AMICS I AMIGUES DEL FONDO, SANTA COLOMA DE GRAMENET ANY 2019 NÚM. 21
JOANA IMBERNÓN
SUS MAJESTADES LOS REYES MAGOS e acercan las fiestas Navideñas y la pregunta de cada año para estas fechas ¿qué pedir a los Reyes para tus nietos? Tienen de todo, ellos mismos no saben qué pedir ¡Y algo les tienes que regalar! Ellos esperan que les traigan cosas en casa de sus tios, de sus abuelos, de lopadres y la pregunta “qué es lo que piden”, los niños ni lo saben, cogen un catálogo de propaganda y ves que señalan cosas por señalar, pero no porque les haga ilusión. Todo ha cambiado, cuando éramos pequeños los Reyes te traían una cosa o dos que verdaderamente te hacía ilusión. Durante todo el año no recibías regalos ni te compraban juguetes, entonces sí que hacían ilusión los Reyes., Ahora a se les regalan cosas durante todo el año ,con los juguetes que tienen casi no juegan . Mejor dicho, no saben a qué jugar con todo lo que tienen, se entretienen poco, recurren a las maquinitas, a los móviles de los padres, a los ordenadores... O viendo la tele. Tenen tanto que se aburren de todo. Uno de los motivos es que no juegan con otros niños, cada uno está en su casa y no se fomenta la amistad infantil, salen del colegio y juegan un poco en el parque pero enseguida se van a casa. Los padres trabajan y tampoco tienen tiempo para jugar con ellos. ¡Y pensar que hay niños pobres, sobretodo de otros países, que no tienen ni para comer! Lo vemos por la tele cuando las ONG te presentan los casos que hay por el mundo, y que piden tu ayuda. Los niños y mayores lo vemos pero es como un anuncio de un producto, sin percatarnos de lo abusiva que es nuestra sociedad de consumo.
Joana IMBERNON
1
Carrer Ruperto Chapí UPERTO CHAPÍ va ser músic. Va néixer a Villena (Alacant), l’any 1851, i ja de ben petit mostrà la seva inclinació a la música. Als 12 any va compondre Etrella del Bosque, o<<<<una sarsuela, de les que n’arribaria a fer unes 150, la més famosa de les qual és La Revoltosa. També va compondre diverses òperes, que s’estrenaren al Teatro Real de Madrid. Es casà amb Vicenta Selva, amb qui va tenir nou fills, sis noies i tres nois. Va morir a Madrid el 1909, als 58 anys, i va ser enterrat al cementiri de Villena, en el mausoleu dels personatges il·lustres.
El CARRER És un dels carrers més curts del barri, fa una sola El músic Ruperto Chapí mansana que va del carrer Mossèn Jacint Verdaguer al carrer Wagner, dos carrers llargs que travessen tot el barri i que duen respectivament el nom, un, del geni de la música Ricard Wagner, i l’altre, el d’un geni de la poesia, Jacint Verdaguer És potser el carrer més curt del barri, les cases són de tres i quatre plntes i als baixos hi ha molts locals comercials, la majoria tancats, alguns encaraambels noms amb els que es van obrir, ben curiosos, com AsociaciónAmantes de la Naturaleza, Academia de Perruqueria, Església Evangèlica Expansió Xina, Autotaller, Mobles Acat... En canvi, funcionen amb plerendiment el bar Continente i el resturant German’s, que el va obrir fa més de 20 anys la família dels germans Pérez, veïns de sempre de la plaça del Rellotge. En aquest carrer va viure la senyora Teresa Molinero, morta als 75 anys l’any 1987, que era de Campillo de Arenas. (Jaén) i aquí es ditingí per la seva intensa participació en la comunitt parroquial del Fondo i en l’Associació de Veïns, també del barri. Jaume-P. SAYRACH
2
caba l’any 2019 i comença el 2020. Entremig celebrem les festes de Nadal, que ens presenten el pessebre com la imatge del món: el naixement d’un nen, en la intempèrie d’una nit gelad; una història que ens impregna a tots de bons sentiments: ens reunim amb la família, ens trobem amb els amics, compamys i compaanyes de la feina... i contribuim en activitats solidàries com la Marató i la Gran recapte. Però al món hi ha més pobres que mai, més refugiats, més fugitius... que moren de gana, que viu trista, que passen fred. El món viu un gran Nadal gelat, en el que mentre uns riuen d’alres ploren i moren. Al mateix temps, però, com els antics pastors de Betlem, moltíssimes persones, sobretot gent jove, gent joveníssima, representada per Greta Thunberg, surt al carrer i diu prou, i empeny de manera imparable el món, perquè canviï. És la gran esperança, la BONA NOVA d’avui. Amics i Amigues del Fondo voldria fer-nos-ho present cada dia!
