". Dykinson (2014) Coautora del llibre "Mediació Policial. Pràctica per a la gestió del conflicte ". Dykinson (2015) Coautora del llibre "Mediació i pràctiques restauratives policials. Construint la cultura de la pau ". Un (2017)

PÀGINA 36 | AL GHURABÀ

ENTREVISTA A ELENA COBLER MARTÍNEZ

1-Què li va motivar, dins de la seva carrera professional com a policia, a decantar-se cap a l'àmbit de la mediació?

Vaig tenir la sort que en l'any 2000 vingués la Guàrdia urbana de Reus un nou Cap que va ser qui em va parlar de la mediació, gràcies als seus consells, després de finalitzar la carrera de Dret, vaig iniciar el màster de Resolució de Conflictes en la UOC ia partir d'aquest màster vaig descobrir altres maneres de treballar la policia i vaig impulsar la creació de la UMIRC, Unitat de Mediació i Resolució de conflictes de la guàrdia urbana de Reus l'any 2007, on he desenvolupat la meva professió com a policia mediadora fins a l'actualitat , juntament amb altres companys de diferents disciplines, educadors socials i mediadors interculturals, oferint un servei multidisciplinari per a la gestió de la diversitat.

2-Ha estat difícil per la part social acceptar a un policia en un paper com el de mediador?

Des del primer moment, el servei ho realitzo de paisà, però a la comissaria de policia. No ha estat gens difícil, més aviat tot el contrari, ja que la ciutadania agraeix que se li atengui d'aquesta manera i que se li ofereixin alternatives a la denúncia i altres respostes i solucions per part de la policia.

Quan realitzo les mediacions i intervencions de vegades, segons quins casos i si ho crec necessari, dic que a més de ser mediadora sóc policia, i en altres ocasions no cal.

3-Fa pocs anys que ha implantat tècniques de justícia restaurativa en les seves mediacions, Què metodologia s'aplica?

-Sí, després de formar-me a la UB amb Jean Smith i Terry O'Connell, fa uns dos anys, vaig començar a utilitzar els cercles i les reunions restauratives en segons quins casos, com per exemple en casos de bullying, i també en casos familiars de pares i fills, violència filio-parental, o casos de menors infractors en els quals els pares no volien posar denúncia però sí reclamaven una solució per part de la policia. Aquests processos de justícia restaurativa com els cercles i les reunions no s'apliquen en tots els casos que treballem al servei de mediació, cal valorar-ho, però sí que de vegades són una millor resposta, com per exemple en un cas comunitari de violència a un camp de futbol entre pares dels menors jugadors, on també vaig realitzar un cercle restauratiu i el resultat va ser molt positiu.

ISSUE 21 | MAI`2019

per Antonio Martín

L'ENTREVISTA

conductes conflictives, es converteixin en futurs delinqüents, i en el seu lloc, aprenguin a gestionar els conflictes de la vida diària de manera constructiva, que els serveixi d'aprenentatge per convertir-se en joves resilients que aportin valor a la societat en lloc de seguir per la via de l'estigmatització social, l'exclusió i la marginalitat.

6-Com policia de mediació, creu en la necessitat de crear unitats policials de mediació dedicades en exclusivitat a aquesta funció? Si és així, ¿les inclouria en les policies de proximitat o com una unitat independent?

4-És aplicable la Justícia restaurativa en l'àmbit policial com a moneda de canvi davant d'una infracció penal?

Si és aplicable, però sempre valorant cada cas en particular i dins de la discrecionalitat que tenim la policia. Sobretot en els casos amb menors quan cometen la primera infracció podem evitar l'estigmatització i evitar futurs delinqüents.

Estaríem parlant de treballar la prevenció, ja que amb els menors és important actuar molt abans, abans que un infractor comenci la seva carrera criminal, en aquells casos en què arriba a la policia per primera vegada i que acaben de cometre petits delictes o faltes o actes vandàlics, que reconduïts a temps i oferint-los una altra oportunitat, aplicant la justícia restaurativa i promovent la seva resiliència, poden produir un impacte important en els joves o menors.

5-¿Confía en la justícia restaurativa com a metodologia per a la reinserció de les persones infractores?

Sí, és clar, però sobretot, en utilitzar la policia les pràctiques restauratives, estem parlant d'un canvi de paradigma per part de l'actuació policial, en treballar la prevenció i ser proactius. En actuar la policia amb els joves aplicant les pràctiques restauratives pot ajudar a evitar que joves generadors de

Després de la meva àmplia trajectòria professional com a policia mediadora, jo crec en la necessitat de crear unitats interdisciplinàries on la policia treballi juntament amb altres professionals, educadors socials i mediadors interculturals, com és el meu cas, per oferir un servei multidisciplinar i complet a l'hora de abordar situacions complexes que s'han de treballar de manera integral, juntament amb altres departaments de l'ajuntament, com a serveis socials o de les diferents administracions, com poden ser EAIA (Equip d'atenció a la infància i adolescència en alt risc social).

