ALGEMESÍ

TEXT: paula ferrando · FOTOs: M.NEUS BAENa i claustre agramunt

Hi ha places i places. Places històriques, places amb encant, places tradicionals... i després hi ha la plaça Major d’Algemesí, que ho té tot: història, encant i tradició.

Quan anem cap allà tothom en té ganes: de gresca, de gaudir, però sobretot de CASTELLS, així, en majúscules, i és per això que existeix aquesta relació tan especial entre la Jove, Algemesí i la seva Muixeranga.

Continuo pensant que una tripleta i un pilar de 7 hauria quedat estupendament bé allà davant del campanar de la basílica, però no ens enganyem: la vam fer grossa igualment. Va ser molt emocionant i, a més, molt emotiu per a mi, tant dins com fora de plaça. Una diada castellera i Algemesí és una combinació que, personalment, m’encanta.

Veure les cares o sentir els comentaris de tots aquells que es van apropar a la plaça aquella tarda per veure castells, que no van ser pocs, resultava súper curiós! Un: “ai colló, que gran és això!” mentre pujava el cinc; o “Xe! Mira tu si en pugen ací!” mentre pujava el folre del tres; i el “i ara la xicotiua es queda dalt”, mentre es desmuntava el quatre i la Cristineta coronava el pilar.

La gent va al·lucinar! Tothom va quedar encantat amb els nostres castells i tothom venia, almenys a mi, a fer comentaris d’agraïment i afalacs. Després del pilar, els comentaris, abraçades i felicitacions es van multiplicar, així com les cares d’emoció; sí, senyors. No vaig ser l’única algemesinenca que es va emocionar; de fet, colla, no sé si en sou conscients, però vam aconseguir emocionar un poble sencer.

Potser per això aquest any la diada ha tingut un què especial, tant durant l’actuació com durant tot el dia (i tota la nit). El sentiment de germanor, acollida i curiositat per tot el que envoltava el món dels castells va estar més present que mai, i és que com va piular l’Albert Grau, “fer castells a una plaça on et sents estimat no té preu”.

Tothom es va quedar amb ganes de més: la Muixeranga de tornar a Tarragona i tot el poble de veure més castells lila fent història al País Valencià. Què us sembla? Vam començar amb el primer castell de vuit alçades i, aquest cop, hem anat a pel de nou. Voleu dir que d’aquí uns anys... no en podrem portar un de 10?•