DILLUNS, 17 FEBRER 2014
M O N O G R À F I C
E S P E C I A L
EUROPA en
LA VANGUARDIA 1
construcció El Diàleg amb els Ciutadans, que se celebra el 23 de febrer a Barcelona, recull l'opinió dels europeus per construir la Unió del futur
DEBAT 'ON LINE'
Els ciutadans poden remetre les seves idees i preguntes per a la vicepresidenta Reding mitjançant Facebook, Twitter o LinkedIn
DRETS
La majoria d'europeus coneixen la seva condició de ciutadà de la UE, però pocs saben dels seus drets
ELECCIONS
Els votants decidiran per primera vegada als comicis europeus del 25 de maig el president de la Comissió
2 LA VANGUARDIA
M O N O G R À F I C
E S P E C I A L
DILLUNS, 17 FEBRER 2014
Idees, preguntes i respostes per definir Europa Barcelona acull el pròxim 23 de febrer un nou diàleg sobre el futur de la Unió Europea, amb l'assistència de ciutadans i representants comunitaris NÉSTOR BOGAJO
E
uropa es defineix debatent. Aquesta és, almenys, la voluntat de la Comissió Europea, que des de 2013 –Any Europeu dels Ciutadans– organitza diàlegs entre els principals representants comunitaris i persones del carrer dels diferents estats membres de la Unió Europea (UE). Per a la pròxima cita, que tindrà lloc el 23 de febrer a Barcelona, els ciutadans han disposat d'un mes per fer arribar les seves idees i preguntes a Viviane Reding, vicepresidenta de la Comissió, que s'encarregarà de respondre i de recollir les propostes a partir de les 18 h a l'auditori de la Pedrera. "Hem de construir la nostra casa europea en col·laboració amb els ciutadans, no construir-la i preguntar després si volen viure-hi", reflexionava la mateixa Reding. Més de la meitat dels europeus –fins al 68%– sent que la seva veu no compta a Europa. I els Diàlegs amb els Ciutadans pretenen ajudar a revertir aquesta percepció. El de la capital catalana, a més, se celebra en un moment determinant per al futur de la Unió: el 25 de maig seran les eleccions al Parlament Europeu, uns comicis que, en certa manera, decidiran com serà l'Europa del futur. Estructurat en tres grans blocs, el debat barceloní abordarà el paper de la UE en la sortida de la crisi; els drets dels ciutadans europeus i com aquests afecten el quefer quotidià; i com volen els europeus que sigui l'Europa de 2020.
EL DEBAT A INTERNET
El procés d'inscripció per assistir al debat en persona es va iniciar fa unes setmanes mitjançant un formulari en línia, obert a tothom, però amb places limitades –unes 200–. No obstant això, i amb la finalitat d'obrir el diàleg a un nombre més gran de participants, les preguntes i idees es recullen també des de fa un mes a les xarxes socials. Els segui-
EXPOSICIÓ
Drets compartits
El Diàleg amb els ciutadans porta de nou a Barcelona l'exposició #Dretscompartits. La mostra, organitzada per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona en el marc de l'Any Europeu dels Ciutadans 2013, convida el visitant a conèixer i a exercir els seus drets com a ciutadà de la Unió, així com els drets fonamentals de la UE i altres drets que s'han legislat per protegir els europeus quan aquests es troben al seu país, es desplacen o resideixen fora d'ell. Després de recórrer més d'una
ELS DRETS TRANSFRONTERERS, A LA MOSTRA. FOTO: MARC LLIBRE I ORIOL FRIAS. MINIATURES: ANESTE-DATANK
desena de ciutats i pobles de Catalunya i Balears, es podrà visitar a la Sala Gaudí de la Pedrera el 23 d'abril, a partir de les 17 h, una hora abans de començar el diàleg. #Dretscompartits, composta per fotografies de Marc Llibre i Oriol Frias, realitzades a miniatures fabricades per Aneste-Datank, utilitza els codis QR per ampliar continguts i compartir-los a través de les xarxes socials VIVIANE REDING, VICEPRESIDENTA DE LA COMISSIÓ EUROPEA -A LA IMATGE, A LA CITA DE MARSELLA, EL 2013-, PARTICIPA AL DIÀLEG BARCELONÍ
dors de la pàgina de Facebook de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona (facebook.com/comissioeuropeabcn), per exemple, aporten les seves idees, reflexions i inquietuds sobre el futur d'Europa mitjançant la iniciativa "Tens idees per a Europa?". D'entre totes les preguntes que reuneixin 20 o més "m'agrada", el periodista i moderador
MOLTS EUROPEUS CREUEN QUE LA SEVA VEU NO COMPTA, I ELS DIÀLEGS VOLEN REVERTIR AQUESTA PERCEPCIÓ del debat Carles Prat en seleccionarà tres, els autors de les quals seran convidats a assistir en persona al diàleg, per fer la seva aportació a Reding en directe. Els usuaris de Twitter, per la seva banda, poden enregistrar en vídeo les seves preguntes per la vicepresidenta i penjar-les a la xarxa social amb l'etiqueta #RedingBCN. Tres d'elles seran també seleccionades per emetre's en directe durant el debat. I a LinkedIn, finalment, s'ha promogut un diàleg europeu d'alt nivell, en el qual participen persones interessades en l'actualitat comunitària mitjançant
VIVIANE REDING, VICEPRESIDENTA DE LA COMISSIÓ EUROPEA
"Hem de construir la nostra casa europea en col·laboració amb els ciutadans, no construir-la i preguntar després si volen viure-hi"
M O N O G R À F I C
DILLUNS, 17 FEBRER 2014
LA VANGUARDIA 3
E S P E C I A L
Les claus del diàleg 1. QUÈ SÓN ELS DRETS DELS
CIUTADANS DE LA UNIÓ EUROPEA? La ciutadania europea, establerta el 1993, garanteix als ciutadans dels estats membres de la UE el dret al vot en les eleccions europees, així com la lliure circulació, l'establiment, l'ocupació i la protecció consular en l'àmbit de la Unió. Les autoritats nacionals adopten la legislació de la UE
2.
