ISSUE 14
OCTUBRE 2018
ISSN 2565-2222
AL-GHURABÀ REVISTA DE CONTRA-NARRATIVA PER LA PREVENCIÓ DE LA RADICALITZACIÓ VIOLENTA D'ETIOLOGÍA GIHADISTA COUNTER-NARRATIVE MAGAZINE FOR THE PREVENTION OF VIOLENT EXTREMISM OF JIHADISM ETIOLOGY
TRENCANT ESTEREOTIPS Mar González Romero. Espanyola y musulmana.
QUÈ FEM AMB SALAFISME? Islamofòbia i tolerància amb el salafisme. Extrems oposats del mateix error?
ENSENYAMENT DE L'ISLAM A L'ESPAI PÚBLIC Ensenyar religions sense ensenyar a creure
INTELCISEG.COM
AL-GHURABÀ Número 14 Octubre 2018 ISSN 2565-2222
Director CISEG Equip de redacció CISEG Editor CISEG DARNA Disseny Patxi Pizarro Analistes d'aquest número Antonio Martín (Espanya) Belén Cuenca (Espanya) Patxi Pizarro (Espanya) Yago Rodríguez (Espanya) Alberto Besada (Espanya) Societat Article de David Garriga Recomanacions de l'Observatori Internacional d'Informació i Drets Humans Entrevista Patxi Pizarro Iribarren Tinta imprescindible: Cara a Cara con el Diablo. Un Yihadista francés en tierras del islam Autor: Driss El Ganbouri
CISEG revistalghuraba@intelciseg.com
al-ghurabÀ
SUMARI 57 L'AGENDA DE CISEG
53 TINTA IMPRESCINDIBLE
34 SOCIETAT Article de David Garriga
3 Editorial Per Jose Manuel Ávalos
5 ANTONIO MARTÍN Conscienciació dels actors socials davant de la radicalització violenta de grups terroristes d'etiologia gihadista a través de la contranarrativa
9 BELÉN CUENCA El triomf del discurs religiós centrista islàmic i el seu impacte en la vida pública
15 PATXI PIZARRO Què fem amb el salafisme?
23 YAGO RODRÍGUEZ Resiliència i comunicació entre grups gihadistes
29 ALBERTO BESADA Y PATXI PIZARRO Melilla, porta d'entrada del radicalisme?
42 L'ENTREVISTA Mar González Romero, una espanyola i musulmana, trencant estereotips
PÀGINA 2 | AL GHURABÀ
02
EDITORIAL JOSÉ MANUEL ÁVALOS MORER. CIBERSECURTY BUSINESS MANAGER A TELEFÓNICA ENGINYERIA DE SEGURETAT. MEMBRE DE LA JUNTA DIRECTIVA D'CISEG. VICEPRESIDENT DE EURODEFENSE JOVE ESPANYA (EDJE). DIPLOMA EN ALTS ESTUDIS INTERNACIONALS PER LA SOCIETAT D'ESTUDIS INTERNACIONALS (SEI). MÀSTER EN ESTUDIS ESTRATÈGICS I SEGURETAT INTERNACIONAL PER LA UNIVERSITAT DE GRANADA. MÀSTER EN PSICOLOGIA SOCIAL I LLICENCIAT EN PSICOPEDAGOGIA PER LA UNIVERSITAT COMPLUTENSE DE MADRID. ESTUDIANT DEL CURS EN DEFENSA NACIONAL PER A JOVES PEL CENTRE SUPERIOR D'ESTUDIS DE LA DEFENSA NACIONAL (CESEDEN).
El futur que ens espera. Seguretat i Defensa.
El món actual és cada vegada més imprevist, complex,
que va en aument, el creixament dels preus del cru, i com
canviant i difícil d'interpretar, és el que es coneix com
no, el nou camp de batalla del ciberespai, on cada dia
"VUCA", acrònim en anglès de volatilitat, incertesa,
augmenten els atacs a la xarxa de xarxes, per cert, Espanya
complexitat i ambigüitat. En aquest escenari tan incert a
és el tercer país que més ciberatacs pateix a nivell global.
nivell global, els governs i institucions s'han d'adaptar i centrar-se en afrontar els riscos en seguretat i defensa per
Sense oblidar el fenomen de les "fake news" en un món
satisfer les necessitats dels seus ciutadans.
d'intoxicació informativa, on la informació publicada influeix en l'opinió pública, els assumptes econòmics i
El passat any 2017 es van donar una sèrie d'esdeveniments
governamentals, i que en aquesta revista tenim molt
per tenir en compte i poder entendre el present any 2018,
present i els seus col·laboradors surten a la palestra
que podem estudiar des d'un prisma de cinc arestes:
mensualment per combatre la narrativa que ens "infoxica".
econòmic, social, mediambiental, tecnològic i geopolític. Alguns exemples són la més que evident minva de
A aquests esdeveniments hem de sumar els ja evidents i
relacions sinó-nord-americans o el que és el mateix, el
que venim arrossegant des de fa ja més de lustre, com va
conflicte econòmic obert i públic entre EUA i la Xina, l'auge
ser la crisi econòmica, l'escalfament global, les armes
dels populismes en tot el globus, noves administracions
nuclears, els conflictes socials, el crim organitzat i el
populistes o amb socis en les seves bancades, la versió 2.0
terrorisme internacional de la mà d'Al-Qaida i Dáesh
de la Guerra Freda entre els EUA i Rússia al tauler Pèrsic en
principalment.
països com Síria, l'Iraq o Líbia, l'impacte inesperat del BREXIT en Europa, la crisis humanitaria de refugiats
014 | OCT `2018
EDITORIAL
Si bé, el futur que ens espera no és menys favorable, la concentració en espais reduïts, augment de la població mundial, l'envelliment de la població occidental, els refugiats climàtics, i l' aparició de la quarta revolució industrial liderades per les "NBIC", o el que és el mateix les tecnologies disruptives, com la Nanotecnologia, la Biotecnologia, les tecnologies de la Informació i la ciència Cognitiva, canviessin indubtablement la nostra forma de relacionar-nos, de viure i de treballar. Aquests dies, els líders mundials es troben reunits a EUA, concretament han estat emplaçats en el marc de l'obertura del nou període (73ª) de l'Assemblea General de Nacions Unides. Dies d'intensos discursos i debats que marcaran les línies d'actuació dels governs i les seves relacions futures, que pel que anem veient estan sent marcades per una més que evident individualisme de les nacions, tot i que es debati el lideratge mundial i les responsabilitats compartides per aconseguir societats pacífiques, equitatives i sostenibles. Si bé, el món ja no mira a Europa, ens trobem en un escenari multipolar que se centra a Àsia i que hem de tenir molt present per afrontar els reptes futurs en seguretat.
JOSÉ MANUEL ÁVALOS VOCAL DE RELACIONS INSTITUCIONALS. CISEG
PÀGINA 4 | AL GHURABÀ
ANÀLISI
CONSCIENCIACIÓ DELS ACTORS SOCIALS DAVANT DE LA RADICALITZACIÓ VIOLENTA DE GRUPS TERRORISTES D'ETIOLOGIA GIHADISTA A TRAVÉS DE LA CONTRA-NARRATIVA Antonio Martín Analista en terrorisme gihadista. CISEG. Segons la RAE (Reial Acadèmia Espanyola) definim prevenció com "l'acció i l'efecte de prevenir i la preparació i disposició que es fa anticipadament per evitar un risc o executar alguna cosa com a norma". Podríem dir que prevenir és la disposició que es fa de forma anticipada per minimitzar un risc amb l'objectiu d'evitar que un prejudici eventual no es realitzi. D'altra banda, prevenir també es pot entendre com una acció o accions per advertir a algú sobre alguna cosa o sobre un perill. Segons aquesta descripció aplicada al terrorisme d'etiologia gihadista, entenem que la prevenció és essencial per evitar haver de treballar a contrarellotge en vers a la potencial captació i radicalització de certs individus que pretén dur a terme grups terroristes com Daesh i Qaeda.
A la radicalització d'etiologia gihadista una de les eines utilitzades per evitar que la persona entri en el cercle de la radicalització és la contra-narrativa. Aquesta és una manera de comunicació composta per mètodes aplicats i missatges transmesos per combatre la propaganda que tracta d'influir en les accions o perspectives entre un públic determinat. Tot i que la contra-narrativa és un instrument molt útil per, ja no des-radicalitzar a nivells baixos, sinó evitar que la persona avanci cap a un radicalisme extrem, la seva aplicació es fa difícil per la lentitud en la creació de discursos que contrarestin al dels terroristes, sobretot grups com Daesh que disposa de grans recursos per fer una narrativa continuada i quantiosa sense descans. Aquesta lentitud en la creació d'una bona contranarrativa es pot atribuir al procés de creació necessari perquè sigui eficaç. Aquest es basa en diversos processos: anàlisi de la narrativa emesa, l'anàlisi del públic a qui va dirigida, l'anàlisi d'una
014 | OCT `2018
narrativa alternativa contrarestant la difosa dirigida a aquest públic específic i finalment la seva creació i llançament. La posada en marxa d'aquestes iniciatives en matèria de prevenció han de ser desenvolupades d'una manera generalitzada, integrant-se en les polítiques governamentals pròpies de cada país, així com en el dia a dia de cada un dels seus ciutadans. Tenint en compte que aquest terrorisme afecta tota la societat, aquestes polítiques de prevenció no només han de passar per la competència de les forces i cossos de seguretat (FFCCS) i serveis d'intel·ligència de cada país, sinó en la implicació de tots aquells ciutadans en detecció i prevenció del radicalisme violent amb el qual poden estar convivint diàriament. Una col·laboració entre entitats nacionals i locals és necessària per poder abastir una sèrie de recursos compresos en l'àmbit de la prevenció, adaptant aquests el model nacional a cada comunitat. És evident que un projecte nacional no és compatible amb l'àmbit local i no tan sols per la ciutadania sinó per la infraestructura necessària, l'economia aportada per aquests recursos i la formació del personal que ha de dur a terme les funcions preventives en cada localitat. A Europa, institucions com la RAN (Radicalisation Awareness Network) finançada per la Comissió Europea, reuneix diversos experts internacionals que treballen en la prevenció de la radicalització. Altres entitats europees com ICCT (International Centre for Counter-Terrorism) són el nucli dins de la xarxa internacional de lluita contra el terrorisme, connecta a experts, legisladors, actors de la societat civil i professionals de diferents camps proporcionant una plataforma per a la col·laboració productiva , l'anàlisi pràctic i l'intercanvi d'experiències i coneixements, amb l'objectiu final d'identificar enfocaments innovadors i integrals per prevenir i combatre el terrorisme.
No només les entitats amb gran aval i finançament europees estan desenvolupant matèries en prevenció d'una forma més global, a Dinamarca, per exemple, s'ha implantat un pla per establir a nivell local (veïns) la detecció primerenca d'aquells que poden estar endinsant-se en algun procés de radicalització en el moment de ser detectats per algun membre de la comunitat. La policia i els serveis socials recopilen tota la informació possible sobre el presumpte radicalitzat i si les autoritats consideren que la radicalització és positiva, llavors es contacten amb la persona i se li convida a com ells l'anomenen "Infohouse". Si la persona accedeix, l'administració li assigna un mentor que intentarà ampliar les perspectives de l'individu durant un any, per així poder canalitzar la seva indignació, frustració i ressentiment cap a una via no violenta juntament amb la implicació d'algun dels imams amb els quals col·labora l'administració local. Quan les autoritats aconsegueixen que la persona ha abandonat la ideologia radical finalitza la intervenció. També a Finlàndia s'ha creat com bé descriu el diari web Nuevatribuna el passat mes de setembre, La Xarxa Nacional de Cooperació per a la Prevenció de l'extremisme violent.
PÀGINA 6 | AL GHURABÀ
ANÀLISI
Aquesta xarxa que consisteix en la col·laboració i coordinació entre autoritats locals i policials passant per la implicació de la societat en l'àmbit formatiu i de detecció, Implementant el demanar suport dels col·lectius vulnerables cap al sistema de garanties finlandès i reforçar la confiança dels joves en el sistema democràtic, sistema pel qual els joves poden influir i canviar la societat. A Espanya fa ja un any es va posar sobre la taula l'únic pla de prevenció com a resposta a una necessitat nacional de tractament del fenomen de la radicalització violenta. Aquest Pla Estratègic Nacional de Lluita Contra la Radicalització Violenta (PEN-LCRV) que basa la seva estratègia en un model similar al de la Unió Europea (UE), establint quatre pilars: Prevenir, (Protegir, Perseguir i Respondre) aquests últims portats a terme per les FFCCS. La part més social (PREVENIR) s'ha implantat concretament a la ciutat de Màlaga, avalat pel propi ajuntament i la universitat de la mateixa ciutat que es posava en marxa el passat juny de 2017 anomenat, "I PLA TRANSVERSAL PER LA CONVIVÈNCIA I LA PREVENCIÓ DE LA RADICALITZACIÓ VIOLENTA A LA CIUTAT DE MÀLAGA 2017-2020 ".
Un pla que tal com marca la seva pròpia estructura abasta des de la formació, integració, cooperació entre institucions, comunicació i investigacions relacionades amb la ciutadania i la prevenció de la radicalització violenta a la ciutat de Màlaga. Aquest pla transversal de la ciutat de Màlaga no deixa de ser un simple tràmit aplicant la seva arribada a l'agenda política com bé indica Joan Lomba, director general de l'Institut Social de Idees i Pràctiques Alternatives (ISIPA), basant-se en la teoria de l'economista i politòleg Downs de 1972 a la seva publicació a la revista alGHURABA 9, plasmant que únicament 13 dels 8000 municipis espanyols estan aplicant el (PEN-LCRV) promulgat pel Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i Crim Organitzat (CITCO). Altres accions que s'estan desenvolupant en matèries de prevenció i implicació de la part social, és la dels "actors socials". Les entitats privades i no les administracions públiques han desenvolupat una formació específica i adaptada sobre els processos de radicalització per a aquests col·lectius que ha estat acollida amb una gran expectativa i professionalitat. Aquests "tallafocs socials" són la primera línia per fer front als processos de radicalització.
