20160613 Aula by Edicions Clariana

MONOGRÁFICO

LUNES, 13 JUNIO 2016

Reptes

SUPLEMENT D’EDUCACIÓ

El director de l’AQU, Martí Casadesús, assegura que el gran repte de les universitats catalanes és captar alumnes internacionals amb graus i màsters de qualitat

GRAUS I MÀSTERS

Universitat i empresa: tan a prop i tan lluny

LA VANGUARDIA 1

ESPECIAL

Informació útil

Estudis a l’alça

Els graus i màsters que s’estrenen el curs vinent a les universitats catalanes, els singulars, els internacionals i els que garanteixen l’accés al mercat laboral

Augmenta l’oferta i l’interès pels estudis de grau i màster vinculats amb la tecnologia dels aliments, la gastronomia, la nutrició i les ciències culinàries

ENTREVISTA A JOSÉ ANTONIO MARINA, FILÒSOF I PEDAGOG

El món sencer està en estat d’emergència educativa

2 LA VANGUARDIA

MONOGRÁFICO

ESPECIAL

LUNES, 13 JUNIO 2016

CONJUNTURA

Aula Apple de la Facultat Blanquerna (Universitat Ramon Llull) PERE VIRGILI

L’encaix difícil entre universitat i empresa La crisi, els canvis tecnològics i els nous perﬁls professionals que demanen les companyies pressionen el sistema educatiu

ÀLEX BARNET

Espanya, amb prop d’un 50% d’atur juvenil i on cada any surten de les universitats milers de llicenciats amb poca esperança d’accedir a una feina, moltes empreses asseguren que no troben els perfils adequats per cobrir molts dels seus llocs vacants. És la paradoxa d’un mercat laboral en el qual, segons un estudi de ManPower, el 14% dels directius diuen que no aconsegueixen trobar candidats amb els perfils adequats per treballar en les seves companyies. La situació és complicada i té moltes explicacions. Apareixen noves especialitzacions professionals, fruit dels canvis tecnològics constants. La crisi econòmica ha modificat el perfil de moltes feines. Augmenta la complexitat dels per-

ﬁls requerits, ja que ara a més d’un títol s’exigeixen una sèrie de competències personals: capacitats comunicatives, idiomes, facilitats d’adaptació a un entorn canviant, ﬂexibilitat, creativitat, voluntat d’autoaprenentatge i de reciclarse constantment… Molts experts creuen que existeix una escletxa evident entre la formació que reben els joves i el que

demana el mercat, així com un desajust en l’estructura general dels estudis a Espanya. També hi ha veus que argumenten que les empreses exigeixen molt, però que estan poc disposades a invertir en la formació especíﬁca que necessiten els seus empleats. Segons un estudi elaborat per Esade i Infojobs, Espanya té un desajust estruc-

ESPANYA, ENTRE ELS PAÏSOS MÉS CARS Espanya està entre els deu països de la UE amb estudis de grau i màsters més cars, segons dades recollides per Comissions Obreres amb informacions provinents de l’estudi Eurydice 2015 i del Ministeri d’Educació. El preu mitjà de la matrícula de grau aquí supera els 1.000 euros i és 20

vegades superior als 50 euros anuals que costa a Alemanya. Això també passa amb els màsters, ja que a Espanya els estudiants paguen, de mitjana, 2.020 euros, unes 40 vegades més que els universitaris alemanys. Itàlia i França són altres països amb preus inferiors als espanyols.

tural entre l’oferta educativa i la demanda en el mercat laboral. El problema principal és que el 45% dels aspirants a un lloc de treball tenen un títol universitari o superior i aspiren, com és lògic, a fer una tasca d’acord amb la seva capacitat, mentre que l‘oferta de llocs de feina va per altres camins, amb una majoria de vacants que demanen un nivell formatiu més baix. El resultat d’aquest escenari és que el 40% dels universitaris estan treballant en feines d’un nivell educatiu i professional inferior. Això en la pràctica genera frustració, ja que aquest desajust fa que alguns universitaris, en acabar els estudis, han d’acceptar feines per sota de les seves capacitats o plantejar-se emigrar a altres països. UN ESFORÇ ECONÒMIC EXTRA Els màsters i postgraus són eines molt valuoses per introduir-se en el mercat laboral. Es tracta d’ampliar competències i especialitzar-se, però cal tenir en compte tots els factors: la qualitat de l’ensenyament, el prestigi del centre, la via d’accés, el preu, etc. L’esquema sorgit del Pla de Bolonya conﬁrma que els màsters i postgraus són punts clau en la formació, ja que apropen els estudiants als llocs de feina, però és innegable que suposen un esforç econòmic extra per a les famílies. I especialment a Espanya, on són dels més cars d’Europa. Però les dades són rotundes: el nombre d’estudiants espanyols de postgraus i màsters s’ha triplicat en els darrers cinc anys.

EDITA: LA VANGUARDIA EDICIONES SL - AV. DIAGONAL, 477 (08036) BARCELONA - TEL.: 93 481 22 00 - WWW.LAVANGUARDIA.COM; PREIMPRESSIÓ: LA VANGUARDIA // PUBLICITAT: PUBLIPRESS MEDIA - AV. DIAGONAL, 477 (08036) BARCELONA - TEL.: 93 344 30 00 - 902 178 585 - WWW.PUBLIPRESSMEDIA.COM // PRODUCCIÓ: EDICIONS CLARIANA, SL - VIA AUGUSTA, 48, ENTL. 1a (08006) BARCELONA - TEL.: 93 237 46 88 - WWW.CLARIANA.CAT DIRECCIÓ: EUGENI MADUEÑO. COORDINACIÓ: GEMMA MARTÍ. REDACCIÓ: NÉSTOR BOGAJO, NOELIA CONRADO, ALBA HUERGA. FOTOGRAFIA: J. BALMES. DISSENY: MARTA SAGARRA. MAQUETACIÓ: CRISTINA CATALÁN, MARTA SAGARRA //

MONOGRÁFICO

LUNES, 13 JUNIO 2016

LA VANGUARDIA 3

ESPECIAL

ENTREVISTA A MARIA JESÚS MARTÍNEZ I EVA RIMBAU (UOC)

Les empreses han d’assumir les seves responsabilitats en la formació ÀLEX BARNET

Què cal aprendre d’una realitat que ens diu que hi ha un nivell d’atur de joves amb estudis universitaris altíssim i que, d’altra banda, moltes empreses no troben els perfils qualificats que necessiten? Això posa en relleu que cal continuar treballant per la millora de la formació dels joves, definint millor l’oferta formativa que es realitza i el seu contingut i orientació. No obstant això, s’hauria d’analitzar amb detall si aquests perfils qualificats que es necessiten són de nivell universitari o si el que realment es busca és formació professional de grau superior. La majoria de les universitats fan un gran esforç per adaptar els estudis a les necessitats del mercat laboral, però també cal que les empreses assumeixin responsabilitats i formin els treballadors en aquelles competències específiques que els són més pròpies.

María Jesús Martínez Argüelles és doctora en Ciències Econòmiques i directora del Màster en Direcció de les Organitzacions a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Eva Rimbau Gilabert professora de Recursos Humans, Economia i Empresa, és experta en teletreball, equips virtuals, treball ﬂexible, lideratge i aprenentatge

Quin paper juga la crisi en la situació actual? La crisi i les retallades han aprofundit les desigualtats socials i han qüestionat la formació com a mecanisme d’ascensor social, tal com havia funcionat amb èxit en les dècades passades. La feblesa del mercat laboral actual ha suposat una pressió addicional a les universitats. Amb pressupostos més limitats, les universitats tenen la responsabilitat afegida de saber que, en aquests moments, la majoria dels nostres estudiants i les seves famílies estan fent un gran esforç econòmic per estudiar. Hem d’estar a l’altura, donant el millor de nosaltres i afavorint-ne la integració i la millora en el mercat laboral. Els màsters i postgraus tenen, actualment, un paper fonamental en la formació per entrar en el mercat laboral. Seguirà sent així? Els estudis de grau donen una formació general, i els de màster i postgrau més especíﬁca i especialitzada. És la que s’adapta més a les necessitats canviants del mercat laboral. I encara s’hi haurà d’adaptar més si pensem en la importància creixent de la formació al llarg de la vida.

Hem de decidir com a societat si els màsters i postgraus serveixen per reduir o per augmentar les desigualtats socials

[CAP A L’EQUITAT ] El 45% dels estudiants de màsters i graus a les universitats dels Països Catalans procedeixen de famílies de classe acomodada, segons l’enquesta Via Universitària realitzada per la Fundació Jaume Boﬁll i la Xarxa Vives entre més de 20.000 universitaris de 19 universitats privades i públiques. L’enquesta revela que la universitat

camina cap a l’equitat social, “ja que més d’un 40% dels consultats prové de llars i d’entorns familiars amb un nivell formatiu baix”. I, també, que el 52% dels estudiants viuen amb els pares durant el curs acadèmic, fet que suposa que la família és nucli principal de ﬁnançament dels estudis. (Més informació a la pàgina 44)

Aquests estudis suposen un esforç econòmic extra per als estudiants i les famílies... Tal com està configurat el sistema arran l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), els màsters i postgraus són una peça clau de la formació universitària. El que hem de decidir com a societat és si volem que aquesta estructura de la formació universitària funcioni com un element per a reduir les desigualtats socials o per augmentar-les. El nou mercat laboral demana unes determinades habilitats comunicatives, idiomes, coneixement de les eines tecnològiques i digitals, etc. És suficient el nivell que els estudiants assoleixen ara en aquests requisits? Aquest és un aspecte en què cal seguir treballant, ja que són aquestes competències les que acaben sent determinants en la inserció en el mercat laboral. S’ha de tenir en compte que l’EEES per als professors universitaris ha significat una responsabilitat addicional: no només has d’ensenyar comptabilitat, per exemple, sinó que també has d’ensenyar a desenvolupar les capacitats comunicatives dels estudiants, a treballar en equip...

Però la realitat és que un professor de comptabilitat no té per què saber com ensenyar a treballar en equip. En aquest sentit, caldria invertir en la formació del professorat universitari. Els canvis socials, tecnològics i econòmics imposen, de forma cada vegada més ràpida, nous perﬁls laborals. Com es fa front a aquesta demanda? El nombre elevat de titulacions que han aparegut en els darrers anys evidencia el dinamisme i la capacitat de la universitat per intentar donar resposta a aquestes necessitats canviants. És important que el sistema universitari reforci i promogui la importància del vessant docent dels professors universitaris, trobant un bon equilibri amb el vessant de recerca. En general es diu que la universitat ha d’adequar-se al mercat laboral. Ha de ser sempre així? El que va dir Ortega i Gasset el 1930 sobre el tema segueix de plena actualitat. La universitat té tres grans missions: formar bons professionals, la recerca cientíﬁca i la formació de nous investigadors, i millorar la societat; i això inclou formar en “cultura general” perquè els graduats siguin ciutadans a l’altura dels temps. Això vol dir que no tot el que fa la universitat s’ha de vincular directament al mercat laboral. Cal tenir una visió més àmplia del que aporta la universitat al conjunt de la societat.

No tot el que fa la universitat ha d’estar en funció del mercat laboral, cal tenir una visió més àmplia

4 LA VANGUARDIA

MONOGRÁFICO

ESPECIAL

LUNES, 13 JUNIO 2016

ENTREVISTA A MARTÍ CASADESÚS, DIRECTOR DE L’AQU

Som massa locals, hem d’atraure més estrangers” L’AQU, l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, s’encarrega d’avaluar els 480 graus i més de 500 màsters que s’imparteixen a les universitats catalanes GEMMA MARTÍ

Quina nota treuen les universitats catalanes? Un notable. I en què haurien de millorar per aconseguir l’excel·lència? Hauríem d’atraure més estudiants internacionals, sobretot de màster. No són prou internacionals? En recerca sí, però en docència som massa locals, i el repte que tenim és captar i atraure estudiants de màster i doctorat de fora per globalitzar la formació superior. Com es pot aconseguir? Apostant per la qualitat. Els màsters que classiﬁquem com ‘excel·lents’ ja tenen molts estudiants internacionals. El secret és fer-ho bé, i amb molta qualitat. És car estudiar a les universitats catalanes? Catalunya i Madrid són les comunitats on les taxes són més elevades, perquè en el seu moment així ho van decidir. Així i tot, el preu de la matrícula a Catalunya és igual al de la mitjana d’Europa. Alhora, aquí es va crear un sistema on part de les taxes es destina a beques. I el sistema funciona? Prou bé. El que és important és que el sistema universitari català és equitatiu; ho era abans de l’increment de les taxes i ho és ara. Què vol dir? Que una vegada una persona aconsegueix entrar a la universitat, té les mateixes probabilitats de graduar-se que qualsevol altra, independentment dels seus ingressos. Un cop a dins, graduarse o no és qüestió de mèrits i no de tenir més o menys ingressos. El problema rau en l’accés? Sí, no tothom té les mateixes possibilitats d’anar a la universitat. Encara hi ha diferències d’equitat en l’accés, i qui té més recursos té més facilitats per accedir-hi que qui en té menys. La universitat és com un autobús.

DANI CODINA

L’APUNT

EL DILEMA DE TRIAR ESTUDIS Martí Casadesús és del parer que “cal estudiar allò que pensem que ens agradarà, que ens interessa, perquè el rellevant és tenir una formació universitària”. Segons dades de l’AQU, al cap de tres anys, el 80% dels graduats treballa en tasques per a les quals necessita estudis universitaris, i d’aquests el 50% treballa en allò que ha

Un autobús? Hi ha gent que viu molt a prop de la parada i hi pot pujar molt de pressa, mentre que qui viu més lluny li costa més agafar-lo. Però una vegada tots estan dins l’autobús, aquest els porta al mateix lloc. Si el Govern tingués més recursos, els hauria de posar abans de l’accés a la universitat per facilitar que tothom hi pugui accedir. Hi ha encaix entre el que demanen les empreses i la formació que s’imparteix a la universitat? Aquest és prou bo. Segons una enquesta de l’AQU, els ocupadors puntuen amb un notable la formació dels graduats.

estudiat. “Al cap i a la fi, la formació que dóna un grau és generalista i no defineix directament què acabaràs fent en el futur –a excepció d’alguns títols molt concrets com Medicina, Dret, etc., que porten a un treball molt concret–, i el que t’acaba definint és el màster que faràs al cap de quatre o cinc anys”, remarca Casadesús

Què valoren més? Les competències transversals, com la capacitat oral, l’escrita, la de relacionarse, les llengües, la mobilitat... En quines titulacions hi ha més inserció laboral? En les de l’àmbit de la salut, on el 90% dels graduats treballen en el que han estudiat, i en Enginyeria, Matemàtica, Física, ADE i Economia. Falten enginyers, que són els que tenen més possibilitats de crear empreses i generar ocupació. I en quines menys? A la cua tenim els estudis de Lletres i Humanitats. Com a país tenim el repte de fer-los valdre. Al Regne Unit o als EE.UU és força habitual que un ﬁlòsof sigui gerent d’una empresa; aquí no. A la societat li cal tenir una altra percepció del rol que tenen les humanitats.

Falten enginyers, que són els que creen empreses i ocupació, i cal fer valer els estudis d’Humanitats

La inserció dels graduats és de qualitat? Malgrat que la crisi ha provocat que els indicadors d’inserció laboral hagin baixat un 10%, en general sí ho és. Avui, quan preguntem als graduats si estan satisfets amb la feina que fan, la resposta és de notable, i el 50% cobra uns 2.000 euros bruts mensuals. Cal remarcar que, a menys nivell d’estudis, més afecta la crisi. Estudiar continua sortint molt a compte.

MONOGRÁFICO

LUNES, 13 JUNIO 2016

LA VANGUARDIA 5

ESPECIAL

ESADE Graus

Seràs el que qu vulguis lguis ser

#serasel #s selque sel evulguis evulguis l i ser Arribar a ser el que vulguis ser depèn de la formació que escullis i de co com desenvolupis les teves habilitats per poder genera rar oportunitats que t’obrin un camí de cara al futur. T’ima agines poder estudiar en un entorn que et permeti potenc nciar el teu talent al màxim? Descobreix uns Graus diferent nt on et donin ales a les teves idees i t’ajudin a arribar on et pr proposis. Estudia a ESADE i dissenya el teu futur. Contacte www.esade.edu/grados | admissions@esade.edu | 935 530 247

Programes

Grau en Dret Grau en Dret & Bachelor in Global Governance Doble grau en Direcció d’Empreses i Dret Grau en Direcció d’Empreses (secció bilingüe o 100% en anglès)

EsadeGrad ados ESADE_Gr Grados

6 LA VANGUARDIA

MONOGRÁFICO

ESPECIAL

LUNES, 13 JUNIO 2016

NOVES TITULACIONS

Els graus de tres anys aterren a les universitats catalanes Quatre centres impartiran el curs vinent els primers programes de 180 crèdits NOELIA CONRADO

es universitats catalanes estrenaran el curs 2016-2017 els polèmics graus de tres anys, una de les últimes mesures aprovades per José Ignacio Wert (PP) abans de deixar el Ministeri d’Educació el 2015. Concretament, l’oferta de nous graus es cenyeix a quatre estudis de 180 crèdits que fins ara no existien i responen a propostes singulars i molt orientades a la internacionalització. Quatre graus que s’implanten amb la finalitat de tenir un sistema flexible, ja que a Catalunya, segons informa la secretaria d’Universitats i Recerca, no es treballa per fer un can-

ELS NOUS GRAUS DE TRES ANYS SÓN PROPOSTES

SINGULARS, QUE NO

Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, on els estudiants podran cursar el primer grau obert en Llengües i Literatures

EXISTIEN, I ESTAN ORIENTATS A LA INTERNACIONALITZACIÓ vi de sistema cap a l’anomenat 3+2 (tres anys de grau i dos de màster) sinó que el model a estudiar és la possibilitat de si alguns graus poden passar a 180 crèdits perquè en el sistema català convisquin graus de tres i quatre anys amb màsters d’un i dos anys.

PROGRAMES DE TRES ANYS Els quatre primers graus de tres anys (180 crèdits) que s’impartiran les universitats catalanes són els següents:

CREACIÓ DIGITAL !Creació i producció digital (UB) “Tots els graus no poden ser de 180 crè!Bioinformàtica (UPF, UB i UPC) dits, depèn de la matèria”, explica Gas!Global studies (UPF) par Rosselló, el vicerector de política !Disseny i creació digitals (UOC) acadèmica i qualitat de la Universitat de Barcelona (UB), centre que el curs vinent oferirà el nou grau de tres anys en Creació i producció digital. El nou programa, que permet a l’estudiant aprendre a conceptualitzar l’art i el disseny de jocs, videojocs, jocs aplicats i tot tipus d’aplicacions interactives, era una demanda que tenia molt present la UB des de fa alguns anys, “per això ara s’ha decidit impartir aquest grau dissenyat per a fer-ho en tres anys, el qual els estudiants que ho desitgin podran complementar amb un màster de la mateixa branca de coneixement”, destaca Rosselló. Estudiants de la Universitat Ramon Llull Altres de les noves titula-

cions de tres anys que s’impartiran a les universitats catalanes seran el de Global studies, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la docència del qual el primer i el segon curs serà íntegrament en anglès; i l’interuniversitari de Bioinformàtica, de la UPF, UB i la Universitat Politènica de Catalunya (UPC), que serà també en anglès.

ARXIU

programa amb una gran demanda, ja que el mercat laboral necessita nous perfils professionals, més polivalents, “i calia un grau nadiu digital, que tractés el disseny des d’una forma holística”, destaca Javier Melenchón, director de la nova titulació. Pel que fa a la resta d’estudis de grau, el curs vinent s’oferiran més de 480 titulacions de 240 crèdits (quatre anys) a les PRIMERA TITULACIÓ ON LINE universitats catalanes. La Universitat Oberta de Catalunya Una de les novetats més significatives (UOC) introduirà a la seva programació el és la proposta de la Universitat Autònograu de Disseny i creació digitals, el pri- ma de Barcelona (UAB), que oferirà per mer de 180 crèdits que es podrà cursar on primer cop el grau obert en Llengües i line. Com el grau de Creació i producció Literatures, que permetrà combinar digital que impartirà la UB, es tracta d’un dues especialitats –Llengua i Literatura Catalana, Llengua i Literatura Espanyola, Estudis Clàssics i Estudis Francesos– durant el primer curs, abans de seguir ESTUDIANTS FORANS una d’elles a partir del segon. Es tracta d’una nova fórmula que “obeeix a la necessitat d’ajudar als estudiants que estiguin dubtant entre diverses Com als darrers anys, l’oferta universitària per carreres de llengua i literatual curs 2016-2017 continua caracteritzant-se pel ra”, destaca Joan Carbonell, seu grau d’internacionalització amb l’objectiu degà de la facultat de filosofia i de fomentar els programes de mobilitat i aconlletres de la UAB. seguir atraure estudiants forans. La presència Durant el primer curs es d’alumnes d’altres països en les universitats cacombinarà estudis en dues talanes s’ha incrementat un 13,44% en els últims llengües a parts iguals. I, amb tres cursos, de manera que l’evolució de les mal’assessorament d’un tutor triculacions d’estudiants estrangers situen Capersonal, l’alumne triarà una talunya al nivell d’internacionalització de països de les dues modalitats, per com Dinamarca o Països Baixos continuar a segon.

Més internacionals

MONOGRÁFICO

LUNES, 13 JUNIO 2016

LA VANGUARDIA 7

ESPECIAL

Inscriu-te a la UOC i descobreix un nou concepte d’universitat La UOC és una comunitat de milers d’alumnes connectats arreu del món que et permet estudiar des de casa, amb un tutor i al teu ritme

olt més propera a tu. Estudia des de casa, al teu ritme i assessorat per un tutor. Tens al teu abast els millors docents i els materials més complets i actualitzats. T’oferim les millors eines perquè el teu estudi rendeixi al màxim. Estudia a la UOC: és més eﬁcient per a tu. Molt més oberta al món. La UOC és una comunitat de milers d’alumnes connectats arreu del món. Amb vocació de servei i col·laboració amb la

societat, transferència de coneixement i convenis amb empreses i institucions internacionals. La nostra oferta formativa et garanteix una varietat de programes i ﬂexibilitat per a fer-los com et vagi millor, aturant i reprenent els estudis quan et convingui. Tria ja el teu programa i comença a formar-te!