COM BENEFICIAR D'ELLS? La UE designa els organismes oficials de cada estat membre per assessorar els ciutadans i per fer complir la legislació. Hi ha una gran quantitat de pàgines web, eines i xarxes que ajuden els ciutadans de la UE a comprendre els seus drets i a obtenir vies de recurs al seu país d'origen i entre els estats membres
3. HI HA OBSTACLES EN EL CAMÍ?
Molts ciutadans no són conscients dels seus drets, i no totes les autoritats nacionals adopten o compleixen la legislació comunitària en la seva totalitat. La UE vol eliminar barreres per tal que els ciutadans reclamin els seus drets, encara que això pugui, en alguns casos, implicar desafiaments legals
4. QUINS EFECTES HAN TINGUT
EL DIÀLEG AMB ELS CIUTADANS CELEBRAT L'OCTUBRE DE 2013 A KOSICE (ESLOVÀQUIA)
JA ELS DRETS COMUNITARIS? Redunden, per exemple, en unes tarifes d'itinerància més barates, o reforcen la protecció del consumidor i ofereixen millors condicions per al consum d'energia. Els drets, en alguns casos, poden salvar vides: asseguren l'accés a l'assistència sanitària a la UE, així com la protecció consular compartida a tot el món
5. PER QUÈ 'INVOLUCRAR-SE'
SER EUROPEU, SENSE SABER EL QUE IMPLICA Els ciutadans espanyols se situen entre els primers llocs de la classificació quan se'ls pregunta per la seva condició de ciutadà de la Unió Europea, però cauen fins a la cua quan es tracta de calibrar els seus coneixements sobre els seus drets comunitaris
81%
36%
El dels ciutadans de la Unió –una majoria creixent– reconeix la seva condició de "ciutadà de la Unió Europea". Espanya ocupa el quart lloc del rànquing, només superat per Itàlia, Polònia i Romania
dels enquestats Només un coneix els drets que la ciutadania de la UE comporta. Espanya, amb un 33%, ocupa la posició 21 de 28. A Dinamarca –el país més ben informat– el percentatge és només del 49%
ESTÀ FAMILIARITZAT AMB EL TERME "CIUTADÀ DE LA UE"?
SE SENT INFORMAT DELS SEUS DRETS DE CIUTADÀ DE LA UE?
62% Sí, i saben el que significa
1% No saben
27% N'han sentit a parlar, però no estan segurs de saber què significa 10% Mai han escoltat el terme
65% No estan informats
33% Estan informats
2% No saben FONT: EUROBARÒMETRE, 2013
un grup de discussió, on es fomenta el debat reflexiu sobre el futur de la Unió Europea. Els Diàlegs van començar a celebrar-se amb motiu de l'Any Europeu dels Ciutadans, que va commemorar el 2013 el 20 aniversari de la ciutadania europea, introduïda el 1993 en virtut del Tractat de Maastricht. Des de llavors s'han organitzat uns 50, orientats, sobretot, a explicar que la ciutadania de la Unió no és un concepte buit, sinó un estatus real, que comporta drets i beneficis tangibles –encara que no sempre prou coneguts– per als ciutadans, així com per encoratjar la seva participació
LES APORTACIONS ES PODEN REMETRE A LA VICEPRESIDENTA REDING MITJANÇANT FACEBOOK I TWITTER en el procés polític europeu. La resposta dels ciutadans en aquestes trobades amb els representants comunitaris serveixen també per orientar la Comissió a l'hora d'elaborar els plans per a una futura reforma de la UE. I és que Europa es troba avui en una cruïlla en la qual aviat caldrà decidir si s'avança cap a una unió política sota la forma d'una federació d'Estats-nació o uns Estats Units d'Europa. La iniciativa es va posar en marxa a finals de 2012 a Cadis –amb un diàleg al qual també va assistir Reding– i s'ha prolongat fins al 2014. Actualment, constitueixen una
EN LA VIDA DEMOCRÀTICA DE LA UE? El 25 de maig se celebren eleccions al Parlament Europeu. El 2013, l'Any dels Ciutadans, va constituir una bona oportunitat perquè els ciutadans de la UE entenguessin el que significa la ciutadania per a ells, així com les vies que tenen a la seva disposició per tenir un paper en la configuració del futur de la Unió PARTICIPACIÓ
Com seguir el debat en directe? La pàgina web del diàleg (www. debatredingbarcelona.eu) oferirà la cita barcelonina en directe mitjançant streaming. L'esdeveniment, a més, es podrà seguir a Twitter amb els hashtag #EUDeb8 i #RedingBCN
bona eina per preparar el terreny per a les eleccions europees. A més de Reding, han participat el president de la Comissió Europea, Durao Barroso, o els vicepresidents Siim Kallas, Antonio Tajani i Maros Sefcovic, així com polítics nacionals i locals. El diàleg més recent es va celebrar el passat 10 de febrer a Londres, i en els pròxims mesos estan previstes reunions a ciutats com París, Bucarest, Brussel·les i Amsterdam.
