AMICS i AMIGUES DEL FONDO - Sta Coloma de Gramenet. MARÇ-ABRIL 2017 - núm. 7
Joana Imbernón
¡Llega la primavera!
E
n las calles ya se ve gente paseando con más ánimos, con caras más felices, los árboles están llenos de vida, los balcones y ventanas llenos de flores ¡es el símbolo de la primavera! El dia es más largo. Los parques ya empiezan a estar llenos de niños jugando y disfrutando del sol. Las mamás conversan sentadas en los bancos a la vez que vigilan que sus hijos no se hagan daño. Las personas mayores ya se atreven a salir a la calle; aprovechan el sol sobre todo de las mañanas buscando lugares donde poder descansar y ver pasear a las personas. Todo esto da vida al barrio. Las prendas de vestir son alegres y llenas de color. Ver pasear a las personas con caras felices; su paseo es ágil y armonioso, contentos del buen tiempo. Las ventanas abiertas dejando entrar el sol que en todo el crudo invierno no se han podido abrir por el frío. La primavera es una de las mejores estaciones porque ni hace frío ni hace aquel calor agobiante. Los paisajes cambian con sus flores. Sus verdes prados. Se ve nacer de la tierra la vida. Se oyen los pájaros que también están contentos y todo guarda una misma armonia. Por fin ya llega el buen tiempo, ¡llega la primavera! / Joana Imbernón 1
història i personatges del barri d’ahir Francisco Martínez “el valencianet” Francisco Martínez Alarte es natural de Alaudete de las Fuentes (provincia de Valencia, rayando con Teruel y Cuenca). Tiene 74 años y vino a Santa Coloma el año 1924. En el pueblo le llamaban “el alcalde”. - ??? - Así me bautizaron los jefes de la fábrica de productos químicos de Montgat, en la que trabajé. Los compañeros siempre venían a mi cuando querían presentar peticiones o tenían preguntas que hacer a la dirección; de ahí el apodo. Siempre que he podido hacer algo por alguien, lo he hecho, y por eso en el trabajo me tenían... [se pone el dedo señalando a un ojo significativamente] vigilado”.
Francisco Martínez y su mujer
- ¿Y eso de “el valencianet? - Era otro alias. Así me llamaban los compañeros porque soy más bien bajo de estatura.
- A mí me gusta mucho esto de la Asociación porque se fomenta la unión de la gente. Ojalá que en todas partes hubiese unión y formalidad ... Yo antes de venir al Fondo, antes de la guerra civil --de 1924 a 1928-- ya me hice socio de un centro que había en Santa Coloma. Se llamaba "Centro Colomense" y estaba por Santa Rosa, en la calle Banús Baja. Era una sociedad cultural e instructiva y yo era el cajero. Se hacían cosas para los niños, teatro y baile para los jóvenes, etc… Luego estuve un poco en la Cooperativa " La Colmena ". Después vino la guerra.
- Aquí tampoco encontré trabajo, había muy poco y me tuve que poner a vender naranjas con un carrillo ambulante por Mongat, Tiana y Alella. Con lo que gané me compré un burro y ¡hala! Pero tuve que buscar otro trabajo porque ya teníamos tres criaturas. Ahora, ya jubilado, no falta nunca a las reuniones de la Asociación de Vecinos.
Es como le conocemos en el barrio, a él y a su esposa. Donde va él le sigue ella. Són els valencianets”. El señor Francisco siempre lleva la boina calada y las zapatillas puestas. Tiene cara de buena salud, es alegre y amable y preciso en el hablar. En Caudete de las Fuentes (provincia de Valencia, rayando con Teruel y Cuenca), trabajaba de jornalero en el campo. Emigró a Santa Coloma el año 1924. - Aun me acuerdo de la fecha, era el día 6 de enero. Vine a casa de unos parientes que vivían por los pinos (ahora Motocross).