NOVA OFERTA FORMATIVA

Estar al dia és una prioritat a la UOC. Per exigència i per qualitat. Per això actualitzem els nostres programes i n’afegim de nous en diferents àmbits temàtics. Enguany t’oferim el grau de Disseny i Creació Digital; el màster universitari de Comunicació corporativa, protocol i esdeveniments; els màsters de Disseny i desenvolupament de videojocs i de Direcció i gestió de l’empresa familiar, i els postgraus d’Arquitectura de business intelligence, de Desenvolupament de videojocs, d’Administració de sistemes, de Periodisme multimèdia avançat i de Health coaching. Tria la teva opció i millora el teu perﬁl professional amb la UOC. Amb la UOC, trobar feina és més fàcil. La nostra borsa de treball t’oferirà moltes oportunitats.

Al portal www.uoc.edu es pot consultar tota l’oferta formativa de la Universitat Oberta de Catalunya

Dissenya-la a mida, amb agenda professional pròpia i alertes personalitzades segons els teus interessos. També podràs accedir a un programa de pràctiques complet on podràs aplicar els coneixements i fer els teus primers passos professionals. Ah, i la teva experiència compta! A la UOC podràs convalidar assignatures en funció dels teus estudis previs i la teva experiència professional.

MATRÍCULA OBERTA

Uneix-te a la UOC avui mateix. Aproﬁta els nostres descomptes per matrícula anticipada i les nostres facilitats de pagament (beques, exempcions i descomptes). Entra a www.uoc.edu i tria els estudis que millor s’adaptin al teu futur. Només ets a un clic de distància. Benvingut a la UOC.

Estudios de Comunicación, Información y Turismo Grados - Información y Documentación - Traducción, Interpretación y Lenguas Aplicadas (UOC-UVic) - Turismo - Doble titulación de ADE y de Turismo - Doble titulación de Turismo y de Marketing e Investigación de Mercados

Másters universitarios - Gestión estratégica de la información y el conocimiento en las organizaciones (GEICO)

Nuevas maneras de enfocar la información y la comunicación con unos estudios a tu medida

- Turismo sostenible y TIC - Estudios de China y Japón: mundo contemporáneo - Gestión Cultural - interuniversitario UOC/ UdG

Formación de posgrado

Hasta 20% DTO. Matrícula anticipada*

- Máster de Traducción especializada - Posgrado de Traducción y tecnologías - Especialización Dirección de Marketing en Turismo UOC-UIB - Especialización de Gestión y producción de eventos - Especialización de Geographics indications

Consulta otras áreas de conocimiento en w.uoc.edu/lavanguardia-esp ¡Matrícula abierta! Inicio docencia: septiembre y octubre de 2016

Escoge la innovación y la calidad académica de la UOC, la universidad pionera en e-learning. Nuestro modelo te permite adaptar los estudios a tu ritmo vital y profesional.

Más información en w.uoc.edu/lavanguardia-esp y en nuestras sedes de Madrid, Sevilla y Valencia.

UOC, la primera universidad online

*20% de descuento en formación de posgrado hasta el 13/06/2016 y 8% de descuento en grados y másters universitarios hasta el 30/06/2016.

8 LA VANGUARDIA

MONOGRÁFICO

NOVES TITULACIONS

ESPECIAL

LUNES, 13 JUNIO 2016

/ MÀSTERS

Porta d’accés al mercat laboral El 86% dels titulats de màsters troben feina dos anys després d’haver acabat els estudis NOELIA CONRADO

LES XIFRES PARLEN

lga Pujades fa un any que va acabar el màster en Història del Món i fa quatre mesos que ha trobat feina en un museu. És la seva tercera feina, però la primera vinculada amb la seva titulació. Cursar un màster no li garantia trobar feina, però li ha obert moltes portes. Com Pujades, molts estudiants decideixen cursar un d’aquests estudis per inserir-se al mercat laboral i és que el 86% dels titulats de màsters aconsegueixen feina dos

5 DE CADA 10

Titulats de màster ocupats guanyen més de 2.000 euros mensuals bruts

EL 45%

De les persones titulades de màster tenen un contracte ﬁx, mentre que el 30% en té un de temporal

9 DE CADA 10

“L’ESTUDIANT HA DE TROBAR L’EQUILIBRI

Titulats de màster porten a terme funcions pròpies de nivell universitari

ENTRE LA TITULACIÓ I

L’EXPERIÈNCIA LABORAL” anys després d’haver acabat els estudis, segons destaca la darrera enquesta de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). “Els graus cada vegada són més generalistes, donen uns coneixements més amplis i és el màster qui dona les eines d’especialització, molt demandades al mercat laboral”, explica Olga Lasaga, directora del servei de pràctiques i ocupació de la Universitat Abat Oliba CEU. Per a molts estudiants és una titulació necessària, ja que hi ha graus que requereixen cursar un màster habilitant per poder exercir, com és el cas de l’advocacia; per als que acaben de ﬁnalitzar el grau, el màster és una forma d’aprofundir en els coneixements i entrar en contacte amb el món laboral, i per als que ja treballen és la formació “més adient per poder millorar i aprendre noves compe-

3 DE CADA 10

Estudiants de màster són internacionals FONT: LA INSERCIÓ LABORAL DELS TITULATS DE MÀSTER (AQU)

tències”, assenyala Lasaga, qui afegeix que és recomanable tenir una primera experiència laboral per poder aproﬁtar al màxim un màster i no entrar en la fase de sobretitulació. “No s’ha d’arribar als trenta anys d’edat amb diversos màsters fets però sense cap experiència laboral. S’ha de trobar l’equilibri entre formació i experiència, que és el que més valoren les empreses”, puntualitza Lasaga. OFERTA VARIADA Els perﬁls professionals que demanda el mercat laboral són tan especialitzats que fa que l’oferta de màsters cada any sigui més àmplia i variada. Durant el pròxim

Una estudiant es prepara el treball de ﬁnal de màster. UNIVERSITAT DE BARCELONA

curs 2016-2017 s’impartiran 32 noves titulacions –encara subjectes a veriﬁcació i a assolir un nombre mínim d’estudiants–, que s’afegiran als 520 màsters universitaris que ja s’ofereixen a les universitats catalanes. Entre les novetats destaquen el primer màster oﬁcial en medicina tradicional xinesa per a metges occidentals que s’ofereix a Europa, el qual impartiran la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), conjuntament amb la Universitat de Pekin; la Universitat de Lleida afegirà a la seva programació el d’odontologia en tres dimensions, i la Universitat Autònoma de Barcelona

(UAB) inclou el màster en periodisme de viatges en anglès de modalitat on line. INTERNACIONALITZACIÓ Amésdel’especialitzaciódelsmàsters,l’alt nivell d’internacionalització de l’oferta és un dels principals trets diferenciadors. El curs 2014-2015 el 22% de la docència que es va impartir va ser en una tercera llengua i pel que fa a la matriculació d’alumnes es-

LA UB I LA UPF IMPARTIRAN EL NOU MÀSTER EN MEDICINA TRADICIONAL XINESA

TRIA DE LA UNIVERSITAT

Més americans

Estudiants de diferents països a una classe de la UB

A l’Amèrica del Nord els estudiants trien la universitat que ofereix la millor formació en la matèria que volen estudiar, encara que estigui en un altre estat. En canvi, a la cultura occidental sovint predomina la tria de la més propera. Una tendència que està canviant sobretot amb els màsters; “l’estudiant ja té un rodatge

professional i quan el decideix cursar tria el centre que ofereix el que millor s’adequa a les seves necessitats”, explica Torra. Com revela l’estudi de la inserció laboral de la població titulada de les universitats catalanes de l’any 2014, gairebé sis de cada deu titulats de màster l’han cursat en una institució diferent del grau

trangers en aquests estudis, va suposar un 30% del total d’universitaris, segons dades d’aquest curs 2015-2016, quatre punts més que el curs anterior. Les universitats catalanes aposten així per una formació cada vegada més internacional “perquè obre la porta a la captació d’alumnes d’altres països”, destaca Pere Torra, vicegerent de l’Àrea de Docència de la UPF. En el cas de la Pompeu, afegeix Torra, gairebé el 50% dels estudiants són estrangers, d’Europa i d’Amèrica Llatina, “però encara queda molta feina per fer per captar estudiants asiàtics i d’Amèrica del Nord”.

LUNES, 13 JUNIO 2016

MONOGRÁFICO

ESPECIAL

LA VANGUARDIA 9

UIC Barcelona aposta per les dobles titulacions internacionals La universitat s’orienta cap a la l’assessorament integral de l’estudiant en la seva trajectòria acadèmica

IC Barcelona proposa una formació universitària personalitzada amb una clara vocació professional. El tractament individualitzat de l’estudiant s’aconsegueix amb un màxim de 80 alumnes per classe i un professor universitari per cada set estudiants. La funció del professorat, més enllà de garantir la necessària formació acadèmica, està orientada cap a l’assessorament integral de l’estudiant en la seva trajectòria universitària. El pla docent contempla un 40 % de les classes pràctiques, amb una bona part del professorat que prové de l’àmbit professional, i una estreta relació entre universitat i empresa mitjançant els programes de pràctiques laborals. L’objectiu resideix en dotar a l’alumnat de tots els coneixements, habilitats i aptituds que exigeix el mercat, tot sense oblidar una formació en valors fonamentats en l’humanisme cristià.

De fet, com a novetat de cara el curs que ve, UIC Barcelona presenta dobles titulacions amb un marcat caràcter internacional. Aquest any, amb la universitat americana de IONA College s’ofereix una doble titulació tant a la Facultat de Ciències de la Comunicació com a la Facultat de Dret.

OFERTA DE GRAU I POSTGRAU

A l’oferta de grau de la Universitat se suma una àmplia oferta de postgraus que proporcionen

UIC Barcelona té una estreta relació amb les empreses; el 40 % de les classes són pràctiques

NOVETAT CURS 2016-2017

A UIC Barcelona, la internacionalització de la universitat és un element bàsic i necessari per als alumnes. En aquest sentit, hi ha un 15 % d’alumnat estranger a les aules; s’estudia anglès especíﬁc per a cada titulació i existeix un extens programa d’intercanvis internacionals.

El 15 % de l’alumnat de UIC Barcelona és estranger

una formació especíﬁca en les diferents àrees del coneixement. Els programes de postgrau estan dissenyats per donar resposta a les necessitats d’un entorn internacional, globalitzat i en continu canvi. Volen donar resposta a les necessitats de formació professional en diverses àrees del coneixement. La formació està connectada a la realitat professional, i es combinen la formació pràctica i acadèmica.

10 LA VANGUARDIA

MONOGRÁFICO

NOVES TITULACIONS

/ SINGULARS

ESPECIAL

LUNES, 13 JUNIO 2016

SABER COM EMPRENDRE I FINANÇAR ELS PROJECTES UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE CATALUNYA MASTER’S DEGREE IN ENTREPRENEURSHIP, VENTURE CAPITAL AND PRIVATE EQUITY En el context macroeconòmic actual, donada la falta de crèdit existent, les indústries del venture capital i private equity s’estan convertint cada vegada més en una alternativa

INVESTIGADORS DEL FUTUR UNIVERSITAT DE LLEIDA INVESTIGACIÓ BIOMÈDICA A la Universitat de Lleida s’imparteix el màster universitari en investigació biomèdica –que dóna accés als estudis de Doctorat– amb l’objectiu de formar investigadors plenament capacitats per a dur a terme un projecte de recerca i ser coneixedors dels models d’estudi i les tècniques més capdavanteres. A més a més, el programa ofereix als alumnes les eines necessàries per afrontar amb èxit les possibles sortides professionals en recerca bàsica i clínica, en la indústria biotecnològica, l’edició cientíﬁca i la gestió de la recerca

de ﬁnançament de les empreses. El nou màster de la UIC proporciona els coneixements i l’experiència per fomentar l’emprenedoria, amb especialització en el ﬁnançament com a peça clau. El programa compta amb el suport de KPMG, que ofereix una beca del 100% a un dels estudiants, i el de l’Institut Català de Finances (ICF)

Màsters més especialitzats Les universitats catalanes imparteixen novedoses titulacions per adaptar-se a la demanda del mercat laboral NOELIA CONRADO

a proliferació de les noves tecnologies, cada cop més presents a la societat i més interrelacionades amb àmbits com la salut o l’empresa, o la nova era dels mercats ﬁnancers i la seva globalització, han generat noves necessitats a les empreses. En conseqüència, s’ha incrementat el re-

queriment de nous perfils professionals capacitats per desenvolupar tasques fins ara inexistents, com la de tecnòleg urbà, la de científic de dades o experts en big data o internet de les coses. Fruit d’aquesta nova demanda del mercat sorgeixen noves titulacions i d’altres es renoven per oferir continguts més especialitzats.

INDÚSTRIA AEROESPACIAL

EXPERTS EN VI I CERVESA

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA ENGINYERIA ESPACIAL I AERONÀUTICA Aquesta nova titulació, en anglès, ofereix una formació cientíﬁca, tècnica i pràctica que permetrà a qui el cursi desenvolupar el seu futur com a professional i/o investigador en l’àmbit de la indústria aeroespacial

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI MÀSTER EN BEGUDES FERMENTADES Els estudiants d’aquesta titulació es convertiran en investigadors i professionals en l’àmbit de les begudes fermentades, sobretot vi, vi escumós i cervesa

GESTIÓ DE L’EMPRESA FAMILIAR

TECNÒLEGS URBANS UNIVERSITAT DE GIRONA MÀSTER EN CIUTATS INTEL·LIGENTS (SMART CITIES) A la Universitat de Girona s’imparteix l’únic màster oﬁcial en smart cities d’Espanya, en modalitat semipresencial. La titulació, que dóna accés al doctorat i s’imparteix en anglès i castellà, està molt orientada a la innovació en el sector de les ciutats intel·ligents, i dóna totes les eines per a l’emprenedoria i per a la creació de línies de negoci especialitzades dins d’empreses ja consolidades

UNIVERSITAT ABAT OLIBA DIRECCIÓ I GESTIÓ DE L’EMPRESA FAMILIAR La Universitat Abat Oliba CEU, conjuntament amb la UOC, impartirà a partir del curs vinent el nou màster en direcció i gestió de l’empresa familiar, de modalitat semipresencial.

La creació d’aquest programa respon a la necessitat de formació especíﬁca en la matèria, atès que l’empresa familiar, tant en el seu funcionament i lògica interna com en la seva forma de govern, presenta unes singularitats que la diferencien de la resta d’empreses no familiars

MONOGRÁFICO

LUNES, 13 JUNIO 2016

LA VANGUARDIA 11

ESPECIAL

Estudiants d’IQS: d’esquerra a dreta, David Hurtado, Anna Benet, Eric Barrenechea i Carla Font.

Sóc Proactiu

Sóc Emprenedora

Sóc Competent

Sóc Resolutiva

Sóc IQS. Som IQS. GRAUS

MÀSTERS OFICIALS

• Química

• Química Analítica

• Enginyeria Química

• Química Farmacèutica

• Enginyeria en Tecnologies Industrials

• Ciència i Enginyeria de Materials

• Biotecnologia

• Enginyeria Química

• Farmàcia

• Bioenginyeria

• Administració i Direcció d’Empreses

• Enginyeria Industrial • Global Entrepreneurial Management

DOBLES GRAUS

• International Marketing & Sales Management / International Marketing in a Digital Environment

• Química i ADE • Enginyeria Química i ADE • Química i Enginyeria Química

• Auditoria i Control de Gestió

• Enginyeria en Tecnologies Industrials i ADE

• Anàlisi d’Inversions i Banca / Gestió Patrimonial i Financera

• Biotecnologia i ADE

• Gestió d’Empreses Industrials

Estudis d’Enginyeria Química i Enginyeria Industrial, acreditats per l’Engineering Accreditation Commision of ABET

/// SESSIONS INFORMATIVES GRAUS: 21 DE JUNY a les 19.00 h MÀSTERS: 20 DE JUNY a les 18.30 h LLOC: Sala Multimèdia IQS Via Augusta, 390 · 08017 · Barcelona Es prega confirmar assistència a: comunicacioiqs@iqs.edu / T. 932 672 020

Tots els estudis d’IQS School of Management estan acreditats per AACSB (Association to Advance Collegiate Schools of Business, USA).

IQS - Via Augusta, 390 08017 Barcelona ı T 932 672 020 ı www.iqs.edu

12 LA VANGUARDIA

MONOGRÁFICO

NOVES TITULACIONS

ESPECIAL

LUNES, 13 JUNIO 2016

/ SINGULARS

Formació més tècnica CIENTÍFIC DE DADES

DOCÈNCIA EN ÀRAB

UNIVERSITAT DE BARCELONA FONAMENTS DE LA CIÈNCIA DE DADES El científic de dades és un nou perfil professional situat a la intersecció de les matemàtiques i la informàtica molt sol·licitat. En molts aspectes de la vida personal i professional, des de les compres electròniques fins a la recerca o les finances, es generen grans quantitats de dades que, sense control ni interpretació, són només soroll. Per això, la ciència de dades és una nova àrea professional que vol donar valor a aquestes dades

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA ESTUDIS ÀRABS CONTEMPORANIS Amb la ﬁnalitat d’oferir una formació en llengua, cultura i societats àrabs contemporànies que doni resposta a una creixent demanda social i institucional en experts regionals, la UAB impartirà el curs vinent un nou màster propi en estudis àrabs contemporanis (Meac). Impartit íntegrament en àrab per professors arabòfons, el Meac és actualment un dels únics màsters d’estudis àrabs d’Europa que utilitza l’àrab com a única llengua de docència

APRENDRE A ENSENYAR UNIVERSITAT DE VIC MÀSTER EN INNOVACIÓ EN DIDÀCTIQUES ESPEFÍCIQUES Cada matèria no s’aprèn igual, de manera que no s’han d’ensenyar de la mateixa manera el coneixement de medi o la llengua. Per aquest motiu el programa innova en metodologies d’ensenyament per a infants de 3 a 12 anys i té un itinerari especíﬁc per innovar en matemàtiques, ciències experimentals, ciències socials, llengua i literatura i educació física

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA MÀSTER DE COMUNICACIÓ CORPORATIVA, PROTOCOL I ESDEVENIMENTS Sap com s’elabora un pla de comunicació o un acte institucional? Amb el nou màster universitari que ha impulsat la UOC l’estudiant adquirirà les competències i els coneixements que es necessiten en l’àmbit professional de la comunicació corporativa. El programa també prepara els alumnes per a l’organització d’actes institucionals i d’empresa, tenint en compte el nou entorn digital, i dóna els coneixements per a aplicar la normativa protocol·lària

EINES TERAPÈUTIQUES BLANQUERNA-URL ACTIVITAT FÍSICA TERAPÈUTICA PER A MALALTS CRÒNICS I AMB DISCAPACITAT El nou màster, que s’ impartirà a la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL a partir del curs vinent, proporciona a professionals de la salut, i en especial a ﬁsioterapeutes, les habilitats i els coneixements necessaris per planiﬁcar i desenvolupar models

terapèutics basats en l’activitat física terapèutica dirigits especíﬁcament a persones amb malalties cròniques, amb discapacitats o amb problemes de salut derivats de l’envelliment. El programa, de modalitat presencial i que s’impartirà en anglès, català i castellà, es desenvolupa integrant coneixements de diferents àmbits i combinant la formació teòrica i pràctica

COMPETÈNCIES DIGITALS LA SALLE-URL MÀSTER EN LES TECNOLOGIES DE LA TRANSFORMACIÓ DIGITAL Les empreses cerquen nous perﬁls professionals capaços d’adaptar-se a l’evolució digital. Per aquest motiu el màster forma a l’alumne en les disciplines tecnològiques

més necessàries, en els conceptes inclosos en la transformació digital com ara el fog computing, Internet of Things (IOT), el big data, el User Experience (UX), entre d’altres

DRET EUROPEU UNIVERSITAT POMPEU I FABRA EUROPEAN AND GLOBAL LAW És el primer màster en l’àmbit espanyol, i un dels pocs en l’àmbit europeu, en adoptar una perspectiva global en dret. Impartit en anglès, proporciona les eines

que necessiten els advocats que volen viure, treballar i fer front a problemes legals en diferents països del món. Combina perspectives transnacionals, internacionals, comparatives i globals, i traspassa les visions locals del dret

REPTES CREATIUS ELISAVA MASTER IN ADVANCED DESIGN MANAGEMENT, STRATEGY AND ENTREPRENEURSHIP (MADE) El MaDE és un nou programa dissenyat per l’equip d’Elisava en col·laboració amb la Rotterdam Business School. El curs, impartit en anglès i que tindrà lloc entre Barcelona i la ciutat holandesa a partir del pròxim mes de setembre, està dirigit a emprenedors, professionals independents, dissenyadors i gerents, entre altres perﬁls, i vol ajudar els emprenedors a dirigir reptes creatius i empresarials

MONOGRÁFICO

LUNES, 13 JUNIO 2016

ESPECIAL

LA VANGUARDIA 13

Acord per vincular ESIC a la Universitat Rovira i Virgili El conveni permetrà que ESIC imparteixi un títol oﬁcial de màrqueting com a centre adscrit a la URV

l rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Josep Anton Ferré, i el director general d’ESIC Business & Marketing School, Simón Reyes Martínez-Córdova, van signar el passat dia 23 de maig un conveni amb l’objectiu que la seu de Barcelona d’aquesta escola de negocis esdevingui un centre adscrit a la URV. Inicialment, serà un centre vinculat i la Rovira i Virgili reconeixerà com a títol propi l’ensenyament en màrqueting que imparteix ESIC.