014 | OCT `2018
La implicació de col·lectius com el d'infermeria, és un pas més en l'avanç dels processos de detecció de signes en prevenció del radicalisme violent en nivells baixos. Aquestes deteccions precoces estalvien recursos mitjançant la pròpia derivació tant internament com externament d'aquells usuaris que es detectin amb algun signe de pre-radicalització. L'ajuda que es presta a aquests usuaris mitjançant aquests "actors-socials" farà possible frenar l'escalada en la piràmide de la violència cap a nivells més alts d'aquest radicalisme. D'aquesta manera fer creïble la possibilitat real de frenar l'augment d'incorporació d'individus a les files de grups terroristes de Daesh o alguna de les seves filials. Una altra de les vies de la prevenció, és l'apoderament i suport familiar que haurien de realitzar per part de les administracions, ja que aquestes sí que disposen d'amplis recursos per dur-los a terme realitzant el suport necessari per a aquestes famílies. Aquest suport incondicional cap a les famílies que pateixen a través d'algun familiar que aquest trobi en algun procés de radicalització sent víctimes indirectes, puguin disposar dels recursos necessaris per poder recuperar a aquest pare, mare, fill, filla etc ... La creació de projectes preventius per al suport familiar de víctimes secundàries és també un recurs més a l'hora de prevenir aquesta escalada en la piràmide de la radicalització ideològica. Els programes i projectes preventius engloben des de la formació de personal per a realitzar deteccions precoces, passant per l'assessorament i empoderament d'aquestes famílies i la derivació de cada cas per ser tractat d'una forma totalment personalitza. Tot això implementa la necessitat d'inversió en prevenció on veritablement s'hauria de bolcar totes administracions públiques per poder assegurar la convivència, seguretat i pluralitat de totes les societats que viuen i llauren un futur millor per al demà.
Referències: https://icct.nl/
"No podem jutjar la vida d'altres, ja que cada persona coneix el seu propi dolor i les seves pròpies renúncies. Una cosa és sentir que estàs en el camí correcte, però una altra és pensar que el teu és l'únic camí".
https://ec.europa.eu/home-affairs/what-wedo/networks/radicalisation_awareness_network_en https://www.elconfidencial.com/mundo/2018-0104/dinamarca-yihadistas-vigilancia-terrorismosiria_1501231/
(Paulo Coelho)
PÀGINA 8 | AL GHURABÀ
ANÀLISI
EL TRIOMF DEL DISCURS RELIGIOCENTRISTA ISLÀMIC I EL SEU IMPACTE EN LA VIDA PÚBLICA.
Belén Cuenca Abellán. Responsable delegació de CISEG a Alacant. Investigadora Predoctoral en Universitat Pablo de Olavide de Sevilla . El 21 de juliol de 2018, la secció del diari El Mundo, corresponent a la Comunitat Valenciana, publicava un polèmic i inquietant article que portava per títol: "La Comissió Islàmica d'Espanya alerta que denunciarà la Generalitat si no implanta la seva religió a les escoles. "Dit així, la idea que es forma el lector és la d'una imposició per part d'aquesta institució que no té raó de ser. No obstant això, aquesta petició va quedar regulada ja pel Conveni sobre Designació i Règim Econòmic de les persones encarregades de l'Ensenyament Religiós Islàmic en els centres docents públics d'Educació Primària i Secundària, resolució 1996.04.23 (BOE 1996.05.03)
En el present article es pretén destacar, en general, el problema que suposa en l'actualitat la impartició d'assignatures de religió en els centres d'ensenyament públics -de forma religiocentrista- i com hi ha un doble discurs en la forma d'analitzar els diferents sistemes de creences que tenen més a veure amb una idea política que amb una preocupació per un sistema educatiu just i equilibrat. La decisió d'aprovar la implantació d'un projecte pilot per a impartir l'assignatura de religió islàmica en alguns col·legis de les províncies de València, Castelló i Alacant, va comportar conseqüències preocupants per al desenvolupament normal del curs acadèmic. Els pares i mares dels menors van convocar, per exemple, al Col·legi Mare de Déu de Gràcia d'Altura (Castelló), una concentració en contra d'aquesta mesura. Hem d'aclarir que aquesta assignatura es oferiria com una alternativa a la religió catòlica i una altra assignatura que res té a veure amb les religions, però no s'especifica de quina es tracta.
014 | OCT `2018
EL TRIOMF DEL DISCURS RELIGIOCENTRISTA ISLÀMIC I EL SEU IMPACTE EN LA VIDA PÚBLICA. Finalment, el Govern de la Generalitat ha decidit no afegir l'assignatura de religió islàmica per a aquest curs 2018-2019.
d'on sorgeix el conveni sobre l'Ensenyament Religiós Islàmic en els centres docents públics.
Aquest fet va provocar també la reacció de diverses comunitats islàmiques espanyoles tenim al nostre país més de 1500 associacions d'aquest tipus-. La Comunitat Islàmica d'Espanya, encapçalada pel senyor Riay Tatary, va demanar que es complís el conveni de 1996, i va advertir que denunciaria a la Generalitat si no continuaven amb la implantació d'aquest pla educatiu.
Els desenvolupaments educatius a Espanya són competència de les comunitats autònomes. No obstant això, el que és competència de la religió catòlica -tal com ens ha explicat Rafael Ruiz, de l'Associació de Joves Investigadors en Ciències de les Religions (AJICR) -, també en l'àmbit educatiu, depèn de l'Estat espanyol i d'acords internacionals . Per tant, existeix a Espanya l'obligació legal d'oferir la religió catòlica en l'àmbit públic, ja que hi ha una llei superior europeu que així ho regula.
El conflicte amb les comunitats islàmiques d'Espanya és, si cap, encara més greu, principalment perquè no sembla existir acord entre aquestes petites comunitats i la Comissió Islàmica d'Espanya, la qual cosa tractarem a continuació. Tampoc hi ha una relació sòlida entre els organismes responsables de l'educació -sigui a nivell autonòmic, a nivell local o provincial- i els centres islàmics de cada lloc.
En aquest cas, no hi ha un mínim d'alumnes perquè es pugui impartir o no; no obstant això, pel que fa a la resta de confessions, hi ha governs autonòmics que exigeixen un mínim i altres que no. Pel que fa a la religió islàmica, en el conveni de 1996 -que en breu analizaremosno s'especifica un nombre mínim d'alumnes.
LEGALITAT I CONVENI DE 1996. El que ha passat a la Generalitat Valenciana respecte a l'Islam ha aconseguit que es recuperi públicament l'etern debat espanyol sobre si és o no productiu considerar l'assignatura de religió com a part fonamental de la formació escolar. Per comprendre millor el problema, hem de recordar com es codifica la llei constitucional pel que fa al fenomen religiós i com es van configurar els acords i convenis amb les diferents confessions. El marc de referència per a totes aquestes qüestions és l'acord de 1979 entre l'Estat i l'Església Catòlica, marc a què aspiren la resta de confessions a Espanya. D'aquí que després s'arribés als acords de 1992,
En aquests anys entre 1992 - 1996, el govern de Felipe González va intentar crear alguna cosa semblant al model francès, model laic europeu per antonomàsia, però que posseeix també algunes característiques peculiars en el que a l'àmbit públic es refereix: per exemple, a Estrasburg ha una escola pública de Teologia. En aquest punt, es fa necessari treure a col·lació el problema conceptual que existeix a Espanya pel que fa als termes "laic" i "aconfessional". Hem de saber que la Constitució de 1978 evita utilitzar el terme laic per les connotacions que havia adquirit durant el desenvolupament de la Segona República, en un intent de conciliació de totes les idees polítiques que perduraven a Espanya després de quaranta anys de Dictadura.
PÀGINA 10 | AL GHURABÀ
Així doncs, el Tribunal Suprem estableix que no existeix diferència a Espanya entre les denominacions "laic" i "aconfessional". És més, a Espanya no existeix com a tal una religió amb caràcter estatal, és a dir, no tenim una religió oficial a nivell legal. Sí que hi ha una religió majoritària que per tradició cultural està més present en l'àmbit públic, com en aquest cas és la religió cristiana catòlica. Amb aquests aclariments, és el moment d'analitzar específicament el Conveni sobre Designació i Règim Econòmic de les persones encarregades de l'Ensenyament Religiós Islàmic en els centres docents públics d'Educació Primària i Secundària, resolució 1996.04.23 (BOE 1996.05.03 ). És fonamental tenir en compte el pes que té la confessió religiosa en l'àmbit actual, de manera que la regulació d'aquest aspecte és important - el nombre de població espanyola musulmana en l'actualitat s'acosta als dos milions de persones-.
63%
El que ens interessa d'aquest conveni són dos aspectes principals: com es regula la impartició de religió islàmica i qui trien als docents. Aquest conveni manifesta en el preàmbul que té la missió de regular el "règim econòmic de les persones que imparteixin l'Ensenyament Religiós Islàmica ..." i també que "siguin designats per les comunitats que pertanyen a la Comissió Islàmica d'Espanya, amb la conformitat d'aquesta" . Dit això, seran els propis tutors legals dels alumnes, en el cas que siguin menors d'edat, o ells mateixos voluntàriament si són majors d'edat, els que han d'informar al centre docent seu desig de rebre formació en religió islàmica.
88%
El centre docent ha d'informar la comunitat islàmica corresponent a l'àmbit de gestió d'aquesta petició, perquè sigui la Comunitat Islàmica d'Espanya la que comuniqui als responsables de l'administració educativa qui són les persones designades per ells per a tal exercici. En tots els casos que competeixen a l'ensenyament de religió, són les pròpies comunitats religioses les que faciliten la relació de docents, encara que són retribuïts per l'administració educativa corresponent, que depèn de l'Estat espanyol. No obstant això, seran les comunitats islàmiques qui determinin el règim d'aquests docents depenent de les activitats que desenvolupin. Serà també l'Estat qui compensarà econòmicament les comunitats islàmiques pels serveis prestats pels docents que imparteixin religió islàmica.
014 | OCT `2018
"ENSENYAR RELIGIONS SENSE ENSENYAR A CREURE". Aquest tipus d'esdeveniments fa que els especialistes en el que es coneix generalment com "Ciències de les Religions" es plantegin la necessitat manifesta que hi ha a conèixer les diferents confessions, però sempre des d'una mirada científica i de desenvolupament històric, antropològic, social i, molt important, literari. Pel que fa a l'Islam, hi ha una publicació relativament recent de la premiada amb el guardó Princesa d'Astúries de les Ciències Socials el 2017, la professora britànica Karen Amstrong. L´altre publicació -Els orígens del fonamentalisme en el judaisme, el cristianisme i el islam- aporta claus essencials per comprendre com es produeix al llarg del temps una nova idea de la religió que entronca amb el que en l'actualitat es pretén ensenyar en l'àmbit públic. En aquest aspecte, el que ens interessa és el moviment conservador del que ens agrada anomenar "neoislam", que parteix, ni més ni menys, de la caiguda del Califat Otomà. Aquest és el punt clau, el que l'historiador britànic Eric Hobsbwamn deia "l´invenció de la tradició", que no és altra cosa que moviments de recerca d'una identitat pròpia -o nacionalisme, inclòs. En la tradició islàmica, la caiguda del califat Otomà va suposar un trauma per a l'aparell polític i religiós de l'òrbita islàmica, tot i que la tradició ha desdibuixat dit califat com un estat modernitzador. A dia d'avui, sabem que mai ho va ser, i, de fet, el gran problema ha estat el despertar de la letargia molts anys després, on alguns s'han adonat que les idees innovadores no estaven permeses i es vivia de l'exaltació de les glòries del passat. Això és el que succeeix, en general, quan s'explica la Història de l'Islam, basada en mites fundacionals. De fet, d'produeix un moviment de conservació de la tradició que desemboca a la creença que totes les respostes jurídiques estaven contingudes en la Sharia, la qual cosa porta a un avorriment per part dels musulmans del laïcisme -propi de les societats occidentals, tal i com apunta Karen Amstrong- que separa la religió de la política. En resum, per als musulmans la pràctica religiosa està per sobre de la creença, és a dir, no n'hi ha prou amb creure, sinó que, en aquest moviment neoislámico, s'exigeix una "ortopraxia" (K. Amstrong, pàg. 72) on es declara la unicitat d'Allah i el respecte absolut tant al Profeta com a la llei religiosa.
PÀGINA 12 | AL GHURABÀ
ANÀLISI
Lloc ambulant al Port d'Alacant que, pel seu contingut religiós, va produir la mofa de diversos vianants.
Aquest discurs neoislámic ha calat en la vida intel·lectual dels musulmans i no musulmans, i disfressa la crítica a la religió de "islamofòbia". Per descomptat que hi ha la islamofòbia i creix diàriament d'una forma preocupant. No obstant això, hem de tenir clar que qualsevol sistema religiós i qualsevol confessió està exposada a la crítica científica i rigorosa des dels punts de vista abans esmentats. L'Islam, al contrari que el Cristianisme catòlic, per exemple, no ha realitzat una crítica textual i literària de la seva producció escrita i de la seva història. Encara que l'exemple resulti jocós, val la pena exposar-: en moltes ocasions -per no dir totes- musulmans de tot tipus apel·len a l'ajuda del Profeta ia la rectitud de la seva vida en àmbits com les operacions de negocis o les reunions en l'espai públic (vegeu personal d'ambaixades, diplomàtics ...). S'imaginen a una persona catòlica fent referència a Crist i posant com a exemple els seus miracles quan s'ha de tancar una operació comercial? Pensaríem que és un exaltat. No obstant això, en el cas dels musulmans intentem evitar qualsevol comentari perquè no ens titllin de islamòfobs.
Lloc ambulant al Port d'Alacant que, pel seu contingut religiós, va produir la mofa de diversos vianants. El que ve a exemplificar aquest cas és que no s'aprecia cap problema a criticar la fe catòlica, però el discurs religiocentrista islàmic -peligroso, perquè utilitza mecanismes de victimismo-, en aquest moment, està prenent molt poder en l'espai públic i s'està normalitzant la seva presència, mentre que amb una altra confessió mai es permetria. Per què es fa això? Qüestió política, sens dubte. Pel que fa a l'educació pública, el problema procedeix d'aquesta "invenció de la tradició" que s'ha creat sobre la base de la narració històrica espanyola, que segueix pertanyent a dos bàndols absurds. No obstant això, el pas que ha tingut el fenomen religiós en l'esdevenir de la Història és fonamental, ja que es parteix d'una filosofia i d'una forma de vida que, si hagués transcorregut o assumit d'una altra manera, el desenvolupament humà hagués estat diferent .
014 | OCT`2018
PER BELÉN CUENCA
No obstant això, no es pot comprendre un sistema de creences en base a un llibre sagrat que no deixa de ser literatura de l'època-, ni es pot entendre només des d'un punt de vista ortodox -ja que l'ortodòxia no és natural, és creada- manipulat pel poder. Per enfrontar-se als mecanismes que concerneixen a la religió, aquests s'han de posar en connexió amb tot l'aparell geogràfic, social, filosòfic, etc. que envolta l'ésser humà. La religió és un sentiment, és una expressió pròpia, no universal. Cada ésser humà l'entén a la seva manera, és complexa des del més profund de la seva existència, i està present en la vida actual. Però, hi ha multitud de sistemes de creences i tots són exactament igual de vàlids, principalment perquè la creença és lliure i personal. Per tant, apostar des del públic per donar-li prevalença a una religió concreta en els temps actuals és, al meu parer, un greu error, objecte, com portem temps veient, de discòrdia. Això no vol dir que no s'hagin de conèixer les religions, els seus rituals i com afecten la vida humana, com s'han desenvolupat, quins vestigis de cultura material ens han llegat -fonamental aquest punt-.