- Ahora como jubilado, ¿qué piensa? - Pediría más asistencia médica y que los especialistas visitasen en Santa Coloma por los menos una vez a la semana. ¡Hay que ver cómo nos tienen, desplazándonos a Barcelona y haciendo colas en la calle!
- ¿Buscando trabajo? - En el pueblo tenía para vivir porque el pan, para poner un ejemplo, sólo costaba 25 céntimos el quilo, pero vino una epidemia de filoxera que acabó con las viñas y, además, cayó un pedrisco que arrasó las cosechas, como éste que ha habido a últimos de agosto por Utiel y Requena. Los que no pudimos reponer las cepas tuvimos que emigrar porque allí se vive principalmente del vino.
Al señor Francisco que nunca había pedido nada para él, ya le ha llegado su turno. “Pero que sea todos unidos”, exclama. Su ejemplo se hace evidente en cualquier hecho protagonizado por la Asociación. Rastrillo en mano, participó en la limpieza del solar de la calle Beethoven y su presencia es constante en las asambleas y en las actividades. Con su señora, “faltaría más!”
Ya casado con una badalonesa, hija de valencianos como él, en los años de las primeras grandes inmigraciones marchó a Francia. Pero regresó porque no le quisieron arreglar los papeles. En este intermedio en España se implantó la República.
*Publicado hace 40 años en el boletín FONDO, de la AV del barrio, número 5, mayo de 1977 2
editorial
El futuro de Catalunya en nuestras manos
N
os acercamos al mes de septiembre en el que el Govern catalán ha fijado la fecha para hacer el referéndum sobre un tema tan importante como es el futuro de Catalunya. Sabido es que hay muchos ciudadanos que defienden la permanencia de Catalunya dentro de España, mientras que otros abogan por la independencia para construir la república catalana. Por las numerosas manifestaciones que los independentistas han llevado a cabo y por la enorme cantidad de personas que han acudido a ellas se podría pensar que el independentismo gana. Pero las encuestas —siempre inciertas— dan un empate como resultado. La realidad no se conocerá hasta que se pongan las urnas y los ciudadanos voten, y puedan contarse cuantos hombre y cuantas mujeres están a favor de la independencia y cuantos no. Pero lo que sí se sabe con certeza es que el 80% de ciudadanos, tanto si están a favor como en contra, quieren que se haga el referéndum. Dado que la decisión afecta a todos los habitantes de Catalunya (y obviamente a los de Santa Coloma) es necesario que el tema se dé a conocer, y que tanto los unionistas como los independentistas den la razones que creen que existen para que Catalunya permanezca dentro de España o que se convierta en un nuevo estado de la Unión Europea. Santa Coloma forma parte de Catalunya. El Ayuntamiento y las entidades y asociaciones ciudadanas deberían sensibilizar a la población para que cuando se pongan las urnas tengan el conocimiento suficiente para votar. ¿Cómo se podría justificar que nuestra ciudad viviese ajena al futuro de Catalunya? / Jaume P. Sayrach 3
reportatge
J. A. Quintillà Part de l’equip de professors de l’Escola d’Adults del Fondo
Escola d’Adults del Fondo Un treball avui encara necessari
L
’Escola d’Adults ha experimentat una transformació profunda des dels seus inicis –parlem de meitat dels 70- fins ara. El món d’adults en un primer moment el van muntar professors de primària en els anys 70-80. En aquell moment es va prioritzar l’alfabetització de la gent del sud d’Espanya que no van tenir ocasió d’estudiar. En el moment en què en les escoles es va fer el Graduat d’Escola Secundària llavors van venir professors de secundària.
d’instituts que volien fer hores extres d’ensenyament d’adults ho sol·licitaven i se’ls era concedit. Es feia el graduat escolar i el certificat d’escolaritat; el que representava fins a 6è d’EGB. Ja en els anys 77-78 irrompen en escena les associacions de veïns que amb la connivència dels professors, posen en marxa el que s’anomenarien escoles d’educació popular. Les primeres de les quals es tenen constància són les del Casal de Sta Rosa i l’Associació de Veïns de les Oliveres. Quan el Ministeri va oficialitzar aquests estudis llavors aquestes escoles es van dir Cercles de Formació d’Adults.