4 LA VANGUARDIA
M O N O G R À F I C
E S P E C I A L
DILLUNS, 17 FEBRER 2014
Drets europeus, molt més que viatjar sense fronteres Els drets que atorga la ciutadania europea es deixen sentir al dia a dia dels habitants dels països de la UE PABLO CALDERÓN
E
ls ciutadans dels estats membres de la Unió solen saber que, a més a més de ser ciutadans de l'estat en què van néixer, ho són també de la Unió Europea. Tanmateix, només un percentatge relativament reduït d'ells reconeix estar ben informat sobre aquells drets que li confereix la seva ciutadania de la Unió. Alguns drets, com el de la lliure circulació o el de petició davant les institucions comunitàries, són ben coneguts –almenys en la teoria– per la majoria dels europeus, però altres romanen encara sota una boirina que la Comissió Europea tracta de fer desaparèixer, valent-se d'iniciatives com les de l'Any Europeu dels Ciutadans. I és que el desconeixement dels seus drets dificulta que el ciutadà els exerceixi, gaudeixi de la seva condició de ciutadà de la Unió i se senti, en definitiva, més europeu.
LLIBERTAT DE MOVIMENTS
El sentiment de ciutadania europea està guanyant terreny en diversos països. Fins fa poc, ocupava una posició minoritària, mentre que ara sis de cada 10 europeus es veuen a si mateixos com a ciutadans de la Unió. A això han hagut de contribuir els drets més populars, aquells dels quals més gent s'ha pogut beneficiar en el seu dia a dia. Potser el més familiar entre els europeus sigui el de la lliure circulació, el de poder circular, residir i treballar en qualsevol estat de la UE. El gaudeixen des de la persona que decideix marxar de vacances a un altre país comunitari, fins a qui, per qüestions de treball, creua la frontera de manera habitual, passant pel mediàtic cas dels futbolistes europeus que, arran de la sentència Bosman, van deixar de ser estrangers en les lligues nacionals dels estats membres. La mobilitat, tanmateix, no
Els drets europeus, en xifres
només és cosa d'esportistes d'elit: segons l'Eurobaròmetre, fins al 17% dels europeus preveu treballar a l'estranger en algun moment de la seva vida. Altres drets, com l'electoral o el dret d'elevar una queixa al Defensor del Poble, són, probablement, més coneguts que aprofitats per la població: els últims comicis europeus van registrar només una participació del 43%, mentre que l'Ombudsman va rebre i va atendre 2.500 queixes el 2011. Els ciutadans europeus gaudeixen, així mateix, del dret a la protecció consular –qui es trobi en un país sense representació diplo-
EL SENTIMENT DE CIUTADANIA EUROPEA GUANYA TERRENY A DIVERSOS PAÏSOS DE LA UNIÓ EL DRET A LA INICIATIVA LEGISLATIVA PERMET SOL·LICITAR A LA CE QUE PRESENTI UNA PROPOSTA DE LLEI màtica del seu estat d'origen pot demanar ajuda a qualsevol representació d'un altre país de la UE– o el dret a la iniciativa legislativa, que permet sol·licitar a la Comissió Europea que presenti una proposta legislativa sobre un assumpte concret. La petició –que, en qualsevol cas, s'ha de referir a un àmbit de competència comunitari– ha de comptar amb un mínim d'un milió de signatures de ciutadans d'una quarta part dels països membres de la Unió. Per facilitar el procés, els interessats disposen del portal web ec.europa.eu/citizens-initiative.
43% de participació
en els comicis europeus de 2009 Més de vuit de cada 10 ciutadans asseguren que participarien més si estiguessin millor informats sobre els programes electorals i els efectes de la UE en les seves vides EUROBARÒMETRE 292
10%
Els habitants dels estats membres gaudeixen, a més a més, d'una sèrie de drets transfronterers que faciliten els seus desplaçaments pels diferents països, i que els protegeixen al llarg del seu eventual periple internacional. Alguns afecten assumptes de vital importància, com el dret a l'assistència sanitària: la Targeta Sanitària Europea (TSE), per exemple, dóna dret a rebre tractament d'urgència als que es trobin en un país de la UE –per vacances o per treball– en les mateixes condicions que els residents. Entre aquests drets es troben també el de l'accés a la seguretat social; el dret a estudiar en un altre país; els d'usar el mòbil o disposar de llum, aigua i gas a preus raonables o assequibles; o el dret a la protecció de les víctimes. També el que tenen els passatgers a un servei de qualitat, i que encara podria gaudir de més predicació entre els ciutadans europeus: segons l'Eurobaròmetre, fins al 34% dels que compren un bitllet de transport –sigui quin sigui el mitjà– asseguren no conèixer els drets que es deriven d'aquesta adquisició.