A més, hi ha institucions espanyoles i europees que formen personal legitimat per ensenyar religions des d'un punt de vista "científic", no des de la teologia o des del adoctrinament -perquè: qui formen i d'on surten els docents que les comunitats catòliques i / o islàmiques imposen a l'escola pública? -, com són l'Institut Universitari de Ciències de les Religions de la Universitat Complutense de Madrid, l'Observatori de Religions Comparades, de la Universitat de Sevilla, la Societat Espanyola de Ciències de les Religions (SECR) i l'anterior esmentada AJICR. Des del màxim rigor i respecte, aquestes institucions aposten per l'ensenyament de les religions com a moviments importants al llarg de la història i que han conformat la cultura social del que avui som. Per tancar aquesta anàlisi, en el asfixiant cas de l'Islam radical, és important tenir en compte el coneixement d'aquesta religió no només des del punt de vista confessional. L'Alcorà i les Tradicions del Profeta no donen les claus per comprendre el fenomen gihadista, perquè el terrorisme d'etilogía gihadista del segle XXI, com és natural, no està contemplat en un sistema de creences que té origen i desenvolupament en el segle VII, en 1 circumstàncies concretes i en un entorn específic.
PÀGINA 14 | AL GHURABÀ
ANÀLISI
QUÈ FEM AMB EL SALAFISME? FONT: https://www.abc.es/espana/20150414/abci-parlamento-catalan-radicales-salafistas201504132138.html
En diferents mitjans de comunicació s'ha publicat que arran de les investigacions dutes a terme per la Comissaria General d'Informació del CNP, la Direcció General de Policia ha proposat a la Secretaria de Seguretat del Ministeri de l'Interior la immediata expulsió del país i que es li prohibeixi l'entrada a Espanya (ia la resta de països Schengen) durant 10 anys a Mohamed Attaouil, president del Centre Cultural Islàmic Imam Malik de Salt, Girona.
PATXI PIZARRO Detectiu Privat. Diploma en Anàlisi del Terrorisme Yihadista, insurreccions i Moviments Radicals
1. Participar en activitats contràries a la seguretat nacional o que poden perjudicar les relacions d'Espanya amb altres països, o estar implicats en activitats contràries a l'ordre públic previstes com a molt greus en la Llei Orgànica 4/2015, de 30 de
Attouil mai ha amagat que processa la ideologia salafista i la Policia considera que es tracta d ' "una amenaça real, actual i prou greu per a la seguretat nacional" i la seva expulsió es proposa per tal de procurar "la defensa de la seguretat i l'ordre públic, en concret la prevenció d'atemptats terroristes "i basant-se en la Llei Orgànica 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya.
març, de protecció de la seguretat ciutadana ",
Excepcionalment, quan l'estranger suposi una amenaça greu per a l'ordre públic, la seguretat pública, la seguretat nacional o per a la salut pública, es pot imposar un període de prohibició d'entrada de fins a deu anys, previ informe de la Comissaria General d'Estrangeria i Fronteres.
En aquesta llei es recull que; Constituirà causa d'expulsió:
014 | OCT`2018
Recórrer a la via administrativa i no a la penal és una mesura extraordinària que, valgui la redundància, només s'aplica en casos extraordinaris, és a dir, en aquells casos on el subjecte resulta una amenaça notable i per motius que siguin la solució més idònia resulta ser una expulsió immediata. Aquests motius poden variar. Un d'ells podria ser un cas on se sospiti que els nombrosos indicis que motiven la proposta d'expulsió no aconseguirien valor probatori en un procés judicial. A vegades la informació clau s'ha obtingut a través d'una font, o mig no admès en un jutjat, i no per això deixa de ser informació clau. En resum, l'Estat compta amb un mecanisme de defensa, un recurs d'auto-protecció per a supòsits excepcionals que ben utilitzat, sense abusos ni arbitrarietats, és imprescindible per taponar les esquerdes de la nostra cuirassa de seguretat basada en la democràcia i en l'estat de dret. No obstant això, condemnar a l'expulsió a un subjecte sense passar per un procés judicial i sense una condemna en ferm no deixa de ser una decisió discutible bàsicament perquè xoca frontalment amb la norma suprema de
FONT: https://www.ara.cat/societat/policia-proposa-expulsio-lider-comunitatmusulmana-Catalunya-salafista-mesquita-Salt_0_2085391632.html
l'ordenament jurídic espanyol, la nostra Su abogado y profesor de Derecho en la
Constitució.
Universidad Autónoma de Barcelona, Iván Jiménez, ha declarado a Europa Press que L'article 24 de la Constitució assenyala que:
“además de las típicas alegaciones sobre la peligrosidad y radicalidad del sujeto, se afirma
1. Totes les persones tenen dret a obtenir la tutela
de él, que ha cometido un delito de terrorismo,
efectiva dels jutges i tribunals en l'exercici dels seus
incitando a la comisión de este tipo de delitos
drets i interessos legítims, sense que, en cap cas,
haciendo apología de los mismos, lo que
pugui produir-se indefensió.
conllevaría tres años de prisión”.
2. Tothom té dret al jutge ordinari predeterminat per
Segons el parer de Jiménez, "signar això suposa
la llei, a ser defensat i assistit per un lletrat, a ser
reconèixer que la Comissaria General
informat de l'acusació formulada contra ell, a un
d'Informació no ha complert amb el seu deure
procés públic sense dilacions indegudes i amb totes
legal de posar a disposició judicial a un
les garanties, a utilitzar els mitjans de prova
subjecte del que afirmen que ha comès un
pertinents per a la seva defensa, a no declarar
delicte de terrorisme".
contra si mateix, a no confessar-se culpable ia la presumpció d'innocència.
PÀGINA 16 | AL GHURABÀ
14
quÈ FEM AMB el salafismE? En aquest cas a més es dóna la particularitat que al maig de 2016 es va concedir la nacionalitat espanyola a Attaouil, que havia de jurar el juny de 2017 tot i que uns dies abans se li va avisar que el seu procediment s'havia suspès i finalment en 2018 va començar la revisió del seu concessió de nacionalitat i es va anunciar la proposició per expulsar-lo del país durant deu anys. El seu lletrat defensa que el seu client "es troba en una situació d'indefensió perquè es pretén expulsar una persona que té reconegut el seu dret a ser espanyol sense posar-lo a disposició judicial perquè s'investigui la possible comissió d'un delicte de terrorisme i es decideixi sobre la revocació o no de la seva nacionalitat ". La Plataforma Espai Anti-racista Salt-Girona exigeix la retirada de la proposta d'expulsió, el secretari de la Federació Espanyola d'Entitats Religioses Islàmiques (FEERI), Francisco Jiménez, ha dit que "Attaouil mai va amagar que segueix la tendència salafista, és una corrent rígida però això no el converteix en un terrorista "i finalment la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT) de la qual Attouil és vicepresident, ha fet pinya al costat d'ell sol·licitant que sigui un jutge el que decideixi si hi ha proves de la seva vinculació amb activitats terroristes i si així fos, que se li enviï a la presó després de sotmetre a un judici. També ha sortit en defensa seva la comunitat islàmica de Salt manifestant-se al costat d'ell i la seva família a manera de protesta i portant cartells amb lemes com "Attaouil treballa per la pau" o "si és un terrorista, que vagi a la presó". Per cert, també es va veure en aquesta manifestació al recentment destituït (ex) director d'Afers Religiosos de la Generalitat, Enric Vendrell, que va arribar a declarar que el que ha passat amb Attaouil "és un atac a la convivència del país". Entenc els dubtes que genera el procés d'expulsió, però el Sr. Vendrell hauria de preguntar-se què ataca més a la convivència, una expulsió que podria considerar-se arbitrària, o l'expansió dels tentacles del salafisme per les mesquites i oratoris del país?
014 | OCT `2018
No s'han publicat dades per valorar quantes vegades hem recorregut al procediment d'expulsió administrativa, sabem que el mateix mètode s'ha utilitzat per expulsar recentment als imams de Logronyo i la Rábita, Granada, però ni el Ministeri d'Interior facilita xifres, ni la Comissió Islàmica disposa de dades al respecte. No obstant això, el més probable és que d'haver-se produït més casos o si fos una estratègia a gran escala, ho haguéssim sabut a través dels mitjans de comunicació o través de diferents manifestacions i protestes. No deixa de ser paradoxal que algú que considera que les nostres lleis estan per sota de la llei islàmica, es recolzi en la normativa occidental per seguir promovent una doctrina de l'època medieval Però tot i això, entenc que un procés d'expulsió sense judici previ genera dubtes i fins i tot podria acceptar la posició d'indefensió a la que es veu sotmesa el subjecte. Les preguntes que sorgeixen davant semblant debat legal són: si Mohamed Attaouil és un salafista que voreja el gihadisme, podem arriscar-nos a que la decisió d'expulsar-sigui rebatuda per una hipotètica resolució al seu favor del Tribunal Constitucional? Potser per evitar indefensions, sentiments de greuge o un possible efecte bumerang potser hauríem de plantejar-nos la conveniència de prohibir l'apologia del salafisme. Els lectors d'aquesta revista poden intuir que una publicació que es diu Al-Ghurabá (els extranys) que és el nom que utilitzen els salafistes per referir-se a si mateixos i d'aquesta manera diferenciar-se de la resta de musulmans no simpatitza amb aquesta doctrina.. Òbviament, cada analista té la seva pròpia visió sobre la matèria però el que escriu aquestes línies considera que ser tolerants amb el salafisme (no violent) és un error d'idèntiques proporcions a la Islamofòbia. De fet, totes dues qüestions estan directament relacionades i el creixement d'una afavoreix el creixement de l'altra, de manera que la Islamofòbia i la tolerància amb el salafisme són extrems oposats del mateix error.
20
PÀGINA 18 | AL GHURABÀ
ANÀLISI
FONT: https://www.ara.cat/societat/policia-proposa-expulsio-lider-comunitat-musulmana-Catalunya-salafista-mesquita-Salt_0_2085391632.html
COMBATRE L´ISLAMOFÒBIA. Criminalitzar a tota la població musulmana, formada per més de 1.500 milions de persones, per les accions d'uns pocs, que ni tan sols representen l'1% de la umma, és injust, desproporcionat i símptoma d'una anàlisi esbiaixat i ineficaç. Un anàlisi que obvia deliberadament que les principals víctimes d'aquesta barbàrie són els propis musulmans. Tot i aixi cadascun processa ideologies diferents i té, o no, els prejudicis racials, ètnics que consideri oportuns. Fins i tot en els casos més extrems, l´Islamofòbia és un error, perquè resulta que no és pràctica per a la nostra seguretat. No és viable ni eficaç considerar a qualsevol persona diferent com un potencial terrorista. Algú es posaria en mans d'un metge que pretén curar-los un tumor sense saber diferenciar les cèl·lules cancerígenes de les que no ho són? Els episodis de Islamofòbia immediatament posteriors a un atemptat terrorista, sense estar justificats, podrien ser entenedors. Són fruit de les emocions, no de la raó, i per tant no pretenen ser una resposta analítica amb una mirada profunda. Després d'un atemptat, quan la gent es creua amb un musulmà no es planteja la conveniència de mantenir relacions amb Aràbia Saudita, principal impulsor de doctrina wahhabita pel món, ni es planteja fins a quin punt és correcte armar grups insurgents de països llunyans. La gent té por d´alló que desconeix i a més hi ha dos defectes inherents a l'ésser humà que influeixen, i molt: es a dir, a nostra tendència a generalitzar i a simplificar. Per desgràcia en tots els àmbits, religiosos o no, els elements negatius sempre fan més soroll que els positius i a més no tohom pot o vol conèixer una religió tan diversa i amb tanta
riquesa com és l'Islam, formada per milions de persones, àrabs, perses, espanyols, malais o russos, que com és obvi, és molt heterogènia i se segueix i es professa de maneres molt diferents, en funció de la cultura i tradicions de cada regió i els pensaments individuals de cada musulmà / na. Els ajuntaments i les administracions en general són conscients del problema i estan prenent mesures per integrar la comunitat islàmica i tractar d'evitar que a Espanya proliferin guetos similars a les banlieues de França, encara que si ens fem una passejada pels barris de la Canyada de Hidum a Melilla, el Príncep a Ceuta, Ca N'Anglada a Terrassa o el Puche o la Mojonera a Almeria, fa l'efecte que arribem tard.
L'AMENAÇA NO ES L´ISLAM, ÉS EL SALAFISME. El salafisme és un corrent que considera que el model islàmic és el millor per a la humanitat i per tant el seu objectiu no és altre que instaurar un califat global regit per la llei islàmica. Dividida en tres vessants, la quietista, la política i la gihadista, aquesta última és l'única que a casa nostra està perseguida penalment . L'analista Ana Soage ha escrit diversos articles advertint sobre aquesta doctrina, i en alguns d'ells podem trobar descripcions molt precises.
014 | OCT `2018
ISLAMOFÒBIA I TOLERÀNCIA amb el salafisme. Extrems oposats del mateix error? La defineix com "un corrent supremacista, que proclama la seva superioritat sobre els altres religions i ideologies; totalitària, ja que menysprea el diàleg i busca imposar; i messiànica, convençuda que en última instància serà victoriosa ". És cert que no tots els salafistes són terroristes, la gran majoria són quietistes i rebutgen tant entrar en política com l'ús de la violència, però compte, no renuncien a restaurar el Califat, simplement opten per una estratègia a llarg termini, formar i educar els musulmans en la seva doctrina per canviar el món des de baix. El seu objectiu és atraure adeptes i aïllar-los en la mesura del possible de les societats infidels i impures en què viuen, la seva estratègia és a llarg termini i les seves armes són la predicació i la demografia. Òbviament en matèria d'integració (musulmans estrangers) i conviviencia (musulmans espanyols) aquesta forma de pensar no suma, resta. La seva ideologia exigeix un compromís absolut amb la seva forma d'entendre l'Islam, encara que això provoqui que aquells que resideixin en societats no musulmanes entrin en contradicció amb les comunitats on viuen i acabin desconnectant culturalment amb els països d'acollida. Això per a aquells que ens preocupa l'auge de la Islamofòbia és intolerable. No podem permetre que una doctrina minoritària i àmpliament relacionada amb el terrorisme gihadista (no tots els salafistes són terroristes però quants gihadistes no professaven el salafisme?) Abanderi el moviment islàmic a Espanya, cosa que ja està succeint a les ciutats autònomes ia Catalunya , on compten amb uns vuitanta oratoris. Fins i tot en el seu vessant quietista és una doctrina que contamina la visió que els no creients tenen de l'Islam i precisament per això no hauria de temblar-nos el pols a l'hora d'assenyalar-la i fins i tot prohibir-la. Estic convençut que entre el criticat "Islam a la carta" del què reneguen els més puristes i la doctrina salafista hi ha un ampli espai per ocupar, on sigui perfectament compatible ser un bon musulmà i fins i tot creure que les seves creences són les úniques correctes (un cristià segurament pensi el mateix) i al mateix temps mostrar empatia amb les societats d'acollida o les corrents majoritàries. És així com es demostra que realment s'està interessat en afavorir la convivència entre diferents religions i cultures.