Revisió històrica Ens situem a l’any 1975. En aquell moment, la institució que s’encarregava de gestionar l’ensenyament per adults era l’EPA (Educación Permanente para Adultos) que depenia del Ministeri d’Educació i Ciència. Els professors
L’any 81 es crea un altre Cercle d’Adults a l’Escola Beethoven. Es en aquell moment quan tots els professors veien la possibilitat de crear una Escola 4
d’Adults per a tota Sta Coloma. Això va ser possible l’any 84 quan es forma una única escola que va ser al Singuerlín, a l’antic Mixte4. L’any 93 veien que eren una escola molt gran però que estaven dividits. Es llavors quan la meitat del professorat decideix anar a l’antiga fàbrica Vilaseca que dona nom a la plaça actual per a crear l’Escola d’Adults del Fondo. En aquell edifici van romandre fins l’any 2011 quan es traslladen a l’edifici actual.
J. A. Quintillà Xavier Juvé, director de l’Escola d’Adults
Estudis, gestió i compromís social
Mancances i limitacions
L’actual director de l’escola, Xavier Juvé, és llicenciat en filologia anglogermànica, doctor en interrelacions literàries i va fer oposicions per a professor de secundària i també va ser professor associat a la universitat per a més tard concursar per a una plaça a l’ensenyament d’adults. Tot i que va venir sense tenir experiència en el món d’adults, amb el pas del temps l’ha acabat fent-se seva i sens dubte li continua produïnt una plena satisfacció el contacte amb el món dels estudiants adults. No dubte en assenyalar que per a dur la feina que fan ell i els tretze professors que formen l’escola, ha d’haver un compromís docent i humà envers els alumnes que atenen les classes.
En el cas de les classes d’alfabetització de gent estrangera, es troben que no poden cobrir-la amb l’oferta existent perquè el departament d’ensenyament no fa res per a compensar aquesta desviació. De totes maneres, donen igualment el servei dedicant-li moltes hores i sense presses. I és que bona part de les hores que hi dediquen a l’ensenyament, ho fan en alfabetitzar persones en una llengua que no és la seva; i això suposa un plus de complexitat. A l’escola es troben amb grups d’alumnes que no han fet cap canvi de maduració i que observant atentament veuríem que són com els que hi ha als instituts. Són gent que els hi falta molt pel que fa a actitud, dinàmiques de treball, responsabilitat a l’aula, etc.
L’oferta docent la marca el departament i s’obren i es tanquen projectes en funció de la demanda i també de dades polítiques que manega el propi departament. En tot cas, la demanda actual ve per classes d’alfabetització, de castellà per a estrangers i també d’anglès.
Un dels professors em diu que ells són una eina per a tapar el fracàs escolar que hi ha a escoles de secundària i instituts. Ell pensava en què es pogués crear un projecte de quelcom semblant al que podríem anomenar universitats populars on es pogués ampliar i extendre l’oferta formativa permanent amb un objectiu de fer arribar la cultura a més gent. / Albert Folqué
Pel que fa a l’origen dels estudiants es pot dir que la gent que fa secundària, cicles formatius i anglès són autòctons mentre que en el cas de l’alfabetització, el gruix el formen els nouvinguts. 5
plaça del rellotge
El passat 25 de març es va conmemorar el 50è aniversari de la parròquia Sant Joan Baptista del Fondo. Una misa multitudinària va donar el tret de sortida a diversos actes carregats de molta emotivitat. La celebració va comptar amb un grup de música rociera que va actuar a la sortida de la parròquia fent les delicies del públic assistent. A més, la colla castellera Laietans de Gramenet va obsequiar als congregats amb dos pilars de quatre pisos. / A.F
Els Laietans de Gramenet amb els 50 anys de la parròquia Exposició fotogràfica a la Biblioteca del Fondo
La Deportació Republicana Itinerari dividit en cinc temes (exili, deportació, víctímes, botxins i alliberació)