FUTUR CENTRE ADSCRIT A LA URV

Amb la signatura del conveni es donen els primers passos per assolir l’adscripció d’ESIC a la URV. Com a centre vinculat, iniciarà els tràmits perquè la Generalitat de Catalunya, mitjançant un decret, l’adscrigui a la URV i s’homologui el títol de màrqueting, fet que més endavant es podria aplicar amb altres ensenyaments d’ESIC. També es pretenen establir els mecanismes necessaris perquè el professorat de l’escola de negocis pugui completar la seva formació amb els màsters universitaris i un programa de doctorat de la URV.

AMB LA SIGNATURA DEL CONVENI ES DONEN ELS PRIMERS PASSOS PERQUÈ ESIC SIGUI UN CENTRE ADSCRIT A LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ESIC IMPARTEIX TÍTOLS PROPIS I ENSENYAMENTS OFICIALS DE GRAU, I INCIDEIX EN EL CAMP DEL MÀRQUETING EN L’ÀMBIT NACIONAL I INTERNACIONAL ESIC és una entitat que es dedica a impartir títols propis i d’ensenyaments oﬁcials de grau per a formar professionals capaços de crear empreses i organitzacions o d’exercir en elles, amb responsabilitat i eﬁcàcia, un treball directiu o tècnic, en qualsevol nivell jeràrquic i en qualsevol de les àrees d’activitat de l’empresa, incidint en el camp del màrqueting tant a nivell nacional com internacional.

El rector Josep Anton Ferré ha manifestat que aquest conveni “és una oportunitat per a la Universitat Rovira i Virgili de col·laborar amb un centre de reconegut prestigi en l’àmbit del màrqueting, i també obre la porta a una major presència de la URV a la ciutat de Barcelona”.

BENEFICI MUTU

El director general d’ESIC, Simón Reyes MartínezCórdova, ha comentat que “l’acord beneﬁcia a ambdues institucions. Per una banda, la URV tindrà un campus adscrit a la ciutat de Barcelona, a només cent quilòmetres de Tarragona, i per altra banda ESIC a Catalunya es convertirà en un campus adscrit a una universitat de referència i això permetrà continuar desplegant el creixent d’ESIC”. Simón Reyes Martínez-Córdova també ha remarcat el fet que la URV estigui “molt ben

ALIANCES AMB UNIVERSITATS ESIC fa 11 anys que va entrar a Catalunya i en els diferents territoris de l’Estat on té campus ha teixit aliances amb diverses universitats. És centre adscrit de la Universidad Rey Juan Carlos (Madrid), la Universidad Miguel Hernández (València) i la Universidad San Jorge (Saragossa). “Anys després de la nostra implantació a Catalunya i com a conseqüència del fort creixement de l’escola ESIC es va ﬁxar

amb la URV per ser una universitat ‘jove’, però molt dinàmica i ben posicionada a diversos rànquings mundials”, ha destacat el director general d’ESIC a Catalunya, Eduard Prats, que va assistir a l’acte de signatura del conveni. També ha incidit en el fet que la URV “té un model territorial descentralitzat, semblant al d’ESIC i està acostumada a teixir aliances amb altres centres”

connectada a l’entorn empresarial del territori que l’acull”. Un darrer motiu de l’acord entre ESIC i URV, i que ha estat clau per impulsar-ho, és que el director general d’ESIC Catalunya, Eduard Prats, és nascut a Reus i està connectat al territori. Així que va explorar i defensar des del primer moment aquest acord “conscient que reforçarà ambdues institucions”, ha subratllat.

D’esquerra a dreta: Josep Anton Ferré, rector de la URV, i Simón Reyes Martínez–Córdova, director general grup ESIC ﬁns el 30 de juny

D’esquerra a dreta: Eduardo Gómez, director general grup ESIC a partir de l’1 de juliol; Josep Anton Ferré, rector de la URV; Simón Reyes Martínez–Córdova, director general grup ESIC ﬁns el 30 de juny; Antonio Terceño, degà de la Facultat d’Economia URV, i Eduard Prats, director general ESIC Catalunya

14 LA VANGUARDIA

MONOGRÁFICO

ESPECIAL

LUNES, 13 JUNIO 2016

“La crisi ha impactat menys en els graduats universitaris” OPINIÓ. MARC SAEZ

Catedràtic d’Estadística i Econometria Grup de Recerca en Estadística, Econometria i Salut (Grecs), Universitat de Girona

de la probabilitat que el graduat estigui a l’atur. Aquest creixement va ser molt més signiﬁcatiu en la segona part de la crisi (2011-2014). Ara bé, l’impacte ha estat molt més baix que per a una persona de les mateixes característiques però sense estudis universitaris. Malgrat això, per als graduats que van trobar feina un cop acabats els estudis, ha augmentat la precarietat de l’ocupació, de forma accentuada entre 2011 i 2014. A més, ha estat més intensa per a ells que per a persones sense estudis universitaris. La possibilitat de tenir una jornada de treball a temps complet ha disminuït. A banda d’això, ha crescut molt la probabilitat que la durada del contracte sigui de menys d’un any. També han baixat els guanys anuals bruts –els salaris es van

Troben feina, però la precarietat i la insatisfacció són creixents

es estadístiques oﬁcials mostren que les persones amb més formació tendeixen més a l’ocupabilitat i l’activitat. Segons l’Enquesta de Població Activa, el primer trimestre de 2014, la taxa d’atur d’individus entre 25 i 44 anys que tenien estudis superiors era del 16%, mentre que la de persones en el mateix grup d’edat que tenien com a màxim estudis primaris era del 34%. La crisi econòmica ha eixamplat aquestes diferències. Així, el nivell d’atur de persones amb estudis primaris va passar de ser 7 punts percentuals més elevat que el de les que tenien estudis superiors el primer trimestre

L’atur colpeix més els joves amb estudis primaris respecte dels graduats de 2008, a 18 punts superior el primer trimestre de 2014. La crisi econòmica ha afectat els graduats universitaris més o menys respecte d’aquells que no han anat a la universitat? Per contestar aquesta pregunta, l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) ens va subvencionar una recerca, l’objectiu de la

qual va ser analitzar els efectes de la crisi en la inserció laboral dels graduats de les universitats catalanes. La informació que necessitàvem la vam obtenir de tres edicions de l’enquesta d’inserció laboral de l’AQU. No només vam analitzar l’impacte de la crisi en els graduats recents –enquestats el 2014– respecte dels graduats abans de la crisi –enquestats el 2008–, sinó que el vam comparar amb el que han experimentat subjectes que, compartint amb els graduats característiques molt semblants, no havien cursat estudis universitaris. Com és imaginable, la conseqüència principal de la crisi ha estat un augment

PER A JOVES DE L’ESO

Portes obertes a Blanquerna Salut La Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna obrirà les seves portes a estudiants de l’ESO i Batxillerat per donar a conèixer les sortides professionals de les disciplines universitàries de la salut. Del 20 al 22 de juny els joves estudiants podran participar a la 4a edició de “Viu l’estiu a la nostra universitat. Em preparo per decidir el meu futur”. La facultat acollirà tallers que aportaran als joves alumnes coneixements i habilitats sobre infermeria, ﬁsioteràpia o farmàcia

reduir un 2,11% entre el 2008 i el 2014, i un 14,98% del 2011 al 2014. Com a conseqüència d’aquesta precarització, també ha minvat la satisfacció dels graduats pel que fa a les perspectives de millora a la feina i el nivell de retribució. Així mateix, ha augmentat la probabilitat que continuïn estudiant. Hem trobat, també, que l’efecte de la crisi sobre les variables analitzades no ha estat igual per a tots els que han cursat un grau. En primer lloc, a les dones els ha afectat més que als homes en relació amb la inserció laboral. Les diferències respecte als homes han crescut en aquest període. Per altra banda, els més tocats pel context econòmic han estat els graduats en Humanitats i Ciències Socials, i, especialment, en disciplines relacionades amb la construcció (com Arquitectura i Enginyeria Civil). Finalment, els més perjudicats han estat els graduats en universitats de fora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

ROVIRA I VIRGILI SÍLVIA OSUNA

Líder en investigació química La catalana Sílvia Osuna ha estat guardonada amb un dels premis a Joves Investigadors de la Societat Espanyola de Química. El jurat ha valorat que la investigadora de la Universitat de Girona podría liderar el panorama cientíﬁc de la seva àrea en un futur. Osuna, amb 33 anys, és una de les investigadores més joves de l’Institut de Química Computacional i Catàlisis però ja ha rebut un ajut europeu Starting Grant de 1,4 milions i ha realitzat estades a laboratoris internacionals.

Sílvia Osuna UDG

Cinc màsters i 200 beques El curs 2016-2017 la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona oferirà cinc màsters universitaris nous. Inaugurarà el Màster en Enoturisme de Erasmus Mundus –en anglès– i el Màster en Genètica, Física i Química Forense, entre d’altres. La convocatòria per matricular-se en aquests estudis romandrà oberta ﬁns al 21 de juliol, tot i que abans, els titulats poden demanar una de les 200 beques pròpies per a màster que convoca la URV anualment.

LUNES, 13 JUNIO 2016

MONOGRÁFICO

ESPECIAL

LA VANGUARDIA 15

16 LA VANGUARDIA

MONOGRÁFICO

ESPECIAL

LUNES, 13 JUNIO 2016

Formació superior en clau de futur Blanquerna-URL ofereix 13 graus i 25 màsters, a més dels títols propis de la universitat

lanquerna-Universitat Ramon Llull ofereix pel curs vinent 13 graus i 25 màsters universitaris –a més a més dels títol propis de la URL– pensats amb clau de futur, no només per tenir una metodologia pròpia a l’hora de formar als futurs professionals sinó per la innovació en els plans d’estudis, que s’adapten al que necessiten els diferents sector professionals. Aquest curs es consoliden dues noves titulacions que han tingut una molt bona acollida: Relacions Internacionals i Farmàcia. A Blanquerna, una institució amb 70 anys d’història i un dels membres fundadors de la Universitat Ramon Llull, l’estudiant se situa al centre de l’activitat educativa. La personalització de l’ensenyament es tradueix en els seminaris, una activitat en petits grups amb tutor, on es treballa en equip la professió, es reﬂexiona i es connecta te-

Blanquerna-URL ofereix simultaneïtat d’estudis en els àmbits de la salut i l’activitat física oria i praxi. L’avaluació és sempre continuada i es basa en la resolució de reptes molt propers als que caldrà encarar en l’escenari professional. Tots els estudiants fan pràctiques obligatòries, garantides, tutoritzades i avaluades a les principals empreses i institucions de cadascun dels sectors on s’ubiquen els estudis. Blanquerna té 1.934 convenis de pràctiques amb institucions i empreses.

SIMULTANEÏTAT DE GRAUS

Blanquerna-URL és la primera universitat a Catalunya que ofereix la possibilitat de fer la simultaneïtat dels graus en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE), Fisioteràpia, Nutrició Humana i Dietètica, així com CAFE i Infermeria. L’estudiant, quan ﬁnalitza la primera carrera, obté el títol oﬁcial que li permet inserir-se al món laboral mentre acaba de cursar la segona titulació. Aquesta és la diferència entre simultanejar estudis i la doble titulació.

La Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport recentment ha estrenat l’aula del segle XXI

La simultaneïtat d’estudis que ofereix Blanquerna-URL proposa una formació més completa ja que es desenvolupa una major capacitat per resoldre aspectes de l’entorn professional des d’una perspectiva més crítica i creativa. El fet de cursar dos graus de forma simultània també multiplica les opcions de sortides laborals quan es ﬁnalitzen els estudis. Una característica de la simultaneïtat que s’ofereix és que no es comença a primer curs sinó que l’estudiant inicia un grau (que cursarà segons el pla d’estudis establert en 4 anys acadèmics) i, a partir del segon o del tercer any, pot començar a cursar la segona titulació de forma simultània, amb un itinerari d’assignatures adaptat i amb el reconeixement corresponent de crèdits. En el cas de Blanquerna-URL, els grans àmbits que es poden combinar són: Salut (amb els graus en Infermeria, Fisioteràpia, Nutrició Humana i Dietètica, i Farmàcia) i Activitat Física (Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport -CAFE- ).

MÀSTERS, DOCTORATS I TÍTOLS PROPIS

Blanquerna ofereix el curs vinent 25 màsters universitaris, 14 màsters URL, 4 doctorats i més de 40 diplomes d’especialització i títols d’expert. La

majoria de màsters estan dirigits per prestigiosos professionals, professors i investigadors, comptem amb un professorat que són professionals experts en actiu, tenen pràctiques obligatòries i comptem amb el suport empresarial i institucional.

BLANQUERNA ESTRENA L’AULA DEL S. XXI

Coincidint amb la Fourth Biennal International Conference sobre Innovation in Teacher Education within a Global Context que va tenir lloc a Barcelona el passat mes d’abril, la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport va presentar l’aula del segle XXI, un nou espai innovador que permetrà experimentar noves formes d’ensenyament-aprenentatge. El projecte és fruit d’un treball d’equip entre especialistes de la Facultat, el Dr. Paul Resta, catedràtic de la Universitat de Texas i referent mundial en tecnologies de l’educació i la seva aplicació a l’aula, i l’empresa nordamericana Steelcase, especialista en aquest tipus de mobiliari i en crear Active Learning Centers. Es tracta d’un projecte únic a Espanya que canvia totalment el concepte de classe tradicional i que introdueix canvis tant en el mobiliari, en la tecnologia, com en el concepte: aporta una total ﬂexibilitat per poder crear espais de tot

SEGONES TITULACIONS D’altra banda, Blanquerna-URL ofereix també la possibilitat de cursar una segona titulació. Els graus que es poden cursar simultàniament són: •CAFE + Nutrició •CAFE + Fisioteràpia •CAFE + Infermeria •Fisioteràpia + Nutrició •Fisioteràpia + Infermeria •Nutrició + Fisioteràpia •Nutrició + Infermeria •Farmàcia (Blanquerna-IQS) + Nutrició •Infermeria + Fisioteràpia •Infermeria + Nutrició Plató de la FCRI

tipus: classes magistrals, grups reduïts, treball individual, o espais diferents dins la mateixa aula. El degà de la Facultat, Dr. Josep Gallifa, va explicar que l’aula “és un espai que ens permetrà anar experimentant per anar progressivament deﬁnint com han de ser els espais d’ensenyament-aprenentatge universitari en el futur”. I no només des del punt de vista de la tecnologia sinó del treball cooperatiu, del diàleg. Un frase del mestre Ramon Llull presideix aquesta aula: “En el diàleg, qui reconeix la veritat no és vençut, sinó que aprèn”, una aﬁrmació, va dir el degà, que ens recorda que, encara que l’espai és molt important en aquesta aula també s’ha de considerar la dimensió del temps, de la història, la importància del diàleg.

RELACIONS INTERNACIONALS

El dissabte 11 de juny, a la basílica de Santa Maria del Mar, tindrà lloc l’acte de graduació de la primera promoció d’estudiants del grau en Relacions Internacionals de Blanquerna-URL i la 19ena promoció d’estudiants de Comunicació. A Catalunya, el grau en Relacions Internacionals només s’imparteix a Blanquerna-URL i forma professionals investigadors en tres àmbits concrets de les relacions internacionals: la política exterior, l’economia internacional i la comunicació internacional. La periodista Cristina Gallach serà la padrina de promoció d’aquests professionals.

PRESENTS A DIFERENTS RÀNQUINGS

El grau en Psicologia de Blanquerna se situa en la 2a posició a Espanya i en la 7a a Europa en el rànquing U-Multirank, que analitza la qualitat de 583 universitats europees. L’U-Multirank és un rànquing promogut per la Comissió Europea i liderat a l’Estat espanyol per la Fundación CYD. Analitza els resultats de 583 universitats europees, de les quals 61 són espanyoles, a través de cinc dimensions: l’orientació internacional de les universitats, l’ensenyament i l’aprenentatge, la recerca, la transferència de coneixement i el compromís regional. D’altra banda, segons els rànquings del diari El Mundo, els graus de Publicitat i de Nutrició Humana i Dietètica se situen en les cinc primeres opcions d’Espanya.

MONOGRÁFICO

LUNES, 13 JUNIO 2016

ESPECIAL

LA VANGUARDIA 17

ets

PRO TA GO NIS TA FACULTAT DE PSICOLOGIA, CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ I DE L’ESPORT

FACULTAT DE CIÈNCIES DE LA SALUT

FACULTAT DE COMUNICACIÓ I RELACIONS INTERNACIONALS

Graus en: - Psicologia - Educació Infantil - Educació Primària

Graus en: - Infermeria - Fisioteràpia - Nutrició Humana i Dietètica - Farmàcia

Graus en: - Comunicació Audiovisual - Periodisme i Comunicació Corporativa - Publicitat, Relacions Públiques i Màrqueting - Relacions Internacionals

Màsters universitaris: - Activitat Física Terapèutica per a Persones amb Patologia Crònica, Envelliment o Discapacitat

Dissabte 2 juliol, a les 10.30h

Màsters universitaris: - Direcció d’Art en Publicitat - Periodisme Avançat. Reporterisme - Estratègia i Creativitat Publicitàries - Ficció en Cinema i Televisió. Producció, Guió i Realització - Comunicació Política i Social - Producció i Comunicació Cultural

c. Padilla, 326. 08025 Barcelona 93 253 31 27 bsalutsioeinfor@blanquerna.edu

Vine a la conferència informativa sobre els graus

- Logopèdia - Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport

Màsters universitaris: - Psicologia General Sanitària - Psicologia del Treball, Organitzacions i Recursos Humans - Psicopedagogia - Psicologia de l’Educació - Atenció a la Diversitat i Educació Inclusiva - Formació del Professorat d’ESO i Batxillerat, FP i Ensenyament d’Idiomes - Lideratge de la Innovació Pedagògica i Direcció de Centres Educatius - Ensenyament i Aprenentatge de l’Anglès a l’Educació Infantil i l’Educació Primària - Pedagogia Musical de 0 a 12 anys - Educació Física i Psicomotricitat de 0 a 12 anys - Gestió d’Organitzacions i Projectes Esportius (Sports Management) - Entrenament Esportiu, Activitat Física i Salut - Trastorns de la Comunicació i del Llenguatge

Vine a la conferència informativa sobre els graus

Dijous 30 de juny, a les 19h

c. Valldonzella 12. 08001 Barcelona 93 253 31 42 | 93 253 31 08

Vine a la conferència informativa sobre els graus

Dijous 30 de juny, a les 19h

c. Císter, 34. 08022 Barcelona 93 253 30 06 | sioefpcee@blanquerna.edu

bonfutur.com

Consulteu tota l’oferta de cursos de postgrau i doctorat al web www.blanquerna.edu

18 LA VANGUARDIA

MONOGRÁFICO

ESPECIAL

LUNES, 13 JUNIO 2016

AJUTS

Hi ha més becaris que mai, i també menys pressupost Les universitats públiques catalanes tenen un preu mitjà per crèdit de 33,52 €, el més car d’Espanya ALBA HUERGA

a crisi ha fet que, amb els preus públics sense variació, estudiar a la universitat sigui massa car o inaccessible si no és amb una ajuda pública. El curs 2013-2014 les universitats catalanes van tenir 62.000 becaris, 4.200 (6,9%) més que el curs anterior –segons les últimes dades del Ministeri d’Educació. Tot i que hi ha més necessitat de beques universitàries que mai, la part del pressupost estatal destinat a aquest tipus d’ajudes a Catalunya s’ha reduït el 9,4%, gairebé en 11,2 milions d’euros. D’altra banda, les administracions catalanes han fet un esforç augmentant moderadament l’import destinat a les beques universitàries de 3,1 milions d’euros a 3,5. Davant el preu car de les universitats i de la reducció de l’import destinat a les ajudes, és necessari conèixer l’oferta i la tipologia de beques disponibles a Catalunya per tal d’estudiar un grau universitari o bé un màster.

INTERNET PER A BECARIS SIMULADOR DE MATRÍCULA Matriculauniversitaria.cat Portal de la Generalitat que permet calcular un preu aproximat de la matrícula de l’estudiant tenint en compte les beques que sol·licitarà

PORTAL DE LES UNIVERSITATS Universia.es En aquest portal web realitzat amb dades de tot l’Estat espanyol es pot cercar tot el que cal saber sobre el sistema universitari a Espanya

TIPOLOGIES D’AJUTS A CATALUNYA MOBILITAT

ESPECIALITZACIÓ

BEQUES A L’ESTRANGER

CARRERES

Si el que vol l’universitari és estudiar fora de Catalunya, el ventall de possibilitats és més ample. Si és per estudiar a Espanya, el programa Sicue de cooperació universitària permet el desplaçament d’universitaris amb les beques Séneca. Aquestes beques d’intercanvi tenen una durada màxima de nou mesos i matrícula gratuïta pels crèdits que l’alumne cursi a la universitat espanyola. Si és per estudiar a Europa, les universitats estableixen convenis amb centres europeus mitjançant les beques Erasmus+. Siguin per a alumnes de grau o de doctorat, les ajudes econòmiques varien depenent en quin dels 28 estats de la Unió Europea se sol·liciti plaça. D’altra banda, per als estudiants de grau que desitgin una mobilitat més global, les universitats tenen programes propis d’intercanvi amb centres de tot el món. En aquest cas l’adjudicació d’una ajuda econòmica depèn dels pressupostos destinats als programes per part d’altres institucions i fundacions col·laboradores

Si existís un top de beques, les ajudes del Ministeri d’Educació i de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitari i Recerca (Agaur) de la Generalitat serien les més valorades. La beca MECD del Ministeri pot arribar a cobrir el total de l’import de la matrícula i les despeses de mobilitat dels universitaris que estudiïn dins la comunitat autònoma. El sistema de quanties de la beca general i de mobilitat estableix un import ﬁx i un variable que depenen del rendiment acadèmic, la renda familiar i la distància entre el domicili familiar i el centre universitari. D’altra banda l’Agaur atorga les beques Equitat, que redueixen el preu dels crèdits dels estu-

BEQUES PER A MÀSTER

BEQUES DE GRAU dis universitaris. Per demanar aquesta ajuda, els estudiants han d’acreditar una situació econòmica desfavorable a través de la sol·licitud del tram de renda, que indicarà quin percentatge dels crèdits revestirà l’ajuda autonòmica. Les universitats públiques de Catalunya tenen també programes propis d’ajuts. Per exemple, tenen convocatòries de beques salari, perquè estudiants amb una situació econòmica precària puguin estudiar sense haver de treballar a jornada completa, o beques de col·laboració, en les que l’alumne rep una quantia econòmica per als estudis a canvi de col·laborar amb els departaments universitaris o amb les empreses adscrites

El passat 2015, l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya va detectar que nou de cada 10 titulats de màster troben treball abans que passin dos anys. La taxa d’ocupació és més alta per als alumnes de màster, entre un 79% i 88,8%. Estudiar un màster és una de les millors sortides professionals per assegurar una incorporació primerenca al món laboral. Tot i així, aquestes titulacions compten avui dia amb un preu per crèdit molt més elevat que el dels graus, i les ajudes que es donen són menys nombroses. Per als màsters oficials, el Ministeri proporciona préstecs de mobilitat o beques de col·laboració de fins a 2.000 euros. El programa Erasmus+ també atorga ajudes en la mobilitat internacional dels alumnes de màster a través d’ajudes mensuals. En el cas dels màsters propis, entitats bancàries, com La Caixa o Santader, a més de les mateixes universitats, adjudiquen beques de recerca, o més específiques depenent del sector d’estudi

LUNES, 13 JUNIO 2016

MONOGRÁFICO

Si aquí veus més de 650 milions d’smartphones venuts, ets dels nostres. www.eae.es 93 400 50 25

ESPECIAL

Inici Octubre 2016 • EXECUTIVE MBA • DESEMVOLUPAMENT DIRECTIU (PDD) • MARKETING I VENDES • FINANCES I BORSA • COMUNICACIÓ • MARKETING ONLINE • SUPPLY CHAIN

EL LADO

Business de la vida.