DRETS DEL CONSUMIDOR
La legislació europea protegeix també als ciutadans de la Unió contra les pràctiques comercials deslleials. A un ciutadà de la UE, per exemple, no li poden cobrar un preu més alt que als residents locals a l'hora de comprar un producte o de contractar un servei en l'àmbit de la UE. El ciutadà té dret, a més, a dos anys de termini per sol·licitar la reparació o la substitució del producte si aquest és defectuós o no es correspon amb el que es va anunciar. I, si no es pot reparar o canviar en un temps raonable o sense causar molèsties, es pot sol·licitar una reducció del preu o la devolució. Es tracta, però, de drets que encara no han quallat entre la població. Segons les estadístiques, fins al 37% dels europeus creuen encara
Només el dels ciutadans ha viscut i treballat a l'estranger I el percentatge d'europeus enquestats que ha realitzat estades educatives o formatives a l'estranger només és lleugerament superior: el 13% EUROBARÒMETRE 337
que estan menys protegits quan realitzen les seves compres en un país de la UE que no sigui el seu. Per això solen ser reticents a creuar les fronteres nacionals per adquirir béns i serveis. Els drets dels europeus com a consumidors s'estenen també a l'àmbit d'internet, un canal de compra amb el que els ciutadans de la
El consumidor del nord, qui més coneix els seus drets Els estats que millor coneixen els drets dels consumidors són Alemanya, Finlàndia, Dinamarca, la República Txeca i els Països Baixos. Els que menys, Romania, Bulgària, Irlanda, Grècia i Luxemburg EUROBARÒMETRE 342
71%
El desconeix els drets dels passatgers aeris Tan sols el 23% dels ciutadans enquestats assegura haver se a parlar dels drets que tenen e passatgers dels avions EUROBARÒMETRE DE 2009
s s ntit els
DILLUNS, 17 FEBRER 2014
M O N O G R À F I C
E S P E C I A L
LA VANGUARDIA 5
On recórrer EUROPE DIRECT. Una xarxa de centres de la Unió Europea, amb oficines a tots els estats membres, que proporciona informació sobre la Unió i suport als ciutadans relacionada amb els seus drets i oportunitats europa.eu/europedirect
SOLVIT. Xarxa on line en la qual els estats membres ajuden els ciutadans a resoldre els problemes que provoca l'aplicació incorrecta de la legislació relacionada amb el mercat interior per part de les autoritats públiques ec.europa.eu/solvit/site
PORTAL "TU EUROPA". Ofereix consells pràctics, així com una descripció senzilla dels drets per ajudar els ciutadans de la UE i les seves famílies europa.eu/youreurope/citizens
SERVEIS EUROPEUS D'OCUPACIÓ (EURES). Destinat a treballadors, empresaris i ciutadans que desitgin beneficiar-se del principi de la lliure circulació de les persones ec.europa.eu/eures
TU EUROPA – ASSESSORAMENT. Servei d'orientació atès per especialistes jurídics del Servei d'Acció Ciutadana Europea (ECAS). Cobreixen les llengües oficials de la UE europa.eu/youreurope/advice
XARXA CEC. Els Centres Europeus de Consumidors ofereixen assessorament, informació i suport sobre els drets com a consumidor en la compra de béns i serveis en un altre país europeu www.cec.consumo-inc.es
ENTREVISTA A ANA HERNÁNDEZ, CONSELLER TÈCNIC DE LA XARXA SOLVIT
"Hi ha encara una gran desinformació" EL DRET DE QUEIXA. FOTO: MARC LLIBRE I ORIOL FRIAS. MINIATURES: ANESTE-DATANK
LA TARGETA SANITÀRIA EUROPEA DÓNA DRET A REBRE TRACTAMENT D'URGÈNCIA EN ELS ESTATS MEMBRES nombre de llars europees tenen connexió a internet, però, només el 12% dels usuaris de la xarxa de xarxes de la UE se sent completament segur quan realitza les seves transaccions en línia.
ELS FONAMENTALS
Unió estan cada vegada més familiaritzats. El ciutadà té dret a anul·lar les compres realitzades per internet en un termini màxim de set dies hàbils, amb independència de la causa per la qual es vulgui fer, un dret que s'aplica sempre que es comprin productes a distància, ja sigui per telèfon, per fax, per correu o per internet. Tot i que un gran
Les tarifes d'itinerància, més baixes El 74% dels usuaris europeus de telèfons mòbils que han viatjat en els últims quatre o cinc anys ha utilitzat el roaming. I la reducció del preu en els canvis en itinerància no ha passat desapercebuda EUROBARÒMETRE 356
La Carta dels Drets Fonamentals recull, per la seva banda, el dret a la vida i a la dignitat humana; a la llibertat; a un treball digne; a la igualtat davant la llei; a la protecció dels més vulnerables; a les prestacions socials; a la presumpció d'innocència i a la defensa; i a la proporcionalitat dels delictes i de les penes. Són, en definitiva, drets inspirats en els valors de la dignitat humana, la democràcia, la igualtat, l'Estat de dret i el respecte dels drets humans.
