La meva primera vegada Laura Sampietro DE LILA

Ja feia uns vuit mesos que estava a la colla quan em van donar camisa. Semblen bastants, però passen de pressa amb tant d’assaig. Realment, a l’arribar a la colla sents uns nervis impressionants: gent nova, compromís, vergonya... però sempre s’acull molt bé als nous. Bé, nova nova tampoc ho semblava, alguns ja em coneixien com la filla del Tomàs, o la miniSampietro, però tot i així vols fer-te notar dins la colla, fer-te el teu nom dins de la gran família.

Vaig rebre camisa l’assaig anterior a la diada de Sant Jordi, i és que quina altra actuació seria millor que la del nostre patró per estrenar camisa? Només rebre-la ja t’envien algun missatge via Internet, que amb això del Facebook la colla va ràpid, de felicitació per la camisa. I tot incrementa quan entres al vestuari i te la poses abans de l’actuació. Allà és quan penses: “Ara sí! Sóc oficialment de la colla!”

Surts a enfaixar-te i sembla que la gent et miri diferent. Segurament són imaginacions teves, potser ets tu qui vols que et mirin i felicitin, però sí que comença a aparèixer gent felicitant-te, et fas alguna foto, i finalment arribes a plaça.

Primer castell i et poses a la pinya. Posar-te a la pinya amb camisa és idènticament igual que amb samarreta, sent sincers, però els pensaments que corren pel teu cap en un primer castell amb camisa... això només s’experimenta un cop a la vida, i afortunat aquell qui se’n recordi per sempre.

Per sort, també vaig poder estrenar-me de crossa amb la camisa. Ja havia fet de crossa a la diada anterior però, amb

@REVISTACASTELLS 10 juny 2015

Filosofia @JoveDeTarragona: avançar i guanyar passos sense obsessionarse pel calendari http://revistacastells.cat/index. php/2015/06/lajove/ … #castellers tota l’adrenalina del dia i de la diada especial, encara suma més. Vaig fer de crossa al 5d7 per arrodonir una bona actuació amb 3 i 4 de 8, creant un record molt esperat que quedarà per sempre.•