Per exemple, l'Islam que s'ensenya a la Mesquita de l'Alqueria de Rosales de Granada i que hauria de tenir molta més notorietat i rellevància de la que té. Uns altres que persegueixen els seus objectius per vies pacífiques i mirant el llarg termini són els salafistes que opten per la via política. A diferència dels quietistes, ells aposten per un programa polític que els permeti governar i canviar la societat des de les elits, no des del poble. A Egipte ho van aconseguir i poc temps després van ser expulsats i empresonats després del cop d'estat perpetrat pels militars. Encara que algú consideri que va ser un alleujament, és innegable que els Germans Musulmans havien guanyat les eleccions, i per tant això genera un sentiment de greuge i una desafecció que a dia d'avui ja està calant entre la joventut i alimentarà durant dècades el discurs dels futurs salafistes. Alguns consideren que és un error englobar tot el salafisme com si fos un únic cos. Sota el pretext que qualsevol moviment radical, mentre no sigui violent, no és perillós consideren que és alarmista acusar els salafistes quietistes de ser una amenaça. Dels salafistes polítics pensen el mateix perque a Espanya la població musulmana és minoritària i en conseqüència un hipotètic partit salafista no estaria en condicions d'assolir quotes de poder significatives, Altres potser creguin que prohibir la ideología seria contraproduent perquè aquesta mesura no garanteix que es desarraigue sinó més aviat el contrari, els seus partidaris s'amagaran i dificultaran encara més tasca de les persones que vetllen per la nostra seguretat. Crec que el salafisme polític sí que és un amenaça perquè a data d'avui ja influeix en el poder local d'ajuntaments i municipis, o bé enviant fàtues en què s'indicava que partit s'havia de votar, com va passar a Melilla o bé oferint el vot de la seva comunitat al polític que fos més favorable i "tolerant" són els seus interessos. D'altra banda, és possible que sigui millor tenir-los "localitzats" però no hauríem de subestimar el risc que suposa per a Espanya que es permeti la propagació d'una doctrina que fomenta actituds que generen episodis de Islamofòbia dels que després s'aprofita.
PÀGINA 20 | AL GHURABÀ
PER PATXI PIZARRO
FONT: http://www.elpuntavui.cat/punt-divers/article/4-divers/1467522-acte-de-suport-a-mohamed-attaouil.html
No sóc qui per decidir si les versions "pacifistes" del salafisme són correctes o no, si algú les processa el respecto, però no crec que sigui bona idea tolerar-les al nostre país. No veig cap benefici a un corrent que es considera l´únics garant de l'islam correcte i que descriu als musulmans que no comparteixen les seves idees com corruptes o apòstates. Si realment volem protegir a una comunitat doblement castigada com és la musulmana, no podem permetre que la seva imatge es vegi deteriorada per un corrent que dinamita tots els ponts d'entesa entre les diferents cultures. Com a exemple, la investigació que publica la revista Science Advances, molt interessant perquè han arribat a la conclusió que en aquelles comunitats més pobres i homogènies ètnicament, amb una densitat demogràfica elevada, on es registra un nivell més elevat d'islamofòbia i es produeixen més cerques a internet de l'estil "els musulmans són terroristes", és també on es registren més cerques a Google del tipus "Com unir-me a ISIS".
un cas, que suscita sentiments de greuge i impotència fins i tot a molts musulmans que no són salafistes. Recentment el filòsof britànic A. C Grayling reflexionava que les xarxes socials són una amenaça per a la nostra democràcia, "ha notícies falses i gent sexista, racista, feixista que ara té una veu amplificada ... les xarxes són tan fàcils de manipular, tan fàcils d'usar per desinformar, per difondre propaganda i mentides ... " En aquest context cal que aconseguim oferir una contranarrativa eficaç contra la radicalització violenta però encara és més important no "alimentar" els arguments de la seva narrativa.
Referències: GALINDO, JC. Las redes sociales son una amenaza para la democracia. EL PAÍS. 22/09/2018. ORTEGA DOLZ, P. Las dos caras de un hombre al borde de la expulsión. EL PAÍS, 16/9/2018 https://elpais.com/politica/2018/09/15/actualidad/1537034351_448968.html
Sembla barat però surt car.
ESCRIVÁ, A. Los siete pecados capitales del imam. EL MUNDO, 16/09/2018 http://www.elmundo.es/cronica/2018/09/16/5b9ce87ee2704e5c7e8b462b.html
Hem de plantejar-nos què és millor, ¿finançar i controlar que s'imparteix en els oratoris i mesquites del país ?, o ¿cedir davant les pressions veïnals, desterrar els musulmans als polígons industrials de les ciutats i seguir permetent que els seus centres de culte siguin finançats per interessos de països estrangers que són els que controlen que s'imparteix?
SOLER, T. El funambulista Mohamed Attaouil. EL PUNT AVUI. 11/09/2018 http://www.elpuntavui.cat/punt-divers/article/1464718-el-funambulista-mohamedattaouil.html?vermobil=0
Hi ha un espai per millorar en tots els sentits desenvolupant una política ferma i decidida basada en dos eixos fonamentals, combatre la islamofòbia i combatre el salafisme, prohibint de facto perquè no succeeixin casos com el de Mohamed Attaouil
El abogado Attaouil lamenta que la Ley de Extranjería permite "expulsiones a la carta". EFE. 9/9/2018 http://www.europapress.es/catalunya/noticia-abogado-attaouil-acusa-policia-maquinarexpulsiones-carta-puerta-atras-20180909165436.html SAÉZ, C. Donde hay más islamofobia, también hay más apoyo a ISIS. LA VANGUARDIA, 07-062018 SOAGE, A. ¿Se debe temer a los salafistas? Centre d’Anàlisi en Política Exterior i Seguretat Internacional de Catalunya (CAPESIC), 03/02/2017. http://www.capesic.cat/es/2017/02/03/se-debe-temer-a-los-salafistas/+ GARCÍA REY, M. Al Ándalus revivido: un día en una aldea islámica de Granada. El Confidencial, 2/10/2017.
014 | OCT `2018
ANÀLISI
RESILIÈNCIA I COMUNICACIÓ ENTRE GRUPS GIHADISTES Yago Rodríguez Ha treballat amb Armament Research Services i estudiat l'exportació de material de defensa espanyol al Iemen, a més de col·laborar amb nombrosos mitjans i efectuar anàlisis militars per exèrcits o l'IEEE entre d'altres.. L'estrateg d'Al-Qaida, Abu Bakr Naji en la seva obra de 2004, "L'administració de lo salvatge" plantejava una estratègia gihadista que passava per tres frases més o menys ordenades en el temps, a saber: vexació i esgotament, administració de lo salvatge i establiment del Califat. Dins del seu pensament el "poder" (shawka) del grup gihadista depenia de diversos elements que es concretaven en qüestions com el lideratge, amb un caràcter predominantment militar en les primeres dues fases, la capacitat de gestió administrativa del grup, la política d'aliances amb altres actors, com a grups islamistes, tribus o esbirros de les dictadures, entre d'altres. D'entre tots els conceptes anteriorment esmentats i al costat de molts altres, Abu Bakr Naji prenia en especial consideració alguna cosa que podem traduir com "resiliència" o el que és el mateix, resistència estructural.
L'estrateg considerava que els grups gihadistes es veurien sotmesos a grans pressions per tota classe d'actors locals, estatals i fins internacionals, els quals mitjançant la policia, l'exèrcit i els serveis d'intel·ligència tractarien d'infiltrar-se en el grup per conèixer les seves vulnerabilitats, efectuar atacs aeris, operacions antiterroristes, i en definitiva executar accions que podien posar en perill la viabilitat de la gihad. Per tot l'anterior, es remarca al llarg de l'obra la importància de prendre les decisions adequades per garantir la cohesió i la capacitat de resistència al desgast com a organització. Per exemple, una decisió important tenia a veure amb el nivell de centralització de la presa de decisions per part de l'organització. Concentrar la planificació en una cúpula de comandament permetria unir més recursos per dur a terme grans operacions, però alhora, les probabilitats que aquesta cúpula fos "caçat" pels seus enemics era més gran.
014 | OCT `2018
Convé recordar que quan Abu Bakr Naji parla de "la cúpula" tenia en ment la història d'Al-Qaida, que el 2004, després del començament del "War on Terror" proclamat per Geogre Walker Bush s'havia vist obligada a descentralitzar la seva organització fins al punt que les seves ramificacions, com Al-Qaida l'Iraq; el futur Estat Islàmic, o Al-Qaida a la Península Aràbiga pràcticament eren independents de les decisions d'Al-Qaida Central, que s'assentava a la regió muntanyosa entre el Pakistan i l'Afganistan. Quan la cúpula, Al-Qaida Central, prenia decisions, es veia obligada a transmetre-les per algun mitjà, aquest podia consistir en emissaris que portaven els correus personalment, en l'ocupació de la ràdio, dels dispositius mòbils o de la xarxa profunda (Deep web ). Cada mitjà tenia els seus avantatges i els seus desavantatges. Els emissaris eren fiables però lents, i el seu ús impedia la planificació tàctica i militar des de la cúpula, les ràdios requerien coneixements si es desitjaven dur a terme comunicacions a llarga distància, i a més existien instal·lacions en terra, i avions d'intel·ligència electrònica capaços d'analitzar els senyals per generar intel·ligència, i fins triangular una posició concreta per efectuar un atac aeri. Internet o els mòbils també eren opcions interessants, però els programes "aranya" que estaven escrutant constantment la xarxa global podien descobrir les adreces IP que usaven els gihadistes, com de fet va passar amb els fòrums en què Dáesh, abans de convertir-se en el gran grup que coneixem, ja tenia una forta presència. Finalment, ni tan sols les converses telefòniques eren del tot segures, ja que els programes de les agències d'espionatge eren de sobres capaços de monitoritzar un gran àrea, i de confrontar les veus que apareixien en cada trucada amb les biblioteques digitals en les que existien registres de les veus dels terroristes perseguits pels Estats Units. Expliquem tot l'anterior perquè s'apreciï el risc constant a què s'exposaven els terroristes. Convé recordar que quan Abu Bakr Naji parla de "la cúpula" tenia en ment la història d'Al-Qaida, que el 2004, després del començament del "War on Terror" proclamat per Geogre Walker Bush es
s'havia vist obligada a descentralitzar la seva organització fins al punt que les seves ramificacions, com Al-Qaida l'Iraq; el futur Estat Islàmic, o Al-Qaida a la Península Aràbiga pràcticament eren independents de les decisions d'Al-Qaida Central, que s'assentava a la regió muntanyosa entre el Pakistan i l'Afganistan. Com més centralitzada estigués l'organització, major volum d'informació s'hauria de gestionar, per al seu torn impartir ordres als nivells que estaven per sota en l'organització, però cada vegada que es volgués enviar tal ordre, l'organització s'exposaria a ser detectada per part de les agències d'intel·ligència estrangeres, així doncs, la capacitat de resistència del grup gihadista era directament proporcional a la quantitat d'ordres emeses. Com més emissions, major probabilitat que l'enemic obtingués informació útil per eliminar a Al-Qaida Central.
305-985-3865 KEY, FL P À |G1116 I N AWARNER 2 4 | A LSTREET G H U RBIG A BPINE À
En aquest context, i després de patir una sèrie de potents campanyes d'atacs aeris durant la guerra d'Afganistan de 2001, Al-Qaida Central va passar a exercir un comandament cada vegada més descentralitzat, siguent conscients que pretendre tenir "lligats en curt" i controlats, als grups de la marca al-Qaida era impossible, ja que comportaria l'augment dels atacs aeris i d'altres tipus d'operacions que podien posar en risc la supervivència d'al-Qaida Central. Com veiem, la tendència a descentralitzar gairebé del tot l'organització es va produir precisament per augmentar la resiliència estructural del grup. Ull, no hem de confondre la restricció en l'ús de les formes de comunicació a distància per part de la cúpula de comandament, amb l'emissió de propaganda. Els gihadistes van fer ús dels emissaris com un dels seus mitjans de comunicació més segurs. Al cap ia la fi, un missatger no necessitava ni tan sols portar res escrit, tot podia anar al seu cap, a més de vegades podia tractar-se d'una persona amb coneixements especials en matèria d'informàtica, fabricació de bombes o similars, de manera que no només es feia arribar un missatge, sinó que també es transferien coneixements crucials. Segons Naji, els coneixements, i el saber fer; o com sempre se l'ha anomenat "el saber" o el "bon fer" representen una part important de la resiliència de l'organització.
Cada grup gihadista, des del Sahel fins Filipines, passant per Iemen, Nigèria o l'Iraq desenvolupa una sèrie de solucions i de tàctiques per assolir els seus objectius, atresorant lliçons molt valuoses que havien de ser compartides. Pensem per exemple en el nivell tàctic de les operacions. Durant l'època de la lluita contra els soviètics a l'Afganistan, els mujahidins es van fer experts en l'art de l'emboscada, van aprendre a escollir molt bé els congostos des dels quals atacar, i van arribar a efectuar emboscades gairebé perfectes, amb un parell d'equips protegint els flancs, una primera línia de fusellers intercalats amb guerrillers armats amb llançacoets RPG-7, una segona línia de suport amb morters, canons sense retrocés i metralladores pesades i una tercera línia amb portadors per saquejar el material de l'enemic i proveir les peces pesades. Durant l´insurrecció contra els Estats Units i els seus aliats a l'Iraq, els jihadistes i les seves amistats locals van aprendre que la millor manera de causar baixes consistia a emprar artefactes explosius improvisats (IED) plantats enmig de les carreteres. Durant les batalles d'Al-Bab i Palmira al llarg de 2016-2017 els membres de l'Estat Islàmic han après que els míssils contra-carro són armes molt eficaços fins i tot contra actors estatals com Turquia o l'Iraq, i en batalles com la de Ithriya- Taqba els jihadistes fins i tot han après a emprar formacions cuirassades en el desert.