Ara bé, també crec en la necessitat de capacitar i formar tots els agents en mediació i pràctiques restauratives, ja que proporciona una bona eina a la seva disposició, que forma part del seu uniformitat com un recurs més i la porten de manera metafòrica, en el cinturó al seu abast, de la mateixa manera que porten l'arma, la porra, les esposes o l'emissora, estaríem parlant d'una mediació informal.

La implementació de la mediació i les pràctiques restauratives per la policia s'ha de fer des de la quotidianitat, des de les petites actuacions del dia a dia a l'hora d'acudir a qualsevol servei, la posada en pràctica i demostració de l'efecte restaurador serà l'argument que acompanyi la seva instauració, són petits passos que si tots sumem es poden convertir en grans avenços en pro de la convivència per aconseguir el tan anhelat consens i cohesió que satisfaci la necessitat humana de comunitat.

PÀGINA 38 | AL GHURABÀ

ISSUE 21 | MAY `2019Â

TINTA IMPRESCINDIBLE

ángel g. de ágreda móN orwell Manual de supervivència per un món hiperconectat

by CISEG

recensió M A R G A R I T A

R O B L E S

C A R R I L L O

Professora titular Dret Internacional Públic Network Engineering & Security Group (NESG)

L'autor del Mon Orwell. Manual de supervivència en el ciberespai, militar de professió i -com ell mateix i molts altres ho defineixen- monologuista per afició, té al darrere una dilatada experiència com a conferenciant en la majoria dels esdeveniments de ciberseguretat organitzats en els últims anys i compta amb nombroses publicacions sobre temàtiques diverses que van des de l'energia als conflictes armats i del ciberespai a la intel·ligència artificial, entre d'altres. Aquesta amplitud d'interessos unida a una ment inquieta i una dilatada trajectòria professional i personal es materialitzen en aquest llibre.

Els que coneixen a Àngel Gómez d'Ágreda saben que dos dels seus senyals distintius són el recurs a títols evocadors amb referències cinematogràfiques en els seus escrits ( "La mà que bressola el bressol", "De ratolins i homes", "Jo, Robot", ... ) i l'ús de Prezi en les seves presentacions. Si el títol d'aquesta monografia ens porta a la narració literària per excel·lència en aquesta matèria, 1984 de George Orwell, juntament amb Un món feliç d'Aldous Huxley, l'afició de l'autor per Prezi es manifesta, per escrit en aquesta monografia, en una visió igualment dinàmica i global del entremesclat món ciberespacial i l'estat de la distopia mítica que rememora el seu títol, així com, també, de la seva empremta en les persones i en la societat. És, per tant, una obra molt personal que ofereix una panoràmica del tema objecte de consideració trufada d'anècdotes, moments i vivències personals i professionals que il·lustren sobre l'àmplia experiència i coneixements del seu autor.

Món Orwell és un Prezi convertit en llibre o un llibre que amaga un Prezi. A cada secció i en cada apartat s'obre una pestanya de situacions, fets o problemes que analitza i tanca, sembrant dubtes, qüestionant certeses, generant inquietuds i oferint opcions,

solucions o respostes o, simplement, plantejant interrogants. És una obra atrevida i ambiciosa amb una atractiva i enginyosa estructura.

Després d'un primer capítol introductori sobre Vida Digital, el gruix de la monografia s'articula en sis capítols dedicats al Ministeri de la Veritat, el Ministeri de l'Oci, el Ministeri de la Llibertat, el Ministeri de la Pau, el Ministeri de la Qualitat de Vida i el Ministeri de l'Educació, per acabar amb un de final destinat a oferir Un toc d'optimisme i un Epíleg. Cada un d'ells, excepte els dos últims, conclouen amb un apartat que, sota el títol Manual de Supervivència, ofereix sintèticament les regles bàsiques que, segons el parer de l'autor, poden servir a aquesta finalitat en cada cas.

El mateix títol de les seves diferents apartats és, en ocasions, una invitació a reflexionar, un suggeriment o simplement la manifestació d'un dubte mentre que, en altres, es converteix en un consell o una advertència.

Cap d'elles provoca indiferència.