Exposició produïda amb l'objectiu de difondre les vivències dels republicans espanyols en el camp de Mauthausen, en un llarg recorregut cronològic des de la II República fins a la deportació. L’exposició s’ha pogut veure des del 7 de març fins al 6 d’abril a Biblioteca del Fondo. / M. M 6
plaça del rellotge Seguim esperant El panell electrònic d’informació de la plaça del Rellotge continua sense funcionar. Qui viu a l’entorn ho té present. De fet, ja fa molt de temps que mostrava signes de “cansament”. El “pobre” ha dit prou. Imaginem que havia de tenir una data de caducitat i aquesta ha arribat ja. Ara esperem que el nou any ja començat ens porti un de nou. Aquests comentaris de dalt ja els vam repetir en el butlletí de gener. Penso que, malauradament seguirem fentho per força temps. / J. I
Joana Imbernón
Cada dia igual Aquesta foto mostra una realitat constant al barri. Tot i que no deixa de ser una minoria qui produeix aquests actes d’incivisme, hem de mostrar el nostre rebuig total i demanar a les institucions pertinents que adoptin les mesures necessàries perquè él més aviat possible, imatges com aquestes formin part d’un passat no desitjat. Aquests comentaris de dalt ja els vam repetir en el butlletí de gener. Penso que, malauradament seguirem fent-ho força temps. / J. A. Q
J. A Quintillà
Club de lectura a la Biblioteca El llibre d'aquest mes és TOKIO BLUES d’Haruki Murakami. A través dels records del protagonista de la novel·la, Toru Watanabe, el lector coneix Tòquio i la vida universitària de finals dels anys seixanta, que com en altres països, el moviment estudiantil estava en lluita contra l'ordre establert. T'agrada llegir? Apunta't al Club, vine a la tertúlia literària el proper dia 18 de abril a les 19 h. / M. D 7
plaça del rellotge Diada de la Primavera Un any mes tenim cita amb la primavera a la Serra d’en Mena! Pins amb tot d’activitats organitzades per a la gent del barri. El plat fort de la segona jornada serà la diada castellera a la plaça del Rellotge del barri del Fondo amb els Laietans de Gramenet. El CNL L’Heura hi participa un any més, en aquesta ocasió amb l’Associació de Veïns del Raval. Si veniu el dissabte 22 d’abril, de 10.30 a 14h, podreu gaudir amb nosaltres dels Jocs de sempre: jocs tradicionals de tota la vida que fa uns anys eren habituals als carrers i places de Santa Coloma. Jugarem a la xarranca, a la corda, a bales, a gomes i a endevinar jocs. Us hi esperem!
El cap de setmana dels dies 22 i 23 d’abril podrem gaudir d’un munt d’activitats a la Diada de la Primavera de la Serra d’en Mena. Com sempre, la primera jornada tindrà lloc al Parc dels
(text cedit per l’Heura)
Nou espectacle del cicle Barri a Escena El passat 31 de març va tenir lloc a la plaça del Rellotge un espectacle del cicle Barri a Escena, impulsat per la Fundació Germina. Hi van actuar els pallassos de la Companyia Filigranes amb la funció El Circ Filixic. Barri a escena contribueix a ampliar l’oferta d’activitats culturals per a tots els públics del barri, així com promoure l’intercanvi i la convivència entre ciutadans d’orígens culturals diferents i a fomentar la participación de les persones estrangeres immigrades amb les autòctones en la vida social de la comunitat. / A.F
Espai de cuina en família El Centre de Recursos Infantils i Juvenils Rellotge XXI ofereix tots els divendres de 18.00 a 20.00h fins al mes de juny un espai de cuina en família. És un espai gratuït on pares, mares, fills i filles poden realitzar tots junts diferents receptes atraients per als petits. Les persones interessades poden informar-se trucant al 93 392 10 46 o a la seu del Centre, carrer del Rellotge, 21. / A. F 7
plaça del rellotge/agenda MES D’ABRIL 20, dijous: la canalla lectora amb la Colla de Castellers dels Laietans de Gramenet. Lectura i joc sobre els castells. Biblioteca del Fondo. 18h. 23, diumenge: segona jornada de la Festa de la Primavera de la Serra d’en Mena. Hi haurà tallers i activitats i junts construirem un gran Castell amb els Laietans de Santa Coloma. 24, dilluns: hora del conte. El malalt imaginari a càrrec d’Alquimistes Teatre. Biblioteca Fondo. 18h.