014 | OCT `2018 305-985-3865 | 1116 WARNER STREET BIG PINE KEY, FL
FONT: https://www.longwarjournal.org/archives/2016/03/abu-sayyaf-group-battalion-defects-to-islamic-state.php
Tot això són coneixements molt valuosos per al camp de batalla. Però l'aprenentatge no només es produeix en el entorn bèl·lic, es tracta també de saber com instaurar una administració civil per gestionar un territori, aprendre a utilitzar els agents infiltrats en les organitzacions estatals de l'enemic, aprendre a fer operacions psicològiques, crear contingut audiovisual atractiu de cara a la propaganda, obtenir cert grau de seguretat en les comunicacions, fer una bona política d'aliances, etcètera. Abu Bakr Naji posava l'accent en la transmissió dels coneixements d'uns grups a uns altres perquè aquests no es perdessin, d'aquesta manera l'estrateg postulava que tot i que un grup fos completament aniquilat per l'enemic, el seu saber seria preservat i compartit per seguir fent la gihad. Sota aquesta idea, els grups gihadistes comparteixen coneixements entre si i amb les seves matrius, el que podem observar en el contingut audiovisual, que és molt similar en el cas dels grups associats al Dáesh, amb una factura similar en certs tipus de vídeos, tant si es tracta d'Marawi a Filipines, com si es tracta del Sinaí a Egipte, de Deir ez Zor a Síria o de Borno a Nigèria. Els mateix ens indiquen els combatents d'EI de l'Iraq, Síria o el Marroc que han estat capaços de viatjar fins a Filipines per unir-se als jihadistes en la seva lluita contra l'estat governat per Rodrigo Duterte en regió de Lanao.
És gairebé una certesa que els combatents emigrats a la wilayat filipina hauran portat amb si nombrosos coneixements que han permès als jihadistes resistir l'envestida del govern durant mesos en un brutal combat urbà. Conclusions No és que els grups gihadistes es comportin com a organitzacions d'aprenentatge, però està clar que el coneixement atresorat i l'experiència són valorats pels gihadistes des de fa lustres. La compartició d'experiència i lliçons és probablement un dels elements menys valorats de la lluita antiterrorista, i just és admetre-ho, també un dels més difícils de combatre en plena era de la informació, i tot i així entenem que hauria de plantejar al costat de l'acció en matèria de seguretat, finançament, societat i comunicació, una nova contra la transmissió de coneixements, el que pot passar per la interrupció de les vies de comunicació, o per "enverinar" la informació que es transmeten uns als altres, no obstant això es escaparia de l'objecte d'aquest article. Es podria estudiar seriosament l'impacte que les comunicacions entre grups gihadistes han tingut en el desenvolupament reeixit de les seves respectives estratègies, així com de quina manera ho han fet els coneixements presents a la xarxa global, o en les restringides adreces IP en les que mantenen contactes.
P À |G1116 I N AWARNER 2 6 | A LSTREET G H U RBIG A BPINE À 305-985-3865 KEY, FL
ESPAI PER A LA TEVA
publicitat
MELILLA
Porta d'entrada al radicalisme? PART I
Alberto Besada. Delegat de CISEG a Melilla. Analista d'intel·ligència. Màster internacional en operacions contra el terrorisme gihadista. Patxi Pizarro Detectiu privat. Diploma en Anàlisi del Terrorisme Yihadista, insurreccions i Moviments Radicals
Melilla, porta d'entrada al radicalisme? Espanya és l'únic país europeu amb presència territorial al nord d'Àfrica. Els territoris espanyols arriben els 32 quilòmetres quadrats, dels quals 19 corresponen a Ceuta i 12 a Melilla. La resta es reparteix entre les tres illes Chafarinas, els penyals de Vélez i Alhucemas i el controvertit illot de Perejil, situat a l'Atlàntic. La conquesta de Ceuta en 1415 i l'ocupació de Melilla en 1497 van convertir les dues ciutats en les places avançades de la cristiandat en territori de l'Islam però el progressiu tomb demogràfic han girat la truita i les ha transformat en dues ciutats islàmiques enclavades a Occident on les poblacions musulmanes i hispana coexisteixen, però llevat d'algunes excepcions, no estan integrades, viuen en mons separats. Les dues comunitats coincideixen en els supermercats, en els centres mèdics o en els parcs de la ciutat, però poc més.
Com sol passar, aquells que tenen bona qualitat de vida no emigren, de manera que una bona part dels primers immigrants marroquins que es van establir a Ceuta ia Melilla fa unes dècades pertanyien als estrats més humils de la societat, eren extremadament pobres i analfabets. Com en tots els llocs, hi ha de tot però això ha suposat un greu handicap a l'educació de les generacions posteriors creant un percentatge de fracàs escolar i un atur molt elevat. Si la manca de perspectives de futur i el sentiment de rebuig són factors que afavoreixen la radicalització d'un subjecte, hem de prestar atenció a les conseqüències que l'augment de la població provoca en les ciutats de Ceuta i Melilla ja que el canvi demogràfic no es sosté sobre un creixement econòmic i el resultat previsible és que es produeixin taxes d'atur molt altes.
PÀGINA 30 | AL GHURABÀ
melilla A més la situació s'agreujarà amb el pas dels anys a causa de que la població musulmana té un major índex de natalitat i perquè el Marroc està realitzant inversions en les ciutats limítrofes per rivalitzar amb els ports espanyols i fins i tot recentment va tancar les fronteres amb Melilla en matèria de transports de mercaderies per forçar les empreses a que utilitzessin el port de Nador. El resultat és extremadament greu ja que al voltant del 37,8 per cent de la població de la Ceuta i el 40,5 per cent de la població de Melilla es troben sota el llindar de la pobresa o en risc d'exclusió social i en conseqüència els musulmans majoritàriament resideixen en pitjors habitatges i barris en pitjor estat com El Príncep a Ceuta o la Canyada de Hidum a Melilla. El descontrolat i insostenible augment de la població musulmana està produint processos que alteren l'equilibri polític i social existent. Els recursos i llocs de treball en una ciutat com Melilla, que no pot créixer més, són limitats i a partir d'ara hauran de repartir-se entre més persones. A priori semblaria lògic invertir recursos i realitzar una sèrie de polítiques que dotaran de més ajudes a les comunitats musulmanes per reduir la bretxa social, però això podria realimentar el problema en lloc de solucionar-en potenciar l'atracció de la població marroquina cap a la ciutat autònoma.
A data d'avui els processos de "marroquinització" i "islamització" (dues coses no sempre coincidents perquè no tots els musulmans són pro marroquins) ja estan alterant l'equilibri social existent i augmentant els recels entre les dues comunitats. Probablement això acabarà desencadenant tensions i conflictes de tipus ètnic i religiós que produeixen odi, i l'odi és l'ingredient perfecte per a articular els processos de radicalització perquè alimenta la Islamofòbia i el risc de que els corrents més extremistes penetrin i es consolidin en el nostre propi territori . Si un percentatge tan elevat es va radicalitzar gràcies a l'acció de persones vinculades al salafisme, ha de preocupar l'expansió d'aquesta doctrina a la ciutat de Melilla on ja està assentada i els seus vincles "especials" amb localitats del seu entorn com Nador, ha provocat la creació de "xarxes transfrontereres" que difonen la seva ideologia i capten simpatitzants a banda i banda de la frontera formant convergències amb les xarxes criminals que operen a la zona, el que multiplica la seva capacitat de fernos mal. El sentiment de greuge no disminuirà i això està sent aprofitat pels islamistes radicals que porten anys expandint-se i han aconseguit que els corrents fonamentalistes del credo islàmic, el salafisme en general i el salafisme jihadista en particular penetrin entre la població d'origen gairebé exclusivament marroquina que viu als districtes més pobres, llocs on les FCSE ni tan sols poden operar amb normalitat a causa de l'hostilitat i agressivitat amb la que són rebudes pels seus veïns.
ELS SENTIMENTS DE GREUGE NO DISMINUIRÀN I AIXÒ ESTÀ SENT APROFITAT PELS ISLAMISTES RADICALS
A Melilla cohabita una bossa important d'individus prèviament radicalitzats, en procés de radicalització i candidats a radicalització i això s'evidencia en xifres, tres de cada quatre gihadistes morts o detinguts entre 2013 i 2017 i nascuts a Espanya són de Ceuta (44%) i de Melilla (28.6%).
Hi ha indicadors que suggereixen que la situació empitjorarà en els pròxims anys pel creixement d'agents radicalizadores, amb el retorn dels retornats que aconsegueixin passar desapercebuts i per l'excarceració dels gihadistes que no van cometre accions violentes i les seves penes de presó no han estat molt elevades. Espanya està sobre amenaçada respecte a altres països europeus a causa de la pretensió dels salafistes radicals de recuperar la mítica terra de l'Àndalus al costat de les reclamacions territorials sobre Ceuta i Melilla. Tots dos arguments són immutables i no deixaran d'existir en l'imaginari gihadista independentment de la nostra política interior i exterior. En conseqüència l'amenaça gihadista sobre el nostre país seguirà present, com a mínim, durant dècades.
CONTINUARÀ...
014 | OCT `2018
SOCIETAT SISTEMA DE DETECCIÓ DE MENTIDES A LES COMISSARIES ESPANYOLES.
Quan la nostra ciència i les eines
VERIPOL; pel secretari d'Estat de
relacionades amb l´intel·ligència
Seguretat, José Antonio Nieto en el
artificial avança és una gran notícia.
lliurament de premis d'Investigació de la Fundació Policia Espanyola 2016-
Si a sobre és per millorar la nostra
2017.
seguretat i un dels components d'aquest equip de recerca és un gran
Per poder explicar de què tracta i en
professional i amic, és tot un orgull
què es basa aquesta eina de detecció
saber que la nostra policia està
de mentides ens remetrem a diferents
formada per professionals de la seva
articles que han aparegut a les xarxes
alçada. Nicolás Romera-Juárez va ser
socials aquests dies, on expliquen amb
guardonat per aquest projecte,
tot detall el seu funcionament.
PÀGINA 34 | AL GHURABÀ
“Una eina per a la detecció de denúncies falses. Aquesta nova eina conté un potencial d'aplicació pràctica molt significatiu i un resultat de precisió del 90 per cent que estima la probabilitat que sigui falsa una denúncia en casos de robatori amb violència i intimidació o estirades, basant-se únicament en el text de la denúncia.
El model ha estat desenvolupat en col·laboració amb la Policia Nacional. L'aplicació a la Policia té una doble finalitat. D'una banda desanimar els
LOPIREV
QUÈ ES VERIPOL?
ciutadans a presentar denúncia falses; i de l'altra, evitar l'ús de recursos policials en situacions en què no cal, optimitzant esforç i temps.
artificial per descobrir les paraules que ens delaten i la probabilitat de
El model ha estat provat en un conjunt
falsedat d'una denúncia.
de més de mil denúncies. Els resultats empírics mostren que la metodologia
Les paraules delatores van sorgir de
proposada és extremadament efectiva
l'anàlisi dels textos de 1.122
en discernir entre simulacions de
denúncies de 2015: 534 veritables i
delicte i denúncies legítimes. "(1)
588 falses. Les denúncies estudiades són només de casos de robatori amb
"El resultat és un sistema anomenat
violència al carrer o estrebades.
VeriPol, que analitza i calcula les combinacions de paraules més comuns
Per evitar qualsevol error, els
quan es menteix davant d'un policia. El
investigadors van seleccionar casos
model fa servir el processament de
ja tancats: perquè havia hagut una
llenguatge natural i la intel·ligència
detenció o perquè els denunciants havien admès la seva mentida. "(2)
014 | OCT `2018
Segons aquesta investigació, no hi ha dades generals sobre el percentatge de denúncies falses, però alguna comissaria el xifra en una mica més de la meitat del total. Una denúncia falsa és un delicte que la policia trasllada a un jutge i pot suposar antecedents per al denunciant.
Aquesta eina pot dissuadir alguns de mentir en les seves denúncies tot i que sempre hi haurà algú que es crea capaç de guanyar a la màquina perquè
Benvolgut amic Nicolás, personalment
coneix el truc. (3)
sabem que has posat molta obstinació i dedicació per complir amb aquest
Des CISEG, Comunitat d'Intel·ligència i
projecte en el que has cregut des del
Seguretat Global, volem agrair i
minut un i és una cosa que la societat ha
felicitar Nicolás Romera-Juárez per
de conèixer i reconèixer.
formar part d'aquest equip. Coneixent la seva formació i trajectòria
Els èxits de la teva feina no només són
professional no és d'estranyar que
just mereixement al teu esforç diari sinó
acabi sent, si no és ja, una eina
que ajuden una mica més al fet que la
reeixida que ajudi i faciliti el treball
nostra societat sigui més segura. Moltes
de la nostra policia davant del
felicitacions per aquest èxit en la teva
delinqüent.
vida.
Darrere d'aquesta eina aquesta la UC3M-BS Institut de Big Data Financer-Universitat Carlos III de Madrid, el Departament d'InformàticaUniversità degli Studi di Roma "La Sapienza") i els membres de la Policia Nacional Miguel Camacho-Collados i Nicolás Romera -Juárez.