3
José Rico, víctima del feixisme Com la família d’Agustina Rico Villora s’assabentà, més de mig segle després, de la veritat d’un cas molt especial de memòria històrica que els afecta Resum de la conferència de l’Agustina al CEP, el 21 de novembre de 2019 l 17 de abril de 1937, tras 10 meses de duros interrogatorios, concluyó un consejo de guerra sumarísimo contra 37 militares y dos civiles. Se les acusaba de organizar un complot en Ceuta para atentar contra la vida del general Franco y detener el alzamiento del 17 y 18 de julio del año anterior. Su acción pudo haber cambiado el curso de la Guerra Civil y sólo el testimonio a última hora de un soldado permitió abortarla. A pesar de ello, los detalles de aquel episodio han permanecido inéditos hasta ahora. El llibre on s’explica el cas de “el cabo Rico” i altres companys aparegué l’any 2004 “Los cabos veteranos José Rico y Pedro Veintemillas, en su ronda por las calles de Ceuta observaron cómo patrullas de falangistas detenían a civiles y asaltaban varias sedes de partidos políticos o cómo en las paredes de la ciudad se habían fijado bandos firmados por el general Franco en los que se comunicaba al pueblo el estado de guerra, la disolución de los partidos y la prohibición de reuniones. Durante varias horas estudiaron cómo frustrar el alzamiento, pero no fue hasta un segundo encuentro durante el mismo día cuando el cabo Rico presentó el plan para matar a Franco.” Francisco Sánchez Montoya, Ceuta y el Norte de África. República, guerra y represión en Ceuta (1931-1944)” José RICO MARTÍN (Villarino de los Aires, 28 de febrero de 1915- Ceuta, 17 d’abril de 1937) “Desde muy joven, fue propuesto por el señor maestro para corresponsal de “El Adelanto” y aceptado por la dirección del periódico liberal salmantino. Como periodista en ciernes, le tocó escribir los sucesos relacionados con la gozosa proclamación de la República el 14 de abril de 1931. Su relación con los responsables republicanos pronto le movió a pensar en su futuro. En el año 1933, con la autorización de su padre, a los dieciocho años de edad, so4
licitó entrar en el ejército como voluntario en África. Fue aceptado y destinado al Batallón de Cazadores “Serrallo” nº 8 , en Ceuta. Se presentó al curso de cabo, que superó. Así iniciaba una carrera como militar republicano. “ (Díptic de l’acte d’homenatgoe en el 70è aniversari del seu afusellament, el 17 d’abril de 2007)
La xerrada va ser complementada amb referències a l’alçament franquista i a la repressió a Salamanca, reflectit en la pel.lícula d’Alejandro Amenabar, Mientras dure la guerra, estrenada recentment.
5
Us desitgem, amigues i amics, que tingueu un molt bon NADAL, preludi d’un ANY NOU millor.
AMB GERMINAL TOMAS AUBESO Diumenge ..... de novembre, parc Europa: trobada festiva i reivindicativa en suport del jove GERMiNAL i de la seva família, actius veïns del Raval. Amb els parlament, la música i el dinar de germanor a més de donar suort a la família es reivindicà la llibertat de Germinal.
El nou carril bici de Santa Coloma Des de fa anys que a Santa Coloma s’estan fent feines de millora als carrers per adequar-los a les necessitats dels seus veïns, a la vegada que es cuida del medi ambient. La més recent i evident de totes és el carril bici que enllaça el centre de la ciutat amb Barcelona l’alçada de la Ciba.L’orografia de la ciutat és complicada en segons quins barris; hi ha molts carrers amb grans desnivells que dificulten la circulació fins i tot dels ciclistes més en forma. Conèixer el sentit d’invertir en un tram de carril bici en una ciutat on no s’ha invertit mai en educació viària i pensar que seran els propis ciutadans els que veuran les bondats d’anar en bicicleta cada dia, pot ser és ser massa innocent. Miryam Sánchez
6
OMNIUM CULTURAL a Santa Coloma. La 69a NIT DE SANTA LLÚCIA i RE[VOLTA] al barri dl Fondo Quan el burlletí us arribi a les mans l’activitat RE[VOLTA] ja s’haurà fet i dins d’uns dies –concretament divendres dia 13– se lelebrarà la Nit de Santa LLlúia al teatre Sagarra. Re[volta] ja és conegut dels nostres lectors, en el número anterior en vam parlar. Consisteix en un passeig pel barri del Fondo durant el qual i in situ, s’exlica la història del barri. D’aquest programa se n’han fet tres representacions. En la foto és veu l’acte final, a la Bibiloteca del barri, en el qe els assistents dialoguen amb el qui han intervingut durant el passeig. La Nit de Santa Llúcia és un esdevenient artístic en el transcurs del qual es fa lliurament dels premis més rellevants del es llettres caalanes. En el proper butlletí en farem la ressenya.
