Patrimoni El llegat del poble agrícola: eres, pallisses i sínies Una part imprescindible del patrimoni històric d’Altafulla, municipi eminentment agrícola a principi del segle XX, el trobem en elements que a altres municipis passen desapercebuts o són inexistents. Les eres, les pallisses i les sínies altafullenques han estat preservades i, fins i tot, se les ha dotat en molts casos d’usos concrets com a espais municipals i seus per a les entitats culturals, socials i esportives del municipi. La regidoria de cultura de l’Ajuntament d’Altafulla actual ha volgut anar més enllà, treballant per aconseguir que tots aquests elements històrics, ja siguin les sínies, les eres o les pallisses, siguin declarats BCIL, Bé Cultural d’Interès Local. Per aprofundir més en aquest àmbit, conversem amb Gemma Maymó, regidora de cultura de l’Ajuntament d’Altafulla.
Gemma Maymó.
L’Era de Cal Esteve és una de les més emblemàtiques del municipi d’Altafulla
Regidora de cultura de l’Ajuntament d’Altafulla
Gemma, a Altafulla les eres, pallisses i sínies són tres elements arquitectònics i patrimonials molt especials. Fins a quin punt tenen rellevància? Eres, pallisses i sínies tenen un valor essencial en el nostre patrimoni local que ens ajuda a entendre el passat més recent d’Altafulla fent-nos coneixedors del nostre passat agrícola que queda dibuixat en el nostre present a través d’aquests elements. Altafulla ja no és un municipi agrícola i per això és important mantenir els vestigis del seu passat ja sigui en la seva vessant històrica com etnogràfica. Socialment, heu fet tasca pedagògica per donar-los a conèixer a la ciutadania atesa la importància d’aquest tipus d’espai històric? Fins al moment no s’ha fet cap tasca pedagògica i la ciutadania si coneix aquests elements i espais és perquè els troba integrats en el paisatge o bé perquè s’ha documentat bibliogràficament. La tasca pedagògica de donar a conèixer aquests elements hauria de ser la continuació d’aquesta acció que cal continuar amb la senyalització i informació de tot el conjunt. Com s’ha aconseguit el bon estat de conservació d’aquests elements a Altafulla quan a tants altres municipis de la zona aquests estan en runes o ja ni existeixen? Què s’ha fet diferent? Hem de mirar al passat, als anys 90, quan els tècnics municipals de l’àrea d’urbanisme amb els propietaris de la urbanització de la Pedrera en una junta de compensació van decidir de deixar les eres com a zones verdes amb l’obligació de restauració i protecció d’aquestes i de
les pallisses adjuntes. La decisió d’aquell moment i l’interès en la protecció i preservació d’aquests elements fa que avui els puguem gaudir integrats al nostre paisatge i entorn. Declarar BCIL aquest tipus d’element patrimonial, passa a protegir-lo molt més legalment i obliga a tenir permisos molt especials per actuar-hi a sobre. Sou conscients que llavors potser dificulta el sistema de conservació actual o, fins i tot, comporta que algunes d’elles no puguin tenir l’ús actual? En som del tot conscients i conseqüents amb la responsabilitat dels poders públics i amb això el que volem és que les intervencions que es puguin dur a terme en els Béns declarats d’Interès Cultural i Local (BCIL) i en els entorns de protecció no alterin i respectin el caràcter arquitectònic i paisatgístic del conjunt. Un dels objectius del seu mandat al capdavant de la regidoria de cultura, passava precisament per donar cobertura i protecció al patrimoni del municipi. Què s’ha fet fins ara? En qüestió de patrimoni, en primer lloc, el que s’ha fet és crear una partida pressupostària específica de patrimoni a l’àrea de cultura i dotar-la econòmicament. A partir d’aquí s’han pogut fer accions que fins al moment han estat de restauració i intervenció en elements mobles i arquitectònics urbans: la restauració de la font de Caïd Ismail, de la barca NúriaBaltasar i de l’escultura de Sant Antoni i s’ha realitzat l’informe per la declaració de Bé d’Interès Cultural Local (BCIL) del conjunt de les eres, pallisses i sínies que en breu es portarà a votació al ple. Amb tot, queden moltes coses a fer.
Tag
2n quadrimestre 2022 [ 23 ]
Gemma Maymó, regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Altafulla
Declarar BCIL un d’aquests espais històrics i patrimonials, comporta sobreprotegir-los i acotar al màxim les accions a realitzar-hi, com així ens informa el Gabinet Tècnic del COAATT. Des d’aquí es recorda que els BCIL: 1.- Els declaren els Ajuntaments de més de 5.000 habitants o bé el Consell Comarcal en municipis de menys de 5.000 habitants. 2.- Per descatalogar-los cal la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural. 3.- L’autorització de la llicència la fa l’Ajuntament, si això no implica la descatalogació del BCIL. 4.- El projecte ha d’anar signat per un tècnic competent (*). 5.- Els criteris d’intervenció són els de la fitxa del Catàleg del BCIL. (*) Els i les professionals de l’Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes relatius a totes aquelles intervencions en edificis existents que no alterin la configuració arquitectònica de l’edifici.