17%
Les europees cobren un menys que els europeus Les dones de la Unió Europea tenen qualificacions iguals o millors que els homes, però sovint les seves habilitats no són tan valorades com les d'ells, i la seva carrera professional va més a poc a poc
L'EQUIP DE SOLVIT ESPANYA, FORMAT PER ANA IGLESIAS, JAVIER PASCUAL I ANA HERNÁNDEZ
E
l Centre Solvit Espanya, a la Secretaria d'Estat per a la Unió Europea del Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació, proposa solucions, de forma gratuïta, a problemes derivats de la mala aplicació per part de l'Administració de les normes de la UE sobre mercat interior, i que es caracteritzen per la presència d'algun element transfronterer.
Com és l'usuari de Solvit? Són ciutadans o empreses espanyoles que es desplacen a un altre país de l'Espai Econòmic Europeu per residir, estudiar, treballar, passar les seves vacances, vendre o emprendre, i que troben traves per exercir els seus drets comunitaris. També europeus que vénen a Espanya pels mateixos motius, i es troben amb les mateixes traves. El mercat interior funciona bé, però és inevitable que hi hagi errors o que sorgeixin problemes d'interpretació dels drets.
¿Quins àmbits presenten més problemes? Com es resolen? Els casos plantejats el 2012 a Solvit contra l'administració espanyola es van referir als drets de residència de ciutadans comunitaris i dels seus familiars; la seguretat social; el reconeixement professional i els impostos. Solvit Espanya interactua de manera informal i amistosa amb l'administració espanyola per resoldre i proposar una solució en el termini màxim de 10 setmanes. Quan és un ciutadà espanyol –o de la UE resident a Espanya– qui es desplaça a un altre país, Solvit Espanya tracta amb el particular afectat, realitza una anàlisi prèvia i remet el cas al centre Solvit pertinent, que intervindrà amb l'Administració del seu país. El servei el fa servir molta gent? La Xarxa va tractar 1.238 casos el 2012. El centre d'Espanya, 213, amb un percentatge de resolució del 86%. Solvit actua també remetent les queixes que no li competeixen a la resta de xarxes creades per a la resolució de problemes en el mercat interior: des del Defensor del Poble Espanyol i Europeu, fins al Centre Europeu del Consumidor; passant pels tribunals. Hi ha cada cop més sensibilització? Els últims anys ha crescut el coneixement de les normes europees, però hi ha encara una gran desinformació. Molta gent, per exemple, desconeix l'existència de la Xarxa Solvit, i l'útil i àgil que pot arribar a ser.
6 LA VANGUARDIA
M O N O G R À F I C
E S P E C I A L
DILLUNS, 17 FEBRER 2014
L'OPINIÓ DELS CIUTADANS ¿Què espera de la Unió Europea l'investigador en un futur pròxim? MI: Que la investigació tingui un impacte en l'economia i en la societat. T'ho preguntes en molts projectes: "I amb tot això, què fem, ara? De què ens pot servir, al final?". Manca aquest punt de translació i d'impacte. CA: Sí, d'alguna manera s'estan muntant les bases. I també passa una altra cosa: en determinats projectes, tres anys és poc per a la investigació i la implementació. Pensa que es treballa amb molts
ENTREVISTA A MIREIA ESPALLARGUES I CARI ALMAZÁN, INVESTIGADORES
"Cal més harmonització" NÉSTOR BOGAJO
S
ón investigadores de l'àrea d'Avaluació de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. Les dues comparteixen despatx al 22@. Ambdues participen en projectes de recerca finançats per Europa. Mireia Espallargues: En el marc del finançament competitiu, els projectes europeus són els de major magnitud. El projecte Pegaso, que promou el desenvolupament d'aplicacions per a mòbils i plataformes tecnològiques per a la promoció d'hàbits de vida saludable en adolescents, rep uns nou milions de finançament pels tres anys i mig de projecte. Ho portem a terme amb l'Agència de Salut Pública de Catalunya i està liderat per un grup de la universitat Politecnico di Milano. Compta amb 15 o 20 partners. Cari Almazán: Hi ha un projecte per promoure el desenvolupament en dispositius mòbils que permetin als pacients accedir al seu canal personal de salut. Perquè quan viatgin fora del seu país millori la comunicació amb els professionals sanitaris.
ALMAZÁN I ESPALLARGUES, AL SEU DESPATX. N. B.
"El finançament europeu permet marcs estables per a la investigació" ¿Quina importància té la Unió per a la investigació i la innovació? CA: Ara per ara, la UE té un pes importantíssim. I cada vegada més. El finançament dels estats ha disminuït moltíssim. A més a més, a mesura que vas participant en més projectes, acabes teixint una xarxa, una network, i això facilita la integració i la col·laboració europea. Aquest és un fet que ja s'està veient.
ENTREVISTA A PAU CARRIÓ, DIRECTOR DE TEATRE
MI: És una cosa positiva de la crisi: la necessitat de sortir fora, en aquest cas a Europa, a la recerca de finançament. Es tracta, a més, de marcs estables, que estableixen un finançament inicial i el garanteixen durant tot el període. Ara entrem en un nou marc, el de l'horitzó 2020, que ha incrementat l'aposta en relació a l'anterior. CA: Tot i que, per projecte, pot ser que l'aportació sigui un xic menor.