LA VANGUARDIA 19

• PROJECT MANAGEMENT • RECURSOS HUMANS • BUSINESS INTELLIGENCE

20 LA VANGUARDIA

MOBILITAT

Ajuts per investigar als EEUU Consortium Advances Studies in Barcelona atorgarà beques de recerca per a doctorats que tinguin menys de 5 anys d’experiència. El consorci d’universitats nord-americanes a Barcelona convoca les ajudes a través del programa Fellowship, que proporciona ajuda ﬁnancera per a projectes d’investigació a les universitats de Columbia, Chicago o Brown. Els que poden rebre l’ajuda han de ser doctorats de la UAB, UB, UPC o de la Universitat Pompeu Fabra i tenen ﬁns al 30 de juny per presentar el se projecte d’investigació.

MONOGRÁFICO

ESPECIAL

LUNES, 13 JUNIO 2016

Universitat i Societat del Coneixement OPINIÓN. ALBERT SANGRÀ

Director acadèmic Càtedra UNESCO en Educació i Tecnologia per al Canvi Social. UOC

INVERSIÓ

Es dissol Innova 31

Portal web d’Innova 31

La primera societat de capital risc promoguda per una universitat a Espanya ha estat dissolta per falta de recursos. La societat Innova 31, es va crear al 2000 i es va repartir en 3.000 accions. La UPC va promoure la societat al 2001 subscrivint un total de 1.100 d’aquestes. Innova 31 destinava els seus recursos a la creació de start-ups amb una especial atenció a l’explotació de les noves tecnologies.

FORMACIÓ

Cursos d’estiu a la UAB El institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UAB oferirà durant els mesos de juny i juliol cursos pràctics per connectar als estudiants i professors de secundària amb el coneixement i la recerca que es fa a les universitats. El campus de la UAB acollirà més d’una vintena de cursos relacionats amb diferents temàtiques i disciplines com la genètica forense, la química, la salut animal o la fotograﬁa.

Una classe universitària de formació en competències audiovisuals ARXIU

costumem a anomenar la societat en què vivim actualment com a Societat del Coneixement. I ho fem així perquè entenem que, en els nostres dies, allò que fa la nostra societat més pròspera i més avançada i més competitiva és la informació, la seva conversió en coneixement i l’aplicació d’aquest en la nostra quotidianitat, que pot incrementar substancialment la nostra qualitat de vida i benestar. La universitat juga un paper primordial en la Societat del Coneixement: el seu creixement depèn, en bona part, de la generació de nous coneixements, de la seva transmissió per mitjà de l’educació i la formació, i de la recerca i de l’explotació dels seus resultats per mitjà de nous procediments industrials o serveis. Per tant, esdevé un actor central en el desenvolupament cultural, econòmic i social d’un país i un aliat imprescindible per a abordar els reptes derivats de la innovació. FORMAR PROFESSIONALS La universitat ha de contribuir a capacitar els estudiants que s’hi formen per a que puguin aplicar les competències adquirides en un entorn laboral, i ha de

ser capaç de formar professionals que responguin a les necessitats que aquest entorn laboral els demana. Però aquesta no és l’única ﬁnalitat de la universitat, perquè si acceptéssim això seria com dir que la universitat només ha de respondre a les demandes d’una part de la societat. La universitat s’ha de fer ressò també de les necessitats dels ciutadans que no estan estrictament lligades a la ocupació i al treball.

Hi ha disciplines que ens aportaran millor qualitat de vida però de forma indirecta És molt important que la universitat formi professionals capacitats en els diferents camps disciplinars, com l’enginyeria, les ciències, el dret o l’economia. Però també persones que puguin liderar la societat amb comportaments ètics i solidaris, amb un gran component humanístic. De la mateixa manera, també caldran persones que sàpiguen conrear i transmetre emocions per la via de l’estudi, la recerca i l’expressió artístiques. En

síntesi, cal formar bons ciutadans que, a la vegada, siguin bons professionals. Igualment, la universitat és responsable d’impulsar la recerca en els diferents àmbit de la societat. Sovint sembla que uns àmbits són més importants que altres. Aquesta percepció la tenim perquè alguns ens semblen més propers que altres: seria el cas de les ciències de la salut o de la tecnologia, perquè hi veiem aplicacions immediates, que ens poden afectar més directament. Però hi ha altres disciplines la recerca en les quals ens podran aportar millor qualitat de vida de manera indirecta: l’educació, les humanitats i l’art ens poden ajudar a comprendre i a expressar-nos millor, a millorar els nostres entorns. MOTOR DE TRANSFORMACIÓ La universitat forma part de l’ecologia d’aprenentatge de cadascú de nosaltres. És proveïdora d’oportunitats d’aprenentatge d’habilitats d’ordre superior: anàlisi, avaluació, síntesi, pensament crític, resolució de problemes. Participa dels processos vitals de la societat, i ha d’esdevenir un motor de transformació. Ens ha d’ajudar a entendre el nostre món. Entendre com funciona, però també entendre l’altre ...

LUNES, 13 JUNIO 2016

MONOGRÁFICO

ESPECIAL

LA VANGUARDIA 21

L’IED Barcelona aposta per la innovació, l’emprenedoria i la tecnologia L’Escola ofereix cursos basats en l’estratègia del disseny, les aplicacions interactives i els serveis per a ciutats intel·ligents

l disseny és un generador per a la innovació, la creació de noves idees, productes o serveis, i ha demostrat ser una eina eﬁcaç per la seva capacitat d’integrar els models de negoci amb els sistemes socials i oferir solucions als problemes col·lectius. L’IED Barcelona Escola Superior de Disseny va un pas endavant i pensa en quines són les necessitats de les companyies actuals, seguint una metodologia innovadora que generi possibles escenaris reals, creant cadenes de valor alternatives. L’educació ha de ser entesa com un espai d’experiències d’aprenentatge que funciona com a laboratori d’innovació transversal que té la vocació de formar a les futures generacions de dissenyadors. Cada vegada hi ha més empreses que requereixen perﬁls creatius i alhora estratègics per treballar als departaments d’innovació de grans i petites marques, així com més joves somien amb crear les seves pròpies empreses o start-up. En relació a aquest sector, l’IED ofereix el diploma de tres anys en Business Design, el màster en Design

Alumnes de l’IED Barcelona Escola Superior de Disseny a la seu del centre, situada al carrer Biada, 11, al barri de Gràcia (Barcelona)

Management, el màster en Innovation Strategies and Entrepreneurship o el postgrau intensiu en Design for Innovation Strategy, entre d’altres. Un altre àmbit on la innovació té un paper decisiu és el desenvolupament de productes i serveis per a ciutats intel·ligents. Per a això, l’Escola ha creat el postgrau en Smart City Design, on els

alumnes aprenen a dissenyar la part digital de les ciutats, especialment als espais públics i comercials, sistemes de navegació o zones verdes. D’altra banda, el màster en Interactive Apps Design permet aprendre a dissenyar interfícies per a terminals mòbils, centrades en big data. Especialitzat en les disciplines del disseny, la

moda, la comunicació visual i el management per a empreses creatives, l’IED Barcelona ofereix títols superiors en Disseny de Producte, Interiors, Moda i Gràﬁc, a més dels Bachelors of Arts (Honours) atorgats per la Universitat de Westminster, els diplomes IED, els màsters, els postgraus, els cursos de formació contínua (CSP) i els cursos d’estiu.

22 LA VANGUARDIA

MONOGRÁFICO

ESPECIAL

LUNES, 13 JUNIO 2016

DONES

El llast de les carreres amb poques noies El percentatge de matriculades en els estudis de la branca de les enginyeries i l’arquitectura no arriba al 26% a Espanya

TÍTOLS QUE SUSPENEN EN PARITAT Continguts digitals interactius Disseny i desenvolupament de videojocs Enginyeria elèctrica

6,52% 7,92%

Enginyeria informàtica

8,62%

Informàtica i serveis

9,09%

Enginyeria mecànica

9,10%

Enginyeria electrònica industrial i automàtica

9,44%

Tecnologies de telecomunicació

10,37%

FONT: GENERALITAT. / % DE NOIES

LA DONA PREDOMINA... ...menys en les enginyeries i l’arquitectura En algunes facultats d’enginyeria mecànica, les noies no arriben al 10%. A la foto, dues estudiants de mecànica en una classe d’FP FUNDACIÓ BCN FP

NÉSTOR BOGAJO

he Big Bang Theory –una de les sèries televisives més populars dels darrers anys– la protagonitzen un físic teòric, un físic experimental, un enginyer aeroespacial, un astrofísic i... una cambrera. El repartiment reﬂecteix una realitat, l’estatunidenca, en què la dona ocupa un paper secundari en l’àmbit de les carreres cientíﬁco-tècniques. El cas, però, es pot extrapolar a Espanya, on la branca de les enginyeries i l’arquitectura va registrar el curs 2013-2014 –són les darreres xifres que ofereix el Ministeri d’Educació– un 25,9% de noies matriculades en graus i primers i segons cicles. PRESÈNCIA TESTIMONIAL La desigualtat és encara més colpidora si es té en compte que, del total de matriculats en les universitats espanyoles, el 54,4% –és a dir, una bona majoria– eren dones. Un predomini que sí que es fa notar en branques com les ciències de la salut –on només hi ha un 30,3% d’homes– o arts i humanitats, i ciències socials i jurídiques –en què les noies ocupen més del 60% de les places–. En ciències –i per poc– són més en graus –hi ha un 51,8% de dones–, però no en màsters (49,1%), uns estudis que mostren, de nou, un resultat escarransit en les enginyeries i l’arquitectura: 29,5% de noies. En el cas de Catalunya, el panorama és ben descoratjador. La immensa majoria de les carreres amb percentatges baixos

de matriculació de dones corresponen a les enginyeries. En alguns casos, la presència femenina és testimonial (veure requadre). Fins i tot en estudis que albiren un futur prometedor quant a sortides laborals. En algunes facultats –i segons dades recollides per la Generalitat de Catalunya–, els percentatges són dramàtics: l’enginyeria de recursos energètics i miners (21,33%), l’enginyeria multimèdia (22,39%), l’enginyeria agroalimentària (34,48), la nanociència i la nanotecnologia (37,22%)... I alguns clàssics, com la física (26,37%), l’estadística (33,93%) o les matemàtiques –on de vegades no arriben al terç–, no tenen més bona sort. La investigadora Núria Vergés analitzava en el portal d’Educaweb els perills d’aquest desequilibri: “Estudiar i exercir en aquests àmbits dóna accés al coneixement i la pràctica avançada de les noves tecnologies; [...] permet treballar en ocupacions amb molta demanda i prestigi i, sobretot, participar en el disseny de les tecnologies i les societats del futur”. Ho atribuïa a què “històricament les dones havien estat excloses de l’estudi i la producció de coneixement tecnològic”, fet que “ha diﬁcultat la generació de referents i ha invisibilitzat les contribucions de les dones [...]. Això retroalimenta l’atribució estereotipada de rols de gènere [...] que es va reproduint amb els mitjans, les escoles, la família i els entorns laborals. D’aquesta manera es manté una cultura masculinitzada de la tecnologia, farcida de discriminacions i de barreres a la participació i promoció de les dones”.

Evelia L. Olivas, estudiant de doctorat en Informàtica a Barcelona, corrobora aquesta percepció, i explica una anècdota que fa esgarrifar: “Quan vaig fer les pràctiques professionals, en una empresa japonesa, en lloc d’incloure’m en projectes de desenvolupament de software –que és el que feien amb la resta dels meus companys becaris homes– em posaven a fer el cafè i a netejar ordinadors. Literalment. No a netejar-los de virus, sinó amb un drap”. “El problema principal és que hom acostuma a pensar que aquests estudis són ‘només per a homes’. Sovint sents a dir que les dones no són bones programant; també durant la carrera o el màster. Imagino que, al ﬁnal, moltes s’ho acaben creient i perden la seva il·lusió professional”, es lamenta.

EL 54,4% DELS MATRICULATS A ESPANYA SÓN DONES Ciències de la salut 69,7%

30,3%

Arts i humanitats 61,5%

38,5%

Ciències socials i jurídiques 60,7%

39,3%

Ciències 51,8% Enginyeria i arquitectura 25,9% Dones

48,2%

74,1% Homes

FONT: MINISTERI D’EDUCACIÓ

Les dones són una minoria a les carreres relacionades amb la informàtica J. BALMES

LUNES, 13 JUNIO 2016

MONOGRÁFICO

LA VANGUARDIA 23

ESPECIAL

GRAU EN FARMÀCIA IQS · BLANQUERNA A IQS i Blanquerna, centres universitaris de la Universitat Ramon Llull, sumem experiència, capacitat d’innovació i una extensa xarxa d’empreses i institucions de referència al sector de la química i la salut per crear l’únic Grau en Farmàcia impartit per una universitat privada a Catalunya. El nostre objectiu és formar-te com a expert en tots els aspectes relacionats amb la professió farmacèutica, alhora que t’oferim una titulació amb una clara orientació humanístico-científica. Amb aquest objectiu, combinem una metodologia basada en el contacte directe amb el món professional, el rigor científic i el compromís d’oferir una formació ètica i integral. Formació personalitzada Beques als millors expedients i altres ajuts econòmics Borsa de Treball

4 mencions: · Alimentació i Nutrició · Farmàcia Assistencial · Disseny i Producció de Fàrmacs · Gestió i Màrqueting Farmacèutic

-/")(40$#* ($(1/4(5,%#* 1+34!,('/4#* , .&)42#* de Farmàcia, Farmàcia Hospitalària i Indústria Farmacèutica o Alimentària Convenis d’intercanvi amb universitats estrangeres Elevada dedicació pràctica: més de 1.000 hores en el laboratori i simulació

Per a més informació, vine al nostre estand al Saló de l’Ensenyament i t’atendrem personalment. IQS: Si ho prefereixes, consulta les properesSEU sessions informatives a www.farmacia.url.edu SEU BLANQUERNA: LLOC: Via Augusta, 390 · 08017 · Barcelona Es prega confirmar assistència a: comunicacioiqs@iqs.edu/ T. 932 672 020

IQS - Via Augusta, 390 · 08017 Barcelona Tel. (+34) 93 267 20 20 · www.iqs.edu

LLOC: Carrer Padilla, 326-332 · 08025 · Barcelona

BLANQUERNA - Carrer Padilla, 326-332 · 08025 Barcelona Tel. (+34) 93 253 31 27 · www.blanquerna.edu

24 LA VANGUARDIA

MONOGRÁFICO

ESPECIAL

LUNES, 13 JUNIO 2016

ENTREVISTA A JOSÉ ANTONIO MARINA, FILÒSOF I PEDAGOG

El món sencer està en estat “Les dècades vinents –alerta el ﬁlòsof i pedagog José Antonio Marina– veuran els canvis educatius més radicals des de l’aparició dels sistemes nacionals d’educació”

LUIS JIMÉNEZ

l ﬁlòsof i pedagog José Antonio Marina és una de les persones a Espanya més convençudes del poder de l’educació. Les seves aportacions han aparegut en nombrosos articles i llibres, però també en el plànol institucional, ja que va ser l’encarregat de coordinar el Libro Blanco de la Profesión Docente, un projecte del Ministeri d’Educació l’objectiu del qual és analitzar les necessitats i reformes que el sector educatiu precisa en un context molt canviant, que ha portat novetats substancials que l’enfronten a grans reptes.

Quines seran les claus de l’educació dels pròxims anys? En un context on la informació és molt més abundant que en el passat, quines habilitats cal afavorir? El món sencer està en estat d’emergència educativa. The Global Education Futures Forum ha predit que les dècades vinents veuran els canvis educatius més radicals des de l’aparició dels sistemes nacionals d’educació. A Objectiu: generar talent he explicat que aquest és el gran ﬁ de l’educació. Talent és el bon ús de la intel·ligència i del coneixement. Té a veure amb l’acció. James Heckman, premi Nobel d’Economia, després d’estudiar els sistemes educatius, va assenyalar que al costat dels coneixements calia donar cada vegada més importància a les senar cognitive skills. Són les encarregades, entre altres coses, d’aplicar els coneixements a la realitat, de dissenyar el mateix cervell, de triar les metes, de mantenir l’esforç. En què han de canviar els docents? Hi ha algunes qualitats que necessitaran especialment? Hi ha unes qualitats que són permanents: l’interès pels alumnes i la convicció que tots poden progressar. Hi ha, per descomptat, destreses professionals imprescindibles: coneixement de l’assignatura, habilitats expositives, capacitat de comprendre a l’alumne, etc. En aquest moment, tenim la seguretat que qui educa no és un professor aïllat, sinó el centre educatiu sencer. Per això, ha de ser un expert a col·laborar amb els altres docents del centre, cosa que a Espanya s’ha descurat, perquè la formació del docent era molt individualista. Finalment, les noves tecnologies estan

“Si la cultura constitueix i redissenya la naturalesa humana, l’educació, responsable de la transmissió cultural, adquireix una rellevància ontològica: és l’encarregada de cuidar i dirigir l’evolució. És el vessant pràctic de la ﬁlosoﬁa”. Pensament de José A. Marina a ‘joseantoniomarina.es’

obrint possibilitats. No es tracta que els docents competeixin amb els alumnes a l’hora de fer servir les TIC. Ells aniran sempre per davant. Es tracta que sàpiguen aplicar les noves tecnologies per afavorir els processos d’aprenentatge, per exemple, per personalitzar els currículums. Quant als mètodes educatius, hi ha molts avenços, en particular en la formació en línia. Milloren substancialment el que tenim o han de ser simplement suports per a docents i alumnes? Posen a l’abast dels alumnes molta informació. En el terreny universitari, per exemple, els Mooc et permeten assistir a classes en les millors universitats. Però crec que encara no hem sabut aproﬁtar les possibilitats que ens permeten. D’aquí a poc temps, quan els sistemes d’intel·ligència artiﬁcial s’integrin en l’educació, haurem de decidir en cada punt del currículum allò que l’alumne ha de guardar en la seva memòria personal i allò que pot guardar a l’ordinador. Quins valors de l’educació del passat han de conservar-se i quins han de rebutjar-se? Tothom parla d’innovació educativa. Aquest mateix matí he presentat un document elaborat

per WISE (World International Summit for Education) que parla de la necessitat de crear un sistema d’innovació educativa. Però també adverteix que no tota innovació és proﬁtosa. Estem fascinats per la brillantor de les novetats, però ens oblidem que totes tenen una llarga genealogia que hem de conèixer. Això és especialment important en els temes ètics.

José Antonio Marina (Toledo, 1939) està compromès amb el projecte d’impulsar una ‘mobilització educativa’ que impliqui la societat per millorar l’educació mitjançant un canvi cultural

LUNES, 13 JUNIO 2016

MONOGRÁFICO

LA VANGUARDIA 25

ESPECIAL

t d’emergència educativa L’educació ha de complir diversos objectius. (1).- Fer que cada nen i nena aconsegueixi el seu màxim desenvolupament personal –intel·lectual, emocional, cultural, executiu...– amb independència de la procedència socioeconòmica. (2).Proporcionar a l’alumne eines cognitives per comprendre el món exterior i a si mateix; competències emocionals que facilitin la felicitat personal i la bona convivència; competències executives per actuar autònomament, i capacitat

El sistema educatiu, per sobreviure, necessita aprendre almenys a la mateixa velocitat amb què canvia l’entorn

[OBJECTIU 5-5-5] Quin és la diﬁcultat més gran del nostre sistema educatiu per adequar-se a les reformes que necessita? És la falta d’acord entre els polítics o la resistència de la comunitat educativa? A Espanya no hem tingut bons gestors educatius. Tots els ministres han cregut que només tenint el BOE es pot millorar l’escola. Però això tan sols passa quan millora el que succeeix dins de l’aula, i per progressar cal comptar amb els que hi estan a prop: per descomptat, els pares i els docents, els directors dels centres, els departaments d’orientació, els inspectors, l’entorn social... Hem tingut massa canvis legals i poques modiﬁcacions en la manera de formar els docents o d’organitzar el sistema educatiu. En el Llibre blanc sobre la professió docent assenyalem com podrí-

em resoldre aquests problemes. El mateix equip que l’elaborem estem redactant uns Papers per al pacte, que facilitin un acord entre les forces socials i polítiques. Hi proposem allò que anomenem “Objectiu 5-5-5”. Podem aconseguir una escola d’alt rendiment en el termini de cinc anys, amb un pressupost del 5% del PIB, i amb cinc metes mesurables: reduir al 10% l’abandonament escolar, augmentar al 85% els alumnes que segueixen l’ensenyament postobligatori, pujar 35 punts en la classiﬁcació PISA, dedicar una atenció més bona als alumnes amb necessitats educatives especials i introduir en els currículums les que comencen a anomenar-se destreses del segle XXI. Ho aconseguirem? Només si hi ha una mobilització educativa de la societat.