El rellotge de la Plaça del Rellotge del Fondo està sempre en desacord amb ell mateix. Les dues fotogrfies s’han pres una immediatament després de l’altra i la diferència horària és considerable. Quina cara ens diu l’hora correcta?
7
METRÒPOLIS VERDA Esplèndida exposició sobre els espais oberts de la metròpoli, a la Biblioteca del Fondo, del 29 d’octubre al 19 de desembre. Dilluns, dimarts i dijous de 15,30 a 20, 30; dimecrres i divendres, de 10 a 20,30 i dissabtes, de 10 a 14 El penell informatiu de l’ Ajuntament de la plaça del Rellotge no anuncia mai res. ¿No valdria més jubilar-lo?
Escena tardoral: colla de veïns i veïnes del barri, que als matins quan fa bo, prenen el sol a la Rambla del Fndoa, cantonada amb el carrer Sicília 8
Celebració dels 90 anys de J.-P. Sayrach Familiars i amics dels llocs on ha viscut ho celebren a la Biblioteca del Fondo El dissabte 9 de novembre passat en la Biblioteca del Fondo ens vam reunir una colla de persones --familiars, amics i amigues– per celebrar amb Jaume-P. Sayrach el seu 90é aniversari. L’ acte resultà molt càlid i emotiu perquè, a més de estar molt ben tarmat, surà, en l’ambient, l’amistat i el sentir-se còmplices d’un treball compartit i viscut, a la cerca d’un futur millor. En les fotos que reproduim (d’Isabel Ferran, Loli Peralta i Albert Varela) es veuen rs els intervinents, famíliars i representants dels llocs on exercí el ministeri : Barcelona, Vilafranca del Penedès, Poblenou i Santa Coloma . També surten vistes dels assistents i del grup d’Amics i Amigues de JPS amb col·laboradors de l’organització de l’acte.
9
10
11
Dia Internacional de la infància staba cenando el día 20 y pasaron por TV, con previa advertencia de que serian imágenes muy duras, niños que viven en unas situaciones extremas, se veían niños cadavéricos, con ojos desorbitados, viviendas inmundas y seguí cenando, se me hizo una bola en la garganta, pero lo superé, después vinieron los deportes, y una serie... y fui a dormir. Pero y aquellos pobres niños ¿cómo ayudarles efectivamente? ¿Qué hacer individualmente?, sin que parezcan frases vacías, populistas. ¡El tema nos coge lejos! Podemos dar en unos días determinados unas monedas, podemos pensar, la mitad se pierde por el camino. Y son los gobiernos, los políticos los que tienen que actuar. Felizmente en Santa Coloma ¡no hay niños que pasen hambre! Pero una persona de Servicios Sociales me explicaba que no solamente es no pasar hambre, sino que coman adecuadamente, que no tengan mala nutrición. Demasiadas veces en los sectores más pobres se da la contradicción de la obesidad, por no comer adecuadamente. Otra consecuencia de la falta de bienestar en la infancia es la diferencia de oportunidades que llegan a tener los niños por la inadecuada situación de sus casas, pisos pequeños en que viven en habitaciones alquiladas, poca dedicación por parte de los padres, no pueden o no saben ayudarles a hacer los deberes o en seguir sus trabajos en los colegios, y no poder hacer extras escolares por falta de dinero; circunstancias que propician un rendimiento escolar bajo. Me parece mentira que todo eso se dé en mi alrededor y que sólo nos demos cuenta cuando ocurre algún hecho grave. En Santa Coloma trabajan entidades en el seguimiento y protección de la infancia, como Germina, Rellotge XXI, Fundació Catalunya La Pedrera. La pregunta continúa: y yo ¿qué puedo hacer?
Jose A. QUINTILLÀ 12