ENTREVISTA A AFRA QUINTANAS, DIRECTORA D'UNLIMITED MEANWHILE
"Els estats han de cedir poder a Europa"
CARRIÓ HA DIRIGIT DIVERSOS ESPECTACLES AL TEATRE LLIURE
É
s assistent de direcció artística del Teatre Lliure de Barcelona, que forma part des de fa un parell d'anys de Mitos21, una associació de teatres públics europeus amb seu a Düsseldorf. A què es dediquen, a Mitos21? Es tracta d'una xarxa d'intercanvi entre professionals i participem en les seves activitats. Vam fer, per exemple, un espectacle sobre un discurs de Cameron sobre la Unió Europea, en el qual actors i directors de 10 països comunitaris aportàvem un tros de l'obra. Es va representar a Berlín i es farà de nou a Salzburg.
¿En quin sentit els drets comunitaris afavoreixen l'intercanvi? Com a director, em resulta interessant veure què teatre es fa Londres, Berlín o altres ciutats europees. I viatjar ara és senzill: agafes un avió i et plantes a Berlín sense haver de presentar el passaport ni passar duanes ni canviar de moneda. I, quan baixes de l'avió i passeges per la ciutat, sents que segueixes en el mateix món que el teu. Europa i cultura són conceptes que van molt units. La nostra relació amb la literatura, la música, la gastronomia, ens defineix com a europeus. També la nostra cultura política: la concepció de la llibertat, dels drets civils... N'hauríem d'estar més orgullosos; esgrimir aquests valors convençuts que són els millors. I què ho impedeix? Falta força i convicció. Els estats són estructures moribundes; han demostrat ser ineficaços per governar l'economia dels seus països. Si cedissin poder a Europa, seríem una alternativa als valors de l'economia xinesa o la nord-americana.
països alhora, i cadascun té la seva legislació, la seva forma d'organitzar-se... I això té la seva complexitat. Cal harmonitzar més. Cal treballar més el marc comú. MI: I això implica que els països cedeixin part de la seva sobirania cap a la Unió Europea. Penso que Europa ha d'influir més en els estats membres, per exemple en les polítiques de foment de les empreses que puguin dedicar-se a la investigació. Cal que hi hagi més facilitat perquè les empreses inverteixin.
"Les beques ajuden a centrar-se en la feina"
L
En el seu cas, l'experiència Erasmus ha facilitat la seva inserció laboral. No va ser fàcil, però la beca em va ajudar a introduir-me en l'empresa i que valoressin la meva feina. Juntament amb Meanwhile Space, he creat ara una nova empresa internacional, Unlimited Meanwhile, així com una organització per treballar a Catalunya, Mentrestant.
En què va consistir la seva beca? Vaig treballar quatre mesos a les oficines de Meanwhile Space, executant projectes a Londres i estudiant vies de desenvolupament internacional del negoci. Vaig treballar en innovació, disseny i execució de projectes. Van ser també uns mesos d'aprenentatge i de formació. Després em van contractar i vaig seguir amb el treball iniciat.
¿Què opina dels que semblen no apostar per les beques Erasmus? L'experiència Erasmus for Entrepreneurs no hauria de desaparèixer. És útil, no només per l'intercanvi de coneixements entre països, experts i emprenedors, sinó també com a inversió no molt costosa i amb múltiples beneficis per al desenvolupament econòmic. La beca ajuda l'emprenedor a mantenir-se en un altre país i a centrar-se en el treball. I per a les empreses, una visió objectiva de la seva tasca pot resultar-los molt profitosa. És una iniciativa que beneficia les dues parts.
AFRA QUINTANAS VA FER UNA BECA ERASMUS A LONDRES
a beca Erasmus per a emprenedors li va permetre treballar en Meanwhile Space, l'empresa que va impulsar al Regne Unit el mètode Mentrestant (Meanwhile), és a dir, el fet de donar-li un ús temporal als espais buits, a la recerca de la revitalització urbana i del benefici comunitari.
M O N O G R À F I C
DILLUNS, 17 FEBRER 2014
E S P E C I A L
LA VANGUARDIA 7
REFERENT INTERNACIONAL EL DRET A VOTAR. FOTO: MARC LLIBRE I ORIOL FRIAS. MINIATURES: ANESTE-DATANK
Barcelona, capital del voluntariat
REPRESENTANTS DE LA CANDIDATURA RECULLEN EL TÍTOL
Les eleccions del maig passaran a la història Els comicis europeus del 25 de maig determinaran l'elecció del proper president de la CE ANDREU MAS
E
ncara que només fos pel context de crisi econòmica i de canvi institucional en què se celebraran, les pròximes eleccions europees ja tindrien molts números per passar a la història com unes de les més importants d'entre totes les que han tingut lloc fins ara. Els comicis, que es duran a terme del 22 al 25 de maig als diferents estats membres de la Unió Europea (UE) –el dia 25 a Espanya, on els ciutadans escolliran els seus 54 eurodiputats–, donaran als votants l'oportunitat de jutjar els esforços realitzats pels líders de la Unió a l'hora d'aturar la crisi de la zona euro, així com d'expressar la seva opinió sobre els plans per intensificar la integració econòmica i política de la Unió. Però aquestes eleccions –les primeres que se celebren des de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, que va atorgar el 2009 noves competències al Parlament Europeu– constitueixen a més una altra fita històrica: quan els països de la UE hagin de nomenar a la tardor de 2014 el successor del president de la Comissió Europea, Durao Barroso, estaran obligats per prime-
L'ORIGEN
Un esforç de sis dècades Els pròxims comicis europeus són només l'últim episodi d'una llarga història. La UE va néixer el 1993, amb el Tractat de Maastricht. Però el seu origen es remunta als anys quaranta del segle XX, quan els conflictes entre estats havien culminat en la Segona Guerra Mundial. La Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer va ser, ja als anys cinquanta, el primer pas cap a una unió econòmica i política per una pau duradora. El Tractat de Roma, de 1957, va establir la Comunitat Econòmica Europea (CEE) o "mercat comú", que va establir les bases de la Unió. Al llarg de sis dècades, la UE ha crescut dels sis estats membres inicials als 28 actuals, i s'han consolidat les "quatre llibertats" de circulació: de mercaderies, de serveis, de persones i de capitals. Molts europeus, a més, comparteixen moneda: l'euro
ra vegada a tenir en compte els resultats de les eleccions europees. La candidatura presentada pels Vint-i-vuit haurà d'estar recolzada pel Parlament, de manera que els votants tenen ara –de manera indirecta, però a les seves mans– l'elecció del proper cap de govern de la Comissió.