Estem fascinats per la brillantor de les novetats, però ens oblidem que totes tenen una llarga genealogia que hem de conèixer

Hi ha valors fonamentals que l’educació ha de transmetre i que poden ser molt antics. Es parla molt d’adequar la formació a les necessitats del món laboral. Quins avantatges i quins inconvenients posseeix aquest tipus d’orientació formativa?

crítica per avaluar les idees i les conductes. (3).- Fomentar en els alumnes comportaments ètics i ciutadans adequats. (4).- Preparar-lo per a la futura inserció en el món laboral. Aquest últim objectiu és, sens dubte, important, sobretot pels canvis que estan tenint lloc en el món laboral. El 60% dels llocs de treball actuals seran ocupats per màquines. Els llocs restants necessitaran persones amb molta formació que, a més a més, hauran de seguir aprenent al llarg de tota la vida. La paraula ocupabilitat comença a ser substituïda pel terme learnability, la capacitat per seguir aprenent sempre. Això és el que requeriran les empreses i això és el que hem de fomentar. Vivim en un món vertiginós, amb canvis freqüents i molt visual. En quina mesura una formació adequada pot ajudar a navegar-hi? Tanta rapidesa obstrueix la tasca dels docents? I, d’altra banda, com la convertim en una aliada? M’agrada recordar la Llei de Revans:

Cal mobilitzar tota la societat per aconseguir canviar les polítiques educatives

“Tota persona, tota organització i tot sistema educatiu, per sobreviure necessita aprendre almenys a la mateixa velocitat amb què canvia l’entorn”. El nostre canvia acceleradament i això ens exigeix a tots un esforç continu. Aprendre és el recurs que té la intel·ligència per adaptar-se i progressar en un entorn donat. Durant segles, aquest entorn era molt estable, i un període curt de formació servia per a tota la vida. Tot plegat ha canviat. Per això hem entrat en la “societat de l’aprenentatge”. O aprendre o quedar marginat: no hi ha elecció. Aquesta situació, per descomptat, fa més difícil la tasca dels docents i sotmet els sistemes educatius a una pressió enorme.

Quina és la novetat pedagògica més signiﬁcativa que ha tingut lloc en els darrers anys, des de la seva perspectiva? N’hi ha hagut diverses. Una és l’interès que han despertat l’educació emocional i les intel·ligències múltiples, així com la utilització de les noves tecnologies. Tal vegada triaria l’educació, el treball, per projectes. Em sembla una metodologia molt interessant. A la càtedra que dirigeixo a la Universitat Nebrija –Funcions executives i educació– en aquests moments estem treballant en l’aplicació a l’ensenyament dels descobriments de la neurologia. I les perspectives són fascinants.

26 LA VANGUARDIA

MONOGRÁFICO

ESPECIAL

LUNES, 13 JUNIO 2016

PROVES D’ACCÉS Catalunya manté per al curs 2017-2018 el mateix sistema d’accés a la universitat

Selectivitat sense canvis, de moment GEMMA MARTÍ

es proves d’accés a la universitat, les PAU, viuen moments d’incertesa. Mentre a la resta de l’Estat es plantegen quin ha de ser el model de Selectivitat a implantar de cara al curs vinent, a Catalunya les decisions ja estan preses. Com apunta Mercè Jou, secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), “l’acord en el marc del sistema universitari català en relació amb les PAU del 2017 és de continuïtat, és a dir, mantenir el sistema vigent enguany”. Pel que fa al curs següent, Jou afegeix: “De cara el 2018 el que volem és renovar les PAU mantenint el seu lligam amb el procés de preinscripció, que és el que ens assegura ordenar els estudiants de manera global i anònima fet que contribueix a donar-li prestigi, atès que és un model que garanteix l’accés en igualtat de condicions”. Respecte als canvis que preveu la LOMCE, reflectits en un projecte de Reial Decret que s’està debatent i que té com a aspecte més nou i polèmic el fet de plantejar-ho com LES PAU DEL CURS una revàlida que 2015-2016 tots els alumnes • Dates: 14, 15 i 16 hauran d’aprovar de juny, i 6, 7 i 8 per obtenir el tíde setembre tol de batxillerat • Durada: cada exai poder continuar men té una durada estudiant, la secrede 90 minuts tària general del • Més informació: CIC subratlla: “De www.gencat.cat/ cap manera podem universitats admetre la imposició d’una “revàlida estatal” tipus test i que ens obligui a renunciar a la nostra capacitat d’avaluar allò que ensenyem”. L’OPINIÓ DELS RECTORS El punt de vista de Jou és compartit per un bon nombre de rectors de les universitats catalanes, com el de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Anton Ferré, qui considera que “el model de selectivitat vigent des de fa anys ja funcionava correctament i, per tant, no calia modificar-lo. A més, la nova llei barreja innecessàriament el procés d’obtenció del títol de batxillerat amb el procés d’admissió i, mentre que és normal que en el procés d’admissió s’ordenin els estudiants, no pertoca que per finalitzar el batxille-

DE CARA EL CURS 20182019 ES VOLEN RENOVAR LES PAU MANTENINT EL SEU LLIGAM AMB EL PROCÉS DE PREINSCRIPCIÓ

ELS RECTORS DE LES UNIVERSITATS PÚBLIQUES CATALANES NO ADMETEN UNA ‘REVÀLIDA ESTATAL’

TIPUS TEST

rat calgui fer un examen de revàlida”. El màxim representant de la Universitat de Vic, Jordi Montaña, destaca el seu suport al CIC, i manifesta: “Estic plenament d’acord amb la proposta del Consell Interuniversitari de Catalunya, que defensa un examen amb cinc proves, on es mantingui l’obligatorietat d’examinar-se de Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura, Anglès o bé una altra llengua estrangera, i de dues matèries més d’una de les cinc branques d’estudis universitaris. La proposta abona que la

Els futurs mestres hauran de superar proves de comunicació, lògica i matemàtiques. ARXIU

[OBJECTIU: TENIR ELS MILLORS MESTRES] La Prova d’Aptitud Personal (PAP) per accedir als graus universitaris de mestre en educació infantil i primària s’ampliarà i, a partir del curs 2017-2018, els estudiants de batxillerat i de cicles formatius de grau superior hauran de superar exercicis escrits que avaluaran les competències en comunicació i logicomatemàtica, així

com la capacitat de reﬂexió i raonament crític. La PAP es va implementar el curs 2014-2015 per atraure els estudiants excel·lents per cursar els graus de mestre. Fins ara la PAP només avaluava la llengua catalana i castellana i requeria una mitjana de 5, amb una nota mínima de 4 en cadascuna de les dues proves

selectivitat es faci en només dos dies i mantingui la ponderació actual a l’hora de confeccionar la nota d’admissió. Un model que durant aquests anys s’ha demostrat que és just i equilibrat”. La nova rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Margarita Arboix, destaca que el sistema actual d’accés a la universitat té molts avantatges. “És un sistema unitari per a totes les universitats catalanes, transparent, pactat amb tothom, amb la implicació de professors d’universitat i de secundària, dissenyat per a tots i acceptat per tothom. No té sentit que la universitat deixi, amb el sistema de revàlida, de tenir competències d’accés sobre els estudiants que ha de rebre, però tampoc es tracta de duplicar aquestes proves”. Arboix afegeix que, “en tot cas, s’hauria de fer un nou model pactat i consensuat, malgrat que el més coherent seria poder continuar amb el sistema vigent”. ORDENAR L’ACCÉS Un altre rector que ha manifestat el seu punt de vista respecte al debat generat entorn les proves de Selectivitat és Sergi Bonet, de la Universitat de Girona, qui apunta: “La funció de les PAU és ordenar l’accés dels estudiants a la universitat. Actualment, no és clar que la nova prova de batxillerat que estableix la LOMCE ho faci de manera satisfactòria. És responsabilitat de les universitats aprovar els procediments d’admissió i les regles d’adjudicació de places amb almenys un curs acadèmic d’antelació. La manca de desenvolupament normatiu que reguli el desplegament de la prova ﬁnal de batxillerat i la possibilitat que aquesta no tingui efectes acadèmics pel curs 2016/2017 fan necessari que l’estructura i organització de les PAU 2017 hagin de ser les mateixes que l’actual. Només així es podrà donar al sistema seguretat jurídica i validesa acadèmica”. TREBALL CONJUNT D’altres rectors d’universitats privades –com la Universitat Ramon Llull, la Internacional de Catalunya i l’Abat OlibaCEU– que no apliquen les PAU, també han volgut donar a conèixer el seu punt

LUNES, 13 JUNIO 2016

MONOGRÁFICO

ESPECIAL

afegeix: “Cal distingir entre ‘accés’ –condicions d’obligat compliment per accedir a la universitat– i ‘admissió’ –competència de les universitats per seleccionar els estudiants. A la URL creiem que és necessari simpliﬁcar al màxim ambdós processos, ja que es donen en un període decisiu per als estudiants”. El màxim representant de la Universitat Internacional de Catalunya, Xavier Gil, també és del parer que cal vetllar per l’estudiant. “Entenem que davant un canvi d’escenari com en el que ens trobem és important treballar conjuntament per arribar a un consens entre tots els implicats perquè aquests canvis no afectin l’alumne que, en deﬁnitiva, és el més important i el principal actor”. Gil afegeix que: “Independentment de com sigui la nova prova, entenem que els mecanismes d’admissió són una bona eina per assegurar que els candidats estan en el lloc oportú i en el moment adequat per tal que arribin a ser qui volen ser”.

Un grup d’alumnes prepara la Selectivitat. ARXIU

de vista sobre la situació actual de les proves de Selectivitat. En concret, el rector de la Universitat Ramon Llull, Josep Maria Garrell, aposta per una continuïtat, i apunta: “Davant l’aplicació de la LOMCE o d’un eventual reial decret que

la matisi pel que fa a l’accés a la universitat, a la URL creiem que en matèria d’ensenyament cal evitar canvis de reglamentació i d’ordenament jurídic constants, especialment, si aquests es fan al marge dels implicats”. En aquest sentit, Garrell

IGUALTAT D’OPORTUNITATS El rector de la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED), Alejandro Tiana, opina que les proves actuals són un sistema contrastat, vàlid per regular l’accés a la universitat i que gaudeix de consens. “Per aquest motiu, és important que en canviar-ho per un altre nou es mantingui el principi bàsic d’igualtat d’oportunitats entre estudiants, inclosa l’equiparació entre sistemes educatius”, subratlla Tiana. L’experiència de Carlos Pérez del Valle, rector de la Universitat Abat Oliba-

LA VANGUARDIA 27

CEU, el porta a aﬁrmar que: “Potser no hi ha raó per a una inquietud excessiva davant el canvi en les formes d’accés als ensenyaments universitaris oﬁcials de grau. En aquest sentit, el sistema universitari de Catalunya ofereix, de cara al futur, garanties que vénen emparades pel passat: l’actuació coordinada de les universitats catalanes, públiques i privades, és un bagatge que es pot presentar com a aval davant la societat. L’experiència de la UAO CEU, que sempre ha mantingut

ELS RECTORS APOSTEN PER UN MODEL

PACTAT, CONSENSUAT, TRANSPARENT I OBERT

A ESTUDIANTS D’ARREU proves d’accés específiques i vinculades també amb les competències dels estudis a cursar, ens permet confirmar aquest aval del sistema”. Com a conclusió, Josep Anton Ferré, rector de la Universitat Rovira i Virgili, remarca: “Cal dir que, fem el que fem, ho hem de fer conjuntament totes les universitats catalanes, que sempre ens hem interpretat com un únic sistema universitari. I respecte al que puguem acordar, suggeriria reduir el màxim el nombre de filtres per accedir a la universitat, així com revàlides innecessàries, i que el model que dissenyem estigui obert a l’arribada d’estudiants de la resta de l’Estat i d’altres països”.

28 LA VANGUARDIA

ESCOLES

MONOGRÁFICO

ESPECIAL

LUNES, 13 JUNIO 2016

DE NEGOCI

El cercle virtuós dels rànquings

1 MILLOR POSICIÓ EN UN RÀNQUING

MÉS INSERCIÓ LABORAL

MÉS I MILLORS ‘PARTNERS’

MÉS TALENT

3 Classe impartida a Esade, l’escola de negocis barcelonina amb més de cinquanta anys d’història ESADE

Rànquings, per a què i per a qui serveixen? IESE i Esade, entre les 10 millors del món, segons ‘Financial Times’ NOELIA CONRADO

ﬁnals del segle XIX algunes companyies americanes van fer una crida a les universitats perquè formessin els seus enginyers sobre com gestionar una empresa. És aleshores quan es van començar a crear escoles de negocis, com ara Harvard i Wharton, i en poc més de 50 anys se’n comptabilitzaven al món més de deu mil. Aquests centres, que van sorgir com a institucions que volien oferir una visió holística del món de l’empresa, avui juguen un paper molt important en la formació de directius. La diferència fonamental amb altres centres és que molts professors són empresaris en actiu que ofereixen al curs un sentit pràctic, a banda de ser una passarel·la directa a les butaques de direcció de les empreses més reputades del país. Per aquest motiu les tarifes dels seus cursos tenen, en molts casos, cinc o més dígits. Obtenir una titulació d’una escola de negocis és una garantia d’expertesa i d’habilitats, de domini d’idiomes i de conèixer de primera mà el rol dels negocis. Les empreses ho saben, per això truquen a la seva porta a la recerca d’aquests professionals. Però, com que hi ha molts centres, a quina porta han de picar? Els rànquings, en molts casos, fan una radiograﬁa i ajuden els professionals a saber

quin paper juga l’escola en cada branca de coneixement. Hi ha múltiples rànquings que valoren les escoles de negoci en funció de diversos paràmetres. Mitjans de comunicació especialitzats en el món dels negocis, com el Financial Times, The Economist o Business Week, valoren la investigació pròpia, la qualitat de l’ensenyament i els recursos emprats, i realitzen enquestes als centres, als alumnes i als antics alumnes. Dues escoles de negoci espanyoles, IESE i Esade, s’han col·locat entre els 10 millors centres del món en formació per a executius i directius, segons el rànquing

elaborat per Financial Times. En concret, IESE hi ocupa la primera posició i Esade la vuitena. Una altra escola espanyola, EAE, ha estat escollida una de les 15 millors del món, segons el rànquing América Economía de 2016. MOLTS EVALUADORS El llistat d’evaluadors és extens. “Cal tenir present que cada rànquing mesura uns paràmetres”, explica Mireia Rius, membre del Consell de direcció d’IESE i directora d’Executive Education. Qui se’ls creu ha de saber quins aspectes valoren –professorat, ocupació dels estudi-

ants un cop acabats els estudis, mobilitat internacional, entre d’altres–. UN CERCLE VIRTUÓS “Després d’obtenir un bon posicionament en el rànquing del Financial Times amb el màster de ﬁnances es van triplicar els alumnes que estaven interessats a ferlo”, explica Xènia Guàrdia, accreditations manager d’Esade. Per això els centres volen entrar en les classiﬁcacions. “És una qüestió de prestigi que afecta l’escola, que aconseguirà atreure els millors estudiants; i l’alumnat, ja que incrementarà les possibilitats de contractació, perquè més empreses en veure un bon posicionament al rànquing buscaran allà els treballadors”, explica Josep Maria Altarriba, degà d’EAE Business School. Això alimenta un cercle virtuós –afegeix Guàrdia–, ja que “un bon posicionament suposa atracció més gran de talent per a l’escola (alumnes i professors); això enriqueix l’experiència educativa, afavoreix el networking, s’incrementen les possibilitats de carrera professional dels titulats i augmenta el seu salari, i això posiciona millor a l’escola en els rànquings”.

LES ACREDITACIONS TAMBÉ COMPTEN A l’hora de triar un lloc on formar-se, els rànquings no acostumen a ser decisius per a executius que volen estudiar en una escola de negocis: “donen una visió global del que ofereix l’escola, però també n’han de tenir presents les acreditacions”, puntualitza Rius. Hi ha tres associacions, European Quality Improvement System (Equis), Association to Advance Collegiate Schools of Business (Aacsb) i Association of MBA (Amba) que donen acreditacions després d’avaluar la qualitat de les institucions acadèmiques, especialment pel que fa al claustre acadèmic, els programes, els estudiants i la investigació, la innovació i la internacionalització Des que es va fundar EAE el 1958 han passat per l’escola més de 70.000 directius EAE

LUNES, 13 JUNIO 2016

MONOGRÁFICO

LA VANGUARDIA 29

ESPECIAL

UPF Barcelona School of Management, un nou enfocament en la formació superior evidències, Storytelling i Ètica i Sostenibilitat s’imparteixen en tots els màsters i postgraus de la UPF Barcelona School of Management. “Forma part del nostre ADN com a escola”.

La proposta educativa de l’escola de negocis es basa en un aprenentatge basat en projecte i mentor

FORMACIÓ MÉS PERSONALITZADA

a UPF Barcelona School of Management no és una escola de negocis tradicional. Imparteix màsters universitaris i propis, executive màsters, Masters of Science i postgraus especialitzats, tots ells dirigits per l’equip docent de la Universitat Pompeu Fabra i per professionals d’empreses líder i autoritats públiques. No obstant això, la seva oferta de programes sorprèn per ser més àmplia i diversa del que és habitual en una escola de management. Des Administració i Direcció d’Empreses, Comptabilitat i Finances o Màrqueting i Comunicació a Edició, Gestió Pública, Ciències de la Salut, Videojocs, Animació o Creació Literària. Un fet que la UPF Barcelona School of Management ha convertit en un valor diferencial mitjançant la seva aposta per la transdisciplinarietat i la interconnexió de les diferents disciplines i per la seva visió del management. “Entenem el management com un recurs essencial en el desenvolupament de qualsevol professió, no només vinculat al món de l’empresa o les funcions directives”, explica Daniel Serra, degà de l’escola. “Avui dia, sigui el sector que si-

Seu de la UPF Barcelona School of Management, al carrer Balmes amb Rosselló

gui, el mercat demanda perﬁls professionals més polivalents. L’organització jeràrquica està sent substituïda per un enfocament més horitzontal i requereix professionals més multidisciplinaris amb capacitat de ser resolutius, amb pensament

crític, aptituds per prendre decisions fonamentades, visió transversal, competències en comunicació oral i escrita i de responsabilitat social en la seva actuació professional”. És per això que matèries com Anàlisi de dades i la gestió basada en

Conscients d’estar vivint un temps de canvis profunds i de noves tendències educatives, econòmiques i socials; la UPF Barcelona School of Management està treballant també en una proposta educativa diferenciada amb un aprenentatge basat en projecte i mentor, adaptable a les necessitats de cada estudiant. Cada alumne treballa en un projecte personal que es defineix a l’inici del curs sota la supervisió d’un mentor acadèmic i que l’ajuda a identificar els coneixements clau que ha d’adquirir durant el curs. “Els qui decideixen el projecte i van avançant en l’adquisició de nous coneixements són els propis alumnes. El que es pretén és que els estudiants puguin assolir el màxim desenvolupament de les seves capacitats, formin el seu propi criteri, i puguin prendre les seves decisions de forma lliure i responsable”. Aquest model defensa el learning by doing (aprendre fent) com a mètode que permet a l’alumne acabar el programa no només amb majors aptituds i coneixements sinó amb l’experiència d’haver gestionat i realitzat un projecte real de principi a fi. I tot amb l’aval de l’equip docent de la Universitat Pompeu Fabra, reconegut acadèmicament en les principals classificacions internacionals i els principals experts i professionals de cada sector.

LA FORMACIÓ ACTUAL PER AL MANAGEMENT D’AVUI UPF Barcelona School of Management, una manera més actual, oberta i realista d’entendre el Management: Administració i Direcció d’Empreses Comptabilitat i Finances Comunicació, Periodisme i Traducció Creativitat i Tecnologia Dret, Política i Gestió Pública Economia, Gestió i Ciències de la Salut Màrqueting i Branding Recursos Humans

Informa-te’n a: www.barcelonaschoolofmanagement.upf.edu

30 LA VANGUARDIA

MONOGRÁFICO

ESPECIAL

LUNES, 13 JUNIO 2016

MOBILITAT

Cada cop més internacionals Més de 23.000 estrangers van estudiar a les universitats catalanes el curs 2014-2015 Josep Ferrer, vicerector per a la Internacionalització de la Universitat i les Relacions Internacionals de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), manté que “el repte és dur la internacionalització als programes de grau. De moment hem in-

MÀSTERS

I DOCTORATS

SÓN LA PRINCIPAL ELECCIÓ

DELS ALUMNES FORANS; EL

REPTE ÉS ATRAURE’LS PER CURSAR GRAUS SENCERS

ternacionalitzat màsters i doctorats –als màsters, més d’un terç dels estudiants són estrangers, i als doctorats, més de la meitat–. Però hem d’aconseguir que vinguin a fer un grau sencer. I per a això cal oferir graus en anglès. Cal augmentar l’oferta. Caldrà temps, perquè no hi ha tradició. Però, pas a pas”. La UPF ja ofereix un grau en anglès: International Business Economics. I l’any vinent n’estrenarà un parell més: Global Estudies i Bioinformatics.

26,9%

Amèrica Llatina i el Carib

9,1%

Àsia i Oceania La majoria dels estudiants estrangers provenen de països de la Unió Europea UPF

NÉSTOR BOGAJO

es matriculacions d’estudiants estrangers situen la internacionalització de les universitats catalanes al nivell d’Alemanya, els Països Baixos o Dinamarca. Encara lluny, França, Àustria, Suïssa i el Regne Unit continuen sent l’exemple a seguir. Però els indicadors conviden a l’optimisme. La darrera xifra, per exemple: Catalunya és capdavantera en l’atracció d’alumnes dels programes de mobilitat Study Abroad, que el curs 2014-2015 van seduir més de 3.000 estudiants de diferents nacionalitats, el 84% dels quals provinents dels EE. UU. Els últims cinc cursos, aquestes estades de curta durada –normalment d’un semestre o d’un any acadèmic– no han parat de créixer.