DAVID GARRIGA Criminòleg. Especialista en Terrorisme WWW.GNTARCHI.C d'Etiologia Yihadista. President de CISEG. Membre de la UAV-CISEG Referènciess: 1) https://www.elperiodico.com/es/politica/20171214/el-secretario-de-estado-deseguridad-preside-la-entrega-de-los-premios-de-investigacion-de-la-fundacion-policia6496093 2) https://elpais.com/tecnologia/2018/09/16/actualidad/1537135174_883514.amp.html? __twitter_impression=true 3) https://www.elperiodico.com/es/politica/20171214/el-secretario-de-estado-deseguridad-preside-la-entrega-de-los-premios-de-investigacion-de-la-fundacion-policia6496093
PÀGINA 36 | AL GHURABÀ
ﺗﻮﺻﻴﺎت اﻟﻨﺪوة اﻟﺪوﻟﻴﺔ ﻟﻠﻤﺮﺻﺪ اﻟﺪوﻟﻲ ﻟﻠﺈﻋﻼم وﺣﻘﻮق اﻟﺈﻧﺴﺎن
ﺣﻮل "دور اﻟﺈﻋﻼم واﻟﻤﺠﺘﻤﻊ اﻟﻤﺪﻧﻲ ﻓﻲ ﻣﻜﺎﻓﺤﺔ اﻟﺘﻄﺮف " واﻟﺈرﻫﺎب ﻋﻠﻰ ﻣﺪى 3أﻳﺎم ﻣﻦ اﻧﻌﻘﺎدﻫﺎ ،ﺧﺮج اﻟﻤﺸﺎرﻛﻮن ﻳﻮم اﻟﺄﺣﺪ ﻓﺎﺗﺢ ﻳﻮﻟﻴﻮز 2018ﺑﻤﺪﻳﻨﺔ ﺑﻨﺰرت ﺑﺎﻟﺠﻤﻬﻮرﻳﺔ اﻟﺘﻮﻧﺴﻴﺔ ،ﻓﻲ اﻟﻨﺪوة اﻟﺪوﻟﻴﺔ اﻟﺘﻲ ﻧﻈﻤﻬﺎ اﻟﻤﺮﺻﺪ اﻟﺪوﻟﻲ ﻟﻠﺈﻋﻼم وﺣﻘﻮق اﻟﺈﻧﺴﺎن )ﻣﻜﺘﺐ ﺗﻮﻧﺲ( ﺑﺮﻋﺎﻳﺔ وزارة ﺷﺆون اﻟﺸﺒﺎب واﻟﺮﻳﺎﺿﺔ اﻟﺘﻮﻧﺴﻴﺔ وﺑﺘﻌﺎون وزارة اﻟﺴﻴﺎﺣﺔ ووﻻﻳﺔ ﺑﻨﺰرت ،ﺣﻮل ﻣﻮﺿﻮع "دور اﻟﺈﻋﻼم واﻟﻤﺠﺘﻤﻊ اﻟﻤﺪﻧﻲ ﻓﻲ ﻣﻜﺎﻓﺤﺔ اﻟﺘﻄﺮف واﻟﺈرﻫﺎب" ،اﻟﺬي اﻣﺘﺪ ﻣﺎ ﺑﻴﻦ 28و 29و 30ﻳﻮﻧﻴﻮ)ﺣﺰﻳﺮان( 2018؛ﺑﻌﺪ ﺗﺪاول اﻟﺮأي وﻣﻨﺎﻗﺸﺔ اﻟﺮؤى واﻟﺄﻓﻜﺎر ﻓﻴﻤﺎ ﺑﻴﻦ اﻟﻤﺸﺎرﻛﻴﻦ ﺣﻮل ﻣﺤﺎور اﻟﻨﺪوة اﻟﺪوﻟﻴﺔ اﻟﺘﻲ ﺣﻀﺮﻫﺎ اﻟﻌﺪﻳﺪ ﻣﻦ اﻟﺸﺨﺼﻴﺎت اﻟﺤﻜﻮﻣﻴﺔ ﻣﻦ ﺗﻮﻧﺲ واﻟﻤﻐﺮب وﺷﺨﺼﻴﺎت ﻏﻴﺮ ﺣﻜﻮﻣﻴﺔ ﻣﻦ اﻟﻮﻃﻦ اﻟﻌﺮﺑﻲ وأوروﺑﺎ وإﻋﻼﻣﻴﻴﻦ ﻣﻦ ﺻﺤﺎﻓﺔ ﻣﺮﺋﻴﺔ وﻣﺴﻤﻮﻋﺔ وﻣﻜﺘﻮﺑﺔ ،اﺗﻔﻖ : اﻟﻤﺸﺎرﻛﻮن ﻋﻠﻰ ﻋﺪة ﺗﻮﺻﻴﺎت ﺟﺎءت ﻋﻠﻰ اﻟﺸﻜﻞ اﻟﺘﺎﻟﻲ اﻟﺘﺄﻛﻴﺪ ﻋﻠﻰ دور اﻟﺸﺒﺎب واﻟﺈﻋﻼم واﻟﻤﺠﺘﻤﻊ اﻟﻤﺪﻧﻲ ﻓﻲ ﺗﺤﻘﻴﻖ اﻟﺄﻣﻦ اﻟﻤﺠﺘﻤﻌﻲ؛ -
ﺗﻄﻮﻳﺮ اﻟﺒﺤﺚ اﻟﻌﻠﻤﻲ ﻓﻲ ﻓﻬﻢ ﻇﺎﻫﺮة اﻟﺈرﻫﺎب وﺧﻄﺎب اﻟﻜﺮاﻫﻴﺔ واﻟﺘﻄﺮف واﻟﻌﻨﻒ - واﻟﺘﻤﻴﻴﺰ؛ آﻓﺔ - اﻟﻨﻬﻮض ﺑﺄدوار اﻟﻔﺎﻋﻠﻴﻦ ﻏﻴﺮ اﻟﺤﻜﻮﻣﻴﻴﻦ ﻣﻦ ﻣﻨﻈﻤﺎت ﻏﻴﺮ ﺣﻜﻮﻣﻴﺔ وإﻋﻼم ﺑﻜﻞ أﺷﻜﺎﻟﻪ ﻓﻲ ﻣﻜﺎﻓﺤﺔ اا ﻟﻟ ﺘﺈ ﺄرﻛﻫﻴﺎﺪبﻋ ﻠو ا ﻟ ﻰ ﺘ دﻄوﺮر ا فﻟ؛ﺸ ﺒ ﺎ ب و ا ﻟ ﺈ ﻋ ﻼ م و ا ﻟ ﻤ ﺠ ﺘ ﻤ ﻊ ا ﻟ ﻤ ﺪ ﻧ ﻲ ﻓ ﻲ ﺗ ﺤ ﻘ ﻴ ﻖ ا ﻟ ﺄ ﻣ ﻦ ا ﻟ ﻤ ﺠ ﺘ ﻤ ﻌ ﻲ ؛ -
ﺗﻄﻮﻳﺮ اﻟﺒﺤﺚ اﻟﻌﻠﻤﻲ ﻓﻲ ﻓﻬﻢ ﻇﺎﻫﺮة اﻟﺈرﻫﺎب وﺧﻄﺎب اﻟﻜﺮاﻫﻴﺔ واﻟﺘﻄﺮف واﻟﻌﻨﻒ - واﻟﺘﻤﻴﻴﺰ؛ آﻓﺔ - اﻟﻨﻬﻮض ﺑﺄدوار اﻟﻔﺎﻋﻠﻴﻦ ﻏﻴﺮ اﻟﺤﻜﻮﻣﻴﻴﻦ ﻣﻦ ﻣﻨﻈﻤﺎت ﻏﻴﺮ ﺣﻜﻮﻣﻴﺔ وإﻋﻼم ﺑﻜﻞ أﺷﻜﺎﻟﻪ ﻓﻲ ﻣﻜﺎﻓﺤﺔ اﻟﺈرﻫﺎب واﻟﺘﻄﺮف؛
ﺗﻌﺰﻳﺰ أدوار اﻟﻤﺆﺳﺴﺎت اﻟﺘﺮﺑﻮﻳﺔ ﻋﻠﻰ ﻣﺴﺘﻮى ﻧﺸﺮ ﺛﻘﺎﻓﺔ اﻟﻤﺴﺎواة و اﻟﺘﺴﺎﻣﺢ واﻟﺘﻌﺪد - واﻟﺘﻨﻮع واﻻﺧﺘﻼف؛
ﺗﻔﻌﻴﻞ دور اﻟﺠﺎﻣﻌﺔ ﻓﻲ اﻟﺘﺼﺪي ﻟﻠﺈرﻫﺎب وﻣﻜﺎﻓﺤﺘﻪ ﻣﻦ ﺧﻼل ﻋﻤﻞ اﻟﺒﺎﺣﺜﻴﻦ - واﻟﺄﻛﺎدﻳﻤﻴﻴﻦ؛
ﺧﻠﻖ ﻣﺎﺳﺘﺮات ﻓﻲ اﻟﺠﺎﻣﻌﺎت ﺗﻬﺘﻢ ﺑﻤﻨﺎﻫﻀﺔ اﻟﺘﻄﺮف واﻟﺈرﻫﺎب ﺿﻤﻦ ﻣﺴﺎﻟﻜﻬﺎ؛ - اﻟﺘﺮﻛﻴﺰ ﻋﻠﻰ أﻫﻤﻴﺔ ﺗﻨﻔﻴﺬ ﺑﺮاﻣﺞ ﻟﺘﻌﻠﻴﻢ ﻣﺒﺎدئ ﺣﻘﻮق اﻟﺈﻧﺴﺎن واﻟﺘﺮﺑﻴﺔ ﻋﻠﻰ اﻟﻤﻮاﻃﻨﺔ؛ -
اﻟﺘﺄﻛﻴﺪ ﻋﻠﻰ اﺣﺘﺮام اﻟﺄدﻳﺎن وﻋﺪم ﺗﺸﻮﻳﻬﻬﺎ؛ - ﺗﻔﻌﻴﻞ ﻗﻮاﻧﻴﻦ ﻣﺤﺎرﺑﺔ اﻟﺈرﻫﺎب واﻟﺘﻄﺮف وﻓﻖ ﻣﻨﻈﻮﻣﺔ ﻣﺒﺎدئ ﺣﻘﻮق اﻟﺈﻧﺴﺎن؛ - ﺗﻮاﺻﻞ اﻟﺪول ﻓﻲ اﻟﻌﺎﻟﻢ ﻣﻊ ﻣﻮاﻃﻨﻴﻬﺎ ﻓﻲ إﻃﺎر ﻣﻦ اﻟﺤﻮار اﻻﺟﺘﻤﺎﻋﻲ واﻟﻤﺼﺎﻟﺤﺔ؛ - ،ﺗﻌﺰﻳﺰ اﻟﺪور اﻟﻤﻌﺮﻓﻲ واﻟﺘﻨﻮﻳﺮي ﻟﻠﺈﻋﻼم ﻓﻲ ﻣﻮاﺟﻬﺔ اﻟﺈرﻫﺎب - اﻟﺘﺄﻛﻴﺪ ﻋﻠﻰ أن ﻣﺴﺄﻟﺔ اﻟﻤﻬﺎﺟﺮﻳﻦ أﻳﻨﻤﺎ ﻛﺎﻧﻮا ﺗﺪﺧﻞ ﺿﻤﻦ إﻫﺘﻤﺎﻣﺎت اﻟﻤﺮﺻﺪ اﻟﺪوﻟﻲ - ﻟﻠﺈﻋﻼم وﺣﻘﻮق اﻟﺈﻧﺴﺎن؛
ﺗﺠﺪﻳﺪ اﻟﺨﻄﺎب اﻟﺪﻳﻨﻲ اﻟﻮﺳﻄﻲ ﺑﺎﻋﺘﺒﺎره ﺿﺮورة ﺣﺘﻤﻴﺔ ﻓﻲ اﻟﻤﻮاﺟﻬﺔ اﻟﺜﻘﺎﻓﻴﺔ ﻟﻠﺈرﻫﺎب؛ - اﻟﺘﺄﻛﻴﺪ ﻋﻠﻰ اﺳﺘﻨﻜﺎر اﻟﻤﺮﺻﺪ اﻟﺪوﻟﻲ ﻟﻠﺈﻋﻼم وﺣﻘﻮق اﻟﺈﻧﺴﺎن ﻟﻠﺄﻋﻤﺎل اﻟﻼإﻧﺴﺎﻧﻴﺔ أﻳﻨﻤﺎ - ﻛﺎﻧﺖ وﺿﺪ أي ﻛﺎن؛
.ﺗﻌﺰﻳﺰ اﻟﺠﻬﻮد اﻟﻤﺮﺗﺒﻄﺔ ﺑﺎﻟﺘﻨﻤﻴﺔ اﻟﻤﺴﺘﺪاﻣﺔ -
ﺗﺠﺪر اﻟﺈﺷﺎرة أن "اﻟﻤﺮﺻﺪ اﻟﺪوﻟﻲ ﻟﻠﺈﻋﻼم وﺣﻘﻮق اﻟﺈﻧﺴﺎن" ﻫﻮ ﻣﻨﻈﻤﺔ دوﻟﻴﺔ ﻏﻴﺮ ﺣﻜﻮﻣﻴﺔ ﻣﺴﺘﻘﻠﺔ ﻟﻴﺴﺖ ﻟﻬﺎ أﻳﺔ اﻧﺘﻤﺎءات ﺣﺰﺑﻴﺔ أو ﻧﻘﺎﺑﻴﺔ ﺗﻨﺒﻨﻲ ﻋﻠﻰ ﻣﺒﺎدئ اﻻﺳﺘﻘﻼﻟﻴﺔ و اﻟﺪﻳﻤﻘﺮاﻃﻴﺔ واﻟﺘﻘﺪﻣﻴﺔ و اﻟﻜﻮﻧﻴﺔ؛ ﺗﺄﺳﺴﺖ ﻓﻲ ﺷﻬﺮ ﻓﺒﺮاﻳﺮ 2014ﺑﺎﻟﻤﻤﻠﻜﺔ اﻟﻤﻐﺮﺑﻴﺔ )ﻣﻘﺮﻫﺎ اﻟﺈﺟﺘﻤﺎﻋﻲ ﺣﺎﻟﻴﺎ ﺑﺎﻟﺮﺑﺎط(؛وﺗﺠﻤﻊ ﻓﻲ ﻋﻀﻮﻳﺘﻬﺎ اﻟﻌﺎﻣﻠﻴﻦ و اﻟﻨﺎﺷﻄﻴﻦ ﻓﻲ ﻣﺠﺎﻻت اﻟﺈﻋﻼم واﻟﺼﺤﺎﻓﺔ وﺣﻘﻮق اﻟﺈﻧﺴﺎن واﻟﻌﻠﻮم اﻟﺴﻴﺎﺳﻴﺔ واﻟﺈﻧﺴﺎﻧﻴﺔ واﻻﺟﺘﻤﺎﻋﻴﺔ ،ﻟﻬﺎ 17 .ﻣﻜﺘﺐ إﻗﻠﻴﻤﻲ ﻓﻲ اﻟﻮﻃﻨﻲ اﻟﻌﺮﺑﻲ وأوروﺑﺎ
ﺑﻨﺰرت-ﺗﻮﻧﺲ ﻓﻲ 01:ﻳﻮﻟﻴﻮز 2018 ﻋﻦ اﻟﻤﺮﺻﺪ اﻟﺪوﻟﻲ ﻟﻠﺈﻋﻼم وﺣﻘﻮق اﻟﺈﻧﺴﺎن
PÀGINA 38 | AL GHURABÀ
Recomanacions del Simposi Internacional de l'Observatori Internacional d'Informació i Drets Humans "El paper dels mitjans i la societat civil en la lluita contra l'extremisme i el terrorisme"
Durant els tres dies de la sessió, els participants van sortir un diumenge de juliol de 2018 a Bizerta, Tunísia, en el simposi internacional organitzat per l'Observatori Internacional dels Mitjans de Comunicació i Drets Humans (Tunísia Office) sota els auspicis del Ministeri d'afers de la joventut de Tunísia i Esports, i la col·laboració del Ministeri de Turisme i el mandat de Bizerta, amb el tema de "el paper dels mitjans i la societat civil en la lluita contra l'extremisme i el terrorisme", que va durar des del 28 al 30 juny 2018; després de discutir visions i idees entre els participants sobre el simposi internacional a la qual van assistir diverses figures del govern de Tunísia, Marroc i personalitats organitzacions no governamentals del món àrab i eixos Europa, els professionals dels mitjans de premsa, àudio i mitjans escrits, els participants van acordar diverses recomanacions de la següent manera:
- Emfatitzar el rol dels joves, els mitjans i la societat civil en l'assoliment de la seguretat de la comunitat;
- Desenvolupar l´investigació científica per comprendre el fenomen del terrorisme i el discurs de l'odi, l'extremisme, la violència i la discriminació;
- Promoure les funcions dels agents no governamentals de les organitzacions no governamentals i informar en totes les seves formes sobre la lluita contra el flagell del terrorisme i l'extremisme.