Una altra de les novetats és que els partits nacionals concorreran a les eleccions amb el nom del seu candidat a la presidència de la Comissió, que, per descomptat, no té per què compartir nacionalitat amb el partit, que, després de l'elecció dels diputats, ja sol optar per formar part d'algun dels grups polítics transnacionals (popular, socialista, liberal, verd, conservador...). La majoria de partits nacionals estan afiliats a una d'aquestes famílies polítiques d'àmbit europeu, de manera que una de les principals qüestions de la nit electoral és saber quin d'aquests grups tindrà més pes en les decisions que es prenguin la pròxima legislatura.
UN PARLAMENT MÉS FORT
Les eleccions serviran per elegir els 751 nous membres del Parlament, que representaran més de 500 milions de ciutadans de 28 estats. El Tractat de Lisboa ha convertit el Parlament en un colegislador poderós, cridat a exercir un paper fonamental en el disseny de les polítiques europees del futur, en una peça essencial del sistema de presa de decisions: la seva opinió té el mateix pes que la dels governs nacionals en gairebé totes les lleis de la Unió. El nou Parlament –l'única institució de la UE que es tria per sufragi directe– donarà forma a la legislació europea els pròxims cinc anys en àmbits com el del mercat únic o les llibertats civils. L'augment de les competències parlamentàries, a més a més, constitueix tot un incentiu per a la implicació dels ciutadans europeus. I és que la participació en els comicis ha disminuït gradualment des que es van celebrar per primera vegada l'any 1979 –en els de 2009, la taxa de participació va ser només del 43%–.
Barcelona s'ha convertit en els últims anys en un referent internacional. La capitalitat del sector de la telefonia mòbil és, probablement, la que li està reportant més projecció mundial i impacte econòmic, però altres capitalitats fan que la ciutat se senti igual d'orgullosa: el desembre passat, Barcelona va ser escollida Capital Europea del Voluntariat per 2014, en reconeixement a la tasca altruista dels seus ciutadans i de les seves institucions. La iniciativa neix del Centre Europeu del Voluntariat i té la finalitat de promoure aquest tipus d'activitats en l'àmbit local, mitjançant el reconeixement d'aquells municipis que donen suport i que mantenen una estreta col·laboració amb entitats i organitzacions de persones voluntàries o que promoguin l'altruisme, seguint les
EL TÍTOL RECONEIX LA TASCA ALTRUISTA DELS VOLUNTARIS, LES ENTITATS I LES INSTITUCIONS recomanacions de l'Agenda de Polítiques sobre Voluntariat a Europa (PAVE). La candidatura barcelonina, que va comptar amb la col·laboració de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) i la Federació de Voluntaris de la Caixa, així com el suport de més d'un centenar d'entitats i d'institucions, va ser defensada l'octubre passat a Brussel·les per membres l'Ajuntament de Barcelona i del departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.
UNA SOCIETAT SOLIDÀRIA
La implicació de la societat barcelonina i, per extensió, de la catalana està fora de tot dubte. Fins a un 17% dels catalans van assegurar el 2012 a l'enquesta del CEO que portaven a terme o havien realitzat algun voluntariat, un percentatge que equival a 1.275.000 voluntaris catalans. "El voluntariat és una característica identitària del nostre país i aquesta capitalitat reconeix la força del nostre voluntariat i de la solidaritat dels catalans i de les catalanes", apuntava Neus Munté, consellera de Benestar Social i Família. "L'esperit solidari –assegurava Xavier Trias, alcalde de la ciutat– és una riquesa social que agraïm i que reconeixerem durant tot l'any".