A LA RECERCA D’ESTRANGERS Els 53 programes Study Abroad de les universitats catalanes són un exemple de la seva aposta per captar estudiants d’arreu. Fa uns dies, una delegació catalana va assistir a la ﬁra Nafsa, celebrada a Denver (EE. UU.), per donar a conèixer els centres docents catalans i la seva oferta formativa. Una de les universitats que hi van participar va ser la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). “Tenim una activitat força intensa de presència en ﬁres internacionals”, explica Lourdes Reig, vicerectora de Relacions Internacionals de la UPC, acabada d’arribar dels Estats Units, i corrobora que “la tendència a tenir alguna experiència internacional és creixent, tant pels estudiants de

fora que vénen a estudiar aquí, com pels alumnes d’aquí, que marxen fora”. També és cada cop més comú que els estudiants vinguin a Catalunya per cursar una titulació sencera, sigui un grau, un màster o un doctorat, tot i que és en aquests darrers dos casos on la presència internacional és més visible. “La UPC –manté Reig– és la universitat amb més estudiants de màster i doctorat internacionals a escala nacional. La docència en anglès s’està introduint de manera massiva en els màsters: en tenim una trentena d’impartits en anglès. És la meitat de la nostra oferta”. Un programa d’acompanyament, amb estudiants autòctons, afavoreix la integració dels forans, fet que, de retruc, també beneﬁcia a la universitat: “Els que vénen, barrejats amb els d’aquí, generen un ambient internacional a l’aula. Crec que el gran repte de les universitats és saber aproﬁtar la internacionalització a casa”, rebla Reig.

[L’EVOLUCIÓ

A CATALUNYA] La matriculació d’alumnes estrangers en el sistema universitari català ha crescut el 13,44% en els últims tres cursos. Ja són més de 23.000 alumnes, segons les dades de la Generalitat corresponents al curs 2014-2015

LA IRRUPCIÓ ASIÀTICA La majoria dels estudiants estranUnió 8,8% gers a Catalunya són europeus. Europea Nord “Però els països asiàtics, de fort dels 27 d’Àfrica creixement econòmic, comencen a tenir necessitat d’enviar alumnes fora. I, encara que el primer destí sempre és EE. UU. o Anglaterra –països de llengua anglesa–, Espanya és també un destí atractiu”, recorda Ferrer. L’Erasmus 0,8% Plus atrau ﬁns a la UPF estudiants de la EE. UU. i Canadà Xina, el Japó i Corea del Sud. “Però on tenim més asiàtics és als màsters i doctorats. Vénen amb beques dels seus països, 2,8% per fer el programa sencer”, apunta. Resta d’Àfrica La Pan, xinesa, és a Barcelona per fer un màster en Lingüística a la UPF. Les se8,8% ves motivacions són ben diverses: “L’esResta d’Europa panyol és un idioma força senzill, i l’utilitzen en molts països d’arreu. I, a més, la vida aquí no és tan cara com en els països D’ON PROVENEN de parla anglesa”, explica. “M’agrada la cultura del país –afegeix–. I Europa: he ELS ESTUDIANTS? aproﬁtat per visitar Roma, Berlín, PraEls europeus s’imposen entre els ga... Admiro el seu art i l’arquitectura”. estudiants estrangers matriculats a L’estada serà d’un any. Marxa cap a casa Espanya en grau i primer i segon cicle a l’agost i ho té clar: “Recomano l’experiència als meus compatriotes”. FONT: MINISTERI D’EDUCACIÓ

10-11

42,8%

11-12

20.464 18.077

12-13

21.094

13-14

21.932

14-15 23.215 alumnes

FONT: GENERALITAT DE CATALUNYA

LUNES, 13 JUNIO 2016

MONOGRÁFICO

LA VANGUARDIA 31

ESPECIAL

Formació hotelera amb visió global OFERTA ACADÈMICA Les Roches Marbella ofereix titulacions –estudis de grau i postgrau– en direcció hotelera internacional, amb un enfocament de negoci mundial perquè els alumnes accedeixin amb èxit a un sector en canvi constant. ! Titulacions de Grau. La millor opció per a estudiants que han acabat l’ESO i volen accedir a llocs executius en empreses hoteleres de l’àmbit mundial, començar una carrera en el sector o, ﬁns i tot, iniciar-se en el món empresarial en general. Ofereixen accés a títols de Postgrau i es cursen íntegrament en llengua anglesa. Títol Universitari en Administració Hotelera Internacional Diploma en Alta Direcció Hotelera Internacional ! Titulacions de Postgrau. Pensats per redirigir la carrera professional cap a la direcció hotelera o especialitzar-se en gestió de màrqueting, aporten coneixements per treballar en les indústries hoteleres i de turisme de luxe. Tots els programes són impartits íntegrament en anglès i inclouen un període de pràctiques internacionals. Postgrau Intensiu en Direcció Hotelera Internacional Postgrau en Direcció de Màrqueting per al Turisme de Luxe Les Roches Marbella rep una mitjana de 30 empreses internacionals al semestre per reclutar els seus estudiants. LES ROCHES MARBELLA

Les Roches Marbella ofereix estudis superiors en ‘hospitality’, un dels sectors que més creix a escala internacional

PRÀCTIQUES EN EMPRESES D’ALT NIVELL Les pràctiques en organitzacions reeixides són un dels valors afegits de l’escola, ja que el sector de la hospitality és altament competitiu i complex. En l’actualitat, el centre manté acords de col·laboració amb entitats del sector, nacionals i estrangeres.

· L’escola compta amb alumnat en pràctiques en 40 països arreu dels 5 continents

· Alguns dels establiments que acullen estu-

diants són Arts Hotel Ritz Carlton (Barcelona), The Mandarin Oriental (Regne Unit) o Louis Vuitton (LVMH)

· Els alumnes reben una mitjana de 4,7 propostes de pràctiques empresarials en tan sols un semestre, segons dades del mes d’octubre de 2015

ormar professionals directius en la indústria de la hospitality i preparar-los per a les contingències internacionals és la missió de Les Roches Marbella. El campus, de caràcter plenament multicultural, és la seu a Espanya de Les Roches International School of Hotel Management –creat a Suïssa l’any 1954–, que desplega el model suís basat en la humilitat, la disciplina i el lideratge internacional, en un entorn mediterrani com Marbella, capital europea del turisme de luxe situada a Màlaga.

Postgrau Executive en Direcció Hotelera Internacional

UN CAMPUS MULTICULTURAL El 71% de l’alumnat del centre procedeix de més de 70 nacionalitats d’arreu del món, i els 53 professors en representen tretze de diferents ÀREES DE PROCEDÈNCIA DELS ALUMNES:

Àsia i Austràlia

Orient Mitjà i Àfrica 4%

6% 6%

UNA ESCOLA DE PRESTIGI

Des de 2010, l’escola està classiﬁcada com la més prestigiosa a Espanya i entre les millors del món en l’àmbit de gestió i administració hotelera per desenvolupar una carrera internacional, segons un estudi elaborat per la consultora Taylor Nelson Sofres. Així mateix, compta amb una taxa d’inserció laboral del 86% en graduar-se i una borsa de treball de per vida: un 90% de l’alumnat treballa en diversos establiments hotelers en més de 54 països d’arreu del món.

Amèrica

84% Europa

Les instal·lacions del centre recreen diverses parts d’un resort de luxe. LES ROCHES MARBELLA

32 LA VANGUARDIA

MONOGRÁFICO

Vull ser un expert en... A banda de les titulacions de graus, postgraus i màsters, les universitats ofereixen diversos cursos d’especialització, programes pensats per oferir una formació especíﬁca sobre una matèria amb

la ﬁnalitat que els professionals tinguin l’orientació pràctica que el mercat laboral demanda. Alguns dels nous programes que s’oferiran el curs vinent són els següents.

ESTRATÈGIA DIGITAL EN ORGANITZACIONS CULTURALS

Tecnologia i cultura van de la mà Existeix una demanda creixent, tant per part dels museòlegs i gestors culturals en actiu com dels estudiants que s’acaben de graduar, sobre l’ús i l’aplicabilitat de les noves tecnologies en organitzacions culturals. Per aquest motiu, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de

Catalunya impulsen aquest nou curs. S’orienta a professionals de la gestió cultural i del patrimoni que han de dissenyar una estratègia perquè les seves organitzacions posin en marxa una dimensió digital o bé millorin les seves accions actuals en relació amb les tecnologies de la comunicació i les xarxes socials existents.

ESPECIAL

LUNES, 13 JUNIO 2016

LITIGACIÓ INTERNACIONAL

Dret amb una mirada global En un context de globalització, l’expansió dels negocis d’abast internacional comporta una correlativa demanda d’assessors jurídics amb amplis coneixements de dret internacional i els seus procediments. Davant d’aquesta demanda creixent de juristes internacionals, la Universitat Abat Oliba CEU començarà a impartir el pròxim curs el programa d’Especialització en Litigació Internacional i a la UE. El programa inclou tots aquells coneixements que des del punt de vista material i processal el jurista ha de dominar per donar una resposta solvent a problemes de complexitat en què estan implicats agents i normatives de diferents països.

TAPAS. SPANISH DESIGN FOR FOOD

Disseny i gastronomia es fusionen Elisava estrena el mes de setembre el seu primer curs on line: Tapas. Spanish Design for Food, un programa de dos mesos dedicat renovar la presentació de les populars tapes, que explora noves formes sorgides de la fusió entre disseny i gastronomia.

GESTIÓ DEL ‘BIG DATA’ A LES ‘SMART CITIES’

Ciutats intel·ligents Esade imparteix aquest nou programa dirigit als professionals que vulguin iniciar-se al món del big data des del punt de vista de la gestió de ciutats. Aquest curs d’especialització analitza el procés d’extracció de grans volums de dades extretes en l’entorn urbà, així com el seu processament. Es presenta de manera teòrica i pràctica el procés d’implantació d’una plataforma d’anàlisi de dades de ciutat, així com l’anàlisi de resiliència dels diferents serveis i infraestructures de la ciutat.

Elisava, la millor universitat de disseny de Catalunya Les claus: creativitat, recerca i internacionalització

lisava Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona és un referent internacional en disseny i enginyeria. Actualment és una de les escoles més rellevants a Europa segons la revista Domus. Pionera en els estudis de Disseny i Enginyeria a tot l’Estat, el centre està adscrit a la Universitat Pompeu Fabra (segons el Rànquing CYD), i compta amb 2.000 alumnes i més de 700 professors d’arreu del món. L’Escola és un espai recerca, experimentació i innovació, on l’estudiant treballa amb qualitat, exigència formal i compromís social, amb el suport de professors, personal de serveis, recursos i equipaments tecnològics d’avantguarda. La metodologia d’Elisava es basa en una educació avançada que ofereix solucions innovadores als desaﬁaments i escenaris de futur. El centre universitari està ubicat en unes modernes instal·lacions de més d’11.000 metres quadrats, ubicades al cor de Barcelona, La Rambla. Elisava és un centre obert, dinàmic i cosmopolita, de debat i networking que fomenta la cultura i el desenvolupament del disseny i l’enginyeria des de fa més de mig segle. Elisava ha estructurat l’oferta formativa de màsters i postgraus en sis àrees: Disseny d’Espai

i Arquitectura, Disseny Gràfic i Comunicació, Estratègia i Management, Disseny d’Interacció i Design for Food. L’ampli ventall de programes es regeixen pel desenvolupament de conceptes i projectes eficaços i eficients que permetin als estudiants assolir nous reptes de futur amb una visió emprenedora i adquirir capacitats critiques i analítiques estratègiques.

RELACIÓ AMB L’EMPRESA

En aquest centre universitari, es valoren molt especialment les relacions amb el món empresarial, ja que és l’espai per al futur desenvolupament dels estudiants. És d’aquesta manera que existèixen col·laboracions estables amb empreses innovadores i punteres a través de projectes que fan els alumnes de tercer cicle amb corporacions reals.

PLA DE RECERCA

El Pla de Recerca és, sens dubte, un dels eixos principals d’Elisava. El Pla integra tres àmbits de treball: Decoding

Elisava compta amb més de 2.000 alumnes i més de 700 professors d’arreu del món

del Disseny, Donar Forma al Grafè i Internet of Things-Internet of People. El nou Pla de Recerca té com a objectiu agrupar la recerca científica i la recerca de disseny en una estructura clara i definida per tal de començar una nova etapa en què es vinculi teoria, acadèmia i experimentació aprofitant el potencial del grau i el postgrau.

MÉS INFORMACIÓ Elisava Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona La Rambla, 30 - 32 – www.elisava.net MÀSTERS i POSTGRAUS Programa ampli estructurat en vàries àrees de coneixement: Disseny d’Espai i Arquitectura Disseny Gràﬁc i Comunicació Disseny de Producte Disseny, Estratègia i Management Design for Food Disseny d’interacció Màster universitari en Disseny i Comunicació GRAUS UNIVERSITARIS Grau en Disseny Grau en Enginyeria de Disseny Industrial ESCOLA D’ESTIU STUDY ABROAD

LUNES, 13 JUNIO 2016

MONOGRÁFICO

ESPECIAL

LA VANGUARDIA 33

ELISAVA CONNECTING DESIGN & ENGINEERING GRAU EN DISSENY GRAU EN ENGINYERIA DE DISSENY INDUSTRIAL MÀSTERS I POSTGRAUS

MÀSTER UNIVERSITARI EN DISSENY I COMUNICACIÓ ESCOLA D’ESTIU STUDY ABROAD & VISITING UNIVERSITY

34 LA VANGUARDIA

MONOGRÁFICO

ESPECIAL

LUNES, 13 JUNIO 2016

TENDÈNCIES “A LA XINA, APRENS A VALORAR COSES QUE NO VALOREM”

El parèntesi acadèmic pot servir per guanyar experiència, per exemple fent de mestre en un país estranger SABÁTICA

Any sabàtic per repensar el futur NÉSTOR BOGAJO

n any de no fer res. Això és el que molts entenen per any sabàtic. I la veritat és que el concepte, originàriament, no s’allunyava gaire d’aquesta idea: els jueus deixaven les terres en guaret un any de cada set, perquè descansessin. Avui, però, en l’àmbit acadèmic, parlar d’any sabàtic no és sinònim de repòs: els professors aproﬁten aquests parèntesis docents per dedicar-se a la recerca o especialitzar-se en el seu àmbit, en universitats estrangeres, i els alumnes els utilitzen, cada vegada més, per experimentar i decidir a quins estudis superiors dedicaran els pròxims anys de la seva vida, o, un cop els han acabat, per guanyar experiència i millorar algun idioma abans de buscar feina.

AVANTATGES L’ANY SABÀTIC

PERMET

Fer una pausa abans d’entrar a la universitat és encara una opció poc estesa entre els estudiants catalans, però molt habitual en altres països europeus

lunya, la situació és molt diferent. No tenim cultura d’any sabàtic, i el sistema no és tan ﬂexible. Tot i això, des de fa uns 10 anys se’n comença a parlar. Ara trobo pares que animen els seus ﬁlls a fer aquesta parada abans de decidir què volen estudiar. Fa 20 anys, això era impensable!”. OPCIONS PER A TOTHOM El període sabàtic –n’hi ha qui s’agafa només un grapat de mesos– és un període de transició. “De parar per decidir. L’alumne surt de la seva zona de confort, i això l’ajuda a créixer i madurar. Com que sovint fa feines noves per a ell, desenvolupa habilitats. Si viatja a un altre país, guanya un idioma”, rebla Morera, que defensa que ni la inexperiència ni la manca de recursos no són un impediment: “Hi ha programes de voluntariat en medi ambient als EE. UU., que, per 2.000 dòlars, inclouen sis mesos amb allotjament i pensió complerta. O pots fer un any de mainadera, cobrant 10.000 dòlars l’any i amb els bitllets pagats”.

DECIDIR MILLOR ELS ESTUDIS SUPERIORS O APRENDRE UN IDIOMA En alguns països d’Europa –sobretot els anglosaxons–, l’any sabàtic és una institució: “El 80% dels joves fan aquesta aturada, sobretot dels 18 als 25 anys. I cada cop és més habitual fer-la abans de la universitat”, assegura Meritxell Morera, directora de Sabática, consultora que gestiona períodes sabàtics. “En alguns casos –afegeix–, el fan durant els estudis: sovint els seus sistemes educatius són més ﬂexibles i ho permeten. A Cata-

Viure una temporada en un altre país permet l’estudiant conèixer altres realitats

Llicenciada en Química, Núria Samper fa un parèntesi a la Xina. “Cada cop em quedava menys temps per fer allò que volia fer abans de comprar pis, tenir feina estable, família pròpia... Feia de comptable i seguia formant-me en el meu camp, l’educació secundària. Començar a treballar en el sector públic és difícil, i, quan et manca l’experiència, també és complicat trobar feina en el privat. Tenia l’excusa perfecte per fer el pas”, diu. Manté que l’any sabàtic va bé per “obrir els ulls”: “Et canvia la percepció de tu mateixa. I la convivència amb gent d’arreu et permet veure com d’iguals i de diferents som. A la Xina, a més, aprens a apreciar coses que donem per suposades, sobretot la llibertat personal. Nosaltres vivim molt feliços”. Al gegant asiàtic fa de professora d’anglès. Hi va arribar pensant que s’hi estaria mig any, i ha pogut allargar una mica més l’estada. “Al ﬁnal, però, la casa és la casa: m’hi quedaré uns mesos més i, com diu l’anunci, per Nadal, cap a casa”

Samper, a l’esquerra, d’any sabàtic a la Xina

“VAIG TREBALLAR AMB EL MILLOR DEL MÓN, A BERKELEY” “El millor any professional de la meva vida”. Així defineix Xavier Giménez, professor de Química de la Universitat de Barcelona (UB) l’any que va passar a Berkeley (EE. UU.), el curs 1999-2000. “Feia set anys que em dedicava a la docència –explica– i en volia fer un d’especialització. Vaig treballar amb l’expert més important en el meu camp. Va ser una experiència vital molt maca. Estic esperant que els meus fills siguin més grans per repetir”. La UB –com els antics jueus– exigeix sis anys de docència per a l’any sabàtic –altres són molt restrictives: alguna en demana 25!–. Durant el parèntesi, el professor s’allibera de la càrrega docent –recupera les hores en anys posteriors–. Segueix cobrant de la universitat, però sovint necessita finançament addicional: “Jo vaig acollir-me a un programa del Ministeri d’Educació i Ciència”, recorda Giménez, i destaca les conseqüències imprevistes, però positives, dels anys sabàtics: “A Califòrnia, vaig treballar en un programa d’innovació docent potent, d’ensenyament actiu. Ara l’implantem aquí”

MONOGRÁFICO

LUNES, 13 JUNIO 2016

FORMACIÓ

UIC

Tot l’alumnat supera la nota de tall del MIR

Vista parcial del Parc Cientíﬁc de Barcelona ARXIU

Estada d’estiu al Parc Científic El Parc Científic de Barcelona (PCB) convoca els estudiants d’últim curs de grau o llicenciatura i de màster, de qualsevol nacionalitat, que vulguin cursar pràctiques remunerades en empreses i centres de recerca ubicats al PCB durant els mesos de juliol, agost i setembre. La selecció dels participants es farà tenint-ne en compte el currículum, i la durada de les pràctiques és de fins a dos mesos i mig, que es podran distribuir

entre juliol i setembre, d’acord amb el que pactin l’estudiant i l’entitat d’acollida. Els estudiants seleccionats rebran una remuneració de 250 euros bruts al mes i se’ls donarà d’alta a la Seguretat Social. La presentació de sol·licituds ﬁnalitza el 20 de juny. La pàgina web del PCB (www.pcb.ub.edu) recull tota la informació corresponent, i s’hi poden consultar els grups de recerca i les empreses que ofereixen pràctiques.

LA VANGUARDIA 35

ESPECIAL

La segona promoció del grau en Medicina de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) ha superat en la seva totalitat la nota de tall per accedir al sistema de formació per ser futurs metges interns residents (MIR). Aquest és el segon any que la UIC s’hi ha presentat i, com en l’any 2015, tot l’alumnat ha passat la nota d’accés. D’aquesta manera, el 94% dels futurs metges han pogut accedir a una de les places ofertes pel Ministeri de Sanitat per realitzar estades en els diferents centres sanitaris de Catalunya o Espanya per fer pràctiques de la seva especialitat.

Pràctiques de llarga durada L’Escola Politècnica de la Universitat de Girona posarà en marxa el curs 2016-2017 un programa adreçat a la formació pràctica dels estudiants de grau o màster. S’anomena “Estades Duals Integrades: Formació i Inserció” i combinarà la cooperació entre estudiants i empreses situades al territori, mitjançant pràctiques externes de llarga durada.

Aprenentatge al laboratori químic ARXIU

A IGUALADA

Doble grau en Fisioteràpia i Nutrició El pròxim curs 2016-2017 la Universitat de Lleida estrena el doble grau en Fisioteràpia i Nutrició Humana i Dietètica al campus d’Igualada. Aquesta titulació se suma a la cartera d’estudis d’Infermeria que s’han estrenat aquest curs 2015-

2016 a Igualada i que ha estat possible gràcies a l’acord assolit entre la Universitat de Lleida, la Generalitat i el Consorci Escola Tècnica d’Igualada (CETI), l’ens educatiu del municipi en el qual participa la Universitat Politècnica de Catalunya.