- Millorar el paper de les institucions educatives en la promoció de la cultura de la igualtat, la tolerància, el pluralisme, la diversitat i la diferència;
- Activar el paper de la universitat en la lluita contra el terrorisme a través del treball d'investigadors i acadèmics;
- Despertar l'interès dels mestres a les universitats en combatre l'extremisme i el terrorisme en el seu camí;
- Emfatitzar la importància d'implementar programes per ensenyar els principis dels drets humans i l'educació ciutadana;
014 | OCT `2018
- Activar el paper de les institucions educatives i crear aliances amb l'Observatori Internacional d'Informació i Drets Humans;
- Enfortir la cooperació internacional i regional per permetre l'intercanvi d'informació i l'intercanvi d'experiències i millors pràctiques.
- Donar suport l'esperit i promoure la coexistència pacífica i obrir el camp del diàleg entre tots els grups, sectes i comunitats;
- Èmfasi en el respecte per les religions i la no distorsió;
- Donar suport a les associacions per establir una educació a la societat i a tots els nivells per evitar el terrorisme i l'extremisme;
- Activar les lleis contra el terrorisme i l'extremisme d'acord amb el sistema de principis de drets humans;
- Els Estats del món continuen comunicant-se amb els seus ciutadans en un marc de diàleg social i reconciliació;
- Reforçar el paper dels mitjans de comunicació i coneixement davant del terrorisme,
- Emfatitzar que el tema dels migrants, siguin on siguin, és una preocupació de l'Observatori Internacional de la Informació i els Drets Humans;
- Renovar el discurs religiós central com un imperatiu en la confrontació cultural del terrorisme;
- Emfatitzar la condemna de l'Observatori Internacional de la Informació i els Drets Humans per actes inhumans en qualsevol lloc i contra qualsevol persona;
- Promoure esforços associats amb el desenvolupament sostenible.
Cal tenir en compte que "l'Observatori Internacional dels Mitjans de Comunicació i Drets Humans" és una organització no governamental internacional independent no té cap afiliació política o sindical es basa en els principis d'independència, democràcia i progressiva; fundada el febrer de 2014 al Regne del Marroc (basat socials actualment a Rabat), i de membres treballadors i activistes en els camps dels mitjans, el periodisme, els drets humans, les ciències polítiques, humanitàries i socials disposant de 17 oficines regionals en el Banc Nacional Àrab i Europa.
Bizerte, Tunísia: 1 juliol 2018
A l'Observatori Internacional d'Informació i Drets Humans
PÀGINA 40 | AL GHURABÀ
L A
E N T R E V I S T A
Mar González Romero
Espanyola i musulmana
Autor: Patxi Pizarro Iribarren
L´ENTREVISTA
MAR GONZÁLEZ ROMERO Mar és la germana petita d'una de les meves millors amigues i per això la conec des que era una nena. De pare català i mare d'Almeria sempre va destacar per tenir una mirada molt personal sobre la vida i sempre li ha agradat implicar-se en l'activisme social per ajudar els altres. Anys després es va convertir a l'Islam i ara ens concedeix aquesta entrevista per explicar la seva experiència i desmuntar molts estereotips. 014 | OCT `2018
1.- Explica'ns una mica qui ets i quina ha estat la teva trajectòria vital abans de convertir-te a l'Islam. Doncs sóc de Barcelona. Vaig néixer i em vaig criar al barri d'Horta-Guinardó on vaig estar vivint fins als 28 anys, quant vaig viatjar d'intercanvi a Xile. De petita vaig estudiar en un col·legi catòlic, el SEK, i després vaig estudiar a la Universitat de Barcelona. Primer vaig obtenir un títol propi en Criminologia i després la llicenciatura en Filosofia. També tinc un màster en relacions internacionals (UAB) i actualment treballo de tècnica de formació d'idiomes en una fundació. Quan era petita era una catòlica no practicant. En l'adolescència vaig entrar en una fase en què vaig començar a fer-me preguntes i crec que per això vaig acabar fent la carrera de Filosofia, perquè necessitava trobar respostes. De jove era més materialista però sempre m'ha interessat el món esperitual, i quan buscava respostes vaig arribar a assistir a xerrades budistes.
2.- Quan vas decidir convertir-te a l'Islam, com va ser el teu procés de conversió? L'any 2009 vaig fer un viatge d'intercanvi a Xile i allà un dels meus companys de pis era musulmà, però no practicant. Ell és alemany de pare sirià i mare nordamericana conversa i vivien a Alemanya. A data d'avui segueixo mantenint una molt bona relació d'amistat amb ell. Durant alguns viatges i llargues converses vaig començar a interessar-me per la seva religió, però simplement d'una forma curiosa. Allà vaig conèixer a dones converses, moltes nord-americanes i alguna espanyola que s'havien casat amb musulmans.
Com la curiositat i el meu interès cada vegada era més gran em vaig descarregar l'Alcorà en espanyol. Vaig començar a llegir-lo i li feia moltes preguntes perquè és veritat que sorgeixen molts dubtes, sobretot quan ets dona. Després quan vaig tornar a Espanya, van passar uns mesos i em vaig posar en contacte amb ADMAC (l'associació de dones musulmanes de Catalunya) i un diumenge vaig assistir a unes xerrades que oferien a la Mesquita del barri de Sants. Encara no m'havia convertit però ja buscava informació per internet. En les xerrades vaig veure que hi havia moltes noies espanyoles i va ser un alleujament perquè vaig pensar "no sóc l'única, no estic boja" així que diumenge següent vaig tornar a assistir-hi. Vaig començar a parlar amb elles i demanar informació.
3.- Quines idees tenies la teva en relació a l'Islam o la dona musulmana abans de convertir-te? Zero. Tenia molts prejudicis en relació als musulmans sobretot perquè en la meva infància i al meu barri no em vaig relacionar amb marroquins ni àrabs ni res de res.
4.- Quins eren els dubtes que més et preocupaven? Pensa que en ser conversa estàs una mica en terra de ningú, perquè d'una banda, la teva família i amics no entenen per què t'has convertit i per què canvies el teu estil de vida, i d'altra banda tens als que són musulmans des que van néixer, amb una cultura i tradicions completament diferents i tampoc acaben d'entendre't ni tenen els mateixos conflictes que té un convers a casa oa la feina. Al final amb els que tens més afinitat són les dones com tu, converses.
PÀGINA 44 | AL GHURABÀ
5.- En quin moment vas pensar, m'he convençut? Doncs arran d'anar a l'associació, de parlar amb les noies que també estaven interessades vaig seguir investigant i al final em vaig decidir. Primer hi vaig comentar a la família i les meves amigues perquè van veure que abans de convertir-me llegia l'Alcorà i vaig deixar de menjar porc i necessitaven respostes. Uns vuit mesos més tard, al maig de 2012, vaig fer la Shahada, el ritual de conversió. 6.- En què consisteix la Shahada? És una declaració de fe molt senzilla, vaig trigar menys d'un minut en fer-la. La vaig fer davant de dos testimonis musulmanes i no hi ha celebracions ni regals, és una cosa molt personal, molt íntim.
7.- Com va ser el moment d'explicar-a la família? Bé, uns ho van encaixar millor que altres però en general molt bé. És cert que inicialment tenien molta por, moltes preguntes i que abans i fins i tot ara de tant en tant discutim per política, el que passa aquí, el que passa allà ... però he tingut sort perquè la meva família té una forma de ser bastant flexible . Si que és cert que hi ha un punt d'inflexió i és quan comences a posar-te el mocador. Fins llavors que siguis musulmana no incomoda ningú, però quan t'ho poses aquestes exterioritzant el canvi i aquí la gent ja ho fa visible, hi ha més preguntes, més comentaris i és aquí quan comencen els problemes amb la família. Jo ho entenc, perquè els teus es creuen amb veïns, amb parents, i han de sortir a defensar-te i respondre a preguntes sobre un canvi amb el qual ni tan sols ells estan d'acord. En general puc dir-te que estic molt contenta, és clar no estem d'acord en moltes coses, però són molt respectuosos.
8.- Has notat diferències d'acceptació segons el lloc que siguis.? Sí, és clar. Barcelona per exemple és una gran ciutat molt cosmopolita on hi ha de tot i hi ha més acceptació. A la reunió del col·legi del meu fill havia pares de França, Pakistan, etc i en el 99% de les ocasions la gent és molt maca i tolerant. Tot i així quan la gent em veu amb el vel dóna per fet que sóc marroquina i et trobes amb situacions molt variades, la gent comença la conversa parlant del Marroc, hi ha persones que quan parlo en català es sorprenen i em comenten que estic molt integrada. No em molesta, ja m'ho prenc a broma. Però em fa gràcia perquè a vegades he de diferenciar el que sóc i el que els altres creuen que sóc.
014 | OCT `2018
9.- Llavors, tu procés de conversió va ser individual, no per convertir-te en la parella d'algú ?. Sí, va ser individual. És cert o que hi ha gent que accedeix a l'acte de la Shahada i es converteix a l'Islam per al casament, o per posar-ho fàcil al seu marit i la seva família política però després si no volen no han de fer res. No tens perquè resar ni menjar carn Halal si no vols. Hi ha noies de tota mena, algunes s'han divorciat i han seguit el seu camí en l'Islam, altres estan casades i en canvi no són practicants .... és un procés molt personal i el canvi és bastant gran, sobretot quan ets dona, per això, si no estàs convençuda tard o d'hora acabes abandonant la fe. En el meu cas com la conversió ha estat progressiva he tingut temps per anar comprenent tot i perquè el meu entorn ho fos assimilant. Però hi ha noies que entren amb molta força, amb molta fe però això no vol dir que estiguin preparades ni mentalment ni espiritualment per afrontar la qual se'ls ve a sobre, ha d'escoltar crítiques de la família, els amics, la societat, insults i moltes noies tenen una baixada de fe, tenen por i al final deixen de portar el vel o abandonen la religió.
10.- Abans vas dir que havies anat a xerrades budistes. Què vas trobar en l'Islam que no vas veure en el Budisme? Com et vaig dir abans vaig fer la carrera de Filosofia perquè sempre m'ha interessat l'espiritual i estava en un procés personal buscant certes respostes. En l'Islam vaig trobar una cosa que em va convèncer més, l'Alcorà té alguna cosa especial, té sentit, tot el que vas llegint, encaixa. De fet si et fixes, les altres religions monoteistes tenen llibres sagrats com la bíblia o la Torà, que també es troben dins de l'Islam. De fet uns i altres adorem al mateix Déu, encara que els musulmans creiem que els salms i els evangelis s'han escrit per la mà de l'home i la història s'ha anat tergiversant al llarg dels anys. El que més m'agrada de l'Islam és que ningú t'obliga a res, la teva relació és amb Déu i amb ningú més, ningú ve a dir-te has fet això o no has fet això, ia diferència del cristianisme, ningú ha de venir a perdonar els teus pecats, ningú té aquest poder, la teva relació és amb Déu. Fixa't que dos companys de la carrera de filosofia també es van convertir a l'Islam.
11.- Llavors?, ningú ve a dir-te, has de regirte per la xaria? No, això el que tu decideixes. La xaria són lleis que deriven dels hadits i l'Alcorà però per exemple en molts països musulmans les lleis estan canviades a favor de l'home.
PÀGINA 46 | AL GHURABÀ
12.- Què significa per a tu portar el vel?
13.-Per què hi ha dones que porten el Hyjab i altres porten un burca?
Per a mi és un acte de fe cap a Déu ia més un element d'identitat. Representa una part de mi mateixa i m'agrada portar-lo. A més és una opció personal, jo decideixo a qui li mostro la meva sexualitat i la meva intimitat. És una cosa personal i m'agrada que sigui cosa privada per al meu marit. També conec noies que porten el vel com una cosa tradicional o cultural, cadascuna el porta per coses diferents. Per exemple conec dones del Marroc o Egipte que el porten perquè en els seus països és l'habitual, en arribar a l'adolescència i desenvolupar-se com dona el tradicional és posarse'l, per tant no el porten com una cosa religiós o com un signe d'identitat.
Jo tinc moltes amigues que porten el Niqab i l'han triat elles. Conec musulmanes converses que són alemanyes o nord-americanes i el fan servir per elecció pròpia, fins i tot en contra de l'opinió dels seus marits, que els recomanen no posar-se'l perquè els causarà problemes. Moltes el porten posat a Egipte però quan tornen als seus països d'origen s'ho treien perquè saben el rebuig que produeix, perquè portar un mocador o Hyyab en alguns moments o àmbits dificulta la vida. Es podria dir que una musulmana es posa el Hyjab o una altra peça en funció del grau de modèstia o de pudor que tingui.
14.- Quin es el paper de la dona en el Islam? Una de les coses que mes noto és que la gent creu que totes les dones professen l'Islam de la mateixa manera, i no té res a veure una dona musulmana a Espanya, amb una dona de l'Aràbia Saudita, per posar un exemple.
014 | OCT `2018
Fins i tot hi ha diferències entre les musulmanes que viuen a Espanya, perquè jo he nascut aquí i se moure´m, però una emigrant que arriba d'un país llunyà, amb tradicions diferents, que no coneix l'idioma i que ni tan sols sap on aprendresempre es trobarà mes aïllada, li costarà trobar feina i no tot es pot atribuir a la religió, hi ha més factors. La gent ha de saber que en l'Islam la dona pot i ha d'estudiar, pot treballar, pot divorciar-se, pot utilitzar mètodes anticonceptius amb el seu marit i en el matrimoni es signa un contracte on tant l'home com la dona poden establir les condicions que considerin oportunes. El 90% de les meves amigues treballa, una altra cosa és que et creus amb un home que a part de musulmà sigui masclista, però clar, això et pot passar sense ser musulmana. Penso que els musulmans que viuen a Espanya són molt diferents i estan influenciats per les tradicions culturals. Jo personalment hi ha tradicions que no comparteixo, que no són de l'Islam sinó de la cultura pròpia. Per exemple al Marroc és tradicional creure que la mà de Fàtima dóna bona sort, alguna cosa totalment prohibit. Per a mi l'Islam és el que és, la paraula de Déu i és així per a tothom, no s'ha de canviar amb els temps a gust del consumidor.
