LA CANALLA

Ser un membre de la canalla no és gens fàcil! Cada dimarts, dijous i divendres al sortir del col·legi i després d’alguna altra activitat extraescolar, quan la majoria de nens de la nostra edat aniria a casa a descansar i fer els deures, nosaltres anem al local i fins a altes hores de la nit! I no parlem de les actuacions!

A les sortides ens hem de concentrar més que ningú, aguantar la pressió de la plaça i treure la valentia que tots tenim dins per demostrar que formem part d’una de les millors colles del món casteller i que som la millor canalla!

Ja ho veieu! Ser canalla suposa molta responsabilitat! Però sabeu què? Ens encanta! Disfrutem fent castells!

És per tot això que cada mes els monitors ens organitzen una activitat no relacionada amb els castells com a forma d’agrair-nos el nostre esforç, tot hi que, bé… ja sabeu com som… sempre buscarem una oportunitat perquè la minicolla pugui fer una de les seves actuacions.

Ah! Que no sabeu qui és la minicolla? Doncs aquesta som nosaltres! Tota la canalla! Tenim un president, un cap de colla, cap de canalla… sí, sí! És la minicolla jove! I a cada activitat de canalla actuem! Eh! Que ja hem descarregat el pilar de 3 caminant, el pilar de 3 per sota, el 2d4 net, el 3d4 net… I sense ajuda dels monitors!

Com cada any vam començar fent una calçotada amb tots els pares. Com que feia mal temps no vam poder fer-la fora i vam haver de canviar els plans i fer-la al local. No sé si va ser massa bona idea... El karaoke va fer la seva aparició! Oh, no… quina vergonya els nostres pares i monitors cantant dalt dels bancs! Tot i que no us enganyarem i hem de dir que al final tots ens vam animar a cantar alguna cançó!

Com que ens coneixen molt bé els monitors, el mes de maig ens tenien una sorpresa preparada. Quin millor lloc per portar uns castellers que el Jungle-Trek? Com ens agraden aquest tipus d’activitats i llocs a l’aire lliure on poder fer el boig i el mico per tot arreu!

Que bé que ens ho vam passar! I com no, a l’acabar i per a tots els responsables del parc, actuació de la minicolla!

Ei, ei! Que encara no hem acabat! Queda el millor!

No n’havíem vist mai cap d’igual

L’últim cap de setmana de juny el vam passar al càmping de Prades! I aquest any sí que ens va fer bon temps!

Vam dormir tots a un bungalow gegant! No n’havíem vist mai cap igual! Tenia dues plantes! Els monitors dormien a baix en lliteres i tota la canalla dalt. Nosaltres vam escollir-ho així per tenir més intimitat… ja sabeu… si els monitors no ens veuen més malifetes podem fer nosaltres!

Vam passar el dissabte sencer al càmping. Vam començar fent una excursió a la roca foradada i més tard, després de dinar va començar la guerra! Guerra de globus i pistoles d’aigua! Hem de dir que tots els monitors sou uns tramposos! Ens vau parar una trampa amb les pistoles d’aigua!!

A la tarda vam anar a la piscina! Els responsables del càmping ens van demanar si els podíem fer una petita demostració de castells! I tant que sí! Però aquest cop no va fer tanta gràcia... fer els castells a la gespa de la piscina quan tots s’estan banyant ja no ens agrada tant… Nosaltres volíem anar a l’aigua!

I per fi! Tots corrents a l’aigua! Els pesats de l’Isma, Lluís, Evan i Magí (com podeu veure les nenes són les que posen el seny) no paraven d’intentar carregar el pilar de 4! I Per fi, després de molts intents, carregat! Fins hi tot la piscina els va aplaudir!

Quan va arribar la nit vam sopar un bon plat de macarrons amb llonganissa i després jocs de nit amb llanternes al camp de futbol! Monis contra nens! Qui va guanyar? Mai ho sabrem… cada grup diu que van ser ells.

Ah! Una anècdota! Al final vam fer un canvi per dormir! Feia massa calor dalt! O això és el que ens crèiem... Al matí següent tots tapats fins dalt amb els sacs! Per què de cop i volta feia aquell fred?

Diumenge a mig matí vam marxar cap al pantà de Siurana a fer kayak! Ens vam separar per grups i ens vam posar armilles. Enlloc de remar amb tranquil·litat com qualsevol persona faria vam creure que seria més divertit intentar girar les canoes i mullarnos els uns als altres.

A l’acabar, un bon entrepà amb pica-pica i cap a casa! Quan vam arribar a Tarragona només teníem ganes d’una cosa; anar cap a casa i posar-nos a dormir! Estàvem molt cansats! Segur que els pares van estar molt contents! Ja ho veieu… no parem! L’equip de canalla és com la nostra segona família! Hem d’aguantar els pesats dels monitors sempre! Però en el fons els estimem molt! Què faríem sense ells? •