Caldrà estar certiﬁcat per exercir com a professional ﬁnancer

L’

autoritat europea de mercats financers (ESMA) ha publicat les directrius que exigiran coneixements i competències als professionals financers que informen o assessoren sobre productes d’inversió, i que entraran en vigor el gener de 2018 a Espanya. Aquestes recomanacions transformaran les exigències professionals, elevantles, al sector dels serveis financers. El sector està en plena transformació i exigirà als professionals un canvi de perspectiva en la gestió, ja que les regles del joc han canviat. Els futurs professionals de les finances hauran de fer front a nous competidors. Les noves tecnologies estan modificant els hàbits de consum dels clients i la banca haurà d’anar més enllà de la banca en línia per arribar al client del futur. Un client cada dia més informat i format, gràcies als programes d’educació fi-

nancera, exigirà un professional amb coneixements de major nivell i certiﬁcats. Totes aquestes novetats es converteixen en oportunitats per als joves que volen iniciar la carrera professional en ﬁnances i un repte per als actuals professionals que hauran d’adaptar i renovar els seus coneixements.

OPORTUNITATS PER ALS JOVES

L’Institut d’Estudis Financers (IEF) ofereix formació especialitzada als professionals ﬁnancers

LA TEVA GRAN OPORTUNITAT PROFESSIONAL EN BANCA I FINANCES Referent en formació i divulgació financera Institut d’Estudis Financers Av. Josep Tarradellas, 123, 2a planta 08029 Barcelona

Tel. 93 412 44 31 www.iefweb.org cursos@iefweb.org

El futur de la banca està en mans dels joves que avui construeixen el seu futur amb una formació del més alt nivell i associada a les certiﬁcacions professionals de màxim prestigi a Europa. L’Institut d’Estudis Financers (IEF), a través del màster i postgraus, ofereix als joves acabats de graduar i professionals del sector la millor formació tècnica i especialitzada basada en coneixements i habilitats d’excel·lència per afrontar els reptes del sector bancari i ﬁnancer.

36 LA VANGUARDIA

MONOGRÁFICO

CIÈNCIES

ESPECIAL

LUNES, 13 JUNIO 2016

DE L’ALIMENTACIÓ

Gastronomia ‘cum laude’ Augmenta l’oferta i l’interès pels estudis de grau vinculats amb la tecnologia dels aliments o les ciències culinàries GEMMA MARTÍ

a gastronomia i la cuina catalana es troben en plena ebullició. Catalunya, declarada Regió Gastronòmica Europea 2016, compta amb cuiners de reconegut prestigi internacional i és considerada referent gastronòmic mundial. Aquests fets han generat que cada vegada més joves –i professionals de la cuina– es plantegin cursar estudis vinculats amb aquest àmbit. “D’uns anys ençà observem un major interès per temes com la gastronomia, la cuina, l’alimentació, la nutrició i la dietètica –explica Josep Boatella, cap del departament de Nutrició, Ciències de l’Alimentació i Gastronomia–. A més, la indústria alimentària catalana està agafant volada i moltes empreses demanen personal especialitzat”. Aquest major interès per part de les empreses ha impulsat a les universitats a incrementar l’oferta d’estudis vinculats amb l’alimentació, “perquè la professió necessita tenir gent ben formada”. ESTUDIS QUE ES CONSOLIDEN En concret, al Campus de l’Alimentació de Torribera, de la Universitat de Barcelona, s’imparteixen tres graus oﬁcials: Nutrició Humana i Dietètica, Ciència i Tecnologia dels Aliments i, des del curs

passat, Ciències Culinàries i Gastronòmiques, a més de tres màsters (Seguretat Alimentària, Nutrició i Esport i Innovació i Desenvolupament d’Aliments) i cursos d’extensió universitària. “Actualment tenim uns 600 alumnes i la demanda es manté, en part perquè els temes vinculats amb l’alimentació avui són d’actualitat i interessen a la societat”, remarca Boatella, qui afegeix: “Són estudis que s’estan consolidant; no són ﬂor d’un dia”, i destaca la implicació de cuiners de renom internacional com Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Joan Roca, “i d’altres amb

AMB RIGOR CIENTÍFIC La Unitat UB-Bullipèdia és la secció acadèmica del projecte Bullipèdia, liderat pel cuiner Ferran Adrià. Aquesta proporciona rigor científic i acadèmic al projecte i actualment s’encarrega de la construcció, revisió i validació de continguts per a l’àmbit de la cuina i la gastronomia

menys estrelles, però que també participen de manera activa en el campus”. SORTIDES LABORALS La indústria alimentària és la que absorbeix un major nombre de graduats. Alhora, segons els experts, la cuina tindrà un paper molt destacat en l’alimentació del futur, i caldran tècnics que sàpiguen de cuina, de tecnologia i de nutrició. Un altre àmbit en què faran falta professionals és en el de la gestió d’esdeveniments i l’alimentació de grans col·lectius com, per exemple, els creueristes.

ENTREVISTA A PERE CASTELLS, CAMPUS DE L’ALIMENTACIÓ, UNIVERSITAT DE BARCELONA

Ben aviat tindrem doctors en cuina G. M.

Pere Castells és el nexe d’unió entre la cuina i la química. Home de confiança de Ferran Adrià, va formar part del departament científic d’El Bulli i va ser el coordinador de recerca de la Fundació Alícia. El 2013 es va incorporar al Campus de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona, d’on és el responsable de la Unitat d’Estudis i Recerca en Ciència i Cuina. Quina relació s’estableix entre ciència i cuina? Avui existeix un treball conjunt entre científics i cuiners; la ciència en

general, inclús les ciències socials, ajuden a la cuina, alhora que la ciència es recolza en la cuina per explicar la mateixa ciència. A Catalunya tenim cuines de restaurants que són veritables centres de recerca. Cal academitzar la cuina? És un dels meus objectius. Cal academitzar-la perquè hi ha elements de la cuina que són invisibles, poc explotats, i resten als calaixos de molts cuiners que han provocat una revolució en el món de la cuina i en el del coneixement. Si academitzem la cuina, aquest coneixement estarà a l’abast de tothom. La revolució culinària ha partit de Catalunya, i si no l’academitzem no-

saltres, algú altre ho farà. No podem deixar escapar l’oportunitat. Els grans cuiners estan per la labor? Sí, però cal un major compromís per part de tothom i temps per consolidar-ho, i també ens hem de creure que la cuina és quelcom més que una activitat professional. I això no és fàcil. Tindrem doctors en cuina? En pocs anys, segur! L’aliança de la UB amb la UPC, el CETT i la Fundació Alícia per impulsar el grau en Ciències Culinàries i Gastronòmiques aviat donarà els seus fruits.

MONOGRÁFICO

LUNES, 13 JUNIO 2016

ESPECIAL

LA VANGUARDIA 37

LCI

INICI OCTUBRE 2016 Màsters especialitat moda Felicidad Duce → Màster en Complements i Accessoris de Moda → Màster en Màrqueting, Comunicació i Organització d’Esdeveniments de Moda → Màster en Estilisme de Moda, Publicitat i Mitjans Audiovisuals → Màster en Disseny de Moda → Màster en Gestió i Direcció d’Empreses de Moda Cotitulat amb la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona i amb la participació del Clúster Tèxtil Moda de Catalunya

*Accés a doctorat

→ Màster Oﬁcial en Disseny de Producte Tecnològic* → Màster Oﬁcial en Creació i Desenvolupament de Projectes Digitals* → Màster en Disseny d’Interiors Experiencial

NOUS MÀSTERS!

Barcelona

→ Postgrau en Màrqueting i Comunicació de Moda → Postgrau en Organització d’Esdeveniments de Moda → Postgrau en Disseny de Calçat → Postgrau en Disseny i Construcció de Bosses i Petita Marroquineria → Postgrau en Estilisme en Moda i Publicitat → Postgrau en Estilisme en Mitjans Audiovisuals → Postgrau en Coolhunting & Trend Forecasting for the Fashion Industry → Postgrau en Màrqueting i Product Management de Col•leccions Esportives Amb la participació d’INDESCAT, Catalan Sports Cluster → Postgrau d’Il•lustració Creativa en Moda Cotitulat amb la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona

ESCOL A SUPERIOR OFICIAL DE DISSENY www.lcibarcelona.com Balmes, 209 | 08006, Barcelona 93 237 27 40

38 LA VANGUARDIA

MONOGRÁFICO

ESPECIAL

LUNES, 13 JUNIO 2016

Formació superior en aliments i alimentació OPINIÓ. ABEL MARINÉ

Professor emèrit de Nutrició i Bromatologia Campus de l’Alimentació, Universitat de Barcelona

es primeres universitats només tenien facultats de Lletres, Arts Liberals, Teologia, Dret i Medicina. Al segle XIII ja es va reconèixer que els medicaments eren importants i van començar els estudis de Farmàcia. Tot i que en prenem més que medicines, els aliments han trigat molt a ser objecte d’estudis universitaris especíﬁcs. Menjar és una activitat quotidiana, per això s’obviava que calguessin ensenyaments superiors per estudiar els aliments com una matèria amb entitat pròpia. Aquesta mancança es va posar de manifest en una jornada organitzada per l’Associació Catalana de Ciències de

Els aliments han trigat molt de temps a ser objecte d’estudi a la universitat l’Alimentació, que tingué lloc el desembre de 1980 a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona (UB). Aleshores hi havia certa oferta de cursos de postgrau, però era insuﬁcient per formar professionals prou capacitats en els camps sanitari, cientíﬁc i tecnològic entorn dels aliments i l’alimentació. La dietista i nutricionista Pilar Cervera, de l’Institut Municipal d’Higiene de Barcelona, i posteriorment la primera directora del Cesnid (Centre d’Ensenyament Superior de Nutrició i Dietètica) de la UB; Rosaura Farré, aleshores professora agregada d’Anàlisi Química i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia també de la UB; Josep Obiols, professor de l’Institut Químic de Sarrià; i l’autor d’aquest article, llavors catedràtic de Bro-

matologia i Toxicologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Salamanca, vam tractar aquestes qüestions i es va evidenciar la necessitat d’implantar en el nostre sistema universitari estudis de Nutrició Humana i Dietètica, i de Ciència i Tecnologia d’Aliments, que ja existien en altres models universitaris europeus i nord-americans. Que això passés a la Facultat de Farmàcia no va ser atzarós, perquè des de fa molts anys s’hi imparteixen assignatures en què s’estudia Bromatologia –la ciència dels aliments– i Nutrició, de la mateixa manera que les facultats de Veterinària i les escoles d’agricultura inclouen assignatures relacionades amb la tecnologia, la producció i la qualitat dels aliments. Però calien estudis especíﬁcs com els que es van proposar en la

jornada esmentada, que responguessin a les necessitats concretes de la indústria alimentària, la restauració col·lectiva, les relacions entre alimentació i salut, la informació i la divulgació consistent al voltant d’aquests temes i de la innovació culinària. En aquesta línia, avui ja disposem d’una àmplia oferta en les universitats catalanes. El Llibre Blanc de la Recerca en Nutrició a Catalunya (1996), elaborat per la Xarxa Temàtica en Nutrició creada per la Generalitat de Catalunya, informa de la primera evolució dels ensenyaments de Nutrició Humana i Dietètica, i de Ciència i Tecnologia dels Aliments a casa nostra. Pel que fa a l’àmbit de la cuina i la gastronomia en concret, l’interès cientíﬁc del qual és més recent, ja existeix el grau interuniversitari de Ciències Culinàries

i Gastronòmiques, impartit per l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme (CETT-UB), adscrita a la Universitat de Barcelona, amb formació especíﬁca al Campus de l’Alimentació de Torribera (UB), a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (Universitat Politècnica de Catalunya) i a la Fundació Alícia. Cal tenir en compte també els diversos graus o estudis d’Enginyeria Agrària i Alimentària (o Agroalimentària), el d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili, i els continguts de Nutrició i Dietètica dels estudis de Medicina i Infermeria. L’oferta s’amplia amb la diversiﬁcació dels graus eventual, com ara el d’Innovació i Seguretat Alimentària de la Universitat de Girona, en la gran varietat de màsters implantats i, fora del marc universitari, en forma de cicles formatius sanitaris i agraris, de formació de tècnics superiors, cursos de formació agroali-

Avui la oferta formativa és àmplia i variada arreu del territori català mentària per l’obtenció de la qualiﬁcació professional, certiﬁcats de professionalitat, i les escoles de cuina i hostaleria, que també contribueixen a formar experts que participin en el coneixement i millora dels aliments i l’alimentació. Els futurs alumnes disposen d’unes bones possibilitats de tria.

Estudiants del Campus d’Alimentació de Torribera, situat a Santa Coloma de Gramenet UNIVERSITAT DE BARCELONA

ESPECIALIZACIÓN EN ECOMMERCE Fecha de inicio: 29 de septiembre en Barcelona Hasta 15% DE DESCUENTO

FORMAMOS TU FUTURO DIGITAL 690 610 158 www.thevalleydbs.com

E-COMMERC CE

@TheValleyDBS MADRID

BARCELONA

CANARIAS

LUNES, 13 JUNIO 2016

MONOGRÁFICO

ESPECIAL

LA VANGUARDIA 39

40 LA VANGUARDIA

MONOGRÁFICO

ESPECIAL

LUNES, 13 JUNIO 2016

SALUT

D’estudiants a emprenedors Els exalumnes de D·health Barcelona, un màster en biodisseny, treballen en els seus projectes empresarials NÚRIA PELÁEZ

n xip que, enganxat al pit matern, permet mesurar la quantitat de llet que pren un nadó; un cinturó que imita el massatge abdominal per pal·liar el restrenyiment crònic dels pacients amb lesions medul·lars; dispositius contra la incontinència fecal o urinària, o un canal perquè els metges segueixin a distància les contraccions d’una embarassada. Aquestes són algunes de les tecnologies mèdiques en què

treballen els exalumnes de D·health Barcelona, el màster propi de la Universitat de Barcelona impulsat per Biocat que forma emprenedors en salut. El 100% dels alumnes que han passat pel programa està treballant en el sector, i dos terços del total han creat la seva pròpia start-up. D·health Barcelona és un dels quatre únics programes formatius europeus inspirats en la metodologia del biodisseny de la Universitat de Stanford. Els alumnes viuen un procés d’immersió en hospitals per detectar in situ necessitats clíniques reals no resoltes susceptibles de ser convertides en nous productes o serveis. En el cas del màster barceloní, els alumnes busquen idees de negoci en hospitals pioners de la ciutat com l’Hospital Clínic, Sant Joan de Déu o l’Institut Guttmann. Al llarg del programa l’alumnat experimenta un cicle complet d’innovació, des de la identificació de la idea de negoci fins al disseny i prototipatge d’una solució viable i la recerca de finançament. En paral·lel, adquireixen coneixements en medicina, desenvolupament de negoci i habilitats en design thinking

i lideratge creatiu, amb més de setanta professors internacionals procedents de la mateixa Stanford, Kaos Pilot o empreses de Silicon Valley, entre d’altres. SUPORT EMPRESARIAL D·health Barcelona és una iniciativa de Biocat, l’entitat que coordina i promou el sector de la salut a Catalunya, i té la titulació de màster propi de la Universitat de Barcelona. El programa compta amb el suport de Sanoﬁ i de la Fundació Banc Sabadell, així com amb la col·laboració de Mobile World Capital Barcelona i l’escola danesa KaosPilot. D’altra banda, juntament amb altres programes europeus de biodisseny, D·health Barcelona és un dels Innovation Fellowship de la iniciativa europea EIT Health, que –a banda d’un segell de prestigi global– incorpora en el programa activitats de mobilitat internacional. El termini de preinscripció per a la quarta edició de D·health Barcelona, que començarà el gener de 2017, ja està obert. El programa s’adreça a joves titulats en els àmbits d’empresa, disseny, enginyeria o ciències de la vida.

L’alumnat treballa per detectar necessitats clíniques i convertir-les en productes o serveis

MY-QUP:

Pal·liar la incontinència

USMIMA:

El cinturó màgic Una de les start-up sorgides de D·health Barcelona és Usmima, empresa guanyadora del premi Bioemprenedor XXI 2014. “Un any després d’acabar el màster tanquem la nostra primera ronda de capital llavor i aquest estiu començarem a comercialitzar Mowoot, un dispositiu similar a un cinturó que imita el massatge de còlon per combatre el restrenyiment crònic de pacients de lesió medul·lar i esclerosi múltiple amb una solució no farmacològica,

no invasiva i sense efectes adversos”, explica Markus Wilhelmsen, alumne de la primera edició de D·health Barcelona i cofundador d’Usmima. La idea de negoci va sorgir de la immersió clínica de Wilhelmsen i dels seus companys Immaculada Herrero, Marc Benet i Angel Calçada a l’Institut Guttmann, on han fet un estudi clínic pilot del dispositiu, juntament amb associacions de pacients de lesió medul·lar i esclerosi múltiple.

L’equip d’Usmima, guanyador del premi Bioemprenedor XXI 2014

Laura Legares i Anna Echegaray, creadores de My-qup

Pal·liar la incontinència fecal és l’objectiu d’un altre dels dispositius sorgits de D·health Barcelona, My-qup. “Actualment estem en fase de desenvolupament de producte i fent un estudi de materials en un centre tecnològic per

desenvolupar el prototip funcional, i esperem que arribi als usuaris a principis de 2018”, expliquen Laura Lagares i Anna Echegaray, exalumnes de la segona edició del màster i emprenedores de My-qup.

LUNES, 13 JUNIO 2016

MONOGRÁFICO

LA VANGUARDIA 41

ESPECIAL

MEELK:

Generar confiança durant la lactància Un altre projecte sorgit de D·health Barcelona que aviat entrarà en estudi clínic és Meelk. Es tracta d’un dispositiu que mesura la quantitat de llet materna que pren el nadó quan és alletat. Mitjançant aquest sistema, la mare podrà fer un seguiment de les dades recopilades amb el telèfon mòbil, amb l’objectiu d’afavorir la seva confiança en el procés de la lactància materna. “Des que vaig acabar el màster he estat desenvolupant el prototip i buscant finançament, i ara tenim previst iniciar-ne les proves. La prova pilot ha estat amb mares a l’hospital Sant Joan de Déu –explica

María Isabel Castellanos, alumna de la segona edició de D·health i fundadora de Meelk– i el producte podria arribar al mercat espanyol l’estiu de 2018”.

La start-up Meelk ha creat un dispositiu que recopila dades de l’alletament

FORMACIÓ OBERTA AL MÓN

MÀSTERS

10 RAONS

PER ESTUDIAR A LA UNIVERSITAT DE LLEIDA

Universitat de prestigi a la teva mida 45 graus i 40 màsters al teu servei 4a universitat espanyola en docència i 7a en recerca (ISSUE 2015) Tots els alumnes fan pràctiques en empreses 340 convenis amb universitats de 28 països Ampli programa propi de beques i ajuts Campus d’Excel·lència Internacional de la Vall de l’Ebre Institut de Llengües / Centre de Formació Contínua Escola de Doctorat Ciutat amb una alta qualitat de vida

40 MÀSTERS

Àmbits de coneixement: SALUT CIÈNCIA I TECNOLOGIA AGRÀRIA I ALIMENTÀRIA GESTIÓ DE SUPERFÍCIES FORESTALS ENGINYERIA I TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ EDUCACIÓ, SOCIETAT I QUALITAT DE VIDA TERRITORI, PATRIMONI I CULTURA ACTIVITAT FÍSICA I ESPORT CONSTRUCCIÓ EUROPEA: DRET I ECONOMIA

Més informació: Tel. 973 003 588 info@udl.cat www.udl.cat f universitatdelleida t @UdL_info

42 LA VANGUARDIA

MONOGRÁFICO

ESPECIAL

LUNES, 13 JUNIO 2016

EMPRENEDORIA

La universitat, escola d’emprenedors Programes i espais especíﬁcs ajuden els estudiants talentosos a tirar endavant els seus projectes i tenir contacte amb el teixit empresarial

PROJECTES DE QUALITAT La qualitat i la solidesa dels projectes són punts forts de l’emprenedoria catalana, segons el darrer informe Global Entrepeneurship Monitor (GEM) - Catalunya 2015. Aquest mostra que la major part dels catalans s’embarquen en una iniciativa emprenedora perquè hi identiﬁquen una oportunitat de negoci i saben com rendibilitzar-la. L’índex d’activitat emprenedora (TEA, segons les seves sigles en anglès) mostra que el 6,42% de la població adulta catalana (18 a 64 anys) està involucrada en activitats emprenedores en fase inicial (tant projectes naixents com nous). Pel que fa als nivells formatius es percep la tendència habitual: la propensió a emprendre segueix sent més acusada en els nivells d’educació superiors

del Barcelona Institut d’Emprenedoria, una iniciativa de la Universitat de Barcelona i la Fundació Bosch i Gimpera. El seu director, Jaume Valls, considera que cal passar “de la teoria a l’acció; promoure l’actitud emprenedora, explicar en què consisteix el procés d’emprendre i donar suport a qui es plantegi emprendre”. Valls remarca que, “per portar a terme aquesta emprenedoria des de les universitats cal una connexió amb les empreses, amb les start-up, i tenir visió internacional”. INNOVAR A LA UPC Aquesta connexió amb les empreses i la visió internacional és la que també vol potenciar la Universitat Politècnica de Catalunya entre els seus alumnes i graduats. Una eina per aconseguir-ho és el

UN PROGRAMA IMPULSAT PER ESADE PERMET FORMAR I MENTORITZAR

Envoltar-se d’un bon equip és una de les claus per emprendre amb èxit. JAVIER BALMES

A EMPRENEDORS AMB DIANA FONT

er fomentar l’emprenedoria cal potenciar el learning by doing (aprendre fent), considera Josep Hostau, director de la Fundació Escola d’Emprenedors. “Avui la informació la podem trobar a la xarxa, i el jove inquiet la busca tota, per això és necessari que el professorat canviï de model i ofereixi una educació més vivencial, i que els alumnes puguin realitzar, per exemple, tot el procés de creació d’una empresa: des de decidir com han de ser les targetes de visita ﬁns al disseny del blog o la pàgina web. D’aquesta manera segur que aprenen, ja que allò que vivim d’una manera diferent, que no és repetitiu, és el que ens queda, el que recordem”. Per motivar i fomentar l’esperit emprenedor dels estudiants, i crear i impulsar idees innovadores, les universitats catalanes van crear la Xarxa d’Emprenedoria Universitària. Aquesta organitza tallers i seminaris, activitats en línia, campus d’estiu i fòrums, entre altres,

LES

UNIVERSITATS

BUSQUEN UNA CONNEXIÓ

AMB LES EMPRESES, AMB LES ‘START-UP’ I TENEN VISIÓ INTERNACIONAL

per contribuir a la detecció del talent emprenedor i a la creació de vocacions empresarials entre els joves que s’estan formant a les universitats. DE LA TEORIA A L’ACCIÓ A més, diferents universitats compten amb programes o espais especíﬁcs per fomentar l’emprenedoria, com és el cas

RECONEIXEMENT

Premi emprèn! El 8 de juliol ﬁnalitza el termini per presentar les propostes al Premi Emprèn!, que organitza la Universitat de Barcelona per impulsar la innovació i donar suport a les idees emprenedores. Els premis estan organitzats en dues categories: a la millor proposta emprenedora i a la millor empresa de constitució recent. El 30 de setembre es comunicaran els 16

projectes ﬁnalistes de la primera fase, que han de ser iniciatives de qualitat que siguin propostes de futures empreses amb impacte en la societat. Al premi s’hi poden presentar estudiants de grau o postgrau matriculats a la UB o en un dels centres adscrits el curs 2015-2016, i no premiats en edicions anteriors del concurs

DISCAPACITAT programa Innova de la UPC, que s’estructura per mitjà de xerrades amb emprenedors, programes de formació especíﬁca en gestió de la innovació, creació d’empreses i habilitats directives, així com conferències i seminaris vinculats a l’emprenedoria. A més, la Politècnica també compta amb l’espai Emprèn UPC, una incubadora de projectes innovadors situada al Campus Nord i que acull iniciatives d’estudiants o titulats. APRÈN I EMPRÈN Aula d’emprenedors: aprèn i emprèn és una altra de les iniciatives que vincula el món de l’emprenedoria i el de la formació. El programa, impulsat per Esade en col·laboració amb la Fundació Prevent i que enguany se n’ha celebrat la tercera edició, permet formar i mentoritzar emprenedors amb discapacitat per ajudar-los a posar en marxa un negoci o l’acceleració d’una iniciativa empresarial de recent creació.