El meu contacte amb l'Islam a Espanya ha estat amb conversos i amb la comunitat àrab, per això quan he conegut a musulmans del Senegal o Gàmbia m'ha xocat la seva manera de professar la religió. En aquells països és habitual trobar-te gent a les portes de les mesquites que et llegeix la mà, o que porten amulets de la sort, rituals aliens a l'Islam i veneren alguns imams com si fossin sants. Amb el temps he anat aprenent que ni ells ni els àrabs no tenen l'obligació de representar l'Islam, i personalment estic fent un treball personal per deconstruir aquesta idea.
15.- Què ha estat el que més t'ha costat de convertir-te l'Islam? Resar a segons quines hores, de vegades em costa i sembla una ximpleria però és important resar i resar a temps. 16.- Ara que ens has explicat una mica la teva trajectòria, com veus a la comunitat musulmana espanyola? No estem tot el units que hauríem, no som una pinya ni lluitem junts pels nostres interessos i drets.
PÀGINA 48 | AL GHURABÀ
Estem molt dividits i d'aquesta manera no aconseguim res, Per exemple la Comunitat Islàmica d'Espanya va arribar a un acord amb el Govern perquè durant les festes islàmiques els nens poguessin fer festa en lloc de les dates nadalenques, o que durant el ramadà se'ls ajornin els exàmens, però al final no s'ha aconseguit res. Sempre hi ha discrepàncies i en la nostra comunitat també hi ha politiqueig i enxufisme i influències d'actors externs com governs estrangers. També cal tenir en compte que la comunitat musulmana espanyola és incipient i amb prou feines hi ha professors formats per enviar-los a les escoles. Aquí la comunitat islàmica són primera o com a màxim segona generació, la majoria són immigrants que en els seus països vivien en zones rurals i molts provenen dels estrats socioeconòmic més baixos ,. La veritat que es nota molt la diferència, a Espanya per obrir una mesquita has de demanar mil permisos i el màxim al que pots aspirar és que et concedeixin el permís en un garatge o en un polígon a les afores.
17.- En relació a ensenyar l'islam, creus que s'hauria de fer en els col·legis públics o en els privats com succeeix amb el cristianisme? Crec que en els col·legis públics s'hauria d'ensenyar tot tipus de religions. No és el mateix aquí, a Espanya, un país de tradició catòlica que l'església i la comunitat catòlica té molta més força i seguidors de la mateixa manera que diners per fer escoles etc ... que un país àrab. A nivell privat estaria bé que s'ensenyés l'islam. A nivell públic, considero que seria convenient que es donessin subvencions o com a mínim permisos perquè es puguin obrir escoles o centres islàmics decents, no un garatge mig perdut i fora de la ciutat perquè l'accés és molt més complicat i dificulta la seva assistència. Existeixen en el nostre país altres seus d'altres confessions i no sé si ho tenen tan complicat com l'islam per assentar-se i obrir espais de culte.
Crec que l'islam té moltes més dificultats per poder-se practicar per la mala fama que té. Per aquest motiu costa molt més que et donin permisos per obrir un local, etc ... Cert és que els musulmans que vénen aquí no té un poder adquisitiu molt alt, per exemple, en l'islam no estan permesos els interessos, per això no podem demanar un préstec per obrir una mesquita o comprar un local ... hi ha altres mètodes com les finances islàmiques que permet ajudar en aquest tipus de projectes. Sobre el tema que es puguin obrir centres de culte s´hauria de respectar la normativa existent perquè no sol ser igual per a tothom igual, a uns els posen molts més entrebancs, més requisits que altres etc. En cas que fos necessari fer un seguiment dins de les comunitats doncs que es faci, no hi ha problema, si no tens res a amagar sobre el tema del radicalisme, no tens per què témer res. També és important el tema de la formació imams.
014 | OCT `2018
14
Es necessita gent que conegui les problemàtiques dels musulmans d'aquí, que és una vida i uns costums diferents i pugui atendre ja siguis marroquí o espanyol. Això ha passat sovint, tu vas a un imam i li dius, mira la meva família no em deixa resar a casa, i no et saben que contestar perquè no coneix la teva realitat, necessitem gent que aquest més actualitzada, que hagi crescut aquí, tingui un bon coneixement de l'idioma ... etc ...
18.- Què opines de les doctrines rigoristes com el salafisme? Creus que regir-se per la xaria o viure com les tres generacions posteriors a la mort del Profeta és compatible amb l'estil de vida occidental? O potser, sigui un impediment per a la convivència?
Una de les coses que crec importants és intentar canviar la mentalitat sobre la idea que Espanya és una societat d'acollida per als musulmans perquè ja hi ha musulmans. Potser aquí a casa nostra és un efecte més recent, però per exemple a mi, Espanya no m'ha acollit com a comunitat, jo sóc espanyola, he nascut aquí, he viscut aquí i per a moltes persones que segueixen un altre tipus d'ideologia com ara els salafistes segurament també els passa una cosa semblant. Per exemple, marroquins que han nascut i crescut aquí, se senten espanyols i no per la seva DNI o passaport sinó perquè coneixen la cultura, la senten com a seva perquè forma part de la seva vida. Hem de esforçar-nos a canviar aquesta mentalitat que "com us hem acollit heu de adaptar-vos a nosaltres". A Espanya, per exemple, a un vegetarià no l'obliga a menjar carn perquè culturalment el nostre país la menja. Vivim en una societat plural i diversa, no només a nivell religiós sinó en molts aspectes.
Hem d'aprendre a conviure. Facilitar que tots ens sentim d'aquí. Moltes polítiques d'alguns països els fan sentir com que no pertanyen al país, encara que parlin la llengua i hagin nascut i estudiat aquí. Hi ha un vídeo molt bo d'una classe d'adolescents originaris de diferents països àrab vivint a França als quals se'ls pregunta sobre qui d'ells se sent francès, alguns no se senten francesos, encara que siguin de diverses generacions d'immigrants perquè se senten exclosos de la societat en la qual han nascut, encara que parlin l'idioma i hagin nascut i crescut al país gal. També hi ha molta hipocresia a l'hora d'acceptar algú com autòcton si el teu cognom sona estranger, sempre serà més fàcil si és algú que juga en l'equip de la selecció o ha salvat alguna vida que si ha robat o matat algú. Aquí és quan se li estereotipa per la seva nacionalitat, se li estigmatitza i se l'exclou de la resta. No és només com tu et sentis sinó com els altres et facin sentir i com es treballi dins de la societat les diferents polítiques de convivència. Pel que fa a la xaria, evidentment en un país no islàmic i de majoria no musulmana no és lògic que s'apliqui aquesta llei, fins i tot en alguns països islàmics de majoria musulmana moltes vegades tampoc es fan polítiques realment d'acord amb la xaria, moltes vegades s'acaba perjudicant la dona i ja està. El teu pots fixar-te en les tres generacions posteriors a la vida del Profeta, però en aquesta època també convivien cristians, jueus ... però sempre solem quedar-nos amb només la part més radical i no la que hauria de projectar-se, la part més de pau i convivència. No és qüestió de que l'islam sigui compatible o no amb la vida occidental, sinó que la societat occidental inclou diferents estils de vida i això és bo.
PÀGINA 50 | AL GHURABÀ
14
LA ENTREVISTA
PER PATXI PIZARRO
19- Alguns terroristes diuen que actuen en nom de l'islam, però molts d'ells mai han estat religiosos i ni tan sols coneixen l'Alcorà. Com podem combatre això? Penso que la formació dels imams ha d'estar regulada, però per les mateixes comunitats islàmiques que són les que coneix l'islam, el culte ... i tampoc cal portar imams de fora, molta gent que ha nascut aquí té un bon coneixement de la religió.
20.- Quines iniciatives trobes a faltar per combatre la radicalització?
El problema és quan hi ha molts interessos darrere d'aquests càrrecs religiosos, el propi govern, les comunitats islàmiques ... i això dificulta tant el tema de l'educació a les escoles com el de la formació dels imams a causa que no hi ha un consens en la societat. Quan es diu a les comunitats islàmiques a les administracions moltes no van perquè saben que al final no se'ls va a escoltar i moltes vegades és per complir amb l'expedient sense cap interès de solucionar res.
Abans les mesquites no s'utilitzaven només per resar, tenien una funció social i fomentaven la comunitat organitzant activitats per a les famílies, per als joves, això és el que cal recuperar.
Pel que fa a les iniciatives per combatre la radicalització crec que cal començar a casa. Tristament avui en dia la majoria de les mesquites només són per resar, abans tenien una funció més cívica a part del rés, amb activitats sent més productiu i és més fàcil de conèixer-se. El desconeixement de l'altre fa que sigui més difícil el fet de prevenir la radicalització. És un treball que ha de realitzar-se des de casa, les escoles i sobretot a nivell social.
014 | OCT `2018
“LA SAVIESA CONSISTEIX NO NOMÉS VEURE EL QUE TENS DAVANT TEU, SINÓ EN PREVEURE EL QUE HA DE VENIR” Publi Terenci
TINTA IMPRESCINDIBLE
Driss El Ganbouri
Cara a Cara amb el Diable. Un gihadista francès a les terres de l´islam.
by CISEG
L'AUTOR Driss el Ganbouri (Souk Tlet El Gharb, 1967) Escriptor, novel·lista i expert marroquí a gihadisme, terrorisme i moviments salafistes.
JAPANESE COOKING 101
WRITTEN BY NARIDO KAWASAKI Doctor en ciències de les Religions. Especialista en islam i immigració en el consell de la comunitat Marroquina a l'Estranger (CCME) a Rabat, Marroc.
Ha participat en diverses conferències internacionals sobre aquests temes i ha publicat nombrosos estudis i articles sobre salafisme i gihadisme. Autor de llibres com: Els islamistes entre la religió i el poder; Comunistes amb túnica islàmica: moviments en l'islam polític i el salafisme i, Van ser clans: estudi dels grups jihadistes contemporanis. Així mateix ha publicat tres novel·les: El temps de la por, L'home que espera el núvol i Els infidels.
SINOPSI Aquest llibre se centra en la vida d'un ciutadà francès, Robert Richard, que en la seva conversió a l'islam el va portar a caure en braços de les xarxes terroristes. Va viatjar al Marroc, va abraçar l'islam i després va col·laborar en uns atemptats terroristes a través d'un grup anomenat "Grup Casablanca" en l'any 1994. L'escriptor intenta contestar algunes preguntes amb aquest llibre. D'una banda exposa la relació d'aquest francès amb el Marroc i l'islam i de l'altra la seva relació amb el salafisme gihadista. Aquest llibre cobreix un dèficit a la biblioteca marroquina sobre la temàtica salafista gihadista i enfoca la relació dels ciutadans d'origen francès amb els moviments radicals. També es centra en temes complicats com la relació entre grups radicals i termes com "jihad" i "resistència", el concepte "takfir" i sobre qui cau la responsabilitat i explica dos termes essencials com "wala '" i "bara'". Temes problemàtics que apareixen amb força perquè coincideixen amb una realitat que vivim i intenten destapar la relació entre el terrorisme i l'islam i els musulmans.
PÀGINA 54 | AL GHURABÀ
014 | OCT `2018Â
PÀGINA 56 | AL GHURABÀ
014 | OCT `2018
L' AGENDA DE
CISEG
OCTUBRE 2018 Jornades Sevilla 5-6 Octubre Programa i informació: https://www.intelciseg.com/JORNADAS-DE-TRABAJO/
PÀGINA 58 | AL GHURABÀ
OCTUBRE 2018 Jornada Argentina 18 Octubre Programa i informació: https://www.intelciseg.com/JORNADAS-DE-TRABAJO/
014 | OCT `2018
NOVEMBRE 2018 Jornada València 8 Novembre Programa i informació: https://www.intelciseg.com/JORNADAS-DE-TRABAJO/ PÀGINA 60 | AL GHURABÀ
ComuniTAT CISEG EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
1 DE SETEMBRE DE 2018 Signatura de col·laboració amb AEESM per a la realització d´un curs de detecció i prevenció per a professionals de la infermeria davant el radicalisme violent de grups com Daesh i Qaeda.
5 DE SETEMBRE DE 2018 Ens complau anunciar dos nous convenis de col·laboració entre CISEG i ADISPO i AIMCSE. Amb excel·lents avantatges per a les dues associacions i els seus socis, no tan sols en descomptes per a formació sinó també en avantatges en afiliacions. Conveni gràcies a l´acció del nostre delegat, Jose C. Prado.
PÀGINA 63 | AL GHURABÀ
10 DE SETEMBRE DE 2018 David Garriga, President de CISEG, nomenat representant espanyol al Comitè Organitzador de l'Annual Congress on Psychiatric & Mental Health Nursing.
11 DE SETEMBRE DE 2018 Publicació en El Periódico de Larache de l´article Bahae Eddine http://www.larache24.net/?p=5758
PÀGINA 64 | AL GHURABÀ
12 DE SETEMBRE DE 2018 Entrevista als criminòlegs de CISEG en Sputniknews, servei internacional de notícies multimèdia, parlant sobre terrorisme gihadista, així com explicant el que serà el: PRIMER CONGRÉS INTERNACIONAL DE TERRORISME GIHADISTA, RESPOSTES CRIMINOLÒGIQUES 2019 (min 16:30) https://mundo.sputniknews.com/radio_telescopio/20180912108191010 0-atentado-terrorismo-aniversario/
14 DE SETEMBRE DE 2018 PLACES ESGOTADES DE LES JORNADES DE TREBALL DE CISEG A VALÈNCIA.
17 DE SETEMBRE DE 2018 Vam signar conveni un col·laboració amb Conference Sèries Ltd Research Centre Mitjana visibility de la mà de Beaula Watson https://psychiatricnursing.nursingconference.com/collaborators.php
18 DE SETEMBRE DE 2018 Aparició de les jornades de Sevilla en el Blog de Javier Sanz https://www.laescenadelcrimen.com/actualidad/yihadismo-actualuso-de-inteligencia-osint-y-humint-5-y-6-de-octubre-sevillajornadas-exclusivas-ciseg/
PÀGINA 66 | AL GHURABÀ
JUNTS Som més forts