Canvi de nom del Passatge Victòria
27, dijous: club literari amb degustació “Como agua para chocolate” o la gastronomia mexicana com a nexe i metàfora dels sentiments. Biblioteca Fondo. 18.30h
El passat dia 7 de març, es va procedir a canviar el nom del anomenat Passatge Victòria pel de Júlia Romera. D'aquesta manera es recupera el nom de una dona jove llibertària que va patir la repressió franquista i que morí a la presó als 20 anys. / M.D
SOS amigues i amics Ens dirigim a tots vosaltres amb el prec que si teniu algun exemplar del Butlletí FONDO, que es publicava al barri i editava Amigos del Fondo i l’Associació de Veïns, ens ho comuniqueu perquè puguem fer fotocòpia dels exemplars que ens falten per completar la col·lecció.
Jocs saludables per al barri del Fondo Amb grata sorpresa ens hem adonat que l’ajuntament ha instal·lat nous jocs saludables a la plaça de la Mediterrània, situada al barri del Fondo.
Ajudeu-nos a salvaguardar la memòria històrica del nostre barri! Truqueu a Jose A. Quintillá 610 20 15 89
D’aquesta manera els veïns i veïnes del barri, i especialment els que viuen al voltant de la plaça disposaran de nous elements amb els que podran alhora treballar diverses parts del cos i gaudir-ho de manera relaxada. Esperem i estem convençuts que inversions com aquesta en el barri tindran continuïtat en el temps. / A. F
Escrits: Joana Imbernón, Marga Dordella, Muntsa Minyana, J.A Quintillà i Albert Folqué 9
entrevista
José A. Quintillà Francesc Espinar, rector de la parròquia Sant Joan Baptista
Mossèn Francesc Espinar Comas La parròquia del Fondo fa 50 anys
A
quest any es celebra els 50 anys de la parròquia de Sant Joan Baptista de Fondo i per la commemoració s’han programat un seguit d’actes.
1992. Va anar a Barcelona com a capellà de monges. Més tard Vicari al carrer d’Entença i finalment al setembre del 1996 va tornar a Santa Coloma per romandre 6 anys a l’església Major i ara porta 15 anys al Fondo.
Mossèn Francesc Espinar Comas és el seu actual rector, va néixer l’1 de gener de 1961 a Santa Coloma de Gramenet. Amb dos anys va anar a viure a Nou Barris on va estudiar fins el batxillerat. Continuant els estudis al seminari de Tortosa, s’ordenà l’1 de gener de 1989 (28 anys). Cursà filosofia i teologia, llicenciat en dret canònic per la universitat Lateranense de Roma. A Isèrnia, al centre-sud d’Itàlia va estar fins l’any
“Arribo al Fondo l’any 2002” - La meva arribada va coincidir amb el principi del “boom” de la nova immigració. No estava preparat. He tingut que anar-me adaptant. - Conec bé la trajectòria de la parròquia amb aquests 50 anys. El primer rector va ser Mossèn Jaume P. Sayrach. 10
“Temps molt diferents” - El paper de la parròquia en aquests 50 anys ha canviat. En aquest temps va complir una missió subsidiària. Vol dir que feia la labor que no feien les institucions, govern central, Generalitat, Ajuntament. Van ser moments de reivindicacions i mobilitzacions per la política per temes socials. A Santa Coloma i sobre tot al Fondo faltaven moltes coses i la parròquia junt amb la gent del barri van lluitar per demanar semàfors, transports públics, espais verds i atenció sanitària.