LUNES, 13 JUNIO 2016

MONOGRÁFICO

ESPECIAL

LA VANGUARDIA 43

44 LA VANGUARDIA

MONOGRÁFICO

ESPECIAL

LUNES, 13 JUNIO 2016

ENQUESTA VIA UNIVERSITÀRIA

[% D’ALUMNES UNIVERSITARIS

Els pares paguen la universitat

SEGONS CLASSE SOCIAL I CICLE] Classe alta

43,6

Classe baixa

44,7

43,4

26,7

Tot i ser cada cop més equitatives, a les aules predominen els estudiants de classe alta

Classe mitjana

29,8

26,9

31,1

29,6 24,2

JÚLIA MARTÍNEZ

L’

origen familiar condiciona l’accés a la universitat, però també la possibilitat d’estudiar. El 52% dels estudiants viu a casa dels progenitors, i aquests són els principals finançadors de les despeses dels estudis, “el que significa que poder estudiar a la universitat depèn principalment del suport familiar”, remarca Elena Sintes, directora científica i executiva de l’estudi Via Universitària, impulsat per la Fundació Jaume Bofill i la Xarxa Vives d’Universitats i en el que han participat més de 20.500 estudiants de 19 universitats. Un 23% dels estudiants se sufraguen les despeses dels estudis treballant durant el curs, un 13% amb una beca i un 6% treballant durant les vacances. A més, en el 40% dels casos els pares també es fan càrrec del transport, la matrícula i els llibres i material. Les despeses en què els estudiants són la primera font de finançament són les referents a les vacances, viatges i lleure. Les beques tenen un pes gairebé residual i es destinen principalment a pagar la matrícula. L’ACCÉS DES DE L’FP Segons les dades de l’enquesta, el 18% dels estudiants arriba a la universitat via formació professional, mentre que un 67% ho fa per mitjà de les proves d’accés a la universitat. “Un de cada quatre estudiants d’origen socioeconòmic baix utilitza la FP com a via d’entrada, mentre

CAP A LA IGUALTAT

EQUITATIVA, PERÒ NO PROU “La universitat és cada cop més equitativa, però encara té molt recorregut per aconseguir la igualtat”, destaca Elena Sintes, directora de l’enquesta Via Universitària. La universitat ha generat mobilitat social ascendent, ja que més del 40% dels estudiants universitaris provenen de llars en les quals el pare i la mare tenen un nivell d’estudis baix. “Són els primers universitaris de la seva família. Hi ha una mobilitat social ascendent. Però les dades també indiquen que qui hi ha majoritàriament a les universitats són els estrats socials més alts (43% graus i 44,7% màsters)”, aﬁrma Sintes

que només l’usa un de cada vuit d’origen social alt (el 13%). L’accés via FP esdevé un mecanisme d’ampliació d’oportunitats per als estudiants més desafavorits”, remarca Sintes. ASCENSOR SOCIAL Es trenca el mite de l’ascensor social. L’estudi mostra que els estudiants no creuen que la universitat ajudi a ascendir socialment. “Quan es pregunta als estudiants perquè han escollit una carrera,

el 73% contesta que ha triat els estudis perquè és la professió que vol exercir; i només un 33% l’ha escollit perquè creu que l’ajudarà a aconseguir una professió de prestigi o ben pagada”, explica Sintes, tot remarcant: “Avui la universitat no es veu com un ascensor social, i només el 25% dels enquestats considera que la universitat li servirà per tenir una posició social alta”. EN QUÈ CAL INCIDIR En resum, l’anàlisi de les dades de l’enquesta mostra que les universitats de la Xarxa Vives són cada vegada més inclusives, però encara hi ha diferències importants en l’accés i la trajectòria universitària dels estudiants en funció de l’educació dels pares, el seu nivell econòmic i la posició social. Per aquest motiu, Sintes exposa cinc aspectes en els quals caldria incidir: fomentar i incrementar les vies d’accés alternatives per aconseguir una universitat més inclusiva; apostar per un sistema d’informació i orientació per als estudi-

10,3%

En un habitatge llogat amb diverses persones

Amb els pares

[ON VIUEN ELS

5,0%

En un habitatge llogat tot sol

2,3%

En un habitatge dels pares, però ells no hi viuen

1,9%

En una residència universitària o col·legi major

Estudiants de grau

Estudiants de màster FONT: VIA UNIVERSITÀRIA

23,3%

52,0%

ESTUDIANTS DURANT EL CURS]

Estudiants universitaris

En un habitatge de propietat

3,1%

En l’habitatge d’un altre membre de la família

1,9%

En una habitació llogada a l’habitatge d’una altra persona o persones

ants previ a l’entrada a la universitat, per tal d’informar-los sobre el contingut i les sortides professionals de la carrera quan encara estan a la secundària; apropar als estudiants els recursos, els serveis i les activitats que ofereix la universitat més enllà de les classes; fomentar la mobilitat internacional dels joves; ﬂexibilitzar les opcions d’estudi mitjançant estratègies com ara horaris comprimits, possibilitats de vies lentes, repetició d’assignatures en diferents torns... i crear un bon sistema d’ajuts i beques.

ELS ESTUDIANTS EN XIFRES La classe alta predomina a la universitat; en els graus són el 43% i el 45% en els màsters 52% dels estudiants viu a casa dels pares 41% dels estudiants ho és a temps complet; el 59% compagina els estudis amb una feina remunerada 65% d’estudiants en modalitat no presencial treballa a temps complet 36% de les mares i 49% dels pares dels estudiants tenen ocupacions de nivell alt 81% creu que els estudis universitaris li serviran per cultivar-se i enriquir els seus coneixements 25% creu que els estudis universitaris li permetran aconseguir una posició social alta 10% dels estudiants han fet mobilitat internacional

MONOGRÁFICO

LUNES, 13 JUNIO 2016

Dobles màsters: la formació més completa IQS permet cursar alhora el màster en Gestió d’Empreses Industrials i un altre d’IQS School Engineering

onscients de la importància tant de construir uns perﬁls professionals cada cop més complets i transversals com del paper clau que la gestió ocupa en el desenvolupament de les empreses, IQS ofereix al seu alumnat la possibilitat de compatibilitzar l’estudi del Màster en Gestió d’Empreses Industrials, impartit a IQS School of

LA VANGUARDIA 45

ESPECIAL

Management, amb els diferents màsters que es cursen a IQS School of Engineering. “L’objectiu és complementar la base cientiﬁcotècnica dels estudiants amb una formació orientada cap al management i que els capacita per a desenvolupar funcions de gestió pròpies de perﬁls directius, la qual cosa amplia el ventall de sortides professionals”, apunten des d’IQS.

DOBLES MÀSTERS !Enginyeria Química i Enginyeria Industrial !Química Analítica i Gestió d’Empreses Industrials !Química Farmacèutica i Gestió d’Empreses Industrials !Ciència i Enginyeria de Materials i Gestió d’Empreses Industrials !Bioenginyeria i Gestió d’Empreses Industrials !Enginyeria Química i Gestió d’Empreses Industrials !Enginyeria Industrial i Gestió d’Empreses Industrials. !International Marketing & Sales Management i International Marketing in a Digital Environment !Anàlisi d’Inversions i Banca i Gestió Patrimonial i Financera

D’altra banda, també es pot cursar simultàniament el Màster en Enginyeria Química i en Enginyeria Industrial i l’alumne obtindrà, tanmateix, “les atribucions pròpies d’un enginyer industrial i la doble titulació de màster”. Uns estudis que, val a dir, també poden compaginar-se amb el Màster en Gestió d’Empreses Industrials, fet que posa a l’abast de l’alumnat obtenir tres titulacions de màster en tan sols cinc semestres acadèmics o, el que és el mateix, dos anys i mig.

DOBLES TITULACIONS A L’ÀREA DE ‘MANAGEMENT’

Per a tots aquells estudiants amb una clara vocació en màrqueting, IQS ofereix el doble programa Master in International Marketing & Sales Management/Master in International Marketing in a Digital Environment, mitjançant el qual els estudiants adquireixen una sòlida formació en màrqueting associat a la gestió de vendes i al nou entorn digital. Aquesta doble titulació s’imparteix íntegrament en anglès per a afavorir el desenvolupament dels estudiants en entorns internacionals.

IQS permet compaginar estudis i construir perﬁls professionals més complets La doble titulació de Màster en Anàlisi d’Inversions i Banca/Màster en Gestió Patrimonial i Financera es realitza en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Financers i assegura una sòlida formació especialitzada que dóna peu a l’obtenció del certiﬁcat professional European Financial Advisor (EFA) que atorga l’European Financial Planning Association (EFPA). www.iqs.edu

93 282 55 10 comercial@aim-solo.com aim-solo.com

46 LA VANGUARDIA

TRIAR

MONOGRÁFICO

ESPECIAL

LUNES, 13 JUNIO 2016

ESTUDIS

Un buscador permet conèixer la qualitat de la formació universitària JÚLIA MARTÍNEZ

partir d’ara, els orientadors de secundària, els futurs estudiants universitaris i les seves famílies compten amb una nova eina que els permetrà conèixer la qualitat de les titulacions universitàries de grau i màster de forma entenedora. El web d’Estudis Universitaris de Catalunya –http://estudis.aqu.cat/euc/– és consultable també a través de dispositius mòbils i s’estructura en diversos apartats dels quals destaca el cercador. Des d’aquest es pot realitzar una cerca oberta introduint el nom de la titulació d’interès, però també hi ha la possibilitat de dur a terme una cerca tancada segons el programa (grau o màster), la branca d’estudi o la universitat. D’aquesta manera, la persona interessada pot obtenir informació per conèixer, per exemple, quines diferències hi ha entre estudiar ADE a Esade o a la Universitat de Barcelona. En quin lloc aproven més o menys estudiants. I també, quin és el seu grau de satisfacció amb els estudis realitzats.

La fitxa de cada titulació ofereix una descripció del títol, els darrers informes d’avaluació publicats amb els corresponents certificats i segells de qualitat i resultats per a cadascun dels ítems avaluats, a més dels principals indicadors de cada estudi: accés i matrícula, professorat, taxa de rendiment i d’abandonament i inserció laboral després dels estudis. El portal, impulsat per l’Agència de Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) en collaboració amb la Secretaria d’Universitats i Recerca i el conjunt de les universitats catalanes, “permet donar a conèixer tota la informació de què disposem, i que hem obtingut amb els diferents estudis, avaluacions i enquestes que realitzem periòdicament, alguna molt rellevant”, explica Martí Casadesús, director de l’AQU. “Per exemple, les dades d’inserció laboral, el sou mensual dels universitaris en diferents disciplines, o si els graduats treballen en allò que han estudiat o en feines per a les quals no es requereix una qualificació tan alta” –conclou.

L’AQU llança un portal per donar tota la informació dels graus i màsters oﬁcials que es poden cursar a Catalunya i ajudar a triar estudis

El postgrau que demanen els advocats d’avui en dia El màster universitari en Advocacia de la Universitat Abat Oliba CEU presenta una conﬁguració equilibrada entre les bases teòriques i el seu vessant pràctic

ruit d’anys de reflexió sobre el paper central que li correspon a l’advocat ja no només en l’àmbit judicial, sinó també en el tràfic econòmic, el legislador fa una dècada va decidir que era convenient afegir un plus de qualificació a l’exercici d’aquesta professió. Es va apostar per una via doble i complementària: establiment de l’obligatorietat de cursar una formació oficial de postgrau de caràcter especialitzat i implantació d’un examen d’àmbit estatal.

tendències que condicionen avui dia al jurista en la seva activitat: complexitat creixent de l’activitat econòmica, internacionalització dels assumptes i especialització de les matèries.

MÀSTER UNIVERSITARI EN ADVOCACIA

El màster universitari en Advocacia de la UAO CEU presenta una conﬁguració equilibrada entre les bases teòriques i el seu vessant pràctic. Aquest equilibri està excepcionalment encarnat en els docents del programa –molts d’ells pertanyents a despatxos de referència o als més alts càrrecs de la judicatura (Tribunal Suprem, Audiències)–. El perﬁl dels professors garanteix que els continguts dels 60 crèdits de docència estiguin impregnats de la realitat i casuística jurídica actual, fet que permet

El perﬁl del professorat garanteix que els continguts reﬂecteixin la casuística jurídica actual

BAGATGE INDISPENSABLE DE L’ADVOCAT

Els termes i condicions d’aquesta normativa –Llei 34/2006–, en el fons, també representaven una apel·lació a redeﬁnir els contorns i fonaments de la formació del jurista que situa a l’advocacia com el seu horitzó de desenvolupament professional. Així ho ha entès, per exemple, la Universitat Abat Oliba CEU, que ha interpretat les noves regles del joc com l’ocasió de fer síntesi de tot allò que ha conformat el bagatge indispensable de l’advocat i anàlisi de les necessitats i reptes futurs de la professió. Producte d’aquest esforç va néixer el màster universitari en Advocacia i, amb ell, un complet mapa de postgrau jurídic que respon a les tres

El nou portal d’Estudis Universitaris de Catalunya és molt útil

El programa del màster d’Advocacia inclou classes teòriques i pràctiques en ﬁrmes d’advocats de prestigi

La UAO CEU permet cursar el màster d’Advocacia conjuntament amb cursos d’especialització

a l’alumne treure el major partit dels 30 crèdits pràctics. Aquests es desenvolupen en algunes de les ﬁrmes d’advocats més prestigioses, característica que, junt amb l’activa borsa de treball, també singularitza el màster de la UAO CEU. Com s’ha assenyalat, la globalització i la complexitat creixent de l’economia deﬁneixen el context en què s’ha de desenvolupar l’advocat, en particular, i el jurista, en general. Per això, aquesta universitat dóna l’oportunitat de cursar el màster d’Advocacia conjuntament amb els cursos d’especialització en Dret Penal Econòmic i en Litigació Internacional i la UE i el màster en Dret i Negoci Marítims, tots ells àmbits d’especialització que s’albiren estratègics.

MONOGRÁFICO

LUNES, 13 JUNIO 2016

ESPECIAL

_ Segueix avançant cap al teu futur

Màsters i postgraus Àrea de Dret i Ciències Polítiques Universitat Abat Oliba CEU / Curs 16-17 Màster universitari en Advocacia Màster universitari en Gestió Administrativa Màster universitari d’Investigació en Ciències Jurídiques Màster universitari en Dret i Negoci Marítim* Màster universitari en Advocacia + Màster en Dret i Negoci Marítim Màster universitari en Advocacia + Curs d’especialització en Litigació Internacional i en la UE Màster universitari en Advocacia + Curs d’especialització en Dret Penal Econòmic Curs d’especialització en Litigació Internacional i en la UE Curs d’especialització en Dret Penal Econòmic Diploma en Màrqueting i Comunicació per a Despatxos Professionals *

Pendent de veriﬁcació

www.uaoceu.es/es/masters www.uaoceu.es/ca/masters

LA VANGUARDIA 47

48 LA VANGUARDIA

MONOGRÁFICO

ESPECIAL

LUNES, 13 JUNIO 2016

Màster en Tecnologia i Gestió de l’Aigua Online El millor coneixement de l’Escola de l’Aigua, disponible a qualsevol punt del món

esprés de set edicions del màster en Tecnologia i Gestió de l’Aigua impartides entre Madrid i Barcelona, l’octubre de 2015 va veure la llum la versió en línia del programa insígnia de l’Escola de l’Aigua. A punt de començar la tercera edició, aquest màster únic en el sector pels seus continguts professionalitzadors i pel seu enfocament metodològic compta ja amb alumnes de parla hispana de nou països diferents. El màster en Tecnologia i Gestió de l’Aigua Online encapçala l’ambiciosa aposta de l’Escola de l’Aigua per la formació digital, mantenint-se ﬁdel al seu model de col·laboració amb les institucions educatives de referència, i comptant

EL MÀSTER ENCAPÇALA L’AMBICIOSA APOSTA DE L’ESCOLA DE L’AIGUA PER LA FORMACIÓ DIGITAL en aquest cas amb la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Oberta de Catalunya com a aliades. La formació que ofereix l’Escola de l’Aigua es caracteritza per transferir el coneixement més actualitzat i connectat amb la realitat professional amb les metodologies més eficaces per a l’aprenentatge. Per això, els continguts s’han desenvolupat en formats transmèdia, que faciliten la comprensió a l’estudiant, i que aquest mantingui intacte el seu desig de seguir aprenent en tot moment i se senti acompanyat en el procés. UNA COMUNITAT EN LÍNIA A més, l’estudiant compta amb el suport d’un tutor/a acadèmic/a que l’acompanya al llarg de la seva formació i en la comunitat en línia, amb serveis com el Centre de Recursos de l’Aigua –CREA–, que proporciona als estudiants bibliografia, recursos addicionals i seminaris organitzats per àmbits de coneixement. L’enfocament pedagògic està fonamentat en la resolució de reptes basats en els desafiaments reals, identificats pels principals directius i experts d’Agbar, i contrastants amb professors universitaris de referència en cada àmbit temàtic. Amb aquest treball conjunt s’han establert les competències que caracteritzen a un professional excel·lent del sector. A més l’Escola de l’Aigua ha concebut el màster com un itinerari formatiu a qual es pot accedir també a través de cursos de postgrau i cursos especialitzats de curta durada, que permeten anar completant el programa fins a l’obtenció final de la titulació. CARÀCTER INNOVADOR El màster incorpora tres elements innovadors principals: un aprenentatge basat 100% en reptes professionals on l’alumne ha de proposar una solució a una situació real. Com a la vida, no hi ha una solució única, per això l’expert recomana una solució fonamentada en la seva experiència i en els recursos disponibles en aquest cas en concret, però les solucions innovadores i imaginatives són molt valorades.

L’Escola de l’Aigua transfereix un coneixement actualitzat i connectat amb la realitat professional AIGÜES DE BARCELONA

“El màster congrega tot el coneixement de l’aigua”

“La feina dels professors és encomiable”

PAULINA ANDREA VICENTELA Estudiant del Màster en Tecnologia i Gestió de l’Aigua on line Santiago de Xile (Xile)

JORDI MORELL Estudiant del Postgrau en Plantes de Tractament d’Aigua on line Ivars d’Urgell (Lleida)

“En l’àmbit del cicle integral de l’aigua, no hi ha una altra escola que congregui tant coneixement i que compti amb millors experts que l’Escola de l’Aigua. La proximitat i les ràpides respostes ofertes del tutor i del professorat, així com els materials didàctics i la seva metodologia innovadora, fan que la meva valoració del programa sigui immillorable i altament recomanable per a qui vulgui cursar un màster especialitzat en el sector de l’aigua”

“És un programa excel·lent en el qual el temari és molt complet, els treballs permeten aprendre i aprofundir en els temes tractats, i la seva metodologia innovadora dota els alumnes dels recursos i eines necessàries per afrontar els problemes reals. La feina dels professors és encomiable i aconsegueixen motivar i dinamitzar l’aprenentatge, a més d’estar sempre disposats per resoldre els nostres dubtes”

D’altra banda, el tractament dels materials d’aprenentatge va més enllà del que estem acostumats en la formació on line. Al màster en Tecnologia i Gestió de l’Aigua, els estudiants adquireixen el coneixement de forma activa i en formats audiovisuals diversos (documentals de televisió, programes de radio, o revistes digitals), sent el treball d’integració del coneixement el que acaba generant el programa de màster.

EL TRACTAMENT DELS MATERIALS D’APRENENTATGE SURT DEL QUE ESTEM ACOSTUMATS EN LA FORMACIÓ ON LINE Un altre aspecte de recent incorporació al programa és la gamiﬁcació a través d’una dinàmica de consecució de distintius per mitjà del joc, i que complementa el procés d’aprenentatge amb el reconeixement d’èxits i el progrés de cada un dels estudiants. Aquesta innovadora metodologia s’incorpora també al conjunt dels recursos i estratègies d’aprenentatge que conformen els programes semi-presencials que l’Escola de l’Aigua impulsa tant a Espanya com en països llatinoamericans com Xile, Colòmbia i Perú. Aquest és el repte i la passió de tot l’equip de l’Escola de l’Aigua d’Agbar.