Amb il·lustracions gràfiques, nombroses referències personals, polítiques i doctrinals, casos pràctics i històries reals, Gómez d'Ágreda tracta els diferents temes i aspectes continguts i controvertits en relació amb el ciberespai no només explicant, sinó opinant i argumentant en un exercici de compromís personal i de convicció que no solen ser habituals. No és un tractat científic, ni un llibre acadèmic. És un manual pràctic, entenedor i amè per enfrontar-se al desafiament del ciberespai.

Network Engineering & Security Group (NESG) http://nesg.ugr.es http://orcid.org/0000-0002-6324-4665 https://es.linkedin.com/in/margarita-robles-carrillo334039b1

ISSUE 21 | MAI`2019

ÁNGEL GÓMEZ DE ÁGREDA

És Coronel de l'Exèrcit de l'Aire, Diplomat d'Estat Major i Màster en Terrorisme i Anti-terrorisme per la Universitat de la Rioja.

Ha estat professor del Departament d'Estratègia i Relacions Internacionals de l'Escola Superior de les Forces Armades, en el CESEDEN, i cap de la Secció de Cooperació de l'Estat Major del Comandament Conjunt de Ciberdefensa. Actualment és el cap de l'Àrea d'Anàlisi Geopolític de la Divisió de Coordinació i Estudis de Seguretat i Defensa de la Secretaria General de Política de Defensa (Segenpol), on ja va estar destinat entre 2011 i 2014.

MÓN ORWELL

MANUAL DE SUPERVIVÈNCIA PER A UN MÓN HIPERCONNECTAT

ED. ARIEL

PÀGINA 42 | AL GHURABÀ

014 | OCT `2018

ISSUE 20 | ABR`2019

014 | OCT `2018

L'AGENDA DE

CISEG

MAYO 2019 Jornada CISEG Eines criminològiques per a la detecció, anàlisi i prevenció del terrorisme d'etiologia gihadista en centres penitenciaris https://www.intelciseg.com/JORNADAS-DE-TRABAJO/

IISSUE 21 | MAY`2019

SETIEMBRE 2019 Congrés Internacional de Terrorisme Gihadista 11-13 Setiembre Irún- Donostia https://www.intelciseg.com/JORNADAS-DE-TRABAJO/

PÀGINA 46 | AL GHURABÀ

ent m a m i Próx

A AMAZON

ISSUE 21 | MAI `2019

ComUNItat CONEIX LES ACTIVITATS DE CISEG

PÀGINA 48 | AL GHURABÀ

4 D'ABRIL DE 2019 CISEG present al V CONGRÉS DE JUSTÍCIA RESTAURATIVA I MEDIACIÓ PENAL: REVOLUCIONANT LA JUSTÍCIA Organitzat per la Societat Científica de Justícia Restaurativa de la mà de Virgínia diumenge Burgos, 4,5 abril 2019

ISSUE 21 | MAI `2019

11 D'ABRIL DE 2019 CURS D'ANALISIS, DETECCIÓ I PREVENCIÓ DAVANT DEL RADICALISME DE ETIOLOGIA GIHADISTA organitzada per CISEG i en col·laboració amb AEGC (Associació Espanyola de Guàrdia Civils) CSIF i CEP a la ciutat d'Alacant

PÀGINA 50 | AL GHURABÀ

15 D'ABRIL DE 2019 REUNIÓ Primera reunió amb actors socials de centres de menors per proposta formativa

ISSUE 21 | MAI `2019

27 D'ABRIL DE 2019

MASTER-CLASS MEXIC Formació organitzada pel Col·legi Internacional d'Investigadors Forenses de Mèxic participació d'Edgar Zambrano y David Garriga

PÀGINA 52 | AL GHURABÀ

NOUS CONVENIS D'ABRIL

ISSUE 21 | MAI `2019Â

CISEG A LES XARXES SOCIALS

+ 4.000 SEGUIDORS

+ 3.000

SEGUIDORS

AL-GHURABÀ

20

ero m ú n l e x i e u Aconseg

LA PRIMERA REVISTA DE PREVENCIÓ I CONTRANARRATIVA EN CASTELLÀ I CATALÀ

INTELCISEG.COM

VOLS PARTICIPAR? 1/4 PÀGINA 1 MES - 10 € 6 MESOS - 40 € 12 MESOS - 60 €

1/2 PÀGINA 1 MES - 20 € 6 MESOS - 80 € 12 MESOS - 120 €

PÀGINA SENCERA 1 MES - 40 € 6 MESOS - 160 € 12 MESOS - 240 €

www.intelciseg.com/revista-alghuraba/ revistalghuraba@intelciseg.com

JUNTS Som més forts