José A. Quintillà
ment ha estat substituït per persones immigrades de Sud Amèrica. Són unes persones en general que tenen una fe i unes costums mes tradicionals. - A l’entrada vostè anuncia “Misses Tradicionals” - L’església ens dona la potestat de fer la missa en llatí i té una gran acceptació així com les demostracions de fervor popular com son les processons, Diumenge de Rams, Via Crucis i Setmana Santa.
- “El paper d’avui es educar la fe” Mossèn Francesc amb dona un tríptic que ha fet per anunciar els actes d’aquesta commemoració. El títol diu: 50 años de parroquia como faro que ilumina las conciencias y la fe.
- Altres immigrants i altres religions, hi ha diàleg ecumènic al barri? - No, amb les altres religions no hi tenim contacte. Durant un temps venia un capella xinès, el pare Pedro. Feia missa en xinès. Aquí tenim una part de xinesos de la província de Fujian. Són catòlics i viuen molt la seva fe. En el seu país han estat perseguits. Ara, com va passar en la fundació de la parròquia, els catòlics nouvinguts s’apropen a l’església com a punt de trobada. Els ajuda a sentir-se com a casa.
- Que vol dir? - La primera part és el paper que va fer la parròquia al principi. Ara volem educar amb la fe, educar al joves, als matrimonis. La missió subsidiària a deixat de tenir sentit. En cada moment llllllll’església i cada rector a complert la missió que les persones necessitaven. - Com son ara els seus feligresos? - Per una banda ens trobem que ens falta un segment de població, dels 30 als 50 anys; aquests han anant marxant del barri. Quan vaig arribar, podies trobar un pis de lloguer per 25.000 pts, 150€; actualment per aquest preu no trobes ni una habitació. Aquest seg-
“Ajudem i acollim a tothom. Tenim l’autoritat moral del do de l´acollida”. José A. Quintillà 11
finestra oberta
La llengua, eina de comunicació
C
óm és de difícil desenvolupar-se en un nou país sense el coneixement de la llengua!!! La Honghu Weng ho té clar. Per això està fent classes de català i participa del programa de parelles lingüístiques. Ella va néixer a la Xina i ha arribat a Catalunya amb 16 anys, just quan al seu país havia d'entrar a la Universitat. Han passat 6 anys. Ara estudia i i treballa. És una noia alegre, amb empenta, tot i que diu que li costa amb les assignatures que tenen a veure amb la llengua. Té clar que potser hagi de repetir curs, però està disposada a seguir. En matemàtiques treu bones notes. Li agrada viatjar i conèixer llocs nous; ha estat a París on viu una tieta seva, a Roma, Venècia, Lisboa, Amsterdam. Amb picardia diu que, perquè no els agrada que gasti diners, els seus pares no tenen coneixement d’alguns dels viatges que ha fet amb la seva germana. Per a ells és important estalviar. Però el seu raonament és que es gasta els diners que guanya. El pare té dificultats amb la llengua. Nomès parla i escriu el dialecte de la seva regió. El mandarí només l'entén, i per descomptat no entén ni el català ni el castellà. Treballa de forner en una empresa xinesa. La mare ho fa en un basar i es defensa millor amb el castellà. Els avis viuen a la Xina i per a ells venir seria molt dificultós perquè nomès parlen el dialecte de la seva ciutat. Ella els va visitar quan va fer els divuit anys. Els pares estan preocupats perquè la seva filla gran, la germana de la Honghu, té 22 anys i i encara no està casada. Li van presentant xicots, però ella diu que no li agraden, i que ja escollirà ella el marit. Quan han d'anar al metge es la Honghu qui acompanya a la família, encara que manifesta les dificultats per entendre el llenguatge mèdic. La Honghu té les mateixes inquietuts que qualsevol dona jove de casa nostra. Està estudiant per a aconseguir una feina millor. Vol divertir-se, conèixer món, no es vol casar jove i vol ser independent. / Marga Dordella 12