8 LA VANGUARDIA
M O N O G R À F I C
E S P E C I A L
DILLUNS, 17 FEBRER 2014
ENTREVISTA A AGUSTÍ VILLARONGA, CINEASTA, DIRECTOR DE 'PA NEGRE'
"Europa ens ha servit per fer front a la colonització" AGUSTÍ VILLARONGA, FOTOGRAFIAT PER JORDI ESTEVA
PRIMORDIAL: "S'hauria de crear un organisme europeu de lluita contra la pirateria a la UE" DESTORB: "Aquí, els de la cultura som un destorb, i no només per als polítics. I ho dic jo, que em considero afortunat" SUPORT: "La coproducció i finançament és essencial per a la creació d'un cinema europeu"
JOSEP LAMBIES
A
gustí Villaronga és la prova viva que existeix un cinema català exportable i competent a gran escala. Es va guanyar aquest títol l'any en què Pa negre li va fer recollir artilleria pesant als festivals de mig món, començant a Sant Sebastià i als premis Gaudí, i acabant a les portes dels Oscar. Quatre anys després d'aquest blockbuster sense precedents a casa nostra, són molts els joves cineastes que intenten copiar la seva fórmula: fer pel·lícules amb marca d'autor que funcionin amb solvència a taquilla fins i tot després de creuar els Pirineus. D'alguna manera, Villaronga s'ha convertit en l'ambaixador de la indústria d'aquí arreu d'Europa. De fet, tot just acaba de tornar de presentar el seu telefilm Carta a Eva a Ginebra. ¿Quin ambient s’hi respirava? De felicitat. La veritat és que la pel·lícula està fent un recorregut fora de les nostres fronteres molt important. No només a Europa, també a Buenos Aires, i a l'Argentina en general. I als Estats Units l'ha comprat l'HBO, cosa que em té bastant content. Però a Europa ha rebut una acollida especialment bona. Està completament dins del circuit. Un amic em va dir l'altre dia que l'havia vist a la programació d'un hotel, ara no recordo d'on, però imagina't! I aquí, en canvi, TV3 encara no l'ha passada. I tenen els drets col·lapsats des de fa un any. A la cerimònia dels Gaudí, Isona Passola, presidenta de l'Acadèmia Catalana, deia que el cinema a la resta de països europeus és una qüestió d'Estat, i que aquí no. Hi ha una gran diferència entre aquí i allà. Però, en algunes coses també hem d'estar agraïts a Europa. Ens ha servit per fer front a la colonització de les grans indústries. Està parlant d'Amèrica?
En gran part. No és que hàgim aturat el predomini del cinema americà però hem pres mesures per frenar la seva invasió de la taquilla. Ara caldria aprofitar la infraestructura política per emprendre noves lluites. Quina lluita li semblaria primordial? La pirateria. A França, que és l'excepció de tot en tots els sentits, és un problema controlat fins a extrems. Si et descarregues pel·lícules, les autoritats intervenen.
EUROPA EN LLUITA CONTRA LA PIRATERIA
"A França, si et descarregues pel·lícules, les autoritats intervenen. Al segon avís et tallen la línia. El dia que això passi en tots els països de la UE serà un dia d'èxit"
Al segon avís et tallen la línia. Per a nosaltres el dia en què això passi a tots els països de la Unió serà un dia d'èxit. S'hauria de crear un organisme que se n'ocupés, i a veure. ¿Les polítiques europees tenen la capacitat d'acabar amb aquesta xacra? Si més no, s'hauria d'intentar. Estem dictats per Europa en pràcticament tot. Per què no crear un dispositiu d'acció realment eficaç per aquesta via? Però en el món de les arts encara queda força feina per endavant. Hi ha molts països que ens podrien fer d'exemple, de model. Ho deia abans: França protegeix el seu cinema com cap altre país. Sempre s'asseguren de poder-lo finançar. Fins i tot les paperines de crispetes que venen a l'entrada de les sales estan gravades amb una taxa que es destina a alimentar la indústria. I aquí en canvi les productores només són dignes de crèdit quan una empresa aconsegueix recaptar una morterada de diners astronòmica. Aquí, els de la cultura som un destorb, i no només per als polítics. Ho dic jo, que em considero prou afortunat, perquè Carta a Eva no ens ha sortit gaire cara i encara l'hem pogut tirar endavant amb relativa facilitat. Però fixa't en els títols que competien pels Gaudí aquest any: tot eren produccions mitjanes o, la gran majoria, baixes. D'altra banda, això ha estat un incentiu per a la diversitat.
Això sí, això no ens ho podem negar. I és una de les coses interessants que es van dir durant la gala. Nosaltres, els treballadors, amb il·lusió i des de baix, sense grans sous, hem creat un bon gresol cultural. I ben mestís. Aquí hi ha un altre assumpte: a Europa es coprodueix molt, i hi ha concursos per a finançament via potències històriques com Eurimage o la cadena Arte. I fonts més petites. Sense anar més lluny, Los últimos días, de David i Àlex
"Nosaltres, els treballadors, amb il·lusió, hem creat un gresol cultural" Pastor, té part de capital estranger via Les Films du Lendemain. Aquestes coses han estat essencials per a la creació d'un cinema europeu. ¿I assegura la bona distribució de les pel·lícules arreu? No necessàriament. Però un cop superes els límits de la indústria local i et col·loques en el circuit estranger la cosa pot créixer. Pa negre va estar exhibida en multisales de tot Europa. A París la vaig veure en cartell en alguns cinemes molt comercials. I va ser gràcies al suport d'aquest públic que vam arribar fins a les portes dels Oscar. No hi vam entrar, però vam estar molt a punt.